ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ EUROPEA 2000

La CPD de la Unió Europea 2000

La reforma de les relacions exteriors i la millora de la gestió de l’ajuda al desenvolupament són components clau de l’actual reforma de la Unió Europea. En l’actualitat es treballa en millorar l’eficàcia d’una política comunitària de cooperació al desenvolupament que haurà de ser complementària a l’acció dels Estats membres amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament econòmic i social dels països en vies de desenvolupament, la seva incorporació harmoniosa i progressiva a l’economia mundial i la lluita contra la pobresa a tot el món.

Específicament la millora de la gestió de l’ajuda externa de la Unió Europea és un component clau de la Reforma de la Comissió Europea iniciada el 1998, reforçada a partir del 2000 (Llibre Blanc de la Reforma de la Comissió del 2000 i Llibre Blanc sobre la Governabilitat Europea del 2001), i considerada prioritària ja abans de la crisi institucional viscuda l’any 1999.

Potser la reforma més destacable en els últims anys hagi estat la reforma administrativa de maig del 2001 sobre l’eficàcia i eficiència de les polítiques de cooperació (Reform of the Management of the European Community’s external assistance) mitjançant la reunificació del cicle de gestió de projectes sota la responsabilitat d’un agència autònoma d’implementació anomenada EuropeAid (que substitueix als Serveis Comuns per a les Relacions Exteriors, SCRE, establerts el 1998), l’adopció de la programació plurianual i la desconcentració de les responsabilitats de les delegacions europees arreu del món.

El mateix maig del 2001, la Unió Europea va establir les Estratègies de Cooperació per Països ACP (Country Support Strategies o CCS) i els Documents d’Estratègia Comú (Common Strategy Papers o CSP) per a la resta de països receptors d’ajuda comunitària.

Tot i que la cooperació al desenvolupament té una Direcció General específica liderada per un Comissari (Direcció General de Cooperació), en l’actualitat Poul Nielson, molts dels àmbits que afecten a la cooperació al desenvolupament amb països tercers es veuen afectats per les decisions i el tarannà d’altres Direccions Generals com poden ser: Comerç (Comissari Pascal Lamy), Ampliació (Comissari Günter Verheugen) i Relacions Exteriors (Comissari Chris Patten). Altres aspectes queden també en un terreny no gaire clar que podria afectar-se per l’actuació de la Política Exterior i de Seguretat Comú (PESC), davant de la qual es troba el Secretari General del Consell, l’espanyol Javier Solana. El repartiment de les competències entre la mateixa Comissió i la seva Direcció General de Cooperació, i l’Agència EuropeAid, també s’hauran de definir de forma més clara en el transcurs dels propers mesos.

La Unió Europea és directament responsable de cinc programes de cooperació amb 77 països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), Amèrica Llatina i Àsia (ALA), el Mediterrani (MEDA), Àsia Central i de l’Est (Tacis) i els Balcans Occidentals (Pla Especial de Reconstrucció per al Sudest Europeu). Cada marc regional de cooperació es troba sota la supervisió d’un comitè específic del Consell de Ministres Europeus de Desenvolupament. Els programes d’ajuda exterior de la Unió Europea arriben a un total de prop de 9.000 m. d’€ anuals, als que hem d’afegir els recursos dels Fons Europeu de Desenvolupament (FED) per als països ACP (13.500 d’€ sota el 9. FED per al període 2000-2007).

La posició conjunta de Consell i Comissió pel que afecta a la Política Comunitària de Cooperació al Desenvolupament pot trobar-se en el següent document: The European Community’s Development Policy – Statement by the Council and the Commission (DE 105), de desembre de l’any 2000.

Durant el mes de setembre de 2002 la Unió Europea, en boca del seu Comissari de Cooperació, Poul Nielson, ha promès un increment especial de la seva Ajuda Oficial al Desenvolupament de 2.000 m. d’€ durant el període 2003-2006, amb motiu de la Conferència Mundial sobre Desenvolupament Sostenible realitzada a Johannesburg.

La cooperació europea es divideix per prioritats geogràfiques:

La Unió Europea té un règim de cooperació especial amb els anomenats Països i Territoris d’Ultramar (PTU), generalment possessions de països europeus amb un status especial en altres continents. Segons l’Annex II del Tractat de la Unió Europea aquests territoris són: Groenlàndia, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, Terres australs i antàrtides franceses, Illes Wallis i Futuna, Mayotte, Saint-Pierre et Miquelon, Aruba, Antilles Neerlandeses, Anguila, Illes Caiman, Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Illes Sandwich del Sud, Montserrat, Pitcairn, Santa Elena, Territori antàrtic britànic, Territoris Britànics de l’Oceà Índic, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques i Les Bermudes).

La Unió Europea i els Països ACP

Les relacions entre la Unió Europea i els països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP) varen ser redefinides i normalitzades a partir de les proclamacions d’independència d’aquests últims. La Convenció de Lomé, signada el 1975 i actualitzada periòdicament, va convertir-se en un dels pilars de la política exterior de la Unió Europea i va servir comla primera experiència sistèmica de cooperació al desenvolupament amb els països més pobres del món.

El procés de Lomé poc a poc es va anar esgotant fins que els mateixos països de la Unió Europea i ACP varen signar uns nous acords del 23 de Juny de l’any 2000 a Cotonou (Benín). Els Acords de Cotonou venien a incloure els 5 Acords de Lomé anteriors i actualitzaven d’aquesta manera la política europea vers els països més necessitats.

Les relacions de la Unió Europea amb Sudàfrica, malgrat tractar-se d’un país africà, s’han d’emmarcar dins d’un marc jurídic especial.

La Unió Europea i Amèrica Llatina

Fins a les darreres reformes europees, els països d’Amèrica Llatina, a excepció del Carib, eren considerats a banda, juntament amb els països de tot Àsia (antics països ALA), degut a no formar part del grup de països ACP i no haver signat els Acords de Lomé. Actualment el sistema de cooperació amb els països llatinoamericans segueix una lògica independent a partir de les negociacions amb diferents agrupacions regionals com poden ser Centreamèrica, la Comunitat Andina o Mercosur. Tots aquests països juntament amb Mèxic, Xile i algun invitat caribeny, formen part del Grup de Rio, amb el qual la Unió Europea manté també relacions molt fluïdes.
Els programes europeus dirigits cap a Amèrica Llatina, actualment tots ells gestionats per l’Agència EuropeAid, són els següents: AL-INVEST (petita i mitjana empresa); ALFA (educació); URB-AL (ciutats); ALURE (energia); ATLAS (Cambres de Comerç i Indústria); ALIS (societat de la informació); i, ALBAN (universitats).

La Unió Europea i Àsia

La Unió Europea, al igual que en el cas d’Amèrica Llatina, està redefinint les seves estratègies i relacions amb el continent asiàtic. No cal dir que aquest continent s’ha vist engrandit a partir de la independència de les antigues repúbliques soviètiques d’Àsia Central. De la mateix manera, cal trobar un equilibri entre el recolzament a les potències regionals que representen Indonèsia, les Filipines, Pakistà, Índia o Iran; la política a seguir vers alguns Estats considerats perillosos, cas d’Irak o Corea del Nord; la cooperació amb una potència del futur com és Xina; la majoria de països musulmans; i, països tan pobres com poden ser Bangla Desh, Bhutan o Nepal.

La Unió Europea i la Mediterrània

El procés iniciat a Barcelona el 1995 ha viscut en els últims anys un període de dubtes i indecisions. La Mediterrània és entesa per la Unió Europea en el seu sentit més ampli, des del Pròxim Orient fins ben entrada l’Àfrica Subsahariana, a Mauritània. En aquest cas ens trobem en una zona en la que han sobreviscut alguns dels conflictes més llargs de la història recent: Sàhara Occidental, Argèlia, Balcans, Xipre, Palestina i la qüestió kurda. Problemes afegits com poden representar l’increment de la immigració, la por al fonamentalisme islàmic i el caire dels règims polítics que governen els països de la ribera sud del Mediterrani provoquen una urgència immediata en la millora de les polítiques de cooperació de la Unió Europea i un increment de l’efectivitat dels programes MEDA. Aquests programes tenen l’objectiu últim de representar mesures financeres i tècniques per acompanyar la reforma de les estructures socials i econòmiques en els països mediterranis que no són membres de la UE.

A banda de les estratègies regionals, la Unió Europea té definides certes priotirats i estratègies de tipus sectorial:

Estratègia de Reducció de la Pobresa

La Comissió Europea ha inclòs com una de les seves polítiques prioritàries en els propers anys l’estratègia de reducció de la pobresa als països amb un índex més baix de desenvolupament. D’acord amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, la Direcció General de Cooperació desenvolupa uns documents anomenats Poverty reduction strategy papers (PRSP) que analitza la situació d’aquests països.

Àmbit de la Prevenció de Conflictes

D’acord amb les recomanacions de Nacions Unides i del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), les polítiques de cooperació de la Unió Europea incorporen la cultura de la pau i la prevenció de conflictes com a elements condicionants fundamentals a l’hora d’assegurar el seu èxit. En aquest sentit la majoria de les actuacions s’han dirigit al continent africà amb la finalitat de posar fi a les diferents crisis de governabilitat viscudes en el darrers anys.

Àmbit dels Drets Humans i la Democratització

Com a línia prioritària en les relacions exteriors de la Unió Europea, l’enfortiment de les polítiques a favor del respecte als drets humans i la democratització representen en l’actualitat una condició per als països en vies de desenvolupament a l’hora de voler accedir a l’ajuda de la cooperació europea. La integració definitiva dels principis de respecte als Drets Humans i a la Democratització va produir-se de forma integral en totes les polítiques de la Unió Europea a partir de l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea, l’1 de novembre de 1993.

Dins de l’organització de la cooperació de la Unió Europea hem de destacar l’existència de l’Agència de Cooperació EuropeAid i l’Oficina Europea d’Ajut Humanitari ECHO:

EuropeAid Co-operation Office

L’Agència EuropeAid va començar a funcionar efectivament l’1 de Gener del 2001 a partir de la reforma dels mecanismes de cooperació iniciats per la Comissió Europea.

La missió de l’Agència més concretament és la d’implementar l’ajuda al desenvolupament de la Comissió que queda establerta pel pressupost de la Unió Europea i el Fons Europeu per al Desenvolupament. L’Agència no s’ocupa, d’altra banda, dels programes d’ampliació (Phare, Ispa i Sapard), activitats humanitàries, assistència financera, PESC ni de les Facilitats de Reacció Ràpida.

L’Agència executa l’avaluació dels projectes i programes de la Unió Europea en el terreny de la Cooperació Internacional tot valorant la seva efectivitat i la bona coordinació dels agents vinculats.

L’Agència inclou en el seu organigrama 8 Direccions:

- La Direcció A té 6 Unitats i és responsable per als programes europeus, el Caucas i Àsia Central (inclosa Mongòlia).

- La Direcció B té 7 Unitats i és responsable per als programes del Sud del Mediterrani de Pròxim Orient.

- La Direcció C té 7 Unitats i és responsable per als programes als països de l’Àfrica, Carib i Pacífic (inclosa Sudàfrica i Cuba).

- La Direcció D té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Àsia.

- La Direcció E té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Amèrica Llatina.

- La Direcció F té 6 Unitats i és responsable de programes sectorials com poden ser el cofinançament d’Organitzacions No-Governamentals; l’enfortiment de l’estratègia d’enfortiment dels Drets Humans i de la Democratització; Medi Ambient; Desenvolupament Social (drogues i gènere, entre d’altres) i seguretat alimentària.

- La Direcció G té 5 Unitats i recolza les altres Direccions amb material operatiu.

- La Direcció H té 6 Unitats i recolza les altres Direccions amb material organitzatiu.

European Community Humanitarian Office (ECHO)

L’Oficina d’Ajut Humanitari de la Unió Europea (ECHO) té un status particular dins de l’organigrama de la Unió Europea. Si l’Agència EuropeAid implementa les polítiques de cooperació de la Direcció de Desenvolupament, l’Oficina ECHO es concentra en l’apartat de l’Ajut Humanitària, tot seguint el Reglament 1257/96 que la descriu. L’Oficina realitza Operacions arreu del món donant resposta a les necessitats més urgents degudes a situació de guerra o de catàstrofe natural; busca Partners amb els quals s’ha de coordinar en el terreny; elabora Estadístiques; manté un criteri absolut de transparència en l’apartat de Finances; publica Informes i Manuals; així com s’especialitza en l’Avaluació de la cooperació realitzada per la Unió Europea.

L’Oficina ha recolzat la creació d’un Diploma de Postgrau sobre Assistència Humanitària a partir de la Xarxa d’Assistència Humanitària NOHA fundada el 1994, de la que en formen part les següents universitats: Catòlica de Lovaïna (Bèlgica), Aix.Marseille III (França), Bochum (Alemanya), College de Dublin (Irlanda), Groningen (Holanda), Deusto (Espanya) i Uppsala (Suècia).

+ Ajudes Humanitàries gestionades per ECHO l’any 2000

PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€ PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€
Àfrica/Carib/Pacífic 170,2 Àsia 77,1
Etiòpia/Eritrea 22,5 Afganistan/Pakistan/Iran 21,6
Rep. Dem. Congo 20,0 Timor Oriental 10,5
Sierra Leone/Guinea/Libèria 16,1 Cambodja/Vietnam 10,4
Angola 15,8 Corea del Nord 8,1
Burundi 13,8 Indonèsia 7,5
Sudan 11,0 Índia 5,8
Moçambic 9,7 Altres 13,2
Somàlia 6,5 Amèrica Llatina 24,5
Altres 27,9 Veneçuela 6,7
Europa Oriental/ex Repúbliques Soviètiques 147,6 Colòmbia 6,5
Balcans Occidentals (antiga Iugoslàvia i Albània) 98,7 Altres 11,3
Rússia (principalment Txetxènia) 24,4 Prevenció i preparació davant del risc de catàstrofes 7,5
Tadjikistà 15,0 Altres partides de la despesa 16,3
Altres 9,5 Experts sobre el terreny, 12,0
Àfrica Septentrional/Orient Mitjà 48,5 Estudis, informacions, avaluacions i auditories 4,3
Orient Mitjà 23,9
Sàhara Occidental 13,9
Iraq 8,6
Altres 2,1 Total 491,7


A continuació esmentem alguns dels òrgans i mecanismes també implicats en el procés d’elaboració de les polítiques de cooperació de la Unió Europea:

Fons Europeu de Desenvolupament (FED)

Els Fons Europeu de Desenvolupament és l’instrument financer principal de la cooperació al desenvolupament destinada als Estats ACP, així com als Països i Territoris d’Ultramar (PTU).

Tot i que, arrel d’una petició del Parlament Europeu, el pressupost comunitari reserva des de 1993 un títol per al Fons, el FED no forma part integrant del pressupost comunitari general, sinó que es finança mitjançant les aportacions dels Estats membres, a més de tenir les seves pròpies normes financeres i ésser dirigit per un comitè específic.

Des de la celebració del primer conveni d’associació el 1964, els cicles del FED segueixen, en general, els dels acords/convenis d’associació (Yaundé I i II, Lomé I, II, III, IV i IVbis). Actualment ens trobem sota el 9. FED, celebrat durant el mateix període que l’Acord de Cotonou, dotat amb una suma de 13.500 milions d’€ per un període de cinc anys, com havíem dir ja anteriorment.

L’ajuda al desenvolupament proporcionada pel FED s’inscriu en un marc europeu més ampli. Dins de la Unió Europea, existeixen per una banda els fons del pressupost general de la comunitat que estan sempre disponibles. Per una altra banda, al temps que administra una part dels recursos del FED (els prèstams i els capítals de risc), també podem comptar amb la contribució dels recursos propis del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que per al quinqueni del 9. FED puja a 1.700 milions d’€.

Parlament Europeu: Comissió de Desenvolupament i Cooperació

La Comissió de Desenvolupament i Cooperació del Parlament Europeu és responsable de la promoció, l’aplicació i el monitoreig de la política europea de desenvolupament i cooperació segons els articles 177-181 del Tractat de la Unió.

Concretament, la Unió Europea, mitjançant la seva acció parlamentària està obligada a mantenir un diàleg polític amb els països en vies de desenvolupament; incloure el Sistema de Preferències Generalitzades i promoure les relacions econòmiques, el comerç i la inversió en aquests països; afavorir-los amb ajuda humanitària, d’emergència i aliments en el cas de necessitat; cooperar de forma tècnica i financera amb els mateixos; millorar els seus nivells sanitaris, educatius, productius i de desenvolupament rural; a la vegada que donar suport als processos de democratització, good governance i protecció dels drets humans.

Assamblea Interparlamentària UE-ACP.

Segons els Acords previstos entre la Unió Europea i els països ACP, un grup de parlamentaris europeus es reuneix periòdicament amb un nombre igual de parlamentaris provinents d’aquests països per debatre el bon funcionament de la política de la cooperació europea.

Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació.

Dins de l’organització del Consell de la Unió Europea es reuneixen periòdicament els Ministres i els seus homòlegs del ram de cada país membre.

Durant la darrera Presidència Espanyola de la Unió Europea, el primer semestre de 2002, cal esmentar les Conclusions Generals de les reunions celebrades a Barcelona (15-16 de Març) i Sevilla (21-22 de Juny). Durant aquesta Presidència es va celebrar el Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació el 30 de Maig del 2002.

Consell de Ministres Conjunt UE-ACP.

La sessions del Consell Conjunt de Ministres de Desenvolupament i Cooperació UE-ACP es celebren generalment a Brusel.les o a la capital de l’Estat-Membre que ocupa la Presidència rotatòria.
El darrer Consell es va produir el passat Juny de l’any 2002 a la República Dominicana.


LEGISLACIÓ

Tractat de la Unió Europea
TÍTOL XX: La cooperació al desenvolupament (Art. 177-181)

Article 177

1. La política de la Comunitat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, que és complementària de les dutes a terme pels estats membres, ha d’afavorir:

- el desenvolupament econòmic i social durador dels països en desenvolupament i, particularment, dels més desafavorits;
- la inserció harmònica i progressiva dels països en desenvolupament dins l’economia mundial;
- la lluita contra la pobresa als països en desenvolupament.

2. La política de la Comunitat en aquest àmbit ha de contribuir a l’objectiu general de desenvolupament i consolidació de la democràcia i de l’estat de dret, com també a l’objectiu del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals

3. La Comunitat i els Estats membres han de respectar els compromisos i tenir en compte els objectius que han acordat en el marc de les Nacions Unides i d’altres organitzacions internacionals competents.

Article 180

1. La Comunitat i els estats membres han de coordinar les seves polítiques en matèria de cooperació per al desenvolupament i concertar els seus programes d’ajut, i també en el marc de les organitzacions internacionals i amb motiu de conferències internacionals. Poden emprendre accions conjuntes. Els estat membres han de contribuir, si cal, a l’execució dels programes d’ajut comunitaris.

2. La Comissió pot adoptar qualsevol iniciativa adequada per promoure la coordinació a què fa referència l’apartat 1.



Quarta Part: L’associació dels països i territoris d’ultramar ( Art. 182-188)

Article 182

Els estats membres convenen associar a la comunitat els països i els territoris no europeus que mantenen relacions particulars amb Dinamarca, França, els Països Baixos i el Regne Unit. Aquests països i territoris, a partir d’ara denominats “països i territoris”, s’enumeren a la llista que constitueix l’objecte de l’annex II al present Tractat.

La finalitat de l’associació és la promoció del desenvolupament econòmic i social dels països i territoris, i l’establiment d’estretes relacions econòmiques entre aquests i la Comunitat en el seu conjunt.

D’acord amb els principis enunciats al preàmbul del present Tractat, l’associació ha de permetre, en primer lloc, afavorir els interessos i la prosperitat dels habitants d’aquests països i territoris, a fi de conduir-los al desenvolupament econòmic, social i cultural que esperen.

Article 187

El Consell, per unanimitat, a partir dels resultats assolits en el marc de l’associació dels països i territoris a la Comunitat i sobre la base dels principis continguts en el present Tractat, ha d’adoptar les disposicions relatives a les modalitats i el procediment per a l’associació de països i territoris a la Comunitat.


Generalitats

Reglamento (CE) n. 1726/2001 del Consejo, de 23 de julio de 2001, por el que se modifica el Art. 21 del Reglamento 1292/96

Reglamento (CE) n. 975/1999 del Consejo, de 29 de abril de 1999, por el que se fijan los requisitos para la aplicación de las acciones comunitarias de cooperación al desarrollo que contribuyan a alcanzar el objetivo general de desarrollar y consolidar la democracia y el Estado de Derecho así como el de respetar los derechos humanos y las libertades fundamentales

Reglamento (CE) n.1659/98 del Consejo, de 17 de julio de 1998, sobre cooperación descentralizada

Reglamento (CE) n.1292/96 del Consejo, de 27 de junio de 1996, sobre la política y la gestión de la ayuda alimentaria y de las acciones específicas de apoyo a la seguridad alimentaria

Fons Europeu de Desenvolupament (FED)

Recomendación del Consejo, de 5 de marzo de 2002, por la que se aprueba la ejecución por la Comisión de las operaciones del VIII. FED (1995) para el ejercicio 2000

2000/771/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los Estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a las medidas y los procedimientos que deben adoptarse para la aplicación del Acuerdo de Asociación ACP-CE

2000/770/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a la financiación y la adminsitración de la ayuda comunitaria con arreglo al protocolo financiero del Acuerdo de Asociación entre los Estados de África, el caribe y el Pacífico y la Comunidad Europea y sus Estados miembros firmado en Cotonú (Benín) el 23 de junio de 2000 y a la asignación de ayuda financiera a los países y territorios de ultramar a los que se aplica la cuarta parte del Tratado CE

Decisión n.2/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa al incremento del mecanismo de ajuste estructural

Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados

86/126/CEE: Acuerdo interno relativo a la financiación y a la gestión de las ayudas de la Comunidad

Ajuda als Països No Associats

Reglamento (CEE) n.443/92 del Consejo, de 25 de febrero de 1992, relativo a la ayuda financiera y técnica y a la cooperación económica con los países en vías de desarrollo de América Latina y Asia

Sistema de Preferències Generalitzades

Reglamento (CE) n.602/98 del Consejo, de 9 de marzo de 1998, por el que se extiende en favor de los países menos avanzados en el ámbito de aplicación de los Reglamentos (CE) 3281/94 y 1256/96 relativos a los planes comunitarios plurianuales de preferencias arancelarias generalizadas

Associació amb els Països d’Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP)

2002/168/CE: Decisión n.2/2001 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 20 de diciembre de 2001, condonando todos los préstamos especiales correspondientes a los países menos desarrollados (PMD) y a los países pobres muy endeudados (PPME) de la región ACP que subsistan tras la plena aplicación de los mecanismos de alivio de la deuda de la iniciativa PPME

Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados

98/453/CE: Decisión del Consejo de 6 de julio de 1998 relativa a una ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados