Durant aquest mes de febrer ha sortit a la llum la notícia sobre la propera constitució del Consell Consultiu del Barri del Molí de Torre. En aquesta breu carta només vull fer esment a un altre mecanisme de participació ciutadana del mateix signe, com és el Consell Consultiu del Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, el primer constituït amb aquestes característiques a instàncies de l’Ajuntament de Cambrils, que ja fa cosa de dos anys aproximadament que ve funcionant. Sembla arribada l’hora de fer una mena de balanç de les actuacions empreses durant aquest temps i passar a l’àmbit dels agraïments a aquelles persones que han fet possible la seva bona marxa.
En primer lloc, m’agradaria emmarcar la porció de territori del municipi de Cambrils de què estem parlant: bàsicament hem de tenir com a referència l’espai que va per sota de l’actual carretera N-340, entre la Riera de Riudecanyes, limitant amb el terme de Montroig del Camp, i el Barranc de la Mare de Déu del Camí, que ja és l’inici de l’Horta de Santa Maria i l’entrada al Barri de la Marina. Tradicionalment aquesta part del municipi havia viscut un tant oblidada de les responsabilitats municipals; cal dir la veritat, fet que remarco perquè jo mateix he estat resident durant anys de la zona en qüestió. Amb l’actual legislatura, un dels compromisos de l’equip de govern ha estat intentar incorporar, en tots els aspectes possibles, aquests barri de La Llosa i urbanitzacions de Ponent (L’Albareda, Vall d’Aran, Pueblo El Dorado Playa, Les Mimoses, Marcambrils, L’Ardiaca, La Dorada I, La Dorada II, Tarraco i Cambrils Mediterrani) a la vida quotidiana d’una ciutat que vol ser cada vegada més compacta.
La solució a les expropiacions i construcció de la primera fase del Passeig Marítim de Ponent, finalment després del seu primer anunci ara fa ja 30 anys, així com l’obertura d’un pas inter-urbà alternatiu a la N-340 no han fet més que accentuar la nova centralitat del nostre municipi moguda cap a la zona en qüestió. Els mateixos desdoblaments de la via fèrria i de la carretera nacional, juntament amb el creixement urbanístic previst a la partida de Les Comes, tot just a sobre de La Llosa, canviaran seriosament i en positiu la geografia d’aquesta part del municipi. La millora en el servei de la recollida de la brossa, la neteja viària i la de platges, la creació d’una línia d’autobús exclusiva que hi transita, i el millor estat de les zones verdes municipals, són altres fites aconseguides en aquest curt espai de temps. Malgrat el que s’ha fet bé, que és bastant, hem de ser conscients que són moltes altres les coses que manquen per gestionar d’una forma encara més eficaç: dotar, per exemple, la zona, de més presència policial; millorar la senyalització dels carrers, tant horitzontal com vertical; facilitar la numeració de tots els habitatges per un repartiment més ràpid del correu; construcció d’una mini-deixalleria; pensar en el centre cívic; escoles; instituts; enllumenat; aigua; gas; i, un llarg etcètera, són temes als quals dedicarem els nostres esforços, sens dubte
Com deia, en el transcurs dels gairebé dos anys de vida del Consell de Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, són moltes les persones que han dedicat el seu temps a fer d’interlocutors amb aquest modest Regidor que ha procurat alçar les seves reivindicacions a la Junta de Govern Local. Algunes d’aquestes persones són dignes de menció pública donat que en l’actualitat ja no figuren com a presidents de les associacions de veïns i entitats urbanístiques constituïdes; parlo d’en Josep Pallarols (de La Llosa), Josep Borràs (de Tarraco) i Joaquim Navarro (de Cambrils Mediterrani). Moltes gràcies a ells per la col.laboració brindada, que, igualment queda ben assegurada amb la presència dels seus successors: la Carme, en Luis, l’Antonio; més la resta de representants, com són en Juan, en Nicolàs, en Manel, en Gonzàlez... Si us sembla bé, intentarem seguir treballant plegats per aconseguir més serveis i millor qualitat de vida al Ponent de Cambrils.
(Cambrils, 2005)
domingo, 4 de enero de 2009
sábado, 3 de enero de 2009
LA PROMOCIÓ ECONÒMICA A CAMBRILS
El fet de l’adhesió recent de l’Ajuntament de Cambrils a REDESSA té a veure amb l’anhel de poder transferir el know how de Reus al nostre municipi de costa. Efectivament el recorregut de la capital del Baix Camp en els afers de la Promoció Econòmica és més llarg que el propi cambrilenc, fet que és degut també a la història de cada municipi, l’un tradicionalment més dedicat al comerç i la indústria, i l’altre centrat en la pesca, l’agricultura, i, darrerament, el turisme. Però les societats són canviants i les dinàmiques de les polítiques públiques endegades per cada govern municipal han de servir per procurar millorar sempre el passat i ambicionar el futur.
Des de la mateixa data de creació d’una Regidoria totalment autònoma i independent dedicada a la Promoció Econòmica o, com també en diem, a la Promoció de la Ciutat, bàsicament en aquesta vessant fonamental de l’economia, concretament l’any 2003, el recolzament als diferents sectors econòmics de Cambrils ha estat una de les seves principals ocupacions. Tenint també com a referència les experiències d’alguns municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com poden ser la mateixa Ciutat Comtal, Hospitalet de Llobregat, Sabadell o Cornellà, premeditament s’ha volgut donar un significat cabdal a l’obtenció de la complicitat i la col.laboració directa dels representants dels quatre sectors més destacats de la població, com són, a banda del sector turístic que mereix un tractament específic, l’agricultura, la pesca, el comerç i la indústria. Per cadascun d’aquests sectors s’ha procurat un pla específic de foment.
Si el Patronat de Turisme de Cambrils ja centra els seus esforços en vendre la nostra població com a destí vacacional de mil.lers de persones de dintre i de fora del país, des de la Regidoria que encapçalo hem volgut contribuir essencialment a la desestacionalització de la temporada i la consolidació d’un teixit empresarial que sigui competitiu durant tot l’any i que no només depengui d’uns mesos potents d’estiu com passava abans.
D’altra banda, pel que respecta al sector primari, s’ha recolzat la producció agrícola i pesquera autòctona, en diàleg permanent amb pagesos i mariners, destacant esdeveniments com poden ser les Jornades Gastronòmiques de la Galera i de la Cuina Marinera que arriben ja a la seva cinquena edició, de la mà de la Confraria de Pescadors i el Consell Consultiu de la Pesca, o la Mostra de Productes Agrícoles al Port de la qual ja en portem tres, conjuntament amb la Cooperativa Agrícola. Sota el segell de “Cambrils Gastronomia” hem arribat a lligar el producte original amb l’elaboració dels millors plats i de les millors receptes per part dels restaurants membres de l’Associació d’Empresaris d’Hosteleria de Cambrils.
Pel que respecta al comerç s’ha confiat en l’eina fonamental que representa el Pla de Dinamització Comercial sota la marca popular de “Cambrils Obert”, que és una aposta conjunta de la Unió de Botiguers, l’Àrea de Promoció de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament de la Cambra de Comerç del territori. Cal comentar que en els últims anys la ciutat ha viscut un “boom” d’obertures d’establiments de qualitat que ha vingut acompanyat d’una política específica de peatonalització de les àrees més comercials. Amb l’embranzida que significarà pel Barri Antic la inversió compartida entre administració autonòmica i municipal en modernitzar-lo gràcies a la concessió de la Llei de Barris s’apostarà igualment per la dinamització d’aquesta zona històrica de la mà de l’Associació d’Empresaris i Comerciants Vila-Centre. El regidor que us parla és membre del Consell Rector de Fires de Catalunya i de la Junta Directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), congrés anual de la qual es va poder celebrar a casa nostra el passat any. En l’actualitat s’han posat al dia i publicitat els dos mercats municipals existents, el de la Vila, i el de la Platja, que es complementen amb l’exitòs mercat de venda no-sedentària que es celebra a la nostra plaça cada dimecres.
Finalment, i després de molts anys perduts, s’ha qualificat, en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat a principis del 2006, suficient terreny industrial, sobretot concentrat en dues zones estratègiques com són l’ampliació del ja existent Polígon de Belianes, i la nova zona de Vilagrassa, tots dos emplaçaments rodejats per una important connexió de xarxa viària, per satisfer les demandes de la Federació d’Empresaris de Cambrils (FECAM).
La implicació de Cambrils en tot el que fa referència al territori on s’ubica naturalment, el Camp de Tarragona, ha estat en els últims anys transcendental, cosa que es pot demostrar en la participació exercida en les entitats que han liderat el creixement de l’Aeroport de Reus, a través del Consorci del Camp, o del Port de Tarragona, mitjançant la seva Associació de Promoció APPORT. Això és degut a què ens sabem peça indispensable de la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya amb grans potencialitats per treure’n profit si aprenem a treballar conjuntament tots els agents implicats. És per aquest mateix motiu que hem estat presents en la redacció del document conegut com a Pla Estratègic de Desenvolupament del Camp de Tarragona, en sintonia constant amb la seva alma màter que és la Universitat Rovira Virgili (URV), amb la qual estrenyem cada dia que passa més vincles d’enfortiment mutu.
En tota tasca de foment de l’economia local cal dur a terme un treball en xarxa que se’n surt de l’entorn més immediat: per aquest motiu participem de les entitats properes més representatives com poden ser la Xarxa Local per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació de Catalunya; l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO); o l’Asociación Española de Ciudades de la Pesca (AECIPE), amb l’objectiu fonamental en els tres casos de presentar projectes comuns de finançament a la Unió Europea dels quals ens puguem beneficiar molt directament. També valorem molt positiva la participació en les diferents comissions implicades de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Amb la perspectiva que et dóna més de cinc anys de promoció econòmica dirigida en una mateixa línia podem afirmar avui que Cambrils és més forta en aquest terreny del que ho era abans, i a més ha sabut posar les bases de tot allò que pot venir properament en forma de major inversió, major creació de llocs de treball, millor benestar comunitari i un llarg etcètera per al qual necessitaríem més espai i més temps per descriure-ho.
(AGOST 2008)
Des de la mateixa data de creació d’una Regidoria totalment autònoma i independent dedicada a la Promoció Econòmica o, com també en diem, a la Promoció de la Ciutat, bàsicament en aquesta vessant fonamental de l’economia, concretament l’any 2003, el recolzament als diferents sectors econòmics de Cambrils ha estat una de les seves principals ocupacions. Tenint també com a referència les experiències d’alguns municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com poden ser la mateixa Ciutat Comtal, Hospitalet de Llobregat, Sabadell o Cornellà, premeditament s’ha volgut donar un significat cabdal a l’obtenció de la complicitat i la col.laboració directa dels representants dels quatre sectors més destacats de la població, com són, a banda del sector turístic que mereix un tractament específic, l’agricultura, la pesca, el comerç i la indústria. Per cadascun d’aquests sectors s’ha procurat un pla específic de foment.
Si el Patronat de Turisme de Cambrils ja centra els seus esforços en vendre la nostra població com a destí vacacional de mil.lers de persones de dintre i de fora del país, des de la Regidoria que encapçalo hem volgut contribuir essencialment a la desestacionalització de la temporada i la consolidació d’un teixit empresarial que sigui competitiu durant tot l’any i que no només depengui d’uns mesos potents d’estiu com passava abans.
D’altra banda, pel que respecta al sector primari, s’ha recolzat la producció agrícola i pesquera autòctona, en diàleg permanent amb pagesos i mariners, destacant esdeveniments com poden ser les Jornades Gastronòmiques de la Galera i de la Cuina Marinera que arriben ja a la seva cinquena edició, de la mà de la Confraria de Pescadors i el Consell Consultiu de la Pesca, o la Mostra de Productes Agrícoles al Port de la qual ja en portem tres, conjuntament amb la Cooperativa Agrícola. Sota el segell de “Cambrils Gastronomia” hem arribat a lligar el producte original amb l’elaboració dels millors plats i de les millors receptes per part dels restaurants membres de l’Associació d’Empresaris d’Hosteleria de Cambrils.
Pel que respecta al comerç s’ha confiat en l’eina fonamental que representa el Pla de Dinamització Comercial sota la marca popular de “Cambrils Obert”, que és una aposta conjunta de la Unió de Botiguers, l’Àrea de Promoció de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament de la Cambra de Comerç del territori. Cal comentar que en els últims anys la ciutat ha viscut un “boom” d’obertures d’establiments de qualitat que ha vingut acompanyat d’una política específica de peatonalització de les àrees més comercials. Amb l’embranzida que significarà pel Barri Antic la inversió compartida entre administració autonòmica i municipal en modernitzar-lo gràcies a la concessió de la Llei de Barris s’apostarà igualment per la dinamització d’aquesta zona històrica de la mà de l’Associació d’Empresaris i Comerciants Vila-Centre. El regidor que us parla és membre del Consell Rector de Fires de Catalunya i de la Junta Directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), congrés anual de la qual es va poder celebrar a casa nostra el passat any. En l’actualitat s’han posat al dia i publicitat els dos mercats municipals existents, el de la Vila, i el de la Platja, que es complementen amb l’exitòs mercat de venda no-sedentària que es celebra a la nostra plaça cada dimecres.
Finalment, i després de molts anys perduts, s’ha qualificat, en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat a principis del 2006, suficient terreny industrial, sobretot concentrat en dues zones estratègiques com són l’ampliació del ja existent Polígon de Belianes, i la nova zona de Vilagrassa, tots dos emplaçaments rodejats per una important connexió de xarxa viària, per satisfer les demandes de la Federació d’Empresaris de Cambrils (FECAM).
La implicació de Cambrils en tot el que fa referència al territori on s’ubica naturalment, el Camp de Tarragona, ha estat en els últims anys transcendental, cosa que es pot demostrar en la participació exercida en les entitats que han liderat el creixement de l’Aeroport de Reus, a través del Consorci del Camp, o del Port de Tarragona, mitjançant la seva Associació de Promoció APPORT. Això és degut a què ens sabem peça indispensable de la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya amb grans potencialitats per treure’n profit si aprenem a treballar conjuntament tots els agents implicats. És per aquest mateix motiu que hem estat presents en la redacció del document conegut com a Pla Estratègic de Desenvolupament del Camp de Tarragona, en sintonia constant amb la seva alma màter que és la Universitat Rovira Virgili (URV), amb la qual estrenyem cada dia que passa més vincles d’enfortiment mutu.
En tota tasca de foment de l’economia local cal dur a terme un treball en xarxa que se’n surt de l’entorn més immediat: per aquest motiu participem de les entitats properes més representatives com poden ser la Xarxa Local per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació de Catalunya; l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO); o l’Asociación Española de Ciudades de la Pesca (AECIPE), amb l’objectiu fonamental en els tres casos de presentar projectes comuns de finançament a la Unió Europea dels quals ens puguem beneficiar molt directament. També valorem molt positiva la participació en les diferents comissions implicades de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Amb la perspectiva que et dóna més de cinc anys de promoció econòmica dirigida en una mateixa línia podem afirmar avui que Cambrils és més forta en aquest terreny del que ho era abans, i a més ha sabut posar les bases de tot allò que pot venir properament en forma de major inversió, major creació de llocs de treball, millor benestar comunitari i un llarg etcètera per al qual necessitaríem més espai i més temps per descriure-ho.
(AGOST 2008)
jueves, 1 de enero de 2009
A L'AMIC PERE ARBÓ, DESAPAREGUT AQUEST ANY PASSAT 2008
Generalment a una persona que és gairebé dues generacions més gran que tu mateix és difícil de tractar d’”amic”. En tot cas, com es tracta d’en Pere, i ell havia estat un mariner de Cambrils, doncs utilitzo el seu mateix llenguatge i és així també que el tractaré d’amic. Ens vàrem anar coneixent i apreciant a poc a poc.
En Pere Arbó era una persona molt coneguda a Cambrils i això era degut sobretot al seu interès per tot allò que passava a Cambrils. Com a President de l’Associació Terra i Mar en Pere va creure imprescindible lluitar perquè es construís un Casal Municipal per la Gent Gran del poble. Amb aquest objectiu recollí un gran nombre de signatures per tot el municipi que pressionaren el govern municipal de l’època. Així doncs, i com li agradava recordar al protagonista, el Casal Municipal de la Gent Gran va obrir les seves portes el 15 de Febrer de 1997. I en Pere en fou el primer President de la seva Junta d’Usuaris com a reconeixement a la seva tasca. Del març d’aquell any 1997 fins al 31 de maig del 2000 en Pere Arbó va ser-ne el principal promotor i hi impulsà nombroses activitats com poden ser els viatges o excursions organitzades des de la Junta, el ball dels diumenges, les competicions en diferents jocs recreatius...
Després dels tres primers anys de recorregut del Casal i ja amb altres presidents al capdavant, el mateix Pere no deixà de donar a conèixer la seva opinió sobre les coses que es podien fer des de l’Ajuntament en benefici dels més grans de la societat. Me’n recordo molt bé del dia que, poc després d’haver estat escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament, ell va voler venir a explicar-me el seu parer sobre les coses, malgrat que jo en aquell temps no tenia cap responsabilitat sobre el Casal. “És igual, Klein, tu ho has de saber, perquè ho pots parlar amb l’Alcalde o qui saps si demà tu en seràs responsable”, em deia. Algunes vegades venia sol i d’altres em visitava conjuntament amb alguns companys seus. El maig del 2007, després d’haver tornat a ser escollit com a representant municipal, la seva intuïció i les casualitats del moment li varen donar raó i en aquest cas ja ens vàrem reunir com a coordinador polític del Casal. Aquell mateix any, uns pocs dies abans, vàrem celebrar els dezè aniversari del Casal i fou llavors quan es va poder tornar a retre un petit homenatge a tots els Presidents de les seves Juntes d’Usuaris, entre els quals el mateix Pere, que es va mostrar especialment emocionat.
D’en Pere em queden enregistrades al cap un parell d’imatges difícilment esborrables: els seus anars i tornars amb les seves inseparables bicicleta i gorra; i, el seu cant emocionat en sentir el “Cant de la senyera!” en un Homenatge a la Vellesa celebrat durant la Fira, que expressaven segurament les seves reivindicacions plenes en temps de la dictadura.
Des del primer dia que vaig conèixer a en Pere, a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual n’era un militant destacat, a les llistes del qual havia participat en gairebé totes les comtesses electorals després de proclamar-se novament la democràcia, fins el darrer dia que el vaig poder saludar passejant pel poble, en Pere em va demostrar ser una persona bona i preocupada pels temes del seu Cambrils estimat.
Si ell estava especialment orgullós de la seva família i no trigava gaire en nombrar els seus nets i besnetes, vull celebrar avui, amb aquells que li són més propers i amb aquells que el varen estimar, la vida d’en Pere, que també va ser la d'un bon cambrilenc, mariner, marit, pare, avi, besavi, amic, company...
En Pere Arbó era una persona molt coneguda a Cambrils i això era degut sobretot al seu interès per tot allò que passava a Cambrils. Com a President de l’Associació Terra i Mar en Pere va creure imprescindible lluitar perquè es construís un Casal Municipal per la Gent Gran del poble. Amb aquest objectiu recollí un gran nombre de signatures per tot el municipi que pressionaren el govern municipal de l’època. Així doncs, i com li agradava recordar al protagonista, el Casal Municipal de la Gent Gran va obrir les seves portes el 15 de Febrer de 1997. I en Pere en fou el primer President de la seva Junta d’Usuaris com a reconeixement a la seva tasca. Del març d’aquell any 1997 fins al 31 de maig del 2000 en Pere Arbó va ser-ne el principal promotor i hi impulsà nombroses activitats com poden ser els viatges o excursions organitzades des de la Junta, el ball dels diumenges, les competicions en diferents jocs recreatius...
Després dels tres primers anys de recorregut del Casal i ja amb altres presidents al capdavant, el mateix Pere no deixà de donar a conèixer la seva opinió sobre les coses que es podien fer des de l’Ajuntament en benefici dels més grans de la societat. Me’n recordo molt bé del dia que, poc després d’haver estat escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament, ell va voler venir a explicar-me el seu parer sobre les coses, malgrat que jo en aquell temps no tenia cap responsabilitat sobre el Casal. “És igual, Klein, tu ho has de saber, perquè ho pots parlar amb l’Alcalde o qui saps si demà tu en seràs responsable”, em deia. Algunes vegades venia sol i d’altres em visitava conjuntament amb alguns companys seus. El maig del 2007, després d’haver tornat a ser escollit com a representant municipal, la seva intuïció i les casualitats del moment li varen donar raó i en aquest cas ja ens vàrem reunir com a coordinador polític del Casal. Aquell mateix any, uns pocs dies abans, vàrem celebrar els dezè aniversari del Casal i fou llavors quan es va poder tornar a retre un petit homenatge a tots els Presidents de les seves Juntes d’Usuaris, entre els quals el mateix Pere, que es va mostrar especialment emocionat.
D’en Pere em queden enregistrades al cap un parell d’imatges difícilment esborrables: els seus anars i tornars amb les seves inseparables bicicleta i gorra; i, el seu cant emocionat en sentir el “Cant de la senyera!” en un Homenatge a la Vellesa celebrat durant la Fira, que expressaven segurament les seves reivindicacions plenes en temps de la dictadura.
Des del primer dia que vaig conèixer a en Pere, a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual n’era un militant destacat, a les llistes del qual havia participat en gairebé totes les comtesses electorals després de proclamar-se novament la democràcia, fins el darrer dia que el vaig poder saludar passejant pel poble, en Pere em va demostrar ser una persona bona i preocupada pels temes del seu Cambrils estimat.
Si ell estava especialment orgullós de la seva família i no trigava gaire en nombrar els seus nets i besnetes, vull celebrar avui, amb aquells que li són més propers i amb aquells que el varen estimar, la vida d’en Pere, que també va ser la d'un bon cambrilenc, mariner, marit, pare, avi, besavi, amic, company...
lunes, 29 de diciembre de 2008
LES II JORNADES INTERCULTURALS DE CAMBRILS I EL FÒRUM DE LES CULTURES 2004
La presència d’immigrants a la nostra comunitat és cada vegada més notòria. L’arribada de persones provinents d’altres països fa més fàcil que es pugui imaginar una nova societat cambrilenca on hi puguin arribar a conviure cultures diferents. Recentment a la nostra població de Cambrils presentàvem el llibre de l’Ignasi Martí, “Habitatge i convivència al Baix Camp: immigrants en la línia de flotació”, on queda ben pal.lès quina és la precarietat d’aquests col.lectiu de nouvinguts a l’hora d’instal.lar-se humilment en els nostres barris. La societat de futur de què parlem haurà de ser construïda entre els nostres fills i els descendents d’aquests nous ciutadans, els quals, tots ells, s’hauran de posar d’acord en un model consensuat de convivència igualitària i respectuosa. La base de la interculturalitat, precisament, resideix en la capacitat de diàleg entre uns i altres, tot plegat assolint la meta de la superació del risc de la marginalitat i del conflicte racista.
Entre els dies 7 i 12 d’abril de l’any 2003 s’organitzà a la nostra Vila, de forma experimental, la “Primera Setmana de la Interculturalitat”, amb el sots-títol de “Tots els colors de la nostra ciutat”. El pes de l’organització d’aquest esdeveniment va recaure en la nova Regidoria de Polítiques per la Igualtat que va estimar convenient, llavors, demanar el treball conjunt i transversal de la resta de conselleries de l’Ajuntament. D’aquesta manera, i per un mateix objectiu, treballaren la brigada municipal, els assistents socials, els col.lectius organitzats d’immigrants, la canalla a l’escola, els mitjans de comunicació i els tècnics de tots els departaments del consistori. Exposicions, conferències, projeccions de cinema i altres actes lúdics ens varen fer reflexionar sobre la conveniència d’afavorir el contacte entre cultures i el millors coneixement entre autòctons i nouvinguts.
En l’actualitat, especialment en les nostres contrades del Camp de Tarragona, sembla que el fenomen d’anticipació al fet de la integració dels immigrants, d’altra banda cada vegada més numerosos no és exclusiu de Cambrils. D’aquesta manera, en el nivell acadèmic, la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col.laboració de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ha engegat aquest curs un nou Postgrau sobre “La gestió global de la immigració”, destinat principalment a quadres de l’administració local que hauran d’adaptar-se als nous requeriments provocats pels canvis demogràfics que vivim inevitablement.
L’any 2003 fou en Santiago Castellà, actual degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, i impulsor dels nous estudis interculturals, qui va inaugurar les Primeres Jornades Interculturals de Cambrils. L’acompanyà en aquella ocasió en Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i expert en els mateixos temes. En aquella data quedaren obertes al públic de Cambrils l’exposició “La Mediterrània: una cruïlla de pobles”, esponsoritzada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, al mateix temps que, en un altre espai municipal, la mostra “L’Aixa i en Dris, els nostres veïns”, centrada en explicar la vida d’una família d’origen magrebí. A partir d’aquell moment, ludoteques, biblioteques, escoles, instituts, cinema municipal, ràdio, i el Centre Cultural i Ocupacional de la nostra població, es posaren en marxa per dur a terme una extensa programació intercultural.
Entre els fets més destacats de la Primera Jornada Intercultural cal esmentar les conferències d’en Mohamed Chair, del col.lectiu Ibn Batuta; Josep Maria Massot, educador social; Josep Maria Navarro, antropòleg; Carlos Iaquinanadi, president del Centro Latinoamericano de Reus; i, Salah Jamal, historiador i metge palestí. També, entre els dies 7 i 12 d’abril d’aquell any, vàrem poder comptar amb els Pallassos Sense Fronteres d’en Tortell Poltrona. Finalment, el dia 11 d’abril, es va dur a terme la Gran Festa de Cloenda de la Setmana Intercultural amb concerts, tallers i una degustació gastronòmica on quedaren representats tots els col.lectius d’immigrants residents a Cambrils.
Un any després d’aquella exitosa experiència, Cambrils vol aprofitar el marc incomparable de la celebració del Fòrum de les Cultures 2004, a Barcelona, per aspirar a millorar l’organització i l’esdeveniment intercultural. Les polítiques d’immigració administrades per l’Ajuntament de Cambrils surten del seu propi compromís sincer, no són espontànies i sí ben calculades, per fer que la nostra població sigui manifestant-se com un bon indret escollit lliurement per viure i conviure. Cambrils, al mateix temps, vol ser partícep del fet que al cap i casal de Catalunya s’hi reuneixin durant cinc mesos nacionalitats i expressions culturals d’arreu del món.
El disseny de les properes Jornades Interculturals a organitzar durant el mes d’abril proper respectarà el model de la primera edició experimental. La clau de l’èxit d’aquesta convocatòria tornarà a centrar-se en aconseguir la complicitat i la col.laboració dels diferents col.lectius d’immigrats que resideixen a Cambrils. Cal destacar entre aquests, el col.lectiu que agrupa la recent Associació Llatinoamericana de Cambrils, organització promoguda i recolzada des del mateix Ajuntament, així com les dones magrebines que es troben periòdicament al voltant de l’Hora del Té que es ve organitzant en un conegut Centre Cívic de la nostra població. Altres col.lectius que participaran, sens dubte, en l’organtizació dels actes previstos, seran la comunitat senegalesa, els diferents grups d’immigrants que ens arriben des de diferents països de l’Europa de l’Est, guineans, cubans, dominicans, i un llarg etcètera.
La idea torna a ser la mateixa a l’hora de cercar un fil temàtic conductor de tota la Setmana Intercultural: llogar pel.lícules que tractin el fenomen de la interculturalitat; buscar conferenciants que en parlin; dotar de materials les escoles i els instituts; parlar i debatre a la ràdio; omplir les exposicions de material didàctic; i, en definitiva, passar la paraula i donar la veu a l’expressió d’aquests nous habitants de la nostra Vila que encara no arribem a identificar amb naturalesa.
En aquest cas, la Regidoria de Promoció de Ciutat s’ha posat en contacte amb el Fòrum de les Cultures 2004 amb l’objectiu de provocar la trobada de dos festivals, distants en l’espai però coincidents en la intenció. És una sort pel Fòrum de les Cultures 2004 trobar un Municipi que assumeixi el fenomen intercultural, a la vegada que treballi per facilitar la vida dels nous habitants del seu municipi, així com resulta una sort per Cambrils poder comptar amb un escenari de projecció internacional com pot representar el mateix Fòrum. Junts i agafats de la mà farem possible que una vegada passada la Setmana Intercultural i els cinc mesos d’actes previstos a Barcelona, continuem treballant per quelcom que val la pena. Que valgui pels nostres fills!
(Octubre de 2003)
Entre els dies 7 i 12 d’abril de l’any 2003 s’organitzà a la nostra Vila, de forma experimental, la “Primera Setmana de la Interculturalitat”, amb el sots-títol de “Tots els colors de la nostra ciutat”. El pes de l’organització d’aquest esdeveniment va recaure en la nova Regidoria de Polítiques per la Igualtat que va estimar convenient, llavors, demanar el treball conjunt i transversal de la resta de conselleries de l’Ajuntament. D’aquesta manera, i per un mateix objectiu, treballaren la brigada municipal, els assistents socials, els col.lectius organitzats d’immigrants, la canalla a l’escola, els mitjans de comunicació i els tècnics de tots els departaments del consistori. Exposicions, conferències, projeccions de cinema i altres actes lúdics ens varen fer reflexionar sobre la conveniència d’afavorir el contacte entre cultures i el millors coneixement entre autòctons i nouvinguts.
En l’actualitat, especialment en les nostres contrades del Camp de Tarragona, sembla que el fenomen d’anticipació al fet de la integració dels immigrants, d’altra banda cada vegada més numerosos no és exclusiu de Cambrils. D’aquesta manera, en el nivell acadèmic, la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col.laboració de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ha engegat aquest curs un nou Postgrau sobre “La gestió global de la immigració”, destinat principalment a quadres de l’administració local que hauran d’adaptar-se als nous requeriments provocats pels canvis demogràfics que vivim inevitablement.
L’any 2003 fou en Santiago Castellà, actual degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, i impulsor dels nous estudis interculturals, qui va inaugurar les Primeres Jornades Interculturals de Cambrils. L’acompanyà en aquella ocasió en Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i expert en els mateixos temes. En aquella data quedaren obertes al públic de Cambrils l’exposició “La Mediterrània: una cruïlla de pobles”, esponsoritzada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, al mateix temps que, en un altre espai municipal, la mostra “L’Aixa i en Dris, els nostres veïns”, centrada en explicar la vida d’una família d’origen magrebí. A partir d’aquell moment, ludoteques, biblioteques, escoles, instituts, cinema municipal, ràdio, i el Centre Cultural i Ocupacional de la nostra població, es posaren en marxa per dur a terme una extensa programació intercultural.
Entre els fets més destacats de la Primera Jornada Intercultural cal esmentar les conferències d’en Mohamed Chair, del col.lectiu Ibn Batuta; Josep Maria Massot, educador social; Josep Maria Navarro, antropòleg; Carlos Iaquinanadi, president del Centro Latinoamericano de Reus; i, Salah Jamal, historiador i metge palestí. També, entre els dies 7 i 12 d’abril d’aquell any, vàrem poder comptar amb els Pallassos Sense Fronteres d’en Tortell Poltrona. Finalment, el dia 11 d’abril, es va dur a terme la Gran Festa de Cloenda de la Setmana Intercultural amb concerts, tallers i una degustació gastronòmica on quedaren representats tots els col.lectius d’immigrants residents a Cambrils.
Un any després d’aquella exitosa experiència, Cambrils vol aprofitar el marc incomparable de la celebració del Fòrum de les Cultures 2004, a Barcelona, per aspirar a millorar l’organització i l’esdeveniment intercultural. Les polítiques d’immigració administrades per l’Ajuntament de Cambrils surten del seu propi compromís sincer, no són espontànies i sí ben calculades, per fer que la nostra població sigui manifestant-se com un bon indret escollit lliurement per viure i conviure. Cambrils, al mateix temps, vol ser partícep del fet que al cap i casal de Catalunya s’hi reuneixin durant cinc mesos nacionalitats i expressions culturals d’arreu del món.
El disseny de les properes Jornades Interculturals a organitzar durant el mes d’abril proper respectarà el model de la primera edició experimental. La clau de l’èxit d’aquesta convocatòria tornarà a centrar-se en aconseguir la complicitat i la col.laboració dels diferents col.lectius d’immigrats que resideixen a Cambrils. Cal destacar entre aquests, el col.lectiu que agrupa la recent Associació Llatinoamericana de Cambrils, organització promoguda i recolzada des del mateix Ajuntament, així com les dones magrebines que es troben periòdicament al voltant de l’Hora del Té que es ve organitzant en un conegut Centre Cívic de la nostra població. Altres col.lectius que participaran, sens dubte, en l’organtizació dels actes previstos, seran la comunitat senegalesa, els diferents grups d’immigrants que ens arriben des de diferents països de l’Europa de l’Est, guineans, cubans, dominicans, i un llarg etcètera.
La idea torna a ser la mateixa a l’hora de cercar un fil temàtic conductor de tota la Setmana Intercultural: llogar pel.lícules que tractin el fenomen de la interculturalitat; buscar conferenciants que en parlin; dotar de materials les escoles i els instituts; parlar i debatre a la ràdio; omplir les exposicions de material didàctic; i, en definitiva, passar la paraula i donar la veu a l’expressió d’aquests nous habitants de la nostra Vila que encara no arribem a identificar amb naturalesa.
En aquest cas, la Regidoria de Promoció de Ciutat s’ha posat en contacte amb el Fòrum de les Cultures 2004 amb l’objectiu de provocar la trobada de dos festivals, distants en l’espai però coincidents en la intenció. És una sort pel Fòrum de les Cultures 2004 trobar un Municipi que assumeixi el fenomen intercultural, a la vegada que treballi per facilitar la vida dels nous habitants del seu municipi, així com resulta una sort per Cambrils poder comptar amb un escenari de projecció internacional com pot representar el mateix Fòrum. Junts i agafats de la mà farem possible que una vegada passada la Setmana Intercultural i els cinc mesos d’actes previstos a Barcelona, continuem treballant per quelcom que val la pena. Que valgui pels nostres fills!
(Octubre de 2003)
sábado, 27 de diciembre de 2008
CAMBRILS AL MÓN
Una de les meves grans dèries com a Regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques, àrea en la qual s'engloba el Departament de Cooperació i Solidaritat, ha estat i serà poder explicar de la millor manera possible, amb fets, paraules i imatges, la bona inversió social que suposen les ajudes a projectes de cooperació al desenvolupament i sensibilització amb els mateixos, protagonitzats per les Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) locals i recolzats decididament pel nostre Ajuntament.
La "política social a nivell mundial" que representen aquestes ajudes ens demostren i identifiquen com a una comunitat de convivència sana i rica, amb vocació d'obtenir les màximes quotes d'igualtat i justícia.
En la línia del mític canceller alemany Willi Brandt podem dir que la cooperació amb els països més febles, i la seva qualitat, reflexen unívocament la tendresa que caracteritza el poble que la projecta, que en aquest cas és Cambrils.
(N.1 de Cambrils al Món / 2008)
La "política social a nivell mundial" que representen aquestes ajudes ens demostren i identifiquen com a una comunitat de convivència sana i rica, amb vocació d'obtenir les màximes quotes d'igualtat i justícia.
En la línia del mític canceller alemany Willi Brandt podem dir que la cooperació amb els països més febles, i la seva qualitat, reflexen unívocament la tendresa que caracteritza el poble que la projecta, que en aquest cas és Cambrils.
(N.1 de Cambrils al Món / 2008)
viernes, 26 de diciembre de 2008
SETEMBRE DE 1999: CREACIÓ DE LA PLATAFORMA PROGRESSISTA DE CAMBRILS
Sota el nom de Plataforma Progressista de Cambrils, ens hem agrupat un bon nombre de joves d'ideologies i formes de fer ben diferents que, malgrat això, tenim en comú dos trets fonamentals.
El primer d'aquests trets és que tots vivim a Cambrils, fet que ens fa conviure a diari amb diferents mancances que el nostre municipi evidencia vers el jovent. El segon tret en comú és que tots tenim ganes de fer tant com puguem per a millorar l'actual situació existent al nostre poble, pal.liant-ne alguna d'aquestes mancances.
Per exemple, creiem que l'oferta sòcio-cultural de Cambrils es pot ampliar si fem desaparèixer els límits que semblen tancar-la i dirigir-la a temes i actes relacionats exclusivament amb l'oci.
No seria més satisfactori que, en comptes d'organitzar un concert, s'organitzessin xerrades sobre temes tan habituals entre els joves com el sexe o les drogues? I si organitzem alhora el concert i les xerrades? I si, a més a més, conscienciem la població quant a la necessitat de protecció i manteniment que té el nostre entorn natural fent accions que potenciïn la reutilització i el reciclatge?
Les persones necessitem, a més a més de diversió, informació i formació. Per a intentar respondre a aquestes necessitats, nosaltres hem deixat de banda l'apatia i l'individualisme i ens hem posat d'acord per a participar activament de la vida social del nostre poble. Pensem que aquesta és l'única manera de fer paleses les possibles millores al municipi. Jove de Cambrils: et convidem a formar part de la Plataforma! Posa't en contacte amb nosaltres!
(Presentació de la Plataforma Progressista de Cambrils a les pàgines del Butlletí Informatiu dels Grups Polítics a l'Oposició de l'Ajuntament de Cambrils, Octubre de 1999)
El primer d'aquests trets és que tots vivim a Cambrils, fet que ens fa conviure a diari amb diferents mancances que el nostre municipi evidencia vers el jovent. El segon tret en comú és que tots tenim ganes de fer tant com puguem per a millorar l'actual situació existent al nostre poble, pal.liant-ne alguna d'aquestes mancances.
Per exemple, creiem que l'oferta sòcio-cultural de Cambrils es pot ampliar si fem desaparèixer els límits que semblen tancar-la i dirigir-la a temes i actes relacionats exclusivament amb l'oci.
No seria més satisfactori que, en comptes d'organitzar un concert, s'organitzessin xerrades sobre temes tan habituals entre els joves com el sexe o les drogues? I si organitzem alhora el concert i les xerrades? I si, a més a més, conscienciem la població quant a la necessitat de protecció i manteniment que té el nostre entorn natural fent accions que potenciïn la reutilització i el reciclatge?
Les persones necessitem, a més a més de diversió, informació i formació. Per a intentar respondre a aquestes necessitats, nosaltres hem deixat de banda l'apatia i l'individualisme i ens hem posat d'acord per a participar activament de la vida social del nostre poble. Pensem que aquesta és l'única manera de fer paleses les possibles millores al municipi. Jove de Cambrils: et convidem a formar part de la Plataforma! Posa't en contacte amb nosaltres!
(Presentació de la Plataforma Progressista de Cambrils a les pàgines del Butlletí Informatiu dels Grups Polítics a l'Oposició de l'Ajuntament de Cambrils, Octubre de 1999)
jueves, 25 de diciembre de 2008
14 M = DIA D (+ REUS)
Histèric fou barrejar l’ocupació d’Irak amb la política exterior espanyola.
Histèric fou trobar Arnaldo Otegi manifestant-se en una condemna popular per l’assassinat múltiple de Madrid.
Histèric fou observar com cada mitjà de comunicació informava el passat dia 14 de març (per no dir durant els últims quatre anys) allò que més convenia als seus interessos.
Histèric fou que un policia matés un forner que es negava a posar un crespó negre a la façana del seu negoci.
Histèric fou escoltar els mateixos polítics de sempre entonant les mateixes paraules de condol tot demostrant-se ésser incapaços de posar-se d’acord per solucionar un problema tan greu com resulta ser la qüestió basca.
Histèric fou que quedés demostrat novament el fet de què hi hagi individus que prioritzin, per davant de la dignitat humana, els seus fanatismes, ja siguin nacionalistes o religiosos.
Histèric, per una altra banda, és seguir comprovant que hi ha qui no accepta precisament l’existència de nacionalismes, religions i ideologies diferents, tot pretenent eliminar-les d’una vegada.
Histèric és procurar aprofitar els fets comesos per millorar els resultats electorals partidistes.
Histèric és apropiar-se de la informació pública i de la transparència de les investigacions post-atemptat.
Histèric seria continuar utilitzant la demagògia per relacionar l’assassinat de Madrid amb la presència de població immigrada a l’Estat Espanyol i Catalunya.
Gràcies a què la gran majoria de la població espanyola va entendre qui era responsable de barrejar-nos en una histèria col.lectiva tan perillosa avui tenim un govern presidit per en Rodríguez Zapatero.
Per cert, i això està dedicat al Sr. Elias (portaveu dels qui s’oposen a la construcció d’una mesquita a Reus): els marroquins d’aquesta ciutat i tots els marroquins, en general, no són d’”una altra raça”; simplement són ciutadans, com vostè, i com jo, en un Estat Social i Democràtic de Dret, que, com a mínim, alguns d’ells (no tots), posseeixen una nacionalitat i una cultura diferent a la seva; amb els mateixos drets i deures, vull dir. A vostè, particularment, jo també li demanaria que restés callat, és clar. Faria un favor a la convivència en el món que habita.
(MAIG 2004)
Histèric fou trobar Arnaldo Otegi manifestant-se en una condemna popular per l’assassinat múltiple de Madrid.
Histèric fou observar com cada mitjà de comunicació informava el passat dia 14 de març (per no dir durant els últims quatre anys) allò que més convenia als seus interessos.
Histèric fou que un policia matés un forner que es negava a posar un crespó negre a la façana del seu negoci.
Histèric fou escoltar els mateixos polítics de sempre entonant les mateixes paraules de condol tot demostrant-se ésser incapaços de posar-se d’acord per solucionar un problema tan greu com resulta ser la qüestió basca.
Histèric fou que quedés demostrat novament el fet de què hi hagi individus que prioritzin, per davant de la dignitat humana, els seus fanatismes, ja siguin nacionalistes o religiosos.
Histèric, per una altra banda, és seguir comprovant que hi ha qui no accepta precisament l’existència de nacionalismes, religions i ideologies diferents, tot pretenent eliminar-les d’una vegada.
Histèric és procurar aprofitar els fets comesos per millorar els resultats electorals partidistes.
Histèric és apropiar-se de la informació pública i de la transparència de les investigacions post-atemptat.
Histèric seria continuar utilitzant la demagògia per relacionar l’assassinat de Madrid amb la presència de població immigrada a l’Estat Espanyol i Catalunya.
Gràcies a què la gran majoria de la població espanyola va entendre qui era responsable de barrejar-nos en una histèria col.lectiva tan perillosa avui tenim un govern presidit per en Rodríguez Zapatero.
Per cert, i això està dedicat al Sr. Elias (portaveu dels qui s’oposen a la construcció d’una mesquita a Reus): els marroquins d’aquesta ciutat i tots els marroquins, en general, no són d’”una altra raça”; simplement són ciutadans, com vostè, i com jo, en un Estat Social i Democràtic de Dret, que, com a mínim, alguns d’ells (no tots), posseeixen una nacionalitat i una cultura diferent a la seva; amb els mateixos drets i deures, vull dir. A vostè, particularment, jo també li demanaria que restés callat, és clar. Faria un favor a la convivència en el món que habita.
(MAIG 2004)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)