COMITE D'EMPRESA DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR LABORAL DE LA URV

MEMBRES DEL CEPDIL DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (URV) M. Ercilia García - Gestió d'Empreses (Presidenta) Mar Gutiérrez-Colon - Estudis Anglesos i Alemanys (Secretària) Antoni Martínez - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (Vicesecretari, Vicepresident) Pau Galiana - Gestió d'Empreses (Comissió de seguretat i salut i delegat a les Terres de l'Ebre) Luis Díaz - Economia (Comissió de Formació, d'agregats i catedràtics) Agustí Solanas - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (comissió d'ajut social i lectors) Oliver Klein (Comissió d'Associats, Ajudants i Investigadors) David Sánchez - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (Comissió Web) Rafael Böcker - Gestió d'Empreses Jordi Castellà - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Elena de la Cruz - Filologies Romàniques Clara Furriols - Dret Públic Jose Manuel Gavilan - Psicologia (Comissió Premsa) M. José Simón - Enginyeria Mecànica Rosa Tamarit - Història de l'Art (Comissió Igualtat) Manel Vallet - Gestió d'Empreses Jordi Duch - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques

ARTICLE DESEMBRE 2013

CAMBRILS, UNA AMBICIÓ COL.LECTIVA, Article d'Opinió d'Oliver Klein Bosquet, Portaveu del Nou Moviment Ciutadà (NMC) a l'Ajuntament de Cambrils Quan queda ben poc per l’acabament de l’actual legislatura, a la gran majoria de cambrilencs i cambrilenques ens preocupa la situació de paràlisi, confusió i manca d’iniciativa i idees que demostra, cada dia més, el govern tripartit, o potser quatripartit, de la nostra ciutat. És evident que en la llarga vida de Cambrils, els darrers trenta mesos seran, amb prou feines, interpretats com una anècdota i, amb molta sort, esdevindran un petit apunt a peu de pàgina de la història. Però, per a les més de trenta-quatre mil persones que cada dia fem de la ciutat, l’escenari dels nostres projectes, somnis, esperances, realitats, preocupacions, inquietuds i il.lusions, en definitiva, l’escenari de les nostres vides, trenta mesos són una part prou important de la nostra existència a la qual no ens podem resignar. I faig aquesta reflexió, perquè a vegades dóna la sensació que per a l’equip de govern som, només, un conjunt de ciutadans i ciutadanes anònims als quals se’ls hi han d’administrar uns recursos econòmics cada vegada més minvats amb l’excusa de la crisi, i la manca pròpia d’idees que generin solucions als reals problemes que patim. A mi m’agradaria que els qui governen Cambrils fossin capaços de posar a cada decisió, a cada projecte, a cada realitat, un rostre. Potser, si ho fessin, algunes de les decisions que han pres en aquest període (tancament de la ràdio i la televisió, acomiadaments de treballadors municipals, increment de taxes o privatitzacions de serveis, per esmentar només uns exemples) haurien estat molt diferents. Sense cap mena de dubte ens ha tocat viure uns dies en els quals les coses canvien molt de pressa i la globalització mateixa fa que el futur de la nostra ciutat i, per tant, de tots nosaltres, es jugui en un gran tauler d’escacs en el qual nosaltres només representem una petita peça, tot depenent dels moviments de la resta, al qual no val a badar ni restar passius. La Costa Daurada és un territori amb moltes possibilitats, però cada població que en forma part les haurà de lluitar i saber aprofitar a la seva manera. I per aprofitar-les s’ha de tenir visió, plantejament estratègic i voluntat d’actuar decisivament. I això, n’estic convençut!, és el que li falta precisament als qui governen el destí de Cambrils. Al nostre voltant, es mouen molts projectes de futur. Moltes de les ciutats veïnes lluiten per atraure inversions, per promocionar-se a l’exterior, per dotar-se de noves infraestructures que augmentin la seva competitivitat, per augmentar la seva especialització en algun dels segments econòmics productius o de serveis. A Cambrils, l’ensopiment de l’equip de govern és exasperant. La implicació amb els Jocs del Mediterrani que organitzarà Tarragona és mínima. El coneixement que tenim del projecte BCN World és inexistent i la participació de la nostra ciutat es limita al paper d’espectadora. La promoció turística no pot viure només dels rèdits acumulats del passat. En l’àmbit de la gastronomia cal ser més incisius. El programes de suport als petits comerciants i emprenedors són massa minsos. La cultura ha deixat de ser un element dinamitzador, mentre assistim, atònits, a la fi sobtada del Festival de Curtmetratges o al sacrifici d’una sala d’exposicions pública al mateix edifici consistorial. L’educació es limita als mínims exigibles per llei, i s’acaba una relació productiva com podia ser la que es tenia amb la Uned. La història i les tradicions més nostres, com és el cas de la commemoració del Setge de 1640 es converteix, enguany, en un acte de confrontació entre els mateixos partits socis de govern. En definitiva, si els qui porten les regnes de la ciutat no tenen la capacitat per aprofitar les oportunitats que s’estan incubant al territori ni per entomar els reptes que ens planteja el futur, haurà de ser l’impuls ciutadà qui prengui la iniciativa davant dels qui només sembla que estiguin esperant que passi un temps que per nosaltres és or. Cambrils ha de tornar a ser un projecte col•lectiu, que compti amb el consens de la majoria dels seus agents, i per això faig una crida avui per procurar fugir de la passivitat a la qual ens vol acostumar aquest equip de govern. És veritat que són moments d’incerteses i, alguns, aprofiten l’ocasió per induir la por i el pessimisme. Kenshinkan Karate Doncs no! No ho podem acceptar! La nostra ciutat sempre s’ha construït i ha progressat amb acció emprenedora, amb convenciment i amb esperit crític, que justament són uns sentiments absolutament contraris a aquesta por i aquest pessimisme que utilitzen uns dirigents poc valents que només pretenen paralitzar-nos. Estem segurs de què hi ha alternatives i apostem per altres maneres de fer. (Desembre 2013)

CONFERÈNCIA PER A LES AULES D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LA URV 2013

NOTA DE PREMSA SOBRE LA CONFERÈNCIA A BLANCAFORT DE QUERALT El passat Divendres, dia 13 de Desembre del 2013, el Professor de Ciència Política de la URV, Oliver Klein Bosquet, va visitar el Casal de la Gent Gran de Blancafort per tal de realitzar una conferència al voltant del futur de l'Estat de Benestar a les nostres contrades. Després de definir la creació del model, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial a l'Eruopa Occidental, sistema que arribaria a l'Estat Espanyol i a Catalunya en particular, quaranta anys més tard, després de la mort del dictador Franco i la transició democrática, es van plantejar l'existència de diferents fases de desenvolupament i característiques del mateix segons el seu grau d'aplicació i solidesa. Avui dia, en época de retallades, no només pressupostàries, sinó també de drets prèviament adquirits pel conjunt dels ciutadans, es corre el perill de què el propi model sigui abandonat per les noves corrents ideològiques i tarannà adquirit per una economia capitalista global que es manifesta sense escrúpols. Malgrat això, encara hi hauria marge, es creu, per aplicar nous mecanismes que dotessin aquest Estat de Benestar de majors dosis d'eficàcia i eficiència, sense tenir la necessitat de fer-lo desaparèixer com a concepte i consens de molts milions d'habitants, en la major part dels casos, clase mitja, que se'n han aprofitat en les darreres dècades en benefici de les mateixes nacions impulsores.

TERTÚLIA PER AL GRUP DE REFLEXIÓ "FÒRUM TARRAGONA" (2013)

NOVA TERTULIA DEL GRUP FÒRUM TARRAGONA a iniciativa de Paco Xammar El proper dijous dia 12 de desembre a les 21 h. tindrem la darrera tertúlia de l'any. Hem invitat al professor de Ciència Política de la URV Dr. Oliver Klein Bosquet qui ens parlarà sobre: "Refugiats Ambientals. Factors causals" Ens trobarem al Restaurant MR del carrer Francolí no. 59 de Torreforta Svp confirmeu la vostra assistència contestant a aquest mateix email ( maloula08@gmail.com ) o bé per SMS al 699026676,com a més tard el dimarts 10 de desembre al vespre. Breu CV d'Oliver Klein Bosquet Nascut a Miravet, el 28 d’abril de 1976 Professor de Ciència Política a la URV. Doctorat en Ciència Política. Màster Oficial Europeu en Dret Comunitari. Especialista Universitari en Relacions Internacionals, Cultura de Pau, Estudis Cubans. Ha treballat al Ministeri Alemany de Cooperació Internacional, Institut Internacional per a la Governabilitat (IIGOV), Observatori DESC de Drets Humans i IdeaBorn-Consulting. Ha donat classes a les Universitats de Barcelona, Lleida, Girona, Salamanca, Ortodoxa de Iasi (Romania), Centreamericana de Managua (Nicaragua), i ha realitzat estades de recerca a les Universitats de Heidelberg i del Sarre (Alemanya)

ARTICLE PER A LA VILA DE NOVEMBRE 2013

ELS TREBALLADORS NO EN TENEN LA CULPA, Oliver Klein Bosquet (Portaveu del NMC a l'Ajuntament de Cambrils) Ja fa temps que tinc el convenciment que l’equip de govern de l’Ajuntament de Cambrils no té cap criteri de treball definit i fa de la improvisació contínua el seu únic mètode de treball. Perquè quedi clar que la meva opinió no respon a cap estratègia de desgast, no ho personalitzaré en la figura de l’alcaldessa ni la de cap regidor de govern en particular. Els responsables solidaris del mal govern que pateix la nostra ciutat són els dotze regidors i regidores que el composen, tant se val que siguin de Convergència, d’Unió, del PP o de la Plic. Tots han d’assumir l’autoria de l’obra en el seu conjunt per igual i amb el mateix percentatge. I aquesta afirmació la faig com a cambrilenc que estima la seva ciutat, que treballa, des de l’oposició, per millorar-la i que li sap greu ser testimoni del debilitament de la imatge externa de Cambrils, però també del deteriorament dels serveis que el consistori ha de prestar a la ciutadania. Mentre en altres poblacions veïnes els seus alcaldes arriben, entre ells o amb administracions superiors, a acords importants pel futur econòmic i social dels seus ciutadans i ciutadanes, l’equip de govern de Cambrils contempla, impassible, com se li escapen les oportunitats sense fer res per aturar-ho. I aquest és un greu error, ja que els perjudicis a mitjà i llarg termini seran irreversibles per tots nosaltres. A tall d’exemple el cas de la futura estació de tren a peu del Corredor del Mediterrani, que ha vist molt reduïda la seva centralitat en el territori, així com en podem posar en dubte la seva execució l’any 2015. Per altra banda, la poca activitat que duu a terme aquest equip de govern és, al meu entendre, desordenada i equivocada. És allò que diem de “poc i malament”. Sense ànim de fer una llista exhaustiva recordaré, per l’impacte que suposa sobre les persones afectades, el tancament de Cambrils Audiovisual, l’acomiadament d’un llarg número de treballadors i treballadores interins (quan avui sembla que probablement tornarien a fer falta), la realització d’un caríssim Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), la privatització recent del servei de jardineria, i els dubtes que encara tenim avui sobre la gestió futura de les diferents empreses públiques existents en les quals participa el nostre ajuntament, entre altres qüestions no menys rellevants. En tots el casos, les víctimes d’aquestes decisions semblen ser els treballadors municipals. Amb l’excusa de les dificultats econòmiques aprofiten la conjuntura per retallar per la part més feble i indefensa. Darrera de totes les decisions que he enumerat hi ha tres constants que es repeteixen: la incapacitat de l’equip de govern per escoltar i negociar amb les persones afectades; la insensibilitat i la manca d’empatia per entendre la situació a la qual aboquen a nombroses famílies; i, la voluntat perversa de privatitzar serveis importants per a la ciutat, i dels quals segurament veurem augmentats les seves factures. Al final, sense ser-ne els culpables directes, s’ha trobat a qui fer responsable dels desgavells existents. És evident que, en aquests darrers anys, a l’hora de redactar els pressupostos, l’equip de govern ha pres dues iniciatives que mai hauria d’haver tirat endavant en la forma exagerada executada: retallar serveis importants, entesos com a drets, per la majoria de ciutadans cambrilencs, i augmentar, de manera desproporcionada, les taxes de serveis de tipus social com hem vist enguany amb el Gripau Blau, el Casal de la Gent Gran o el Palau Municipal d’Esports. Després de gairebé tres anys de govern, l’herència rebuda ja no pot ser excusa. En aquest moment, les decisions que prenen els que governen són únicament responsabilitat seva i obeeixen, molt probablement, al model que els hi manen les directius ideològiques dels seus respectius partits a Barcelona i Madrid: substituir, el més aviat possible, els serveis públics per serveis privatitzats i, per tant, reduir el control sobre els mateixos que ha d’exercir obligatòriament qualsevol administració. L’exemple més il.lustratiu del que expliquem resulta la incongruència d’acomiadar personal municipal, amb el cost econòmic i moral que això suposa, per acabar contractant els mateixos serveis a particulars o empreses externes. Sobrepassat doncs l’equador del mandat municipal, crec que queda sobradament demostrada la incapacitat del quatripartit actual que dirigeix el destí de Cambrils per afrontar els reptes de futur que a tots ens neguitegen. Queda de manifest, una vegada més, que la manca de criteri coherent en la majoria de les decisions adoptades per aquests resulta un gran risc pels possibles anhels i l’optimisme dels cambrilencs i cambrilenques.

LLIBRE DE POEMES I GRAVATS

POEMES D'OLIVER KLEIN I GRAVATS D'IGNASI LLORENS Exemplar: 3/6. Dedicatòries: Per l'Oliver; Ignasi. Per a totes les persones que m'estimen i que jo també estimo. Molt especialment per la meva mare; Oliver. Treball realitzat al Taller de Gravat i Sistemes d'Estampació de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona. La impressió, ofsser manual, ha estat feta sobre paper guarro super alfa. Com a il.luestració, acompañen al text quatre gravats originals. El tiratge ha estat limitat a 6 exemplars. Acabat d'imprimir el mes de Febrer de 1999.

TAULA RODONA SOBRE ACTUALITAT POLÍTICA MUNICIPAL

DIMARTS, 5 DE NOVEMBRE 19 H., A LA SALA D'ACTES DE 'EL CORTE INGLÉS' DE TARRAGONA "UN DEBAT SOBRE CANVIS POLÍTICS" Els governs fan els possibles per conquerir la confiança dels ciutadans. En temps de crisi i quan no hi ha diners per fer inversions, la proximitat sembla ser la paraula clau. Ara, els polítics arremanguen les mànigues. trepitgen els carrers i s'interessen per cercar solucions a les problemàtiques dels ciutadans més desfavorits. Almenys fan els possibles per escoltar les seves inquietuds. Recentment, l'executiu de Tarragona ha modificat el cartipàs per millorar l'eficiència governativa. Els ciutadans entenen realment la necessitat d'aquests canvis i són conscients que aquestes modificacions seran útils per a la resolució dels seus problemes? Les polítiques socials són, ara, la preocupació principal dels governants? CONVIDATS: Oliver KLEIN - Polític, Portanveu del Nou Moviment Ciutadà - Cambrils. Eva GARCIA - Directora Acadèmica Llongueras . Reus. Paco ZAPATER - Conseller de Relacions Institucionals d'Ajuntament de Tarragona. Dani RUBIO - Periodista i secretari general 'Ara Reus' Organitza: La República Checa TV i la revista Mes Actual