CIUTADÀ OLIVER KLEIN: UNA APOSTA DECIDIDA PER ASSOLIR LA PAU

Entrevista a El Periòdic d’Andorra arran del Curs “La geografia de l’horror” a la Universitat d’Estiu de Lleida a la Seu d’Urgell

Oliver empeny la columna amb l’escultura dels dictadors del segle XX al Parc del Valira de la Seu d’Urgell

Desinformació. En una època en què el que prima és la imatge no és estrany que els mitjans de comunicació, sobretot els audiovisuals, donin una imatge distorsionada de la realitat. “Cal que hi hagi la informació adequada i que aquesta es remunti als antecedents”, explica Oliver Klein, “que els espectadors comptin amb uns coneixements previs”.

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, Especialista en Relacions Internacionals i Diplomat en Estudis Cubans, fa dos anys que es dedica a estudiar Centre Amèrica i el Carib, amb una beca, investiga el cas de Chiapas, al sud-est mexicà. Amb motiu de la Universitat d’Estiu de Lleida ha impartit una classe en el curs titulat “La geografia de l’horror”, per oferir una visió dels conflictes armats i dels processos de pau a l’Amèrica Central.

“De tots els països, en general, hi ha molta desinformació”, denuncia l’expert en matèria internacional. Ressalta la República Dominicana “perquè tradicionalment s’hi va per turisme sexual i a les platges, i al darrera hi ha molta pobresa i una crisi política molt greu.” També treballa a la Càtedra Unesco dels Drets Humans de la Universitat Autònoma (UAB) i al Centre d’Estudis Internacionals (CEI), de Barcelona. El projecte de la Càtedra Unesco es va endegar fa tres anys i, a part de la docència, també es dedica a la investigació. “La Càtedra coordina les campanyes de desarmament i les quatre Organitzacions No governamentals (ONG) implicades: Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres, Greenpeace i Intermón”.

Quan ja es parla de crear una facultat destinada exclusivament a l’estudi interdisciplinar de la pau, que englobi història, política, sociologia i altres matèries, Klein aposta per la seva tasca i la dels seus companys perquè “no només és una Càtedra, sinó una Escultura de Pau”.

(16 de Juliol del 2000)