Poema d'Oliver Klein extret del Recull "Viu la Poesia" de Neus Bosquet
Trista tarda
de les fulles abandonades al vent,
llevat cel
dels sinistres arbres d’un mateix crepuscle
que neixen de la terra cremada
i remoguda pel temps de no tornar
a créixer somniant en unes roses millors:
que és cendra.
Perquè tot m’engoixa.
(Cambrils, Juny del 2003)
No hay comentarios:
Publicar un comentario