Memòria del Quinzè Congrés de Fires de Catalunya. 21 i 22 de Novembre de 2008.
Molt bona tarda, i moltes gràcies a tothom per la seva assistència. Donat que anem una mica apurats de temps i per tal d’acomplir amb l’horari marcat, la veritat és que la consigna passa per ser bastant concret i explicar com ha anat el debat en cada grup de treball. En primer lloc, i en tot cas, jo vull destacar la figura del ponent principal del nostre grup, que és en Blai Puig. Ell és dissenyador, activador cultural i membre del comitè d’experts d’empremptes de Catalunya, una persona que jo ja tenia el gust de conèixer amb anterioritat al Congrés, i la veritat és que aquí a Sant Boi ens ha deleitat de nou amb les seves explicacions i la seva manera de donar-les.
Es tractava doncs de parlar d’artesania en el món firal, i així ell ho ha fet. Ha parlat d’artesania un artista, i ho ha fet amb el seu estil peculiar. Com a artista que és ens ha parlat de la seva tasca professional i de tota la seva experiència acumulada al llarg del temps ja que compta amb una trajectòria extensíssima. Juntament amb en Blai Puig i jo mateix, han estat una quinzena de participants més els que han desenvolupat un debat força participatiu i viu. En Blai ens ha animat a intervenir, hi ha hagut comentaris de tot tipus, i amb tot això jo destacaria també les aportacions de la Directora d’Artesania de la Generalitat de Catalunya, la Gemma Amat, així com els de la Marta Santamaria, que és la Responsable de Fires del mateix Departament de Comerç de la Generalitat, que també ha estat amb nosaltres.
Tot plegat per destacar dos o tres punts com a més importants. Amb això hem estat tots els membres del grup ben d’acord, en el fet d’aportar al plenari del Congrés un parell o tres de conclusions. L’una és la importància, a partir de l’experiència d’haver portat l’artesania de Catalunya arreu del mateix país, Espanya, Europa i el món sencer, del valor d’aquesta mateixa. Aquesta és l’experiència de com saber mostrar-la i de com saber explicar-la, i això vol dir tenir clar quin es valor propi afegit, el valor autòcton, és clar, del “made in Catalunya”. Evidentment en aquest primer punt hi ha hagut molts casos esmentats i molts comentaris al respecte, ja que el ponent ens acompanyava amb un power point de fotografies, repetint és clar el leitmotiv, i posant l’èmfasi en com saber mostrar el producte, com saber ser original per damunt de tot, no deixar les coses mai per impossibles..., en tot cas cercar sempre la millor manera per encandilar al públic. Personalment crec que aquesta és la part que en Blai Puig domina més i és aquí on ens ha aportat i sorprès sense dubte.
D’altra banda, i no podia faltar, hem tractat el tema de la part d’artesania que està relacionada amb la seva presència en les nombroses fires multisectorials del nostre territori, també la presència d’artesania en àmbits específics d’altres fires, o l’artesania més reglada, la que compta amb carnet professional d’artesà, o sigui les fires que poden resultar cent per cent dedicades a l’artesania. Finalment, també s’esmenta la presència a les nostres fires d’artesans que hi assisteixen tot provenint d’altres països, alguns reglats i altres no, com poden ser els equatorians, bolivians o peruans. A cadascú es pot i s’ha de tractar diferent des del mateix grau d’exigibilitat en la qualitat pretesa per la fira en qüestió.
El que destacaríem com a argument final en el nostre debat és el saber dimensionar adequadament el valor afegit que té la nostra artesania catalana cap endins i cap enfora. En aquest sentit la mateixa Generalitat té un interès especial en fomentar, donar a conèixer, assessorar com fer-ho, formar professionals, com ho demostra el gran professional que és en Blai Puig, que hi treballa colze a colze, i que ens ha donat moltes pistes, petits i grans trucs que ha sabut acumular amb el seu seny d’artista fet a si mateix al llarg dels anys. Ell mateix ha estat qui ens ha aconsellat portar a la pràctica i confiar en l’artesania catalana en les nostres fires.
Aquest ha estat en definitiva el balanç de la ponència d’en Blai Puig i el resum de les aportacions que ha realitzat el nostre grup de treball, que ara hem volgut compartir amb tots els congressistes assistents aquí a Sant Boi de Llobregat.
DIARI ÍNTIM PERÒ PÚBLIC. En aquest blog vull parlar sobre les coses que observo i em preocupen, perquè les estimo: el temps que són els dies que passen i cal aprofitar; les persones que es creuen amb mi; i, finalment, els països, pobles, indrets, racons... que descobreixo poc a poc. Nascut el 1976, soc Professor de Ciencia Política a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Tambe soc Regidor i Portaveu del Nou Moviment Ciutada (NMC) a l'Ajuntament de Cambrils.