A favor de la Reforma Estructural del Sistema d'Organismes Internacionals
Mitjançant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament del qual l’Ajuntament de Cambrils n’és membre, el passat mes d’abril ens arribà un projecte de suport a la campanya que realitza la Xarxa Ubuntu a favor de la “Reforma estructural del sistema d’organismes internacionals”, en especial atenció al Banc Mundial, Fons Monetari Internacional i Organitzacio Mundial del Comerç.
La Xarxa Ubuntu va sorgir sota l’impuls de la Càtedra Unesco de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb l’apadrinament del Sr. Federico Mayor Zaragoza; compta amb la participació de gran nombre de Premis Nóbels de la Pau i té com a objectiu fonamental sensibilitzar a l’opinió pública i als governs de tot el món sobre el mal i la injustícia que està provocant l’ordre econòmic establert després de la Segona Guerra Mundial, sobretot pel que respecta a l’ampliació de les diferències entre els països més i menys pobres.
Des de la Regidoria de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques vàrem creure convenient elevar el tema de l’adhesió al projecte en qüestió a la reunió del Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària del 5 de maig que hi va donar el vist-i-plau. La mateixa petició per què es comptés amb la col.laboració de la població de Cambrils en aquesta campanya es va aprovar posteriorment a la Comissió Informativa on es tracten els temes de Cooperació al Desenvolupament el passat 2 de Juliol i posteriorment en el Ple Ordinari del dia següent.
Durant el propers mesos tindrem, doncs, l’oportunitat de parlar amb els organitzadors de la campanya sobre la manera d’endegar-la i difondre-la sobretot en l’àmbit que més confiem que és el dels centres educatius; allà on s’han de formar els ciutadans compromesos i solidaris del futur, amb el suport d’unes famílies més sensibilitzades a entendre la complexitat i la diversitat del món en què vivim.
(Cambrils al Món, n. 2, Desembre 2009)
sábado, 10 de enero de 2009
viernes, 9 de enero de 2009
EL PELIGRO DE MORIR DE ÉXITO EN CAMBRILS
Entrevista al Butlletí de Vilafortuny 2005
“En Cambrils corríamos el peligro de morir de éxito. Esto quiere decir que en los últimos años habíamos sufrido un endormecimiento demasiado importante, y por todos conocido, que provocaba a su vez que poblaciones vecinas nos sorprendieran con iniciativas positivas en el marco de la promoción de sus respectivas ciudades. Sin duda alguna, el hecho de que cada agente social o económico hiciera la guerra por su parte no facilitaba promover hacia el exterior una idea o una imagen de un Cambrils único, sólido y competente. Estos últimos adjetivos son los que yo me desearía para la ciudad que amo y por la cual trabajo; de este mismo análisis partíamos en el trabajo diario y a conciencia que desde la Concejalía de Promoción Económica del Ayuntamiento de Cambrils queríamos llevar a cabo. Estábamos convencidos de que aunando esfuerzos entre diferentes fuerzas productivas de la población podríamos conseguir objetivos al mismo tiempo comunes. Somos bonitos, tenemos calidad de vida, nuestros conciudadanos son ilustres, el clima y el paisaje nos lo envidian, pero actualmente estábamos obligados a hacer algo más; con estas características casi de “por se” no nos bastaba para competir, debíamos entusiasmar a la gente con un nuevo programa de actuaciones. En definitiva se trataba de volver a situar Cambrils en el mapa que le correspondía como parte de la segunda área metropolitana de Catalunya, con un sector de servicios y comercio muy importante para la región como indican los recientes informes de la CEPTA, con una Cofradía de Pescadores y una Cooperativa Agrícola modélicas en el contexto catalán y español, con una gastronomía pionera y reconocida a lo largo de muchos años, etc. El actual equipo de gobierno, quería aprovechar ahora hace dos años, y quiere seguir aceptando ese rol actual frente a la capacidad productiva del empresariado y la sociedad civil, de catalizador e impulsor de propuestas de dinamización para lo que se ha convertido con el paso del tiempo en una ciudad intermedia. Vivimos en una sociedad mediática y el márketing es un instrumento que debemos utilizar como el pan de cada día. En este sentido, la administración municipal que gobierna la ciudad es la que mejor está situada para provocar o “hacer” en cierta medida “que los otros hagan”. Seguiremos, como digo, dando este mensaje y estaremos abiertos a todas las voces que nos hagan llegar sugerencias. No nos hace miedo, sino todo lo contrario, hacer todo este trabajo conjuntamente con los empresarios y la sociedad civil con la cual nos reunimos muy a menudo. De las Jornadas de la Galera se ha hablado mucho y bien, pero no deja de ser un ejemplo de la filosofía con la cual pretendemos trabajar desde el actual equipo de gobierno del Ayuntamiento de Cambrils. De galeras pueden haber muchas que no sean estrictamente crustáceos del mar: por ejemplo pretendemos dotar a la Feria Multisectorial y a la Feria del Caballo de Cambrils de un interés prioritariamente comercial; queremos promocionar la actividad que se pueda realizar en frente mismo de la fachada portuaria de Cambrils; saldremos al exterior para dar a conocer los productos que se dan en nuestras tierras y aguas más inmediatas; formaremos parte de manera activa de las redes que construyen el territorio del Camp de Tarragona; invitaremos a organizar jornadas y congresos en nuestro marco incomparable, etc. La galera, vuelvo a repetir, ha sido una excusa perfecta para inundarnos de un mensaje positivo: somos capaces, podemos con todo lo que nos propongamos, no hay que esconderse, hay que aparecer en los medios de comunicación, siempre debemos sumar y nunca restar, etc. Sólo me queda dar las gracias a todos aquellos que han participado en este proyecto y con los cuales espero continuar trabajando a destajo: Cofraría de Pescadores, Cooperativa Agrícola, Asociación de Empresarios de Hostelería, Escuela de Hostelería, restaurantes, hoteles, administraciones públicas superiores, espónsors y prensa.
“En Cambrils corríamos el peligro de morir de éxito. Esto quiere decir que en los últimos años habíamos sufrido un endormecimiento demasiado importante, y por todos conocido, que provocaba a su vez que poblaciones vecinas nos sorprendieran con iniciativas positivas en el marco de la promoción de sus respectivas ciudades. Sin duda alguna, el hecho de que cada agente social o económico hiciera la guerra por su parte no facilitaba promover hacia el exterior una idea o una imagen de un Cambrils único, sólido y competente. Estos últimos adjetivos son los que yo me desearía para la ciudad que amo y por la cual trabajo; de este mismo análisis partíamos en el trabajo diario y a conciencia que desde la Concejalía de Promoción Económica del Ayuntamiento de Cambrils queríamos llevar a cabo. Estábamos convencidos de que aunando esfuerzos entre diferentes fuerzas productivas de la población podríamos conseguir objetivos al mismo tiempo comunes. Somos bonitos, tenemos calidad de vida, nuestros conciudadanos son ilustres, el clima y el paisaje nos lo envidian, pero actualmente estábamos obligados a hacer algo más; con estas características casi de “por se” no nos bastaba para competir, debíamos entusiasmar a la gente con un nuevo programa de actuaciones. En definitiva se trataba de volver a situar Cambrils en el mapa que le correspondía como parte de la segunda área metropolitana de Catalunya, con un sector de servicios y comercio muy importante para la región como indican los recientes informes de la CEPTA, con una Cofradía de Pescadores y una Cooperativa Agrícola modélicas en el contexto catalán y español, con una gastronomía pionera y reconocida a lo largo de muchos años, etc. El actual equipo de gobierno, quería aprovechar ahora hace dos años, y quiere seguir aceptando ese rol actual frente a la capacidad productiva del empresariado y la sociedad civil, de catalizador e impulsor de propuestas de dinamización para lo que se ha convertido con el paso del tiempo en una ciudad intermedia. Vivimos en una sociedad mediática y el márketing es un instrumento que debemos utilizar como el pan de cada día. En este sentido, la administración municipal que gobierna la ciudad es la que mejor está situada para provocar o “hacer” en cierta medida “que los otros hagan”. Seguiremos, como digo, dando este mensaje y estaremos abiertos a todas las voces que nos hagan llegar sugerencias. No nos hace miedo, sino todo lo contrario, hacer todo este trabajo conjuntamente con los empresarios y la sociedad civil con la cual nos reunimos muy a menudo. De las Jornadas de la Galera se ha hablado mucho y bien, pero no deja de ser un ejemplo de la filosofía con la cual pretendemos trabajar desde el actual equipo de gobierno del Ayuntamiento de Cambrils. De galeras pueden haber muchas que no sean estrictamente crustáceos del mar: por ejemplo pretendemos dotar a la Feria Multisectorial y a la Feria del Caballo de Cambrils de un interés prioritariamente comercial; queremos promocionar la actividad que se pueda realizar en frente mismo de la fachada portuaria de Cambrils; saldremos al exterior para dar a conocer los productos que se dan en nuestras tierras y aguas más inmediatas; formaremos parte de manera activa de las redes que construyen el territorio del Camp de Tarragona; invitaremos a organizar jornadas y congresos en nuestro marco incomparable, etc. La galera, vuelvo a repetir, ha sido una excusa perfecta para inundarnos de un mensaje positivo: somos capaces, podemos con todo lo que nos propongamos, no hay que esconderse, hay que aparecer en los medios de comunicación, siempre debemos sumar y nunca restar, etc. Sólo me queda dar las gracias a todos aquellos que han participado en este proyecto y con los cuales espero continuar trabajando a destajo: Cofraría de Pescadores, Cooperativa Agrícola, Asociación de Empresarios de Hostelería, Escuela de Hostelería, restaurantes, hoteles, administraciones públicas superiores, espónsors y prensa.
miércoles, 7 de enero de 2009
CAMBRILS OBERT
Sé que a hores d’ara tots els implicats en la promoció comercial de Cambrils ho tenim clar: ho hem de fer plegats, des de la iniciativa privada amb el recolzament total i entusiasta de l’Ajuntament, i viceversa.
Les parts de què parlàvem, administració i empresaris, hem aprofitat aquests darrers tres anys per conèixer-nos millor, ens reunim molt sovint, sabem el que toca fer a cadascú, hem après a pactar i, al mateix temps, tenim projectes comuns de futur que beneficien a tota la ciutadania cambrilenca en general.
Sabem, a la fi, que darrerament hem guanyat molt terreny i tenim la base per seguir en la mateixa línia. És per això que comptem amb una eina interinstitucional tan pràctica com eficient, com pot ser el Pla de Dinamització Comercial de Cambrils (dels primers de tota Catalunya i ara esmentat com a model a imitar), en la qual seguim esmerçant decididament els nostres esforços.
Proximitat, respecte, diàleg, consens i empenta, són els pilars des dels quals des de l’Àrea de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Cambrils hem volgut col.laborar a enfortir un sector econòmic amb un diferencial i un valor afegit molt especial per a la nostra població, que a la vegada estem decidits a projectar dins del territori més ampli que habitem que és el Camp de Tarragona.
(2007)
Les parts de què parlàvem, administració i empresaris, hem aprofitat aquests darrers tres anys per conèixer-nos millor, ens reunim molt sovint, sabem el que toca fer a cadascú, hem après a pactar i, al mateix temps, tenim projectes comuns de futur que beneficien a tota la ciutadania cambrilenca en general.
Sabem, a la fi, que darrerament hem guanyat molt terreny i tenim la base per seguir en la mateixa línia. És per això que comptem amb una eina interinstitucional tan pràctica com eficient, com pot ser el Pla de Dinamització Comercial de Cambrils (dels primers de tota Catalunya i ara esmentat com a model a imitar), en la qual seguim esmerçant decididament els nostres esforços.
Proximitat, respecte, diàleg, consens i empenta, són els pilars des dels quals des de l’Àrea de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Cambrils hem volgut col.laborar a enfortir un sector econòmic amb un diferencial i un valor afegit molt especial per a la nostra població, que a la vegada estem decidits a projectar dins del territori més ampli que habitem que és el Camp de Tarragona.
(2007)
lunes, 5 de enero de 2009
CAMBRILS PEL CANVI 1999
Des de la Plataforma Progressista de Cambrils i Cambrils pel Canvi hem estat realitzant diferents activitats durant aquest últim curs. El més destacable potser ha estat l'organització d'un Cicle de Conferències sota el títol d'"Alternatives Socials: cap a un nou model de Societat".
Després de constatar la necessitat urgent d'un canvi en la nostra societat, vàrem voler organitzar un cicle de conferències dividit en dos grups de tres col•loquis cadascun. En aquest àmbit cal destacar la col•laboració de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) de les Comarques Tarragonines, la Fundació Jaume Bofill i l'Associació Eco Concern.
En el primer grup, vam comptar, el 22 de novembre, amb José Adelantado, professor de Política Social de la UAB, que ens va parlar sobre "Desigualtat social i polítiques de Benestar". El 13 de desembre, a la Universitat Rovira i Virgili, "Els fets de l'onze de setembre, un nou tipus de racisme?", a càrrec de Miquel Àngel Essomba, professor de la UAB i membre de SOS Racisme. Finalment, el 17 de gener, "La globalització i les seves alternatives", a càrrec de Josep Manuel Busqueta, economista; i Xavier la Torre, economista i membre de Món-3
El segon grup de conferències va començar el 25 de febrer, a l'IES Ramon Berenguer IV de Cambrils amb Ismael Blanco, politòleg i membre de l'Equip d'Anàlisi Electoral de la UAB, que va presentar-nos una xerrada sobre "Nous sistemes de participació ciutadana". L'11 de març, a la Universitat Rovira i Virgili la conferència fou "Reflexions entorn a la Renda Bàsica", a càrrec de José Iglesias, economista. Va tancar el cicle de conferències Martí Subirà, President d'ATTAC Catalunya el dia 17 d'abril amb "Reflexions entorn a la Taxa Tobin".
Aquest cicle ens ha aportat un coneixement exhaustiu dels debats i les associacions que promouen noves alternatives dins de la nostra societat. Igualment, l'organització d'aquest cicle ens ha permès obrir la nostra associació a nous contactes i també aprofundir en el treball d'equip amb altres associacions del nostre mateix tipus i inspiració ideològica.
(Cambrils 1999)
Després de constatar la necessitat urgent d'un canvi en la nostra societat, vàrem voler organitzar un cicle de conferències dividit en dos grups de tres col•loquis cadascun. En aquest àmbit cal destacar la col•laboració de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) de les Comarques Tarragonines, la Fundació Jaume Bofill i l'Associació Eco Concern.
En el primer grup, vam comptar, el 22 de novembre, amb José Adelantado, professor de Política Social de la UAB, que ens va parlar sobre "Desigualtat social i polítiques de Benestar". El 13 de desembre, a la Universitat Rovira i Virgili, "Els fets de l'onze de setembre, un nou tipus de racisme?", a càrrec de Miquel Àngel Essomba, professor de la UAB i membre de SOS Racisme. Finalment, el 17 de gener, "La globalització i les seves alternatives", a càrrec de Josep Manuel Busqueta, economista; i Xavier la Torre, economista i membre de Món-3
El segon grup de conferències va començar el 25 de febrer, a l'IES Ramon Berenguer IV de Cambrils amb Ismael Blanco, politòleg i membre de l'Equip d'Anàlisi Electoral de la UAB, que va presentar-nos una xerrada sobre "Nous sistemes de participació ciutadana". L'11 de març, a la Universitat Rovira i Virgili la conferència fou "Reflexions entorn a la Renda Bàsica", a càrrec de José Iglesias, economista. Va tancar el cicle de conferències Martí Subirà, President d'ATTAC Catalunya el dia 17 d'abril amb "Reflexions entorn a la Taxa Tobin".
Aquest cicle ens ha aportat un coneixement exhaustiu dels debats i les associacions que promouen noves alternatives dins de la nostra societat. Igualment, l'organització d'aquest cicle ens ha permès obrir la nostra associació a nous contactes i també aprofundir en el treball d'equip amb altres associacions del nostre mateix tipus i inspiració ideològica.
(Cambrils 1999)
domingo, 4 de enero de 2009
A PROPÒSIT DEL CONSELL DE BARRI DE LA LLOSA I DE LES URBANITZACIONS DE PONENT
Durant aquest mes de febrer ha sortit a la llum la notícia sobre la propera constitució del Consell Consultiu del Barri del Molí de Torre. En aquesta breu carta només vull fer esment a un altre mecanisme de participació ciutadana del mateix signe, com és el Consell Consultiu del Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, el primer constituït amb aquestes característiques a instàncies de l’Ajuntament de Cambrils, que ja fa cosa de dos anys aproximadament que ve funcionant. Sembla arribada l’hora de fer una mena de balanç de les actuacions empreses durant aquest temps i passar a l’àmbit dels agraïments a aquelles persones que han fet possible la seva bona marxa.
En primer lloc, m’agradaria emmarcar la porció de territori del municipi de Cambrils de què estem parlant: bàsicament hem de tenir com a referència l’espai que va per sota de l’actual carretera N-340, entre la Riera de Riudecanyes, limitant amb el terme de Montroig del Camp, i el Barranc de la Mare de Déu del Camí, que ja és l’inici de l’Horta de Santa Maria i l’entrada al Barri de la Marina. Tradicionalment aquesta part del municipi havia viscut un tant oblidada de les responsabilitats municipals; cal dir la veritat, fet que remarco perquè jo mateix he estat resident durant anys de la zona en qüestió. Amb l’actual legislatura, un dels compromisos de l’equip de govern ha estat intentar incorporar, en tots els aspectes possibles, aquests barri de La Llosa i urbanitzacions de Ponent (L’Albareda, Vall d’Aran, Pueblo El Dorado Playa, Les Mimoses, Marcambrils, L’Ardiaca, La Dorada I, La Dorada II, Tarraco i Cambrils Mediterrani) a la vida quotidiana d’una ciutat que vol ser cada vegada més compacta.
La solució a les expropiacions i construcció de la primera fase del Passeig Marítim de Ponent, finalment després del seu primer anunci ara fa ja 30 anys, així com l’obertura d’un pas inter-urbà alternatiu a la N-340 no han fet més que accentuar la nova centralitat del nostre municipi moguda cap a la zona en qüestió. Els mateixos desdoblaments de la via fèrria i de la carretera nacional, juntament amb el creixement urbanístic previst a la partida de Les Comes, tot just a sobre de La Llosa, canviaran seriosament i en positiu la geografia d’aquesta part del municipi. La millora en el servei de la recollida de la brossa, la neteja viària i la de platges, la creació d’una línia d’autobús exclusiva que hi transita, i el millor estat de les zones verdes municipals, són altres fites aconseguides en aquest curt espai de temps. Malgrat el que s’ha fet bé, que és bastant, hem de ser conscients que són moltes altres les coses que manquen per gestionar d’una forma encara més eficaç: dotar, per exemple, la zona, de més presència policial; millorar la senyalització dels carrers, tant horitzontal com vertical; facilitar la numeració de tots els habitatges per un repartiment més ràpid del correu; construcció d’una mini-deixalleria; pensar en el centre cívic; escoles; instituts; enllumenat; aigua; gas; i, un llarg etcètera, són temes als quals dedicarem els nostres esforços, sens dubte
Com deia, en el transcurs dels gairebé dos anys de vida del Consell de Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, són moltes les persones que han dedicat el seu temps a fer d’interlocutors amb aquest modest Regidor que ha procurat alçar les seves reivindicacions a la Junta de Govern Local. Algunes d’aquestes persones són dignes de menció pública donat que en l’actualitat ja no figuren com a presidents de les associacions de veïns i entitats urbanístiques constituïdes; parlo d’en Josep Pallarols (de La Llosa), Josep Borràs (de Tarraco) i Joaquim Navarro (de Cambrils Mediterrani). Moltes gràcies a ells per la col.laboració brindada, que, igualment queda ben assegurada amb la presència dels seus successors: la Carme, en Luis, l’Antonio; més la resta de representants, com són en Juan, en Nicolàs, en Manel, en Gonzàlez... Si us sembla bé, intentarem seguir treballant plegats per aconseguir més serveis i millor qualitat de vida al Ponent de Cambrils.
(Cambrils, 2005)
En primer lloc, m’agradaria emmarcar la porció de territori del municipi de Cambrils de què estem parlant: bàsicament hem de tenir com a referència l’espai que va per sota de l’actual carretera N-340, entre la Riera de Riudecanyes, limitant amb el terme de Montroig del Camp, i el Barranc de la Mare de Déu del Camí, que ja és l’inici de l’Horta de Santa Maria i l’entrada al Barri de la Marina. Tradicionalment aquesta part del municipi havia viscut un tant oblidada de les responsabilitats municipals; cal dir la veritat, fet que remarco perquè jo mateix he estat resident durant anys de la zona en qüestió. Amb l’actual legislatura, un dels compromisos de l’equip de govern ha estat intentar incorporar, en tots els aspectes possibles, aquests barri de La Llosa i urbanitzacions de Ponent (L’Albareda, Vall d’Aran, Pueblo El Dorado Playa, Les Mimoses, Marcambrils, L’Ardiaca, La Dorada I, La Dorada II, Tarraco i Cambrils Mediterrani) a la vida quotidiana d’una ciutat que vol ser cada vegada més compacta.
La solució a les expropiacions i construcció de la primera fase del Passeig Marítim de Ponent, finalment després del seu primer anunci ara fa ja 30 anys, així com l’obertura d’un pas inter-urbà alternatiu a la N-340 no han fet més que accentuar la nova centralitat del nostre municipi moguda cap a la zona en qüestió. Els mateixos desdoblaments de la via fèrria i de la carretera nacional, juntament amb el creixement urbanístic previst a la partida de Les Comes, tot just a sobre de La Llosa, canviaran seriosament i en positiu la geografia d’aquesta part del municipi. La millora en el servei de la recollida de la brossa, la neteja viària i la de platges, la creació d’una línia d’autobús exclusiva que hi transita, i el millor estat de les zones verdes municipals, són altres fites aconseguides en aquest curt espai de temps. Malgrat el que s’ha fet bé, que és bastant, hem de ser conscients que són moltes altres les coses que manquen per gestionar d’una forma encara més eficaç: dotar, per exemple, la zona, de més presència policial; millorar la senyalització dels carrers, tant horitzontal com vertical; facilitar la numeració de tots els habitatges per un repartiment més ràpid del correu; construcció d’una mini-deixalleria; pensar en el centre cívic; escoles; instituts; enllumenat; aigua; gas; i, un llarg etcètera, són temes als quals dedicarem els nostres esforços, sens dubte
Com deia, en el transcurs dels gairebé dos anys de vida del Consell de Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, són moltes les persones que han dedicat el seu temps a fer d’interlocutors amb aquest modest Regidor que ha procurat alçar les seves reivindicacions a la Junta de Govern Local. Algunes d’aquestes persones són dignes de menció pública donat que en l’actualitat ja no figuren com a presidents de les associacions de veïns i entitats urbanístiques constituïdes; parlo d’en Josep Pallarols (de La Llosa), Josep Borràs (de Tarraco) i Joaquim Navarro (de Cambrils Mediterrani). Moltes gràcies a ells per la col.laboració brindada, que, igualment queda ben assegurada amb la presència dels seus successors: la Carme, en Luis, l’Antonio; més la resta de representants, com són en Juan, en Nicolàs, en Manel, en Gonzàlez... Si us sembla bé, intentarem seguir treballant plegats per aconseguir més serveis i millor qualitat de vida al Ponent de Cambrils.
(Cambrils, 2005)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)