AGENDA 2009

Sempre he pensat que els anys no comencen exactament l'1 de Gener o acaben el 31 de Desembre corresponents. Sempre hi ha algun fet, com passa en els canvis de segle, que fa que la percepció d'inici prematur o de retard puguin esdevenir una realitat.

En aquest cas, per uns motius molt especials, que són els meus fills Nizar i Ginane, amb els quals avui hem passat la Nabila i jo un dia formidable, i el fet de què a la fi gaudís d'un petit temps per llegir un nou text del mestre Casaldàliga, el meu any 2009 ha començat precisament avui.

Porta per títol "Cap a un NOU SOCIALISME: la UTOPIA continua", i diu exactament:

"Avui el rei està despullat. Amb indignació, amb nostàlgia, recolzats per tant de somni i lluita i sang, responent a la dignitat ferida de la majoria humana, ens en tornem cap al socialisme: un SOCIALISME NOU. Perquè evidentment no es tracta pas de repetir assaigs que han acabat, moltes vegades, en decepció i violència, en dictadura, en pobresa, en mort. No es tracta pas de mirar enrera amb ira ni de tornar a models superats. Es tracta de revisar, d'aprendre del passat, d'actualitzar, de no conformar-se i, per això mateix, de viure avui i aquí, localment i globalment, la sempre nova UTOPIA.

Afirmem categòricament que la Utopia continua, que no és pas una quimera sinó un repte. Per això ens preguntem com anem d'Utopia. Preocupats per la construcció diària de la política com a art d'allò possible, ¿perdem de vista allò que sembla impossible i tanmateix és necessari? Ens hem de conformar amb escollir governs més o menys d'esquerres i continuar, submisos o derrotats, dins del sistema capitalista de dreta? Què en queda de la vella disjuntiva capitalisme-socialisme? No falta pas el que afirmi que ja ha passat l'hora de les dretes i les esquerres... Ja no és possible el socialisme? Hem arribat tard? No continua essent la Utopia necessària com el pa de cada dia."

Queda renovat el meu compromís vital, el qual amb el pas dels dies i mesos d'aquest Nou Cicle s'anirà enriquint i fent cada vegada més savi.

Segueixo amb el Bisbe Emèrit de Sao Félix do Araguaia, Mato Grosso, Brasil, en Pere Casaldàliga:

"És hora de donar el pas d'afirmar 'l'altre món és possible' a exigir-lo i fer-lo, com a necessari i urgent. I per això proclamem el fet d'exigir i fer una altra democràcia. Com un dret fonamental de les persones i dels pobles, a totes les latituds. Perquè exigim per a totes les persones i per a tots els pobles els drets bàsics. No podem acceptar una democràcia-privilegi... Ja s'ha definit la democràcia actual com 'la forma política del capitalisme'. La que nosaltres defensem no només pot ser 'socialista', sinó que ho ha de ser. O socialitzem la participació de totes les persones i de tots els pobles en els drets a la vida, a la dignitat, a la llibertat, a l'alteritat, o no hi haurà ni democràcia ni pau. I per tal que la religió no sigui un gran enemic per a la democràcia, com tot sovint ho ha estat i encara ho és, cal que fins i tot 'democratitzem' Déu en el diàleg interreligiós i en l'acció intersolidària."

"Política sí o política no? Cal renonèixer que la decepció que ha vingut creant la política, pràcticament a tots els països, crea una actitud de desconfiança, de menyspreu i fins i tot d'indignació envers la mateixa política. Els escàndols de corrupció i nepotisme, la falsedat de les promeses electorals, les aliances espúries, la inèrcia interessada de les oligarquies nacionals i la submissió de governs i polítics a la macrodictadura del capitalisme neoliberal... Aquesta política cal que mori. Mundialment ja és una política morta...
Denunciant aquesta política iniqua, reivindiquem la veritable política. Són molts eles intel.lectuals que descriuen la realitat de fomma crítica, proporcionant informació i pistes d'acció, particularment en àrees més profanades o més oblidades que altres com poden ser els drets humans, dona, mitjans de comunicació, moviments populars, cultures, religió, economia...
S'ha de somiar caminant. Volem i hem de ser polítics, fer política. Ens autoconvoquem per entrar, tots compromesos i esperançats, en aquesta gran mobilització d'objectius, de fòrums, de campanyes, de realitzacions. Demanem, somiant alt, que la política sigui un exercici d'amor, la celebració diària d'una convivència veritablement humana. Una política fraterna i sororal. Un culte diari a la Humanitat i el millor culte al Déu viu. Volem ser polítics i fer política, sense neutralitat possible, sense equidistàncies hipòcrites.
Volem ajudar a pensar i a assumir allò que cal fer per tal que la política visqui, ressuscitada, lluny dels 'sepulcres blanquejats' i sigui una política humana i humanitzadora."

Gràcies a aquest teòleg de l'alliberament estic convençut de ser en el bon camí: "El socialisme no és un estat sinó que es fa caminant".

I ara penso en allò que m'ha fet feliç alguna vegada, per exemple, la dita "Ich habe mein Herz in Heidelberg verloren", té per mi el valor de la felicitat viscuda una vegada i eterna a la vegada. I segueixo... i continuo...

"Después de haber leído mucha prensa internacional he confirmado que la principal diferencia entre la derecha y la izquierda se puede fundar en los temas más bien secundarios de los suplementos o últimas páginas de cada edición: mientras unos siguen hablando de monumentos, toros, religión y monarquía; los segundos hablan un poco más de ecología, globalización, participación ciudadana, diversidad, sociedad en red, arte vanguardista... Me sigue apasionando más lo de los segundos."

"Espanya, Espanya, et ve dels mars la vida.
Espanya, Espanya, dóna als mars l'amor.
(Himne Ibèric, de Joan Maragall)

"Escolta, Espanya, la veu d'un fill
que et parla en llengua no castellana. (...)
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Adéu, Espanya!
(Cant espiritual, de Joan Maragall)

"Catalunya no és la història que ens han contat,
sinó la història que nosaltres volem escriure.
No és el culte als morts, sinó el culte als fills
que encara han de venir."
(Rafael Campalans)

"La política és pedagogia"
(Rafael Campalans)

"He tratado de regenerar mis negocios,
pero cuanto más alto he subido en la escala social
más mierda he encontrado."
(Michael Corleone)

"Oh, petirrojo, canta! Pues el secreto de la eternidad está en la canción."
(Gibran Khalil Gibran, 1883-1931, poeta libanès)

"Ser de aquí y de allá.
pertenecer a varias historias;
esta me gustaría que fuera mi definición propia como trotamundos."
(J. M. G. Le Clézio)

"La prohibición de vivir en el lugar de elección es tan inaceptable
como la privación de la libertad."
(J. M. G. Le Clézio)

"Fa uns anys que vaig perdre l'art de pintar. Després d'aquella pèrdua vaig aprendre i vaig decidir ser amic dels bons artistes que expressen allò que jo entenc. Vull i em sembla que els aprecio com a indispensables per al món on vivim. A més a més hi ha la Bellesa que ens demostren, que és universal."

"En mi Biblioteca cabe todo el Mundo."

"El futuro está en nuestras manos."

"Lo pequeño es hermoso,
pero tiene que ser grande para ser efectivo."
(Vicente Ferrer)

"Anarquia significa:
Belleza, amor, poesía.
Igualdad, fraternidad.
Sentimiento, libertad.
Cultura, arte, armonía.
La razón, suprema guía.
La ciencia, excelsa verdad.
Vida, nobleza, bondad.
Satisfacción, alegría.
Todo esto es anarquía.
Y anarquía, humanidad."

"Si he actuado con humanidad no ha sido por cristiano,
sino por libertario."
(Melchor Rodríguez, "el Ángel Rojo")

"Tienes tu parte en la felicidad
aún en medio de un mundo en bancarrota;
te enfureces y te afliges y apartas el diario,
más con esto no alivias el total desamparo
de millones de seres a los que se ha vedado
el derecho a existir (...).
Tú tomaste partido por la vida
que se les niega a los desheredados,
comprendo que te hiera este dolor
pero no llores: canta.
Tu mejor testimonio es una voz al aire
y no el gran ruido que no permite hablar
y que al final impide pensar también
en lo que está ocurriendo.
Hasta la más sencilla canción enamorada
se ha vuelto rebeldía que el más cuitado entiende
y puede hacerla suya tal si fuera un tesoro
de emoción y esperanza
que puede repetirse como un himno
y que sata los muros de las cárceles
de un pueblo bombardeado.
La voz y la palabra
pueden con el gran ruido que quire anonadarte."
(José Agustín Goytisolo)

"Para mí soy quién pienso.
Cada uno es mucha gente.
(Fernando Pessoa)

"¡La Patria no es nadie,
la Patriasomo Todos!"
(Jorge Luis Borges)

"Instruï-vos i sereu lliures,
associeu-vos i sereu forts,
estimeu-vos i sere feliços".
(Moviment Laic i Progressista)

"Tot està per fer fer.
Tot és possible."
(Miquel Martí i Pol)

"Esa experiencia nos ha hecho mejores de lo que hubiéramos sido sin ella".
(superviviente de los campos de concentración de Auschwitz)

"Dios no juega a los dados,
pero a veces escribe con los renglones torcidos".
(Albert Einstein)

"Con el ojo por ojo,
nos quedaremos ciegos".
(graffiti callejero)

"Durante el amanecer una luciérnaga se enamoró de un precioso lirio blando".
(proverbio gitano)