Sant Jordi 2009, 23 d’Abril
Poema que vaig escollir per a la meva intervenció a la Vetllada Literària organitzada per l’Associació Cultural i la Fundación El Sueño de la Campana al Castell de Vilafortuny.
Se querían.
Sufrían por la luz, labios azules en la madrugada,
labios saliendo de la noche dura,
labios partidos, sangre, ¿sangre dónde?
Se querían en un lecho navío, mitad noche, mitad luz.
Se querían como las flores a las espinas hondas,
a esa amorosa gema del amarillo nuevo,
cuando los rostros giran melancólicamente,
giralunas que brillan recibiendo aquel beso.
Se querían de noche, cuando los perros hondos
laten bajo la tierra y los valles se estiran
como lomos arcaicos que se sienten repasados:
caricia, seda, mano, luna que llega y toca.
Se querían de amor entre la madrugada,
entre las duras piedras cerradas de la noche,
duras como los cuerpos helados por las horas,
duras como los besos de diente a diente solo.
Se querían de día, playa que va creciendo,
ondas que por los pies acarician los muslos,
cuerpos que se levantan de la tierra y flotando…
Se querían de día, sobre el mar, bajo el cielo.
Mediodía perfecto, se querían tan íntimos,
mar altísimo y joven, intimidad extensa,
soledad de lo vivo, horizontes remotos
ligados como cuerpos en soledad cantando.
Amando. Se querían como la luna lúcida,
como ese mar redondo que se aplica a ese rostro,
dulce eclipse de agua, mejilla oscurecida,
donde los peces rojos van y vienen sin música.
Día, noche, ponientes, madrugadas, espacios,
ondas nuevas, antiguas, fugitivas, perpetuas,
mar o tierra, navío, lecho, pluma, cristal,
metal, música, labio, silencio, vegetal,
mundo, quietud, su forma. Se querían, sabedlo.
(VICENTE ALEIXANDRE)
DIARI ÍNTIM PERÒ PÚBLIC. En aquest blog vull parlar sobre les coses que observo i em preocupen, perquè les estimo: el temps que són els dies que passen i cal aprofitar; les persones que es creuen amb mi; i, finalment, els països, pobles, indrets, racons... que descobreixo poc a poc. Nascut el 1976, soc Professor de Ciencia Política a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Tambe soc Regidor i Portaveu del Nou Moviment Ciutada (NMC) a l'Ajuntament de Cambrils.
viernes, 1 de mayo de 2009
jueves, 30 de abril de 2009
VIATGE POLÍTIC A ITÀLIA DEL 2005
Participació en l'Escola de Formació Política del Partito di Democratici di Sinistra (PDS) d'Itàlia a la Toscana
Scuola di formazione politica Enrico Berlinguer
TERZA SESSIONE: l'Europa e la cooperazione internazionale
PERIODO: venerdì 1, sabato 2, domenica 3 luglio 2005
SEDE: Villa Ce.S.I. Impruneta Toscana
PROGRAMMA DEFINITIVO
Venerdi 1 luglio 2005
Pranzo
• Ore 14.30 - 17.30. "I valori della Costituzione Europea: un nuovo scenario internazionale per la Pace e la Democrazia". Incontro con Mauro Zani, eurodeputato Ds.
Cena e serata libera
Sabato 2 luglio 2005
• Ore 9.30 - 12.30 "La cooperazione internazionale allo sviluppo. Il ruolo dell'Italia e dell'Europa". Incontro con Raffaele Salinari, Presidente di Terre des Hommes International e Luciano Carrino, Ministero degli Esteri
Pranzo
• Ore 15.00 - 18.00 "Città solidali. Esperienze di cooperazione decentrata". Interventi di Oliver Klein Bosquet, Città di Cambrils de Mar (Spagna)
Cena e serata libera
Domenica 3 luglio 2005
• Ore 10.00 - 13.00 "Clash of Civilisations?" Diritti Umani e globalizzazione. Incontro con Giuseppe Giliberti docente Università di Urbino
Pranzo
Pomeriggio: ritorno a casa.
(JULIOL DEL 2005)
Scuola di formazione politica Enrico Berlinguer
TERZA SESSIONE: l'Europa e la cooperazione internazionale
PERIODO: venerdì 1, sabato 2, domenica 3 luglio 2005
SEDE: Villa Ce.S.I. Impruneta Toscana
PROGRAMMA DEFINITIVO
Venerdi 1 luglio 2005
Pranzo
• Ore 14.30 - 17.30. "I valori della Costituzione Europea: un nuovo scenario internazionale per la Pace e la Democrazia". Incontro con Mauro Zani, eurodeputato Ds.
Cena e serata libera
Sabato 2 luglio 2005
• Ore 9.30 - 12.30 "La cooperazione internazionale allo sviluppo. Il ruolo dell'Italia e dell'Europa". Incontro con Raffaele Salinari, Presidente di Terre des Hommes International e Luciano Carrino, Ministero degli Esteri
Pranzo
• Ore 15.00 - 18.00 "Città solidali. Esperienze di cooperazione decentrata". Interventi di Oliver Klein Bosquet, Città di Cambrils de Mar (Spagna)
Cena e serata libera
Domenica 3 luglio 2005
• Ore 10.00 - 13.00 "Clash of Civilisations?" Diritti Umani e globalizzazione. Incontro con Giuseppe Giliberti docente Università di Urbino
Pranzo
Pomeriggio: ritorno a casa.
(JULIOL DEL 2005)
lunes, 27 de abril de 2009
DESFER
Poema d'Oliver Klein extret del llibre "Viure la Poesia" de Neus Bosquet
He vist tants colors
que gairebé no els puc distingir.
Realment hi ha colors diferents
que plegats pinten el món
d’una mateixa tonalitat.
A la fi sé que no hi ha banderes
i que no existeixen les nacionalitats.
No hi ha bons ni dolents,
ni millors ni pitjors,
només existeix un amor etern
que no entén de fronteres
ni de rivalitats,
només existeixen éssers... inoblidables!
Crec que tan sols ens queda esperar,
sense deixar de caminar
i buscar al mateix temps.
No hi ha cap altre remei:
segurament arribarem a entendre
algun dia que el món és de tots.
(Cambrils, Juny de 2003)
He vist tants colors
que gairebé no els puc distingir.
Realment hi ha colors diferents
que plegats pinten el món
d’una mateixa tonalitat.
A la fi sé que no hi ha banderes
i que no existeixen les nacionalitats.
No hi ha bons ni dolents,
ni millors ni pitjors,
només existeix un amor etern
que no entén de fronteres
ni de rivalitats,
només existeixen éssers... inoblidables!
Crec que tan sols ens queda esperar,
sense deixar de caminar
i buscar al mateix temps.
No hi ha cap altre remei:
segurament arribarem a entendre
algun dia que el món és de tots.
(Cambrils, Juny de 2003)
domingo, 26 de abril de 2009
CRESCENDO
Poema d'Oliver Klein extret del Recull "Viu la Poesia" de Neus Bosquet
Trista tarda
de les fulles abandonades al vent,
llevat cel
dels sinistres arbres d’un mateix crepuscle
que neixen de la terra cremada
i remoguda pel temps de no tornar
a créixer somniant en unes roses millors:
que és cendra.
Perquè tot m’engoixa.
(Cambrils, Juny del 2003)
Trista tarda
de les fulles abandonades al vent,
llevat cel
dels sinistres arbres d’un mateix crepuscle
que neixen de la terra cremada
i remoguda pel temps de no tornar
a créixer somniant en unes roses millors:
que és cendra.
Perquè tot m’engoixa.
(Cambrils, Juny del 2003)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)