Una de les meves grans dèries com a Regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques, àrea en la qual s'engloba el Departament de Cooperació i Solidaritat, ha estat i serà poder explicar de la millor manera possible, amb fets, paraules i imatges, la bona inversió social que suposen les ajudes a projectes de cooperació al desenvolupament i sensibilització amb els mateixos, protagonitzats per les Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) locals i recolzats decididament pel nostre Ajuntament.
La "política social a nivell mundial" que representen aquestes ajudes ens demostren i identifiquen com a una comunitat de convivència sana i rica, amb vocació d'obtenir les màximes quotes d'igualtat i justícia.
En la línia del mític canceller alemany Willi Brandt podem dir que la cooperació amb els països més febles, i la seva qualitat, reflexen unívocament la tendresa que caracteritza el poble que la projecta, que en aquest cas és Cambrils.
(N.1 de Cambrils al Món / 2008)
sábado, 27 de diciembre de 2008
viernes, 26 de diciembre de 2008
SETEMBRE DE 1999: CREACIÓ DE LA PLATAFORMA PROGRESSISTA DE CAMBRILS
Sota el nom de Plataforma Progressista de Cambrils, ens hem agrupat un bon nombre de joves d'ideologies i formes de fer ben diferents que, malgrat això, tenim en comú dos trets fonamentals.
El primer d'aquests trets és que tots vivim a Cambrils, fet que ens fa conviure a diari amb diferents mancances que el nostre municipi evidencia vers el jovent. El segon tret en comú és que tots tenim ganes de fer tant com puguem per a millorar l'actual situació existent al nostre poble, pal.liant-ne alguna d'aquestes mancances.
Per exemple, creiem que l'oferta sòcio-cultural de Cambrils es pot ampliar si fem desaparèixer els límits que semblen tancar-la i dirigir-la a temes i actes relacionats exclusivament amb l'oci.
No seria més satisfactori que, en comptes d'organitzar un concert, s'organitzessin xerrades sobre temes tan habituals entre els joves com el sexe o les drogues? I si organitzem alhora el concert i les xerrades? I si, a més a més, conscienciem la població quant a la necessitat de protecció i manteniment que té el nostre entorn natural fent accions que potenciïn la reutilització i el reciclatge?
Les persones necessitem, a més a més de diversió, informació i formació. Per a intentar respondre a aquestes necessitats, nosaltres hem deixat de banda l'apatia i l'individualisme i ens hem posat d'acord per a participar activament de la vida social del nostre poble. Pensem que aquesta és l'única manera de fer paleses les possibles millores al municipi. Jove de Cambrils: et convidem a formar part de la Plataforma! Posa't en contacte amb nosaltres!
(Presentació de la Plataforma Progressista de Cambrils a les pàgines del Butlletí Informatiu dels Grups Polítics a l'Oposició de l'Ajuntament de Cambrils, Octubre de 1999)
El primer d'aquests trets és que tots vivim a Cambrils, fet que ens fa conviure a diari amb diferents mancances que el nostre municipi evidencia vers el jovent. El segon tret en comú és que tots tenim ganes de fer tant com puguem per a millorar l'actual situació existent al nostre poble, pal.liant-ne alguna d'aquestes mancances.
Per exemple, creiem que l'oferta sòcio-cultural de Cambrils es pot ampliar si fem desaparèixer els límits que semblen tancar-la i dirigir-la a temes i actes relacionats exclusivament amb l'oci.
No seria més satisfactori que, en comptes d'organitzar un concert, s'organitzessin xerrades sobre temes tan habituals entre els joves com el sexe o les drogues? I si organitzem alhora el concert i les xerrades? I si, a més a més, conscienciem la població quant a la necessitat de protecció i manteniment que té el nostre entorn natural fent accions que potenciïn la reutilització i el reciclatge?
Les persones necessitem, a més a més de diversió, informació i formació. Per a intentar respondre a aquestes necessitats, nosaltres hem deixat de banda l'apatia i l'individualisme i ens hem posat d'acord per a participar activament de la vida social del nostre poble. Pensem que aquesta és l'única manera de fer paleses les possibles millores al municipi. Jove de Cambrils: et convidem a formar part de la Plataforma! Posa't en contacte amb nosaltres!
(Presentació de la Plataforma Progressista de Cambrils a les pàgines del Butlletí Informatiu dels Grups Polítics a l'Oposició de l'Ajuntament de Cambrils, Octubre de 1999)
jueves, 25 de diciembre de 2008
14 M = DIA D (+ REUS)
Histèric fou barrejar l’ocupació d’Irak amb la política exterior espanyola.
Histèric fou trobar Arnaldo Otegi manifestant-se en una condemna popular per l’assassinat múltiple de Madrid.
Histèric fou observar com cada mitjà de comunicació informava el passat dia 14 de març (per no dir durant els últims quatre anys) allò que més convenia als seus interessos.
Histèric fou que un policia matés un forner que es negava a posar un crespó negre a la façana del seu negoci.
Histèric fou escoltar els mateixos polítics de sempre entonant les mateixes paraules de condol tot demostrant-se ésser incapaços de posar-se d’acord per solucionar un problema tan greu com resulta ser la qüestió basca.
Histèric fou que quedés demostrat novament el fet de què hi hagi individus que prioritzin, per davant de la dignitat humana, els seus fanatismes, ja siguin nacionalistes o religiosos.
Histèric, per una altra banda, és seguir comprovant que hi ha qui no accepta precisament l’existència de nacionalismes, religions i ideologies diferents, tot pretenent eliminar-les d’una vegada.
Histèric és procurar aprofitar els fets comesos per millorar els resultats electorals partidistes.
Histèric és apropiar-se de la informació pública i de la transparència de les investigacions post-atemptat.
Histèric seria continuar utilitzant la demagògia per relacionar l’assassinat de Madrid amb la presència de població immigrada a l’Estat Espanyol i Catalunya.
Gràcies a què la gran majoria de la població espanyola va entendre qui era responsable de barrejar-nos en una histèria col.lectiva tan perillosa avui tenim un govern presidit per en Rodríguez Zapatero.
Per cert, i això està dedicat al Sr. Elias (portaveu dels qui s’oposen a la construcció d’una mesquita a Reus): els marroquins d’aquesta ciutat i tots els marroquins, en general, no són d’”una altra raça”; simplement són ciutadans, com vostè, i com jo, en un Estat Social i Democràtic de Dret, que, com a mínim, alguns d’ells (no tots), posseeixen una nacionalitat i una cultura diferent a la seva; amb els mateixos drets i deures, vull dir. A vostè, particularment, jo també li demanaria que restés callat, és clar. Faria un favor a la convivència en el món que habita.
(MAIG 2004)
Histèric fou trobar Arnaldo Otegi manifestant-se en una condemna popular per l’assassinat múltiple de Madrid.
Histèric fou observar com cada mitjà de comunicació informava el passat dia 14 de març (per no dir durant els últims quatre anys) allò que més convenia als seus interessos.
Histèric fou que un policia matés un forner que es negava a posar un crespó negre a la façana del seu negoci.
Histèric fou escoltar els mateixos polítics de sempre entonant les mateixes paraules de condol tot demostrant-se ésser incapaços de posar-se d’acord per solucionar un problema tan greu com resulta ser la qüestió basca.
Histèric fou que quedés demostrat novament el fet de què hi hagi individus que prioritzin, per davant de la dignitat humana, els seus fanatismes, ja siguin nacionalistes o religiosos.
Histèric, per una altra banda, és seguir comprovant que hi ha qui no accepta precisament l’existència de nacionalismes, religions i ideologies diferents, tot pretenent eliminar-les d’una vegada.
Histèric és procurar aprofitar els fets comesos per millorar els resultats electorals partidistes.
Histèric és apropiar-se de la informació pública i de la transparència de les investigacions post-atemptat.
Histèric seria continuar utilitzant la demagògia per relacionar l’assassinat de Madrid amb la presència de població immigrada a l’Estat Espanyol i Catalunya.
Gràcies a què la gran majoria de la població espanyola va entendre qui era responsable de barrejar-nos en una histèria col.lectiva tan perillosa avui tenim un govern presidit per en Rodríguez Zapatero.
Per cert, i això està dedicat al Sr. Elias (portaveu dels qui s’oposen a la construcció d’una mesquita a Reus): els marroquins d’aquesta ciutat i tots els marroquins, en general, no són d’”una altra raça”; simplement són ciutadans, com vostè, i com jo, en un Estat Social i Democràtic de Dret, que, com a mínim, alguns d’ells (no tots), posseeixen una nacionalitat i una cultura diferent a la seva; amb els mateixos drets i deures, vull dir. A vostè, particularment, jo també li demanaria que restés callat, és clar. Faria un favor a la convivència en el món que habita.
(MAIG 2004)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)