16 COMPROMISOS PER UNA CATALUNYA SOLIDÀRIA I PER LA PAU

Contribució al programa del PSC per la campanya autonòmica del 2003

Des de “Solidaris”, “Pacifistes” i “Drets Humans” X Maragall volem realitzar una reflexió en veu alta sobre els temes que ens preocupen específicament, i els compromisos que ens agradaria que assolís en Pasqual Maragall des del futur govern de la Generalitat de Catalunya:

Bloc de Relacions Internacionals

1) Crítica al nou ordre polític internacional que se’ns està imposant centrat en determinats interessos nacionals i geoestratègics, a més de les falses promeses de seguretat. Cal reivindicar el diàleg, la democràcia, la solidaritat internacional i la justícia social com els instruments útils per aconseguir una pau i una seguretat duraderes. Cal saber que les guerres, en les quals les principals víctimes són les persones més dèbils, estan atiades en la majoria dels casos pels interessos econòmics particulars, la manipulació perversa de la religió i la defensa radical dels trets identitaris, juntament amb la militarització dels Estats i el rearmament de la societat;

2) Defensa d’un sistema econòmic internacional alternatiu basat en un desenvolupament sostenible i en una direcció democràtica dels processos de mundialització per evitar que aquesta es produeixi donant l’esquena els pobles i les persones, amb conseqüències imprevisibles per a les properes generacions;

3) Afirmació de la necessitat de recuperar la confiança amb la legalitat internacional, a partir de la reforma de les principals institucions internacionals (Consell de Seguretat de Nacions Unides, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç i Banc Mundial), així com de l’acompliment dels principals tractats internacionals, com poden ser el Protocol Mediambiental de Kioto, el Tractac Bal.lístic ABM, el Tractat contra les Mines Antipersonals i els diferents tractats de no-proliferació nuclear;

4) Recolzament a noves propostes per assolir un altre tipus de globalització com poden ser: el Tribunal Penal Internacional i altres mesures a favor de millorar la governabilitat mundial; la Taxa Tobin com a mesura de pedagogia a la manca de regulació internacional sobre les llibertats dels capitals financers especulatius; les noves fórmules de comerç just; la creació de l’Organització Mundial del Medi Ambient i del Tribunal Penal de Delictes Ecològics; i, finalment, l’impuls dels pressupostos participatius;

5) Manifest a favor de l’aprofundiment democràtic que suposa el diàleg amb els moviments socials que es manifesten arreu del món, expressant la voluntat de reconèixer la societat civil organitzada i la política institucional com dues potes complementàries per a la transformació de les societats;

Bloc d’Unió Europea i presència exterior de Catalunya

6) Necessitat de què la Unió Europea i els seus Estats-Membres adoptin un discurs comú en els afers de Política Exterior i Seguretat, recuperant un lideratge polític encaminat a enfortir les vies polítiques i diplomàtiques, a la vegada que recolzant la idea d’una Europa unida dins d’un marc de consens polític, social, cultural i per la pau, a escala internacional;

7) Reivindicació del Procés de Barcelona amb l’objectiu de poder impulsar les relacions euromediterrànies i enfortir el diàleg polític i cultural, el desenvolupament compartit i el coneixement mutu, entre les societats de les dues conques de la ribera mediterrània;

8) Catalunya ha de poder ser present als diferents Consells de Ministres de la Unió Europea en les matèries on posseeixi competències exclusives o compartides. Igualment, i després d’arribar a un pacte de tipus federalista dins de l’Estat Espanyol, Catalunya ha d’expressar i defensar la seva voluntat de ser present als organismes de Nacions Unides que cregui convenient començant per la Unesco, així com ha de poder signar tractats que la vinculin internacionalment;

9) Catalunya ha de poder tenir en un futur proper una presència pròpia a l’exterior que vagi més enllà d’unes oficines destinades al seu lobby empresarial i de contractació de mà d’obra en origen. Catalunya ha de ser present a Europa i a tot el món tenint en compte les vessants cultural, empresarial i solidària de la seva projecció exterior sense prioritzar-ne l’una sobre l’altra. Catalunya ha de saber escollir els indrets d’aquesta presència i coordinar-se amb la resta de representacions de l’Estat Espanyol a l’estranger. Una experiència que cal utilitzar com a referent és la de les Ambaixades per la Democràcia Local (ADL) que va liderar en el seu moment l’Ajuntament de Barcelona;

Bloc de Cooperació Internacional al Desenvolupament

10) Cal repensar el sentit de la cooperació internacional al desenvolupament tot cercant una independència real dels interessos comercials propis. L’ajuda al desenvolupament no es pot desvincular d’un treball paral.lel per un comerç internacional just, respectuós amb els drets humans i que afavoreixi un medi ambient sostenible. Per assolir els objectius esmentats caldrà un treball tant en les societats desenvolupades com en les societats menys afavorides;

11) Com a principals iniciatives a recolzar en els països en vies de desenvolupament podem esmentar: el foment de la sobirania alimentària (respecte a la liberalització dels mercats mundials en l’àmbit agrícola i ecològic); el foment de la creació de micro-empreses i la seva promoció en l’àmbit català; creació d’un certificat de producte ètic o solidari (tot aprofitant l’experiència del cafè just); l’enfortiment del paper de la dona en els processos productius, tant a nivell d’indústria manofacturera com a nivell de producció primària; i, finalment, el foment de projectes d’abast global adreçats a potenciar el desenvolupament econòmic mundial de forma endògena i no depenent;

12) Per assolir una cooperació al desenvolupament més efectiva i eficient s’haurien de recolzar més decisivament iniciatives als mateixos països d’origen d’aquestes polítiques, en el nostre cas, Catalunya: foment de la cooperació catalana amb els països objectivament més necessitats segons l’Índex de Desenvolupament Humà, i manteniment de la cooperació amb països amb els quals ens uneixen vincles històrics, cas dels països de la Mediterrània o els d’Amèrica Llatina; incentiu fiscal per les empreses catalanes que respectin els Codis de Conducta establerts per la Unió Europea i les Nacions Unides; foment de les auditories ètiques a les mateixes empreses catalanes; anàlisi del respecte als drets humans realitzat per les contraparts (Informe Alerta); garantia de respecte a la legislació internacional en matèria de comerç i tràfic de mercaderies (acompliment dels embargaments sancionats per les Nacions Unides); i, finalment, recolzament a tots els processos de sensibilització de la societat catalana envers els temes vinculats a la cooperació internacional al desenvolupament;

13) Incrementar de manera progressiva i planificada els recursos econòmics que Catalunya aporta a la cooperació internacional al desenvolupament fins a assolir en els propers anys el 0’7% del pressupost ordinari de la Generalitat de Catalunya;

14) Posicionament a favor de la condonació del deute extern que actualment pateixen molts països en vies de desenvolupament, i que trobant-se inmersos en difícils processos democràtics n’impedeixen un grau superior de desenvolupament;

Bloc de de cultura de pau, resolució de conflictes i drets humans

15) Donar continuïtat als continguts del Fòrum de les Cultures 2004, tot promovent Barcelona com a capital de la resolució de conflictes, el diàleg entre cultures i religions. Les conclusions del Fòrum haurien de ser un referent necessari per l’elaboració de les polítiques de projecció exterior del govern de Catalunya. El següent esglaó dins de l’aposta per un país obert i solidari amb el món ha de passar per la creació d’un Centre Internacional per a la Resolució de Conflictes, el qual pogués tenir la capacitat d’organitzar conferències de pau i trobades entre parts bel.ligerants d’arreu del món amb l’objectiu d’arribar a una resolució pacífica de les seves controvèrsies;

16) Incorporació de la cultura de pau com a matèria curricular en tots els centres educatius. Aquesta nova assignatura hauria de reforçar-se igualment amb mesures que poguessin incidir sobre l’educació en valors i la sensibilització dels alumnes vers els problemes que compartim tots els ciutadans del planeta, cas de la pobresa i el no acompliment de les resolucions que obliguen a respectar els drets econòmics, socials i culturals de qualsevol ésser humà (també els dels inmigrants);

(Barcelona, 22 de Maig de 2003)

CUBA: ¿HACIA DÓNDE?

Primera Setmana Intercultural de la URV a Tarragona

Primera Setmana Intercultural
(5 – 10 Maig 2008)
Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona
“Cinema, Diàspora i Reivindicació”
Ibero-Amèrica
Cuba-Espanya

Dilluns, 5 de Maig
Presentació de Llibre / Antiga Audiència
Cuba: ¿hacia dónde?
A càrrec de Cristina Xalma i Oliver Klein-Bosquet

Oliver Klein-Bosquet
Professor de l’Àrea de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Té un Diplomat en Estudis Cubans i Especialista en Relacions Internacionals.

Entitats patrocinadores:
Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV)
Fundación Bancaja

ACTE SOBRE EL FSM DE PORTO ALEGRE A LA SEU DE CpC

Per més informació consultar la pàgina web de CpC: http://www.pelcanvi.org

Ciutadans pel Canvi (CpC) va organitzar el passat dimarts 4 de març a la seu de les Rambles de Barcelona una conferència amb el títol Porto Alegre 2003: l'experiència del Fòrum Social Mundial (FSM), en la que hi intervingueren Oliver Klein Bosquet i Pere Almeda, delegats de CpC en la tercera edició del FSM, i en la que assistiren unes trenta persones que omplien la sala.

Oliver Klein Bosquet va fer una introducció sobre l’origen del FSM, parlant de com sorgiren els moviments a finals de la dècada passada com a resposta a les polítiques del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que, inspirades en el Consens de Washington, han imposat en els darrers anys els anomenats plans d’ajust estructural i promogut el fallit Acord Multilateral d’Inversions (AMI). Sota l’impuls de Le Monde Diplomatique, el seu Club d’Amics, i la plataforma Attac, va ser possible l’organització d’una contracimera anual en les mateixes dates en què es reuneixen tradicionalment els homes més poderosos del planeta al Fòrum de Davos. Batejat com a Fòrum Social Mundial l’esdeveniment no és organitzat casualment a Porto Alegre, la capital de l’Estat brasiler de Rio Grande do Sul, governada pel Partit dels Treballadors i impulsora d’un pressupost participatiu exemplar en els diferents intents mundials de promoció de la democràcia ciutadana directa.

Per la seva banda, Pere Almeda va explicar que el FSM s’ha convertit en un actor rellevant en l’escenari internacional, on ha esdevingut un referent global ineludible que fa de contrapoder al pensament neolliberal i a les institucions que el representen. Va afegir que el FSM proposa un diàleg basat en els paradigmes de la radicalitat democràtica, en els que la ciutadania i la societat civil són els protagonistes, i on a partir de la seva interacció i mobilització, ja sigui en el carrer, en xarxa o a través de múltiples expressions, impulsa una agenda internacional alternativa. La tercera edició del FSM s’ha caracteritzat per un discurs positiu que presenta un llistat extens de mesures i de reivindicacions que comencen a ser poc negociables, davant les desigualtats i abusos d’un capitalisme que és insostenible des del punt de vista ecològic i humà.

En les dues intervencions dels Delegats de Ciutadans pel Canvi va quedar de manifest que el FSM ha esdevingut un catalitzador de noves formes d’acció política que han ampliat el discurs del pensament d’esquerres i l’han dotat d’una major dosis de legitimació. Tanmateix, també es va parlar que el FSM d’enguany va estar marcat per la situació pre-bèl•lica que pateix el món i que convertí aquest encontre en una denúncia massiva d’un sistema estructural violent, on la força militar s’utilitza per controlar els pobles i els recursos estratègics com el petroli. Del FSM va sortí la convocatòria de la mobilització mundial més important de la historia del passat dia 15 de febrer. L’altre fet que caracteritzà el FSM fou la victòria de Lula i del PT a la presidència de Brasil i que tal com van afirmar els participants, contagià a l’esdeveniment de l’entusiasme i l’esperança per fer realitat els processos de canvi i transformació que necessita Amèrica Llatina.

Al Butlletí n.36 Ciutadans pel Canvi es pot llegir una entrevista extensa sobre l’experiència viscuda a Porto Alegre per Oliver Klein Bosquet i Pere Almeda (http://www.pelcanvi.org).

(Barcelona, 06/03/03)

PENSAMENTS D’AGOST DEL 2009

Benvolguts amics, benvolguts companys:

Una vegada més parlaré dels països, el temps que ens ha tocat viure i les persones que som tots nosaltres. Novament procuraré en unes breus ratlles explicar-vos com observo l’estat del món des del meu punt de vista de socialista convençut. Ho faré des de les tres cantonades de la meva perspectiva: dins del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, l’Organització Mundial del Comerç, la Unió Europea i l’Organització de Nacions Unides, hi treballa gent excel.lent que es troba en el parany de no poder fer més en la seva lluita per superar la injustícia social que predomina arreu degut al lligam capitalista irrenunciable per aquells qui dominen el sistema; les empreses multinacionals, així com es va inventar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), al mateix temps que multipliquen els seus beneficis, dediquen una ínfima quantitat monetària a la seva responsabilitat social corporativa que també ha estat institucionalitzada; finalment, la ciutadania, en general, no creu en la sinceritat de la seva classe política (ni en l’associacionisme, ni en el sindicalisme...) perquè hi ha hagut evidentment un distanciament i una incapacitat absoluta per explicar els motius del canvi actual. Així van decidir que fos els nostres pares i nosaltres segurament ho hem aprovat. Què podem fer doncs i quin sentit ens queda per seguir defensar l’ideari socialista? Ens toca, sens dubte, ser selectius amb allò amb el qual encara podem ser revolucionaris avui a casa nostra, per exemple amb el medi ambient i la participació ciutadana. Hem d’afavorir un radicalisme democràtic més profund i unes polítiques públiques adequades al segle XXI però sense caure en l’error de dretanitzar-nos donat que el final de la història encara no ha arribat, hem de saber reconduir el rumb de l’economia pensant en un sòl món i lluitar contra el discurs únic dels interessats, a la vegada que defensarem valors com la pau i l’aliança de civilitzacions. Els nostres referents no poden ser ni Hayek, ni Fukujama, ni Huntignton, ni Bush, ni Blair, ni Aznar, ni Sarkozy, ni Berlusconi... Aconseguir això ja es fer la revolució en l’indret més immediat que habitem. La moral cívica i l’ètica solidària és el que sempre ens identificarà per sobre de neoliberals i nacionalistes. Nosaltres som capaços de pensar globalment defensant l’interés comú, cosa que els ‘nostres rivals polítics’ desconeixen.

Cambrils, 2 d’Agost de 2009.