DRET AMBIENTAL

Set consideracions per feer més creible la defensa local del Medi Ambient a l'Estat Espanyol

1) El problema fonamental de la protecció constitucional de l’ampli medi ambient és sobretot donat pel gran abast del mateix. Si en algun moment es va voler convertir aquesta protecció del medi ambient en una part intrínseca dels pilars fonamentals del sistema polític i constitucional de les societats avançades europees, fins a dia d’avui cal remarcar que els ritmes d’aplicació són diferents i diversos segons la latitud geogràfica de què parlem;

2) Malgrat el dit per començar, cal confirmar l’orientació alemanya (Sozial Staat) de la part social que apareix amb força en la Constitució Espanyola de 1978; és dins d’aquesta voluntat social-ambiental que ajuda a fonamentar un Estat del Benestar que es construeix a la península ibèrica gairebé amb quaranta anys de retard en relació a la resta de la part occidental del continent europeu, que s’accepta la nostra preocupació pel medi ambient;

3) Només després de l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea i a partir de 1986, més concretament, amb l’entrada en vigor de l’adhesió, el Dret Comunitari Ambiental Europeu fins a la data desenvolupat, i a través de la pressió de la major tradició en aquest àmbit protectora dels països centreeuropeus i nòrdics, es transformarà en l’autèntic motor per al desenvolupament d’un marc jurídic espanyol ambiental;

4) Aquesta preocupació ambiental espanyola evidentment, en l’actualitat, amb la perspectiva de més de vint anys d’integració europea, té una problemàtica essencial en el marc de l’aplicabilitat de mesures que s’han vist transposades amb escassetat de recursos i gairebé sense temps de pair-les en si mateixes, ni per part del legislador més local, ni per part dels polítics casuals, ni per part de la ciutadania objectiu en general;

5) Una altra problemàtica de l’aplicabilitat de la legislació ambiental en el cas espanyol ve determinada per la distribució de competències realitzada a través dels articles 148 i 149 de la CE, entre Comunitats Autonòmiques i Estat; ens trobem amb casos com el de la contaminació lumínica en el qual la CCAA catalana disposa normes abans que l’estatal; o de la mateixa manera podem esmentar el cas de la contaminació lumínica, on fins i tot havent-hi legislació catalana no existeix encara normativa estatal;

6) Definitivament i amb la perspectiva que ens ofereix el temps, podem observar com la maduresa alemanya en el tracte de respecte al medi ambient fa que hi hagi una incorporació europea de la seva influència que té una doble incidència sobre el legislador espanyol: la inspiració de la Constitució del 78 en la Llei Fonamental de Bonn, i la incorporació paulatina dels nostres legisladors a l’acquis comunitari;

7) Si sobretot ens hem centrat en la incorporació espanyola de l’objectiu de protecció del medi ambient, en la història particular de l’article 20a alemany també s’ha de destacar el que resultaria igualment vàlid per la resta d’articles principals de les constitucions europees comparades: la declaració d’intencions resulta ser un punt de partida que resulta més o menys transcendent segons qui governi el timó comunitari o els designis de cada Estat Membre, amb èpoques de més efervescència i d’altres d’endormiscament.

(Maig 2008)