CARTA AL DIRECTOR D'EL MUNDO

Més clar, l'aigua

Sr. Director:

Després del 17 d octubre, més clar l'aigua:

Jordi Pujol: «hem guanyat per sisena vegada consecutiva»; «l'alternativa ha perdut»; «nosaltres tenim més escons i ells no poden governar»; «el canvi no s'ha materialitzat»; «des d'ara sóc President en funcions».

Pasqual Maragall: «ha guanyat el canvi!»; «s'ha guanyat en vots i el número d'escons no serà definitiu fins dijous»; «el PSC ha guanyat a CiU»; «els que han perdut haurien de reconèixer que han perdut»; «no hi poden haver pactes antinatura»; «nosaltres sabem guanyar i també sabrem governar»; «un govern en minoria és perfectament possible».

Rafael Ribó: «Les esquerres han guanyat a les dretes»; «les persones i les forces que han votat canvi són més que les que han votat continuïtat».

Carod Rovira: «ERC és la força que millor ha resistit la polarització de la campanya»; «s'ha produït un empat tènic entre vots (PSC) i escons (CiU)»; «es confirma la possibilitat de realitzar un pacte tripartit CiU-PSC-ERC»; «ERC no demostrarà cap pressa per governar però tampoc té cap por a fer-ho»; «no entrarem a discutir un acord en el que càpiga el PP»; «nosaltres representem el postpujolisme i el postmaragallisme»; «nosaltres som l'autèntica esquerra nacional de Catalunya».

Alberto Fernández: «el PSC y Maragall han perdido»; «nos reafirmamos en ser decisivos para Cataluña», «el PP ha de servir per moderar els excessos dels nacionalistes».

Aquesta és la Catalunya plural en què vivim. Per tots els gustos. Malgrat la baixa participació electoral. Els pactes postelectorales seran una altra història.

Oliver Klein Bosquet. Cambrils (Tarragona).

(26 d'Octubre de 1999)

PRESENTACIÓ A CAMBRILS D'ESMORZARS DE LLEIDA

Extret del blog de l'autor Josep Ignasi Revés

Dimarts 9 de febrer vam presentar Esmorzars de Lleida a Cambrils. Va ser especial tornar al mateix lloc on, l'any passat, per les mateixes dates vaig presentar Oli en un llum. Va tornar-me a presentar el regidor, amic i antic company d'estudis, Oliver Klein (no t'estaré mai prou agraït, Oliver). I vaig tornar a veure cares que ja hi eren l'any passat, com la de l'Albert Raül Esteban, amb qui compartíem els viatges en tren des de Salou fins a Tortosa. Aquest any l'Albert Raül no venia sol: l'acompanyaven la seva dona Ingrid i la seva filla Ainara (que, per cert, anava d'incògnit).

A la presentació vaig dir, si fa no fa, que a Esmorzars de Lleida hi havia diversos ingredients: gastronomia, història, autobiografia, cultura, música, llibres... Una espècie de catxipanda o cassola de tros relligada, en tot moment, per un fil conductor: l'oli. I és que, un cop editat, el meu editor Marcel·í Pascual va dir-me que aquest, com Oli en un llum, era un llibre d'oli. Hi vaig parar esment i vaig veure que sí, que tenia raó. Perquè l'oli, a Esmorzars de Lleida, apareix entollat en una llesca de pa amb tomata al Josep de la Cuadra de Lleida, a sota d'una truita d'espinacs al Restaurant Bargués de Cervera, als popets de Cal Xirricló de Balaguer o a la tupina gloriosa del Cafè Modern de Castellnou de Seana.

I vaig acabar fent un advertiment a l'assistència. Els vaig dir que, abans de llegir-lo, procuressin dinar, berenar, sopar, ressopar o esmorzar bé. Perquè sinó, ho podien passar malament...