Post de Miquel Quintana
Ahir vespre en el marc incomparable de la Sala Costa Daurada de l’hotel Tryp Port Cambrils va tenir lloc la presentació de l’alcaldable pel Nou Moviment Ciutadà, en Oliver Klein.
L’acte va reunir més de 200 persones que volien donar suport i això representa un primer pas en la cursa del Nou Moviment Ciutadà cap a l’Alcaldia de Cambrils. S’ha assolit el primer cim, un 8000, que desmenteix algunes crítiques que posaven l’NMC dalt d’un turó. Fer comparacions és quelcom agosarat però hi ha casos en els que cal comparar.
Observant els esdeveniments a Cambrils, el passat dijous l’actual alcalde, el socialista Robert Benaiges va rebre el suport d’uns 50 persones en un acte en el que feia un repàs a les accions del mandat que ara acaba. Tot un fracàs que demostra que no té cap suport. En el cas de CiU, la candidata Mercè Dalmau va estar rodejada de 200 persones, però coneixent com actua aquesta federació, caldria descomptar la presència d’alts càrrecs del partit, d’altres alcaldes de CiU i militants procedents de municipis veïns, pel que certament la xifra d’interessats queda reduida. I la PLIC, la Plataforma Independent Cambrilenca, va reunir un centenar de seguidors. Quan a la resta de partits no hi ha informació, no han fet cap presentació oficial. A la vista està que la ciutadania està amb l’NMC i amb Oliver Klein, ja que en aquest cas no hi havia padrins ni alts càrrecs que aportessin res. Tant sols ciutadans i ciutadanes.
Un cop finalitzat l’acte d’ahir vaig observar com encara si van acostar una trentena de persones més, que van voler ser presents i que no ho havien fet abans per raons professionals. Comerciants que havien tancat els seus negocis i no van voler tornar a casa sense saludar en Oliver i als membres del partit.
La situació actual en aquest municipi és certament caòtica. Amb un deute que supera els 60 milions d’€ i amb una situació econòmica greu. Amb obres començades des de fa molt temps i que s’han paralitzat per manca de cabals. Això sí, obres faraòniques molt habituals en governs socialistes que fan dels cabals públics una eina propagandística. En concret hi ha dos que criden molt l’atenció. Un teatre – auditori i un aparcament soterrat en la zona del Pòsit. Dos punts negres en la gestió de l’equip de govern socialista i dels que encara a hores d’ara en fan gala.
Tinc molt clar que els fets d’ahir representen un punt d’inici important per la trajectòria d’Oliver Klein i la gent de l’NMC. Ara, la ciutadania segur que pren consciència de que cal un canvi important i que hi ha un lider que el pot assolir. Però no és tant sols un canvi de la imatge de l’alcalde, és un conjunt d’accions que ha de portar a sanejar les finances de Cambrils i ordenar un Ajuntament que ho necessita. I això amb Oliver Klein és possible. Ho va explicar ahir. Va prometre una gestió assenyada i transparent. Va prometre unes accions en positiu i altres en negatiu. El que cal i el que no cal fer. I va quedar molt clar davant el seu auditori que té les idees clares.
Alea iacta est, va ser la frase que en acabar la presentació va passar pel cap dels i de les assistents. I ara tant sols cal que aquesta ciutadania que ha pres consciència faci el que cal fer. Provocar aquest canvi cap a la racionalitat i deixar de banda la política convencional, aquella que actua sota les ordres d’uns dirigents instal·lats en les seus centrals i que actuen sense cap lligam amb els municipis. Ho fan pels seus interessos, els del partit, assolir i agrupar poder per disposar de llocs on ubicar els seus càrrecs. Una mena d’oficines de treball poc serioses. Ara a les mans de Cambrils està la solució i espero que així sigui.
