14 M = DIA D (+ REUS)

Histèric fou barrejar l’ocupació d’Irak amb la política exterior espanyola.
Histèric fou trobar Arnaldo Otegi manifestant-se en una condemna popular per l’assassinat múltiple de Madrid.
Histèric fou observar com cada mitjà de comunicació informava el passat dia 14 de març (per no dir durant els últims quatre anys) allò que més convenia als seus interessos.
Histèric fou que un policia matés un forner que es negava a posar un crespó negre a la façana del seu negoci.
Histèric fou escoltar els mateixos polítics de sempre entonant les mateixes paraules de condol tot demostrant-se ésser incapaços de posar-se d’acord per solucionar un problema tan greu com resulta ser la qüestió basca.
Histèric fou que quedés demostrat novament el fet de què hi hagi individus que prioritzin, per davant de la dignitat humana, els seus fanatismes, ja siguin nacionalistes o religiosos.
Histèric, per una altra banda, és seguir comprovant que hi ha qui no accepta precisament l’existència de nacionalismes, religions i ideologies diferents, tot pretenent eliminar-les d’una vegada.
Histèric és procurar aprofitar els fets comesos per millorar els resultats electorals partidistes.
Histèric és apropiar-se de la informació pública i de la transparència de les investigacions post-atemptat.
Histèric seria continuar utilitzant la demagògia per relacionar l’assassinat de Madrid amb la presència de població immigrada a l’Estat Espanyol i Catalunya.
Gràcies a què la gran majoria de la població espanyola va entendre qui era responsable de barrejar-nos en una histèria col.lectiva tan perillosa avui tenim un govern presidit per en Rodríguez Zapatero.
Per cert, i això està dedicat al Sr. Elias (portaveu dels qui s’oposen a la construcció d’una mesquita a Reus): els marroquins d’aquesta ciutat i tots els marroquins, en general, no són d’”una altra raça”; simplement són ciutadans, com vostè, i com jo, en un Estat Social i Democràtic de Dret, que, com a mínim, alguns d’ells (no tots), posseeixen una nacionalitat i una cultura diferent a la seva; amb els mateixos drets i deures, vull dir. A vostè, particularment, jo també li demanaria que restés callat, és clar. Faria un favor a la convivència en el món que habita.

(MAIG 2004)