Àrea de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cambrils
Benvolgudes associacions de Cambrils:
El proper 12 de setembre celebrarem la Cinquena Edició de la Mostra d'Entitats de Cambrils, que al llarg de les edicions anteriors s’ha anat consolidant com un espai de referència del món associatiu de Cambrils, creixent cada any en nombre de participants i activitats.
La Mostra d’Entitats és una plataforma que dóna l’oportunitat a les associacions de donar a conèixer la seva activitat a la ciutadania, i una bona ocasió per relacionar-se i intercanviar experiències amb les diverses entitats participants, reforçant així el nostre teixit associatiu.
És per això que volem que les entitats sigueu les autèntiques partícips i organitzadores de l’acte, ja que és de la vostra participació que depèn l’èxit de la Mostra.
Així doncs, encetem de nou una sèrie de trobades per organitzar conjuntament l’esdeveniment. La primera reunió, de caràcter informativa, tindrà lloc el proper juny i a finals de juliol concretarem els aspectes més logístics i organitzatius.
Esperem doncs la vostra assistència, rebeu una cordial salutació!
sábado, 26 de junio de 2010
miércoles, 23 de junio de 2010
LES FIRES DE CAMBRILS
Valoració del cicle firal a Cambrils
Per saber valorar què representa el cicle firal de la nostra ciutat deixeu-me que us mostri algunes xifres i raonaments en el seu favor.
El darrer cap de setmana de maig la tercera edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada és un clar exponent de l’aposta per treballar conjuntament, per la promoció d’un sector específic de l’economia local com pot ser la nàutica, de dos municipis, com són Cambrils i Salou, que són el centre neuràlgic del turisme a la nostra demarcació. Es tracta de marcar l’inici de la temporada alta i de no donar l’esquena al mar com s’havia fet tradicionalment. Aquest any s’ha comptat amb la novetat de fomentar el mercat del vaixell d’ocasió amb un èxit comprovat.
El primer cap de setmana de juny la Fira Multisectorial ha celebrat la seva cinquanta-tresena edició en la seva era moderna, després de que la Vila de Cambrils comptés amb dret a fer Fira des de l’Edat Mitjana. Els seus principals àmbits comercials representats són l’automoció, la maquinària agrícola i jardineria, l’alimentació i la gastronomia de la nostra terra, els serveis i el comerç al detall amb les seves novetats, sobretot el que dinamitza la nostra ciutat com un gran centre de compres a cel obert. Tot això en trenta-sis mil metres quadrats d’exposició, més de mil dos-cents dels quals es situen en el Pavelló Cobert.
Per acabar, el 17 al 20 del mateix de juny, l’escenari al nord del Parc del Pinaret es transforma en un gran marc eqüestre. Quatre dies de la millor competició que es pot comptar a l’Estat Espanyol, amb més de quaranta ramaderies i tres-cents cavalls. Al Concurs Morfològic i la Copa ANCCE de Doma Clàssica, enguany li hem sumat la competició d’Alta Escola Espanyola i un Campionat Territorial Interclubs. Com a gran novetat la segona visita del genet francès Lucien Gruss que ens ha fer gaudir amb el seus espectacles nocturns.
Tres esdeveniments que sumen aproximadament cent mil visitants, que activen el consum, a la vegada que generen l’espai propi on establir importants relacions comercials, accions de venda, relacions públiques i difusió de missatges de comunicació necessaris i imprescindibles pel territori del qual formem part.
Per saber valorar què representa el cicle firal de la nostra ciutat deixeu-me que us mostri algunes xifres i raonaments en el seu favor.
El darrer cap de setmana de maig la tercera edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada és un clar exponent de l’aposta per treballar conjuntament, per la promoció d’un sector específic de l’economia local com pot ser la nàutica, de dos municipis, com són Cambrils i Salou, que són el centre neuràlgic del turisme a la nostra demarcació. Es tracta de marcar l’inici de la temporada alta i de no donar l’esquena al mar com s’havia fet tradicionalment. Aquest any s’ha comptat amb la novetat de fomentar el mercat del vaixell d’ocasió amb un èxit comprovat.
El primer cap de setmana de juny la Fira Multisectorial ha celebrat la seva cinquanta-tresena edició en la seva era moderna, després de que la Vila de Cambrils comptés amb dret a fer Fira des de l’Edat Mitjana. Els seus principals àmbits comercials representats són l’automoció, la maquinària agrícola i jardineria, l’alimentació i la gastronomia de la nostra terra, els serveis i el comerç al detall amb les seves novetats, sobretot el que dinamitza la nostra ciutat com un gran centre de compres a cel obert. Tot això en trenta-sis mil metres quadrats d’exposició, més de mil dos-cents dels quals es situen en el Pavelló Cobert.
Per acabar, el 17 al 20 del mateix de juny, l’escenari al nord del Parc del Pinaret es transforma en un gran marc eqüestre. Quatre dies de la millor competició que es pot comptar a l’Estat Espanyol, amb més de quaranta ramaderies i tres-cents cavalls. Al Concurs Morfològic i la Copa ANCCE de Doma Clàssica, enguany li hem sumat la competició d’Alta Escola Espanyola i un Campionat Territorial Interclubs. Com a gran novetat la segona visita del genet francès Lucien Gruss que ens ha fer gaudir amb el seus espectacles nocturns.
Tres esdeveniments que sumen aproximadament cent mil visitants, que activen el consum, a la vegada que generen l’espai propi on establir importants relacions comercials, accions de venda, relacions públiques i difusió de missatges de comunicació necessaris i imprescindibles pel territori del qual formem part.
lunes, 21 de junio de 2010
RACISME AMODERN, MESTISSATGE DE FUTUR
Article publicat a la Revista A Mà de la UGT del mes de Juliol
Molt poques persones en el fons poden ser considerades racistes: anar contra el mestissatge resultarà dins de poc ‘amodern’, com diuen els bons alemanys. Estic d’acord que, en la majoria dels casos, es tracta d’una qüestió de por cap al desconegut, i és per això que el seu millor antídot, pel qui no ho vol entendre o té prejudicis, resulta l’educació i la cultura.
Precisament si en alguna cosa hem guanyat durant l’Era de la Globalització ha estat en el fet de conèixer allò que passa arreu del món, les seves cultures, els seus països, els seus habitants i els seus paisatges. És la Globalització de l’Espècie Humana. Podem arribar a saber, no només les coses boniques que passen més enllà de les nostres fronteres, sinó que també ens assabentem de les desgràcies alienes. Per exemple: la pobresa i la fam. És llavors quan a l’Escola, amb majúscula, hem d’ensenyar que no tothom viu en la confortabilitat d’Europa, i que, ans tot el contrari, gairebé tres quartes parts de la població mundial es pot considerar sense suficients recursos per a desenvolupar-se dignament.
L’emigració no es dóna per gust, ja que si fos així tindria un altre nom que és ‘turisme”. Les onades immigratòries que rebem els països rics són bàsicament a causa de la necessitat econòmica. Malgrat això no som del tot solidaris i les Lleis de Visat i d’Estrangeria més que mai són restrictives i ens protegeixen de la desgràcia del Sud.
La solució a la gestió de la immigració per part dels governs respectius ha de ser global. Es tracta tant de possibilitar el progrés dels països empobrits, així com d’aplicar la fórmula que fa possible la barreja dels àtoms autòctons amb els àtoms estrangers; tots, en definitiva, àtoms malgrat les petites diferències. Es tracta de pura política pública: invertir en les persones sense discriminació de cap tipus com diuen les constitucions, generant riquesa i repartint-la, defensant sempre els que més ho necessiten, essent generosos com prediquen les religions...
Tornem-hi a ser en la contraposició bàsica entre aquells que opten pel bé comú i el progrés de la societat, i els que només volen salvar-se ells, de forma egoista i interessada, especulant. Hem de ser cada vegada més els que creiem que les coses de les persones les hem de gestionar prioritàriament. Cal fer-ho evidentment bé, i es pot, sota el lideratge d’un govern mundial participat per totes les nacions. La societat del futur l’estem preparant nosaltres, però la faran, de la forma que vulguin, els nostres fills i nets. Fem que es barregin i es posin mà a l’obra tots plegats sense prejudicis.
Molt poques persones en el fons poden ser considerades racistes: anar contra el mestissatge resultarà dins de poc ‘amodern’, com diuen els bons alemanys. Estic d’acord que, en la majoria dels casos, es tracta d’una qüestió de por cap al desconegut, i és per això que el seu millor antídot, pel qui no ho vol entendre o té prejudicis, resulta l’educació i la cultura.
Precisament si en alguna cosa hem guanyat durant l’Era de la Globalització ha estat en el fet de conèixer allò que passa arreu del món, les seves cultures, els seus països, els seus habitants i els seus paisatges. És la Globalització de l’Espècie Humana. Podem arribar a saber, no només les coses boniques que passen més enllà de les nostres fronteres, sinó que també ens assabentem de les desgràcies alienes. Per exemple: la pobresa i la fam. És llavors quan a l’Escola, amb majúscula, hem d’ensenyar que no tothom viu en la confortabilitat d’Europa, i que, ans tot el contrari, gairebé tres quartes parts de la població mundial es pot considerar sense suficients recursos per a desenvolupar-se dignament.
L’emigració no es dóna per gust, ja que si fos així tindria un altre nom que és ‘turisme”. Les onades immigratòries que rebem els països rics són bàsicament a causa de la necessitat econòmica. Malgrat això no som del tot solidaris i les Lleis de Visat i d’Estrangeria més que mai són restrictives i ens protegeixen de la desgràcia del Sud.
La solució a la gestió de la immigració per part dels governs respectius ha de ser global. Es tracta tant de possibilitar el progrés dels països empobrits, així com d’aplicar la fórmula que fa possible la barreja dels àtoms autòctons amb els àtoms estrangers; tots, en definitiva, àtoms malgrat les petites diferències. Es tracta de pura política pública: invertir en les persones sense discriminació de cap tipus com diuen les constitucions, generant riquesa i repartint-la, defensant sempre els que més ho necessiten, essent generosos com prediquen les religions...
Tornem-hi a ser en la contraposició bàsica entre aquells que opten pel bé comú i el progrés de la societat, i els que només volen salvar-se ells, de forma egoista i interessada, especulant. Hem de ser cada vegada més els que creiem que les coses de les persones les hem de gestionar prioritàriament. Cal fer-ho evidentment bé, i es pot, sota el lideratge d’un govern mundial participat per totes les nacions. La societat del futur l’estem preparant nosaltres, però la faran, de la forma que vulguin, els nostres fills i nets. Fem que es barregin i es posin mà a l’obra tots plegats sense prejudicis.
domingo, 20 de junio de 2010
ENCUENTRO DE BARCELONA SOBRE HAITÍ
Encuentro de la Diáspora Haitiana en el Extranjero organizado por el Consulado de Haití en Barcelona
La historia del hermanamiento entre la ciudad de Cambrils y Miragoane tiene nombre propio, y éste es el de Alphonse Arcelín. Médico de profesión, Alfonso, como le conocíamos en nuestra población, fue uno de los muchos haitianos que salieron dirección a España, en este caso, con el objetivo de realizar sus estudios de Medicina, concretamente en Sevilla. Conoció a la que sería su futura esposa, fijaría residencia y ejercería en Cambrils, donde también nacerían sus hijos, Hèlene y Pierre. Como persona humanista y comprometida que era, desde muy pronto nos acompañó en la militancia en el Partido de los Socialistas de Catalunya (PSC), hecho que le llevaría a ser Concejal durante una legislatura, lo cual aprovecharía para hacer posible su antiguo sueño de acercar las dos poblaciones que lo habían visto crecer y madurar como persona, Miragoane y Cambrils, respectivamente. Él siempre había comentado que vino a España para pasar un tiempo y luego volver a su país, y ese momento se había alargado demasiado. Finalmente nuestro amigo Alfonso, tras dar su nombre a conocer a nivel internacional debido a la denuncia realizada por la exhibición del ‘Negre de Banyoles’, volvió al Caribe donde fallecería en verano del 2009.
La verdad es que el reto del hermanamiento, más allá de firmarlo y protocolarizarlo, se presentaba bastante complejo cuando yo mismo también llegué a Concejal del mismo Ayuntamiento en el año 2003. Lo primero que conseguimos es el envío de material quirúrguico e informático proporcionado por el Hospital de Sant Joan de Reus, y la Universidad Rovira y Virgili (URV) de Tarragona. En este primer experimento pudimos comprobar la falta de gobernabilidad del país haitiano cuando durante meses la mercancía permaneció en Puerto Príncipe, la capital del país, hasta que finalmente unos religiosos acreditados pudieron dar con la misma y trasladarla a Miragoane. A continuación empezamos a colaborar estrechamente con el Fons Català de Cooperació con el objetivo de que se sumaran a coordinar la ayuda con uno de los rincones del planeta más necesitados y empobrecidos. Vía el Fons, pues, construímos el proyecto de construcción de letrinas en el Barrio de Bel-Air en Miragoane, de la misma manera que canalizamos ayudas de emergencia cada huracán y terremoto que ocurrían en esta parte de la isla de La Española.
Nos seguía faltando algo: eso era el impulso de un proyecto único, interesante objetivamente hablando para la comunidad, con el cual ganar otras complicidades vecinas. Éramos, y somos aún hoy día, el único municipio catalán hermanado con una ciudad haitiana, y debíamos entonces buscar aliados. Los encontramos, sin duda, en el Cónsul de Haití en Barcelona, el amigo Marc Archer, que ya ayudó en el inicio del proceso, y de su mano conocimos a la organización Grapph, al frente de la cual en nuestra comunidad se encontraba Ana Belio. Con ellos, Consulado y Grapph, así como con Victoria Planas, representante del Fons para el Caribe y Centroamérica, producimos diversas reuniones que acabaron con el encargo a Ana Belio de elaboración de un proyecto marco, el cual pudiera ser respaldado por Cambrils e instalado en la lista del Fons para sumarle otros apoyos financieros de sendas administraciones públicas municipalistas catalanas.
Hace un año, en el 2009, se produjeron dos viajes de prospección fundamentales para crear el proyecto llamado “Red Alfonso Arcelín de apoyo intermunicipalista”: por un lado viajaría el Fons Català para conocer Miragoane y analizar la viabilidad de las iniciativas futuras; por otro lado el Grapph establecería los contactos con la Alcaldía y del Departamento del cual depende el Municipio, en este caso Nippes, para buscar una bilateralidad merecida con Catalunya.
A día de hoy Cambrils ha inaugurado la financiación de un proyecto transversal que quedará incluido en la fase de reconstrucción del país apoyada por el Fons después del terremoto sucedido en enero de 2010. Ello, conjuntamente a la visita por primera vez de las autoridades competentes del municipio haitiano a nuestra ciudad, nos hacen prever un ámbito de nuestras relaciones más estrechas y fructíferas.
La historia del hermanamiento entre la ciudad de Cambrils y Miragoane tiene nombre propio, y éste es el de Alphonse Arcelín. Médico de profesión, Alfonso, como le conocíamos en nuestra población, fue uno de los muchos haitianos que salieron dirección a España, en este caso, con el objetivo de realizar sus estudios de Medicina, concretamente en Sevilla. Conoció a la que sería su futura esposa, fijaría residencia y ejercería en Cambrils, donde también nacerían sus hijos, Hèlene y Pierre. Como persona humanista y comprometida que era, desde muy pronto nos acompañó en la militancia en el Partido de los Socialistas de Catalunya (PSC), hecho que le llevaría a ser Concejal durante una legislatura, lo cual aprovecharía para hacer posible su antiguo sueño de acercar las dos poblaciones que lo habían visto crecer y madurar como persona, Miragoane y Cambrils, respectivamente. Él siempre había comentado que vino a España para pasar un tiempo y luego volver a su país, y ese momento se había alargado demasiado. Finalmente nuestro amigo Alfonso, tras dar su nombre a conocer a nivel internacional debido a la denuncia realizada por la exhibición del ‘Negre de Banyoles’, volvió al Caribe donde fallecería en verano del 2009.
La verdad es que el reto del hermanamiento, más allá de firmarlo y protocolarizarlo, se presentaba bastante complejo cuando yo mismo también llegué a Concejal del mismo Ayuntamiento en el año 2003. Lo primero que conseguimos es el envío de material quirúrguico e informático proporcionado por el Hospital de Sant Joan de Reus, y la Universidad Rovira y Virgili (URV) de Tarragona. En este primer experimento pudimos comprobar la falta de gobernabilidad del país haitiano cuando durante meses la mercancía permaneció en Puerto Príncipe, la capital del país, hasta que finalmente unos religiosos acreditados pudieron dar con la misma y trasladarla a Miragoane. A continuación empezamos a colaborar estrechamente con el Fons Català de Cooperació con el objetivo de que se sumaran a coordinar la ayuda con uno de los rincones del planeta más necesitados y empobrecidos. Vía el Fons, pues, construímos el proyecto de construcción de letrinas en el Barrio de Bel-Air en Miragoane, de la misma manera que canalizamos ayudas de emergencia cada huracán y terremoto que ocurrían en esta parte de la isla de La Española.
Nos seguía faltando algo: eso era el impulso de un proyecto único, interesante objetivamente hablando para la comunidad, con el cual ganar otras complicidades vecinas. Éramos, y somos aún hoy día, el único municipio catalán hermanado con una ciudad haitiana, y debíamos entonces buscar aliados. Los encontramos, sin duda, en el Cónsul de Haití en Barcelona, el amigo Marc Archer, que ya ayudó en el inicio del proceso, y de su mano conocimos a la organización Grapph, al frente de la cual en nuestra comunidad se encontraba Ana Belio. Con ellos, Consulado y Grapph, así como con Victoria Planas, representante del Fons para el Caribe y Centroamérica, producimos diversas reuniones que acabaron con el encargo a Ana Belio de elaboración de un proyecto marco, el cual pudiera ser respaldado por Cambrils e instalado en la lista del Fons para sumarle otros apoyos financieros de sendas administraciones públicas municipalistas catalanas.
Hace un año, en el 2009, se produjeron dos viajes de prospección fundamentales para crear el proyecto llamado “Red Alfonso Arcelín de apoyo intermunicipalista”: por un lado viajaría el Fons Català para conocer Miragoane y analizar la viabilidad de las iniciativas futuras; por otro lado el Grapph establecería los contactos con la Alcaldía y del Departamento del cual depende el Municipio, en este caso Nippes, para buscar una bilateralidad merecida con Catalunya.
A día de hoy Cambrils ha inaugurado la financiación de un proyecto transversal que quedará incluido en la fase de reconstrucción del país apoyada por el Fons después del terremoto sucedido en enero de 2010. Ello, conjuntamente a la visita por primera vez de las autoridades competentes del municipio haitiano a nuestra ciudad, nos hacen prever un ámbito de nuestras relaciones más estrechas y fructíferas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)