ARTICLE DESEMBRE 2013

CAMBRILS, UNA AMBICIÓ COL.LECTIVA, Article d'Opinió d'Oliver Klein Bosquet, Portaveu del Nou Moviment Ciutadà (NMC) a l'Ajuntament de Cambrils Quan queda ben poc per l’acabament de l’actual legislatura, a la gran majoria de cambrilencs i cambrilenques ens preocupa la situació de paràlisi, confusió i manca d’iniciativa i idees que demostra, cada dia més, el govern tripartit, o potser quatripartit, de la nostra ciutat. És evident que en la llarga vida de Cambrils, els darrers trenta mesos seran, amb prou feines, interpretats com una anècdota i, amb molta sort, esdevindran un petit apunt a peu de pàgina de la història. Però, per a les més de trenta-quatre mil persones que cada dia fem de la ciutat, l’escenari dels nostres projectes, somnis, esperances, realitats, preocupacions, inquietuds i il.lusions, en definitiva, l’escenari de les nostres vides, trenta mesos són una part prou important de la nostra existència a la qual no ens podem resignar. I faig aquesta reflexió, perquè a vegades dóna la sensació que per a l’equip de govern som, només, un conjunt de ciutadans i ciutadanes anònims als quals se’ls hi han d’administrar uns recursos econòmics cada vegada més minvats amb l’excusa de la crisi, i la manca pròpia d’idees que generin solucions als reals problemes que patim. A mi m’agradaria que els qui governen Cambrils fossin capaços de posar a cada decisió, a cada projecte, a cada realitat, un rostre. Potser, si ho fessin, algunes de les decisions que han pres en aquest període (tancament de la ràdio i la televisió, acomiadaments de treballadors municipals, increment de taxes o privatitzacions de serveis, per esmentar només uns exemples) haurien estat molt diferents. Sense cap mena de dubte ens ha tocat viure uns dies en els quals les coses canvien molt de pressa i la globalització mateixa fa que el futur de la nostra ciutat i, per tant, de tots nosaltres, es jugui en un gran tauler d’escacs en el qual nosaltres només representem una petita peça, tot depenent dels moviments de la resta, al qual no val a badar ni restar passius. La Costa Daurada és un territori amb moltes possibilitats, però cada població que en forma part les haurà de lluitar i saber aprofitar a la seva manera. I per aprofitar-les s’ha de tenir visió, plantejament estratègic i voluntat d’actuar decisivament. I això, n’estic convençut!, és el que li falta precisament als qui governen el destí de Cambrils. Al nostre voltant, es mouen molts projectes de futur. Moltes de les ciutats veïnes lluiten per atraure inversions, per promocionar-se a l’exterior, per dotar-se de noves infraestructures que augmentin la seva competitivitat, per augmentar la seva especialització en algun dels segments econòmics productius o de serveis. A Cambrils, l’ensopiment de l’equip de govern és exasperant. La implicació amb els Jocs del Mediterrani que organitzarà Tarragona és mínima. El coneixement que tenim del projecte BCN World és inexistent i la participació de la nostra ciutat es limita al paper d’espectadora. La promoció turística no pot viure només dels rèdits acumulats del passat. En l’àmbit de la gastronomia cal ser més incisius. El programes de suport als petits comerciants i emprenedors són massa minsos. La cultura ha deixat de ser un element dinamitzador, mentre assistim, atònits, a la fi sobtada del Festival de Curtmetratges o al sacrifici d’una sala d’exposicions pública al mateix edifici consistorial. L’educació es limita als mínims exigibles per llei, i s’acaba una relació productiva com podia ser la que es tenia amb la Uned. La història i les tradicions més nostres, com és el cas de la commemoració del Setge de 1640 es converteix, enguany, en un acte de confrontació entre els mateixos partits socis de govern. En definitiva, si els qui porten les regnes de la ciutat no tenen la capacitat per aprofitar les oportunitats que s’estan incubant al territori ni per entomar els reptes que ens planteja el futur, haurà de ser l’impuls ciutadà qui prengui la iniciativa davant dels qui només sembla que estiguin esperant que passi un temps que per nosaltres és or. Cambrils ha de tornar a ser un projecte col•lectiu, que compti amb el consens de la majoria dels seus agents, i per això faig una crida avui per procurar fugir de la passivitat a la qual ens vol acostumar aquest equip de govern. És veritat que són moments d’incerteses i, alguns, aprofiten l’ocasió per induir la por i el pessimisme. Kenshinkan Karate Doncs no! No ho podem acceptar! La nostra ciutat sempre s’ha construït i ha progressat amb acció emprenedora, amb convenciment i amb esperit crític, que justament són uns sentiments absolutament contraris a aquesta por i aquest pessimisme que utilitzen uns dirigents poc valents que només pretenen paralitzar-nos. Estem segurs de què hi ha alternatives i apostem per altres maneres de fer. (Desembre 2013)