ACTE DE GRADUACIÓ DE TREBALL SOCIAL 2009

Discurs llegit durant la Cerimònia de Graduació de la Promoció 2006/2009 d'Estudiants de Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.

Si us he de ser sincer us he de confessar que em fa molta il.lusió trobar-me aquí dirigint-vos aquestes paraules, sobretot perquè em sembla molt divertit: fa molts pocs anys jo em trobava allà baix i també en aquell moment em semblava enormement divertit.

Avui us vull parlar, per sobre d’altres coses, de la paraula Compromís: compromís amb el que heu fet fins ara i el que penseu fer en el futur immediat, que ha estat i és exclusivament la vostra voluntat.

No us vull fer classe com de costum, però sí us vull parlar d’aquelles coses que a mi m’agraden i particularment em preocupen. Són aquelles coses que generalment comparteixo a les aules universitàries cada curs amb els meus alumnes, com ha passat en el vostre cas.

Aquestes coses són els Països, els Dies i les Persones.

Les Persones són tothom, però avui especialment vosaltres. Els Països cada vegada més és el Món, i els Dies són l’era actual que ens ha tocat viure, aquella que coneixem sota el nom d’Era de la Globalització.

Si em regaleu un petit moment, en aquest sentit, us vull descriure l’estat del món que teniu per davant, resumit en deu objectius o reptes que haureu de lliurar com a bons professionals que sereu. El món que deixem avui darrera i el que comença ràpidament demà estarà marcat per:

1) la recerca d’un nou lideratge internacional (caldrà veure què farà Obama);
2) l’enfortiment d’un govern mundial sota el principi bàsic del federalisme que predica “la unió des del respecte a la diferència”;
3) la reforma estructural del sistema econòmic, financer i comercial internacional, per conduir-lo el més a prop possible d’una ètica fonamental;
4) la lluita decidida contra tota forma de pobresa i exclusió, sobretot pel que respecta a superar la crisi alimentària i la lluita contra malalties endèmiques;
5) la defensa del medi ambient que ens pertany a tots, a partir de la nova doctrina del decreixement;
6) la gestió complexa dels fluxos migratoris tot acceptant que la societat postmoderna és multicultural per definició;
7) l’aposta per una cultura de pau que només es pot aprendre des de les escoles i superant la carrera d’armaments i la influència del complex militar-industrial;
8) la reformulació de l’Estat de Benestar de tipus europeu com a model exportable a la resta del planeta, reconeixent d’avantmà que “no hi ha llibertat sense aconseguir més quotes d’igualtat”entre totes les persones que compten a la Terra;
9) la construcció d’una societat en xarxa, tot aprofitant les noves tecnologies de la comunicació, que ens poden aportar de nou un gran progrés a tota la humanitat;
10) i, finalment, l’aposta decidida per una democràcia més participativa i directa que es concentri en la millora de la seva qualitat.

Fa tot just uns dies que rellegia l’obra Filosofia Política de l’autor argentí Mario Bunge, deixeble a la vegada del gran professor Ernesto Sábato, i em convencia a mi mateix de què existeixen Tres Valors Cabdals per fer front a aquest món tan vigent que us he descrit, el de l’Era de la Globalització. I aquests són:

1) La Solidaritat, entesa com a empatia amb qualsevol ésser humà;
2) La Cooperació, amb el missatge implícit que ho hem de fer entre tots;
3) i, la Democràcia Integral, sota la premissa de què tots valem el mateix i hem d’acceptar el criteri de la majoria.

La Globalització de què us he parlat tantes vegades l’hem d’interpretar en la mesura del possible, i malgrat el panorama comentat anteriorment, d’una forma positiva, si es sap canalitzar bé. En tot cas ella no té marxa endarrera. Ja vàrem aprendre a corregir els que a la meva generació l’havien acusada d’”antiglobalització”, i escollírem el concepte “d’altermundisme”. L’expressió “Un altre món és possible” segueix ben viva.

Us animo doncs, amb la vostra feina, que feu factible el fet de què tot pugui anar d’una altra manera, cap a millor és clar. En sou responsables ineludibles.

Llavors haureu d’escollir entre dues maneres de fer les coses, i serà quan recordareu els meus sermons de l’assignatura: la neoliberal, que prima l’especulació, l’egoisme, l’acumulació de capital (el “todo vale”)...; i, una altra, en la qual es pensa que fer avançar els endarrerits resulta la millor garantia per assegurar-nos el nostre mateix benestar.

Aquest és en gran mesura el criteri de retorn a una ètica global, universal, única i compacta, a la qual abans ja havia fet esment.

Avui, aquesta tarda, com us deia al principi, us vull parlar només com a persones, graduades a partir d’ara, però en definitiva persones, companyes, amigues, conegudes... A partir d’ara mateix m’encantarà relacionar-me amb vosaltres com a Iguals, no com a Professor i Alumnes. Realment resulta un plaer amb el temps veure-us de nou treballant a les administracions o a la mateixa universitat.

L’objectiu que us heu marcat i que heu aconseguit el teniu clar sense dubte: fent una cosa per vosaltres mateixos aconseguireu donar molt a la resta de nosaltres, i de l’aplicació de les eines que he intentat donar-vos a conèixer n’estic segur de què en brollarà més Progrés, el qual serà en una única direcció i per tota la població.

Moltes gràcies; que tingueu molta sort!

(Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, Tarragona, Juny 2009)