NUEVO CAPÍTULO EN LIBRO

Las Fronteras Porosas del miedo, Luis Ernesto Ocampo (Coordinador), Editorial El Aleph, Buenos Aires, 2013. Descripción del libro "Las fronteras porosas del miedo" La obra compartidareúne a un cúmulo de académicos y analistas, quienes desde diversas trincheras geográficas y disciplinares concurren al estudio de los fenómenos de violencia y miedo que transitan nuestras ciudades, y el mundo globalizado. Ciudad, migración, medios de comunicación, cuerpo, adicción, tortura, represión,violencia, exclusión e individualización constituyen solo una parte de los referentes abordados en el texto para develar la fragilidad porosa sobre la cual se sustentan los miedos, y los usos perversos que de este se desgajan. El miedo sustrae el mañana al cuerpo social, roba la posibilidad de construir comunidad, de atisbar a escenarios de certeza en el acumulado de incertidumbres elaboradas para mantener sumisión y control en el colectivo. Los miedos son enemigos ineludibles de la cohesión comunitaria. El agregado es atomizado, se fragmenta, da paso a la individualización en donde cada uno termina por confiar solo en sus propias capacidades y saberes. Los individuos se reconstruyen, se retraen y aíslan, cuestionan la utilidad de las instituciones, rehúyen el encuentro en el espacio público, el dialogo se cancela, y se erige la auto reclusión domiciliaria como única opción de adquirir seguridad en escenarios, ideológicamente, cargados de infortunio. Índice Prólogo Introducción Límites, márgenes y bordes: las conexiones entre ciudad, colonia, segregación y racialización Una aproximación conceptual Adrián Scribano El exilio español en el Magreb Oliver Klein Bosquet La experiencia de lo ‘paralelo’: el caso guatemalteco en relación a la experiencia de la Comisión Internacional Contra la Corrupción y la Impunidad (cicig) David C. Martínez-Amador Economía política del miedo Divvio Gallegos Paniagua y José Guadalupe Vargas Hernández Lenguaje televisivo: “educador” de la sociedad Liliana Yonué Covarrubias Hernández La imagen del cuerpo desarticulado en los medios masivos de comunicación Raúl R. Villamil Uriarte Los miedos en los jóvenes Yanela Alves y Luis E. Ocampo Banda Video capítulo:La construcción del imaginario del miedo y la estigmatización del joven y su barrio Marina Schucky El discurso de una joven adicta analizado sistemáticamente mediante el Algoritmo David Liberman (ADL) Carolina Coronel Aispuro La jerga de la violencia y el lenguaje de la angustia Jorge Gastélum-Escalante, Samantha Palazuelos-Arciaga y Rita Solís-Martínez Individualización: el lenguaje de la violencia invisible Luis E. Ocampo Banda y Adolfo Lizárraga Patrón

CONSULTA SOCIAL DEL DEUTE EXTERN A CATALUNYA 20/03/2000

La Consulta Social del Deute Extern, Xarxa Ciutadana per l´Abolició del Deute Extern (XCADE), Editorial Mediterrània, Col.lecció Polítiques 29, Barcelona, 2001. "Un d'aquests nodes que havien assumit tàcitament la coordinació comarcal era Reus (...). Entre el Centre Llatinoamericà i el GEPEC van preparar el material de campanya (...). Fins i tot van tenir temps per estendre el projecte a la comarca: Cambrils, l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Vilaplana... I fora de la comarca varen parlar amb Valls, ho van intentar repetidament amb Tarragona... Un tal Carlos s'encarregava de transmetre'ns sempre aquestes sensacions." "20 de febrero: a la llista de nodes definitius n'hi hem de sumar alguns d'ells ja coneguts: Igualada, Moià, Vilanova i la Geltrú, Talarn, Cambrils, Llorenç del Penedés i la Riera de Gaià." "Cambrils s'acabava d'afegir amb molta força, en estreta col.laboració amb Reus, però calia incidir a les comarques de l'Ebre." "Les comarques on es van recollir un major nombre de vots van ser les de la provincia de Barcelona, així com el Gironès i el Baix Camp (11.733 Participants, 11'4% del Cens, i 18'8% dels Votants." "En tot cas, sí que es va detectar una major presencia de vot d'immigrants en municipis com ara Barcelona (a Ciutat Vella), Arbúcies, Cambrils o Palafrugell, amb participacions superiors al 5% dels vots emesos." "A Cambrils, al Baix Camp, tot i que els dies previs va ser necessari tenir algua reunió amb l'Ajuntament, davant la seva preocupació per la prohibició de la Consulta i per tal de garantir que no hi hagués més problemes, no hi va haver cap incident destacable. La normalitat va ser la tònica, amb 7 urnes, 50 voluntaris i una alta participació entre els immigrants."

Conferència a Blancafort de la Conca

BLANCAFORT: CICLE DE CONFERÈNCIES 2013: “EL FUTUR DE L’ESTAT DE BENESTAR A EUROPA” A càrrec del Professor de Ciencia Pólítica de la URV, Oliver Klein Bosquet El divendres passat 13 de desembre, va tenir lloc en el nostre Casal de la Gent Gran la Conferència programaa sobre “El futur de l’estat de benestar a Europa”. Aquesta conferència, organitzada per l'Ajuntament de Blancafort i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, està inclosa en el cicle de conferències per a l'any 2013 dissenyat i dirigit especialment al Casal de Jubilats de Blancafort, si bé es tracta d'actes oberts a tothom. La Conferència va ser a càrrec del Sr. Oliver Klein Bosquet, Professor de la URV, el qual va estar preparant tot el material en tant els assistents arribaven i s'acomodaven. La introducció es va referir a les bases i orígens segons els acords adoptats en els Tractats de Roma, signats en 1957 per Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, i els Països Baixos. Seguidament es van abordar les interpretacions i criteris de comparació, entenent-se per Estat del Benestar, com a concepte general, un sistema en el qual correspon a l'Estat, o sigui a la societat organitzada democràticament, assumir la responsabilitat del benestar social i econòmic dels seus membres. Existeixen en realitat diferents models socials en el si de la UE. Malgrat que cada país té unes particularitats pròpies, es poden distingir quatre models diferents: · El model nòrdic, de Dinamarca, Finlandia i Suècia, aixi com d'Islàndia i Noruega, malgrat no ser membre de ple dret de la UE. Presenta el nivell més alt de protecció social i la seva característica principal és la provisió universal basada en el principi de ciutadania, és a dir, que existeix un accés més generalitzat, amb menys condicions, a les prestacions socials. · El model continental, d'Alemanya, França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Àustria. És similar a l'anterior però amb una major proporció de despeses orientades a les pensions, basat més doncs en les transferències directes. · El model anglosaxó, d'Irlanda i Gran Bretanya. Aquest model està caracteritzat per una previsió o mesures preventives menors que en d'altres models i per una assistència social com a últim recurs a tenir en compte. · El model mediterrani, de Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya. Aquest model correspon als països que han desenvolupat un Estat del Benestar més tardanament (anys setanta i vuitanta, a excepcio d'Itàlia). Es tracta del model social amb menors despeses i està fortament basat en les pensions i en unes despeses d'assistència social molt baixes. Posteriorment, dècada dels vuitanta, i a partir d'una crítica primerenca a l'Estat del Benestar, alguns polítics van buscar implementar el que va ser percebut com una temptativa de desmantellar l'estat del benestar, fent-se més evident a partir del 2008 com a conseqüència de la crisi financera i econòmica. L'Oliver va ser un excel.lent conductor de la sessió, caracteritzada per la seva plena proximitat i integració amb els concurrents, fent una aportació molt interessant, interactiva i col·loquial. Així i una vegada acabada la xerrada, no va tenir cap inconvenient a seguir la tertúlia uns minuts més amb l'assistència restant, com podem observar en la instantània que acompanya aquesta nota.

ARTICLE GENER 2014

PRESSUPOSTOS DE TRÀMIT PER UNA CIUTAT QUE ES MEREIX MOLT MÉS Oliver Klein Bosquet, Portaveu del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) Ara fa unes setmanes es va aprovar de forma inicial, i dintre de ben poc serà de forma definitiva, la proposta de Pressupost per a l’Ajuntament de Cambrils que en fa el seu Equip de Govern format per CiU, PP i Plic. En la primera ocasió, i ara també ho volem donar a conèixer, el Nou Moviment Ciutadà per Cambrils(NMC), n’ha votat en contra. Com en els exercicis anteriors d’aquesta legislatura, tot i presentar al.legacions constructives per al municipi i els seus habitants, tot buscant el consens de les forces polítiques representades, no es variarà el full de ruta d’uns governants cambrilencs, que no volen corregir un rumb per ells endegat que realment no ens porta a cap lloc esperançador. L’NMC, tot i ser una formació jove, té molt clar el sentit del seu origen que és precisament el de trencar les consignes dels partits tradicionals de seguir unes receptes caduques per a l’urgent necessitat que clama la millora constant i defensa de la qualitat de vida dels cambrilencs, cosa que només es pot fer de forma directa a nivell local. És aquest motiu fonamental que no ens deixa donar suport a uns pressupostos que no són bons ni per a la projecció de Cambrils, ni per al dia a dia dels seus habitants. Tots dos conceptes, el nostre prestigi, i els serveis adreçats a les persones, sota el nostre punt de vista, han perdut molt de terreny en aquests darrers anys, resultant inacceptable. Sembla, tot plegat, que els hi qui governen, o bé no en saben més, o bé es veuen mancats d’una ambició, valentia, capacitat de lideratge i de defensa de la nostra Vila i, per tant, dels interessos de cadascun dels seus habitants, que és bàsica i per la qual varen ser escollits. Creiem des del NMC que aquest govern ja fa un temps que ha tirat la tovallola, i fins i tot els tres partits que el conformen ja resten conformes a l’espera de les noves eleccions municipals. Del que no hi ha cap mena de dubte és que el ciutadà no els hi renovarà la confiança a cap d’ells per la passivitat mostrada. El futur de les ciutats no és quelcom que s’improvisa, sinó que s’ha de preparar amb temps i treballar amb decisió, no amagant-se als despatxos; així ho entenem al NMC. Podríem posar la comparació de les collites: s’ha de conrear bé la terra, adobar-la, plantar, regar i esperar que la climatologia acompanyi, però només si tots aquests ingredients es duen a terme amb encert, el resultat final pot ser acceptable. No es tracta, llavors, tan sols de mirar al passat i culpar l’herència rebuda, o d’esperar que la crisi econòmica mundial amaini, sinó que els electors i els receptors de les nostres polítiques públiques exigeixen molt més de la part de qui té capacitat de decisió. El govern de la ciutat no s’ho pot mirar tot com un simple espectador esperant que arribin soles les bones notícies. De cap manera els que estan al capdavant de l’administració han d’actuar únicament com uns gestors del dia a dia, que per això ja hi són els tècnics i funcionaris!, sinó que cal ensenyar les cartes i explicar els projectes comuns de futur, quines són les seves prioritats i intencions per millorar la nostra situació de municipi que va clarament a la baixa. No els hi vull negar una hipotètica bona fe en les seves actuacions, però amb això no n’hi ha prou, no val anar “sortint del pas” o desitjar que “qui dies passa, anys empeny”, perquè aquí som una gran majoria que tenim urgència i necessitats per tirar cap endavant. Perquè el futur de Cambrils està en joc, i com va dir ja fa molt de temps un filosòf clàssic “aquest futur segurament és més a prop del que ens sembla”. Perdre un altre any podria significar un desastre el qual comportaria el risc de què ens hi anéssim acostumant; però aquest no serà el cas del NMC, ja els hi torno a avançar. A nivell local, que és el que a nosaltres ens interessa, els darrers pressupostos de l’Equip de Govern no han aportat cap millora, ni a nivell intern ni extern de la casa consistorial. En els dos exercicis anteriors l’NMC ha presentat al.legacions a les retallades indiscriminades, tancament de serveis, augment dels impostos i acomiadament de treballadors, que no s’han volgut acceptar i d’aquí que la situació avui dia sigui tan plana i sense cap símptoma de millora com quan CiU, PP i Plic van entrar a dirigir les regnes de la ciutat. Així doncs, no havent servit per a res, els sacrificis passats, i no estan en cap situació de perspectiva de millorar a l’hora d’emprendre la sortida en un millor panorama global, l’NMC no els vol ni els pot acompanyar en aquest viatge. Els Pressupostos per al 2014 seran continuistes, i l’NMC no creu, de cap de les maneres, que aquest continuisme sigui el millor per al municipi. (Gener 2014)

NOTA DE PREMSA MMC GENER 2014

ÉS INACCEPTABLE QUE L’EQUIP DE GOVERN TANQUI PER NADAL EL CASAL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN Oliver Klein: “És una decisió injustificada que ha perjudicat molta gent gran que s’ha quedat sense lloc de trobada i escalfor”. El portaveu del grup municipal de Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC), Oliver Klein, ha manifestat el seu rebuig a la decisió presa per l’equip de govern municipal de tancar el Casal Municipal de la Gent Gran durant el passat període nadalenc. En aquest sentit ha qualificat la decisió “d’arbitrària, inacceptable, injusta i insolidària” ja que afecta a un col•lectiu molt ampli de cambrilencs i cambrilenques que s’han quedat sense lloc de reunió durant aquestes festes. Per Klein, el tancament del Casal Municipal suposa “un greuge immerescut cap unes persones que durant la seva vida laboral han contribuït, amb el seu treball i els seus impostos, a construir aquest equipament públic i molts altres dels que disposem en l’actualitat. Mai hauria imaginat que la manca de sensibilitat de la coalició CIU, PP i Plic arribés tan lluny, més tenint en compte el risc que la gent gran pateix per les condicions climatològiques desfavorables, habituals i previsibles en aquesta època de l’any”. Pel regidor del Nou Moviment Ciutadà, en el cas del Casal Municipal de la Gent Gran “plou sobre mullat, doncs els jubilats ja hauran de suportar aquest 2014 un augment desproporcionat de les taxes que paguen per la seva participació en algunes de les seves activitats programades. Estalviar un grapat d’euros a costa de deixar la nostra gent gran al carrer és un acte indigne, de la mateixa manera que es genera una dinàmica inversa al dinamisme que sempre s’havia tingut al Casal”. Des de l’inici de l’actual legislatura el NMC està rebent i copçant l’opinió dels usuaris habituals del Casal de què les seves prestacions han reduït moltíssimim la seva qualitat (arranjaments que no es duen a terme, aire acondicionat que a l’estiu no funciona, manca d’informació sobre les decisions preses, limitacions d’horaris...), de la mateixa manera que l’increment anual de les taxes dels cursos ha provocat la reducció de l’assistència als mateixos, quan sempre s’havia considerat una institució modèlica en aquest mateix sentit. D’altra banda, Klein també ha qüestionat el nou concurs que ha endegat el govern municipal per contractar el servei de perruqueria al mateix Casal Municipal de la Gent Gran. En aquest sentit, ha manifestat que “li agradaria conèixer els motius reals que té l’equip de govern per interrompre un servei que, fins l’actualitat, ha funcionat satisfactòriament. En qualsevol cas, seria una altra injustícia i el súmmum dels despropòsits que això signifiqués una encariment del preu dels usuaris de la perruqueria, el qual molt ens temem”. Recordem que al concessionari actual se li havia renovat l’adjudicació des de fa anys perquè existia una satisfacció generalitzada al respecte, i ara s’incrementa el preu de sortida pels futurs interessats d’una forma exagerada de 1500 a 7500 Euros. Justament el fet de què es donés la instrucció des del govern municipal de tancar el servei de perruqueria durant els darrers exercicis ha provocat la incomprensió i enfadament per part d’aquells per als quals es va construir un edifici i s’hi van pensar unes prestacions del tot necessàries i innegociables en el futur si de part del NMC ha de dependre. Finalment, el regidor de Nou Moviment Ciutadà (NMC) ha dit que “és evident que en cada decisió que pren la coalició de govern CIU, PP i Plic queda clara la desorientació, l’arbitrarietat i la manca de rigor que hi ha darrera de cadascuna d’elles. Cambrils i, per tant, tots els cambrilencs i cambrilenques estem cada vegada més a prop de perdre el tren del futur”, com ja ha comentat en altres ocasions donats els múltiples exemples existents.

COMITE D'EMPRESA DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR LABORAL DE LA URV

MEMBRES DEL CEPDIL DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (URV) M. Ercilia García - Gestió d'Empreses (Presidenta) Mar Gutiérrez-Colon - Estudis Anglesos i Alemanys (Secretària) Antoni Martínez - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (Vicesecretari, Vicepresident) Pau Galiana - Gestió d'Empreses (Comissió de seguretat i salut i delegat a les Terres de l'Ebre) Luis Díaz - Economia (Comissió de Formació, d'agregats i catedràtics) Agustí Solanas - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (comissió d'ajut social i lectors) Oliver Klein (Comissió d'Associats, Ajudants i Investigadors) David Sánchez - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (Comissió Web) Rafael Böcker - Gestió d'Empreses Jordi Castellà - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Elena de la Cruz - Filologies Romàniques Clara Furriols - Dret Públic Jose Manuel Gavilan - Psicologia (Comissió Premsa) M. José Simón - Enginyeria Mecànica Rosa Tamarit - Història de l'Art (Comissió Igualtat) Manel Vallet - Gestió d'Empreses Jordi Duch - Enginyeria Informàtica i Matemàtiques

ARTICLE DESEMBRE 2013

CAMBRILS, UNA AMBICIÓ COL.LECTIVA, Article d'Opinió d'Oliver Klein Bosquet, Portaveu del Nou Moviment Ciutadà (NMC) a l'Ajuntament de Cambrils Quan queda ben poc per l’acabament de l’actual legislatura, a la gran majoria de cambrilencs i cambrilenques ens preocupa la situació de paràlisi, confusió i manca d’iniciativa i idees que demostra, cada dia més, el govern tripartit, o potser quatripartit, de la nostra ciutat. És evident que en la llarga vida de Cambrils, els darrers trenta mesos seran, amb prou feines, interpretats com una anècdota i, amb molta sort, esdevindran un petit apunt a peu de pàgina de la història. Però, per a les més de trenta-quatre mil persones que cada dia fem de la ciutat, l’escenari dels nostres projectes, somnis, esperances, realitats, preocupacions, inquietuds i il.lusions, en definitiva, l’escenari de les nostres vides, trenta mesos són una part prou important de la nostra existència a la qual no ens podem resignar. I faig aquesta reflexió, perquè a vegades dóna la sensació que per a l’equip de govern som, només, un conjunt de ciutadans i ciutadanes anònims als quals se’ls hi han d’administrar uns recursos econòmics cada vegada més minvats amb l’excusa de la crisi, i la manca pròpia d’idees que generin solucions als reals problemes que patim. A mi m’agradaria que els qui governen Cambrils fossin capaços de posar a cada decisió, a cada projecte, a cada realitat, un rostre. Potser, si ho fessin, algunes de les decisions que han pres en aquest període (tancament de la ràdio i la televisió, acomiadaments de treballadors municipals, increment de taxes o privatitzacions de serveis, per esmentar només uns exemples) haurien estat molt diferents. Sense cap mena de dubte ens ha tocat viure uns dies en els quals les coses canvien molt de pressa i la globalització mateixa fa que el futur de la nostra ciutat i, per tant, de tots nosaltres, es jugui en un gran tauler d’escacs en el qual nosaltres només representem una petita peça, tot depenent dels moviments de la resta, al qual no val a badar ni restar passius. La Costa Daurada és un territori amb moltes possibilitats, però cada població que en forma part les haurà de lluitar i saber aprofitar a la seva manera. I per aprofitar-les s’ha de tenir visió, plantejament estratègic i voluntat d’actuar decisivament. I això, n’estic convençut!, és el que li falta precisament als qui governen el destí de Cambrils. Al nostre voltant, es mouen molts projectes de futur. Moltes de les ciutats veïnes lluiten per atraure inversions, per promocionar-se a l’exterior, per dotar-se de noves infraestructures que augmentin la seva competitivitat, per augmentar la seva especialització en algun dels segments econòmics productius o de serveis. A Cambrils, l’ensopiment de l’equip de govern és exasperant. La implicació amb els Jocs del Mediterrani que organitzarà Tarragona és mínima. El coneixement que tenim del projecte BCN World és inexistent i la participació de la nostra ciutat es limita al paper d’espectadora. La promoció turística no pot viure només dels rèdits acumulats del passat. En l’àmbit de la gastronomia cal ser més incisius. El programes de suport als petits comerciants i emprenedors són massa minsos. La cultura ha deixat de ser un element dinamitzador, mentre assistim, atònits, a la fi sobtada del Festival de Curtmetratges o al sacrifici d’una sala d’exposicions pública al mateix edifici consistorial. L’educació es limita als mínims exigibles per llei, i s’acaba una relació productiva com podia ser la que es tenia amb la Uned. La història i les tradicions més nostres, com és el cas de la commemoració del Setge de 1640 es converteix, enguany, en un acte de confrontació entre els mateixos partits socis de govern. En definitiva, si els qui porten les regnes de la ciutat no tenen la capacitat per aprofitar les oportunitats que s’estan incubant al territori ni per entomar els reptes que ens planteja el futur, haurà de ser l’impuls ciutadà qui prengui la iniciativa davant dels qui només sembla que estiguin esperant que passi un temps que per nosaltres és or. Cambrils ha de tornar a ser un projecte col•lectiu, que compti amb el consens de la majoria dels seus agents, i per això faig una crida avui per procurar fugir de la passivitat a la qual ens vol acostumar aquest equip de govern. És veritat que són moments d’incerteses i, alguns, aprofiten l’ocasió per induir la por i el pessimisme. Kenshinkan Karate Doncs no! No ho podem acceptar! La nostra ciutat sempre s’ha construït i ha progressat amb acció emprenedora, amb convenciment i amb esperit crític, que justament són uns sentiments absolutament contraris a aquesta por i aquest pessimisme que utilitzen uns dirigents poc valents que només pretenen paralitzar-nos. Estem segurs de què hi ha alternatives i apostem per altres maneres de fer. (Desembre 2013)