Extret del blog de l'autor Josep Ignasi Revés
Dimarts 9 de febrer vam presentar Esmorzars de Lleida a Cambrils. Va ser especial tornar al mateix lloc on, l'any passat, per les mateixes dates vaig presentar Oli en un llum. Va tornar-me a presentar el regidor, amic i antic company d'estudis, Oliver Klein (no t'estaré mai prou agraït, Oliver). I vaig tornar a veure cares que ja hi eren l'any passat, com la de l'Albert Raül Esteban, amb qui compartíem els viatges en tren des de Salou fins a Tortosa. Aquest any l'Albert Raül no venia sol: l'acompanyaven la seva dona Ingrid i la seva filla Ainara (que, per cert, anava d'incògnit).
A la presentació vaig dir, si fa no fa, que a Esmorzars de Lleida hi havia diversos ingredients: gastronomia, història, autobiografia, cultura, música, llibres... Una espècie de catxipanda o cassola de tros relligada, en tot moment, per un fil conductor: l'oli. I és que, un cop editat, el meu editor Marcel·í Pascual va dir-me que aquest, com Oli en un llum, era un llibre d'oli. Hi vaig parar esment i vaig veure que sí, que tenia raó. Perquè l'oli, a Esmorzars de Lleida, apareix entollat en una llesca de pa amb tomata al Josep de la Cuadra de Lleida, a sota d'una truita d'espinacs al Restaurant Bargués de Cervera, als popets de Cal Xirricló de Balaguer o a la tupina gloriosa del Cafè Modern de Castellnou de Seana.
I vaig acabar fent un advertiment a l'assistència. Els vaig dir que, abans de llegir-lo, procuressin dinar, berenar, sopar, ressopar o esmorzar bé. Perquè sinó, ho podien passar malament...
1 comentario:
Gràcies altre cop, Oliver. I fins aviat.
Publicar un comentario