Entrevista al Butlletí de Vilafortuny 2005
“En Cambrils corríamos el peligro de morir de éxito. Esto quiere decir que en los últimos años habíamos sufrido un endormecimiento demasiado importante, y por todos conocido, que provocaba a su vez que poblaciones vecinas nos sorprendieran con iniciativas positivas en el marco de la promoción de sus respectivas ciudades. Sin duda alguna, el hecho de que cada agente social o económico hiciera la guerra por su parte no facilitaba promover hacia el exterior una idea o una imagen de un Cambrils único, sólido y competente. Estos últimos adjetivos son los que yo me desearía para la ciudad que amo y por la cual trabajo; de este mismo análisis partíamos en el trabajo diario y a conciencia que desde la Concejalía de Promoción Económica del Ayuntamiento de Cambrils queríamos llevar a cabo. Estábamos convencidos de que aunando esfuerzos entre diferentes fuerzas productivas de la población podríamos conseguir objetivos al mismo tiempo comunes. Somos bonitos, tenemos calidad de vida, nuestros conciudadanos son ilustres, el clima y el paisaje nos lo envidian, pero actualmente estábamos obligados a hacer algo más; con estas características casi de “por se” no nos bastaba para competir, debíamos entusiasmar a la gente con un nuevo programa de actuaciones. En definitiva se trataba de volver a situar Cambrils en el mapa que le correspondía como parte de la segunda área metropolitana de Catalunya, con un sector de servicios y comercio muy importante para la región como indican los recientes informes de la CEPTA, con una Cofradía de Pescadores y una Cooperativa Agrícola modélicas en el contexto catalán y español, con una gastronomía pionera y reconocida a lo largo de muchos años, etc. El actual equipo de gobierno, quería aprovechar ahora hace dos años, y quiere seguir aceptando ese rol actual frente a la capacidad productiva del empresariado y la sociedad civil, de catalizador e impulsor de propuestas de dinamización para lo que se ha convertido con el paso del tiempo en una ciudad intermedia. Vivimos en una sociedad mediática y el márketing es un instrumento que debemos utilizar como el pan de cada día. En este sentido, la administración municipal que gobierna la ciudad es la que mejor está situada para provocar o “hacer” en cierta medida “que los otros hagan”. Seguiremos, como digo, dando este mensaje y estaremos abiertos a todas las voces que nos hagan llegar sugerencias. No nos hace miedo, sino todo lo contrario, hacer todo este trabajo conjuntamente con los empresarios y la sociedad civil con la cual nos reunimos muy a menudo. De las Jornadas de la Galera se ha hablado mucho y bien, pero no deja de ser un ejemplo de la filosofía con la cual pretendemos trabajar desde el actual equipo de gobierno del Ayuntamiento de Cambrils. De galeras pueden haber muchas que no sean estrictamente crustáceos del mar: por ejemplo pretendemos dotar a la Feria Multisectorial y a la Feria del Caballo de Cambrils de un interés prioritariamente comercial; queremos promocionar la actividad que se pueda realizar en frente mismo de la fachada portuaria de Cambrils; saldremos al exterior para dar a conocer los productos que se dan en nuestras tierras y aguas más inmediatas; formaremos parte de manera activa de las redes que construyen el territorio del Camp de Tarragona; invitaremos a organizar jornadas y congresos en nuestro marco incomparable, etc. La galera, vuelvo a repetir, ha sido una excusa perfecta para inundarnos de un mensaje positivo: somos capaces, podemos con todo lo que nos propongamos, no hay que esconderse, hay que aparecer en los medios de comunicación, siempre debemos sumar y nunca restar, etc. Sólo me queda dar las gracias a todos aquellos que han participado en este proyecto y con los cuales espero continuar trabajando a destajo: Cofraría de Pescadores, Cooperativa Agrícola, Asociación de Empresarios de Hostelería, Escuela de Hostelería, restaurantes, hoteles, administraciones públicas superiores, espónsors y prensa.
viernes, 9 de enero de 2009
miércoles, 7 de enero de 2009
CAMBRILS OBERT
Sé que a hores d’ara tots els implicats en la promoció comercial de Cambrils ho tenim clar: ho hem de fer plegats, des de la iniciativa privada amb el recolzament total i entusiasta de l’Ajuntament, i viceversa.
Les parts de què parlàvem, administració i empresaris, hem aprofitat aquests darrers tres anys per conèixer-nos millor, ens reunim molt sovint, sabem el que toca fer a cadascú, hem après a pactar i, al mateix temps, tenim projectes comuns de futur que beneficien a tota la ciutadania cambrilenca en general.
Sabem, a la fi, que darrerament hem guanyat molt terreny i tenim la base per seguir en la mateixa línia. És per això que comptem amb una eina interinstitucional tan pràctica com eficient, com pot ser el Pla de Dinamització Comercial de Cambrils (dels primers de tota Catalunya i ara esmentat com a model a imitar), en la qual seguim esmerçant decididament els nostres esforços.
Proximitat, respecte, diàleg, consens i empenta, són els pilars des dels quals des de l’Àrea de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Cambrils hem volgut col.laborar a enfortir un sector econòmic amb un diferencial i un valor afegit molt especial per a la nostra població, que a la vegada estem decidits a projectar dins del territori més ampli que habitem que és el Camp de Tarragona.
(2007)
Les parts de què parlàvem, administració i empresaris, hem aprofitat aquests darrers tres anys per conèixer-nos millor, ens reunim molt sovint, sabem el que toca fer a cadascú, hem après a pactar i, al mateix temps, tenim projectes comuns de futur que beneficien a tota la ciutadania cambrilenca en general.
Sabem, a la fi, que darrerament hem guanyat molt terreny i tenim la base per seguir en la mateixa línia. És per això que comptem amb una eina interinstitucional tan pràctica com eficient, com pot ser el Pla de Dinamització Comercial de Cambrils (dels primers de tota Catalunya i ara esmentat com a model a imitar), en la qual seguim esmerçant decididament els nostres esforços.
Proximitat, respecte, diàleg, consens i empenta, són els pilars des dels quals des de l’Àrea de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Cambrils hem volgut col.laborar a enfortir un sector econòmic amb un diferencial i un valor afegit molt especial per a la nostra població, que a la vegada estem decidits a projectar dins del territori més ampli que habitem que és el Camp de Tarragona.
(2007)
lunes, 5 de enero de 2009
CAMBRILS PEL CANVI 1999
Des de la Plataforma Progressista de Cambrils i Cambrils pel Canvi hem estat realitzant diferents activitats durant aquest últim curs. El més destacable potser ha estat l'organització d'un Cicle de Conferències sota el títol d'"Alternatives Socials: cap a un nou model de Societat".
Després de constatar la necessitat urgent d'un canvi en la nostra societat, vàrem voler organitzar un cicle de conferències dividit en dos grups de tres col•loquis cadascun. En aquest àmbit cal destacar la col•laboració de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) de les Comarques Tarragonines, la Fundació Jaume Bofill i l'Associació Eco Concern.
En el primer grup, vam comptar, el 22 de novembre, amb José Adelantado, professor de Política Social de la UAB, que ens va parlar sobre "Desigualtat social i polítiques de Benestar". El 13 de desembre, a la Universitat Rovira i Virgili, "Els fets de l'onze de setembre, un nou tipus de racisme?", a càrrec de Miquel Àngel Essomba, professor de la UAB i membre de SOS Racisme. Finalment, el 17 de gener, "La globalització i les seves alternatives", a càrrec de Josep Manuel Busqueta, economista; i Xavier la Torre, economista i membre de Món-3
El segon grup de conferències va començar el 25 de febrer, a l'IES Ramon Berenguer IV de Cambrils amb Ismael Blanco, politòleg i membre de l'Equip d'Anàlisi Electoral de la UAB, que va presentar-nos una xerrada sobre "Nous sistemes de participació ciutadana". L'11 de març, a la Universitat Rovira i Virgili la conferència fou "Reflexions entorn a la Renda Bàsica", a càrrec de José Iglesias, economista. Va tancar el cicle de conferències Martí Subirà, President d'ATTAC Catalunya el dia 17 d'abril amb "Reflexions entorn a la Taxa Tobin".
Aquest cicle ens ha aportat un coneixement exhaustiu dels debats i les associacions que promouen noves alternatives dins de la nostra societat. Igualment, l'organització d'aquest cicle ens ha permès obrir la nostra associació a nous contactes i també aprofundir en el treball d'equip amb altres associacions del nostre mateix tipus i inspiració ideològica.
(Cambrils 1999)
Després de constatar la necessitat urgent d'un canvi en la nostra societat, vàrem voler organitzar un cicle de conferències dividit en dos grups de tres col•loquis cadascun. En aquest àmbit cal destacar la col•laboració de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) de les Comarques Tarragonines, la Fundació Jaume Bofill i l'Associació Eco Concern.
En el primer grup, vam comptar, el 22 de novembre, amb José Adelantado, professor de Política Social de la UAB, que ens va parlar sobre "Desigualtat social i polítiques de Benestar". El 13 de desembre, a la Universitat Rovira i Virgili, "Els fets de l'onze de setembre, un nou tipus de racisme?", a càrrec de Miquel Àngel Essomba, professor de la UAB i membre de SOS Racisme. Finalment, el 17 de gener, "La globalització i les seves alternatives", a càrrec de Josep Manuel Busqueta, economista; i Xavier la Torre, economista i membre de Món-3
El segon grup de conferències va començar el 25 de febrer, a l'IES Ramon Berenguer IV de Cambrils amb Ismael Blanco, politòleg i membre de l'Equip d'Anàlisi Electoral de la UAB, que va presentar-nos una xerrada sobre "Nous sistemes de participació ciutadana". L'11 de març, a la Universitat Rovira i Virgili la conferència fou "Reflexions entorn a la Renda Bàsica", a càrrec de José Iglesias, economista. Va tancar el cicle de conferències Martí Subirà, President d'ATTAC Catalunya el dia 17 d'abril amb "Reflexions entorn a la Taxa Tobin".
Aquest cicle ens ha aportat un coneixement exhaustiu dels debats i les associacions que promouen noves alternatives dins de la nostra societat. Igualment, l'organització d'aquest cicle ens ha permès obrir la nostra associació a nous contactes i també aprofundir en el treball d'equip amb altres associacions del nostre mateix tipus i inspiració ideològica.
(Cambrils 1999)
domingo, 4 de enero de 2009
A PROPÒSIT DEL CONSELL DE BARRI DE LA LLOSA I DE LES URBANITZACIONS DE PONENT
Durant aquest mes de febrer ha sortit a la llum la notícia sobre la propera constitució del Consell Consultiu del Barri del Molí de Torre. En aquesta breu carta només vull fer esment a un altre mecanisme de participació ciutadana del mateix signe, com és el Consell Consultiu del Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, el primer constituït amb aquestes característiques a instàncies de l’Ajuntament de Cambrils, que ja fa cosa de dos anys aproximadament que ve funcionant. Sembla arribada l’hora de fer una mena de balanç de les actuacions empreses durant aquest temps i passar a l’àmbit dels agraïments a aquelles persones que han fet possible la seva bona marxa.
En primer lloc, m’agradaria emmarcar la porció de territori del municipi de Cambrils de què estem parlant: bàsicament hem de tenir com a referència l’espai que va per sota de l’actual carretera N-340, entre la Riera de Riudecanyes, limitant amb el terme de Montroig del Camp, i el Barranc de la Mare de Déu del Camí, que ja és l’inici de l’Horta de Santa Maria i l’entrada al Barri de la Marina. Tradicionalment aquesta part del municipi havia viscut un tant oblidada de les responsabilitats municipals; cal dir la veritat, fet que remarco perquè jo mateix he estat resident durant anys de la zona en qüestió. Amb l’actual legislatura, un dels compromisos de l’equip de govern ha estat intentar incorporar, en tots els aspectes possibles, aquests barri de La Llosa i urbanitzacions de Ponent (L’Albareda, Vall d’Aran, Pueblo El Dorado Playa, Les Mimoses, Marcambrils, L’Ardiaca, La Dorada I, La Dorada II, Tarraco i Cambrils Mediterrani) a la vida quotidiana d’una ciutat que vol ser cada vegada més compacta.
La solució a les expropiacions i construcció de la primera fase del Passeig Marítim de Ponent, finalment després del seu primer anunci ara fa ja 30 anys, així com l’obertura d’un pas inter-urbà alternatiu a la N-340 no han fet més que accentuar la nova centralitat del nostre municipi moguda cap a la zona en qüestió. Els mateixos desdoblaments de la via fèrria i de la carretera nacional, juntament amb el creixement urbanístic previst a la partida de Les Comes, tot just a sobre de La Llosa, canviaran seriosament i en positiu la geografia d’aquesta part del municipi. La millora en el servei de la recollida de la brossa, la neteja viària i la de platges, la creació d’una línia d’autobús exclusiva que hi transita, i el millor estat de les zones verdes municipals, són altres fites aconseguides en aquest curt espai de temps. Malgrat el que s’ha fet bé, que és bastant, hem de ser conscients que són moltes altres les coses que manquen per gestionar d’una forma encara més eficaç: dotar, per exemple, la zona, de més presència policial; millorar la senyalització dels carrers, tant horitzontal com vertical; facilitar la numeració de tots els habitatges per un repartiment més ràpid del correu; construcció d’una mini-deixalleria; pensar en el centre cívic; escoles; instituts; enllumenat; aigua; gas; i, un llarg etcètera, són temes als quals dedicarem els nostres esforços, sens dubte
Com deia, en el transcurs dels gairebé dos anys de vida del Consell de Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, són moltes les persones que han dedicat el seu temps a fer d’interlocutors amb aquest modest Regidor que ha procurat alçar les seves reivindicacions a la Junta de Govern Local. Algunes d’aquestes persones són dignes de menció pública donat que en l’actualitat ja no figuren com a presidents de les associacions de veïns i entitats urbanístiques constituïdes; parlo d’en Josep Pallarols (de La Llosa), Josep Borràs (de Tarraco) i Joaquim Navarro (de Cambrils Mediterrani). Moltes gràcies a ells per la col.laboració brindada, que, igualment queda ben assegurada amb la presència dels seus successors: la Carme, en Luis, l’Antonio; més la resta de representants, com són en Juan, en Nicolàs, en Manel, en Gonzàlez... Si us sembla bé, intentarem seguir treballant plegats per aconseguir més serveis i millor qualitat de vida al Ponent de Cambrils.
(Cambrils, 2005)
En primer lloc, m’agradaria emmarcar la porció de territori del municipi de Cambrils de què estem parlant: bàsicament hem de tenir com a referència l’espai que va per sota de l’actual carretera N-340, entre la Riera de Riudecanyes, limitant amb el terme de Montroig del Camp, i el Barranc de la Mare de Déu del Camí, que ja és l’inici de l’Horta de Santa Maria i l’entrada al Barri de la Marina. Tradicionalment aquesta part del municipi havia viscut un tant oblidada de les responsabilitats municipals; cal dir la veritat, fet que remarco perquè jo mateix he estat resident durant anys de la zona en qüestió. Amb l’actual legislatura, un dels compromisos de l’equip de govern ha estat intentar incorporar, en tots els aspectes possibles, aquests barri de La Llosa i urbanitzacions de Ponent (L’Albareda, Vall d’Aran, Pueblo El Dorado Playa, Les Mimoses, Marcambrils, L’Ardiaca, La Dorada I, La Dorada II, Tarraco i Cambrils Mediterrani) a la vida quotidiana d’una ciutat que vol ser cada vegada més compacta.
La solució a les expropiacions i construcció de la primera fase del Passeig Marítim de Ponent, finalment després del seu primer anunci ara fa ja 30 anys, així com l’obertura d’un pas inter-urbà alternatiu a la N-340 no han fet més que accentuar la nova centralitat del nostre municipi moguda cap a la zona en qüestió. Els mateixos desdoblaments de la via fèrria i de la carretera nacional, juntament amb el creixement urbanístic previst a la partida de Les Comes, tot just a sobre de La Llosa, canviaran seriosament i en positiu la geografia d’aquesta part del municipi. La millora en el servei de la recollida de la brossa, la neteja viària i la de platges, la creació d’una línia d’autobús exclusiva que hi transita, i el millor estat de les zones verdes municipals, són altres fites aconseguides en aquest curt espai de temps. Malgrat el que s’ha fet bé, que és bastant, hem de ser conscients que són moltes altres les coses que manquen per gestionar d’una forma encara més eficaç: dotar, per exemple, la zona, de més presència policial; millorar la senyalització dels carrers, tant horitzontal com vertical; facilitar la numeració de tots els habitatges per un repartiment més ràpid del correu; construcció d’una mini-deixalleria; pensar en el centre cívic; escoles; instituts; enllumenat; aigua; gas; i, un llarg etcètera, són temes als quals dedicarem els nostres esforços, sens dubte
Com deia, en el transcurs dels gairebé dos anys de vida del Consell de Barri de La Llosa i de les Urbanitzacions de Ponent, són moltes les persones que han dedicat el seu temps a fer d’interlocutors amb aquest modest Regidor que ha procurat alçar les seves reivindicacions a la Junta de Govern Local. Algunes d’aquestes persones són dignes de menció pública donat que en l’actualitat ja no figuren com a presidents de les associacions de veïns i entitats urbanístiques constituïdes; parlo d’en Josep Pallarols (de La Llosa), Josep Borràs (de Tarraco) i Joaquim Navarro (de Cambrils Mediterrani). Moltes gràcies a ells per la col.laboració brindada, que, igualment queda ben assegurada amb la presència dels seus successors: la Carme, en Luis, l’Antonio; més la resta de representants, com són en Juan, en Nicolàs, en Manel, en Gonzàlez... Si us sembla bé, intentarem seguir treballant plegats per aconseguir més serveis i millor qualitat de vida al Ponent de Cambrils.
(Cambrils, 2005)
sábado, 3 de enero de 2009
LA PROMOCIÓ ECONÒMICA A CAMBRILS
El fet de l’adhesió recent de l’Ajuntament de Cambrils a REDESSA té a veure amb l’anhel de poder transferir el know how de Reus al nostre municipi de costa. Efectivament el recorregut de la capital del Baix Camp en els afers de la Promoció Econòmica és més llarg que el propi cambrilenc, fet que és degut també a la història de cada municipi, l’un tradicionalment més dedicat al comerç i la indústria, i l’altre centrat en la pesca, l’agricultura, i, darrerament, el turisme. Però les societats són canviants i les dinàmiques de les polítiques públiques endegades per cada govern municipal han de servir per procurar millorar sempre el passat i ambicionar el futur.
Des de la mateixa data de creació d’una Regidoria totalment autònoma i independent dedicada a la Promoció Econòmica o, com també en diem, a la Promoció de la Ciutat, bàsicament en aquesta vessant fonamental de l’economia, concretament l’any 2003, el recolzament als diferents sectors econòmics de Cambrils ha estat una de les seves principals ocupacions. Tenint també com a referència les experiències d’alguns municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com poden ser la mateixa Ciutat Comtal, Hospitalet de Llobregat, Sabadell o Cornellà, premeditament s’ha volgut donar un significat cabdal a l’obtenció de la complicitat i la col.laboració directa dels representants dels quatre sectors més destacats de la població, com són, a banda del sector turístic que mereix un tractament específic, l’agricultura, la pesca, el comerç i la indústria. Per cadascun d’aquests sectors s’ha procurat un pla específic de foment.
Si el Patronat de Turisme de Cambrils ja centra els seus esforços en vendre la nostra població com a destí vacacional de mil.lers de persones de dintre i de fora del país, des de la Regidoria que encapçalo hem volgut contribuir essencialment a la desestacionalització de la temporada i la consolidació d’un teixit empresarial que sigui competitiu durant tot l’any i que no només depengui d’uns mesos potents d’estiu com passava abans.
D’altra banda, pel que respecta al sector primari, s’ha recolzat la producció agrícola i pesquera autòctona, en diàleg permanent amb pagesos i mariners, destacant esdeveniments com poden ser les Jornades Gastronòmiques de la Galera i de la Cuina Marinera que arriben ja a la seva cinquena edició, de la mà de la Confraria de Pescadors i el Consell Consultiu de la Pesca, o la Mostra de Productes Agrícoles al Port de la qual ja en portem tres, conjuntament amb la Cooperativa Agrícola. Sota el segell de “Cambrils Gastronomia” hem arribat a lligar el producte original amb l’elaboració dels millors plats i de les millors receptes per part dels restaurants membres de l’Associació d’Empresaris d’Hosteleria de Cambrils.
Pel que respecta al comerç s’ha confiat en l’eina fonamental que representa el Pla de Dinamització Comercial sota la marca popular de “Cambrils Obert”, que és una aposta conjunta de la Unió de Botiguers, l’Àrea de Promoció de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament de la Cambra de Comerç del territori. Cal comentar que en els últims anys la ciutat ha viscut un “boom” d’obertures d’establiments de qualitat que ha vingut acompanyat d’una política específica de peatonalització de les àrees més comercials. Amb l’embranzida que significarà pel Barri Antic la inversió compartida entre administració autonòmica i municipal en modernitzar-lo gràcies a la concessió de la Llei de Barris s’apostarà igualment per la dinamització d’aquesta zona històrica de la mà de l’Associació d’Empresaris i Comerciants Vila-Centre. El regidor que us parla és membre del Consell Rector de Fires de Catalunya i de la Junta Directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), congrés anual de la qual es va poder celebrar a casa nostra el passat any. En l’actualitat s’han posat al dia i publicitat els dos mercats municipals existents, el de la Vila, i el de la Platja, que es complementen amb l’exitòs mercat de venda no-sedentària que es celebra a la nostra plaça cada dimecres.
Finalment, i després de molts anys perduts, s’ha qualificat, en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat a principis del 2006, suficient terreny industrial, sobretot concentrat en dues zones estratègiques com són l’ampliació del ja existent Polígon de Belianes, i la nova zona de Vilagrassa, tots dos emplaçaments rodejats per una important connexió de xarxa viària, per satisfer les demandes de la Federació d’Empresaris de Cambrils (FECAM).
La implicació de Cambrils en tot el que fa referència al territori on s’ubica naturalment, el Camp de Tarragona, ha estat en els últims anys transcendental, cosa que es pot demostrar en la participació exercida en les entitats que han liderat el creixement de l’Aeroport de Reus, a través del Consorci del Camp, o del Port de Tarragona, mitjançant la seva Associació de Promoció APPORT. Això és degut a què ens sabem peça indispensable de la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya amb grans potencialitats per treure’n profit si aprenem a treballar conjuntament tots els agents implicats. És per aquest mateix motiu que hem estat presents en la redacció del document conegut com a Pla Estratègic de Desenvolupament del Camp de Tarragona, en sintonia constant amb la seva alma màter que és la Universitat Rovira Virgili (URV), amb la qual estrenyem cada dia que passa més vincles d’enfortiment mutu.
En tota tasca de foment de l’economia local cal dur a terme un treball en xarxa que se’n surt de l’entorn més immediat: per aquest motiu participem de les entitats properes més representatives com poden ser la Xarxa Local per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació de Catalunya; l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO); o l’Asociación Española de Ciudades de la Pesca (AECIPE), amb l’objectiu fonamental en els tres casos de presentar projectes comuns de finançament a la Unió Europea dels quals ens puguem beneficiar molt directament. També valorem molt positiva la participació en les diferents comissions implicades de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Amb la perspectiva que et dóna més de cinc anys de promoció econòmica dirigida en una mateixa línia podem afirmar avui que Cambrils és més forta en aquest terreny del que ho era abans, i a més ha sabut posar les bases de tot allò que pot venir properament en forma de major inversió, major creació de llocs de treball, millor benestar comunitari i un llarg etcètera per al qual necessitaríem més espai i més temps per descriure-ho.
(AGOST 2008)
Des de la mateixa data de creació d’una Regidoria totalment autònoma i independent dedicada a la Promoció Econòmica o, com també en diem, a la Promoció de la Ciutat, bàsicament en aquesta vessant fonamental de l’economia, concretament l’any 2003, el recolzament als diferents sectors econòmics de Cambrils ha estat una de les seves principals ocupacions. Tenint també com a referència les experiències d’alguns municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com poden ser la mateixa Ciutat Comtal, Hospitalet de Llobregat, Sabadell o Cornellà, premeditament s’ha volgut donar un significat cabdal a l’obtenció de la complicitat i la col.laboració directa dels representants dels quatre sectors més destacats de la població, com són, a banda del sector turístic que mereix un tractament específic, l’agricultura, la pesca, el comerç i la indústria. Per cadascun d’aquests sectors s’ha procurat un pla específic de foment.
Si el Patronat de Turisme de Cambrils ja centra els seus esforços en vendre la nostra població com a destí vacacional de mil.lers de persones de dintre i de fora del país, des de la Regidoria que encapçalo hem volgut contribuir essencialment a la desestacionalització de la temporada i la consolidació d’un teixit empresarial que sigui competitiu durant tot l’any i que no només depengui d’uns mesos potents d’estiu com passava abans.
D’altra banda, pel que respecta al sector primari, s’ha recolzat la producció agrícola i pesquera autòctona, en diàleg permanent amb pagesos i mariners, destacant esdeveniments com poden ser les Jornades Gastronòmiques de la Galera i de la Cuina Marinera que arriben ja a la seva cinquena edició, de la mà de la Confraria de Pescadors i el Consell Consultiu de la Pesca, o la Mostra de Productes Agrícoles al Port de la qual ja en portem tres, conjuntament amb la Cooperativa Agrícola. Sota el segell de “Cambrils Gastronomia” hem arribat a lligar el producte original amb l’elaboració dels millors plats i de les millors receptes per part dels restaurants membres de l’Associació d’Empresaris d’Hosteleria de Cambrils.
Pel que respecta al comerç s’ha confiat en l’eina fonamental que representa el Pla de Dinamització Comercial sota la marca popular de “Cambrils Obert”, que és una aposta conjunta de la Unió de Botiguers, l’Àrea de Promoció de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament de la Cambra de Comerç del territori. Cal comentar que en els últims anys la ciutat ha viscut un “boom” d’obertures d’establiments de qualitat que ha vingut acompanyat d’una política específica de peatonalització de les àrees més comercials. Amb l’embranzida que significarà pel Barri Antic la inversió compartida entre administració autonòmica i municipal en modernitzar-lo gràcies a la concessió de la Llei de Barris s’apostarà igualment per la dinamització d’aquesta zona històrica de la mà de l’Associació d’Empresaris i Comerciants Vila-Centre. El regidor que us parla és membre del Consell Rector de Fires de Catalunya i de la Junta Directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), congrés anual de la qual es va poder celebrar a casa nostra el passat any. En l’actualitat s’han posat al dia i publicitat els dos mercats municipals existents, el de la Vila, i el de la Platja, que es complementen amb l’exitòs mercat de venda no-sedentària que es celebra a la nostra plaça cada dimecres.
Finalment, i després de molts anys perduts, s’ha qualificat, en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat a principis del 2006, suficient terreny industrial, sobretot concentrat en dues zones estratègiques com són l’ampliació del ja existent Polígon de Belianes, i la nova zona de Vilagrassa, tots dos emplaçaments rodejats per una important connexió de xarxa viària, per satisfer les demandes de la Federació d’Empresaris de Cambrils (FECAM).
La implicació de Cambrils en tot el que fa referència al territori on s’ubica naturalment, el Camp de Tarragona, ha estat en els últims anys transcendental, cosa que es pot demostrar en la participació exercida en les entitats que han liderat el creixement de l’Aeroport de Reus, a través del Consorci del Camp, o del Port de Tarragona, mitjançant la seva Associació de Promoció APPORT. Això és degut a què ens sabem peça indispensable de la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya amb grans potencialitats per treure’n profit si aprenem a treballar conjuntament tots els agents implicats. És per aquest mateix motiu que hem estat presents en la redacció del document conegut com a Pla Estratègic de Desenvolupament del Camp de Tarragona, en sintonia constant amb la seva alma màter que és la Universitat Rovira Virgili (URV), amb la qual estrenyem cada dia que passa més vincles d’enfortiment mutu.
En tota tasca de foment de l’economia local cal dur a terme un treball en xarxa que se’n surt de l’entorn més immediat: per aquest motiu participem de les entitats properes més representatives com poden ser la Xarxa Local per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació de Catalunya; l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO); o l’Asociación Española de Ciudades de la Pesca (AECIPE), amb l’objectiu fonamental en els tres casos de presentar projectes comuns de finançament a la Unió Europea dels quals ens puguem beneficiar molt directament. També valorem molt positiva la participació en les diferents comissions implicades de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Amb la perspectiva que et dóna més de cinc anys de promoció econòmica dirigida en una mateixa línia podem afirmar avui que Cambrils és més forta en aquest terreny del que ho era abans, i a més ha sabut posar les bases de tot allò que pot venir properament en forma de major inversió, major creació de llocs de treball, millor benestar comunitari i un llarg etcètera per al qual necessitaríem més espai i més temps per descriure-ho.
(AGOST 2008)
jueves, 1 de enero de 2009
A L'AMIC PERE ARBÓ, DESAPAREGUT AQUEST ANY PASSAT 2008
Generalment a una persona que és gairebé dues generacions més gran que tu mateix és difícil de tractar d’”amic”. En tot cas, com es tracta d’en Pere, i ell havia estat un mariner de Cambrils, doncs utilitzo el seu mateix llenguatge i és així també que el tractaré d’amic. Ens vàrem anar coneixent i apreciant a poc a poc.
En Pere Arbó era una persona molt coneguda a Cambrils i això era degut sobretot al seu interès per tot allò que passava a Cambrils. Com a President de l’Associació Terra i Mar en Pere va creure imprescindible lluitar perquè es construís un Casal Municipal per la Gent Gran del poble. Amb aquest objectiu recollí un gran nombre de signatures per tot el municipi que pressionaren el govern municipal de l’època. Així doncs, i com li agradava recordar al protagonista, el Casal Municipal de la Gent Gran va obrir les seves portes el 15 de Febrer de 1997. I en Pere en fou el primer President de la seva Junta d’Usuaris com a reconeixement a la seva tasca. Del març d’aquell any 1997 fins al 31 de maig del 2000 en Pere Arbó va ser-ne el principal promotor i hi impulsà nombroses activitats com poden ser els viatges o excursions organitzades des de la Junta, el ball dels diumenges, les competicions en diferents jocs recreatius...
Després dels tres primers anys de recorregut del Casal i ja amb altres presidents al capdavant, el mateix Pere no deixà de donar a conèixer la seva opinió sobre les coses que es podien fer des de l’Ajuntament en benefici dels més grans de la societat. Me’n recordo molt bé del dia que, poc després d’haver estat escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament, ell va voler venir a explicar-me el seu parer sobre les coses, malgrat que jo en aquell temps no tenia cap responsabilitat sobre el Casal. “És igual, Klein, tu ho has de saber, perquè ho pots parlar amb l’Alcalde o qui saps si demà tu en seràs responsable”, em deia. Algunes vegades venia sol i d’altres em visitava conjuntament amb alguns companys seus. El maig del 2007, després d’haver tornat a ser escollit com a representant municipal, la seva intuïció i les casualitats del moment li varen donar raó i en aquest cas ja ens vàrem reunir com a coordinador polític del Casal. Aquell mateix any, uns pocs dies abans, vàrem celebrar els dezè aniversari del Casal i fou llavors quan es va poder tornar a retre un petit homenatge a tots els Presidents de les seves Juntes d’Usuaris, entre els quals el mateix Pere, que es va mostrar especialment emocionat.
D’en Pere em queden enregistrades al cap un parell d’imatges difícilment esborrables: els seus anars i tornars amb les seves inseparables bicicleta i gorra; i, el seu cant emocionat en sentir el “Cant de la senyera!” en un Homenatge a la Vellesa celebrat durant la Fira, que expressaven segurament les seves reivindicacions plenes en temps de la dictadura.
Des del primer dia que vaig conèixer a en Pere, a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual n’era un militant destacat, a les llistes del qual havia participat en gairebé totes les comtesses electorals després de proclamar-se novament la democràcia, fins el darrer dia que el vaig poder saludar passejant pel poble, en Pere em va demostrar ser una persona bona i preocupada pels temes del seu Cambrils estimat.
Si ell estava especialment orgullós de la seva família i no trigava gaire en nombrar els seus nets i besnetes, vull celebrar avui, amb aquells que li són més propers i amb aquells que el varen estimar, la vida d’en Pere, que també va ser la d'un bon cambrilenc, mariner, marit, pare, avi, besavi, amic, company...
En Pere Arbó era una persona molt coneguda a Cambrils i això era degut sobretot al seu interès per tot allò que passava a Cambrils. Com a President de l’Associació Terra i Mar en Pere va creure imprescindible lluitar perquè es construís un Casal Municipal per la Gent Gran del poble. Amb aquest objectiu recollí un gran nombre de signatures per tot el municipi que pressionaren el govern municipal de l’època. Així doncs, i com li agradava recordar al protagonista, el Casal Municipal de la Gent Gran va obrir les seves portes el 15 de Febrer de 1997. I en Pere en fou el primer President de la seva Junta d’Usuaris com a reconeixement a la seva tasca. Del març d’aquell any 1997 fins al 31 de maig del 2000 en Pere Arbó va ser-ne el principal promotor i hi impulsà nombroses activitats com poden ser els viatges o excursions organitzades des de la Junta, el ball dels diumenges, les competicions en diferents jocs recreatius...
Després dels tres primers anys de recorregut del Casal i ja amb altres presidents al capdavant, el mateix Pere no deixà de donar a conèixer la seva opinió sobre les coses que es podien fer des de l’Ajuntament en benefici dels més grans de la societat. Me’n recordo molt bé del dia que, poc després d’haver estat escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament, ell va voler venir a explicar-me el seu parer sobre les coses, malgrat que jo en aquell temps no tenia cap responsabilitat sobre el Casal. “És igual, Klein, tu ho has de saber, perquè ho pots parlar amb l’Alcalde o qui saps si demà tu en seràs responsable”, em deia. Algunes vegades venia sol i d’altres em visitava conjuntament amb alguns companys seus. El maig del 2007, després d’haver tornat a ser escollit com a representant municipal, la seva intuïció i les casualitats del moment li varen donar raó i en aquest cas ja ens vàrem reunir com a coordinador polític del Casal. Aquell mateix any, uns pocs dies abans, vàrem celebrar els dezè aniversari del Casal i fou llavors quan es va poder tornar a retre un petit homenatge a tots els Presidents de les seves Juntes d’Usuaris, entre els quals el mateix Pere, que es va mostrar especialment emocionat.
D’en Pere em queden enregistrades al cap un parell d’imatges difícilment esborrables: els seus anars i tornars amb les seves inseparables bicicleta i gorra; i, el seu cant emocionat en sentir el “Cant de la senyera!” en un Homenatge a la Vellesa celebrat durant la Fira, que expressaven segurament les seves reivindicacions plenes en temps de la dictadura.
Des del primer dia que vaig conèixer a en Pere, a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual n’era un militant destacat, a les llistes del qual havia participat en gairebé totes les comtesses electorals després de proclamar-se novament la democràcia, fins el darrer dia que el vaig poder saludar passejant pel poble, en Pere em va demostrar ser una persona bona i preocupada pels temes del seu Cambrils estimat.
Si ell estava especialment orgullós de la seva família i no trigava gaire en nombrar els seus nets i besnetes, vull celebrar avui, amb aquells que li són més propers i amb aquells que el varen estimar, la vida d’en Pere, que també va ser la d'un bon cambrilenc, mariner, marit, pare, avi, besavi, amic, company...
lunes, 29 de diciembre de 2008
LES II JORNADES INTERCULTURALS DE CAMBRILS I EL FÒRUM DE LES CULTURES 2004
La presència d’immigrants a la nostra comunitat és cada vegada més notòria. L’arribada de persones provinents d’altres països fa més fàcil que es pugui imaginar una nova societat cambrilenca on hi puguin arribar a conviure cultures diferents. Recentment a la nostra població de Cambrils presentàvem el llibre de l’Ignasi Martí, “Habitatge i convivència al Baix Camp: immigrants en la línia de flotació”, on queda ben pal.lès quina és la precarietat d’aquests col.lectiu de nouvinguts a l’hora d’instal.lar-se humilment en els nostres barris. La societat de futur de què parlem haurà de ser construïda entre els nostres fills i els descendents d’aquests nous ciutadans, els quals, tots ells, s’hauran de posar d’acord en un model consensuat de convivència igualitària i respectuosa. La base de la interculturalitat, precisament, resideix en la capacitat de diàleg entre uns i altres, tot plegat assolint la meta de la superació del risc de la marginalitat i del conflicte racista.
Entre els dies 7 i 12 d’abril de l’any 2003 s’organitzà a la nostra Vila, de forma experimental, la “Primera Setmana de la Interculturalitat”, amb el sots-títol de “Tots els colors de la nostra ciutat”. El pes de l’organització d’aquest esdeveniment va recaure en la nova Regidoria de Polítiques per la Igualtat que va estimar convenient, llavors, demanar el treball conjunt i transversal de la resta de conselleries de l’Ajuntament. D’aquesta manera, i per un mateix objectiu, treballaren la brigada municipal, els assistents socials, els col.lectius organitzats d’immigrants, la canalla a l’escola, els mitjans de comunicació i els tècnics de tots els departaments del consistori. Exposicions, conferències, projeccions de cinema i altres actes lúdics ens varen fer reflexionar sobre la conveniència d’afavorir el contacte entre cultures i el millors coneixement entre autòctons i nouvinguts.
En l’actualitat, especialment en les nostres contrades del Camp de Tarragona, sembla que el fenomen d’anticipació al fet de la integració dels immigrants, d’altra banda cada vegada més numerosos no és exclusiu de Cambrils. D’aquesta manera, en el nivell acadèmic, la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col.laboració de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ha engegat aquest curs un nou Postgrau sobre “La gestió global de la immigració”, destinat principalment a quadres de l’administració local que hauran d’adaptar-se als nous requeriments provocats pels canvis demogràfics que vivim inevitablement.
L’any 2003 fou en Santiago Castellà, actual degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, i impulsor dels nous estudis interculturals, qui va inaugurar les Primeres Jornades Interculturals de Cambrils. L’acompanyà en aquella ocasió en Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i expert en els mateixos temes. En aquella data quedaren obertes al públic de Cambrils l’exposició “La Mediterrània: una cruïlla de pobles”, esponsoritzada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, al mateix temps que, en un altre espai municipal, la mostra “L’Aixa i en Dris, els nostres veïns”, centrada en explicar la vida d’una família d’origen magrebí. A partir d’aquell moment, ludoteques, biblioteques, escoles, instituts, cinema municipal, ràdio, i el Centre Cultural i Ocupacional de la nostra població, es posaren en marxa per dur a terme una extensa programació intercultural.
Entre els fets més destacats de la Primera Jornada Intercultural cal esmentar les conferències d’en Mohamed Chair, del col.lectiu Ibn Batuta; Josep Maria Massot, educador social; Josep Maria Navarro, antropòleg; Carlos Iaquinanadi, president del Centro Latinoamericano de Reus; i, Salah Jamal, historiador i metge palestí. També, entre els dies 7 i 12 d’abril d’aquell any, vàrem poder comptar amb els Pallassos Sense Fronteres d’en Tortell Poltrona. Finalment, el dia 11 d’abril, es va dur a terme la Gran Festa de Cloenda de la Setmana Intercultural amb concerts, tallers i una degustació gastronòmica on quedaren representats tots els col.lectius d’immigrants residents a Cambrils.
Un any després d’aquella exitosa experiència, Cambrils vol aprofitar el marc incomparable de la celebració del Fòrum de les Cultures 2004, a Barcelona, per aspirar a millorar l’organització i l’esdeveniment intercultural. Les polítiques d’immigració administrades per l’Ajuntament de Cambrils surten del seu propi compromís sincer, no són espontànies i sí ben calculades, per fer que la nostra població sigui manifestant-se com un bon indret escollit lliurement per viure i conviure. Cambrils, al mateix temps, vol ser partícep del fet que al cap i casal de Catalunya s’hi reuneixin durant cinc mesos nacionalitats i expressions culturals d’arreu del món.
El disseny de les properes Jornades Interculturals a organitzar durant el mes d’abril proper respectarà el model de la primera edició experimental. La clau de l’èxit d’aquesta convocatòria tornarà a centrar-se en aconseguir la complicitat i la col.laboració dels diferents col.lectius d’immigrats que resideixen a Cambrils. Cal destacar entre aquests, el col.lectiu que agrupa la recent Associació Llatinoamericana de Cambrils, organització promoguda i recolzada des del mateix Ajuntament, així com les dones magrebines que es troben periòdicament al voltant de l’Hora del Té que es ve organitzant en un conegut Centre Cívic de la nostra població. Altres col.lectius que participaran, sens dubte, en l’organtizació dels actes previstos, seran la comunitat senegalesa, els diferents grups d’immigrants que ens arriben des de diferents països de l’Europa de l’Est, guineans, cubans, dominicans, i un llarg etcètera.
La idea torna a ser la mateixa a l’hora de cercar un fil temàtic conductor de tota la Setmana Intercultural: llogar pel.lícules que tractin el fenomen de la interculturalitat; buscar conferenciants que en parlin; dotar de materials les escoles i els instituts; parlar i debatre a la ràdio; omplir les exposicions de material didàctic; i, en definitiva, passar la paraula i donar la veu a l’expressió d’aquests nous habitants de la nostra Vila que encara no arribem a identificar amb naturalesa.
En aquest cas, la Regidoria de Promoció de Ciutat s’ha posat en contacte amb el Fòrum de les Cultures 2004 amb l’objectiu de provocar la trobada de dos festivals, distants en l’espai però coincidents en la intenció. És una sort pel Fòrum de les Cultures 2004 trobar un Municipi que assumeixi el fenomen intercultural, a la vegada que treballi per facilitar la vida dels nous habitants del seu municipi, així com resulta una sort per Cambrils poder comptar amb un escenari de projecció internacional com pot representar el mateix Fòrum. Junts i agafats de la mà farem possible que una vegada passada la Setmana Intercultural i els cinc mesos d’actes previstos a Barcelona, continuem treballant per quelcom que val la pena. Que valgui pels nostres fills!
(Octubre de 2003)
Entre els dies 7 i 12 d’abril de l’any 2003 s’organitzà a la nostra Vila, de forma experimental, la “Primera Setmana de la Interculturalitat”, amb el sots-títol de “Tots els colors de la nostra ciutat”. El pes de l’organització d’aquest esdeveniment va recaure en la nova Regidoria de Polítiques per la Igualtat que va estimar convenient, llavors, demanar el treball conjunt i transversal de la resta de conselleries de l’Ajuntament. D’aquesta manera, i per un mateix objectiu, treballaren la brigada municipal, els assistents socials, els col.lectius organitzats d’immigrants, la canalla a l’escola, els mitjans de comunicació i els tècnics de tots els departaments del consistori. Exposicions, conferències, projeccions de cinema i altres actes lúdics ens varen fer reflexionar sobre la conveniència d’afavorir el contacte entre cultures i el millors coneixement entre autòctons i nouvinguts.
En l’actualitat, especialment en les nostres contrades del Camp de Tarragona, sembla que el fenomen d’anticipació al fet de la integració dels immigrants, d’altra banda cada vegada més numerosos no és exclusiu de Cambrils. D’aquesta manera, en el nivell acadèmic, la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col.laboració de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ha engegat aquest curs un nou Postgrau sobre “La gestió global de la immigració”, destinat principalment a quadres de l’administració local que hauran d’adaptar-se als nous requeriments provocats pels canvis demogràfics que vivim inevitablement.
L’any 2003 fou en Santiago Castellà, actual degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, i impulsor dels nous estudis interculturals, qui va inaugurar les Primeres Jornades Interculturals de Cambrils. L’acompanyà en aquella ocasió en Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i expert en els mateixos temes. En aquella data quedaren obertes al públic de Cambrils l’exposició “La Mediterrània: una cruïlla de pobles”, esponsoritzada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, al mateix temps que, en un altre espai municipal, la mostra “L’Aixa i en Dris, els nostres veïns”, centrada en explicar la vida d’una família d’origen magrebí. A partir d’aquell moment, ludoteques, biblioteques, escoles, instituts, cinema municipal, ràdio, i el Centre Cultural i Ocupacional de la nostra població, es posaren en marxa per dur a terme una extensa programació intercultural.
Entre els fets més destacats de la Primera Jornada Intercultural cal esmentar les conferències d’en Mohamed Chair, del col.lectiu Ibn Batuta; Josep Maria Massot, educador social; Josep Maria Navarro, antropòleg; Carlos Iaquinanadi, president del Centro Latinoamericano de Reus; i, Salah Jamal, historiador i metge palestí. També, entre els dies 7 i 12 d’abril d’aquell any, vàrem poder comptar amb els Pallassos Sense Fronteres d’en Tortell Poltrona. Finalment, el dia 11 d’abril, es va dur a terme la Gran Festa de Cloenda de la Setmana Intercultural amb concerts, tallers i una degustació gastronòmica on quedaren representats tots els col.lectius d’immigrants residents a Cambrils.
Un any després d’aquella exitosa experiència, Cambrils vol aprofitar el marc incomparable de la celebració del Fòrum de les Cultures 2004, a Barcelona, per aspirar a millorar l’organització i l’esdeveniment intercultural. Les polítiques d’immigració administrades per l’Ajuntament de Cambrils surten del seu propi compromís sincer, no són espontànies i sí ben calculades, per fer que la nostra població sigui manifestant-se com un bon indret escollit lliurement per viure i conviure. Cambrils, al mateix temps, vol ser partícep del fet que al cap i casal de Catalunya s’hi reuneixin durant cinc mesos nacionalitats i expressions culturals d’arreu del món.
El disseny de les properes Jornades Interculturals a organitzar durant el mes d’abril proper respectarà el model de la primera edició experimental. La clau de l’èxit d’aquesta convocatòria tornarà a centrar-se en aconseguir la complicitat i la col.laboració dels diferents col.lectius d’immigrats que resideixen a Cambrils. Cal destacar entre aquests, el col.lectiu que agrupa la recent Associació Llatinoamericana de Cambrils, organització promoguda i recolzada des del mateix Ajuntament, així com les dones magrebines que es troben periòdicament al voltant de l’Hora del Té que es ve organitzant en un conegut Centre Cívic de la nostra població. Altres col.lectius que participaran, sens dubte, en l’organtizació dels actes previstos, seran la comunitat senegalesa, els diferents grups d’immigrants que ens arriben des de diferents països de l’Europa de l’Est, guineans, cubans, dominicans, i un llarg etcètera.
La idea torna a ser la mateixa a l’hora de cercar un fil temàtic conductor de tota la Setmana Intercultural: llogar pel.lícules que tractin el fenomen de la interculturalitat; buscar conferenciants que en parlin; dotar de materials les escoles i els instituts; parlar i debatre a la ràdio; omplir les exposicions de material didàctic; i, en definitiva, passar la paraula i donar la veu a l’expressió d’aquests nous habitants de la nostra Vila que encara no arribem a identificar amb naturalesa.
En aquest cas, la Regidoria de Promoció de Ciutat s’ha posat en contacte amb el Fòrum de les Cultures 2004 amb l’objectiu de provocar la trobada de dos festivals, distants en l’espai però coincidents en la intenció. És una sort pel Fòrum de les Cultures 2004 trobar un Municipi que assumeixi el fenomen intercultural, a la vegada que treballi per facilitar la vida dels nous habitants del seu municipi, així com resulta una sort per Cambrils poder comptar amb un escenari de projecció internacional com pot representar el mateix Fòrum. Junts i agafats de la mà farem possible que una vegada passada la Setmana Intercultural i els cinc mesos d’actes previstos a Barcelona, continuem treballant per quelcom que val la pena. Que valgui pels nostres fills!
(Octubre de 2003)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)