EDICIÓ ESPECIAL DE LA REVISTA ONGC

Salutació realitzada a l'Edició Especial de la Revista ONGC de Gener del 2010

La revista de cooperació internacional al desenvolupament ONGC si no existís, sens dubte ens l’hauríem d’inventar.

Els projectes es viuen més intensament si coneixes les persones que els fan possibles i que hi són al capdavant.

És així que jo aprecio l’existència d’ONGC a través també de la meva relació personal amb l’organització que va promoure la seva creació, que és Acció Solidària-Igman.

Amb qui primer em vaig trobar en una ocasió estrenat el nou Segle XXI va ser en Francesc de Dalmases. Me’n recordo perfectament que com a Secretari de Cooperació de l’Executiva Local del PSC de Cambrils vam posar-nos d’acord en portar a la nostra ciutat el seu testimoni sobre els camps de refugiats afganesos a Peshawar (Pakistan). El seu compromís amb la situació dels que allí sofrien em va semblar exemplar, com exemplars em van començar a semblar els materials d’Igman, vídeos, fotografies i llibres sobre la seva tasca humanitària en aquesta zona de l’Àsia Central.

El 2003, coses de la vida, vaig ser escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament de Cambrils, tenint la sort en aquests anys que van fins avui dia, d’ocupar-me parcialment dels temes de cooperació al desenvolupament. Aquell mateix any inauguràvem el Consell Consultiu Cambrils Solidària, òrgan participatiu del qual en són membres les ONGD de la rodalia del nostre municipi, i a partir del qual hem volgut construir les nostres polítiques i estratègies de desenvolupament. Evidentment Igman hi va ser representada des d’un primer moment i ben aviat vam passar a rebre la seva preciosa revista que ens il.lustra encara, l’ONGC. El periodista Joan Carrion és qui ha portat la veu d’Igman doncs a Cambrils en les reunions trimestrals des de llavors.

Igualment hem tingut en aquests anys la possibilitat d’acollir l’exposició que recollia el testimoni del genocidi d’Srebrenica, conjuntament amb la presentació del llibre i conferència respectiva. Cambrils de la mà d’Igman va acollir persones desplaçades de Bòsnia, per després passar a recolzar alguns dels seus projectes de reconstrucció a la zona. Com a Regidor, fent allò que hauríem de fer dintre de les nostres possibilitats sempre, que és visitar els projectes que reben ajuda del nostre pressupost, aquest darrer any he pogut visitar in situ el desenvolupament de la inversió realitzada a Sarajevo, Mostar, Hadizi, etc. És aquí on he pogut comprovar el reconeixement institucional i social a la feina liderada per la Judit Aixalà i en Víctor Terradellas.

Comptar amb el treball professional d’aquests amics que considero d’Igman i gaudir de l’edició de la revista ONGC provoca inequívocament la sensació de què algunes coses les estem fent bé i que tenim bons aliats. Per molts anys més doncs que puguem construir i llegir solidaritat arreu i des de casa nostra: felicitats a tots vosaltres!

(ONGC, Gener del 2010)