L’hora d’Europa
El programa sobre temes europeus, amb la col.laboració de Joaquim Millán d’Eurolocal, conversa avui amb Oliver Klein, Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i amb Gemma Garcia, responsable de sensibilització de l’Oficina de Cooperació Europea de la Diputació de Barcelona.
(9 de Juny de 2010)
jueves, 10 de junio de 2010
miércoles, 9 de junio de 2010
DRET AMBIENTAL
Set consideracions per feer més creible la defensa local del Medi Ambient a l'Estat Espanyol
1) El problema fonamental de la protecció constitucional de l’ampli medi ambient és sobretot donat pel gran abast del mateix. Si en algun moment es va voler convertir aquesta protecció del medi ambient en una part intrínseca dels pilars fonamentals del sistema polític i constitucional de les societats avançades europees, fins a dia d’avui cal remarcar que els ritmes d’aplicació són diferents i diversos segons la latitud geogràfica de què parlem;
2) Malgrat el dit per començar, cal confirmar l’orientació alemanya (Sozial Staat) de la part social que apareix amb força en la Constitució Espanyola de 1978; és dins d’aquesta voluntat social-ambiental que ajuda a fonamentar un Estat del Benestar que es construeix a la península ibèrica gairebé amb quaranta anys de retard en relació a la resta de la part occidental del continent europeu, que s’accepta la nostra preocupació pel medi ambient;
3) Només després de l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea i a partir de 1986, més concretament, amb l’entrada en vigor de l’adhesió, el Dret Comunitari Ambiental Europeu fins a la data desenvolupat, i a través de la pressió de la major tradició en aquest àmbit protectora dels països centreeuropeus i nòrdics, es transformarà en l’autèntic motor per al desenvolupament d’un marc jurídic espanyol ambiental;
4) Aquesta preocupació ambiental espanyola evidentment, en l’actualitat, amb la perspectiva de més de vint anys d’integració europea, té una problemàtica essencial en el marc de l’aplicabilitat de mesures que s’han vist transposades amb escassetat de recursos i gairebé sense temps de pair-les en si mateixes, ni per part del legislador més local, ni per part dels polítics casuals, ni per part de la ciutadania objectiu en general;
5) Una altra problemàtica de l’aplicabilitat de la legislació ambiental en el cas espanyol ve determinada per la distribució de competències realitzada a través dels articles 148 i 149 de la CE, entre Comunitats Autonòmiques i Estat; ens trobem amb casos com el de la contaminació lumínica en el qual la CCAA catalana disposa normes abans que l’estatal; o de la mateixa manera podem esmentar el cas de la contaminació lumínica, on fins i tot havent-hi legislació catalana no existeix encara normativa estatal;
6) Definitivament i amb la perspectiva que ens ofereix el temps, podem observar com la maduresa alemanya en el tracte de respecte al medi ambient fa que hi hagi una incorporació europea de la seva influència que té una doble incidència sobre el legislador espanyol: la inspiració de la Constitució del 78 en la Llei Fonamental de Bonn, i la incorporació paulatina dels nostres legisladors a l’acquis comunitari;
7) Si sobretot ens hem centrat en la incorporació espanyola de l’objectiu de protecció del medi ambient, en la història particular de l’article 20a alemany també s’ha de destacar el que resultaria igualment vàlid per la resta d’articles principals de les constitucions europees comparades: la declaració d’intencions resulta ser un punt de partida que resulta més o menys transcendent segons qui governi el timó comunitari o els designis de cada Estat Membre, amb èpoques de més efervescència i d’altres d’endormiscament.
(Maig 2008)
1) El problema fonamental de la protecció constitucional de l’ampli medi ambient és sobretot donat pel gran abast del mateix. Si en algun moment es va voler convertir aquesta protecció del medi ambient en una part intrínseca dels pilars fonamentals del sistema polític i constitucional de les societats avançades europees, fins a dia d’avui cal remarcar que els ritmes d’aplicació són diferents i diversos segons la latitud geogràfica de què parlem;
2) Malgrat el dit per començar, cal confirmar l’orientació alemanya (Sozial Staat) de la part social que apareix amb força en la Constitució Espanyola de 1978; és dins d’aquesta voluntat social-ambiental que ajuda a fonamentar un Estat del Benestar que es construeix a la península ibèrica gairebé amb quaranta anys de retard en relació a la resta de la part occidental del continent europeu, que s’accepta la nostra preocupació pel medi ambient;
3) Només després de l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea i a partir de 1986, més concretament, amb l’entrada en vigor de l’adhesió, el Dret Comunitari Ambiental Europeu fins a la data desenvolupat, i a través de la pressió de la major tradició en aquest àmbit protectora dels països centreeuropeus i nòrdics, es transformarà en l’autèntic motor per al desenvolupament d’un marc jurídic espanyol ambiental;
4) Aquesta preocupació ambiental espanyola evidentment, en l’actualitat, amb la perspectiva de més de vint anys d’integració europea, té una problemàtica essencial en el marc de l’aplicabilitat de mesures que s’han vist transposades amb escassetat de recursos i gairebé sense temps de pair-les en si mateixes, ni per part del legislador més local, ni per part dels polítics casuals, ni per part de la ciutadania objectiu en general;
5) Una altra problemàtica de l’aplicabilitat de la legislació ambiental en el cas espanyol ve determinada per la distribució de competències realitzada a través dels articles 148 i 149 de la CE, entre Comunitats Autonòmiques i Estat; ens trobem amb casos com el de la contaminació lumínica en el qual la CCAA catalana disposa normes abans que l’estatal; o de la mateixa manera podem esmentar el cas de la contaminació lumínica, on fins i tot havent-hi legislació catalana no existeix encara normativa estatal;
6) Definitivament i amb la perspectiva que ens ofereix el temps, podem observar com la maduresa alemanya en el tracte de respecte al medi ambient fa que hi hagi una incorporació europea de la seva influència que té una doble incidència sobre el legislador espanyol: la inspiració de la Constitució del 78 en la Llei Fonamental de Bonn, i la incorporació paulatina dels nostres legisladors a l’acquis comunitari;
7) Si sobretot ens hem centrat en la incorporació espanyola de l’objectiu de protecció del medi ambient, en la història particular de l’article 20a alemany també s’ha de destacar el que resultaria igualment vàlid per la resta d’articles principals de les constitucions europees comparades: la declaració d’intencions resulta ser un punt de partida que resulta més o menys transcendent segons qui governi el timó comunitari o els designis de cada Estat Membre, amb èpoques de més efervescència i d’altres d’endormiscament.
(Maig 2008)
martes, 8 de junio de 2010
LA FIRA DE CAMBRILS A L'ABC
Visita de Carod-Rovira a la Fira de Cambrils
El vicepresidente del gobierno de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, ha visitado hoy la 53 edición de la feria multisectorial de su localidad natal, Cambrils, donde ha afirmado que las ferias como esta son "una salida a la crisis".
Carod ha llegado a Cambrils acompañado por el delegado de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, y se han reunido con el alcalde de la localidad, Robert Benaiges, y con el concejal de Promoción de Ciudad y Relaciones Cívicas, Oliver Klein Bosquet.
Junto a los directores territoriales de Interior, Hortènsia Grau; Innovación, Universidades y Empresa, Àngel Xifré; Agricultura, Alimentación y Acción Rural, Xavier Vicens; y Cultura y Medios de Comunicación, Adam Manyé, se ha desplazado hasta el recinto ferial.
Carod ha visitado los 36.000 metros cuadrados que ocupa esta feria multisectorial, con 138 expositores -45 de ellos en el pabellón cubierto- y ha inaugurado luego la feria en el Parc del Pinaret, aunque la apertura propiamente dicha tuvo lugar el pasado domingo, 30 de mayo, con el pregón del alcalde de Lleida, Àngel Ros, habitual veraneante en esta población de la Costa Dorada.
En su parlamento, Carod ha dicho que se vislumbra "la salida del túnel" de la crisis con ejemplos como esta feria de Cambrils, un paradigma de "vitalidad" y un remedo de las ferias de este tipo creadas en Alemania en 1240.
A su juicio, esta feria, que continúa tras 53 años es un "referente" y un polo de atracción, así como un ejemplo para las 436 ferias que se celebran en Cataluña, de las que 39 son internacionales, y un cuarto de ellas multisectoriales.
Asimismo, y en declaraciones previas a los medios, Carod ha expresado su satisfacción porque Reus haya sido elegida sede del Consejo Internacional de los Frutos Secos, pues "es muy importante que Cataluña vaya siendo progresivamente sede de organizaciones internacionales".
Por último, Carod ha asegurado que "en las próximas semanas" se decidirá qué ciudad acogerá los estudios de INEFC en Tarragona, candidatura a la que opta Cambrils -junto a Amposta, L'Hospitalet de l'Infant, Salou, L'Ametlla de Mar, Valls y Tarragona- y que, según Carod, ha presentado un proyecto "sólido".
Según fuentes municipales, se esperan entre 30.000 y 40.000 visitantes a la feria, que contará esta noche con un concierto de Loquillo y que este año ha ampliado el Mercado Medieval y la zona de atracciones, y que ofrece propuestas diversas, desde libros hasta teatro, pasando por la gastronomía, los servicios, la automoción, la maquinaria agrícola, la jardinería o los fuegos artificiales.
(4 de Junio de 2010)
El vicepresidente del gobierno de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, ha visitado hoy la 53 edición de la feria multisectorial de su localidad natal, Cambrils, donde ha afirmado que las ferias como esta son "una salida a la crisis".
Carod ha llegado a Cambrils acompañado por el delegado de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, y se han reunido con el alcalde de la localidad, Robert Benaiges, y con el concejal de Promoción de Ciudad y Relaciones Cívicas, Oliver Klein Bosquet.
Junto a los directores territoriales de Interior, Hortènsia Grau; Innovación, Universidades y Empresa, Àngel Xifré; Agricultura, Alimentación y Acción Rural, Xavier Vicens; y Cultura y Medios de Comunicación, Adam Manyé, se ha desplazado hasta el recinto ferial.
Carod ha visitado los 36.000 metros cuadrados que ocupa esta feria multisectorial, con 138 expositores -45 de ellos en el pabellón cubierto- y ha inaugurado luego la feria en el Parc del Pinaret, aunque la apertura propiamente dicha tuvo lugar el pasado domingo, 30 de mayo, con el pregón del alcalde de Lleida, Àngel Ros, habitual veraneante en esta población de la Costa Dorada.
En su parlamento, Carod ha dicho que se vislumbra "la salida del túnel" de la crisis con ejemplos como esta feria de Cambrils, un paradigma de "vitalidad" y un remedo de las ferias de este tipo creadas en Alemania en 1240.
A su juicio, esta feria, que continúa tras 53 años es un "referente" y un polo de atracción, así como un ejemplo para las 436 ferias que se celebran en Cataluña, de las que 39 son internacionales, y un cuarto de ellas multisectoriales.
Asimismo, y en declaraciones previas a los medios, Carod ha expresado su satisfacción porque Reus haya sido elegida sede del Consejo Internacional de los Frutos Secos, pues "es muy importante que Cataluña vaya siendo progresivamente sede de organizaciones internacionales".
Por último, Carod ha asegurado que "en las próximas semanas" se decidirá qué ciudad acogerá los estudios de INEFC en Tarragona, candidatura a la que opta Cambrils -junto a Amposta, L'Hospitalet de l'Infant, Salou, L'Ametlla de Mar, Valls y Tarragona- y que, según Carod, ha presentado un proyecto "sólido".
Según fuentes municipales, se esperan entre 30.000 y 40.000 visitantes a la feria, que contará esta noche con un concierto de Loquillo y que este año ha ampliado el Mercado Medieval y la zona de atracciones, y que ofrece propuestas diversas, desde libros hasta teatro, pasando por la gastronomía, los servicios, la automoción, la maquinaria agrícola, la jardinería o los fuegos artificiales.
(4 de Junio de 2010)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)