La CPD de l'any 2000 dels Estats Membres de la Unió Europea
A partir sobretot dels anys setanta, s’estén entre les institucions d’Europa Occidental la preocupació per fomentar la cooperació amb els països del Sud. Des d’aleshores s’emprenen diverses iniciatives a partir d’organismes estatals per contrarestar l’abisme existent entre països rics i països pobres.
El procés d’integració europea, paral.lelament, va fer agafar consciència als governs dels Estats membres que calia desenvolupar una organització i una política de cooperació ambiciosa per tal de definir nous reptes dins de la influència exterior de la Unió Europea. En un primer moment es varen construir i enfortir els aparells estatals de la cooperació al desenvolupament, més tard varen ser la societat civil i altres ens subestatals qui reclamaren alhora el seu protagonisme com a agents cooperants, i finalment és la Unió Europea en sí mateixa qui decideix crear un marc definitiu de cooperació com a agrupació regional d’Estats.
És imprescindible recordar que dins de la Unió Europea es troben alguns dels donants més importants d’ajuda al Tercer Món, com assenyala en els seus informes el CAD de l’OCDE.
ALEMANYA
Constitucionalment, la política de Cooperació per al Desenvolupament s’inclou dins de l’acció exterior de la Federació (Bund) i es tracta d’una competència exclusiva d’aquest i no dels Estats Federats (Länder). La Llei Fonamental (Grundgesetz) otorga la responsabilitat bàsica de la política de cooperació al desenvolupament al Govern Federal d’Alemanya mitjançant el Ministeri Federal de Cooperació Econòmica (BMZ), el qual des del 1961 és el responsable de la cooperació financera i tècnica amb els països en vies de desenvolupament. Els programes i projectes de desenvolupament s’implementen mitjançant dues organitzacions:
Agència Alemanya de Cooperació Tècnica (GTZ)
El finançament de la GTZ prové del Ministeri Federal malgrat que és una entitat bastant descentralitzada i autònoma. La GTZ depèn de la seva vinculació amb el Ministeri però també pot arribar a realitzar, per la seva banda, iniciatives privades al desenvolupament.
Banc per a la Reconstrucció (KfW)
Aquest Banc va ser creat en un principi per finançar la reconstrucció d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Més endavant va ser utilitzat com a ens finançador dels projectes oficials alemanys al desenvolupament. El Banc és participat per la Federació i els Estats Federats. Treballa conjuntament amb el BMZ malgrat que també té iniciatives pròpies, a Alemanya (ha participat del foment econòmic dels nous Estats alemanys de l’Est) i a l’exterior.
El sistema de cooperació alemany es dota d’una agència que forma i envia personal professional per participar als projectes de cooperació al desenvolupament alemanys, és el Servei Alemany de Cooperació (DED).
Moltes altres entitats, també participades pels Estats Federats, ajuden a completar el panorama institucional de la cooperació alemanya:
Centre per a la Migració Internacional i el Desenvolupament (CIM); actualment passarà a formar part de la GTZ.
Institut Alemany de Política al Desenvolupament (DIE); és un dels centres d’estudi de la cooperació alemanya.
Fundació Alemanya per al Desenvolupament (DSE); també és un think tank de la cooperació alemanya.
Societat Carl Duisberg (CDG); en un principi es dedica a l’intercanvi entre estudiants i treballadors alemanys, i d’altres que vénen dels països del Sud. Es preveu que passi a dependre de la DSE.
Servei d’Intercanvi Acadèmic Alemany (DAAD); es dedica a la cooperació acadèmica, tant escolar com universitària, entre docents o alumnes.
Marc Legal
Les Resolucions del Comitè Mixt Bund/Ländern de Cooperació Internacional són en principi les eines legals que serveixen per coordinar l’actual ajuda alemanya al desenvolupament. La Secció Alemanya de la World University Service és qui se’n encarrega de la seva difusió.
ÀUSTRIA
El Ministeri d’Afers Estrangers Austríac, a través de la seva Secretaria d’Estat corresponent, concentra l’ajuda austríaca destinada als països considerats prioritaris per tal de buscar una major eficiència i eficàcia. És per això que la Cooperació Austríaca es considera complementària de la política exterior del país i de les polítiques de cooperació de la Unió Europea. A nivell multilateral, Àustria confia les seves contribucions més grans al Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Una particularitat de la cooperació austríaca, com passa en el cas alemany, és que en l’actualitat està experimentant una forma de cooperació mixta de gestió privada i finançament públic.
Els objectius d’aquesta cooperació es marquen periòdicament, essent actualment: combat de la pobresa; pau i seguretat humana; protecció del medi ambient; participació; integració socio-cultural; qüestió de gènere; i, promoció del comerç just.
Al mateix temps que Àustria designa unes prioritats regionals (Centre Amèrica; Àfrica Occidental i del Sahel; Àfrica Oriental; Àfrica Austral; i Himalaia – Hindu Kush), també nomena prioritats sectorials com poden ser el desenvolupament rural, la descentralització, el foment de l’educació, l’aigua potable, l’energia, la promoció de la petita i mitjana empresa, i el transport.
Com a mecanisme de cooperació entre la política estatal i les iniciatives de la societat civil existeix el Consell Consultiu de la Cooperació per al Desenvolupament.
Entre els actors de la cooperació descentralitzada austríaca, a part de les ONGD, podem destacar l’acció dels Estats Federats.
Marc Legal
Llei d’Ajuda a Països en Vies de Desenvolupament de 1974, reformada el 10 de juliol de 1997
BÈLGICA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament de Bèlgica ha experimentat un important canvi en els últims anys des de la creació, el 1962, de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament, passant per l’Administració General de Cooperació al Desenvolupament, integrada en el Ministeri d’Afers Estrangers, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament, l’any 1971, fins a la situació actual, caracteritzada per l’establiment d’un doble nivell:
- L’Administració encarregada de la programació i planificació integrada al Ministeri d’Afers Estrangers, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament;
- L’administració executora de les polítiques belgues de cooperació al desenvolupament, que és la Cooperació Tècnica Belga (CTB).
La Cooperació Tècnica Belga (CTB) és una societat de dret públic que pren la forma d’una societat anònima de finalitat social creada per la Llei de 21 de desembre de 1998. La CTB té l’exclusivitat de l’execució, a l’interior o a l’exterior del territori belga, de les tasques del servei públic de cooperació al desenvolupament. Les normes i les condicions de la cooperació belga es determinen mitjançant un conveni de gestió signat entre l’Estat i la CTB.
Marc Legistlatiu
Real Decret de 18 de gener de 1962, relatiu a l’organització de la cooperació amb els països en vies de desenvolupament.
DINAMARCA
El Ministeri d’Afers Exteriors Danès s’organitza en dues grans àrees: les Relacions Exteriors a nivell polític amb tercers països, en les quals s’inclou la política europea, i les Polítiques de Cooperació al Desenvolupament en sí mateixes.
El març de 1994, el Parlament danès adoptà una proposta que definia els punts essencials per al futur de la política de cooperació al desenvolupament de Dinamarca. Aquests punts es varen fixar en un document conegut com Estratègia 2000. Aquesta estratègia fou desenvolupada com a resposta als nous reptes sorgits a partir del fenomen de la globalització. El canvi més important introduït representa la priorització de programes sectorials per davant de projectes específics.
Dins de l’Àrea de Cooperació del Ministeri d’Afers Exteriors, la Unitat d’Avaluació té com a objectiu assistir al seguiment i a la millora de la qualitat de l’ajuda danesa. Les avaluacions periòdiques dels programes d’ajuda danesos són realitzats per equips interdisciplinars, majoritàriament formats per consultors externs, en col.laboració amb els receptors de la pròpia ajuda. La cooperació danesa és implementada per una agència especialitzada de nom DANIDA.
Marc Legal
Llei n. 344, de 24 de maig de 1998, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.122, de 31 de març de 1982, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.285, de l’1 d’abril de 1976, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.297, de 10 de juny de 1971, de Cooperació Internacional al Desenvolupament
FINLÀNDIA
La nova organització de la Cooperació al Desenvolupament instaurada l’any 1998 a Finlàndia gira al voltant del Ministeri d’Afers Estrangers on es troba el Departament per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament, al costat del Departament de Relacions Econòmiques amb l’Exterior, ambdós amb caire ministerial.
El Departament per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament danès s’organitza a la vegada en dos eixos: l’un és transversal i s’encarrega de la planificació, les decisions financeres i els aspectes multilaterals; i l’altre és horitzontal, estructurat en divisions de caràcter geogràfic. Totes aquestes activitats estan coordinades en última instància pel Director General del Departament per a la Cooperació.
En l’apartat financer cal destacar l’existència del Fons Finès per a la Cooperació Industrial (Finnfund) que es dedica a recolzar a aquelles empreses amb interessos finesos que volen invertir en països en vies de desenvolupament.
En l’apartat de les directrius de la política de cooperació finesa, hauríem de destacar com a document bàsic la Decisió sobre els principis de la política finesa de cooperació al desenvolupament, de 2 de setembre de 1992. Per una banda es tenen en compte els objectius estratègics propis de Finlàndia i per una altra es segueixen les directrius aprovades a nivell multilateral, sobretot a nivell de les agències de Nacions Unides i de la Unió Europea. La política finesa de cooperació al desenvolupament queda retratada en el Document que porta el mateix nom. Periòdicament la Cooperació Danesa realitza anàlisis de la situació dels objectius estratègics i dels mitjans de la cooperació fixats com es pot observar en el Document presentat al Parlament per Ministres d’Afers Exteriors el 1993. L’última Memòria d’Activitats que ens consta de la cooperació finesa és de 1999.
El CAD de l’OCDE ha destacat, en els seus respectius exàmens de la política finesa de cooperació, la tasca important realitzada per les seves ONGD a través de la coalició anomenada Centre de Serveis per a la Cooperació al Desenvolupament (KEPA).
Dins dels centres de recerca dedicats a la cooperació internacional ubicat a Finlàndia podem destacar l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament de la Universitat de Helsinki.
FRANÇA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament a França gira al voltant de dos Ministeris: el Ministeri d’Afers estrangers i el Ministeri d’Economia i Finances.
El Ministeri d’Afers Estrangers, encarregat de dirigir el conjunt de les relacions exteriors de l’Estat francès, és també a la pràctica qui coordina els diferents departaments ministerials francesos que intervenen en el procés de creació de polítiques de cooperació vers els països menys afavorits. Dins d’aquest Ministeri ens trobem al Ministre Delegat per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament i la Francofonia que és l’interlocutor vàlid per a temes del ram.
El Ministeri d’Economia i Hisenda contribueix decididament a l’ajuda al desenvolupament, més concretament gestiona la tramitació de les ajudes financeres i, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Estrangers, s’encarrega de les relacions amb les institucions multilaterals de caràcter econòmic i financer. Dins d’aquest Ministeri ens trobem amb la Direcció de Relacions Econòmiques amb l’Exterior que té com a finalitat preparar i executar les polítiques franceses en matèria de relacions econòmiques, inversions i presència industrial a l’estranger.
A banda dels dos Ministeris, la cooperació francesa s’ha dotat de diferents òrgans que ajuden a complementar les diferents tasques incloses en aquesta:
- L’Alt Consell sobre Cooperació Internacional és un òrgan d’assessorament i de concertació, format el 1998, en el que estan representats tots els agents importants francesos de la cooperació internacional.
- El Comitè Interministerial de Cooperació Internacional i Desenvolupament (CICID) és un òrgan polític creat l’any 1998 amb l’objectiu de coordinar l’activitat dels diferents departaments ministerials francesos.
- L’Agència Francesa per al Desenvolupament (AFD) és la successora de la Caixa Central de la França Lliure. Té caràcter d’organisme públic malgrat que compta de gran autonomia. És el que coneixem com a agència executora de la cooperació. Dins de l’AFD tenim dues societats de caràcter industrial i financer respectivament com poden ser Proparco i la CEFEB. L’AFD es recolza a la vegada en altres organitzacions especialitzades en cooperació com poden ser l’Associació Francesa de Voluntaris pel Progrés (AFVP); el Centre de Cooperació Internacional per al Desenvolupament en Investigació Agrònoma (CIRAD); i, l’Institut d’investigació Científica per al Desenvolupament en Cooperació (ORSTOM), que darrerament s’ha passat a anomenar Institut de Recerca per al Desenvolupament (IRD). Per a diferents temes relacions amb l’educació, la formació, el medi ambient, la cultura, la comunicació i la cooperació judicial tenim l’Agència de Cooperació Cultural i Tècnica (ACCT).
Banc Legal
Decret de 5 de maig de 1995, d’organització de l’administració central del Ministeri de Cooperació Internacional.
Decret n. 99-90, de febrer de 1999, de creació de l’Alt Consell sobre Cooperació Internacional.
Decret n. 98-995, de 5 de novembre de 1998, relatiu a l’Institut de recerca per al Desenvolupament.
Decret n. 98-175, del 16 de març de 1998, relatiu a les atribucions delegades al Ministre delegat de la Cooperació Internacional i de la Francofonia
Decret n. 98-294, del 17 d’abril de 1998, relatiu a l’Agència Francesa de Desenvolupament (AFD).
Decret n. 96-234, del 21 de març de 1996, de creació del Comitè Interministerial de Cooperació Internacional i Desenvolupament (CICID).
GRÈCIA
El Ministeri d’Afers Estrangers Grec és qui canalitza tota l’organització i implementació de la seva cooperació. Tradicionalment Grècia s’ha interessat a ajudar a aquells països del seu entorn i sobre els quals ha mantingut important influència política. A més, una altra part de la seva cooperació al desenvolupament es realitza vers aquells països on tradicionalment s’ha rebut o, en l’actualitat, estan establertes, minories de població d’origen grec.
Per ordre de prioritat geogràfica, segons la informació relacionada amb el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Hellenic Ressources Network (HRI), tenim: Europa Central i de l’Est; Rússia, Ucraïna i la resta d’antigues repúbliques soviètiques; el Mediterrani; i l’Àfrica Subsahariana. En el marc europeu, Grècia s’integra decididament al Pla d’Estabilització del Sud-est Europeu creat amb l’objectiu de millorar la infrastructura bàsica dels països de la zona després de les successives Guerres Balcàniques.
De la cooperació grega també cal destacar que allà on no pot arribar directament decideix realitzar ajudes a les agències de Nacions Unides i de la Unió Europea. Quant a la cooperació descentralitzada de la societat civil grega hem de destacar l’ajuda canalitzada mitjançant l’Església Ortodoxa grega que arriba sobretot a països de l’Est Europeu com poden ser Romania o Bulgària, a més de Rússia i Ucraïna.
Marc Legal
Avantprojecte de Llei General Grega de Cooperació Internacional al Desenvolupament
IRLANDA
El Ministeri d’Afers Estrangers d’Irlanda, a través de la seva Secretaria d’Estat, és l’òrgan competent en matèria de cooperació internacional al desenvolupament. Concretament existeix una Divisió de Cooperació al Desenvolupament que és qui organitza l’Ajuda Irlandesa.
L’Agència per al Servei Personal a l’Estranger (APSO), depenent de la Divisió de Cooperació del Ministeri d’Afers Estrangers, és l’encarregada de preparar els tècnics i cooperants que hauran de treballar en el terreny on es produeixin els projectes.
També el Comitè Nacional per a l’Educació sobre el Desenvolupament (NCDE), creat el 1994, depèn de la mateixa instància, en la seva tasca de promoure l’educació sobre la cooperació i la solidaritat internacional a tots els sectors de la societat irlandesa a través de subvencions a escoles, ONGD i esglésies.
Els darrers anys han servit per a augmentar la transparència de les activitats al desenvolupament del govern irlandès. Així doncs cada any es publiquen informes sobre les assignacions i prioritats de la cooperació, així com es publica una Memòria Anual. També són periòdiques les publicacions que analitzen les estratègies de futur per a la cooperació com passa el 1993 i el 1996. Aquest mateix any 1996 el govern irlandès publica un Llibre Blanc sobre la Cooperació al Desenvolupament amb els objectius principals de promoure la pau, la seguretat i l’efectivitat en la cooperació. L’any 2000, novament, surt a la llum una publicació oficial que declara les estratègies del Ministeri d’Afers Estrangers pel que a cooperació al desenvolupament respecta.
En l’actualitat, els punts centrals de l’ajuda irlandesa es concentren en: reduir la pobresa al món; satisfer les necessitats bàsiques; fomentar el partenaritat; afavorir l’associacionisme; incloure les qüestions de gènere a l’agenda; posar èmfasi a la sensibilització i l’educació per al desenvolupament; prioritzar la cooperació sanitària; protegir els infants; defensar els drets humans arreu; reduir el deute extern; i, millorar la protecció del medi ambient. Cal dir en aquest punt que Irlanda és un dels països capdavanters en la inclusió dels temes relacionats amb el tractament del fenomen migratori, així com la prevenció i resolució de conflictes, dins de l’agenda de la cooperació internacional
Marc Legal
Acta de 1960 sobre l’Associació de Desenvolupament Internacional, de 22 de novembre de 1960. Aquesta acta donaria peu a les primeres activitats de cooperació irlandeses i suposaria la base del nou funcionament de l’Ajuda Irlandesa a partir de la dècada dels noranta.
ITÀLIA
La Constitució Italiana de 1948 no preveu cap compromís de l’Estat envers la Cooperació al Desenvolupament, i tampoc estipula cap atribució de competència a les seves entitats administratives subestatals. És la pràctica que porta a construir una política italiana de cooperació.
Així doncs, la cooperació italiana comença a partir de l’acció descentralitzada d’iniciatives municipals i d’organitzacions properes a l’Església Catòlica. És per primera vegada, el 26 de gener de 1987, que la República Italiana regula les seves activitats de cooperació a partir de la Llei n. 49/87. La mateixa llei defineix l’acció italiana al desenvolupament com a complement de la política exterior de l’Estat, remarcant seguir els principis de respecte als drets humans aprovats en el marc de Nacions Unides i de la Unió Europea. Dins de l’estructura oficial de la cooperació italiana el màxim òrgan decisori és, doncs, el Ministeri d’Afers Estrangers, mitjançant la seva Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, qui respon per aquests temes en última instància. Des de l’Institut Italià de Comerç Exterior també es realitzen programes de desenvolupament econòmic en els països més pobres.
Les principals tasques del Ministeri d’Afers Estrangers passen per elaborar una relació programàtica anual de l’activitat de Cooperació al Desenvolupament, publicar informes periòdics, a la vegada que procura orientar tota l’acció descentralitzada vers uns objectius comuns. En aquest punt cal dir que les Regions i les Províncies Autònomes s’han dotat amb nous instruments per millorar l’eficàcia i l’efectivitat de la seva cooperació, cas de la creació del Observatori Interregional de la Cooperació al Desenvolupament (OICS) amb seu a Roma. L’Institut de Recerca sobre Cooperació destaca entre els centres d’investigació especialitzats.
Dins de les prioritats geogràfiques de la cooperació italiana cal destacar que es divideixen en cinc grans àrees (Europa Central i de l’est; Mediterrani; Àfrica Subsahariana; Àsia i Pacífic; i, Amèrica Llatina), a la vegada que es descriuen dinou països prioritaris i tres restants per als quals un Comitè Interministerial de Cooperació per al Desenvolupament es reserva la seva intervenció, prèvia deliberació, que són actualment Romania, El Líban i Palestina. D’altra banda, la cooperació italiana ha donat bastant importància en els últims anys a l’Ajuda Humanitària d’Emergència, i això ho demostren les seves intervencions al Kurdistan, Balcans, Sudan, Eritrea i Ruanda
Marc Legal
Llei del 26 de febrer de 1987, de la Cooperació d’Itàlia amb els Països en Vies de Desenvolupament
LUXEMBURG
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament de Luxemburg es realitza des d’un doble nivell. Per un costat trobem el Ministeri d’Afers Estrangers, de Comerç Exterior, de la Cooperació Internacional, d’Ajuda Humanitària i de la Defensa, que és l’òrgan encarregat d’establir les directrius polítiques de la cooperació al desenvolupament, així com la identificació, l’acceptació de la formulació i l’avaluació dels projectes. Per una altra banda ens trobem amb la Lux –Development, que és l’agència que es dedica a implementar els projectes escollits.
L’agost de 1999, el Ministeri d’Afers Estrangers va afegir a les seves anteriors competències les tasques de Defensa del Gran-Ducat. Aquest Ministeri a partir de llavors quedarà dividit en dos: per una banda, la diplomàcia tradicional, les relacions amb la Unió Europea i el Comerç Exterior; i per l’altra, la Cooperació, l’Ajuda Humanitària i la Defensa. La part corresponent a la Cooperació i l’Ajuda Humanitària serà ordenada dins de la Direcció de Cooperació al Desenvolupament i Ajuda Humanitària.
Lux-Development és una societat anònima, creada el desembre de l’any 1998, les accions de la qual estan repartides entre l’Estat, les associacions professionals, els centres d’investigació, els bancs, les empreses industrials i les ONGD. És per això que aquesta agència tècnica de cooperació gaudeix d’un elevat grau d’autonomia. Malgrat la seva forma comercial, la societat no busca beneficis. En principi, se’n encarrega de gran part dels projectes oficials finançats pel Gran-Ducat i a la vegada realitza accions d’ajuda humanitària. L’agència concentra les seves accions en un determinat nombre de països. El marc legal de funcionament de l’agència és un acord amb l’Estat signat el 17 de desembre de 1998.
Dins de les directrius marcades pel govern luxemburguès relacionades amb la cooperació internacional destaca la decisió de no finançar projectes d’infrastructura, i reforçar els àmbits de seguiment i avaluació dels projectes concrets ja encetats. Com en altres països de la Unió Europea es vol, en aquest sentit, augmentar l’eficàcia i l’eficiència de l’ajuda.
Si en un principi la gran part de la cooperació luxemburguesa es finançava mitjançant l’AOD, en l’actualitat s’han vist incrementades les subvencions a moltes noves ONGD agrupades al voltant del Cercle Luxemburguès d’ONGD. A la vegada s’han reforçat els mecanismes de comunicació entre les institucions oficials i les activitats sorgides dins del mar de la societat civil.
Marc Legal
Llei de Cooperació Internacional, de 6 de gener de 1996.
PAÏSOS BAIXOS
El Ministeri dels Afers Estrangers Holandès compta amb un Ministre Adjunt de Cooperació Internacional, que resulta ser un ministre sense cartera. El Ministre de Cooperació Internacional utilitza el mateix personal del Ministeri dels Afers Estrangers, principalment funcionaris que estan adscrits a la Direcció General de Cooperació Internacional.
Des del Ministeri, periòdicament es fan públiques les informacions sobre els programes anuals de cooperació al desenvolupament. Aquests programes anuals inclouen una ajuda oficial bilateral a un número reduït de països, una aposta forta pels mecanismes multilaterals a partir de les donacions a les agències del sistema de Nacions Unides i de la Unió Europea, així com subvencions a ONGD i altres agents de la cooperació descentralitzada sorgides en el marc de la societat civil.
L’agència implicada en la implementació de tota la cooperació oficial holandesa és l’Assistència Holandesa al Desenvolupament (NEDA) que actua en els països més pobres del planeta, sobretot a l’Àfrica subsahariana, amb l’objectiu de contribuir a reduir la pobresa d’una forma sostenible. Aquesta agència divideix els seus programes d’actuació segons els seus objectius geogràfics i sectorials. En els últims anys s’ha especialitzat en la cooperació medioambiental i l’accés a un recurs natural tan important per a la vida com és l’aigua.
És en els últims anys que moltes ONGD internacionals, al igual que moltes empreses multinacionals, han decidit establir la seva seu central a Holanda.
PORTUGAL
L’organització de la cooperació portuguesa al desenvolupament es realitza des del seu Ministeri d’Afers Estrangers. Per delegació d’aquest Ministeri, el Secretari d’Estat d’Afers Estrangers i Cooperació és el responsable de tots els afers relacionats amb la cooperació, així com és el responsable de l’Institut Camoes, el Fons de Cooperació Econòmica, la Comissió Interministerial de Cooperació Econòmica, i les relacions amb la FAO i la UNESCO.
L’Institut de Cooperació Portuguesa, d’altra banda, té personalitat jurídica pròpia, i és dotat d’autonomia administrativa, financera i patrimonial, sota la tutela del mateix Ministeri d’Afers Estrangers. Té encomenada la tasca de plantejar, coordinar i executar la política de cooperació al desenvolupament, com a rama de la política exterior portuguesa. És llavors l’únic interlocutor vàlid i responsable de les polítiques de cooperació que implementa l’Agència Portuguesa de Desenvolupament (APAD). Una part del recolzament financer a la cooperació s’extreu del Fons per a la Cooperació Econòmica; és aquell que implica la inversió d’agents econòmics portuguesos interessats a invertir a l’estranger. L’Institut de Cooperació Portuguesa fa pública periòdicament l’anàlisi de la cooperació portuguesa, així com redacta documents d’estratègia i se’n encarrega d’establir un pont amb les ONGD portugueses.
Dins de l’acció de la societat civil portuguesa hauríem de destacar la Xarxa de Cooperació i Desenvolupament Oikos.
Marc Legal
Llei Orgànica n. 363/85, de 10 de setembre, de creació de l’Institut Camoes
Decret Llei n.170/97, de 15 de juliol, que aprova la Llei Orgànica de l’Institut Camoes
REGNE UNIT
El Departament per al Desenvolupament Internacional (DFID) és l’equivalent al Ministeri de Cooperació Internacional britànic. Va ser creat el 1997, a partir de l’enfortiment de l’Administració del Desenvolupament dels Territoris d’Ultramar.
EL DFID generalment treballa en col.laboració amb altres governs, conjuntament amb el teixit empresarial i el sector privat, amb la societat civil, i la comunitat científica. És destacable la contribució del DFID als organismes multilaterals del sistema de Nacions Unides i del Grup del Banc Mundial. Una altra particularitat del DFID és que concentra la seva actuació en els països més pobres d’Àfrica i Àsia, malgrat que també és considerable l’ajuda implementada en el cas dels països de l’Europa de l’Est.
La recent política britànica de cooperació internacional va ser fixada en el Llibre Blanc sobre Desenvolupament Internacional que va sortir a la llum el 30 de gener de l’any 2001, concentrant-se aquest en la lluita contra la pobresa als països més necessitats, d’acord amb els Objectius del Mil.leni marcats per Nacions Unides. Més concretament la política de cooperació britànica s’organitza a partir de set objectius bàsics: promoure el bon govern; invertir en la persona humana; enfortir el sistema financer; fer més accessible el lliure mercat; lluitar contra la degradació medioambiental; assegurar l’eficàcia de les ajudes; i, en resum, fer participar més als països del sud en les decisions que impliquen a la població de tot el planeta. Recentment (2002) s’ha aprovat una nova Llei de Desenvolupament Internacional que ve a substituir la Llei anterior de 1980 i representa el marc legal més elevat de l’organització de la nova cooperació britànica.
A nivell parlamentari, cal dir, que la Comissió de Desenvolupament Internacional de la Cambra dels Comuns realitza una important tasca d’impuls i control de l’activitat del govern en matèria de cooperació al desenvolupament. Els informes i els debats sobre cooperació internacional del Parlament britànic influeixen en gran mesura a orientar la direcció de les noves polítiques. La transparència és per tant una de les característiques de la cooperació britànica, que anualment publica un Informe des del DFID (Informe 2002), i es sotmet a l’auditoria de l’Oficina Nacional.
Des del punt de vista de la col.laboració amb la societat civil el mateix DFID té una entitat integrada que s’anomena Fons de la Societat Civil per al Canvi (CSCF), que fomenta l’empoderament d’individus dels països del sud i la sensibilització en temes de cooperació i solidaritat al Regne Unit. A nivell acadèmic, l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament (IDS) és el més destacat de les Illes. Per una altra banda, si volem conèixer quelcom més sobre la cooperació britànica podem visitar la xarxa de recursos Eldis.
Banc Legislatiu
Llei de Desenvolupament Internacional, de 13 de novembre de 1980
SUÈCIA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament Sueca s’estructura, com hem vist en altres casos, en dos eixos. Per una banda trobem les competències de direcció atribuïdes al Ministeri dels Afers Estrangers i, per un altra, ens trobem amb l’Agència Sueca de Cooperació al Desenvolupament (SIDA), que s’encarrega del monitoreig i de l’execució de les directrius aprovades des del Ministeri.
L’agència SIDA mateix és qui publica l’Anuari de la Cooperació Internacional Sueca, l’Avaluació dels Resultats de Respecte als Drets Humans i a la Democràcia de la seva actuació, les Estratègies de Cooperació per Regions i Països, al igual que treu a la llum una publicació anomenada els Drets dels Més Pobres.
La política de cooperació sueca és prioritària entre les altres polítiques del govern. Suècia va ser un dels primers països en a acomplir la recomanació de Nacions Unides d’aportar el 0’7% del Pressupost General de l’Estat a la Cooperació Internacional. No cal dir, que la política de cooperació sueca forma part de la seva visió de la política exterior i de les relacions internacionals.
La Cooperació Sueca, a banda de realitzar importants contribucions al sistema de Nacions Unides i representar un complement a la política impulsada des de la Unió Europea, també s’articula a partir de la coordinació amb els seus veïns escandinaus.
A Suècia existeixen importants centres de recerca en l’àmbit de la cooperació com pot ser l’Institut Nordafricà. Al mateix temps, la SIDA es beneficia de les aportacions d’altres centres nòrdics com poden ser: l’Institut Nòrdic d’Estudis Asiàtics (amb seu a Dinamarca); el Fons Nòrdic de Desenvolupament (amb seu a Finlàndia); o l’Agència ProSus preocupada per temes de desenvolupament sostenible (amb seu a Noruega).
Molt destacable és l’activitat solidària de la societat civil sueca a partir del Centre Suec d’ONGD per al Desenvolupament.
Agències per al Desenvolupament dels Estats Membres
Alemanya
Ministeri Federal de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ)
http://www.bmz.de
Àustria
Ministeri Federal d’Afers Estrangers
http://www.bmaa.gv.at
Bèlgica
Cooperació Internacional Belga
http://diplobel.fgov.be/Cooperation/cooperation_EN.htm
Dinamarca
Ajuda Danesa Internacional al Desenvolupament (DANIDA)
http://www.um.dk/danida
Espanya
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
http://www.aeci.es
Finlàndia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://global.finland.fi/english
França
Agència Francesa de Desenvolupament (AFD)
http://www.afd.fr
Grècia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.mfa.gr
Irlanda
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.irlgov.ie/iveagh/default.htm
Itàlia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.esteri.it
Luxemburg
Agència Luxemburguesa per al Desenvolupament
http://www.lux-development.lu
Països Baixos
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.os.minbuza.nl/html_pages/f_explorer.html
Portugal
Ministeri d’Afers estrangers
http://www.min-nestrangeiros.pt
Regne Unit
Departament de Desenvolupament Internacional
http://www.dfid.gov.uk
Suècia
Agència Internacional Sueca de Cooperació al Desenvolupament (SIDA)
http://www.sida.se
No hay comentarios:
Publicar un comentario