Debat al voltant del nou Estatut de Catalunya, l'anomenat Estatut de Miravet
El passat 23 de setembre, l’Ajuntament de Cambrils organitzà un Taller de Debat sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya, que comptà amb la presència del Subdirector de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Fernando Pindado. Davant d’aquest esdeveniment, tinc la necessitat imperiosa de deixar per escrit allò que jo penso al respecte, ja que, en aquest dia, vaig estimar més apropiat que siguessin els ciutadans de Cambrils, i no els seus representants polítics, els que expresessin obertament què en pensaven al respecte. Sota el meu punt de vista, l’Estatut no ha de tenir cap lectura romàntica ni ha de representar cap tipus d’eina d’alliberament nacional. L’Estatut ha estat, és i ha de significar un pacte de convivència (amb la resta de pobles que configuren l’Estat Espanyol) i, per tant, hauria de convertir-se en una mena de millora de l’organització del nostre “bon govern”. Ara, per exemple, s’obre la possibilitat d’assegurar un estat del benestar a Catalunya milllor i més modern del que ha estat fins ara, tot tancant jurídicament les maneres de finançar d’una forma més justa la nostra sanitat, l’ensenyament, les ajudes socials, etc. Amb això crec captar la preocupació més immediata de la majoria de població cambrilenca i catalana; la resta són figues d’un altre paner. Celebrem els 25 anys de la promulgació de l’actual Estatut d’Autonomia en el marc d’un Estat Social i Democràtic de Dret que es pot millorar dia a dia, però que en el seu conjunt és una sort per nosaltres. Només ens queda seguir perfilant l’encaix català a Espanya, sota el meu parer, adoptant decididament l’opció per la construcció d’un Estat Federal. I és que els socialistes sempre hem estat federalistes! Res més que això.
(Cambrils, 2005)
No hay comentarios:
Publicar un comentario