ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ ESPANYOLA 2000

La CPD 2000 de l'Estat Espanyol

En els darrers 30 anys, la posició d’Espanya en l’escena internacional ha canviat radicalment: el 1979 Espanya encara era considerat pel Banc Mundial com un país en vies de desenvolupament, potencial beneficiari d’ajuda exterior; en l’actualitat, el mateix país elabora programes de cooperació internacional arreu del món, es troba present en els principals organismes multilaterals, contribueix a l’ajuda de la Unió Europea i participa activament en les tasques del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i per al Desenvolupament Econòmic (OCDE).

El que va fer primer Espanya va ser contribuir i augmentar significativament els recursos assignats a la majoria d’agències que integren el Sistema de Nacions Unides, les mateixes que formen la xarxa més important d’organismes multilaterals no financers amb competències en tasques de cooperació al desenvolupament. Al mateix temps, Espanya completà la seva presència dins dels organismes financers de caràcter multilateral com poden ser el Banc Mundial, l’Associació Internacional de Desenvolupament (IDA) i els diferents bancs regionals de desenvolupament.

Amb la seva integració a la Unió Europea, el 1986, Espanya va ampliar molt notablement el seu marc d’actuació internacional, participant activament de tots els organismes comunitaris responsables de la cooperació al desenvolupament. En concret, a partir de la seva adhesió, Espanya contribueix al pressupost comunitari amb un 6’39%; i participa, des del 1989, en les successives aportacions al Fons Europeu de Desenvolupament (FED) amb unes quotes del 6’66% al IV FED, del 5’89% al VII FED i del 5’84% al VIII FED.

Com a fita més destacable que representa el canvi viscut a Espanya en les últimes dècades hem d’esmentar la seva presència, des de 1991, al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, que és la instància encarregada de fixar els criteris i avaluar l’implementació de la política d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països donants.

Organització de la cooperació oficial espanyola

El 1976 es crea el Fons Espanyol d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), amb el que s’institucionalitzen els crèdits computables com AOD. Per a l’estudi i proposta del crèdits FAD, es crea una Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (CIFAD), la presidència de la qual correspon al Secretari Estat de Comerç. El 1989, amb la creació de la Companyia Espanyola de Finançament al Desenvolupament (COFIDES), institució especialitzada en el recolzament a la inversió de l’empresa espanyola en països en desenvolupament, queda ampliat el marc de la cooperació financera.

A nivell intern, el 1985, integrada dins del Ministeri d’Afers Estrangers, es crea la instància política responsable de la direcció, programació, control i avaluació de la política espanyola de cooperació al desenvolupament: la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI). Aquesta és el màxim òrgan polític especialitzat en cooperació al desenvolupament. Addicionalment, i amb funcions de coordinació de l’activitat de tots els Ministeris implicats en la cooperació, es crea, el 1986, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional (CICI), que és l’encarregada d’elaborar el Pla Anual de Cooperació Internacional (PACI), principal instrument, fins a l’actualitat, de previsió pressupostària en matèria de cooperació.

Per a l’any 2002, tenim aprovat pel Consell de Ministres, el 8 de febrer del mateix any, el següent PACI. Aquest Pla Anual queda emmarcat dins del Pla Director de la Cooperació Espanyola previst per al període 2001-2004 aprovat pel Consell de Ministres el 24 de novembre del 2004.

El sistema institucional espanyol de cooperació al desenvolupament dóna un salt qualitatiu amb la creació, el 1988, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), dependent de la SECIPI, com a institució executora de la política d’ajuda bilateral de caràcter no reemborsable. L’AECI es configura com la institució responsable de la definició i gestió de programes i projectes al desenvolupament, restant integrada per diversos instituts especialitzats en àmbits regionals com són l’Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI); l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab (ICMA); i l’Institut de Cooperació per al Desenvolupament (ICD); els dos últims dels quals, després de la reforma de 1994 han quedat integrats a l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en desenvolupament (ICMAMPD).

A banda de la seu central, l’AECI ha creat en els últims anys una àmplia xarxa d’Oficines Tècniques de Cooperació (OTC) als països amb cooperació prioritària espanyola. Paral.lelament a la creació de l’AECI, el 1988, es crea l’Oficina de Planificació i Evaluació (OPE), amb la missió d’assistir tècnicament la SECIPI en les tasques de programació, seguiment i avaluació de l’ajuda.

Finalment, el 1995, es crea el Consell de Cooperació al Desenvolupament (CCD), una instància consultiva en la qual participen els principals agents de la cooperació espanyola (diferents nivells administratius, ONGD i empreses, entre d’altres), instància amb la que fins avui en dia queda complert el marc institucional espanyol de l’ajuda al desenvolupament.

Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE)

El Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers actualment es divideix en tres Secretaries d’Estat:

a) Secretaria d’Estat d’Afers Europeus
b) Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors
c) Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI)

El Secretari d’Estat de Cooperació Internacional és a la vegada President de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Iberoamèrica des del primer instant ha estat un objectiu clau dins de la cooperació i la política exterior espanyola.

El model espanyol opta per una agència executora dels projectes de cooperació que depèn de la SECIPI, a la vegada part del Ministeri d’Afers Estrangers. Des del punt de vista del finançament, l’AECI també te vincles directes amb el Ministeri d’Economia, fet que queda demostrat amb l’existència d’òrgans de participació conjunta com poden ser el Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional i la Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament.

Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)

Mitjançant el Real Decret 3424/2000, de 15 de desembre, va ser aprovat l’Estatut de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). La Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, configurà l’AECI, adscrita al Ministeri d’Afers Estrangers, a través de la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI), com a òrgan de gestió de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament i determina que, en quant a la seva organització, finalitat, funcions i competències, restarà d’acord amb les màximes del seu Estatut.

L’AECI es concentra en quatre gran àrees de treball com són:

a) Cooperació Multilateral i Horitzontal
b) Ajuda Humanitària i d’Emergència
c) Cooperació amb Iberoamèrica
d) Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental

Per a la seva actuació geogràfica, l’AECI compta actualment amb dos instituts que es corresponen amb les dues Direccions Generals de Cooperació amb Àfrica, Àsia, Europa Central i Oriental, i Iberoamèrica: l’Institut de Cooperació amb Iberoamèrica (que es subdivideix en les Sudireccions de Mèxic, Amèrica Central i Carib; Amèrica del Sud i Afers Institucionals i Culturals); i l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en Desenvolupament (que es subdivideix en les Subdireccions de Països Àrabs i Mediterranis; Àfrica; i Europa Oriental i Àsia).

Quant a grans programes i projectes de l’AECI en l’actualitat podem destacar:

1) Programa “Cinema espanyol per a l’exterior”;
2) Programa “Azahar” (per al desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient i la conservació dels recursos naturals a la Mediterrània);
3) Programa “Araucaria” (per a la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible a Iberoamèrica);
4) Programa “Igualtat Dones i Homes” (que correspon a una altra prioritat horitzontal de l’actuació de l’Agència com són les qüestions de gènere);
5) Programa “Indígenes” (centrat a Amèrica Llatina);
6) Programa “Microcrèdits” (amb la creació d’un Fons per a la Concessió de Microcrèdits).

Dins de les estratègies d’intervenció de l’AECI, amb un enfoc transversal que influeix sobre totes les seves polítiques, tenim la lluita contra la pobresa; la sostenibilitat medioambiental; i, la igualtat entre dones i homes.

Dins dels sectors prioritaris d’aquestes estratègies d’intervenció podem esmentar:

1) La cobertura de necessitats socials bàsiques;
2) La inversió en l’ésser humà;
3) El desenvolupament de les infrastructures i la promoció del teixit econòmic;
4) La defensa del medi ambient;
5) La participació social, el desenvolupament institucional i el bon govern;
6) La prevenció de conflictes i la consolidació de la pau.

Els instruments per a dur a terme aquestes intervencions poden ser:

a) projectes, programes i cooperació tècnica;
b) ajuda alimentària;
c) ajuda humanitària;
d) crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament;
e) condonació i reconversió del deute extern;
f) programació de cofinançament d’ONGD;
g) sensibilització, educació i investigació sobre desenvolupament.

Durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea es va produir, el 22 de gener del 2002, la Compareixença de Miguel Ángel Cortés, Secretari d’Estat de Cooperació Internacional, davant la Comissió de Cooperació del Parlament Europeu, fent públiques les prioritats d’actuació europees en matèria de cooperació.

Regularment el Secretari d’Estat de Cooperació Internacional també realitza compareixences davant la Comissió Permanent No Legislativa de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.

Confederació Espanyola de Fons de Cooperació i Solidaritat

Els Fons de Cooperació són organismes no lucratius on es reuneixen Ajuntaments i altres institucions públiques i privades amb els objectius de contribuir al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució i la gestió d’un fons econòmic, que possibiliti una cooperació descentralitzada i que promogui un desenvolupament sostenible.

Els Fons que existeixen a l’Estat Espanyol tenen molt a veure en el seu origen amb les reivindicacions a favor del 0’7% del pressupost de les administracions públiques en benefici de la cooperació amb els països menys afavorits, i la vinculació del poder municipal amb la solidaritat internacional. Actualment associats existeixen el Fons Català (1986), el Fons Valencià (1992), el Fons Mallorquí (1993), el Fons Menorquí (1993), i l’Euskal Fondoa (1996).

Confederació Espanyola d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (CONGDE)

La CONGDE fou creada per set entitats fundadores amb l’objectiu de crear un òrgan de coordinació de les organitzacions no governamentals que treballaven en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament, educació per al desenvolupament i sensibilització. En l’actualitat l’integren més de cent socis i la majoria de coordinadores autonòmiques d’ONGD. Existeixen ONGD que estan presents a les coordinadores autonòmiques que no estan federades directament a la coordinadora central. En conjunt, la CONGDE i les diferents federacions autonòmiques mobilitzen a més de 250 organitzacions.

La CONGDE és per totes les ONGD que en són membres un punt de trobada, debat i reflexió on compartir inquietuds i plantejar propostes. Des de la CONGDE es dóna a conèixer el treball de les associacions no governamentals, des de la Coordinadora s’insta al govern i a les administracions públiques espanyoles, però també a altres institucions europees i internacionals, per a que prenguin mesures en l’ordre coemrcial, econòmic i financer que respectin i tinguin en compte els interessos dels països del Sud. La CONGDE també és un lloc des del qual es pot construir un diàleg interessant amb altres sectors socials organitzats com poden ser els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials o nous moviments socials, amb l’objectiu d’implicar-los cada vegada més en l’ajut al desenvolupament.

Banc normatiu

Plan Director de la Cooperación Española 2001-2004

Ley 23/98, de 7 de julio, de Cooperación Internacional al Desarrollo

Real Decreto 281/2001, de 19 de marzo, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo

Real Decreto 3424/2000, de 15 de diciembre, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Española de Cooperación Internacional

Decreto 23/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización de la Comisión Interministerial de Cooperación Internacional

Decreto 22/2000, de14 de enero, por el que se regula la composición, competencias, organización y funciones de la Comisión Interterritorial de Cooperación para el Desarrollo

Decreto 21/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo

Real Decreto 810/1999, por el que se crea la Comisión Interministerial para coordinar planes de ayuda humanitaria en el exterior