ESMORZAR A LA VORA DE LA MAR, D'IGNASI REVÉS

Esmorzar de forquilla amb els amics Josep Enric Sirvent, Alfonso Muñiz, Jordi Rom, Alfredo Panebianco i Josep Ignasi Revés (el relator)

La mar, a aquella hora del matí, tenia un color blau fort, definit. Se la veia mandrosa i enlluernada. El sol pujava i l’ombra de les barquetes s’escurçava.
Jo m’ho mirava des del restaurant del Club Nàutic, on havia anat a esmorzar. Vaig fer un glop d’un vi negre del Montsant, La Presa, un vi de fina aroma i gust tirant a dolcet. Confesso que, abans d’emprendre la truita de patata, no les tenia totes. Semblava poc feta, i a mi no m’agraden les truites poc fetes, perquè les trobo llefiscoses. Les truites, m’agraden de fetes cap a socarrades. Tot i així, me la vaig menjar. I vaig tenir la grata sorpresa que estava al punt, molt equilibrada. La llesca de pa amb tomata que acompanyava la truita va entrar millor per la vista. I no em va decebre quan la vaig tenir a la boca, perquè combinava una crosta cruixent i bocins de tomata grossos i carnosos.
Vaig repetir sensacions al segon plat. Perquè vaig menjar llonganissa, mitja tomateta a la planxa i fesols. I a mi no m’agraden els fesols, perquè –en efecte- els trobo llefiscosos. Altra vegada vaig quedar-me parat, perquè aquells fesols eren compactes, tenien un punt d’all torrat i eren inesperadament bons.
Sovint diem que hi ha menjars que no ens agraden. Menjars que, per cert, fa anys que no tastem. Alguna vegada hauríem de fer un esforç i tornar-los a provar. Posar en pràctica aquella frase que ens deien els pares i que repetim als nostres fills: “Com saps que no t’agrada si no ho has tastat?” Potser llavors cauríem del cavall, com Sant Pau, i ens replantejaríem els nostres gustos.
S’ha dit molt que, sobre gustos, no hi ha res escrit. Jo, a Cambrils, esmorzant a la vora de la mar, vaig veure que els gustos sempre es poden reescriure.

(Josep Ignasi Revés, dilluns 17 de maig de 2010)

ENTRE EL BLANCO Y EL NEGRO: AQUÍ

Nabila pintada per Àlvar Calvet

Per a la presentació d'aquesta exposició, l'autor ha convocat dotze persones marroquines que viuen aquí (Espanya) i els ha fet les següents preguntes:

1) Qui ets? A què et dediques?, etc. (presentació);
2) On has nascut i on vius?;
3) Què és eper tu el Marroc?;
4) Què és per tu Espanya / Europa?;
5) Què es per tu el paradís?;
6) De què tens por?;
7) Quin és el teu somni?;
8) Si vols, pots afegir algun altre comentari, com el teu color preferit, etc.

Quadre de Nabila: Mixta sobre Fusta - 80 x 80 cm. (còpia de regal).

Les respostes en el seu cas són:

1) Sóc Nabila Atri, tinc vint-i-vuit anys, però, a causa dela meva veu, pensen que sóc més gran. Originària del Marroc, pare del sud (Agadir), mare de Safi i estic casada amb un català. Visc a Cambrils i treballo en una immobiliària. Abans havia treballat com a mediadora cultural.
2)He nascut a Salé, un poble a prop de Rabat, i visc a Cambrils.
3) Origen i família.
4) El meu lloc i la continuació de la meva família.
5) La tranquill.litat que cerco en cada moment. També és la unió de tots els meus éssers estimats en el mateix lloc i en el mateix temps.
6) De la solitud.
7) Una família gran, però no serà possible com la que tenia al Marroc, tenir fills, més nets, ser feliç, en definitiva.
8) Taronja claret.

(Jerez de la Frontera y Baluarte de la Candelaria, Cádiz, 2004/2005)