La CPD de la Unió Europea 2000
La reforma de les relacions exteriors i la millora de la gestió de l’ajuda al desenvolupament són components clau de l’actual reforma de la Unió Europea. En l’actualitat es treballa en millorar l’eficàcia d’una política comunitària de cooperació al desenvolupament que haurà de ser complementària a l’acció dels Estats membres amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament econòmic i social dels països en vies de desenvolupament, la seva incorporació harmoniosa i progressiva a l’economia mundial i la lluita contra la pobresa a tot el món.
Específicament la millora de la gestió de l’ajuda externa de la Unió Europea és un component clau de la Reforma de la Comissió Europea iniciada el 1998, reforçada a partir del 2000 (Llibre Blanc de la Reforma de la Comissió del 2000 i Llibre Blanc sobre la Governabilitat Europea del 2001), i considerada prioritària ja abans de la crisi institucional viscuda l’any 1999.
Potser la reforma més destacable en els últims anys hagi estat la reforma administrativa de maig del 2001 sobre l’eficàcia i eficiència de les polítiques de cooperació (Reform of the Management of the European Community’s external assistance) mitjançant la reunificació del cicle de gestió de projectes sota la responsabilitat d’un agència autònoma d’implementació anomenada EuropeAid (que substitueix als Serveis Comuns per a les Relacions Exteriors, SCRE, establerts el 1998), l’adopció de la programació plurianual i la desconcentració de les responsabilitats de les delegacions europees arreu del món.
El mateix maig del 2001, la Unió Europea va establir les Estratègies de Cooperació per Països ACP (Country Support Strategies o CCS) i els Documents d’Estratègia Comú (Common Strategy Papers o CSP) per a la resta de països receptors d’ajuda comunitària.
Tot i que la cooperació al desenvolupament té una Direcció General específica liderada per un Comissari (Direcció General de Cooperació), en l’actualitat Poul Nielson, molts dels àmbits que afecten a la cooperació al desenvolupament amb països tercers es veuen afectats per les decisions i el tarannà d’altres Direccions Generals com poden ser: Comerç (Comissari Pascal Lamy), Ampliació (Comissari Günter Verheugen) i Relacions Exteriors (Comissari Chris Patten). Altres aspectes queden també en un terreny no gaire clar que podria afectar-se per l’actuació de la Política Exterior i de Seguretat Comú (PESC), davant de la qual es troba el Secretari General del Consell, l’espanyol Javier Solana. El repartiment de les competències entre la mateixa Comissió i la seva Direcció General de Cooperació, i l’Agència EuropeAid, també s’hauran de definir de forma més clara en el transcurs dels propers mesos.
La Unió Europea és directament responsable de cinc programes de cooperació amb 77 països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), Amèrica Llatina i Àsia (ALA), el Mediterrani (MEDA), Àsia Central i de l’Est (Tacis) i els Balcans Occidentals (Pla Especial de Reconstrucció per al Sudest Europeu). Cada marc regional de cooperació es troba sota la supervisió d’un comitè específic del Consell de Ministres Europeus de Desenvolupament. Els programes d’ajuda exterior de la Unió Europea arriben a un total de prop de 9.000 m. d’€ anuals, als que hem d’afegir els recursos dels Fons Europeu de Desenvolupament (FED) per als països ACP (13.500 d’€ sota el 9. FED per al període 2000-2007).
La posició conjunta de Consell i Comissió pel que afecta a la Política Comunitària de Cooperació al Desenvolupament pot trobar-se en el següent document: The European Community’s Development Policy – Statement by the Council and the Commission (DE 105), de desembre de l’any 2000.
Durant el mes de setembre de 2002 la Unió Europea, en boca del seu Comissari de Cooperació, Poul Nielson, ha promès un increment especial de la seva Ajuda Oficial al Desenvolupament de 2.000 m. d’€ durant el període 2003-2006, amb motiu de la Conferència Mundial sobre Desenvolupament Sostenible realitzada a Johannesburg.
La cooperació europea es divideix per prioritats geogràfiques:
La Unió Europea té un règim de cooperació especial amb els anomenats Països i Territoris d’Ultramar (PTU), generalment possessions de països europeus amb un status especial en altres continents. Segons l’Annex II del Tractat de la Unió Europea aquests territoris són: Groenlàndia, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, Terres australs i antàrtides franceses, Illes Wallis i Futuna, Mayotte, Saint-Pierre et Miquelon, Aruba, Antilles Neerlandeses, Anguila, Illes Caiman, Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Illes Sandwich del Sud, Montserrat, Pitcairn, Santa Elena, Territori antàrtic britànic, Territoris Britànics de l’Oceà Índic, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques i Les Bermudes).
La Unió Europea i els Països ACP
Les relacions entre la Unió Europea i els països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP) varen ser redefinides i normalitzades a partir de les proclamacions d’independència d’aquests últims. La Convenció de Lomé, signada el 1975 i actualitzada periòdicament, va convertir-se en un dels pilars de la política exterior de la Unió Europea i va servir comla primera experiència sistèmica de cooperació al desenvolupament amb els països més pobres del món.
El procés de Lomé poc a poc es va anar esgotant fins que els mateixos països de la Unió Europea i ACP varen signar uns nous acords del 23 de Juny de l’any 2000 a Cotonou (Benín). Els Acords de Cotonou venien a incloure els 5 Acords de Lomé anteriors i actualitzaven d’aquesta manera la política europea vers els països més necessitats.
Les relacions de la Unió Europea amb Sudàfrica, malgrat tractar-se d’un país africà, s’han d’emmarcar dins d’un marc jurídic especial.
La Unió Europea i Amèrica Llatina
Fins a les darreres reformes europees, els països d’Amèrica Llatina, a excepció del Carib, eren considerats a banda, juntament amb els països de tot Àsia (antics països ALA), degut a no formar part del grup de països ACP i no haver signat els Acords de Lomé. Actualment el sistema de cooperació amb els països llatinoamericans segueix una lògica independent a partir de les negociacions amb diferents agrupacions regionals com poden ser Centreamèrica, la Comunitat Andina o Mercosur. Tots aquests països juntament amb Mèxic, Xile i algun invitat caribeny, formen part del Grup de Rio, amb el qual la Unió Europea manté també relacions molt fluïdes.
Els programes europeus dirigits cap a Amèrica Llatina, actualment tots ells gestionats per l’Agència EuropeAid, són els següents: AL-INVEST (petita i mitjana empresa); ALFA (educació); URB-AL (ciutats); ALURE (energia); ATLAS (Cambres de Comerç i Indústria); ALIS (societat de la informació); i, ALBAN (universitats).
La Unió Europea i Àsia
La Unió Europea, al igual que en el cas d’Amèrica Llatina, està redefinint les seves estratègies i relacions amb el continent asiàtic. No cal dir que aquest continent s’ha vist engrandit a partir de la independència de les antigues repúbliques soviètiques d’Àsia Central. De la mateix manera, cal trobar un equilibri entre el recolzament a les potències regionals que representen Indonèsia, les Filipines, Pakistà, Índia o Iran; la política a seguir vers alguns Estats considerats perillosos, cas d’Irak o Corea del Nord; la cooperació amb una potència del futur com és Xina; la majoria de països musulmans; i, països tan pobres com poden ser Bangla Desh, Bhutan o Nepal.
La Unió Europea i la Mediterrània
El procés iniciat a Barcelona el 1995 ha viscut en els últims anys un període de dubtes i indecisions. La Mediterrània és entesa per la Unió Europea en el seu sentit més ampli, des del Pròxim Orient fins ben entrada l’Àfrica Subsahariana, a Mauritània. En aquest cas ens trobem en una zona en la que han sobreviscut alguns dels conflictes més llargs de la història recent: Sàhara Occidental, Argèlia, Balcans, Xipre, Palestina i la qüestió kurda. Problemes afegits com poden representar l’increment de la immigració, la por al fonamentalisme islàmic i el caire dels règims polítics que governen els països de la ribera sud del Mediterrani provoquen una urgència immediata en la millora de les polítiques de cooperació de la Unió Europea i un increment de l’efectivitat dels programes MEDA. Aquests programes tenen l’objectiu últim de representar mesures financeres i tècniques per acompanyar la reforma de les estructures socials i econòmiques en els països mediterranis que no són membres de la UE.
A banda de les estratègies regionals, la Unió Europea té definides certes priotirats i estratègies de tipus sectorial:
Estratègia de Reducció de la Pobresa
La Comissió Europea ha inclòs com una de les seves polítiques prioritàries en els propers anys l’estratègia de reducció de la pobresa als països amb un índex més baix de desenvolupament. D’acord amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, la Direcció General de Cooperació desenvolupa uns documents anomenats Poverty reduction strategy papers (PRSP) que analitza la situació d’aquests països.
Àmbit de la Prevenció de Conflictes
D’acord amb les recomanacions de Nacions Unides i del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), les polítiques de cooperació de la Unió Europea incorporen la cultura de la pau i la prevenció de conflictes com a elements condicionants fundamentals a l’hora d’assegurar el seu èxit. En aquest sentit la majoria de les actuacions s’han dirigit al continent africà amb la finalitat de posar fi a les diferents crisis de governabilitat viscudes en el darrers anys.
Àmbit dels Drets Humans i la Democratització
Com a línia prioritària en les relacions exteriors de la Unió Europea, l’enfortiment de les polítiques a favor del respecte als drets humans i la democratització representen en l’actualitat una condició per als països en vies de desenvolupament a l’hora de voler accedir a l’ajuda de la cooperació europea. La integració definitiva dels principis de respecte als Drets Humans i a la Democratització va produir-se de forma integral en totes les polítiques de la Unió Europea a partir de l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea, l’1 de novembre de 1993.
Dins de l’organització de la cooperació de la Unió Europea hem de destacar l’existència de l’Agència de Cooperació EuropeAid i l’Oficina Europea d’Ajut Humanitari ECHO:
EuropeAid Co-operation Office
L’Agència EuropeAid va començar a funcionar efectivament l’1 de Gener del 2001 a partir de la reforma dels mecanismes de cooperació iniciats per la Comissió Europea.
La missió de l’Agència més concretament és la d’implementar l’ajuda al desenvolupament de la Comissió que queda establerta pel pressupost de la Unió Europea i el Fons Europeu per al Desenvolupament. L’Agència no s’ocupa, d’altra banda, dels programes d’ampliació (Phare, Ispa i Sapard), activitats humanitàries, assistència financera, PESC ni de les Facilitats de Reacció Ràpida.
L’Agència executa l’avaluació dels projectes i programes de la Unió Europea en el terreny de la Cooperació Internacional tot valorant la seva efectivitat i la bona coordinació dels agents vinculats.
L’Agència inclou en el seu organigrama 8 Direccions:
- La Direcció A té 6 Unitats i és responsable per als programes europeus, el Caucas i Àsia Central (inclosa Mongòlia).
- La Direcció B té 7 Unitats i és responsable per als programes del Sud del Mediterrani de Pròxim Orient.
- La Direcció C té 7 Unitats i és responsable per als programes als països de l’Àfrica, Carib i Pacífic (inclosa Sudàfrica i Cuba).
- La Direcció D té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Àsia.
- La Direcció E té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Amèrica Llatina.
- La Direcció F té 6 Unitats i és responsable de programes sectorials com poden ser el cofinançament d’Organitzacions No-Governamentals; l’enfortiment de l’estratègia d’enfortiment dels Drets Humans i de la Democratització; Medi Ambient; Desenvolupament Social (drogues i gènere, entre d’altres) i seguretat alimentària.
- La Direcció G té 5 Unitats i recolza les altres Direccions amb material operatiu.
- La Direcció H té 6 Unitats i recolza les altres Direccions amb material organitzatiu.
European Community Humanitarian Office (ECHO)
L’Oficina d’Ajut Humanitari de la Unió Europea (ECHO) té un status particular dins de l’organigrama de la Unió Europea. Si l’Agència EuropeAid implementa les polítiques de cooperació de la Direcció de Desenvolupament, l’Oficina ECHO es concentra en l’apartat de l’Ajut Humanitària, tot seguint el Reglament 1257/96 que la descriu. L’Oficina realitza Operacions arreu del món donant resposta a les necessitats més urgents degudes a situació de guerra o de catàstrofe natural; busca Partners amb els quals s’ha de coordinar en el terreny; elabora Estadístiques; manté un criteri absolut de transparència en l’apartat de Finances; publica Informes i Manuals; així com s’especialitza en l’Avaluació de la cooperació realitzada per la Unió Europea.
L’Oficina ha recolzat la creació d’un Diploma de Postgrau sobre Assistència Humanitària a partir de la Xarxa d’Assistència Humanitària NOHA fundada el 1994, de la que en formen part les següents universitats: Catòlica de Lovaïna (Bèlgica), Aix.Marseille III (França), Bochum (Alemanya), College de Dublin (Irlanda), Groningen (Holanda), Deusto (Espanya) i Uppsala (Suècia).
+ Ajudes Humanitàries gestionades per ECHO l’any 2000
PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€ PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€
Àfrica/Carib/Pacífic 170,2 Àsia 77,1
Etiòpia/Eritrea 22,5 Afganistan/Pakistan/Iran 21,6
Rep. Dem. Congo 20,0 Timor Oriental 10,5
Sierra Leone/Guinea/Libèria 16,1 Cambodja/Vietnam 10,4
Angola 15,8 Corea del Nord 8,1
Burundi 13,8 Indonèsia 7,5
Sudan 11,0 Índia 5,8
Moçambic 9,7 Altres 13,2
Somàlia 6,5 Amèrica Llatina 24,5
Altres 27,9 Veneçuela 6,7
Europa Oriental/ex Repúbliques Soviètiques 147,6 Colòmbia 6,5
Balcans Occidentals (antiga Iugoslàvia i Albània) 98,7 Altres 11,3
Rússia (principalment Txetxènia) 24,4 Prevenció i preparació davant del risc de catàstrofes 7,5
Tadjikistà 15,0 Altres partides de la despesa 16,3
Altres 9,5 Experts sobre el terreny, 12,0
Àfrica Septentrional/Orient Mitjà 48,5 Estudis, informacions, avaluacions i auditories 4,3
Orient Mitjà 23,9
Sàhara Occidental 13,9
Iraq 8,6
Altres 2,1 Total 491,7
A continuació esmentem alguns dels òrgans i mecanismes també implicats en el procés d’elaboració de les polítiques de cooperació de la Unió Europea:
Fons Europeu de Desenvolupament (FED)
Els Fons Europeu de Desenvolupament és l’instrument financer principal de la cooperació al desenvolupament destinada als Estats ACP, així com als Països i Territoris d’Ultramar (PTU).
Tot i que, arrel d’una petició del Parlament Europeu, el pressupost comunitari reserva des de 1993 un títol per al Fons, el FED no forma part integrant del pressupost comunitari general, sinó que es finança mitjançant les aportacions dels Estats membres, a més de tenir les seves pròpies normes financeres i ésser dirigit per un comitè específic.
Des de la celebració del primer conveni d’associació el 1964, els cicles del FED segueixen, en general, els dels acords/convenis d’associació (Yaundé I i II, Lomé I, II, III, IV i IVbis). Actualment ens trobem sota el 9. FED, celebrat durant el mateix període que l’Acord de Cotonou, dotat amb una suma de 13.500 milions d’€ per un període de cinc anys, com havíem dir ja anteriorment.
L’ajuda al desenvolupament proporcionada pel FED s’inscriu en un marc europeu més ampli. Dins de la Unió Europea, existeixen per una banda els fons del pressupost general de la comunitat que estan sempre disponibles. Per una altra banda, al temps que administra una part dels recursos del FED (els prèstams i els capítals de risc), també podem comptar amb la contribució dels recursos propis del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que per al quinqueni del 9. FED puja a 1.700 milions d’€.
Parlament Europeu: Comissió de Desenvolupament i Cooperació
La Comissió de Desenvolupament i Cooperació del Parlament Europeu és responsable de la promoció, l’aplicació i el monitoreig de la política europea de desenvolupament i cooperació segons els articles 177-181 del Tractat de la Unió.
Concretament, la Unió Europea, mitjançant la seva acció parlamentària està obligada a mantenir un diàleg polític amb els països en vies de desenvolupament; incloure el Sistema de Preferències Generalitzades i promoure les relacions econòmiques, el comerç i la inversió en aquests països; afavorir-los amb ajuda humanitària, d’emergència i aliments en el cas de necessitat; cooperar de forma tècnica i financera amb els mateixos; millorar els seus nivells sanitaris, educatius, productius i de desenvolupament rural; a la vegada que donar suport als processos de democratització, good governance i protecció dels drets humans.
Assamblea Interparlamentària UE-ACP.
Segons els Acords previstos entre la Unió Europea i els països ACP, un grup de parlamentaris europeus es reuneix periòdicament amb un nombre igual de parlamentaris provinents d’aquests països per debatre el bon funcionament de la política de la cooperació europea.
Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació.
Dins de l’organització del Consell de la Unió Europea es reuneixen periòdicament els Ministres i els seus homòlegs del ram de cada país membre.
Durant la darrera Presidència Espanyola de la Unió Europea, el primer semestre de 2002, cal esmentar les Conclusions Generals de les reunions celebrades a Barcelona (15-16 de Març) i Sevilla (21-22 de Juny). Durant aquesta Presidència es va celebrar el Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació el 30 de Maig del 2002.
Consell de Ministres Conjunt UE-ACP.
La sessions del Consell Conjunt de Ministres de Desenvolupament i Cooperació UE-ACP es celebren generalment a Brusel.les o a la capital de l’Estat-Membre que ocupa la Presidència rotatòria.
El darrer Consell es va produir el passat Juny de l’any 2002 a la República Dominicana.
LEGISLACIÓ
Tractat de la Unió Europea
TÍTOL XX: La cooperació al desenvolupament (Art. 177-181)
Article 177
1. La política de la Comunitat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, que és complementària de les dutes a terme pels estats membres, ha d’afavorir:
- el desenvolupament econòmic i social durador dels països en desenvolupament i, particularment, dels més desafavorits;
- la inserció harmònica i progressiva dels països en desenvolupament dins l’economia mundial;
- la lluita contra la pobresa als països en desenvolupament.
2. La política de la Comunitat en aquest àmbit ha de contribuir a l’objectiu general de desenvolupament i consolidació de la democràcia i de l’estat de dret, com també a l’objectiu del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals
3. La Comunitat i els Estats membres han de respectar els compromisos i tenir en compte els objectius que han acordat en el marc de les Nacions Unides i d’altres organitzacions internacionals competents.
Article 180
1. La Comunitat i els estats membres han de coordinar les seves polítiques en matèria de cooperació per al desenvolupament i concertar els seus programes d’ajut, i també en el marc de les organitzacions internacionals i amb motiu de conferències internacionals. Poden emprendre accions conjuntes. Els estat membres han de contribuir, si cal, a l’execució dels programes d’ajut comunitaris.
2. La Comissió pot adoptar qualsevol iniciativa adequada per promoure la coordinació a què fa referència l’apartat 1.
Quarta Part: L’associació dels països i territoris d’ultramar ( Art. 182-188)
Article 182
Els estats membres convenen associar a la comunitat els països i els territoris no europeus que mantenen relacions particulars amb Dinamarca, França, els Països Baixos i el Regne Unit. Aquests països i territoris, a partir d’ara denominats “països i territoris”, s’enumeren a la llista que constitueix l’objecte de l’annex II al present Tractat.
La finalitat de l’associació és la promoció del desenvolupament econòmic i social dels països i territoris, i l’establiment d’estretes relacions econòmiques entre aquests i la Comunitat en el seu conjunt.
D’acord amb els principis enunciats al preàmbul del present Tractat, l’associació ha de permetre, en primer lloc, afavorir els interessos i la prosperitat dels habitants d’aquests països i territoris, a fi de conduir-los al desenvolupament econòmic, social i cultural que esperen.
Article 187
El Consell, per unanimitat, a partir dels resultats assolits en el marc de l’associació dels països i territoris a la Comunitat i sobre la base dels principis continguts en el present Tractat, ha d’adoptar les disposicions relatives a les modalitats i el procediment per a l’associació de països i territoris a la Comunitat.
Generalitats
Reglamento (CE) n. 1726/2001 del Consejo, de 23 de julio de 2001, por el que se modifica el Art. 21 del Reglamento 1292/96
Reglamento (CE) n. 975/1999 del Consejo, de 29 de abril de 1999, por el que se fijan los requisitos para la aplicación de las acciones comunitarias de cooperación al desarrollo que contribuyan a alcanzar el objetivo general de desarrollar y consolidar la democracia y el Estado de Derecho así como el de respetar los derechos humanos y las libertades fundamentales
Reglamento (CE) n.1659/98 del Consejo, de 17 de julio de 1998, sobre cooperación descentralizada
Reglamento (CE) n.1292/96 del Consejo, de 27 de junio de 1996, sobre la política y la gestión de la ayuda alimentaria y de las acciones específicas de apoyo a la seguridad alimentaria
Fons Europeu de Desenvolupament (FED)
Recomendación del Consejo, de 5 de marzo de 2002, por la que se aprueba la ejecución por la Comisión de las operaciones del VIII. FED (1995) para el ejercicio 2000
2000/771/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los Estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a las medidas y los procedimientos que deben adoptarse para la aplicación del Acuerdo de Asociación ACP-CE
2000/770/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a la financiación y la adminsitración de la ayuda comunitaria con arreglo al protocolo financiero del Acuerdo de Asociación entre los Estados de África, el caribe y el Pacífico y la Comunidad Europea y sus Estados miembros firmado en Cotonú (Benín) el 23 de junio de 2000 y a la asignación de ayuda financiera a los países y territorios de ultramar a los que se aplica la cuarta parte del Tratado CE
Decisión n.2/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa al incremento del mecanismo de ajuste estructural
Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
86/126/CEE: Acuerdo interno relativo a la financiación y a la gestión de las ayudas de la Comunidad
Ajuda als Països No Associats
Reglamento (CEE) n.443/92 del Consejo, de 25 de febrero de 1992, relativo a la ayuda financiera y técnica y a la cooperación económica con los países en vías de desarrollo de América Latina y Asia
Sistema de Preferències Generalitzades
Reglamento (CE) n.602/98 del Consejo, de 9 de marzo de 1998, por el que se extiende en favor de los países menos avanzados en el ámbito de aplicación de los Reglamentos (CE) 3281/94 y 1256/96 relativos a los planes comunitarios plurianuales de preferencias arancelarias generalizadas
Associació amb els Països d’Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP)
2002/168/CE: Decisión n.2/2001 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 20 de diciembre de 2001, condonando todos los préstamos especiales correspondientes a los países menos desarrollados (PMD) y a los países pobres muy endeudados (PPME) de la región ACP que subsistan tras la plena aplicación de los mecanismos de alivio de la deuda de la iniciativa PPME
Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
98/453/CE: Decisión del Consejo de 6 de julio de 1998 relativa a una ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
viernes, 5 de marzo de 2010
jueves, 4 de marzo de 2010
ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ ESPANYOLA 2000
La CPD 2000 de l'Estat Espanyol
En els darrers 30 anys, la posició d’Espanya en l’escena internacional ha canviat radicalment: el 1979 Espanya encara era considerat pel Banc Mundial com un país en vies de desenvolupament, potencial beneficiari d’ajuda exterior; en l’actualitat, el mateix país elabora programes de cooperació internacional arreu del món, es troba present en els principals organismes multilaterals, contribueix a l’ajuda de la Unió Europea i participa activament en les tasques del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i per al Desenvolupament Econòmic (OCDE).
El que va fer primer Espanya va ser contribuir i augmentar significativament els recursos assignats a la majoria d’agències que integren el Sistema de Nacions Unides, les mateixes que formen la xarxa més important d’organismes multilaterals no financers amb competències en tasques de cooperació al desenvolupament. Al mateix temps, Espanya completà la seva presència dins dels organismes financers de caràcter multilateral com poden ser el Banc Mundial, l’Associació Internacional de Desenvolupament (IDA) i els diferents bancs regionals de desenvolupament.
Amb la seva integració a la Unió Europea, el 1986, Espanya va ampliar molt notablement el seu marc d’actuació internacional, participant activament de tots els organismes comunitaris responsables de la cooperació al desenvolupament. En concret, a partir de la seva adhesió, Espanya contribueix al pressupost comunitari amb un 6’39%; i participa, des del 1989, en les successives aportacions al Fons Europeu de Desenvolupament (FED) amb unes quotes del 6’66% al IV FED, del 5’89% al VII FED i del 5’84% al VIII FED.
Com a fita més destacable que representa el canvi viscut a Espanya en les últimes dècades hem d’esmentar la seva presència, des de 1991, al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, que és la instància encarregada de fixar els criteris i avaluar l’implementació de la política d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països donants.
Organització de la cooperació oficial espanyola
El 1976 es crea el Fons Espanyol d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), amb el que s’institucionalitzen els crèdits computables com AOD. Per a l’estudi i proposta del crèdits FAD, es crea una Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (CIFAD), la presidència de la qual correspon al Secretari Estat de Comerç. El 1989, amb la creació de la Companyia Espanyola de Finançament al Desenvolupament (COFIDES), institució especialitzada en el recolzament a la inversió de l’empresa espanyola en països en desenvolupament, queda ampliat el marc de la cooperació financera.
A nivell intern, el 1985, integrada dins del Ministeri d’Afers Estrangers, es crea la instància política responsable de la direcció, programació, control i avaluació de la política espanyola de cooperació al desenvolupament: la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI). Aquesta és el màxim òrgan polític especialitzat en cooperació al desenvolupament. Addicionalment, i amb funcions de coordinació de l’activitat de tots els Ministeris implicats en la cooperació, es crea, el 1986, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional (CICI), que és l’encarregada d’elaborar el Pla Anual de Cooperació Internacional (PACI), principal instrument, fins a l’actualitat, de previsió pressupostària en matèria de cooperació.
Per a l’any 2002, tenim aprovat pel Consell de Ministres, el 8 de febrer del mateix any, el següent PACI. Aquest Pla Anual queda emmarcat dins del Pla Director de la Cooperació Espanyola previst per al període 2001-2004 aprovat pel Consell de Ministres el 24 de novembre del 2004.
El sistema institucional espanyol de cooperació al desenvolupament dóna un salt qualitatiu amb la creació, el 1988, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), dependent de la SECIPI, com a institució executora de la política d’ajuda bilateral de caràcter no reemborsable. L’AECI es configura com la institució responsable de la definició i gestió de programes i projectes al desenvolupament, restant integrada per diversos instituts especialitzats en àmbits regionals com són l’Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI); l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab (ICMA); i l’Institut de Cooperació per al Desenvolupament (ICD); els dos últims dels quals, després de la reforma de 1994 han quedat integrats a l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en desenvolupament (ICMAMPD).
A banda de la seu central, l’AECI ha creat en els últims anys una àmplia xarxa d’Oficines Tècniques de Cooperació (OTC) als països amb cooperació prioritària espanyola. Paral.lelament a la creació de l’AECI, el 1988, es crea l’Oficina de Planificació i Evaluació (OPE), amb la missió d’assistir tècnicament la SECIPI en les tasques de programació, seguiment i avaluació de l’ajuda.
Finalment, el 1995, es crea el Consell de Cooperació al Desenvolupament (CCD), una instància consultiva en la qual participen els principals agents de la cooperació espanyola (diferents nivells administratius, ONGD i empreses, entre d’altres), instància amb la que fins avui en dia queda complert el marc institucional espanyol de l’ajuda al desenvolupament.
Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE)
El Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers actualment es divideix en tres Secretaries d’Estat:
a) Secretaria d’Estat d’Afers Europeus
b) Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors
c) Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI)
El Secretari d’Estat de Cooperació Internacional és a la vegada President de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Iberoamèrica des del primer instant ha estat un objectiu clau dins de la cooperació i la política exterior espanyola.
El model espanyol opta per una agència executora dels projectes de cooperació que depèn de la SECIPI, a la vegada part del Ministeri d’Afers Estrangers. Des del punt de vista del finançament, l’AECI també te vincles directes amb el Ministeri d’Economia, fet que queda demostrat amb l’existència d’òrgans de participació conjunta com poden ser el Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional i la Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament.
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
Mitjançant el Real Decret 3424/2000, de 15 de desembre, va ser aprovat l’Estatut de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). La Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, configurà l’AECI, adscrita al Ministeri d’Afers Estrangers, a través de la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI), com a òrgan de gestió de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament i determina que, en quant a la seva organització, finalitat, funcions i competències, restarà d’acord amb les màximes del seu Estatut.
L’AECI es concentra en quatre gran àrees de treball com són:
a) Cooperació Multilateral i Horitzontal
b) Ajuda Humanitària i d’Emergència
c) Cooperació amb Iberoamèrica
d) Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental
Per a la seva actuació geogràfica, l’AECI compta actualment amb dos instituts que es corresponen amb les dues Direccions Generals de Cooperació amb Àfrica, Àsia, Europa Central i Oriental, i Iberoamèrica: l’Institut de Cooperació amb Iberoamèrica (que es subdivideix en les Sudireccions de Mèxic, Amèrica Central i Carib; Amèrica del Sud i Afers Institucionals i Culturals); i l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en Desenvolupament (que es subdivideix en les Subdireccions de Països Àrabs i Mediterranis; Àfrica; i Europa Oriental i Àsia).
Quant a grans programes i projectes de l’AECI en l’actualitat podem destacar:
1) Programa “Cinema espanyol per a l’exterior”;
2) Programa “Azahar” (per al desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient i la conservació dels recursos naturals a la Mediterrània);
3) Programa “Araucaria” (per a la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible a Iberoamèrica);
4) Programa “Igualtat Dones i Homes” (que correspon a una altra prioritat horitzontal de l’actuació de l’Agència com són les qüestions de gènere);
5) Programa “Indígenes” (centrat a Amèrica Llatina);
6) Programa “Microcrèdits” (amb la creació d’un Fons per a la Concessió de Microcrèdits).
Dins de les estratègies d’intervenció de l’AECI, amb un enfoc transversal que influeix sobre totes les seves polítiques, tenim la lluita contra la pobresa; la sostenibilitat medioambiental; i, la igualtat entre dones i homes.
Dins dels sectors prioritaris d’aquestes estratègies d’intervenció podem esmentar:
1) La cobertura de necessitats socials bàsiques;
2) La inversió en l’ésser humà;
3) El desenvolupament de les infrastructures i la promoció del teixit econòmic;
4) La defensa del medi ambient;
5) La participació social, el desenvolupament institucional i el bon govern;
6) La prevenció de conflictes i la consolidació de la pau.
Els instruments per a dur a terme aquestes intervencions poden ser:
a) projectes, programes i cooperació tècnica;
b) ajuda alimentària;
c) ajuda humanitària;
d) crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament;
e) condonació i reconversió del deute extern;
f) programació de cofinançament d’ONGD;
g) sensibilització, educació i investigació sobre desenvolupament.
Durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea es va produir, el 22 de gener del 2002, la Compareixença de Miguel Ángel Cortés, Secretari d’Estat de Cooperació Internacional, davant la Comissió de Cooperació del Parlament Europeu, fent públiques les prioritats d’actuació europees en matèria de cooperació.
Regularment el Secretari d’Estat de Cooperació Internacional també realitza compareixences davant la Comissió Permanent No Legislativa de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.
Confederació Espanyola de Fons de Cooperació i Solidaritat
Els Fons de Cooperació són organismes no lucratius on es reuneixen Ajuntaments i altres institucions públiques i privades amb els objectius de contribuir al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució i la gestió d’un fons econòmic, que possibiliti una cooperació descentralitzada i que promogui un desenvolupament sostenible.
Els Fons que existeixen a l’Estat Espanyol tenen molt a veure en el seu origen amb les reivindicacions a favor del 0’7% del pressupost de les administracions públiques en benefici de la cooperació amb els països menys afavorits, i la vinculació del poder municipal amb la solidaritat internacional. Actualment associats existeixen el Fons Català (1986), el Fons Valencià (1992), el Fons Mallorquí (1993), el Fons Menorquí (1993), i l’Euskal Fondoa (1996).
Confederació Espanyola d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (CONGDE)
La CONGDE fou creada per set entitats fundadores amb l’objectiu de crear un òrgan de coordinació de les organitzacions no governamentals que treballaven en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament, educació per al desenvolupament i sensibilització. En l’actualitat l’integren més de cent socis i la majoria de coordinadores autonòmiques d’ONGD. Existeixen ONGD que estan presents a les coordinadores autonòmiques que no estan federades directament a la coordinadora central. En conjunt, la CONGDE i les diferents federacions autonòmiques mobilitzen a més de 250 organitzacions.
La CONGDE és per totes les ONGD que en són membres un punt de trobada, debat i reflexió on compartir inquietuds i plantejar propostes. Des de la CONGDE es dóna a conèixer el treball de les associacions no governamentals, des de la Coordinadora s’insta al govern i a les administracions públiques espanyoles, però també a altres institucions europees i internacionals, per a que prenguin mesures en l’ordre coemrcial, econòmic i financer que respectin i tinguin en compte els interessos dels països del Sud. La CONGDE també és un lloc des del qual es pot construir un diàleg interessant amb altres sectors socials organitzats com poden ser els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials o nous moviments socials, amb l’objectiu d’implicar-los cada vegada més en l’ajut al desenvolupament.
Banc normatiu
Plan Director de la Cooperación Española 2001-2004
Ley 23/98, de 7 de julio, de Cooperación Internacional al Desarrollo
Real Decreto 281/2001, de 19 de marzo, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 3424/2000, de 15 de diciembre, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Española de Cooperación Internacional
Decreto 23/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización de la Comisión Interministerial de Cooperación Internacional
Decreto 22/2000, de14 de enero, por el que se regula la composición, competencias, organización y funciones de la Comisión Interterritorial de Cooperación para el Desarrollo
Decreto 21/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 810/1999, por el que se crea la Comisión Interministerial para coordinar planes de ayuda humanitaria en el exterior
En els darrers 30 anys, la posició d’Espanya en l’escena internacional ha canviat radicalment: el 1979 Espanya encara era considerat pel Banc Mundial com un país en vies de desenvolupament, potencial beneficiari d’ajuda exterior; en l’actualitat, el mateix país elabora programes de cooperació internacional arreu del món, es troba present en els principals organismes multilaterals, contribueix a l’ajuda de la Unió Europea i participa activament en les tasques del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i per al Desenvolupament Econòmic (OCDE).
El que va fer primer Espanya va ser contribuir i augmentar significativament els recursos assignats a la majoria d’agències que integren el Sistema de Nacions Unides, les mateixes que formen la xarxa més important d’organismes multilaterals no financers amb competències en tasques de cooperació al desenvolupament. Al mateix temps, Espanya completà la seva presència dins dels organismes financers de caràcter multilateral com poden ser el Banc Mundial, l’Associació Internacional de Desenvolupament (IDA) i els diferents bancs regionals de desenvolupament.
Amb la seva integració a la Unió Europea, el 1986, Espanya va ampliar molt notablement el seu marc d’actuació internacional, participant activament de tots els organismes comunitaris responsables de la cooperació al desenvolupament. En concret, a partir de la seva adhesió, Espanya contribueix al pressupost comunitari amb un 6’39%; i participa, des del 1989, en les successives aportacions al Fons Europeu de Desenvolupament (FED) amb unes quotes del 6’66% al IV FED, del 5’89% al VII FED i del 5’84% al VIII FED.
Com a fita més destacable que representa el canvi viscut a Espanya en les últimes dècades hem d’esmentar la seva presència, des de 1991, al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, que és la instància encarregada de fixar els criteris i avaluar l’implementació de la política d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països donants.
Organització de la cooperació oficial espanyola
El 1976 es crea el Fons Espanyol d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), amb el que s’institucionalitzen els crèdits computables com AOD. Per a l’estudi i proposta del crèdits FAD, es crea una Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (CIFAD), la presidència de la qual correspon al Secretari Estat de Comerç. El 1989, amb la creació de la Companyia Espanyola de Finançament al Desenvolupament (COFIDES), institució especialitzada en el recolzament a la inversió de l’empresa espanyola en països en desenvolupament, queda ampliat el marc de la cooperació financera.
A nivell intern, el 1985, integrada dins del Ministeri d’Afers Estrangers, es crea la instància política responsable de la direcció, programació, control i avaluació de la política espanyola de cooperació al desenvolupament: la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI). Aquesta és el màxim òrgan polític especialitzat en cooperació al desenvolupament. Addicionalment, i amb funcions de coordinació de l’activitat de tots els Ministeris implicats en la cooperació, es crea, el 1986, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional (CICI), que és l’encarregada d’elaborar el Pla Anual de Cooperació Internacional (PACI), principal instrument, fins a l’actualitat, de previsió pressupostària en matèria de cooperació.
Per a l’any 2002, tenim aprovat pel Consell de Ministres, el 8 de febrer del mateix any, el següent PACI. Aquest Pla Anual queda emmarcat dins del Pla Director de la Cooperació Espanyola previst per al període 2001-2004 aprovat pel Consell de Ministres el 24 de novembre del 2004.
El sistema institucional espanyol de cooperació al desenvolupament dóna un salt qualitatiu amb la creació, el 1988, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), dependent de la SECIPI, com a institució executora de la política d’ajuda bilateral de caràcter no reemborsable. L’AECI es configura com la institució responsable de la definició i gestió de programes i projectes al desenvolupament, restant integrada per diversos instituts especialitzats en àmbits regionals com són l’Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI); l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab (ICMA); i l’Institut de Cooperació per al Desenvolupament (ICD); els dos últims dels quals, després de la reforma de 1994 han quedat integrats a l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en desenvolupament (ICMAMPD).
A banda de la seu central, l’AECI ha creat en els últims anys una àmplia xarxa d’Oficines Tècniques de Cooperació (OTC) als països amb cooperació prioritària espanyola. Paral.lelament a la creació de l’AECI, el 1988, es crea l’Oficina de Planificació i Evaluació (OPE), amb la missió d’assistir tècnicament la SECIPI en les tasques de programació, seguiment i avaluació de l’ajuda.
Finalment, el 1995, es crea el Consell de Cooperació al Desenvolupament (CCD), una instància consultiva en la qual participen els principals agents de la cooperació espanyola (diferents nivells administratius, ONGD i empreses, entre d’altres), instància amb la que fins avui en dia queda complert el marc institucional espanyol de l’ajuda al desenvolupament.
Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE)
El Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers actualment es divideix en tres Secretaries d’Estat:
a) Secretaria d’Estat d’Afers Europeus
b) Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors
c) Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI)
El Secretari d’Estat de Cooperació Internacional és a la vegada President de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Iberoamèrica des del primer instant ha estat un objectiu clau dins de la cooperació i la política exterior espanyola.
El model espanyol opta per una agència executora dels projectes de cooperació que depèn de la SECIPI, a la vegada part del Ministeri d’Afers Estrangers. Des del punt de vista del finançament, l’AECI també te vincles directes amb el Ministeri d’Economia, fet que queda demostrat amb l’existència d’òrgans de participació conjunta com poden ser el Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional i la Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament.
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
Mitjançant el Real Decret 3424/2000, de 15 de desembre, va ser aprovat l’Estatut de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). La Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, configurà l’AECI, adscrita al Ministeri d’Afers Estrangers, a través de la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI), com a òrgan de gestió de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament i determina que, en quant a la seva organització, finalitat, funcions i competències, restarà d’acord amb les màximes del seu Estatut.
L’AECI es concentra en quatre gran àrees de treball com són:
a) Cooperació Multilateral i Horitzontal
b) Ajuda Humanitària i d’Emergència
c) Cooperació amb Iberoamèrica
d) Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental
Per a la seva actuació geogràfica, l’AECI compta actualment amb dos instituts que es corresponen amb les dues Direccions Generals de Cooperació amb Àfrica, Àsia, Europa Central i Oriental, i Iberoamèrica: l’Institut de Cooperació amb Iberoamèrica (que es subdivideix en les Sudireccions de Mèxic, Amèrica Central i Carib; Amèrica del Sud i Afers Institucionals i Culturals); i l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en Desenvolupament (que es subdivideix en les Subdireccions de Països Àrabs i Mediterranis; Àfrica; i Europa Oriental i Àsia).
Quant a grans programes i projectes de l’AECI en l’actualitat podem destacar:
1) Programa “Cinema espanyol per a l’exterior”;
2) Programa “Azahar” (per al desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient i la conservació dels recursos naturals a la Mediterrània);
3) Programa “Araucaria” (per a la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible a Iberoamèrica);
4) Programa “Igualtat Dones i Homes” (que correspon a una altra prioritat horitzontal de l’actuació de l’Agència com són les qüestions de gènere);
5) Programa “Indígenes” (centrat a Amèrica Llatina);
6) Programa “Microcrèdits” (amb la creació d’un Fons per a la Concessió de Microcrèdits).
Dins de les estratègies d’intervenció de l’AECI, amb un enfoc transversal que influeix sobre totes les seves polítiques, tenim la lluita contra la pobresa; la sostenibilitat medioambiental; i, la igualtat entre dones i homes.
Dins dels sectors prioritaris d’aquestes estratègies d’intervenció podem esmentar:
1) La cobertura de necessitats socials bàsiques;
2) La inversió en l’ésser humà;
3) El desenvolupament de les infrastructures i la promoció del teixit econòmic;
4) La defensa del medi ambient;
5) La participació social, el desenvolupament institucional i el bon govern;
6) La prevenció de conflictes i la consolidació de la pau.
Els instruments per a dur a terme aquestes intervencions poden ser:
a) projectes, programes i cooperació tècnica;
b) ajuda alimentària;
c) ajuda humanitària;
d) crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament;
e) condonació i reconversió del deute extern;
f) programació de cofinançament d’ONGD;
g) sensibilització, educació i investigació sobre desenvolupament.
Durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea es va produir, el 22 de gener del 2002, la Compareixença de Miguel Ángel Cortés, Secretari d’Estat de Cooperació Internacional, davant la Comissió de Cooperació del Parlament Europeu, fent públiques les prioritats d’actuació europees en matèria de cooperació.
Regularment el Secretari d’Estat de Cooperació Internacional també realitza compareixences davant la Comissió Permanent No Legislativa de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.
Confederació Espanyola de Fons de Cooperació i Solidaritat
Els Fons de Cooperació són organismes no lucratius on es reuneixen Ajuntaments i altres institucions públiques i privades amb els objectius de contribuir al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució i la gestió d’un fons econòmic, que possibiliti una cooperació descentralitzada i que promogui un desenvolupament sostenible.
Els Fons que existeixen a l’Estat Espanyol tenen molt a veure en el seu origen amb les reivindicacions a favor del 0’7% del pressupost de les administracions públiques en benefici de la cooperació amb els països menys afavorits, i la vinculació del poder municipal amb la solidaritat internacional. Actualment associats existeixen el Fons Català (1986), el Fons Valencià (1992), el Fons Mallorquí (1993), el Fons Menorquí (1993), i l’Euskal Fondoa (1996).
Confederació Espanyola d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (CONGDE)
La CONGDE fou creada per set entitats fundadores amb l’objectiu de crear un òrgan de coordinació de les organitzacions no governamentals que treballaven en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament, educació per al desenvolupament i sensibilització. En l’actualitat l’integren més de cent socis i la majoria de coordinadores autonòmiques d’ONGD. Existeixen ONGD que estan presents a les coordinadores autonòmiques que no estan federades directament a la coordinadora central. En conjunt, la CONGDE i les diferents federacions autonòmiques mobilitzen a més de 250 organitzacions.
La CONGDE és per totes les ONGD que en són membres un punt de trobada, debat i reflexió on compartir inquietuds i plantejar propostes. Des de la CONGDE es dóna a conèixer el treball de les associacions no governamentals, des de la Coordinadora s’insta al govern i a les administracions públiques espanyoles, però també a altres institucions europees i internacionals, per a que prenguin mesures en l’ordre coemrcial, econòmic i financer que respectin i tinguin en compte els interessos dels països del Sud. La CONGDE també és un lloc des del qual es pot construir un diàleg interessant amb altres sectors socials organitzats com poden ser els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials o nous moviments socials, amb l’objectiu d’implicar-los cada vegada més en l’ajut al desenvolupament.
Banc normatiu
Plan Director de la Cooperación Española 2001-2004
Ley 23/98, de 7 de julio, de Cooperación Internacional al Desarrollo
Real Decreto 281/2001, de 19 de marzo, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 3424/2000, de 15 de diciembre, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Española de Cooperación Internacional
Decreto 23/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización de la Comisión Interministerial de Cooperación Internacional
Decreto 22/2000, de14 de enero, por el que se regula la composición, competencias, organización y funciones de la Comisión Interterritorial de Cooperación para el Desarrollo
Decreto 21/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 810/1999, por el que se crea la Comisión Interministerial para coordinar planes de ayuda humanitaria en el exterior
miércoles, 3 de marzo de 2010
XARXA PER A LA COOPERACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA
Alguns ajuntaments tarragonins s'adhereixen a la Declaració per una Xarxa de municipis per la cooperació
Tarragona, 03/03/2010.- A la trobada de dilluns 1 de març al campus Catalunya s'hi han compromès vuit ajuntaments, i han participat el rector de la URV Francesc Xavier Grau i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. És una iniciativa impulsada pel Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària.
Al rector l'ha acompanyat el vicerector de Relacions Externes, Santiago J. Castellà . La reunió representa un pas més en la difusió d'aquesta iniciativa, oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A més de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde i la regidora Pilar Pérez, han assistit el de Tarragona, representat pels regidors Pau Pérez i Sandra Coloma, i el de Cambrils, representat per l'alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein. L'Ajuntament de Mont-roig del Camp també en formarà part i a la reunió ha assistit el seu alcalde Fran Morancho i el regidor Miquel Anguera. L'Ajuntament d'El Morell també s'ha adherit a la Declaració, representat per Cristina Figueres, responsable del Centre de Dia. També el de Salou, a través de la consellera Ana Narbona, i s'hi ha adherit també el d'Alcover.
La Declaració de Tarragona, amb el títol Cap a una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, diu íntegrament: "L’escala local és, sens dubte, l’àmbit territorial idoni, per la proximitat amb la ciutadania, per adreçar-se a la societat civil i sol•licitar el suport a aquelles iniciatives socials més urgents així com per sensibilitzar el conjunt de la població de la realitat dels desequilibris de desenvolupament d’arreu del món.
Avui, potser més que mai, és un deure ètic i moral la lluita contra la pobresa i les causes estructurals per mitjà d’un desenvolupament humà, sostenible i responsable. Especialment en els espais del planeta més desafavorits i, per tant, amb manca d’instruments per tal de fer front a aquesta amenaça.
La cooperació en el desenvolupament ha de basar-se en el respecte a les diferències i ha de promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats més desafavorides, des de les mateixes comunitats i des de les mateixes experiències, i també el de la història i la realitat socioculturals pròpies de cada poble.
A les nostres comarques l’activitat de diverses entitats cíviques i socials, l’acció resolta de diferents institucions, especialment dels municipis i el treball desenvolupat des de la Universitat, ens obre noves perspectives de futur que ens orienten cap a una més i millor coordinació, cap a l’impuls d’accions conjuntes i cap a la generació d’espais de reflexió i formació compartits.
Per assolir els objectius proposats, les persones que signem més avall manifestem la voluntat d’avançar en la constitució d’una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i d’acord amb les conclusions de la Primera Trobada de Municipis que va tenir lloc a la ciutat el 19 de novembre de 2009 i com a continuació d’aquell acte, manifestem el nostre compromís amb sis punts.
Els sis punts són: el primer, continuar potenciant l’acció en matèria de cooperació i acció social als nostres municipis i a la Universitat; el segon és facilitar en les actuacions, en les polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació entre les accions de cooperació en el desenvolupament i acció social amb la sensibilització social i divulgació a la ciutadania; el tercer, fomentar l’intercanvi d’experiències i l’establiment de contactes entre les persones responsables dels nostres municipis amb altres xarxes i organitzacions que treballin amb objectius similars.
El quart punt és: impulsar la participació i implicació d’altres sectors dels nostres municipis amb relació a la cooperació per al desenvolupament i l’acció social; el cinquè, promoure la cerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb les accions objecte de la Xarxa; i el sisè, treballar per vertebrar una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre".
Els ajuntaments que s'hi vulguin adherir ho podran fer a través d'una pàgina a internet. Es prepara ja la propera reunió de treball per dijous, 11 de març a Reus, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, convocada per l'ajuntament de la ciutat i URV Solidària. Les trobades, rotatòries, tindran lloc als diferents municipis participants en la iniciativa, i la següent se celebrarà a Cambrils.
Tarragona, 03/03/2010.- A la trobada de dilluns 1 de març al campus Catalunya s'hi han compromès vuit ajuntaments, i han participat el rector de la URV Francesc Xavier Grau i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. És una iniciativa impulsada pel Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària.
Al rector l'ha acompanyat el vicerector de Relacions Externes, Santiago J. Castellà . La reunió representa un pas més en la difusió d'aquesta iniciativa, oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A més de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde i la regidora Pilar Pérez, han assistit el de Tarragona, representat pels regidors Pau Pérez i Sandra Coloma, i el de Cambrils, representat per l'alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein. L'Ajuntament de Mont-roig del Camp també en formarà part i a la reunió ha assistit el seu alcalde Fran Morancho i el regidor Miquel Anguera. L'Ajuntament d'El Morell també s'ha adherit a la Declaració, representat per Cristina Figueres, responsable del Centre de Dia. També el de Salou, a través de la consellera Ana Narbona, i s'hi ha adherit també el d'Alcover.
La Declaració de Tarragona, amb el títol Cap a una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, diu íntegrament: "L’escala local és, sens dubte, l’àmbit territorial idoni, per la proximitat amb la ciutadania, per adreçar-se a la societat civil i sol•licitar el suport a aquelles iniciatives socials més urgents així com per sensibilitzar el conjunt de la població de la realitat dels desequilibris de desenvolupament d’arreu del món.
Avui, potser més que mai, és un deure ètic i moral la lluita contra la pobresa i les causes estructurals per mitjà d’un desenvolupament humà, sostenible i responsable. Especialment en els espais del planeta més desafavorits i, per tant, amb manca d’instruments per tal de fer front a aquesta amenaça.
La cooperació en el desenvolupament ha de basar-se en el respecte a les diferències i ha de promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats més desafavorides, des de les mateixes comunitats i des de les mateixes experiències, i també el de la història i la realitat socioculturals pròpies de cada poble.
A les nostres comarques l’activitat de diverses entitats cíviques i socials, l’acció resolta de diferents institucions, especialment dels municipis i el treball desenvolupat des de la Universitat, ens obre noves perspectives de futur que ens orienten cap a una més i millor coordinació, cap a l’impuls d’accions conjuntes i cap a la generació d’espais de reflexió i formació compartits.
Per assolir els objectius proposats, les persones que signem més avall manifestem la voluntat d’avançar en la constitució d’una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i d’acord amb les conclusions de la Primera Trobada de Municipis que va tenir lloc a la ciutat el 19 de novembre de 2009 i com a continuació d’aquell acte, manifestem el nostre compromís amb sis punts.
Els sis punts són: el primer, continuar potenciant l’acció en matèria de cooperació i acció social als nostres municipis i a la Universitat; el segon és facilitar en les actuacions, en les polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació entre les accions de cooperació en el desenvolupament i acció social amb la sensibilització social i divulgació a la ciutadania; el tercer, fomentar l’intercanvi d’experiències i l’establiment de contactes entre les persones responsables dels nostres municipis amb altres xarxes i organitzacions que treballin amb objectius similars.
El quart punt és: impulsar la participació i implicació d’altres sectors dels nostres municipis amb relació a la cooperació per al desenvolupament i l’acció social; el cinquè, promoure la cerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb les accions objecte de la Xarxa; i el sisè, treballar per vertebrar una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre".
Els ajuntaments que s'hi vulguin adherir ho podran fer a través d'una pàgina a internet. Es prepara ja la propera reunió de treball per dijous, 11 de març a Reus, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, convocada per l'ajuntament de la ciutat i URV Solidària. Les trobades, rotatòries, tindran lloc als diferents municipis participants en la iniciativa, i la següent se celebrarà a Cambrils.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)