Salutació realitzada a l'Edició Especial de la Revista ONGC de Gener del 2010
La revista de cooperació internacional al desenvolupament ONGC si no existís, sens dubte ens l’hauríem d’inventar.
Els projectes es viuen més intensament si coneixes les persones que els fan possibles i que hi són al capdavant.
És així que jo aprecio l’existència d’ONGC a través també de la meva relació personal amb l’organització que va promoure la seva creació, que és Acció Solidària-Igman.
Amb qui primer em vaig trobar en una ocasió estrenat el nou Segle XXI va ser en Francesc de Dalmases. Me’n recordo perfectament que com a Secretari de Cooperació de l’Executiva Local del PSC de Cambrils vam posar-nos d’acord en portar a la nostra ciutat el seu testimoni sobre els camps de refugiats afganesos a Peshawar (Pakistan). El seu compromís amb la situació dels que allí sofrien em va semblar exemplar, com exemplars em van començar a semblar els materials d’Igman, vídeos, fotografies i llibres sobre la seva tasca humanitària en aquesta zona de l’Àsia Central.
El 2003, coses de la vida, vaig ser escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament de Cambrils, tenint la sort en aquests anys que van fins avui dia, d’ocupar-me parcialment dels temes de cooperació al desenvolupament. Aquell mateix any inauguràvem el Consell Consultiu Cambrils Solidària, òrgan participatiu del qual en són membres les ONGD de la rodalia del nostre municipi, i a partir del qual hem volgut construir les nostres polítiques i estratègies de desenvolupament. Evidentment Igman hi va ser representada des d’un primer moment i ben aviat vam passar a rebre la seva preciosa revista que ens il.lustra encara, l’ONGC. El periodista Joan Carrion és qui ha portat la veu d’Igman doncs a Cambrils en les reunions trimestrals des de llavors.
Igualment hem tingut en aquests anys la possibilitat d’acollir l’exposició que recollia el testimoni del genocidi d’Srebrenica, conjuntament amb la presentació del llibre i conferència respectiva. Cambrils de la mà d’Igman va acollir persones desplaçades de Bòsnia, per després passar a recolzar alguns dels seus projectes de reconstrucció a la zona. Com a Regidor, fent allò que hauríem de fer dintre de les nostres possibilitats sempre, que és visitar els projectes que reben ajuda del nostre pressupost, aquest darrer any he pogut visitar in situ el desenvolupament de la inversió realitzada a Sarajevo, Mostar, Hadizi, etc. És aquí on he pogut comprovar el reconeixement institucional i social a la feina liderada per la Judit Aixalà i en Víctor Terradellas.
Comptar amb el treball professional d’aquests amics que considero d’Igman i gaudir de l’edició de la revista ONGC provoca inequívocament la sensació de què algunes coses les estem fent bé i que tenim bons aliats. Per molts anys més doncs que puguem construir i llegir solidaritat arreu i des de casa nostra: felicitats a tots vosaltres!
(ONGC, Gener del 2010)
jueves, 21 de enero de 2010
domingo, 17 de enero de 2010
ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ CATALANA AL DESENVOLUPAMENT (2000)
Informe realitzat per l'Analista de Relacions Internacionals Oliver Klein Bosquet
Durant l’any 2000, el conjunt de les administracions públiques catalanes va dedicar 27’26 milions d’€ a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), per mitjà d’accions directes de les mateixes administracions o bé canalitzades a través d’altres organismes com el Fons Català de Cooperació a les ONGD.
Segons dades aportades per Intermón-Oxfam i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, dels 27’26 milions d’€ totals de l’any 2000, 13’30 milions corresponien a la Generalitat de Catalunya i 13’96 corresponien a la cooperació descentralitzada d’Ajuntaments i Diputacions, d’entre els quals podríem destacar els 3’47 m. a l’Ajuntament de Barcelona, 2’85 m. a la Diputació de Barcelona i 0’66 m. a l’Ajuntament de Lleida.
El total de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de Catalunya, que no pren en consideració l’esforç fiscal realitzat a Catalunya que es veu destinat a l’AOD gestionada pel govern central, representava l’any 2000 un 0’024% del seu Producte Interior Brut (PIB), que es tradueix a 4’54 € per habitant i un creixement del 10% respecte a l’any anterior.
Generalitat de Catalunya
L’any 2000, com dèiem, la Generalitat va destinar 13’30 m. d’€ a la cooperació al desenvolupament i a la solidaritat internacional, que representa un 0’12% del seu pressupost consolidat. La Generalitat en aquest any va aportar un 0’013 del PIB de Catalunya, per sota de la mitjana dels governs autonòmics, que és del 0’023%, i només per davant de les aportacions de Canàries, Galícia, Madrid i Múrcia.
L’any 2001, la Generalitat va comprometre 14’42 m. d’€, 5’47 m. dels quals es varen destinar a la partida d’Ajuts al Tercer Món (04.05.480.03/2). Aquesta partida pressupostària és l’única que té dotació en els pressupostos generals de la Generalitat i és gestionada per l’Àrea de Cooperació depenent de la Secretaria de Relacions Exteriors, a la vegada inscrita dins del Departament de Presidència.
Gairebé totes les Conselleries realitzen alguna contribució a la cooperació internacional, malgrat mancar un exercici transparent i coordinat de les seves actuacions i partides que hi han estat destinades. A banda de l’Àrea de Cooperació, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació també contribueix decididament a la cooperació al desenvolupament. Darrera seu es situen, per ordre d’importància, la Departament de Sanitat, i el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Des del Departament de Presidència també és important destacar la partida destinada al Programa de Joves Cooperants, gestionada per la Secretaria de Joventut, juntament amb el Departament de Treball en el marc del Pla d’Ocupació Juvenil, que té com a objectiu la contractació de joves en projectes internacionals de diferents ONG.
Per la seva banda, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, gestiona gran part dels seus diners destinats a cooperació mitjançant el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), orientat bàsicament a la promoció empresarial catalana als països en vies de desenvolupament.
Per primera vegada, l’any 2000, la Generalitat va establir un conveni de cooperació amb l’Oficina Regional per a Amèrica Llatina i el Carib del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per tal de cofinançar el “Programa de Governabilitat per a un desenvolupament humà i sostenible a Amèrica Llatina” gestionat per l’Institut Internacional de Governabilitat (IIG).
En un altre nivell, i amb l’objectiu de millorar l’estratègia i l’anàlisi de la cooperació catalana, l’administració de la Generalitat es recolza en dos organismes de clara vocació geogràfica com poden ser l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), que també és impulsat pel Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE), i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEM), consorci participat igualment per la Generalitat, el MAE i l’Ajuntament de Barcelona .
Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona porta a terme un Programa de Solidaritat a través del Gabinet d’Integració Europea i Solidaritat. La seva estratègia política consisteix a donar suport a la cooperació al desenvolupament des de l’àmbit municipal. Els eixos d’aquest programa són específicament la promoció de les polítiques públiques de solidaritat en l’àmbit local, la sensibilització ciutadana i el suport i el foment del municipalisme, a la vegada que el desenvolupament local en els països en vies de desenvolupament.
L’any 2000, la Diputació de Barcelona va destinar a cooperació 2’85 m. d’€. D’aquesta xifra, 1’82 m. d’€ es varen destinar a cooperació estricta, 0’06 m. a emergències i 0’48 m. a sensibilització, essent la resta destinada a cobrir els costos de gestió i d’altres activitats formatives.
La cooperació al desenvolupament que ha fet la Diputació de forma directa té com a prioritats geogràfiques, Amèrica Central i Carib, Magrib i Balcans. Dels projectes cofinançats l’any 2000, si tenim en compte la seva distribució geogràfica, els països més beneficiats per ordre han estat Nicaragua, Cuba, El Salvador i El Marroc.
L’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona porta a terme el programa Barcelona Solidària a través del qual canalitza les actuacions de cooperació internacional, ajut humanitari i foment de la solidaritat ciutadana, per mitjà de projectes tant d’iniciativa municipal com d’entitats.
Aquest programa s’inclou a la Ponència de Participació Ciutadana i Solidaritat i el regidor ponent presideix la Comissió Barcelona Solidària, òrgan que té la funció d’establir les línies de treball i coordinació, i del qual n’és vicepresident el comissionat de Barcelona Solidària.
Per ordre d’importància, si ordenem la distribució geogràfica dels projectes finançats per l’Ajuntament de Barcelona, tenim l’Amèrica Central i el Carib; l’Amèrica del Sud; l’Àfrica Subsahariana; l’Àrea Mediterrània; i, els Balcans. Per països, Palestina, Marroc i Bòsnia-Herzegovina en són els principals receptors. Els sectors d’actuació centrals són la sanitat, l’educació i el foment del desenvolupament econòmic. En total, l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 2001 ha gastat 3’47 m. d’€.
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Dels 246 socis que el Fons Català tenia el 31 de desembre de l’any 2001, 220 són Ajuntaments. En el transcurs d’aquest any 2001, les aportacions fetes pels Ajuntaments van sumar 2’87 m. d’€, els quals representen un 74’69% respecte el total de recursos gestionats pel Fons. La Generalitat aporta al Fons un 7’03%; Diputacions i Mancomunitats, un 6’18%; altres entitats com poden ser les empreses, ONGD o partits polítics, un 5’69%; el mateix Fons inverteix un 5’60%; els Consells Comarcals, un 0’73%; i, finalment, els particulars, un 0’07%. L’aplicació d’aquests recursos es d’aproximadament un 90% en projectes de cooperació i sensibilització, i un 10% en gestió del mateix Fons.
La distribució per àrees geogràfiques dels recursos econòmics destinats a projectes de cooperació i sensibilització en el transcurs de l’any 2001 va ser de 39% per Amèrica Central i el Carib; un 12’5% per a la Mediterrània; un 12’4% per a Amèrica del Sud; un 11% per Àfrica; un 10’2% per Àsia; un 2’7% per Amèrica del Nord; i, un 1% per Europa. La resta es dedica a projectes destinats a la sensibilització a Catalunya.
Si volem fer referència als Ajuntaments catalans que més diners destinen a cooperació internacional hem d’esmentar per ordre d’importància: Barcelona; Lleida, Hospitalet de Llobregat; Badalona; Terrassa; Sabadell; Mataró; Reus; Santa Coloma de Gramanet; i Cornellà.
Si tenim en compte l’aportació a la cooperació per ciutadà podem dir que els ajuntaments catalans més solidaris durant l’any 2000 varen ser: Llavorsí; Lleida; Polinyà; Santa Perpètua de Mogoda; Sant Just d’Esvern; La Masó; Riudarenes; Matadepera, La Fatarella i Molins de Rei. Per exemple, el municipi lleidatà de Llavorsí destina des del 1995 el 0’7% a cooperació internacional, el que representa per una població de 273 habitants destinar 11’18 € cada any a finançar projectes de cooperació al desenvolupament.
Federació Catalana d’ONGD
La Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) es fundà i fou legalitzada l’any 1989, essent una de les associacions d’ONGD regionals més ben organitzada i amb més experiència de l’Estat Espanyol.
Actualment hi conviuen més d’una seixantena d’entitats d’ideari, àmbit d’actuació i personalitat jurídica diversa. Només per esmentar la procedència dels membres de la Junta Directiva de la FCONGD i observar la seva pluralitat hem de destacar com a entitats associades a Medicus Mundi, Intermón-Oxfam, Fundació Setem, Fundació Akwaba, Fundació Pau i Solidaritat, Educació Sense Fronteres, Sodepau, Cooperacció, Veterinaris Sense Fronteres, Juristes Sense Fronteres, Entrepobles, Lliga dels Drets dels Pobles i Creu Roja de Catalunya.
A la Província de Girona, l’existència d’un fort associacionisme dedicat a la cooperació al desenvolupament ha fet possible l’aparició de la Coordinadora Gironina d’ONGD.
Paral.lelament a la federació Catalana d’ONGD també existeix la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Llei de Cooperació al Desenvolupament
La tramitació de la Llei de Cooperació va obrir en els últims dos anys un llarg procés de reflexió i debat en el món de la cooperació.
Malgrat que la necessitat de la Llei es va plantejar a l’anterior legislatura, la Generalitat no va redactar-ne el primer esborrany fins l’any 1999. El procés de discussió amb les institucions municipals i les ONG va ser llarg.
El 6 de juny del 2000 va ser admesa la Llei a tràmit a la Mesa del Parlament. El 7 de novembre del mateix any es va nomenar la Ponència de la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea, Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat. El mes d’octubre es va tancar el període d’esmenes. En total els grups parlamentaris van presentar 197 esmenes. Finalment, el Ple de Parlament en sessió tinguda el dia 17 de desembre del 2001, va debatre el Dictamen de la Comissió Permanent i va aprovar la Llei amb el consens de tots els grups parlamentaris.
Durant el tràmit parlamentari es van millorar aspectes tan importants com les competències del Parlament en l’aprovació del Pla Director i en el debat dels plans anuals, la inclusió de les previsions del Pla Anual en les dotacions dels Pressupostos de la Generalitat de l’any i la seva inclusió en la Llei de Pressupostos, l’establiment d’un compromís pressupostari per arribar al 0’7% dels ingressos no condicionats de la Generalitat l’any 2012, la separació i reserva d’una partida específica d’ajut humanitari i d’emergència, una millor formulació del principi de coherència, la inclusió del comerç just, i altres.
Finalment cal destacar la creació dels òrgans de coordinació: la Comissió Interdepartamental de la Generalitat i la Comissió de Coordinació de la Generalitat amb els Ens Locals, que són eines imprescindibles per a la direcció política i la coherència de totes les accions de la cooperació pública de Catalunya. De la mateixa manera, cal destacar la reforma del Consell de Cooperació al Desenvolupament, com a òrgan consultiu i de participació de les entitats implicades en el món de la cooperació. La composició, competències i funcionament del qual, com en el cas dels anteriors òrgans, queda desenvolupat en un nou reglament.
Tasques per al futur representen l’aprovació dels reglaments sobre els tres òrgans esmentats; l’aprovació d’un Pla Director de la Cooperació al Desenvolupament Catalana pels propers quatre anys; l’elaboració de Plans anuals, a l’estil dels que realitza la cooperació espanyola; i l’elaboració també anual per part de la Generalitat de la Memòria de la seva actuació en la matèria.
Actualment la Generalitat està treballant en els següents aspectes jurídics de la cooperació internacional al desenvolupament a realitzar des de Catalunya:
- Projecte de Decret, pel qual s’aprova el Reglament del Registre d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament adscrit a la Secretaria de Relacions Exteriors;
- Projecte de Decret pel qual s’aprova el Reglament dels Òrgans de Coordinació i Col.laboració, i Òrgans Consultius de la Llei de Cooperació al Desenvolupament:
a) Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament;
b) Comissió de Coordinació amb els Ens Locals;
c) Consell de Cooperació al Desenvolupament.
Marc Legal
Projecte de Llei de Cooperació al Desenvolupament
Llei de Cooperació al Desenvolupament, de 17 de desembre del 2001
Durant l’any 2000, el conjunt de les administracions públiques catalanes va dedicar 27’26 milions d’€ a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), per mitjà d’accions directes de les mateixes administracions o bé canalitzades a través d’altres organismes com el Fons Català de Cooperació a les ONGD.
Segons dades aportades per Intermón-Oxfam i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, dels 27’26 milions d’€ totals de l’any 2000, 13’30 milions corresponien a la Generalitat de Catalunya i 13’96 corresponien a la cooperació descentralitzada d’Ajuntaments i Diputacions, d’entre els quals podríem destacar els 3’47 m. a l’Ajuntament de Barcelona, 2’85 m. a la Diputació de Barcelona i 0’66 m. a l’Ajuntament de Lleida.
El total de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de Catalunya, que no pren en consideració l’esforç fiscal realitzat a Catalunya que es veu destinat a l’AOD gestionada pel govern central, representava l’any 2000 un 0’024% del seu Producte Interior Brut (PIB), que es tradueix a 4’54 € per habitant i un creixement del 10% respecte a l’any anterior.
Generalitat de Catalunya
L’any 2000, com dèiem, la Generalitat va destinar 13’30 m. d’€ a la cooperació al desenvolupament i a la solidaritat internacional, que representa un 0’12% del seu pressupost consolidat. La Generalitat en aquest any va aportar un 0’013 del PIB de Catalunya, per sota de la mitjana dels governs autonòmics, que és del 0’023%, i només per davant de les aportacions de Canàries, Galícia, Madrid i Múrcia.
L’any 2001, la Generalitat va comprometre 14’42 m. d’€, 5’47 m. dels quals es varen destinar a la partida d’Ajuts al Tercer Món (04.05.480.03/2). Aquesta partida pressupostària és l’única que té dotació en els pressupostos generals de la Generalitat i és gestionada per l’Àrea de Cooperació depenent de la Secretaria de Relacions Exteriors, a la vegada inscrita dins del Departament de Presidència.
Gairebé totes les Conselleries realitzen alguna contribució a la cooperació internacional, malgrat mancar un exercici transparent i coordinat de les seves actuacions i partides que hi han estat destinades. A banda de l’Àrea de Cooperació, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació també contribueix decididament a la cooperació al desenvolupament. Darrera seu es situen, per ordre d’importància, la Departament de Sanitat, i el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Des del Departament de Presidència també és important destacar la partida destinada al Programa de Joves Cooperants, gestionada per la Secretaria de Joventut, juntament amb el Departament de Treball en el marc del Pla d’Ocupació Juvenil, que té com a objectiu la contractació de joves en projectes internacionals de diferents ONG.
Per la seva banda, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, gestiona gran part dels seus diners destinats a cooperació mitjançant el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), orientat bàsicament a la promoció empresarial catalana als països en vies de desenvolupament.
Per primera vegada, l’any 2000, la Generalitat va establir un conveni de cooperació amb l’Oficina Regional per a Amèrica Llatina i el Carib del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per tal de cofinançar el “Programa de Governabilitat per a un desenvolupament humà i sostenible a Amèrica Llatina” gestionat per l’Institut Internacional de Governabilitat (IIG).
En un altre nivell, i amb l’objectiu de millorar l’estratègia i l’anàlisi de la cooperació catalana, l’administració de la Generalitat es recolza en dos organismes de clara vocació geogràfica com poden ser l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), que també és impulsat pel Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE), i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEM), consorci participat igualment per la Generalitat, el MAE i l’Ajuntament de Barcelona .
Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona porta a terme un Programa de Solidaritat a través del Gabinet d’Integració Europea i Solidaritat. La seva estratègia política consisteix a donar suport a la cooperació al desenvolupament des de l’àmbit municipal. Els eixos d’aquest programa són específicament la promoció de les polítiques públiques de solidaritat en l’àmbit local, la sensibilització ciutadana i el suport i el foment del municipalisme, a la vegada que el desenvolupament local en els països en vies de desenvolupament.
L’any 2000, la Diputació de Barcelona va destinar a cooperació 2’85 m. d’€. D’aquesta xifra, 1’82 m. d’€ es varen destinar a cooperació estricta, 0’06 m. a emergències i 0’48 m. a sensibilització, essent la resta destinada a cobrir els costos de gestió i d’altres activitats formatives.
La cooperació al desenvolupament que ha fet la Diputació de forma directa té com a prioritats geogràfiques, Amèrica Central i Carib, Magrib i Balcans. Dels projectes cofinançats l’any 2000, si tenim en compte la seva distribució geogràfica, els països més beneficiats per ordre han estat Nicaragua, Cuba, El Salvador i El Marroc.
L’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona porta a terme el programa Barcelona Solidària a través del qual canalitza les actuacions de cooperació internacional, ajut humanitari i foment de la solidaritat ciutadana, per mitjà de projectes tant d’iniciativa municipal com d’entitats.
Aquest programa s’inclou a la Ponència de Participació Ciutadana i Solidaritat i el regidor ponent presideix la Comissió Barcelona Solidària, òrgan que té la funció d’establir les línies de treball i coordinació, i del qual n’és vicepresident el comissionat de Barcelona Solidària.
Per ordre d’importància, si ordenem la distribució geogràfica dels projectes finançats per l’Ajuntament de Barcelona, tenim l’Amèrica Central i el Carib; l’Amèrica del Sud; l’Àfrica Subsahariana; l’Àrea Mediterrània; i, els Balcans. Per països, Palestina, Marroc i Bòsnia-Herzegovina en són els principals receptors. Els sectors d’actuació centrals són la sanitat, l’educació i el foment del desenvolupament econòmic. En total, l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 2001 ha gastat 3’47 m. d’€.
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Dels 246 socis que el Fons Català tenia el 31 de desembre de l’any 2001, 220 són Ajuntaments. En el transcurs d’aquest any 2001, les aportacions fetes pels Ajuntaments van sumar 2’87 m. d’€, els quals representen un 74’69% respecte el total de recursos gestionats pel Fons. La Generalitat aporta al Fons un 7’03%; Diputacions i Mancomunitats, un 6’18%; altres entitats com poden ser les empreses, ONGD o partits polítics, un 5’69%; el mateix Fons inverteix un 5’60%; els Consells Comarcals, un 0’73%; i, finalment, els particulars, un 0’07%. L’aplicació d’aquests recursos es d’aproximadament un 90% en projectes de cooperació i sensibilització, i un 10% en gestió del mateix Fons.
La distribució per àrees geogràfiques dels recursos econòmics destinats a projectes de cooperació i sensibilització en el transcurs de l’any 2001 va ser de 39% per Amèrica Central i el Carib; un 12’5% per a la Mediterrània; un 12’4% per a Amèrica del Sud; un 11% per Àfrica; un 10’2% per Àsia; un 2’7% per Amèrica del Nord; i, un 1% per Europa. La resta es dedica a projectes destinats a la sensibilització a Catalunya.
Si volem fer referència als Ajuntaments catalans que més diners destinen a cooperació internacional hem d’esmentar per ordre d’importància: Barcelona; Lleida, Hospitalet de Llobregat; Badalona; Terrassa; Sabadell; Mataró; Reus; Santa Coloma de Gramanet; i Cornellà.
Si tenim en compte l’aportació a la cooperació per ciutadà podem dir que els ajuntaments catalans més solidaris durant l’any 2000 varen ser: Llavorsí; Lleida; Polinyà; Santa Perpètua de Mogoda; Sant Just d’Esvern; La Masó; Riudarenes; Matadepera, La Fatarella i Molins de Rei. Per exemple, el municipi lleidatà de Llavorsí destina des del 1995 el 0’7% a cooperació internacional, el que representa per una població de 273 habitants destinar 11’18 € cada any a finançar projectes de cooperació al desenvolupament.
Federació Catalana d’ONGD
La Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) es fundà i fou legalitzada l’any 1989, essent una de les associacions d’ONGD regionals més ben organitzada i amb més experiència de l’Estat Espanyol.
Actualment hi conviuen més d’una seixantena d’entitats d’ideari, àmbit d’actuació i personalitat jurídica diversa. Només per esmentar la procedència dels membres de la Junta Directiva de la FCONGD i observar la seva pluralitat hem de destacar com a entitats associades a Medicus Mundi, Intermón-Oxfam, Fundació Setem, Fundació Akwaba, Fundació Pau i Solidaritat, Educació Sense Fronteres, Sodepau, Cooperacció, Veterinaris Sense Fronteres, Juristes Sense Fronteres, Entrepobles, Lliga dels Drets dels Pobles i Creu Roja de Catalunya.
A la Província de Girona, l’existència d’un fort associacionisme dedicat a la cooperació al desenvolupament ha fet possible l’aparició de la Coordinadora Gironina d’ONGD.
Paral.lelament a la federació Catalana d’ONGD també existeix la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Llei de Cooperació al Desenvolupament
La tramitació de la Llei de Cooperació va obrir en els últims dos anys un llarg procés de reflexió i debat en el món de la cooperació.
Malgrat que la necessitat de la Llei es va plantejar a l’anterior legislatura, la Generalitat no va redactar-ne el primer esborrany fins l’any 1999. El procés de discussió amb les institucions municipals i les ONG va ser llarg.
El 6 de juny del 2000 va ser admesa la Llei a tràmit a la Mesa del Parlament. El 7 de novembre del mateix any es va nomenar la Ponència de la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea, Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat. El mes d’octubre es va tancar el període d’esmenes. En total els grups parlamentaris van presentar 197 esmenes. Finalment, el Ple de Parlament en sessió tinguda el dia 17 de desembre del 2001, va debatre el Dictamen de la Comissió Permanent i va aprovar la Llei amb el consens de tots els grups parlamentaris.
Durant el tràmit parlamentari es van millorar aspectes tan importants com les competències del Parlament en l’aprovació del Pla Director i en el debat dels plans anuals, la inclusió de les previsions del Pla Anual en les dotacions dels Pressupostos de la Generalitat de l’any i la seva inclusió en la Llei de Pressupostos, l’establiment d’un compromís pressupostari per arribar al 0’7% dels ingressos no condicionats de la Generalitat l’any 2012, la separació i reserva d’una partida específica d’ajut humanitari i d’emergència, una millor formulació del principi de coherència, la inclusió del comerç just, i altres.
Finalment cal destacar la creació dels òrgans de coordinació: la Comissió Interdepartamental de la Generalitat i la Comissió de Coordinació de la Generalitat amb els Ens Locals, que són eines imprescindibles per a la direcció política i la coherència de totes les accions de la cooperació pública de Catalunya. De la mateixa manera, cal destacar la reforma del Consell de Cooperació al Desenvolupament, com a òrgan consultiu i de participació de les entitats implicades en el món de la cooperació. La composició, competències i funcionament del qual, com en el cas dels anteriors òrgans, queda desenvolupat en un nou reglament.
Tasques per al futur representen l’aprovació dels reglaments sobre els tres òrgans esmentats; l’aprovació d’un Pla Director de la Cooperació al Desenvolupament Catalana pels propers quatre anys; l’elaboració de Plans anuals, a l’estil dels que realitza la cooperació espanyola; i l’elaboració també anual per part de la Generalitat de la Memòria de la seva actuació en la matèria.
Actualment la Generalitat està treballant en els següents aspectes jurídics de la cooperació internacional al desenvolupament a realitzar des de Catalunya:
- Projecte de Decret, pel qual s’aprova el Reglament del Registre d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament adscrit a la Secretaria de Relacions Exteriors;
- Projecte de Decret pel qual s’aprova el Reglament dels Òrgans de Coordinació i Col.laboració, i Òrgans Consultius de la Llei de Cooperació al Desenvolupament:
a) Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament;
b) Comissió de Coordinació amb els Ens Locals;
c) Consell de Cooperació al Desenvolupament.
Marc Legal
Projecte de Llei de Cooperació al Desenvolupament
Llei de Cooperació al Desenvolupament, de 17 de desembre del 2001
Suscribirse a:
Entradas (Atom)