El profesor de Ciencias Políticas de la URV dice que “estaré siempre allí donde se reclame lo que es justo”. Y entró en política “porque las revoluciones hay que hacerlas desde dentro”.
Nace en una tierra de leyenda. Al borde de un castillo cuyo nombre es Murábit, en la época en que Abd-al-Rahman III mandó fortificar la frontera del Ebro, entre Tortosa y Zaragoza, a principios del siglo X.
Nace entre Catalunya y Aragón. Su vida parece transcurrir rápidamente, con la misma fortaleza con la que se asientan los cimientos de ese viejo castillo, que acabó siendo templario, cuando, en 1153, cayó en manos de las huestes cristianas, después de una cruenta y sangrienta batalla.
Heredando esa misma fortaleza, a los ocho años, ya viajaba con mucha frecuencia, en solitario, por motivos de familia, entre Alemania y su Catalunya natal. Y, por esa misma razón, quizás, por haber disfrutado de tanta libertad, pregona ser “un ciudadano del mundo”.
Es Oliver Klein. Nació hace 31 años en Miravet. En esa tierra de leyenda, que “me recuerda al pueblo de Astérix en la Galia”. Probablemente, porque Oliver muestra los valores del guerrero del cómic. Es inteligente, habilidoso, astuto… Una persona entrañable que maduró con rapidez entre “gente acostumbrada a la resistencia, y con un fuerte carácter reivindicativo”, señala.
Klein es profesor del Área de Ciencia Política de la Facultad de Ciencias Jurídicas de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Profesión que compagina con su otra pasión, la política municipal, como concejal del Área de Promoción Económica del Ayuntamiento de Cambrils.
La vida le hace madurar rápidamente, porque, tras la separación de sus padres, cuando sólo era un niño, “entre los que se cultiva una magnífica relación”, se apresura a matizar, tuvo que viajar, con mucha frecuencia entre Miravet y tierras germanas. Su padre vivía en Goch, al noroeste del país; ciudad desde la que pasan a tierras holandesas en bicicleta y viceversa. “Los alemanes van a comprar fresas y tabaco al otro lado de la frontera, y los holandeses acostumbran a visitar suelo alemán para comprar en sus grandes centros comerciales”.
“En sus primeros años, en los que solía visitar Alemania, incluso varias veces al año, fue, para él, como tener una gran ventana abierta al mundo”. Desde un pueblo pequeño, donde empezó a crecer, viajaba a otros países europeos “en los que había una mentalidad impresionantemente distinta, aunque pronto comprendí que aquello no estaba hecho para mí”, dice Klein.
Su vinculación con la Costa Dorada llega cuando “la Neus (nombra así a su madre), en aquellos mismos años, pidió plaza en Cambrils, como profesora en un colegio público.
Ciudad en la que teníamos una casa como segunda residencia y en la que solíamos pasar algunos meses en verano. Cambrils tenía una mentalidad más moderna que Miravet, porque el turismo es una parte importante de su razón de ser. Es cierto que la historia de los cambrilenses, por sus características personales, giraba, por aquel entonces, en torno a la agricultura, a la misma vida de la Vila y, sobre todo, al mar. Pero yo intento aprender de todos. Enseguida me di cuenta que aquella gente me gustaba. Que la tierra en cuestión me atraía. Me encontraba en un entorno conocido, rodeado de amigos. Pasé de unas relaciones humanas frías, habla así del ambiente alemán, a la calidez del Mediterráneo”.
De las palabras de Oliver Klein, se desprende que es una persona de carácter extrovertido. Respetuosa con todas las formas de pensar, aunque matiza que “me encuentro lejos de los discursos nacionalistas que intentan ver sólo una Catalunya uniforme. No todo se puede meter en el mismo saco. Hay que respetar la universalidad de las personas”.
Además de la vinculación residencial de Cambrils, en aquellos primeros años en la costa, Oliver Klein tiene unos lazos especiales con Salou, ya que es en esta ciudad donde continuó los estudios. A su madre, a Neus, le gustó la idea de formar parte de la cooperativa que nació con el colegio Elisabeth, en Salou. “Fue una buena elección, en aquel momento. Hice muy buenos amigos que aún conservo”.
Salvo esa circunstancia, los mejores recuerdos de Klein son de Cambrils. Además de haber estado vinculado a muchas acciones sociales, ya que “suelo encontrarme siempre allí donde se me necesita. En todos los lugares en los que pueda ayudar a la acción social del pueblo”. Aunque, Oliver ha vivido de una forma especial su etapa como jugador de fútbol en La Salle de Cambrils y en el Oleastrum. En este último equipo era organizador y repartidor de juego, como buen centrocampista. Deporte, por cierto, del que ha aprendido mucho, y del que suele sacar símiles que aplica a la política. “El fútbol es muy parecido a la política, dice. Lo es porque tiene muchos paralelismos, como la estrategia, la aplicación de que no hay mejor defensa que un buen ataque, el déjalos venir, las ideas claras, el que no te quiten la pilota (matiza al señalar que no te tomen el pelo), jugar siempre con la pelota por delante y, sobre todo, juego y participación en equipo”.
Muy pronto, sin embargo, se ve de nuevo obligado a viajar. Aunque, en esta ocasión son viajes cortos en tren a Barcelona, donde estudia Ciencias Políticas y de la Administración en la Universidad Autónoma. “Mi yaya (llama así a la abuela materna) me dijo enseguida que si era para hacerme político, que no lo hiciera, porque la política cambia a las personas. Le dije que no… (piensa durante unos segundos). Yo no tenía ninguna intención de entrar en política, porque lo único que deseaba era estar mejor informado en este campo. Me gustaba, en todo caso, la política, porque creía que podría ser un buen articulista de periódicos, o incluso podría destacar como escritor. Siempre pensé que podría convertirme en una especie de corresponsal de guerra y visitar los conflictos bélicos del mundo. Me gustan, en definitiva, las relaciones internacionales”. Quizás, por ese motivo, estudió dos cursos de la Carrera Diplomática y está a falta de aprobar la oposición para entrar en dicho cuerpo.
“Me gusta también la geografía. Conocer el mundo y sus gentes. Sus formas de vivir, la manera de trabajar… La diferencia que hay entre el norte del mundo rico y entre el sur del mundo pobre. Creo que los políticos tenemos una gran responsabilidad para que esto cambie… una gran responsabilidad para hacer un mundo más justo.”
Como buen profesional del Derecho, hablar con Oliver Klein es hablar de justicia. Durante el tiempo que transcurrió nuestra conversación, una hora y media larga, rodeados de estudiantes en la misma universidad, muchos de ellos alumnos suyos, el concejal de Cambrils proclamó en varias ocasiones la responsabilidad de hacer un mundo más justo. Y lo hizo de forma enérgica y con el deseo de proclamar ya un cambio social. De hecho, es como si aplicara aquello de que la calidad de la justicia es hacerla pronto y sin dilaciones, porque hacerla esperar es una injusticia. O como si quisiera recordar las palabras del filósofo Sócrates, cuando dijo que es peor cometer una injusticia que padecerla, porque quien la comete se convierte en injusto, y quien la padece no.
Y, quizás, por este motivo, también, llegó a la política activa, después de pasar por la plataforma que se formó alrededor de Ciutadans pel Canvi. “Estaba en la universidad. Participé del diseño de un nuevo proyecto político que, aunque no se terminó de gestar, creo que desde allí contribuí para terminar en cierta forma con 23 años de Pujol. En la universidad, conozco mucha gente con vínculos socialistas. La política la comienzo a palpar en compañeros y profesores. Gente con ganas de ser libre, de pensamiento liberal. Gente preparada para un cambio generacional. Gente que, como yo, era joven, y que entendía que era importante el cambio para Catalunya, ilusionada con Pasqual Maragall, como líder de ese cambio. Gente que entendía que las revoluciones se han de hacer desde dentro. Participando de la política. Por ese motivo, en el 2001 entré finalmente en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Creo que aposté fuerte, porque no sólo Catalunya pedía el cambio. El relevo político era también importante hacerlo en Cambrils. De ahí vino, continúa, la moción de censura que, en el año 2003, se li hizo al convergente Joan Serra, para conseguir la alcaldía para los socialistas cambrilenses”.
“¿El futuro?...” Oliver medita durante unos segundos y sigue señalando que “siempre estaré en activo allí donde se reclame la justicia. Creo que tengo capacidad, formación y sensibilidad, para llevar a cabo todos los proyectos que tenemos previstos para Cambrils. En el Departamento de Promoción Económica, mi área municipal, he conseguido la experiencia. Es un departamento al que se ha dotado expresamente de medios, de contenido. Conozco bien la ciudad y sus necesidades. A mí, personalmente, continúa explicando, me gusta mucho poder conocer de cerca a las personas. Sólo así sabré de sus necesidades, y de lo que puedo aportarles a ellas y a la ciudad en global”.
“Tengo feeling con la gente, con el empresario, por ejemplo. Por eso, pido la implicación de todos, también la de ellos. Creo que cada uno tenemos una gran responsabilidad, y cada uno, en nuestra medida, ha de saber responder a ella, para conseguir una sociedad más justa, en la qua haya capacidad para trabajar”.
Así es una parte de Oliver Klein. Observador de lo que le rodea y con una aparente personalidad que cautiva. Quizás fue uno de los valores con los que en uno de sus frecuentes viajes, en Marruecos en esta ocasión, enamoró a la exótica Nabila, con la que se casó y tiene un hijo de 2 años, Nizar.
(El Cafè de l’Àngels, La Vila, 9 de Novembre de 2007)
miércoles, 18 de marzo de 2009
domingo, 15 de marzo de 2009
ENTREVISTA A LA REVISTA PROMOTORS
Entrevista per a l'Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d'Edificis de Tarragona (APPCE)
El turisme residencial és determinant en el disseny de les postres polítiques
Quins són els sectors que s’estan promocionant des de la seva Regidoria?
- Ens estem centrant en aquells sectors en els quals Cambrils té un avantatge comparatiu. M’estic referint a la Cooperativa Agrícola, com a gran unió de la pagesia; a la Confraria de Pescadors, com a indústria pesquera; al sector comercial, que té establiments de primera classe; al sector de la restauració que, a Cambrils, també és una autèntica indústria; i al sector nàutic, que es veurà afavorit per la probable ampliació del Port.
El turisme és un dels motors de l’economia local. En un moment en què el sector s’està redefinint, tenen clar el model turístic pel qual han d’apostar?
- Hi va haver un moment en què alguna gent es va posicionar en contra del sol i platja, i altra que es va quedar anclada en aquest model. Crec que ni hem d’estar en contra ni pensar que això és suficient. L’equilibri és sempre l’opció més intel.ligent. Si només oferim sol i platja, amb determinades característiques i preu, és probable que un turista suís, belga o alemany prefereixi anar a Tunis, Croàcia o Turquia, perquè a més d’exòtics, els hi resultarà més econòmic. S’ha d’oferir sol i platja, més atractius culturals i qualitat. Es tracta de mantenir el turisme que busca el sol i platja, i atraure el que busca alguna cosa més. Els percentatges d’ocupació hotelera, de càmpings o de places de pàrking ens confirmen que aquest estiu hi ha molta gent però, segons quin tipus de turista vingui, gasta en serveis de primera qualitat o té una despesa més baixa. Nosaltres tenim pocs hotels, de caràcter familiar, mitjans i algun de més gran. El nostre turisme és bàsicament nacional i de qualitat. De cara al futur, hem de definir quina franja de turisme ens interessa més i tenir clar on fem la promoció exterior. Segurament si dotem la ciutat d’unes característiques determinades serem més atractius per una gamma de turistes o per una altra. Per això, ens esforcem per tenir el municipi net, crear aparcament i zones verdes, millorar el passeig marítim, posar carrils bici, que s’obrin establiments comercials de qualitat... Amb tot el dit ja estem buscant turisme de qualitat.
“Reflexionem ara sobre el pes a l’economia cambrilenca de la segona residència”. Bona part del turisme a Cambrils és de segona residència. Què representa aquest segment pel municipi?
- És molt important i, de fet, és determinant en el disseny de les nostres polítiques. La segona residència ha arribat a representar el 60 % del nostre parc immobiliari. Cal dir que nosaltres tractem al turista de segona residència como a ciutadà de Cambrils i el tenim en compte a l’hora de prendre decisions, perquè molts d’ells arriben a passar més de tres mesos a la nostra població. A més, molts d’aquests ciutadans quan es jubilen es queden a viure a Cambrils definitivament. Des de fa cinc anys, el creixement poblacional és d’uns 1.500 nous habitants anuals. D’una banda, perquè ha vingut a viure molta gent jove, tot i que la majoria treballen a Tarragona o Reus, i d’altra perquè es queda a viure molta gent que tenia una segona residència o residència de vacances. Hi ha bascos, aragonesos i ciutadans estrangers que desenvolupen els seus negocis fins i tot des de la nostra població. Molts que treballaven el mercat d’Aragó, es dediquen ara també a la Costa Daurada. Tenim 30.000 habitants censats però pel consum d’aigua o brossa, sabem que són prop de 45.000 durant tot l’any. Molts dels nous residents s’han instal.lat a Vilafortuny, on hi ha actualment 6.000 habitants, o a la zona de Ponent, on estem arribant a 3.5000 habitants, i al voltant del Port.
Quins són els reptes per mantenir aquest tipus de demanda?
- L’arribada de gent de diferents orígens i els vols de baix cost són molt interessants. Per això, l’Aeroport de Reus és un element determinant per promocionar el territori. També serà clau la millora de la xarxa de comunicacions: el desdoblament de la N-340 i de la via fèrria. Hem d’aconseguir que la situació de la parada de tren d’alta velocitat permeti a la gent de Saragossa arribar a Cambrils en una hora. També hem demanat un tramvia lleuger per comunicar les nostres urbanitzacions amb l’estació intermodal futura.
Creu que l’oferta de clubs de golf, clubs nàutics i altres ofertes d’oci de qualitat són suficients en aquests moments?
- És evident que aquest tipus d’oferta complementària aporta un valor afegit en la línia de la qualitat. Ara tenim una petita oferta de golf però som conscients que es poden fer moltes altres coses. El territori està preparat per assumir grans inversions d’aquest tipus però sempre sent complementaris entre tots els municipis implicats. Qualsevol cosa que es faci, per exemple, a Reus, també ens interessa a Cambrils. Crec que les ofertes dels municipis del Camp de Tarragona esdevenen atractius complementaris i un exemple ha estat Port Aventura. Per això crec que hem de treballar coordinats, amb els municipis de costa (Salou, Cambrils i Vilaseca-La Pineda), i amb la resta de poblacions d’interior.
Realment, creu que s’està venent bé la marca Costa Daurada a l’exterior?
- La Costa Daurada és molt extensa. Nosaltres estem treballant plegats entre Cambrils, Salou i Vilaseca-La Pineda. Però cal dir que és complicat fer promoció conjunta perquè potser el turisme que busca Salou no és el mateix que a nosaltres ens interessa. En tot cas, cal ser, com deia, complementaris, i no cal repetir-se ni envejar-se, ans tot el contrari.
“El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) tancarà les portes al projecte del Parc Samà”. Què pensa de les crítiques fetes a l’equip de govern per no aprovar el projecte de Medgroup al Parc Samà?
- Hi ha una part de l’empresariat local que pensava que aquesta inversió els beneficiaria més directa o indirectament. Però el nostre equip de govern no entenia que, darrera d’un projecte de golf, hi hagués una promoció urbanística tan important. Ens va semblar que l’excusa pel negoci immobiliari era precisament el camp de golf. A diferència dels promotors locals que han de passar un procés de tràmits que sovint resulta molt lent, a Medgroup li estaven fent un urbanisme a la carta. A més, també teníem dubtes pel que fa a qüestions de sostenibilitat, com el subministrament d’aigua, i les qüestions relacionades amb la dotació dels serveis generals bàsics.
No pensa que aquest projecte immobiliari hauria impulsat aquesta oferta de qualitat que es vol consolidar a Cambrils?
- Tenim molta oferta immobiliària de qualitat: a l’Ardiaca, al Molí de la Torre, a Vilafortuny. Però en aquest cas era una projecte massa gran, amb més de 500 habitatges previstos. Si hagués estat un projecte amb dimensions més reduïdes, probablement ho hauríem mirat amb uns altres ulls. A més, sovint aquest tipus de complexes residencials no tenen incidència sobre l’economia local i el petit comerç. Si s’aprova el POUM, es tancarà definitivament aquest tema.
Més sòl industrial per potenciar les inversions.
Una de les assignatures pendents de l’Ajuntament de Cambrils era la promoció de nou sòl industrial. Per això, a l’hora d’elaborar el nou POUM hi ha hagut un total consens pel que fa a les previsions de sòl industrial i les zones on situar-lo: la prolongació del polígon Belianes i la zona que queda entre l’autopista i el nou desdoblament de la nacional. L’objectiu de l’Ajuntament és que el municipi sigui competitiu en aquest terreny. “A la nostra població i a les rodalies, hi ha emprenedors i empresaris potents que busquen espais per a les seves activitats. En l’actualitat, les naus i el sòl industrial que tenim són cars, per això hem de promoure més metres quadrats i fer-los més assequibles. Abans de dos anys, podrem donar resposta a aquesta demanda”, explica el regidor de Promoció de Ciutat, Oliver Klein.
Pla Estratègic de Ciutat
Un cop estigui aprovat el POUM, la Regidoria de Promoció de Ciutat preveu elaborar un document, en el que vol que participin les Cambres de Comerç, la Universitat Rovira i Virgili, el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus. L’objectiu d’aquest Pla Estratègic de Ciutat, que buscaria el consens de les Administracions competents, empresariat i universitat, és definir les estratègies que ha de seguir Cambrils en els pròxims anys. La Regidoria de Promoció de Ciutat també té prevista la redacció del Pla d’Ordenació d’Equipaments Comercials (POEC).
(Tarragona, 2004)
El turisme residencial és determinant en el disseny de les postres polítiques
Quins són els sectors que s’estan promocionant des de la seva Regidoria?
- Ens estem centrant en aquells sectors en els quals Cambrils té un avantatge comparatiu. M’estic referint a la Cooperativa Agrícola, com a gran unió de la pagesia; a la Confraria de Pescadors, com a indústria pesquera; al sector comercial, que té establiments de primera classe; al sector de la restauració que, a Cambrils, també és una autèntica indústria; i al sector nàutic, que es veurà afavorit per la probable ampliació del Port.
El turisme és un dels motors de l’economia local. En un moment en què el sector s’està redefinint, tenen clar el model turístic pel qual han d’apostar?
- Hi va haver un moment en què alguna gent es va posicionar en contra del sol i platja, i altra que es va quedar anclada en aquest model. Crec que ni hem d’estar en contra ni pensar que això és suficient. L’equilibri és sempre l’opció més intel.ligent. Si només oferim sol i platja, amb determinades característiques i preu, és probable que un turista suís, belga o alemany prefereixi anar a Tunis, Croàcia o Turquia, perquè a més d’exòtics, els hi resultarà més econòmic. S’ha d’oferir sol i platja, més atractius culturals i qualitat. Es tracta de mantenir el turisme que busca el sol i platja, i atraure el que busca alguna cosa més. Els percentatges d’ocupació hotelera, de càmpings o de places de pàrking ens confirmen que aquest estiu hi ha molta gent però, segons quin tipus de turista vingui, gasta en serveis de primera qualitat o té una despesa més baixa. Nosaltres tenim pocs hotels, de caràcter familiar, mitjans i algun de més gran. El nostre turisme és bàsicament nacional i de qualitat. De cara al futur, hem de definir quina franja de turisme ens interessa més i tenir clar on fem la promoció exterior. Segurament si dotem la ciutat d’unes característiques determinades serem més atractius per una gamma de turistes o per una altra. Per això, ens esforcem per tenir el municipi net, crear aparcament i zones verdes, millorar el passeig marítim, posar carrils bici, que s’obrin establiments comercials de qualitat... Amb tot el dit ja estem buscant turisme de qualitat.
“Reflexionem ara sobre el pes a l’economia cambrilenca de la segona residència”. Bona part del turisme a Cambrils és de segona residència. Què representa aquest segment pel municipi?
- És molt important i, de fet, és determinant en el disseny de les nostres polítiques. La segona residència ha arribat a representar el 60 % del nostre parc immobiliari. Cal dir que nosaltres tractem al turista de segona residència como a ciutadà de Cambrils i el tenim en compte a l’hora de prendre decisions, perquè molts d’ells arriben a passar més de tres mesos a la nostra població. A més, molts d’aquests ciutadans quan es jubilen es queden a viure a Cambrils definitivament. Des de fa cinc anys, el creixement poblacional és d’uns 1.500 nous habitants anuals. D’una banda, perquè ha vingut a viure molta gent jove, tot i que la majoria treballen a Tarragona o Reus, i d’altra perquè es queda a viure molta gent que tenia una segona residència o residència de vacances. Hi ha bascos, aragonesos i ciutadans estrangers que desenvolupen els seus negocis fins i tot des de la nostra població. Molts que treballaven el mercat d’Aragó, es dediquen ara també a la Costa Daurada. Tenim 30.000 habitants censats però pel consum d’aigua o brossa, sabem que són prop de 45.000 durant tot l’any. Molts dels nous residents s’han instal.lat a Vilafortuny, on hi ha actualment 6.000 habitants, o a la zona de Ponent, on estem arribant a 3.5000 habitants, i al voltant del Port.
Quins són els reptes per mantenir aquest tipus de demanda?
- L’arribada de gent de diferents orígens i els vols de baix cost són molt interessants. Per això, l’Aeroport de Reus és un element determinant per promocionar el territori. També serà clau la millora de la xarxa de comunicacions: el desdoblament de la N-340 i de la via fèrria. Hem d’aconseguir que la situació de la parada de tren d’alta velocitat permeti a la gent de Saragossa arribar a Cambrils en una hora. També hem demanat un tramvia lleuger per comunicar les nostres urbanitzacions amb l’estació intermodal futura.
Creu que l’oferta de clubs de golf, clubs nàutics i altres ofertes d’oci de qualitat són suficients en aquests moments?
- És evident que aquest tipus d’oferta complementària aporta un valor afegit en la línia de la qualitat. Ara tenim una petita oferta de golf però som conscients que es poden fer moltes altres coses. El territori està preparat per assumir grans inversions d’aquest tipus però sempre sent complementaris entre tots els municipis implicats. Qualsevol cosa que es faci, per exemple, a Reus, també ens interessa a Cambrils. Crec que les ofertes dels municipis del Camp de Tarragona esdevenen atractius complementaris i un exemple ha estat Port Aventura. Per això crec que hem de treballar coordinats, amb els municipis de costa (Salou, Cambrils i Vilaseca-La Pineda), i amb la resta de poblacions d’interior.
Realment, creu que s’està venent bé la marca Costa Daurada a l’exterior?
- La Costa Daurada és molt extensa. Nosaltres estem treballant plegats entre Cambrils, Salou i Vilaseca-La Pineda. Però cal dir que és complicat fer promoció conjunta perquè potser el turisme que busca Salou no és el mateix que a nosaltres ens interessa. En tot cas, cal ser, com deia, complementaris, i no cal repetir-se ni envejar-se, ans tot el contrari.
“El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) tancarà les portes al projecte del Parc Samà”. Què pensa de les crítiques fetes a l’equip de govern per no aprovar el projecte de Medgroup al Parc Samà?
- Hi ha una part de l’empresariat local que pensava que aquesta inversió els beneficiaria més directa o indirectament. Però el nostre equip de govern no entenia que, darrera d’un projecte de golf, hi hagués una promoció urbanística tan important. Ens va semblar que l’excusa pel negoci immobiliari era precisament el camp de golf. A diferència dels promotors locals que han de passar un procés de tràmits que sovint resulta molt lent, a Medgroup li estaven fent un urbanisme a la carta. A més, també teníem dubtes pel que fa a qüestions de sostenibilitat, com el subministrament d’aigua, i les qüestions relacionades amb la dotació dels serveis generals bàsics.
No pensa que aquest projecte immobiliari hauria impulsat aquesta oferta de qualitat que es vol consolidar a Cambrils?
- Tenim molta oferta immobiliària de qualitat: a l’Ardiaca, al Molí de la Torre, a Vilafortuny. Però en aquest cas era una projecte massa gran, amb més de 500 habitatges previstos. Si hagués estat un projecte amb dimensions més reduïdes, probablement ho hauríem mirat amb uns altres ulls. A més, sovint aquest tipus de complexes residencials no tenen incidència sobre l’economia local i el petit comerç. Si s’aprova el POUM, es tancarà definitivament aquest tema.
Més sòl industrial per potenciar les inversions.
Una de les assignatures pendents de l’Ajuntament de Cambrils era la promoció de nou sòl industrial. Per això, a l’hora d’elaborar el nou POUM hi ha hagut un total consens pel que fa a les previsions de sòl industrial i les zones on situar-lo: la prolongació del polígon Belianes i la zona que queda entre l’autopista i el nou desdoblament de la nacional. L’objectiu de l’Ajuntament és que el municipi sigui competitiu en aquest terreny. “A la nostra població i a les rodalies, hi ha emprenedors i empresaris potents que busquen espais per a les seves activitats. En l’actualitat, les naus i el sòl industrial que tenim són cars, per això hem de promoure més metres quadrats i fer-los més assequibles. Abans de dos anys, podrem donar resposta a aquesta demanda”, explica el regidor de Promoció de Ciutat, Oliver Klein.
Pla Estratègic de Ciutat
Un cop estigui aprovat el POUM, la Regidoria de Promoció de Ciutat preveu elaborar un document, en el que vol que participin les Cambres de Comerç, la Universitat Rovira i Virgili, el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus. L’objectiu d’aquest Pla Estratègic de Ciutat, que buscaria el consens de les Administracions competents, empresariat i universitat, és definir les estratègies que ha de seguir Cambrils en els pròxims anys. La Regidoria de Promoció de Ciutat també té prevista la redacció del Pla d’Ordenació d’Equipaments Comercials (POEC).
(Tarragona, 2004)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)