Discurs llegit durant la Cerimònia de Graduació de la Promoció 2006/2009 d'Estudiants de Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.
Si us he de ser sincer us he de confessar que em fa molta il.lusió trobar-me aquí dirigint-vos aquestes paraules, sobretot perquè em sembla molt divertit: fa molts pocs anys jo em trobava allà baix i també en aquell moment em semblava enormement divertit.
Avui us vull parlar, per sobre d’altres coses, de la paraula Compromís: compromís amb el que heu fet fins ara i el que penseu fer en el futur immediat, que ha estat i és exclusivament la vostra voluntat.
No us vull fer classe com de costum, però sí us vull parlar d’aquelles coses que a mi m’agraden i particularment em preocupen. Són aquelles coses que generalment comparteixo a les aules universitàries cada curs amb els meus alumnes, com ha passat en el vostre cas.
Aquestes coses són els Països, els Dies i les Persones.
Les Persones són tothom, però avui especialment vosaltres. Els Països cada vegada més és el Món, i els Dies són l’era actual que ens ha tocat viure, aquella que coneixem sota el nom d’Era de la Globalització.
Si em regaleu un petit moment, en aquest sentit, us vull descriure l’estat del món que teniu per davant, resumit en deu objectius o reptes que haureu de lliurar com a bons professionals que sereu. El món que deixem avui darrera i el que comença ràpidament demà estarà marcat per:
1) la recerca d’un nou lideratge internacional (caldrà veure què farà Obama);
2) l’enfortiment d’un govern mundial sota el principi bàsic del federalisme que predica “la unió des del respecte a la diferència”;
3) la reforma estructural del sistema econòmic, financer i comercial internacional, per conduir-lo el més a prop possible d’una ètica fonamental;
4) la lluita decidida contra tota forma de pobresa i exclusió, sobretot pel que respecta a superar la crisi alimentària i la lluita contra malalties endèmiques;
5) la defensa del medi ambient que ens pertany a tots, a partir de la nova doctrina del decreixement;
6) la gestió complexa dels fluxos migratoris tot acceptant que la societat postmoderna és multicultural per definició;
7) l’aposta per una cultura de pau que només es pot aprendre des de les escoles i superant la carrera d’armaments i la influència del complex militar-industrial;
8) la reformulació de l’Estat de Benestar de tipus europeu com a model exportable a la resta del planeta, reconeixent d’avantmà que “no hi ha llibertat sense aconseguir més quotes d’igualtat”entre totes les persones que compten a la Terra;
9) la construcció d’una societat en xarxa, tot aprofitant les noves tecnologies de la comunicació, que ens poden aportar de nou un gran progrés a tota la humanitat;
10) i, finalment, l’aposta decidida per una democràcia més participativa i directa que es concentri en la millora de la seva qualitat.
Fa tot just uns dies que rellegia l’obra Filosofia Política de l’autor argentí Mario Bunge, deixeble a la vegada del gran professor Ernesto Sábato, i em convencia a mi mateix de què existeixen Tres Valors Cabdals per fer front a aquest món tan vigent que us he descrit, el de l’Era de la Globalització. I aquests són:
1) La Solidaritat, entesa com a empatia amb qualsevol ésser humà;
2) La Cooperació, amb el missatge implícit que ho hem de fer entre tots;
3) i, la Democràcia Integral, sota la premissa de què tots valem el mateix i hem d’acceptar el criteri de la majoria.
La Globalització de què us he parlat tantes vegades l’hem d’interpretar en la mesura del possible, i malgrat el panorama comentat anteriorment, d’una forma positiva, si es sap canalitzar bé. En tot cas ella no té marxa endarrera. Ja vàrem aprendre a corregir els que a la meva generació l’havien acusada d’”antiglobalització”, i escollírem el concepte “d’altermundisme”. L’expressió “Un altre món és possible” segueix ben viva.
Us animo doncs, amb la vostra feina, que feu factible el fet de què tot pugui anar d’una altra manera, cap a millor és clar. En sou responsables ineludibles.
Llavors haureu d’escollir entre dues maneres de fer les coses, i serà quan recordareu els meus sermons de l’assignatura: la neoliberal, que prima l’especulació, l’egoisme, l’acumulació de capital (el “todo vale”)...; i, una altra, en la qual es pensa que fer avançar els endarrerits resulta la millor garantia per assegurar-nos el nostre mateix benestar.
Aquest és en gran mesura el criteri de retorn a una ètica global, universal, única i compacta, a la qual abans ja havia fet esment.
Avui, aquesta tarda, com us deia al principi, us vull parlar només com a persones, graduades a partir d’ara, però en definitiva persones, companyes, amigues, conegudes... A partir d’ara mateix m’encantarà relacionar-me amb vosaltres com a Iguals, no com a Professor i Alumnes. Realment resulta un plaer amb el temps veure-us de nou treballant a les administracions o a la mateixa universitat.
L’objectiu que us heu marcat i que heu aconseguit el teniu clar sense dubte: fent una cosa per vosaltres mateixos aconseguireu donar molt a la resta de nosaltres, i de l’aplicació de les eines que he intentat donar-vos a conèixer n’estic segur de què en brollarà més Progrés, el qual serà en una única direcció i per tota la població.
Moltes gràcies; que tingueu molta sort!
(Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, Tarragona, Juny 2009)
sábado, 3 de abril de 2010
viernes, 2 de abril de 2010
ESPECIALISTA UNIVERSITARI EN COOPERACIÓ INTERNACIONAL (EUCI)
Recursos documentals en cooperació internacional
Professor col.laborador en els materials docents recollits en el CD-Rom EUCI
Edició a càrrec de Setem, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), Fundació UPC i Fundació URV iURV Solidària
http://www.setem.org/CD-ROM
Oliver Klein-Bosquet, Especialista Universitari en Relacions Internacionals, diplomat en Cultura de Pau i diplomat en Estudis Cubans. Actualment és Professor del Departament de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Document:
(G) Pobles indígenes
"Sobre la exigibilidad de los Derechos Humanos y los Derechos de los Pueblos Indígenas", por Oliver Klein Bosquet
Professor col.laborador en els materials docents recollits en el CD-Rom EUCI
Edició a càrrec de Setem, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), Fundació UPC i Fundació URV iURV Solidària
http://www.setem.org/CD-ROM
Oliver Klein-Bosquet, Especialista Universitari en Relacions Internacionals, diplomat en Cultura de Pau i diplomat en Estudis Cubans. Actualment és Professor del Departament de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Document:
(G) Pobles indígenes
"Sobre la exigibilidad de los Derechos Humanos y los Derechos de los Pueblos Indígenas", por Oliver Klein Bosquet
jueves, 1 de abril de 2010
ELS MOVIMENTS SOCIALS PER UNA GLOBALITZACIÓ ALTERNATIVA, EL FÒRUM SOCIAL MUNDIAL DE PORTO ALEGRE I ELS DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS (DESC)
Material editat per l'Observatori DESC
Els Drets Humans en l'actual procés de Globalització
La defensa i promoció dels Drets Humans, tant civils i polítics com econòmics, socials i culturals, en l'actual context internacional, ha patit un debilitament notable, a causa dels efectes de la globalització, de caràcter eminentment econòmica, liderada per les anomenades empreses transnacionals, pels diversos organismes financers internacionals i pels Estats que resten al servei dels interessos de les primeres.
Efectivament, els programes d'ajust estructural vigents, la desregulació dels mercats, la reducció del paper dels Estats en serveis que demanden la prestació del sector públic –per esmentar alguns d'aquests efectes- han tingut com a conseqüència global el creixement dels índex de pobresa, justificat amb l'argument de la dependència dels països en vies de desenvolupament a partir d'un deute extern impagable. En definitiva, la insistència en l'aplicació de tots aquests aspectes de la globalització provoca una flagrant i efectiva violació dels Drets Humans, fet que és contradictori amb la gran quantitat de normes i instruments jurídics internacionals que reclamen pel seu respecte i exigibilitat. Encara més, hi ha una violació de la pròpia essència d'aquests drets, ja que són inherents a l’ésser humà i han de ser exercitats independentment de qualsevol context polític, econòmic, social i cultural.
Com a resultat d'aquesta situació, en els últims anys hem assistit al sorgiment, desenvolupament i protagonisme dels mediàticament anomenats “moviments antiglobalització”.
Les mobilitzacions d’aquests grups són freqüents i normalment s’organitzen al voltant de les reunions del Grup G7 (on es troben els set països més rics del món) i d'altres organismes internacionals com ara l'Organització Mundial del Comerç (OMC), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM). Aquestes mobilitzacions exigeixen canvis estructurals en les relacions econòmiques internacionals, a causa de les conseqüències que han provocat dues dècades d'adopció del model econòmic neoliberal. Aquesta proliferació de mobilitzacions ciutadanes que pretenen configurar noves propostes alternatives a la globalització imperant ens impulsa precisament a qüestionar-nos la viabilitat de l'actual model. Un clar exemple d'aquests moviments és el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, el qual va ser constituït com un espai de debat i proposta a una “nova globalització”.
Porto Alegre com a punt de partida
Un any després de les mobilitzacions de Seattle (desembre de 1999), el Fòrum Social Mundial (FSM) va ser una oportunitat per reunir les resistències ciutadanes i populars contra l'actual model de globalització, per establir noves perspectives d'acció solidària i per mesurar les conseqüències que generen per a la democràcia i la ciutadania en general les polítiques impulsades principalment per les institucions financeres internacionals.
Efectivament, el Fòrum Social Mundial organitzat a Porto Alegre ha esdevingut la referència d'aquestes iniciatives i la seva trobada anual ha permès el debat sobre una gran quantitat de temes i problemàtiques a nivell mundial. Precisament, la defensa i promoció dels Drets Humans, tant civils i polítics com econòmics, socials i culturals, ha estat una reivindicació sempre present en el seu marc de propostes, com una ideologia i un punt de partida en comú per establir les bases d'un procés de globalització alternativa a la vigent, més justa i més humana.
De fet, des del sorgiment del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) el 1966, que van entrar en vigor el 3 de gener de 1976, els Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) sempre han estat els drets menys desenvolupats i menys difosos a la societat en general. Actualment el debat al voltant de la universalitat, indivisibilitat i interdependència de tots els Drets Humans incorpora els DESC d'una manera explícita i evident. No és d'estranyar que aquests drets hagin aparegut d'una manera significativa a l'agenda dels debats i fòrums socials internacionals, així com també a Porto Alegre.
La idea d’organitzar un Fòrum com el de Porto Alegre va sorgir des de les pàgines del diari de relacions internacionals Le Monde Diplomatique, i més concretament de les propostes de dos dels seus redactors, l’Ignacio Ramonet i en Bernard Cassen, que varen saber construir un Comitè Internacional de personalitats i organitzacions fundadores de l’esdeveniment.
A Porto Alegre, una ciutat pilot en projectes de participació ciutadana municipal, els impulsors brasilers del Fòrum varen ser, entre altres, destacats acadèmics socials, economistes crítics, sindicalistes, membres de la Teologia de l’Alliberament, el Moviment dels Sense Terra (MST), la confederació nacional d’organitzacions no governamentals i els grups de defensa dels Drets Humans.
La primera edició del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre es va realitzar del 25 al 30 de gener de 2001 al mateix temps que es reunia el Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), el que és una trobada de les persones més poderoses del món. La segona edició es va produir entre el 31 de gener i el 5 de febrer del 2002, quan el Fòrum de Davos va haver de desplaçar-se a Nova York per raons de seguretat. Finalment, la tercera edició del FSM s’ha produït entre el 23 i 28 de gener del present any.
El 2004 es preveu que el FSM s’organitzi a la Índia, per tornar novament el 2005 a la capital de l’estat brasiler de Rio Grande do Sul. Això respon a la intenció de fer més extensiu i participatiu aquest espai de debat a altres regions del món i més concretament al continent asiàtic.
La tercera edició del FSM ha reunit aquest any 2003 a prop de 100.000 persones procedents de més de 126 països, englobades en organitzacions no governamentals de diverses grandàries i abast, partits polítics, sindicats, organitzacions religioses, de dones, d'indígenes, de consumidors, productors i de petits empresaris, només per esmentar alguns exemples. Durant les tres primeres edicions han estat presents a Porto Alegre personatges de la dimensió de José Saramago, Noam Chomsky, Danielle Miterrand, Rigoberta Menchú, Arundhaty Roy, Adolfo Pérez esquivel, Pierre Sané, Samir Amin, Eduardo Galeano, Tarik Ali, Emir Sader, István Meszaros, Wallden Bello, Nawal El-Sadawi, Joao Pedro Stedile, Jean Ziegler, Susan George, Leonardo Boff, Frei Betto, Gustavo Gutiérrez, Bonaventura Souza Santos o José Vidal-Veneyto, sense l’ànim de ser exastius.
El Fòrum Social Mundial s’ha caracteritzat durant aquests anys per la gran diversitat de posicionaments expressats quan a l’anàlisi de la situació del món, malgrat que coincidents pel que fa a l’observació de l’estat de la pobresa, la desigualtat en la distribució de la renda, la poca regulació del mercat i la recerca d'una globalització més solidària basada en el respecte als Drets Econòmics, Socials i Culturals.
El programa del FSM d’aquest any estava concentrat en cinc eixos temàtics sobre els quals es van organitzar més de 1.300 tallers, seminaris, debats i conferències: (1) desenvolupament democràtic i sostenibilitat; (2) drets humans, diversitat i igualtat; (3) mitjans de comunicació i cultura; (4) poder polític, societat civil i democràcia; i, (5) promoció de la pau i denúncia de la guerra.
Entre les propostes concretes llençades des del FSM podem esmentar:
- Abolir el deute extern dels països del sud, exigint mesures reparadores;
- Regular les activitats especulatives, a través de la creació d'impostos específics i supressió dels paradisos fiscals;
- Lluitar contra la concentració de la riquesa, la proliferació de la pobresa i la desigualtat;
- Rebutjar la guerra i repudiar la criminalització dels lluitadors socials i els atacs a les llibertats democràtiques;
- Preservar la biodiversitat i promoure el creixement sostenible del planeta.
A més del que es va plantejar a Porto Alegre, el Fòrum Social Mundial ve recolzant i impulsant la realització d'altres fòrums socials sectorials i temàtics. En aquest context l’1 de novembre de 2001 neix el Fòrum Social de Barcelona (FSM) que va manifestar-se contra l’Europa del Capital els dies 15 i 16 de març de 2002. El seu objectiu és encara avui pressionar més els governs i les institucions multilaterals, així com capacitar i conscienciar les persones sobre la importància de la necessitat d'una nova globalització més inclusiva i equitativa quant al repartiment de la riquesa.
Altres mobilitzacions en favor d’una globalització alternativa que han estat realitzades i que seran realitzades el 2002 i 2003, respectivament, són les següents:
2002:
- 17-18 de maig: Madrid: coincidint amb la trobada dels Caps d'Estat d'Amèrica Llatina, el Carib i Europa;
- Maig: Xangai, Xina: coincidint amb la trobada anual del Banc de Desenvolupament Asiàtic;
- 31 de maig: coincidint amb el Dia Internacional contra el Militarisme i a favor de la Pau;
- Final de maig: Jakarta, Indonèsia: coincidint amb la preparació de la conferència “Rio + 10”;
- 8-13 de juny: Roma, Itàlia: coincidint amb el Fòrum Mundial sobre l'Alimentació organitzat per la FAO;
- 21 i 22 de juny: Sevilla: coincidint amb la trobada dels caps d'Estat de la Unió Europea;
- Juliol: Toronto i Callgary, Rocky Mountains, Canadà: coincidint amb una reunió del G-8 (grup dels països més rics i Rússia);
- 22 de juliol: coincidint amb la campanya als Estats Units contra la Coca-cola;
- Setembre: Johannesburg, Sud-àfrica: coincidint amb la conferència de Nacions Unides “Rio + 10”;
- Setembre: Copenhaguen, Dinamarca: coincidint amb la trobada entre caps d’Estat d’Àsia i Europa;
- Octubre: Equador: organització del Fòrum Social Continental “Una Nova Integració és Possible”;
- Novembre: L'Havana, Cuba: organització de la Segona Reunió Hemisfèrica contra l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA);
- Novembre: Florència, Itàlia: organització del Fòrum Social Europeu;
- Novembre-desembre: Mèxic: coincidint amb la Conferència Ministerial de l'Organització Mundial del Comerç (OMC);
- Desembre: Copenhaguen: coincidint amb la trobada dels aps d'Estats de la Unió Europea;
2003:
- Febrer: Porto Alegre, Brasil: organització de la tercera edició del Fòrum Social Mundial;
- Abril: Buenos Aires, Argentina: coincidint amb la Reunió Presidencial sobre l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA);
- Juny: Tessalònica, Grècia: coincidint amb la trobada de caps d’Estat de la Unió Europea;
- Juny: França: coincidint amb la Reunió Anual del G-7.
L'objectiu de l'Informe
En aquest Informe abordarem els diversos temes tractats en les tres edicions del Fòrum Social Mundial específicament en l’àmbit dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. L'objectiu del mateix és informar als ciutadans respecte la situació mundial de l’aplicació d’aquests drets, a més de analitzar les propostes sorgides des dels diferents fòrums i moviments socials que defensen una globalització alternativa.
En primer lloc hem de detallar els traços de cada un d'aquests drets integrants del PIDESC, a saber: treball (inclou el dret a la seguretat social), salut, educació, cultura i alimentació. Després, il•lustrarem els diferents temes i problemàtiques que hi estan relacionats, així com les propostes plantejades pels conferenciants del Fòrum Social Mundial per aconseguir una veritable exigibilitat i universalitat dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i, en definitiva, permetre la necessària globalització d’aquests.
Noteu que al dret a l'habitatge no li serà concedit un capítol exclusiu, a causa del caràcter transversal amb què ha estat tractat a Porto Alegre.
Els Drets Econòmics, Socials i Culturals
Els Drets Econòmics, Socials i Culturals, també coneguts com a drets de segona generació, van ser instituïts pel PIDESC de 1966. Es basen en necessitats bàsiques de l’ésser humà com ara la salut, el treball, l'educació, l'alimentació, l'habitatge, el vestit i la cultura; són la condició per portar una vida digna. Aquestes necessitats són objectives i tenen paràmetres mínims establerts en el PIDESC, la privació dels quals pot ocasionar danys irreparables. També cal dir que aquestes necessitats són generalitzables, alhora que extensibles a tota una població.
Es diu que, al contrari dels drets de primera generació, els quals han estat considerats com a drets de les llibertats burgeses, els drets econòmics, socials i culturals solen representar les llibertats obreres, els interessos dels pobres i dels grups discriminats i desfavorits, en vista de la seva vulnerabilitat. Aquests drets, a més, exigeixen per al seu compliment i salvaguarda una prestació positiva de l'Estat. Són drets que, per la seva pròpia naturalesa, queden en la pràctica condicionats a l'evolució de l'economia nacional, a les polítiques públiques introduïdes pels governs i a la cooperació internacional.
Malgrat la separació conceptual dels Drets Humans en generacions, ha estat introduïda, per incentiu de les Nacions Unides, una visió d’indivisibilitat i interdependència d'aquests, en constatar que la no-realització dels drets de segona generació impedeix o dificulta l'exercici dels drets de primera generació. D'aquí, la importància i evidència dels Drets Econòmics, Socials i Culturals per a l'exercici de tots els Drets Humans, principalment per part dels grups menys afavorits.
Els moviments socials a favor d’una altra globalització posen de manifest la desprotecció de tots els Drets Humans i les atrocitats que es fan en favor dels interessos, per exemple, de les empreses transnacionas. El Fòrum Social Mundial, l’any 2002, va fer referència a la necessitat d'establir un Fòrum Permanent sobre els Drets Econòmics, Socials i Culturals. L'objectiu és anar més enllà dels principis sobre Drets Humans i crear mecanismes que permetin la seva pràctica efectiva i la seva protecció institucional.
A continuació, parlarem de cada un dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, així com de les propostes alternatives per canviar l'escenari actual de violació d'aquests drets.
El Dret a la Salut
La salut és una qüestió totalment personal però igualment pública. Quan ens veiem a nosaltres, o algú proper, afectats per alguna malaltia passem a patir la veritable importància de les polítiques públiques relacionades amb la salut. Situacions en què la vida o el benestar es vegin compromesos no poden dependre de la capacitat econòmica de cadascú, sobretot quan una gran part de la població mundial viu per sota del llindar de pobresa.
A banda de ser un afer d'interès públic inqüestionable, la salut també és reconeguda, en l'àmbit internacional, com un dret humà fonamental. De fet, existeixen innombrables instruments internacionals que el protegeixen. En el PIDESC, específicament, es reconeix “el dret de tota persona a gaudir del més alt nivell de salut física i mental” i s'estableixen algunes de les mesures que els Estats han de prendre a fi d'assegurar la seva efectivitat. Per “el més alt nivell de salut física i mental” s'entén “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions i malalties”, tal com tradicionalment es comprenia el concepte de salut.
A més, el tema de la salut ha estat tractat en diverses conferències internacionals. Una conferència marc va ser la promoguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a Djakarta, Indonèsia, el 1997, on es va presentar l'actualització del concepte de la salut i els requisits per al seu èxit, a saber, “la pau, l'habitatge, l'educació, la seguretat social, les relacions socials, l'alimentació, l'ingrés, l'empoderament de la dona, un ecosistema estable, l'ús sostenible dels recursos, la justícia social, el respecte dels drets humans i l'equitat.”
Tot i així, malgrat formar part de l'agenda internacional i ser reconegut com a dret fonamental i afer d'àmbit públic, la salut i el benestar de milers i milers de persones s'han sotmès a les regles del mercat mundial, convertint els pacients – ciutadans amb drets – en clients o consumidors.
La intenció del Fòrum Social Mundial és justament revertir aquest quadre i destacar els punts més problemàtics de l'escenari internacional que perjudiquen més encara l'exercici universal del dret aquí tractat. Menció a part es mereix la malaltia de la SIDA i la lluita per les patents del seu antídot.
A continuació, farem un aclariment sobre el tema dels drets de propietat intel•lectual, principalment el de les patents. Tot seguit informarem sobre les propostes del Fòrum.
El Dret de la Propietat Intel•lectual – Patents
Qualsevol producte que se li atribueixi un valor econòmic es transforma en una propietat intel•lectual. Els drets de propietat intel•lectual es subdivideixen en drets d'autor, patents i marques. Se'ls atorga patents a “invents” originals, les marques són els símbols distintius de fàbriques o d'un establiment comercial, i els drets d'autor s'estenen als productes de treball creatiu.
Tradicionalment, els drets de propietat intel•lectual eren exigits pels autors individuals. Avui en dia, de manera distinta, són controlats en la seva majoria per les corporacions multinacionals, les quals van legitimar i van estendre aquests drets per mitjà dels Acords Relatius a la Propietat Intel.lectual (TRIPS). Aquests acords internacionals van sorgir en l'àmbit de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i van tenir com a objectiu principal la vinculació del comerç amb la propietat intel•lectual, establir models determinats per a les legislacions nacionals i assegurar-ne l'harmonització d’aquestes legislacions.
Les conseqüències generades pels Acords TRIPS han estat brutals per a la societat civil en diversos aspectes, provocant un desordre del desenvolupament i la violació dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, i principalment del dret a la salut. En les conferències del Fòrum Social Mundial “Saber, Drets de Reproducció i Patents” i “Salut, Medicaments, HIV-SIDA” van ser citats alguns d'aquests efectes. Entre aquests, el fet que les patents reforcen els monopolis, paralitzen la investigació científica i impedeixen la democratització del saber, la qual cosa contradiu els principis defensats pel neoliberalisme: el lliure mercat.
Pel que fa a la introducció de llavors estèrils – genèticament modificades – i els productes transgènics al mercat, s’ha parlat a Porto Alegre dels desconeguts impactes sobre la salut i l'amenaça a la biodiversitat que poden representar, així com de l'incentiu als monopolis dels productes agrícoles.
Pel que fa a la salut i al benestar, a Porto Alegre es fa referència als efectes de la primacia dels drets de propietat intel•lectual sobre els Drets Humans. Aquest ha estat, a més, un tema de gran repercussió mundial en els últims temps, a causa de les amenaces sobre alguns països del Tercer Món relacionades amb la fallida de patents dels medicaments destinats al tractament de la SIDA.
En efecte, les grans empreses farmacèutiques transnacionals, valent-se dels acords TRIPS i de les legislacions nacionals que van ser “harmonitzades” d'acord amb els seus termes, dificulten l'accés als medicaments essencials a base d’apujar els preus dels medicaments amb el pagament dels drets corresponents. A més, frenen la competència, tot impedint l'ús per part dels petits i mitjans productors locals de les noves fórmules, normalment més eficaces.
Algunes dades presentades a Porto Alegre demostren les desigualtats en l'accés als medicaments en el món. Aquestes desigualtats tendeixen a agreujar-se encara més amb les actuals polítiques neoliberals. Segons el que s’ha divulgat, “un 72% de la població mundial viu en països en desenvolupament i representa un 7% de les vendes mundials de productes farmacèutics. 1/3 de la població mundial no té accés a medicaments essencials. A les regions més pobres d'Àfrica i Àsia aquest percentatge puja fins al 50%”.
Pel que es pot albirar de Porto Alegre, la pressió política va ser l'instrument suggerit per promoure el canvi d'aquest escenari. I les reivindicacions, segons les conclusions del Fòrum, han de basar-se sobretot en els següents punts:
- Reforma dels acords TRIPS, de manera que cada Estat pugui reglamentar la protecció de les patents i dels altres drets de propietat d'acord amb el seu nivell de desenvolupament;
- Pressionar les empreses transnacionals per mitjà dels consumidors, dels productors i de l'opinió pública perquè canviïn la seva política de protecció de les patents;
- Crear lleis nacionals per impedir l'actuació dels monopolis i la creació de càrtels en matèria d'innovació científica i tecnològica. Respecte als agricultors, fer reconèixer els seus drets i el de les comunitats llauradores a la propietat i a l'ús dels recursos naturals;
- Augmentar el finançament públic cap a la investigació científica i la innovació relacionada amb el desenvolupament social i econòmic;
- Desenvolupar campanyes i construir aliances per tal de sensibilitzar la societat civil sobre el tema de les patents;
- Organitzar una sessió del Tribunal Permanent dels Pobles respecte a les pràctiques abusives de les indústries farmacèutiques;
El Dret al Treball
El dret al treball consisteix en el Dret Humà de totes les persones a tenir accés al treball, participant en les activitats de producció i prestació de serveis per a la societat, i obtenint a canvi una mesura que garanteixi un nivell de vida adequat.
Un element important d'aquest dret és el poder d'elecció i la llibertat otorgats, la qual cosa implica que el treball en general ha de ser distribuït d'una manera que permeti l'accés de tots i, a més, que la preferència d'un pel mode elegit per guanyar-se la vida li garanteixi el compliment dels altres drets humans (a l'habitatge, a l'alimentació, etc.).
El dret al treball, així com els altres Drets Econòmics, Socials i Culturals, també està reconegut per diversos instruments internacionals. El PIDESC el defineix com “el dret de tota persona a tenir l'oportunitat de guanyar-se la vida per mitjà d'una feina” i estableix que per a la “plena efectivitat d'aquest dret haurà de figurar l'orientació tècnica i professional”.
No obstant això, la varietat de les seves normes és més àmplia i més desenvolupada que les relacionades als altres DESC i inclou, a més del dret al treball, una sèrie d'altres drets com ara el dret a condicions dignes de treball, el dret a una remuneració adequada, el dret a la limitació de la jornada i a períodes de descans (remunerat i pagat), el dret a igual remuneració per treball d'igual valor, el dret a la igualtat en el tracte, el dret a condicions de treball segures i higièniques, el dret a constituir sindicats, el dret de vaga i el dret a la seguretat social adequada.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) és l'organisme internacional que s’ocupa de la protecció dels drets relacionats amb el treball. Més enllà dels tractats internacionals firmats en l'àmbit d'aquesta organització, l'OIT té un rol fonamental en la tasca de garantir el respecte, protecció i satisfacció d'aquests drets per part dels Estats, a través de la fiscalització i la formulació d'informes.
No obstant això, és notòria la desprotecció històrica del Dret Humà al treball i de tots els drets que hi estan relacionats, indicats per l'alt nivell de desocupació i pobresa en el món i per la gran desigualtat en la distribució de la renda. Segons dades del Fòrum Social Mundial, les desigualtats s'han agreujat en els últims anys. Per il•lustrar aquesta situació: “el 1980, el 10% dels rics tenien una renda 70 vegades major que la dels pobres. El 1999, els rics van passar a tenir-la 102 vegades més gran”.
El tema de la immigració és també un altre indicador de la violació d'aquests Drets Humans i de la total vulnerabilitat dels treballadors, que s'ha agreujat en els últims temps, a causa de les polítiques restrictives dels països del nord. Aquests treballadors són doblement desprotegits perquè als seus països d'origen es troben en la seva majoria desocupats o subempleats, i als països del nord, explotats i sense protecció jurídica de qualsevol mena.
El Fòrum Social Mundial ha fet en aquests anys una sèrie de suggeriments per millorar la situació de les persones respecte als drets relacionats amb el treball, però sense donar solucions pràctiques de com canviar-la:
- Crear un nou tipus d'organització mundial en la qual els treballadors tinguin una participació efectiva i on la unitat sindical mundial en resulti enfortida;
- Reforçar el sindicalisme centrat no només en qüestions bàsiques de feina, sinó també en temes com ara els drets humans, el comerç just, la defensa dels pobres;
- Formar un moviment de la societat civil per lluitar contra les polítiques destructives i violadores dels drets humans;
- Establir llaços entre els sindicats en l'àmbit mundial;
- Incloure en les pautes de les negociacions salarials altres qüestions socials;
- Millorar les condicions de treball de les dones, donant-los accés als espais de decisió, incloent-hi els sindicats. També cal incloure els seus assumptes específics en les pautes de discussió;
El Dret a l'Educació
L'educació, a més de ser una activitat intel•lectual i corporal de comprensió i expressió amb un fi en si mateixa, és un instrument indispensable per preservar la dignitat humana i aconseguir el desenvolupament personal i col•lectiu d'una societat.
Per això, així com els altres DESC, és reconeguda com un Dret Humà al qual no es pot renunciar per mitjà de diversos instruments jurídics nacionals, regionals i internacionals. En el PIDESC apareix de manera detallada en els articles 13 i 14, on s'afirma que “tota persona té dret a l'educació i que aquesta ha d'orientar-se cap al ple desenvolupament de la personalitat humana”. Aquests dispositius també disposen que l'ensenyament primari ha de ser obligatori i assequible a tots gratuïtament. L'ensenyament secundari i superior, d'altra banda, s’han de generalitzar i fer-se accessibles a tots, per tots els mitjans que siguin apropiats, i han de ser progressivament implantats com a gratuïts. El PIDESC també reconeix la necessitat d'implantar un sistema de beques i de millorar les condicions del cos docent.
A pesar de la importància de l'educació, milions de persones són analfabetes i es troben en situació de desavantatge i de vulnerabilitat per fer front als desafiaments de la realitat, a causa, sobretot, de la manera com es divideixen i s'estableixen actualment les relacions de treball, imposades pel model neoliberal.
El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre ha creat un espai de debat paral.lel sobre les qüestions relacionades amb l’educació.
A continuació fem referència a algunes de les conclusions extretes en aquest Fòrum Mundial Educatiu (FME):
- La reducció de l'educació a l'estat de mercaderia amenaça l'home en la seva universalitat humana, en la seva diferència cultural i en la seva construcció com a subjecte;
- L'educació passa a ser concebuda per l'Estat com a auxili social i deixa de ser un dret humà i un projecte de dimensió universal i ciutadana;
- La lògica neoliberal impedeix les inversions financeres, de formació, innovació i investigació pedagògica;
- Les majors víctimes d'aquesta situació són els sectors més fràgils de la població: els pobres, els immigrants, els indígenes, les minories ètniques, religioses i culturals;
- La situació de desigualtat de les dones continua sent dramàtica en molts països. Se sap que l'educació pot tenir conseqüències positives sobre les seves vides, així com per a la de les seves famílies i per a la societat;
- L'educació té un paper molt important en la lluita contra la SIDA;
De la mateixa manera, segueixen les propostes del FME:
- Els pobles indígenes han de tenir un suport especial perquè tinguin control sobre les seves institucions d'ensenyament, de manera que es garanteixin el respecte a les seves cultures, idiomes i patrimoni;
- En molts països la situació dels professionals docents és indigna i degradant, de manera que han de ser fomentats els drets sindicals, la professionalització dels professors, el pagament de sous dignes i justos;
- Recolzar i enfortir les diverses campanyes en curs sobre educació com, per exemple, la campanya mundial per una educació pública de qualitat per a tots i la campanya per excloure l'educació dels tractats de lliure comerç;
- Destinar, almenys, el 8% del PIB de cada país per a l'educació;
- Pressionar els països del nord perquè compleixin el seu compromís d'aplicar el 0,7% del PIB a la cooperació internacional;
- Recolzar accions per a l'enfortiment dels sindicats d'educadors i augmentar els llaços entre les organitzacions de la societat civil relacionades amb el tema de l'educació;
El Dret a la Cultura
La cultura, els valors culturals i els drets culturals són qüestions molt complexes i difícils d'abordar. En veritat, les distintes nocions del que és la cultura i la dificultat de comprendre les diferències que existeixen entre els valors culturals constitueixen l’embrió d'aquesta problemàtica.
De qualsevol manera, dins d'aquest quadre, el que envolta el tema dels drets culturals, reconeguts internacionalment per mitjà de tractats internacionals – inclòs el PIDESC – és, bàsicament, entendre que la cultura és un patró de comportament de l’ésser humà que inclou la llengua, el pensament, les accions i la seva capacitat de transmetre’l a les generacions futures, així com les creences, el costum i les fórmules socials d'un determinat grup social, racial o religiós. En definitiva, és la subjectivitat el que li dóna sentit a la identitat, o sigui, la noció que tenim de nosaltres mateixos i del món en què vivim.
El PIDESC, en el seu article 15, estableix que els Estats Part reconeixen el dret de tota persona a participar de la vida cultural, a participar dels beneficis del progrés científic i de les seves aplicacions, a beneficiar-se de la protecció dels interessos morals i materials que li corresponguin per raó de produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autora. A més el pacte disposa que els Estats hauran d'adoptar les mesures necessàries per a la conservació, el desenvolupament i difusió de la ciència i cultura.
Del que disposa el PIDESC, així com els altres instruments jurídics internacionals, que segueixen la mateixa línia, és possible concloure que el dret a la cultura engloba els drets de (i) gaudir del progrés científic i a participar de la vida cultural i científica amb llibertat, (ii) el dret a la creació de béns culturals i a la investigació; (iii) el dret a expressar les tradicions i a les manifestacions públiques de la pròpia cultura, (iv) el dret a la pròpia llengua a més de la llengua oficial del país, (v) el dret a la pròpia identitat cultural i al respecte a la pròpia cultura i (vi) el dret a cercar, guardar i transmetre informació.
No obstant això, les normes jurídiques internacionals han estat insuficients per protegir tots aquests drets relacionats amb la cultura. De fet, el fenomen de la globalització – tot i que hagi augmentat la capacitat sense precedents de comunicació i intercanvi – ha generat un gran impacte en els valors culturals, alhora que el patró de desenvolupament materialista i consumista, introduït per la cultura occidental, ha estat adoptat pels governs d’arreu del món.
En aquest sentit, les creixents mobilitzacions “antiglobalització” insisteixen en la necessitat de canviar l'estatus de primacia d'aquesta cultura en detriment de les altres – que no és sinó un instrument de poder – i de promoure una transformació social que permeti un desenvolupament sostenible dels pobles, sense que aquesta transformació comprometi les arrels culturals i el seu potencial creatiu.
A Porto Alegre es va parlar de la creixent reivindicació dels pobles i comunitats entorn a la necessitat de preservar la seva identitat cultural, ja que és comú percebre la tendència progressiva a l'homogeneïtzació – o jerarquització – de la cultura a una escala mundial i els seus desastrosos efectes de desequilibri econòmic i polític i d'inequitat social.
En les diferents discussions produïdes a Porto Alegre ha prevalgut un consens en els punts essencials: “la cultura només pot entendre's a la llum de la seva diversitat; la cultura és l'expressió de la identitat individual i col•lectiva de les diferents comunitats; la cultura és patrimoni de la humanitat i qualsevol expropiació dels béns culturals és una mostra de la superivència d'actituds colonitzadores. D'altra banda, la promoció de la cultura ha de fundar-se en la independència i sobirania dels diferents subjectes culturals, la qual cosa permetrà un intercanvi cultural constructiu per a les diferents cultures. Finalment, s'ha posat en relleu la necessitat d'aprofundir en la diversitat cultural com a valor de la Cultura de la Pau”.
De les propostes plantejades sobre el dret a la cultura a Porto Alegre en podem destacar les següents:
- Promoure el desenvolupament de la Cultura de la Pau, basada en el respecte als drets humans individuals i col•lectius, que tingui en compte les diferents concepcions i pràctiques culturals, i que promogui la resolució dels conflictes relacionats amb els diferents fonamentalismes (des dels religiosos fins als de caràcter impositiu, militar, autoritari...);
- Educar, amb el suport de legislacions adequades, per combatre actituds que, en nom de la cultura, oprimeixen dones i nens en el marc de tradicions que amenacen el dret fonamental de la integritat dels sers humans;
- Establir, amb caràcter d'urgència, un marc jurídic i polític per aplicar la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural de la UNESCO, amb el suport de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, redactada a la llum dels drets humans en la seva doble dimensió, individual i col•lectiva;
- Enfront del fet que la cultura occidental és l'actual moneda de canvi en el comerç internacional i amb relació a les indústries culturals i de comunicació, contrarestar amb el desenvolupament d'una extensa xarxa associativa mundial. Aquesta hauria d'anar acompanyada d'un marc legal que la legitimi i afavoreixi la millora de la cohesió social, el reconeixement de les identitats col•lectives, la interacció de diferents sensibilitats, el desenvolupament de projectes de dimensió comunitària global, i, en definitiva, l'aplicació del principi de subsidiarietat (el que es pugui fer des del teixit associatiu que no es faci des d'altres estaments);
- Salvaguardar el patrimoni lingüístic de la humanitat, donant suport als projectes que promoguin l'educació en llengua materna i el plurilingüisme;
- Amb relació al desenvolupament en la comprensió de drets col•lectius, el Fòrum Social Mundial hauria d'acollir un fòrum permanent dels pobles i les comunitats autòctones, donant-li un espai en la seva reunió anual i oferint-li una xarxa de coordinació;
- En reparació dels estralls produïts per la Revolució Industrial, i per la colonització en general, en l'anomenat Tercer Món, afavorir la descolonització cultural encara necessària a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina;
- Promoure la repatriació als països d'origen dels béns culturals que han estat injustament espoliats i crear un fons destinat a la capacitació del personal, al manteniment i conservació del patrimoni de béns culturals, museològics i d'expressions artístiques als països d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que ho necessitin;
- Fomentar una nova implicació ciutadana en els espais públics culturals, configurant, així, un model cultural independent, alternatiu a les indústries culturals i als poders polítics. D'aquesta manera, en la dimensió local, els espais de producció cultural i artística cobraran un gran valor en la construcció de la identitat i de la diversitat cultural;
- Afavorir totes les activitats que entenen l'art com un element de capital humà i el consideren un factor determinant en el procés de la transformació social.
El Dret a una Alimentació Adequada
Tradicionalment, l'accés als aliments era considerat pels Estats com una obligació estrictament moral. Amb el pas del temps, aquest concepte es va anar desenvolupant fins que va adquirir el caràcter d'exigibilitat, que es va consolidar amb la creació de diversos tractats internacionals.
El PIDESC, en especial, reconeix clarament el dret de tota persona a ser protegit contra la fam i inclou el dret a l'alimentació com un dels elements fonamentals per aconseguir el dret a un nivell de vida adequat.
En efecte, l'article 11 de l’instrument esmentat disposa: “el dret a un nivell de vida adequat inclou alimentació, vestit i habitatge”. Complementàriament, el Codi de Conducta sobre una Alimentació Adequada, formulat en la Trobada Mundial sobre Alimentació de 1996 estableix: “El dret a una alimentació adequada s'exerceix quan tot home, dona i nen, ja sigui en forma individual o col•lectiva, té accés físic i econòmic, en tot moment, a una alimentació adequada utilitzant mitjans apropiats per obtenir-la, que siguin compatibles amb la dignitat humana. El dret a una alimentació adequada és una part específica del dret a un nivell de vida adequada”.
En suma, els Estats tenen l'obligació positiva de garantir un nivell de vida adequat als ciutadans per mitjà, entre altres coses, de l'accés als aliments. Això significa que han de respectar, protegir i satisfer l'accés a tota persona als aliments, no només perquè no pateixin fam, sinó perquè tinguin una dieta rica en nutrients, calories i proteïnes. En aquest sentit, hi ha un nivell mínim universal establert en el PIDESC per tal que aquest dret es compleixi.
No obstant això, a aquestes normes establertes i firmades per la majoria dels Estats els hi manca aplicació jurídica. Les causes del seu incompliment van molt més enllà de la simple falta d'aliments o de la inobservança d'aquests indicadors. De fet, la fam i la malnutrició en el món són el resultat de la pobresa i de les desigualtats, les quals, al seu torn, han estat accentuades amb la globalització.
Segons dades del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), “avui més de 80 països tenen una renda per càpita inferior a la de fa una dècada..., el 20% més ric de la població mundial controla el 86% del PIB mundial i el 82% de les exportacions de béns i serveis”.
Com es veu, la concentració de mercat és un dels factors de l'incompliment del dret a l'alimentació. Altres factors com ara les polítiques agràries proteccionistes dels països del nord, en contraposició amb els postulats neoliberals, han tingut efectes perjudicials en les economies dels països del sud, principalment sobre les agricultures més tradicionals.
Tenint en compte aquest quadre, el Fòrum Social Mundial va plantejar propostes relacionades amb la sobirania alimentària, que consisteixen en el foment del dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques sostenibles de producció, transformació, comercialització, distribució i consum d'aliments, respectant les respectives cultures.
A continuació mostrarem les referides propostes:
- Reconeixement del dret a l'alimentació com un dret humà fonamental;
- Reconeixement d'una agricultura amb llauradors, indígenes i comunitats pesqueres;
- Reconeixement de la multietnicitat de les nacions i identitats dels pobles originaris;
- Garantia a l'accés a una alimentació sana suficient per a totes les persones, principalment per als sectors més vulnerables;
- Posada en marxa de processos integrals de reforma agrària adaptats a les condicions de cada país i regió;
- Accés equitatiu als recursos productius, principalment la terra, el bosc, així com els mitjans de producció, finançament i capacitació;
- Desenvolupament i promoció de sistemes alimentaris sostenibles;
- Elaboració per part dels Estats d'un Codi de Conducta sobre el Dret a una Alimentació Adequada;
- Ratificació i aplicació del Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, adoptat per l'Assemblea General de Nacions Unides el 1966;
- Defensa del dret dels pobles a l'alimentació. Adopció per les Nacions Unides d'una Convenció Mundial sobre Sobirania Alimentària i Benestar Nutricional;
- Configuració d'un nou ordre democràtic i transparent per regular el comerç internacional, que inclogui la creació d'una tribunal internacional d'apel•lació, independent de l'Organització Mundial del Comerç (OMC);
- Cessament immediat de les pràctiques comercials deslleials que estableixen preus de mercat per sota dels costos de producció, aplicant subvencions a la producció i subsidis a les exportacions;
- Prohibició de la biopirateria i de les patents sobre els sers vius;
- Prohibició de l'experimentació sobre OGM a cel obert, així com prohibició de la seva producció i comercialització fins que es pugui conèixer amb seguretat la seva naturalesa i els seus impactes, aplicant estrictament el principi de precaució;
- Integració dels objectius de benestar nutricional en les polítiques i programes nacionals d'alimentació;
- Reconeixement del paper fonamental de les dones en la producció, recol•lecció, comercialització i transformació dels productes de l'agricultura i de la pesca, així com en la preservació i reproducció de les cultures alimentàries dels pobles.
Conclusió
En aquest informe tractem d'abordar les característiques peculiars dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, i dissenyar la seva actual situació a l'escenari internacional. La veritat és que, encara que emparats formalment per tractats internacionals que van ser signats per la majoria dels Estats, aquests drets han estat els més perjudicats per la globalització. La seva vulnerabilitat amb relació al dret de propietat, el poder i enorme influència de les anomenades empreses transnacionals i del capital especulatiu han estat els trets més freqüents d'aquest fenomen.
Amb l'objectiu de frenar el debilitament sense fi d'aquests drets, van sorgir des de la societat civil els moviments que han estat anomenats mediàticament com “antiglobalització”, els quals estan marcats per la diversitat d'actors, actuacions i reivindicacions. El Fòrum Social Mundial, realitzat a la ciutat de Porto Alegre en les seves primeres tres edicions, és una d'aquestes iniciatives. Realment és un intent d'anar més enllà de la simple protesta i obrir un espai de reflexió, discussió i plantejament de propostes concretes per canviar l'actual sistema internacional. Les conferències, seminaris i fòrums de debat organitzats a Porto Alegre permeten l'intercanvi d'idees i experiències, alhora que generen una àmplia possibilitat d'enfrontar la realitat en tota la seva complexitat sense cap tipus de condicionament, pel seu caràcter participatiu, independent i democràtic.
S'assenyala que aquesta iniciativa té els seus obstacles, entre els quals es podria esmentar la dificultat de plantejar plans pràctics d'acció, generats per la diversitat d'actors, interessos i propostes. No obstant això, creiem que el procés consolidat al Fòrum Social Mundial té gran importància, ja que permet que la societat civil reuneixi forces per enfrontar-se a aquesta realitat, prengui consciència dels seus drets i les violacions que aquests pateixen, utilitzi aquest espai com a mitjà de pressió i denúncia, i prengui els seus plantejaments com a punt de partida per actuar en tots els àmbits de la vida civil, fent bones les esperances d’aquells que lluiten per un altre model de globalització, on es prioritzi la solidaritat, la justícia social i els Drets Econòmics, Socials i Culturals.
Els Drets Humans en l'actual procés de Globalització
La defensa i promoció dels Drets Humans, tant civils i polítics com econòmics, socials i culturals, en l'actual context internacional, ha patit un debilitament notable, a causa dels efectes de la globalització, de caràcter eminentment econòmica, liderada per les anomenades empreses transnacionals, pels diversos organismes financers internacionals i pels Estats que resten al servei dels interessos de les primeres.
Efectivament, els programes d'ajust estructural vigents, la desregulació dels mercats, la reducció del paper dels Estats en serveis que demanden la prestació del sector públic –per esmentar alguns d'aquests efectes- han tingut com a conseqüència global el creixement dels índex de pobresa, justificat amb l'argument de la dependència dels països en vies de desenvolupament a partir d'un deute extern impagable. En definitiva, la insistència en l'aplicació de tots aquests aspectes de la globalització provoca una flagrant i efectiva violació dels Drets Humans, fet que és contradictori amb la gran quantitat de normes i instruments jurídics internacionals que reclamen pel seu respecte i exigibilitat. Encara més, hi ha una violació de la pròpia essència d'aquests drets, ja que són inherents a l’ésser humà i han de ser exercitats independentment de qualsevol context polític, econòmic, social i cultural.
Com a resultat d'aquesta situació, en els últims anys hem assistit al sorgiment, desenvolupament i protagonisme dels mediàticament anomenats “moviments antiglobalització”.
Les mobilitzacions d’aquests grups són freqüents i normalment s’organitzen al voltant de les reunions del Grup G7 (on es troben els set països més rics del món) i d'altres organismes internacionals com ara l'Organització Mundial del Comerç (OMC), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM). Aquestes mobilitzacions exigeixen canvis estructurals en les relacions econòmiques internacionals, a causa de les conseqüències que han provocat dues dècades d'adopció del model econòmic neoliberal. Aquesta proliferació de mobilitzacions ciutadanes que pretenen configurar noves propostes alternatives a la globalització imperant ens impulsa precisament a qüestionar-nos la viabilitat de l'actual model. Un clar exemple d'aquests moviments és el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, el qual va ser constituït com un espai de debat i proposta a una “nova globalització”.
Porto Alegre com a punt de partida
Un any després de les mobilitzacions de Seattle (desembre de 1999), el Fòrum Social Mundial (FSM) va ser una oportunitat per reunir les resistències ciutadanes i populars contra l'actual model de globalització, per establir noves perspectives d'acció solidària i per mesurar les conseqüències que generen per a la democràcia i la ciutadania en general les polítiques impulsades principalment per les institucions financeres internacionals.
Efectivament, el Fòrum Social Mundial organitzat a Porto Alegre ha esdevingut la referència d'aquestes iniciatives i la seva trobada anual ha permès el debat sobre una gran quantitat de temes i problemàtiques a nivell mundial. Precisament, la defensa i promoció dels Drets Humans, tant civils i polítics com econòmics, socials i culturals, ha estat una reivindicació sempre present en el seu marc de propostes, com una ideologia i un punt de partida en comú per establir les bases d'un procés de globalització alternativa a la vigent, més justa i més humana.
De fet, des del sorgiment del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) el 1966, que van entrar en vigor el 3 de gener de 1976, els Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) sempre han estat els drets menys desenvolupats i menys difosos a la societat en general. Actualment el debat al voltant de la universalitat, indivisibilitat i interdependència de tots els Drets Humans incorpora els DESC d'una manera explícita i evident. No és d'estranyar que aquests drets hagin aparegut d'una manera significativa a l'agenda dels debats i fòrums socials internacionals, així com també a Porto Alegre.
La idea d’organitzar un Fòrum com el de Porto Alegre va sorgir des de les pàgines del diari de relacions internacionals Le Monde Diplomatique, i més concretament de les propostes de dos dels seus redactors, l’Ignacio Ramonet i en Bernard Cassen, que varen saber construir un Comitè Internacional de personalitats i organitzacions fundadores de l’esdeveniment.
A Porto Alegre, una ciutat pilot en projectes de participació ciutadana municipal, els impulsors brasilers del Fòrum varen ser, entre altres, destacats acadèmics socials, economistes crítics, sindicalistes, membres de la Teologia de l’Alliberament, el Moviment dels Sense Terra (MST), la confederació nacional d’organitzacions no governamentals i els grups de defensa dels Drets Humans.
La primera edició del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre es va realitzar del 25 al 30 de gener de 2001 al mateix temps que es reunia el Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), el que és una trobada de les persones més poderoses del món. La segona edició es va produir entre el 31 de gener i el 5 de febrer del 2002, quan el Fòrum de Davos va haver de desplaçar-se a Nova York per raons de seguretat. Finalment, la tercera edició del FSM s’ha produït entre el 23 i 28 de gener del present any.
El 2004 es preveu que el FSM s’organitzi a la Índia, per tornar novament el 2005 a la capital de l’estat brasiler de Rio Grande do Sul. Això respon a la intenció de fer més extensiu i participatiu aquest espai de debat a altres regions del món i més concretament al continent asiàtic.
La tercera edició del FSM ha reunit aquest any 2003 a prop de 100.000 persones procedents de més de 126 països, englobades en organitzacions no governamentals de diverses grandàries i abast, partits polítics, sindicats, organitzacions religioses, de dones, d'indígenes, de consumidors, productors i de petits empresaris, només per esmentar alguns exemples. Durant les tres primeres edicions han estat presents a Porto Alegre personatges de la dimensió de José Saramago, Noam Chomsky, Danielle Miterrand, Rigoberta Menchú, Arundhaty Roy, Adolfo Pérez esquivel, Pierre Sané, Samir Amin, Eduardo Galeano, Tarik Ali, Emir Sader, István Meszaros, Wallden Bello, Nawal El-Sadawi, Joao Pedro Stedile, Jean Ziegler, Susan George, Leonardo Boff, Frei Betto, Gustavo Gutiérrez, Bonaventura Souza Santos o José Vidal-Veneyto, sense l’ànim de ser exastius.
El Fòrum Social Mundial s’ha caracteritzat durant aquests anys per la gran diversitat de posicionaments expressats quan a l’anàlisi de la situació del món, malgrat que coincidents pel que fa a l’observació de l’estat de la pobresa, la desigualtat en la distribució de la renda, la poca regulació del mercat i la recerca d'una globalització més solidària basada en el respecte als Drets Econòmics, Socials i Culturals.
El programa del FSM d’aquest any estava concentrat en cinc eixos temàtics sobre els quals es van organitzar més de 1.300 tallers, seminaris, debats i conferències: (1) desenvolupament democràtic i sostenibilitat; (2) drets humans, diversitat i igualtat; (3) mitjans de comunicació i cultura; (4) poder polític, societat civil i democràcia; i, (5) promoció de la pau i denúncia de la guerra.
Entre les propostes concretes llençades des del FSM podem esmentar:
- Abolir el deute extern dels països del sud, exigint mesures reparadores;
- Regular les activitats especulatives, a través de la creació d'impostos específics i supressió dels paradisos fiscals;
- Lluitar contra la concentració de la riquesa, la proliferació de la pobresa i la desigualtat;
- Rebutjar la guerra i repudiar la criminalització dels lluitadors socials i els atacs a les llibertats democràtiques;
- Preservar la biodiversitat i promoure el creixement sostenible del planeta.
A més del que es va plantejar a Porto Alegre, el Fòrum Social Mundial ve recolzant i impulsant la realització d'altres fòrums socials sectorials i temàtics. En aquest context l’1 de novembre de 2001 neix el Fòrum Social de Barcelona (FSM) que va manifestar-se contra l’Europa del Capital els dies 15 i 16 de març de 2002. El seu objectiu és encara avui pressionar més els governs i les institucions multilaterals, així com capacitar i conscienciar les persones sobre la importància de la necessitat d'una nova globalització més inclusiva i equitativa quant al repartiment de la riquesa.
Altres mobilitzacions en favor d’una globalització alternativa que han estat realitzades i que seran realitzades el 2002 i 2003, respectivament, són les següents:
2002:
- 17-18 de maig: Madrid: coincidint amb la trobada dels Caps d'Estat d'Amèrica Llatina, el Carib i Europa;
- Maig: Xangai, Xina: coincidint amb la trobada anual del Banc de Desenvolupament Asiàtic;
- 31 de maig: coincidint amb el Dia Internacional contra el Militarisme i a favor de la Pau;
- Final de maig: Jakarta, Indonèsia: coincidint amb la preparació de la conferència “Rio + 10”;
- 8-13 de juny: Roma, Itàlia: coincidint amb el Fòrum Mundial sobre l'Alimentació organitzat per la FAO;
- 21 i 22 de juny: Sevilla: coincidint amb la trobada dels caps d'Estat de la Unió Europea;
- Juliol: Toronto i Callgary, Rocky Mountains, Canadà: coincidint amb una reunió del G-8 (grup dels països més rics i Rússia);
- 22 de juliol: coincidint amb la campanya als Estats Units contra la Coca-cola;
- Setembre: Johannesburg, Sud-àfrica: coincidint amb la conferència de Nacions Unides “Rio + 10”;
- Setembre: Copenhaguen, Dinamarca: coincidint amb la trobada entre caps d’Estat d’Àsia i Europa;
- Octubre: Equador: organització del Fòrum Social Continental “Una Nova Integració és Possible”;
- Novembre: L'Havana, Cuba: organització de la Segona Reunió Hemisfèrica contra l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA);
- Novembre: Florència, Itàlia: organització del Fòrum Social Europeu;
- Novembre-desembre: Mèxic: coincidint amb la Conferència Ministerial de l'Organització Mundial del Comerç (OMC);
- Desembre: Copenhaguen: coincidint amb la trobada dels aps d'Estats de la Unió Europea;
2003:
- Febrer: Porto Alegre, Brasil: organització de la tercera edició del Fòrum Social Mundial;
- Abril: Buenos Aires, Argentina: coincidint amb la Reunió Presidencial sobre l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA);
- Juny: Tessalònica, Grècia: coincidint amb la trobada de caps d’Estat de la Unió Europea;
- Juny: França: coincidint amb la Reunió Anual del G-7.
L'objectiu de l'Informe
En aquest Informe abordarem els diversos temes tractats en les tres edicions del Fòrum Social Mundial específicament en l’àmbit dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. L'objectiu del mateix és informar als ciutadans respecte la situació mundial de l’aplicació d’aquests drets, a més de analitzar les propostes sorgides des dels diferents fòrums i moviments socials que defensen una globalització alternativa.
En primer lloc hem de detallar els traços de cada un d'aquests drets integrants del PIDESC, a saber: treball (inclou el dret a la seguretat social), salut, educació, cultura i alimentació. Després, il•lustrarem els diferents temes i problemàtiques que hi estan relacionats, així com les propostes plantejades pels conferenciants del Fòrum Social Mundial per aconseguir una veritable exigibilitat i universalitat dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i, en definitiva, permetre la necessària globalització d’aquests.
Noteu que al dret a l'habitatge no li serà concedit un capítol exclusiu, a causa del caràcter transversal amb què ha estat tractat a Porto Alegre.
Els Drets Econòmics, Socials i Culturals
Els Drets Econòmics, Socials i Culturals, també coneguts com a drets de segona generació, van ser instituïts pel PIDESC de 1966. Es basen en necessitats bàsiques de l’ésser humà com ara la salut, el treball, l'educació, l'alimentació, l'habitatge, el vestit i la cultura; són la condició per portar una vida digna. Aquestes necessitats són objectives i tenen paràmetres mínims establerts en el PIDESC, la privació dels quals pot ocasionar danys irreparables. També cal dir que aquestes necessitats són generalitzables, alhora que extensibles a tota una població.
Es diu que, al contrari dels drets de primera generació, els quals han estat considerats com a drets de les llibertats burgeses, els drets econòmics, socials i culturals solen representar les llibertats obreres, els interessos dels pobres i dels grups discriminats i desfavorits, en vista de la seva vulnerabilitat. Aquests drets, a més, exigeixen per al seu compliment i salvaguarda una prestació positiva de l'Estat. Són drets que, per la seva pròpia naturalesa, queden en la pràctica condicionats a l'evolució de l'economia nacional, a les polítiques públiques introduïdes pels governs i a la cooperació internacional.
Malgrat la separació conceptual dels Drets Humans en generacions, ha estat introduïda, per incentiu de les Nacions Unides, una visió d’indivisibilitat i interdependència d'aquests, en constatar que la no-realització dels drets de segona generació impedeix o dificulta l'exercici dels drets de primera generació. D'aquí, la importància i evidència dels Drets Econòmics, Socials i Culturals per a l'exercici de tots els Drets Humans, principalment per part dels grups menys afavorits.
Els moviments socials a favor d’una altra globalització posen de manifest la desprotecció de tots els Drets Humans i les atrocitats que es fan en favor dels interessos, per exemple, de les empreses transnacionas. El Fòrum Social Mundial, l’any 2002, va fer referència a la necessitat d'establir un Fòrum Permanent sobre els Drets Econòmics, Socials i Culturals. L'objectiu és anar més enllà dels principis sobre Drets Humans i crear mecanismes que permetin la seva pràctica efectiva i la seva protecció institucional.
A continuació, parlarem de cada un dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, així com de les propostes alternatives per canviar l'escenari actual de violació d'aquests drets.
El Dret a la Salut
La salut és una qüestió totalment personal però igualment pública. Quan ens veiem a nosaltres, o algú proper, afectats per alguna malaltia passem a patir la veritable importància de les polítiques públiques relacionades amb la salut. Situacions en què la vida o el benestar es vegin compromesos no poden dependre de la capacitat econòmica de cadascú, sobretot quan una gran part de la població mundial viu per sota del llindar de pobresa.
A banda de ser un afer d'interès públic inqüestionable, la salut també és reconeguda, en l'àmbit internacional, com un dret humà fonamental. De fet, existeixen innombrables instruments internacionals que el protegeixen. En el PIDESC, específicament, es reconeix “el dret de tota persona a gaudir del més alt nivell de salut física i mental” i s'estableixen algunes de les mesures que els Estats han de prendre a fi d'assegurar la seva efectivitat. Per “el més alt nivell de salut física i mental” s'entén “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions i malalties”, tal com tradicionalment es comprenia el concepte de salut.
A més, el tema de la salut ha estat tractat en diverses conferències internacionals. Una conferència marc va ser la promoguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a Djakarta, Indonèsia, el 1997, on es va presentar l'actualització del concepte de la salut i els requisits per al seu èxit, a saber, “la pau, l'habitatge, l'educació, la seguretat social, les relacions socials, l'alimentació, l'ingrés, l'empoderament de la dona, un ecosistema estable, l'ús sostenible dels recursos, la justícia social, el respecte dels drets humans i l'equitat.”
Tot i així, malgrat formar part de l'agenda internacional i ser reconegut com a dret fonamental i afer d'àmbit públic, la salut i el benestar de milers i milers de persones s'han sotmès a les regles del mercat mundial, convertint els pacients – ciutadans amb drets – en clients o consumidors.
La intenció del Fòrum Social Mundial és justament revertir aquest quadre i destacar els punts més problemàtics de l'escenari internacional que perjudiquen més encara l'exercici universal del dret aquí tractat. Menció a part es mereix la malaltia de la SIDA i la lluita per les patents del seu antídot.
A continuació, farem un aclariment sobre el tema dels drets de propietat intel•lectual, principalment el de les patents. Tot seguit informarem sobre les propostes del Fòrum.
El Dret de la Propietat Intel•lectual – Patents
Qualsevol producte que se li atribueixi un valor econòmic es transforma en una propietat intel•lectual. Els drets de propietat intel•lectual es subdivideixen en drets d'autor, patents i marques. Se'ls atorga patents a “invents” originals, les marques són els símbols distintius de fàbriques o d'un establiment comercial, i els drets d'autor s'estenen als productes de treball creatiu.
Tradicionalment, els drets de propietat intel•lectual eren exigits pels autors individuals. Avui en dia, de manera distinta, són controlats en la seva majoria per les corporacions multinacionals, les quals van legitimar i van estendre aquests drets per mitjà dels Acords Relatius a la Propietat Intel.lectual (TRIPS). Aquests acords internacionals van sorgir en l'àmbit de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i van tenir com a objectiu principal la vinculació del comerç amb la propietat intel•lectual, establir models determinats per a les legislacions nacionals i assegurar-ne l'harmonització d’aquestes legislacions.
Les conseqüències generades pels Acords TRIPS han estat brutals per a la societat civil en diversos aspectes, provocant un desordre del desenvolupament i la violació dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, i principalment del dret a la salut. En les conferències del Fòrum Social Mundial “Saber, Drets de Reproducció i Patents” i “Salut, Medicaments, HIV-SIDA” van ser citats alguns d'aquests efectes. Entre aquests, el fet que les patents reforcen els monopolis, paralitzen la investigació científica i impedeixen la democratització del saber, la qual cosa contradiu els principis defensats pel neoliberalisme: el lliure mercat.
Pel que fa a la introducció de llavors estèrils – genèticament modificades – i els productes transgènics al mercat, s’ha parlat a Porto Alegre dels desconeguts impactes sobre la salut i l'amenaça a la biodiversitat que poden representar, així com de l'incentiu als monopolis dels productes agrícoles.
Pel que fa a la salut i al benestar, a Porto Alegre es fa referència als efectes de la primacia dels drets de propietat intel•lectual sobre els Drets Humans. Aquest ha estat, a més, un tema de gran repercussió mundial en els últims temps, a causa de les amenaces sobre alguns països del Tercer Món relacionades amb la fallida de patents dels medicaments destinats al tractament de la SIDA.
En efecte, les grans empreses farmacèutiques transnacionals, valent-se dels acords TRIPS i de les legislacions nacionals que van ser “harmonitzades” d'acord amb els seus termes, dificulten l'accés als medicaments essencials a base d’apujar els preus dels medicaments amb el pagament dels drets corresponents. A més, frenen la competència, tot impedint l'ús per part dels petits i mitjans productors locals de les noves fórmules, normalment més eficaces.
Algunes dades presentades a Porto Alegre demostren les desigualtats en l'accés als medicaments en el món. Aquestes desigualtats tendeixen a agreujar-se encara més amb les actuals polítiques neoliberals. Segons el que s’ha divulgat, “un 72% de la població mundial viu en països en desenvolupament i representa un 7% de les vendes mundials de productes farmacèutics. 1/3 de la població mundial no té accés a medicaments essencials. A les regions més pobres d'Àfrica i Àsia aquest percentatge puja fins al 50%”.
Pel que es pot albirar de Porto Alegre, la pressió política va ser l'instrument suggerit per promoure el canvi d'aquest escenari. I les reivindicacions, segons les conclusions del Fòrum, han de basar-se sobretot en els següents punts:
- Reforma dels acords TRIPS, de manera que cada Estat pugui reglamentar la protecció de les patents i dels altres drets de propietat d'acord amb el seu nivell de desenvolupament;
- Pressionar les empreses transnacionals per mitjà dels consumidors, dels productors i de l'opinió pública perquè canviïn la seva política de protecció de les patents;
- Crear lleis nacionals per impedir l'actuació dels monopolis i la creació de càrtels en matèria d'innovació científica i tecnològica. Respecte als agricultors, fer reconèixer els seus drets i el de les comunitats llauradores a la propietat i a l'ús dels recursos naturals;
- Augmentar el finançament públic cap a la investigació científica i la innovació relacionada amb el desenvolupament social i econòmic;
- Desenvolupar campanyes i construir aliances per tal de sensibilitzar la societat civil sobre el tema de les patents;
- Organitzar una sessió del Tribunal Permanent dels Pobles respecte a les pràctiques abusives de les indústries farmacèutiques;
El Dret al Treball
El dret al treball consisteix en el Dret Humà de totes les persones a tenir accés al treball, participant en les activitats de producció i prestació de serveis per a la societat, i obtenint a canvi una mesura que garanteixi un nivell de vida adequat.
Un element important d'aquest dret és el poder d'elecció i la llibertat otorgats, la qual cosa implica que el treball en general ha de ser distribuït d'una manera que permeti l'accés de tots i, a més, que la preferència d'un pel mode elegit per guanyar-se la vida li garanteixi el compliment dels altres drets humans (a l'habitatge, a l'alimentació, etc.).
El dret al treball, així com els altres Drets Econòmics, Socials i Culturals, també està reconegut per diversos instruments internacionals. El PIDESC el defineix com “el dret de tota persona a tenir l'oportunitat de guanyar-se la vida per mitjà d'una feina” i estableix que per a la “plena efectivitat d'aquest dret haurà de figurar l'orientació tècnica i professional”.
No obstant això, la varietat de les seves normes és més àmplia i més desenvolupada que les relacionades als altres DESC i inclou, a més del dret al treball, una sèrie d'altres drets com ara el dret a condicions dignes de treball, el dret a una remuneració adequada, el dret a la limitació de la jornada i a períodes de descans (remunerat i pagat), el dret a igual remuneració per treball d'igual valor, el dret a la igualtat en el tracte, el dret a condicions de treball segures i higièniques, el dret a constituir sindicats, el dret de vaga i el dret a la seguretat social adequada.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) és l'organisme internacional que s’ocupa de la protecció dels drets relacionats amb el treball. Més enllà dels tractats internacionals firmats en l'àmbit d'aquesta organització, l'OIT té un rol fonamental en la tasca de garantir el respecte, protecció i satisfacció d'aquests drets per part dels Estats, a través de la fiscalització i la formulació d'informes.
No obstant això, és notòria la desprotecció històrica del Dret Humà al treball i de tots els drets que hi estan relacionats, indicats per l'alt nivell de desocupació i pobresa en el món i per la gran desigualtat en la distribució de la renda. Segons dades del Fòrum Social Mundial, les desigualtats s'han agreujat en els últims anys. Per il•lustrar aquesta situació: “el 1980, el 10% dels rics tenien una renda 70 vegades major que la dels pobres. El 1999, els rics van passar a tenir-la 102 vegades més gran”.
El tema de la immigració és també un altre indicador de la violació d'aquests Drets Humans i de la total vulnerabilitat dels treballadors, que s'ha agreujat en els últims temps, a causa de les polítiques restrictives dels països del nord. Aquests treballadors són doblement desprotegits perquè als seus països d'origen es troben en la seva majoria desocupats o subempleats, i als països del nord, explotats i sense protecció jurídica de qualsevol mena.
El Fòrum Social Mundial ha fet en aquests anys una sèrie de suggeriments per millorar la situació de les persones respecte als drets relacionats amb el treball, però sense donar solucions pràctiques de com canviar-la:
- Crear un nou tipus d'organització mundial en la qual els treballadors tinguin una participació efectiva i on la unitat sindical mundial en resulti enfortida;
- Reforçar el sindicalisme centrat no només en qüestions bàsiques de feina, sinó també en temes com ara els drets humans, el comerç just, la defensa dels pobres;
- Formar un moviment de la societat civil per lluitar contra les polítiques destructives i violadores dels drets humans;
- Establir llaços entre els sindicats en l'àmbit mundial;
- Incloure en les pautes de les negociacions salarials altres qüestions socials;
- Millorar les condicions de treball de les dones, donant-los accés als espais de decisió, incloent-hi els sindicats. També cal incloure els seus assumptes específics en les pautes de discussió;
El Dret a l'Educació
L'educació, a més de ser una activitat intel•lectual i corporal de comprensió i expressió amb un fi en si mateixa, és un instrument indispensable per preservar la dignitat humana i aconseguir el desenvolupament personal i col•lectiu d'una societat.
Per això, així com els altres DESC, és reconeguda com un Dret Humà al qual no es pot renunciar per mitjà de diversos instruments jurídics nacionals, regionals i internacionals. En el PIDESC apareix de manera detallada en els articles 13 i 14, on s'afirma que “tota persona té dret a l'educació i que aquesta ha d'orientar-se cap al ple desenvolupament de la personalitat humana”. Aquests dispositius també disposen que l'ensenyament primari ha de ser obligatori i assequible a tots gratuïtament. L'ensenyament secundari i superior, d'altra banda, s’han de generalitzar i fer-se accessibles a tots, per tots els mitjans que siguin apropiats, i han de ser progressivament implantats com a gratuïts. El PIDESC també reconeix la necessitat d'implantar un sistema de beques i de millorar les condicions del cos docent.
A pesar de la importància de l'educació, milions de persones són analfabetes i es troben en situació de desavantatge i de vulnerabilitat per fer front als desafiaments de la realitat, a causa, sobretot, de la manera com es divideixen i s'estableixen actualment les relacions de treball, imposades pel model neoliberal.
El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre ha creat un espai de debat paral.lel sobre les qüestions relacionades amb l’educació.
A continuació fem referència a algunes de les conclusions extretes en aquest Fòrum Mundial Educatiu (FME):
- La reducció de l'educació a l'estat de mercaderia amenaça l'home en la seva universalitat humana, en la seva diferència cultural i en la seva construcció com a subjecte;
- L'educació passa a ser concebuda per l'Estat com a auxili social i deixa de ser un dret humà i un projecte de dimensió universal i ciutadana;
- La lògica neoliberal impedeix les inversions financeres, de formació, innovació i investigació pedagògica;
- Les majors víctimes d'aquesta situació són els sectors més fràgils de la població: els pobres, els immigrants, els indígenes, les minories ètniques, religioses i culturals;
- La situació de desigualtat de les dones continua sent dramàtica en molts països. Se sap que l'educació pot tenir conseqüències positives sobre les seves vides, així com per a la de les seves famílies i per a la societat;
- L'educació té un paper molt important en la lluita contra la SIDA;
De la mateixa manera, segueixen les propostes del FME:
- Els pobles indígenes han de tenir un suport especial perquè tinguin control sobre les seves institucions d'ensenyament, de manera que es garanteixin el respecte a les seves cultures, idiomes i patrimoni;
- En molts països la situació dels professionals docents és indigna i degradant, de manera que han de ser fomentats els drets sindicals, la professionalització dels professors, el pagament de sous dignes i justos;
- Recolzar i enfortir les diverses campanyes en curs sobre educació com, per exemple, la campanya mundial per una educació pública de qualitat per a tots i la campanya per excloure l'educació dels tractats de lliure comerç;
- Destinar, almenys, el 8% del PIB de cada país per a l'educació;
- Pressionar els països del nord perquè compleixin el seu compromís d'aplicar el 0,7% del PIB a la cooperació internacional;
- Recolzar accions per a l'enfortiment dels sindicats d'educadors i augmentar els llaços entre les organitzacions de la societat civil relacionades amb el tema de l'educació;
El Dret a la Cultura
La cultura, els valors culturals i els drets culturals són qüestions molt complexes i difícils d'abordar. En veritat, les distintes nocions del que és la cultura i la dificultat de comprendre les diferències que existeixen entre els valors culturals constitueixen l’embrió d'aquesta problemàtica.
De qualsevol manera, dins d'aquest quadre, el que envolta el tema dels drets culturals, reconeguts internacionalment per mitjà de tractats internacionals – inclòs el PIDESC – és, bàsicament, entendre que la cultura és un patró de comportament de l’ésser humà que inclou la llengua, el pensament, les accions i la seva capacitat de transmetre’l a les generacions futures, així com les creences, el costum i les fórmules socials d'un determinat grup social, racial o religiós. En definitiva, és la subjectivitat el que li dóna sentit a la identitat, o sigui, la noció que tenim de nosaltres mateixos i del món en què vivim.
El PIDESC, en el seu article 15, estableix que els Estats Part reconeixen el dret de tota persona a participar de la vida cultural, a participar dels beneficis del progrés científic i de les seves aplicacions, a beneficiar-se de la protecció dels interessos morals i materials que li corresponguin per raó de produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autora. A més el pacte disposa que els Estats hauran d'adoptar les mesures necessàries per a la conservació, el desenvolupament i difusió de la ciència i cultura.
Del que disposa el PIDESC, així com els altres instruments jurídics internacionals, que segueixen la mateixa línia, és possible concloure que el dret a la cultura engloba els drets de (i) gaudir del progrés científic i a participar de la vida cultural i científica amb llibertat, (ii) el dret a la creació de béns culturals i a la investigació; (iii) el dret a expressar les tradicions i a les manifestacions públiques de la pròpia cultura, (iv) el dret a la pròpia llengua a més de la llengua oficial del país, (v) el dret a la pròpia identitat cultural i al respecte a la pròpia cultura i (vi) el dret a cercar, guardar i transmetre informació.
No obstant això, les normes jurídiques internacionals han estat insuficients per protegir tots aquests drets relacionats amb la cultura. De fet, el fenomen de la globalització – tot i que hagi augmentat la capacitat sense precedents de comunicació i intercanvi – ha generat un gran impacte en els valors culturals, alhora que el patró de desenvolupament materialista i consumista, introduït per la cultura occidental, ha estat adoptat pels governs d’arreu del món.
En aquest sentit, les creixents mobilitzacions “antiglobalització” insisteixen en la necessitat de canviar l'estatus de primacia d'aquesta cultura en detriment de les altres – que no és sinó un instrument de poder – i de promoure una transformació social que permeti un desenvolupament sostenible dels pobles, sense que aquesta transformació comprometi les arrels culturals i el seu potencial creatiu.
A Porto Alegre es va parlar de la creixent reivindicació dels pobles i comunitats entorn a la necessitat de preservar la seva identitat cultural, ja que és comú percebre la tendència progressiva a l'homogeneïtzació – o jerarquització – de la cultura a una escala mundial i els seus desastrosos efectes de desequilibri econòmic i polític i d'inequitat social.
En les diferents discussions produïdes a Porto Alegre ha prevalgut un consens en els punts essencials: “la cultura només pot entendre's a la llum de la seva diversitat; la cultura és l'expressió de la identitat individual i col•lectiva de les diferents comunitats; la cultura és patrimoni de la humanitat i qualsevol expropiació dels béns culturals és una mostra de la superivència d'actituds colonitzadores. D'altra banda, la promoció de la cultura ha de fundar-se en la independència i sobirania dels diferents subjectes culturals, la qual cosa permetrà un intercanvi cultural constructiu per a les diferents cultures. Finalment, s'ha posat en relleu la necessitat d'aprofundir en la diversitat cultural com a valor de la Cultura de la Pau”.
De les propostes plantejades sobre el dret a la cultura a Porto Alegre en podem destacar les següents:
- Promoure el desenvolupament de la Cultura de la Pau, basada en el respecte als drets humans individuals i col•lectius, que tingui en compte les diferents concepcions i pràctiques culturals, i que promogui la resolució dels conflictes relacionats amb els diferents fonamentalismes (des dels religiosos fins als de caràcter impositiu, militar, autoritari...);
- Educar, amb el suport de legislacions adequades, per combatre actituds que, en nom de la cultura, oprimeixen dones i nens en el marc de tradicions que amenacen el dret fonamental de la integritat dels sers humans;
- Establir, amb caràcter d'urgència, un marc jurídic i polític per aplicar la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural de la UNESCO, amb el suport de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, redactada a la llum dels drets humans en la seva doble dimensió, individual i col•lectiva;
- Enfront del fet que la cultura occidental és l'actual moneda de canvi en el comerç internacional i amb relació a les indústries culturals i de comunicació, contrarestar amb el desenvolupament d'una extensa xarxa associativa mundial. Aquesta hauria d'anar acompanyada d'un marc legal que la legitimi i afavoreixi la millora de la cohesió social, el reconeixement de les identitats col•lectives, la interacció de diferents sensibilitats, el desenvolupament de projectes de dimensió comunitària global, i, en definitiva, l'aplicació del principi de subsidiarietat (el que es pugui fer des del teixit associatiu que no es faci des d'altres estaments);
- Salvaguardar el patrimoni lingüístic de la humanitat, donant suport als projectes que promoguin l'educació en llengua materna i el plurilingüisme;
- Amb relació al desenvolupament en la comprensió de drets col•lectius, el Fòrum Social Mundial hauria d'acollir un fòrum permanent dels pobles i les comunitats autòctones, donant-li un espai en la seva reunió anual i oferint-li una xarxa de coordinació;
- En reparació dels estralls produïts per la Revolució Industrial, i per la colonització en general, en l'anomenat Tercer Món, afavorir la descolonització cultural encara necessària a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina;
- Promoure la repatriació als països d'origen dels béns culturals que han estat injustament espoliats i crear un fons destinat a la capacitació del personal, al manteniment i conservació del patrimoni de béns culturals, museològics i d'expressions artístiques als països d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que ho necessitin;
- Fomentar una nova implicació ciutadana en els espais públics culturals, configurant, així, un model cultural independent, alternatiu a les indústries culturals i als poders polítics. D'aquesta manera, en la dimensió local, els espais de producció cultural i artística cobraran un gran valor en la construcció de la identitat i de la diversitat cultural;
- Afavorir totes les activitats que entenen l'art com un element de capital humà i el consideren un factor determinant en el procés de la transformació social.
El Dret a una Alimentació Adequada
Tradicionalment, l'accés als aliments era considerat pels Estats com una obligació estrictament moral. Amb el pas del temps, aquest concepte es va anar desenvolupant fins que va adquirir el caràcter d'exigibilitat, que es va consolidar amb la creació de diversos tractats internacionals.
El PIDESC, en especial, reconeix clarament el dret de tota persona a ser protegit contra la fam i inclou el dret a l'alimentació com un dels elements fonamentals per aconseguir el dret a un nivell de vida adequat.
En efecte, l'article 11 de l’instrument esmentat disposa: “el dret a un nivell de vida adequat inclou alimentació, vestit i habitatge”. Complementàriament, el Codi de Conducta sobre una Alimentació Adequada, formulat en la Trobada Mundial sobre Alimentació de 1996 estableix: “El dret a una alimentació adequada s'exerceix quan tot home, dona i nen, ja sigui en forma individual o col•lectiva, té accés físic i econòmic, en tot moment, a una alimentació adequada utilitzant mitjans apropiats per obtenir-la, que siguin compatibles amb la dignitat humana. El dret a una alimentació adequada és una part específica del dret a un nivell de vida adequada”.
En suma, els Estats tenen l'obligació positiva de garantir un nivell de vida adequat als ciutadans per mitjà, entre altres coses, de l'accés als aliments. Això significa que han de respectar, protegir i satisfer l'accés a tota persona als aliments, no només perquè no pateixin fam, sinó perquè tinguin una dieta rica en nutrients, calories i proteïnes. En aquest sentit, hi ha un nivell mínim universal establert en el PIDESC per tal que aquest dret es compleixi.
No obstant això, a aquestes normes establertes i firmades per la majoria dels Estats els hi manca aplicació jurídica. Les causes del seu incompliment van molt més enllà de la simple falta d'aliments o de la inobservança d'aquests indicadors. De fet, la fam i la malnutrició en el món són el resultat de la pobresa i de les desigualtats, les quals, al seu torn, han estat accentuades amb la globalització.
Segons dades del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), “avui més de 80 països tenen una renda per càpita inferior a la de fa una dècada..., el 20% més ric de la població mundial controla el 86% del PIB mundial i el 82% de les exportacions de béns i serveis”.
Com es veu, la concentració de mercat és un dels factors de l'incompliment del dret a l'alimentació. Altres factors com ara les polítiques agràries proteccionistes dels països del nord, en contraposició amb els postulats neoliberals, han tingut efectes perjudicials en les economies dels països del sud, principalment sobre les agricultures més tradicionals.
Tenint en compte aquest quadre, el Fòrum Social Mundial va plantejar propostes relacionades amb la sobirania alimentària, que consisteixen en el foment del dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques sostenibles de producció, transformació, comercialització, distribució i consum d'aliments, respectant les respectives cultures.
A continuació mostrarem les referides propostes:
- Reconeixement del dret a l'alimentació com un dret humà fonamental;
- Reconeixement d'una agricultura amb llauradors, indígenes i comunitats pesqueres;
- Reconeixement de la multietnicitat de les nacions i identitats dels pobles originaris;
- Garantia a l'accés a una alimentació sana suficient per a totes les persones, principalment per als sectors més vulnerables;
- Posada en marxa de processos integrals de reforma agrària adaptats a les condicions de cada país i regió;
- Accés equitatiu als recursos productius, principalment la terra, el bosc, així com els mitjans de producció, finançament i capacitació;
- Desenvolupament i promoció de sistemes alimentaris sostenibles;
- Elaboració per part dels Estats d'un Codi de Conducta sobre el Dret a una Alimentació Adequada;
- Ratificació i aplicació del Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, adoptat per l'Assemblea General de Nacions Unides el 1966;
- Defensa del dret dels pobles a l'alimentació. Adopció per les Nacions Unides d'una Convenció Mundial sobre Sobirania Alimentària i Benestar Nutricional;
- Configuració d'un nou ordre democràtic i transparent per regular el comerç internacional, que inclogui la creació d'una tribunal internacional d'apel•lació, independent de l'Organització Mundial del Comerç (OMC);
- Cessament immediat de les pràctiques comercials deslleials que estableixen preus de mercat per sota dels costos de producció, aplicant subvencions a la producció i subsidis a les exportacions;
- Prohibició de la biopirateria i de les patents sobre els sers vius;
- Prohibició de l'experimentació sobre OGM a cel obert, així com prohibició de la seva producció i comercialització fins que es pugui conèixer amb seguretat la seva naturalesa i els seus impactes, aplicant estrictament el principi de precaució;
- Integració dels objectius de benestar nutricional en les polítiques i programes nacionals d'alimentació;
- Reconeixement del paper fonamental de les dones en la producció, recol•lecció, comercialització i transformació dels productes de l'agricultura i de la pesca, així com en la preservació i reproducció de les cultures alimentàries dels pobles.
Conclusió
En aquest informe tractem d'abordar les característiques peculiars dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, i dissenyar la seva actual situació a l'escenari internacional. La veritat és que, encara que emparats formalment per tractats internacionals que van ser signats per la majoria dels Estats, aquests drets han estat els més perjudicats per la globalització. La seva vulnerabilitat amb relació al dret de propietat, el poder i enorme influència de les anomenades empreses transnacionals i del capital especulatiu han estat els trets més freqüents d'aquest fenomen.
Amb l'objectiu de frenar el debilitament sense fi d'aquests drets, van sorgir des de la societat civil els moviments que han estat anomenats mediàticament com “antiglobalització”, els quals estan marcats per la diversitat d'actors, actuacions i reivindicacions. El Fòrum Social Mundial, realitzat a la ciutat de Porto Alegre en les seves primeres tres edicions, és una d'aquestes iniciatives. Realment és un intent d'anar més enllà de la simple protesta i obrir un espai de reflexió, discussió i plantejament de propostes concretes per canviar l'actual sistema internacional. Les conferències, seminaris i fòrums de debat organitzats a Porto Alegre permeten l'intercanvi d'idees i experiències, alhora que generen una àmplia possibilitat d'enfrontar la realitat en tota la seva complexitat sense cap tipus de condicionament, pel seu caràcter participatiu, independent i democràtic.
S'assenyala que aquesta iniciativa té els seus obstacles, entre els quals es podria esmentar la dificultat de plantejar plans pràctics d'acció, generats per la diversitat d'actors, interessos i propostes. No obstant això, creiem que el procés consolidat al Fòrum Social Mundial té gran importància, ja que permet que la societat civil reuneixi forces per enfrontar-se a aquesta realitat, prengui consciència dels seus drets i les violacions que aquests pateixen, utilitzi aquest espai com a mitjà de pressió i denúncia, i prengui els seus plantejaments com a punt de partida per actuar en tots els àmbits de la vida civil, fent bones les esperances d’aquells que lluiten per un altre model de globalització, on es prioritzi la solidaritat, la justícia social i els Drets Econòmics, Socials i Culturals.
miércoles, 31 de marzo de 2010
LA COOPERACIÓ ALEMANYA AMB ELS PAÏSOS ÀRABS
Treball d'anàlisi realitzat per Idaborn Consulting
Deutsche Gesellschaft für Techsnische Zusammenarbeit (GTZ) Gmbh
Agència Alemanya de Cooperació Tècnica
És qui implementa la gran part de la cooperació tècnica oficial alemanya dirigida políticament des del Ministeri de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ).
Descripció de la cooperació tècnica alemanya a la zona del Mediterrani segons prioritats:
1. Marroc
a) Foment dels Negocis i de la Política d’Ocupació
b) Management del Medi Ambient
c) Desenvolupament Rural
Compten amb una Oficina Tècnica a Rabat i es relacionen amb l’ambaixada, les fundacions polítiques i el Goethe-Institut de la mateixa capital.
2. Egipte
a) Formació Professional i Formació Contínua
b) Desenvolupament Rural i Protecció dels Recursos Naturals
c) Foment de les Institucions i recolzament a l’Administració Pública
L’estratègia oficial alemanya a Egipte es complementa recolzant les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI).
3. Argèlia
a) Foment dels Negocis i de la Política d’Ocupació (ex: foment de la petita i mitjana empresa; foment de jaciments d’ocupació juvenils...)
b) Protecció del medi ambient i especial interès per l’accés a l’aigua
c) Construcció d’habitatge públic
d) Recolzament als programes estatals d’agricultura i pesca
4. Iemen
a) Accés a l’aigua potable i atenció a l’higiene
b) Recolzament a la sanitat i planificació familiar
c) Foment de Negocis i Formació Ocupacional
d) Desenvolupament Institucional i Assesoria al Govern
No existeix un gran estratègia de desenvolupament o d’acció al Iemen, i només es col.laborar en qüestions especials a petició del govern (ex: treball conjunt amb la National Water and Sanitation Authority).
5. Jordània
a) Accés a l’aigua potable i protecció del medi ambient
b) Foment de l’economia pública i desenvolupament institucional
c) Recolzament als programes agrícoles i a l’estratègia de desenvolupament rural
6. Líban
a) Recolzament a l’Escola Tècnica Superior de Beirut-Sud i recolzament a la política d’ocupació del govern que vol importar el model alemany de formació professional
b) Protecció del Medi ambient (ex: publicació de la revista “Environtment and Development”; col.laboració amb l’Àrab Center for Studies of Arid Zones and Dry Lands, ACSAD)
c) Recolzament a la política industrial del govern (ex: realització d’un cens industrial)
7. Palestina
a) Accés a l’aigua potable i tractament de residus i deixalles
b) Foment de les institucions públiques i empoderament de la societat civil
c) Foment de la iniciativa privada
8. Síria
a) Recolzament als programes agrícoles nacionals en col.laboració amb el International Center for Agricultural Research in Dry Areas (ICARDA)
b) Protecció del Medi Ambient
c) Sanejament i planificació urbanística
Tant en el cas de Síria com en el del Líban la cooperació alemanya rep el recolzament de les agències específiques de les Nacions Unides a partir dels objectius de la Convenció contra les zones àrides i la desertificació.
9. Consell de Cooperació dels Països del Golf Pèrsic (Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman, Katar i Arabia Saudita): p.ex. es col.labora amb l’Abu Dhabi National Oil Company
10. Tunísia
a) Protecció del Medi Ambient
b) Assessorament Polític
c) Desenvolupament Institucional
d) Empoderament dels Ents Descentralitzats (Governadors, Comunes i Ciutats)
e) Enfortiment del sector privat
f) Empoderament de la societat civil
Tunísia rep una especial atenció per part de la cooperació alemanya. La GTZ treballa conjuntament amb el CIM, un altre braç de la cooperació alemanya.
Es participa activament en la “Mise a Niveau” de la reforma financera impulsada amb Fons MEDA de la Unió Euopea. Aquesta “mise a niveau” consta dels següents quatre punts:
- Foment de la competitivitat de l’empresa tunesina;
- Qualificació de la mà d’obra;
- Control de qualitat mitjançant el procés de producció;
- Increment de la qualitat del producte al mateix temps que el seu management i característiques d’innovació.
(Barcelona 2002)
Deutsche Gesellschaft für Techsnische Zusammenarbeit (GTZ) Gmbh
Agència Alemanya de Cooperació Tècnica
És qui implementa la gran part de la cooperació tècnica oficial alemanya dirigida políticament des del Ministeri de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ).
Descripció de la cooperació tècnica alemanya a la zona del Mediterrani segons prioritats:
1. Marroc
a) Foment dels Negocis i de la Política d’Ocupació
b) Management del Medi Ambient
c) Desenvolupament Rural
Compten amb una Oficina Tècnica a Rabat i es relacionen amb l’ambaixada, les fundacions polítiques i el Goethe-Institut de la mateixa capital.
2. Egipte
a) Formació Professional i Formació Contínua
b) Desenvolupament Rural i Protecció dels Recursos Naturals
c) Foment de les Institucions i recolzament a l’Administració Pública
L’estratègia oficial alemanya a Egipte es complementa recolzant les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI).
3. Argèlia
a) Foment dels Negocis i de la Política d’Ocupació (ex: foment de la petita i mitjana empresa; foment de jaciments d’ocupació juvenils...)
b) Protecció del medi ambient i especial interès per l’accés a l’aigua
c) Construcció d’habitatge públic
d) Recolzament als programes estatals d’agricultura i pesca
4. Iemen
a) Accés a l’aigua potable i atenció a l’higiene
b) Recolzament a la sanitat i planificació familiar
c) Foment de Negocis i Formació Ocupacional
d) Desenvolupament Institucional i Assesoria al Govern
No existeix un gran estratègia de desenvolupament o d’acció al Iemen, i només es col.laborar en qüestions especials a petició del govern (ex: treball conjunt amb la National Water and Sanitation Authority).
5. Jordània
a) Accés a l’aigua potable i protecció del medi ambient
b) Foment de l’economia pública i desenvolupament institucional
c) Recolzament als programes agrícoles i a l’estratègia de desenvolupament rural
6. Líban
a) Recolzament a l’Escola Tècnica Superior de Beirut-Sud i recolzament a la política d’ocupació del govern que vol importar el model alemany de formació professional
b) Protecció del Medi ambient (ex: publicació de la revista “Environtment and Development”; col.laboració amb l’Àrab Center for Studies of Arid Zones and Dry Lands, ACSAD)
c) Recolzament a la política industrial del govern (ex: realització d’un cens industrial)
7. Palestina
a) Accés a l’aigua potable i tractament de residus i deixalles
b) Foment de les institucions públiques i empoderament de la societat civil
c) Foment de la iniciativa privada
8. Síria
a) Recolzament als programes agrícoles nacionals en col.laboració amb el International Center for Agricultural Research in Dry Areas (ICARDA)
b) Protecció del Medi Ambient
c) Sanejament i planificació urbanística
Tant en el cas de Síria com en el del Líban la cooperació alemanya rep el recolzament de les agències específiques de les Nacions Unides a partir dels objectius de la Convenció contra les zones àrides i la desertificació.
9. Consell de Cooperació dels Països del Golf Pèrsic (Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman, Katar i Arabia Saudita): p.ex. es col.labora amb l’Abu Dhabi National Oil Company
10. Tunísia
a) Protecció del Medi Ambient
b) Assessorament Polític
c) Desenvolupament Institucional
d) Empoderament dels Ents Descentralitzats (Governadors, Comunes i Ciutats)
e) Enfortiment del sector privat
f) Empoderament de la societat civil
Tunísia rep una especial atenció per part de la cooperació alemanya. La GTZ treballa conjuntament amb el CIM, un altre braç de la cooperació alemanya.
Es participa activament en la “Mise a Niveau” de la reforma financera impulsada amb Fons MEDA de la Unió Euopea. Aquesta “mise a niveau” consta dels següents quatre punts:
- Foment de la competitivitat de l’empresa tunesina;
- Qualificació de la mà d’obra;
- Control de qualitat mitjançant el procés de producció;
- Increment de la qualitat del producte al mateix temps que el seu management i característiques d’innovació.
(Barcelona 2002)
martes, 30 de marzo de 2010
EDITORIAL DEL NEWSLETTER 3 DE COOPERACIÓ
Compromís amb el Sàhara Occidental
Avui ens toca parlar de la cooperació al desenvolupament que l’Ajuntament de Cambrils realitza amb els territoris on viuen els habitants desplaçats del Sàhara Occidental. Fa uns mesos, en la segona edició de la nostra revista destacàvem, en l’apartat destinat als mapes geogràfics de les nostres prioritats estratègiques, l’àmbit del Nord d’Àfrica, a la ribera sud de la Mar Mediterrània. En aquest àmbit del Nord d’Àfrica hi destaca sobretot la cooperació cambrilenca en dues regions concretes: el Regne del Marroc i els territoris del Sud d’Algèria, a Tindouf més específicament, on es troba el govern del Sàhara Occidental en el exil.li.
Després d’haver-ho pensat molt i d’haver analitzat el conflicte polític i diplomàtic que existeix entre les autoritats del Marroc i del Sàhara Occidental en el seu moment vàrem prendre la decisió de què la cooperació en ambdues direccions no és per res incompatible. Així doncs en els últims anys hem estat subvencionant projectes que es presenten a la convocatòria d’ajudes promoguda des de l’Àrea de Cooperació per part d’ONGD com poden ser la Fundació Ulls del Món, Pau i Solidaritat, Mediterrània, Sodepau o Entrepobles, entre d’altres. També tradicionalment l’Ajuntament de Cambrils ha recolzat projectes promoguts directament pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament als mateixos països, entre els quals cal destacar l’emblemàtica feina realitzada al centre educatiu per a nens orfes anomenat Darna a la ciutat de Tànger.
Malgrat el comentat fins ara, en un moment donat sí que l’Ajuntament de Cambrils, fent-se ressò de les peticions ciutadanes adreçades, va decidir fer un pas endavant amb el fet d’exercir una sensibilitat expressa i reivindicativa amb l’objectiu de promoure una solució definitiva a la situació dels més de 150.000 refugiats sahrauis ubicats al bell mig del desert algerí. Això vol dir que cada any reservem una partida pressupostària per demostrar aquest compromís vers una injustícia evident, oblidada per la comunitat internacional, a banda de la convocatòria general d’ajuts a ONGD. Això té, és clar, un motiu i es deu sobretot al suport que donem al projecte “Vacances Solidàries” que facilita el fet de què mil.lers de nens sahrauis passin l’estiu a l’Estat Espanyol. En aquest cas vàrem començar a col.laborar amb l’Associació de Cooperació d’Amics del Poble Sahraui (ACAPS). Cal dir però al respecte que en els anys recents hem rebut la bona nova de comptar amb l’organització del mateix projecte per part de l’ONGD Hammada, molts dels membres de la qual són conciutadans nostres a Cambrils. En els darrers anys al voltant de deu d’aquests nens han estat acollits per famílies de la nostra població, i ha resultat un plaer poder compartir amb ells les diverses activitats que hi realitzen.
Durant aquest temps l’Ajuntament ha rebut l’agraïment per la seva col.laboració dels respectius Delegats del Frente Polisario a Catalunya, i aprofito aquestes línies al mateix temps per felicitar novament la gran tasca que està realitzant en aquest sentit Hammada de la qual abans us he parlat. Esperem que en un temps molt llunyà aquests ciutadans d’aquest indret del món puguin tornar a les cases que un dia van haver d’abandonar per la força i la necessitat.
Avui ens toca parlar de la cooperació al desenvolupament que l’Ajuntament de Cambrils realitza amb els territoris on viuen els habitants desplaçats del Sàhara Occidental. Fa uns mesos, en la segona edició de la nostra revista destacàvem, en l’apartat destinat als mapes geogràfics de les nostres prioritats estratègiques, l’àmbit del Nord d’Àfrica, a la ribera sud de la Mar Mediterrània. En aquest àmbit del Nord d’Àfrica hi destaca sobretot la cooperació cambrilenca en dues regions concretes: el Regne del Marroc i els territoris del Sud d’Algèria, a Tindouf més específicament, on es troba el govern del Sàhara Occidental en el exil.li.
Després d’haver-ho pensat molt i d’haver analitzat el conflicte polític i diplomàtic que existeix entre les autoritats del Marroc i del Sàhara Occidental en el seu moment vàrem prendre la decisió de què la cooperació en ambdues direccions no és per res incompatible. Així doncs en els últims anys hem estat subvencionant projectes que es presenten a la convocatòria d’ajudes promoguda des de l’Àrea de Cooperació per part d’ONGD com poden ser la Fundació Ulls del Món, Pau i Solidaritat, Mediterrània, Sodepau o Entrepobles, entre d’altres. També tradicionalment l’Ajuntament de Cambrils ha recolzat projectes promoguts directament pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament als mateixos països, entre els quals cal destacar l’emblemàtica feina realitzada al centre educatiu per a nens orfes anomenat Darna a la ciutat de Tànger.
Malgrat el comentat fins ara, en un moment donat sí que l’Ajuntament de Cambrils, fent-se ressò de les peticions ciutadanes adreçades, va decidir fer un pas endavant amb el fet d’exercir una sensibilitat expressa i reivindicativa amb l’objectiu de promoure una solució definitiva a la situació dels més de 150.000 refugiats sahrauis ubicats al bell mig del desert algerí. Això vol dir que cada any reservem una partida pressupostària per demostrar aquest compromís vers una injustícia evident, oblidada per la comunitat internacional, a banda de la convocatòria general d’ajuts a ONGD. Això té, és clar, un motiu i es deu sobretot al suport que donem al projecte “Vacances Solidàries” que facilita el fet de què mil.lers de nens sahrauis passin l’estiu a l’Estat Espanyol. En aquest cas vàrem començar a col.laborar amb l’Associació de Cooperació d’Amics del Poble Sahraui (ACAPS). Cal dir però al respecte que en els anys recents hem rebut la bona nova de comptar amb l’organització del mateix projecte per part de l’ONGD Hammada, molts dels membres de la qual són conciutadans nostres a Cambrils. En els darrers anys al voltant de deu d’aquests nens han estat acollits per famílies de la nostra població, i ha resultat un plaer poder compartir amb ells les diverses activitats que hi realitzen.
Durant aquest temps l’Ajuntament ha rebut l’agraïment per la seva col.laboració dels respectius Delegats del Frente Polisario a Catalunya, i aprofito aquestes línies al mateix temps per felicitar novament la gran tasca que està realitzant en aquest sentit Hammada de la qual abans us he parlat. Esperem que en un temps molt llunyà aquests ciutadans d’aquest indret del món puguin tornar a les cases que un dia van haver d’abandonar per la força i la necessitat.
lunes, 29 de marzo de 2010
POSTGRAU DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LA URV
Sessió sobre els Actors Públics i les Polítiques Públiques de Participació Ciutadana
Oliver Klein Bosquet: Llicenciat en Ciències Politiques per la UAB. Especialista Universitari en Relacions Internacionals pel CEI. Especialista Universitari en Dret Comunitari Europeu per l'Europa-Institut de la Universitat del Sarre (Saarbruecken, Alemanya). Diplomat en Cultura de Pau (Escola de Cultura de Pau de la UAB) i Diplomat en Estudis Cubans (Universitat de La Habana, Cuba). Des del 2003 Professor Associat a l'Àrea de Ciència Política de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. Coordinador de l'Especialista Universitari en Gestió Global de la Immigració a la mateixa URV. A més ha impartit cursos a les Universitats d'Estiu de Lleida i Tarragona, Universitat Ortodoxa de Iasi (Romania) i Universitat Centreamericana (UCA) de Managua (Nicaragua), entre d'altres, sobre participació ciutadana, cooperació al desenvolupament, immigració i relacions exteriors de la Unió Europea amb Amèrica Llatina i el Món Àrab.
1) Origen de l’Estat de Benestar
2) Formulació de polítiques públiques i polítiques socials
3) Classificació de les politiques públiques i socials bàsiques (policies)
4) Implementació de les polítiques públiques de participació ciutadana
5) Gènesi de la participació ciutadana a Catalunya. L’impuls de la Generalitat
6) Transversalitat de les politiques actuals de participació ciutadana
7) L’exemple de la Llei de Barris
8) El cas pràctic de Cambrils
9) La creació de xarxes de participació ciutadana en el territori
10) Bibliografia bàsica: Joan Subirats, Josep Maria Vallès, Quim Brugué, Ricard Gomà, Joan Font, Ismael Blanco, Raquel Gallego, Marc Rius…
(Curs 2008/2009)
Oliver Klein Bosquet: Llicenciat en Ciències Politiques per la UAB. Especialista Universitari en Relacions Internacionals pel CEI. Especialista Universitari en Dret Comunitari Europeu per l'Europa-Institut de la Universitat del Sarre (Saarbruecken, Alemanya). Diplomat en Cultura de Pau (Escola de Cultura de Pau de la UAB) i Diplomat en Estudis Cubans (Universitat de La Habana, Cuba). Des del 2003 Professor Associat a l'Àrea de Ciència Política de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. Coordinador de l'Especialista Universitari en Gestió Global de la Immigració a la mateixa URV. A més ha impartit cursos a les Universitats d'Estiu de Lleida i Tarragona, Universitat Ortodoxa de Iasi (Romania) i Universitat Centreamericana (UCA) de Managua (Nicaragua), entre d'altres, sobre participació ciutadana, cooperació al desenvolupament, immigració i relacions exteriors de la Unió Europea amb Amèrica Llatina i el Món Àrab.
1) Origen de l’Estat de Benestar
2) Formulació de polítiques públiques i polítiques socials
3) Classificació de les politiques públiques i socials bàsiques (policies)
4) Implementació de les polítiques públiques de participació ciutadana
5) Gènesi de la participació ciutadana a Catalunya. L’impuls de la Generalitat
6) Transversalitat de les politiques actuals de participació ciutadana
7) L’exemple de la Llei de Barris
8) El cas pràctic de Cambrils
9) La creació de xarxes de participació ciutadana en el territori
10) Bibliografia bàsica: Joan Subirats, Josep Maria Vallès, Quim Brugué, Ricard Gomà, Joan Font, Ismael Blanco, Raquel Gallego, Marc Rius…
(Curs 2008/2009)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)