“OVERCOMING NORTH-SOUTH DIVISION: AN INTRODUCTION TO THE MEDITERRANEAN DIMENSION”

Seminari sobre les relacions euro-mediterrànies celebrat a Barcelona el mes d'Octubre del 2002

Sota el títol de “Overcoming Noth-South Division: An Introduction to the Mediterranean Dimension”, la setmana que va del dia 14 al 20 d'octubre, es va celebrar a Barcelona un Seminari Internacional que va reunir a cinquanta joves de tota Europa. L’esmentat Seminari va ser organitzat per les seccions catalana i espanyola de la Joventut Europea Federalista (JEF) amb el recolzament de la Comissió Europea. La JEF és un lobby organitzat dels joves europeus, amb molta incidència en països com Alemanya, França o el Regne Unit, que preconitza el federalisme com a eina bàsica de construcció i desenvolupament del model europeu d’integració. Actualment JEF està participant molt activitat en els debats de la Convenció Europea. Per més informació només cal visitar les següents pàgines web:

http://www.federaleurope.org
http://www.europanet.org
http://www.jef-europe.net
http://www.constitutional-convention.net
http://www.jefcatalunya.org

Introducció a la Mediterrània

El Mediterrani està vivint canvis profunds amb l’objectiu d’adaptar-se als nous requeriments del món globalitzat; les relacions entre els països veïns de les conques nord i sud de la Mar Mediterrània s’estan redefinint. La Unió Europea, com a organització regional cada vegada més implicada amb el que passa al món, pretén integrar i donar respostes adequades a les demandes de la conca sud que és la menys desenvolupada.

Quan parlem de països del Mediterrani en general, ens referim, a part de Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia, que són Estats Membres de la Unió, als països del Nord d’Àfrica (Mauritània, Marroc, Tunísia, Algèria, Líbia i Egipte); països del sud-est europeu com poden ser les illes de Xipre i Malta, però també Eslovènia, Croàcia, Bòsnia o Albània; el Pròxim Orient (Líban, Autoritat Palestina, Israel, Síria i Jordània) i Turquia. Actualment la Unió Europea ha definit un Partenariat Estratègic amb els països de la conca sud de la Mediterrània i del Pròxim Orient (Mauritània, Marroc, Tunísia, Algèria, Líbia, Egipte, Líban, Autoritat Palestina, Israel, Síria i Jordània). Xipre, Malta i Eslovènia són candidats a formar part de la Unió Europea. Turquia és una candidata eterna amb la que no es negocia l’adhesió. Per altres països com Croàcia, Bòsnia i Albània existeix el Pla d’Estabilitat per als Balcans. Comerç, immigració, ampliació, medi ambient, crim organitzat, terrorisme, cooperació al desenvolupament, integració i interculturalitat, són temes que s’inscriuen en l’agenda mediterrània de la Unió Europea.

El Procés de Barcelona

Aquesta agenda mediterrània ve marcada per les Conclusions de la Conferència de Barcelona, organitzada els dies 27 i 28 de novembre de l’any 1995, motor d’un procés (anomenat Procés de Barcelona) que ens ha portat fins a la nova cimera euro-mediterrània de València, d’abril d’aquest mateix any. A partir de 1995 es varen iniciar les signatures d’una nova generació d’Acords d’Associació amb els països esmentats: Tunísia (1995), Israel (1995), Marroc (1996), Jordània (1997), Egipte (1999), Algèria (2001) i Líban (2002). Malgrat no tenir sortida a la Mediterrània es va acceptar incloure en aquest procés a Mauritània, una mica el mateix que passa amb Portugal, que per història, però no per geografia, forma part del conjunt de països mediterranis. D’altra banda, en l’actualitat s’han reprès positivament les converses amb Líbia i s’està acabant de negociar l’Acord amb Síria.

Per a més informació sobre les relacions euro-mediterrànies: http://europa.eu.int/comm/external_relations/euromed/bd.htm
Per a saber més sobre la implicació europea en el conflicte de Pròxim Orient:
http://europa.eu.int/comm/external_relations/mepp/index.htm
Per a conèixer quelcom més sobre els instruments financers destinats a desenvolupar la conca sud de la Mediterrània, sobretot a partir del Programa MEDA:
http://europa.eu.int/comm/europeaid/tender/index_en.htm
http://europa.eu.int/comm/external_relations/euromed/meda.htm

Continguts del Seminari

En el Seminari Internacional de Barcelona varen participar-hi, entre d’altres, com a ponents destacats, en Joaquim Llimona, Secretari de Relacions Exteriors del Govern de la Generalitat; Pere Esteve, eurodiputat (CiU), Anna Terrón, eurodiputada (PSC); Elizabeth Johanson, de l’Institut d’Estudis Europeus; Deborah Miralles, del Patronat Català Pro Europa; i, Xavier Aragall, de l’Institut Europeu de la Mediterrània. En Casimir de Dalmau, en Josep Coll i en Josep Maria Ribot varen auspiciar el Seminari en la seva qualitat de representants del Patronat Català Pro Europa, Comissió Europea i Parlament Europeu.

En Joan Prats, Director de l’Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya (IIG), va participar igualment en el Seminari amb una ponència sobre la Governabilitat a la Mediterrània. Primer ens va introduir als assistents algunes qüestions que contempla el concepte de seguretat a nivell global. Després en Joan va intentar respondre a la pregunta sobre si l’àrea que avui anomenem Mediterrània realment existeix, per proposar diferents nivells d’associació a contemplar per la Unió Europea vers els veïns de la conca sud. Per en Joan el concepte grec clàssic de “kosmos” s’ha d’imposar al de “chaos” a la zona esmentada. Aquest “kosmos” estaria definit per un millor sistema de “good governance” a la zona. La governabilitat necessita dotar-se de normes i d’autoritats, i si Europa no s’implica més decididament, els Estats Units seguiran imposant la seva “pax americana”. Des d’un punt de vista del Desenvolupament Sostenible, la Mediterrània és per Europa infinitament més important que Amèrica Llatina o Àsia. Hem de començar a enfortir un nou tipus de cooperació local i regional, i en aquest sentit la Mediterrània es mostra com un espai de trobada de coincidències històriques i culturals, a la vegada que representa el medi físic en el que convivim.

L’Oliver Klein-Bosquet, Analista del mateix IIG, durant el Seminari va ser l’encarregat de presentar i animar els grups de treball que es varen preparar amb els participants per analitzar la situació i posició estratègica de cada país de la Mediterrània. Entre altres coses, en l’exposició final del treball dels participants es va poder observar l’estat de l’opinió sobre la candidatura de Turquia; es va discutir sobre la posició atípica de Portugal; es va fer esment al futur rol de potència regional que podia jugar Espanya i la posició de Catalunya al respecte; es va parlar sobre els conflictes dels Balcans, Sàhara, Xipre i Palestina; les conseqüències de l’ampliació al centre i l’est de l’Unió Europea; la situació de la democràcia, dels drets humans i de la situació de la dona en alguns d’aquests països; i, la factibilitat de la zona de lliure comerç prevista per d’aquí deu anys aproximadament. Com a conclusió podem extreure la confirmació del fet de la dificultat de construir una agenda europea satisfactòria per tots els seus membres, la impossibilitat de posar-se d’acord en molts dels afers tractats i la lentitud de la reacció europea davant una possibilitat històrica com pot ser la transició que es viu en alguns dels països veïns del sud.

(Barcelona, Jornada del 16 d'Octubre de 2002)