JORNADA DE COOPERACIÓ AMB EL SÀHARA

Relatoria de la Jornada a càrrec d'Oliver Klein Bosquet

Aquesta és una Proposta de Document de Bones Intencions realitzada a partir dels tallers i de les aportacions individuals que, els reunits el dia 17/07/02, militants i simpatitzants del Partit dels Socialistes de Catalunya (P.S.C.), vam realitzar amb l’objectiu de millorar la nostra cooperació al desenvolupament amb els territoris habitats pels refugiats del Sàhara Occidental a Tindouf (Argèlia). Aquest document només intenta recollir les preocupacions i propostes comuns dels participants a la Jornada.

0) El Representant del Comitè de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Algèria, recentment comentava: “Els saharauis de Tindouf són completament dependents de l’ajuda humanitària, a la vegada que l’interès sobre la seva situació i el recolzament financer que reben sembla reduir-se en els últims temps”; “Els refugiats saharauis no haurien de ser penalitzats per una solució política al seu conflicte, sinó que necessiten rebre ajudes regulars i suficients, i no les restes de la part fonda del bidó”.

Actualment, segons les dades del mateix ACNUR, el Sàhara pateix aquestes serioses mancances:

a) Es necessiten 1.200 milions de dòlars mensuals per a realitzar-hi una bona ajuda humanitària d’urgència;
b) El dèficit pressupostari del mateix ACNUR ha provocat la reducció de la seva ajuda en més de 660.000 dòlars;
c) Dels 160.000 refugiats saharauis s’han d’atendre a un 80% de dones i nens;
d) El Programa Mundial d’Aliments (PMA) necessita 3.000 tones d’aliments al mes;
e) El 70% de les dones refugiades a Tindouf pateixen anèmia;
f) El transport dels aliments es realitza en camions malgrat que la meitat d’aquests estan gairebé inservibles;
g) La taxa de creixement de la població als campaments de refugiats és molt elevada, fet que requereix la creació cada any de noves llars familiars;
h) En general, a Tindouf existeix un dèficit de més d’un 30% en el total de les racions mensuals.

1) Els reunits avui estem d’acord en què s’ha d’ aprofundir en la recerca d’una solució política i pacífica al conflicte del Sàhara Occidental. Reconeixem el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, a la vegada que reconeixem el deute moral que té Espanya, com a antiga potència colonial, a l’hora de buscar una solució definitiva a un conflicte que s’ha allargat innecessàriament. Sense un compromís polític fort, la cooperació només fa que donar solucions parcials a una situació indesitjable com pot ser el mateix establiment de camps de refugiats a Tindouf.

2) És per això que volem que el nostre partit, el PSC, adopti definitivament, en un mateix discurs i acció política, una postura clara i coherent al voltant del tema saharaui, que vagi des de totes les seves instàncies internes (implicant a les Secretaries de Cooperació, Relacions Internacionals i de la Dona, destacades entre totes les altres), a tots els Ajuntaments on obtingui representació, passant pel Parlament Europeu, el Parlament català i el Congrés dels Diputats espanyol. El PSC, com a partit polític que és, ha de fer pública la seva política dirigida al Sàhara, sabent donar resposta a les demandes dels seus militants i de la societat catalana en general.

3) El PSC vol consolidar uns criteris ben definits dirigits a realitzar la seva acció al desenvolupament, i aquests criteris han de fer-se acomplir en el cas saharaui. Concretament volem fer-nos partícips de les ganes que existeixen en la nostra militància per a què augmenti el nivell d’eficàcia, eficiència, transparència i coherència de la cooperació amb el Sàhara. També demanem que s’incorporin a la nostra cooperació al desenvolupament amb el Sàhara dos nous objectius estratègics amb caràcter transversal: potenciar la perspectiva de gènere en totes les actuacions, i intentar fer arribar la nostra ajuda als sectors més desafavorits de la societat saharaui.

4) El PSC declara el seu interès per seguir cooperant decididament amb el Sàhara a partir d’una anàlisi més profunda dels efectes que la seva cooperació pugui produir. És per això que ens plantegem donar un salt més qualitatiu que quantitatiu en les nostres actuacions, amb l’objectiu a la vegada d’explorar nous instruments i recursos, que puguin ser més efectius i que puguin traduir-se en millors resultats.

5) Concretament existeixen algunes propostes en la línia d’aconseguir un millor coneixement i una millor coordinació entre les dues parts vinculades en el procés de cooperació: el PSC i les contraparts saharauis. Es demana crear una Xarxa de Ciutats Agermanades amb el Sàhara (segurament vinculada a la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharaui) amb l’objectiu de compartir criteris i exigències; a la vegada que es recomana la inscripció de tots els projectes realitzats o per realitzar en el Registre del Ministeri de Cooperació Saharaui amb l’objectiu de conèixer millor allò que s’està fent, el lloc i qui ho està duent a terme. Es consideren vàlides les diferents modalitats de cooperació utilitzades fins ara; tant la cooperació directa amb el Frente Polisario, com la cooperació que es realitza entre Ajuntaments o entre escoles. També es valora positivament la possibilitat d’arribar a projectes cofinançats amb altres organitzacions o països.

6) Es demana augmentar la responsabilitat del PSC en la seva cooperació. No volem cooperar sense tenir un cert control sobre la nostra cooperació. Es demana fer un seguiment i una avaluació periòdica de tots els projectes engegats, que analitzi si s’ha arribat efectivament a la població-objectiu; si s’han acomplert els requisits exigits; si les necessitats esmentades segueixen essent les prioritàries; si la contrapart ha realitzat un bon treball d’acompanyament i monitoreig; i, si l’optimització dels recursos ha estat l’adequada. En el cas de la cooperació directa amb el Frente Polisario es demana una coordinació i planificació conjunta entre el PSC i el mateix govern legítim saharaui.

7) Des de la perspectiva catalana, el PSC adopta el compromís d’iniciar actuacions dirigides a fer més gran el coneixement i la sensibilització sobre la situació injusta que pateix el poble saharaui davant de la seva militància i de la societat catalana en general (s’esmenta la possibilitat d’organitzar una gran campanya mediàtica i publicitària a favor del referèndum), amb l’objectiu de legitimar encara més la seva aposta decidida de pressionar en les altes esferes de la política internacional per a poder arribar a una solució definitiva al conflicte.

8) Finalment, els militants i els simpatitzants del PSC, avui reunits en aquesta Jornada de reflexió sobre la cooperació amb el Sàhara, volem deixar paleses tres realitats molt discutides:

a) La cooperació al desenvolupament mal feta pot crear desigualtat en la mateixa societat saharaui i ésser contraproduent per la causa final del seu poble;
b) L’exportació de models occidentals, que perdin el punt de vista de la cultura i la manera de fer i pensar del poble saharaui, també pot tenir un efecte molt negatiu (per exemple, algunes actuacions com les colònies d’estiu o determinats projectes de cooperació assistencial, haurien de replantejar-se en el cas de no aconseguir els objectius esperats);
c) La cooperació al desenvolupament en el cas del Sàhara necessita del treball paral.lel en el terreny polític per a procurar acabar amb la situació de 160.000 ànimes, que viuen enmig del desert, lluny de la seva pàtria natural.

(Barcelona, 18/07/02)