Entrevista per a l'Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d'Edificis de Tarragona (APPCE)
El turisme residencial és determinant en el disseny de les postres polítiques
Quins són els sectors que s’estan promocionant des de la seva Regidoria?
- Ens estem centrant en aquells sectors en els quals Cambrils té un avantatge comparatiu. M’estic referint a la Cooperativa Agrícola, com a gran unió de la pagesia; a la Confraria de Pescadors, com a indústria pesquera; al sector comercial, que té establiments de primera classe; al sector de la restauració que, a Cambrils, també és una autèntica indústria; i al sector nàutic, que es veurà afavorit per la probable ampliació del Port.
El turisme és un dels motors de l’economia local. En un moment en què el sector s’està redefinint, tenen clar el model turístic pel qual han d’apostar?
- Hi va haver un moment en què alguna gent es va posicionar en contra del sol i platja, i altra que es va quedar anclada en aquest model. Crec que ni hem d’estar en contra ni pensar que això és suficient. L’equilibri és sempre l’opció més intel.ligent. Si només oferim sol i platja, amb determinades característiques i preu, és probable que un turista suís, belga o alemany prefereixi anar a Tunis, Croàcia o Turquia, perquè a més d’exòtics, els hi resultarà més econòmic. S’ha d’oferir sol i platja, més atractius culturals i qualitat. Es tracta de mantenir el turisme que busca el sol i platja, i atraure el que busca alguna cosa més. Els percentatges d’ocupació hotelera, de càmpings o de places de pàrking ens confirmen que aquest estiu hi ha molta gent però, segons quin tipus de turista vingui, gasta en serveis de primera qualitat o té una despesa més baixa. Nosaltres tenim pocs hotels, de caràcter familiar, mitjans i algun de més gran. El nostre turisme és bàsicament nacional i de qualitat. De cara al futur, hem de definir quina franja de turisme ens interessa més i tenir clar on fem la promoció exterior. Segurament si dotem la ciutat d’unes característiques determinades serem més atractius per una gamma de turistes o per una altra. Per això, ens esforcem per tenir el municipi net, crear aparcament i zones verdes, millorar el passeig marítim, posar carrils bici, que s’obrin establiments comercials de qualitat... Amb tot el dit ja estem buscant turisme de qualitat.
“Reflexionem ara sobre el pes a l’economia cambrilenca de la segona residència”. Bona part del turisme a Cambrils és de segona residència. Què representa aquest segment pel municipi?
- És molt important i, de fet, és determinant en el disseny de les nostres polítiques. La segona residència ha arribat a representar el 60 % del nostre parc immobiliari. Cal dir que nosaltres tractem al turista de segona residència como a ciutadà de Cambrils i el tenim en compte a l’hora de prendre decisions, perquè molts d’ells arriben a passar més de tres mesos a la nostra població. A més, molts d’aquests ciutadans quan es jubilen es queden a viure a Cambrils definitivament. Des de fa cinc anys, el creixement poblacional és d’uns 1.500 nous habitants anuals. D’una banda, perquè ha vingut a viure molta gent jove, tot i que la majoria treballen a Tarragona o Reus, i d’altra perquè es queda a viure molta gent que tenia una segona residència o residència de vacances. Hi ha bascos, aragonesos i ciutadans estrangers que desenvolupen els seus negocis fins i tot des de la nostra població. Molts que treballaven el mercat d’Aragó, es dediquen ara també a la Costa Daurada. Tenim 30.000 habitants censats però pel consum d’aigua o brossa, sabem que són prop de 45.000 durant tot l’any. Molts dels nous residents s’han instal.lat a Vilafortuny, on hi ha actualment 6.000 habitants, o a la zona de Ponent, on estem arribant a 3.5000 habitants, i al voltant del Port.
Quins són els reptes per mantenir aquest tipus de demanda?
- L’arribada de gent de diferents orígens i els vols de baix cost són molt interessants. Per això, l’Aeroport de Reus és un element determinant per promocionar el territori. També serà clau la millora de la xarxa de comunicacions: el desdoblament de la N-340 i de la via fèrria. Hem d’aconseguir que la situació de la parada de tren d’alta velocitat permeti a la gent de Saragossa arribar a Cambrils en una hora. També hem demanat un tramvia lleuger per comunicar les nostres urbanitzacions amb l’estació intermodal futura.
Creu que l’oferta de clubs de golf, clubs nàutics i altres ofertes d’oci de qualitat són suficients en aquests moments?
- És evident que aquest tipus d’oferta complementària aporta un valor afegit en la línia de la qualitat. Ara tenim una petita oferta de golf però som conscients que es poden fer moltes altres coses. El territori està preparat per assumir grans inversions d’aquest tipus però sempre sent complementaris entre tots els municipis implicats. Qualsevol cosa que es faci, per exemple, a Reus, també ens interessa a Cambrils. Crec que les ofertes dels municipis del Camp de Tarragona esdevenen atractius complementaris i un exemple ha estat Port Aventura. Per això crec que hem de treballar coordinats, amb els municipis de costa (Salou, Cambrils i Vilaseca-La Pineda), i amb la resta de poblacions d’interior.
Realment, creu que s’està venent bé la marca Costa Daurada a l’exterior?
- La Costa Daurada és molt extensa. Nosaltres estem treballant plegats entre Cambrils, Salou i Vilaseca-La Pineda. Però cal dir que és complicat fer promoció conjunta perquè potser el turisme que busca Salou no és el mateix que a nosaltres ens interessa. En tot cas, cal ser, com deia, complementaris, i no cal repetir-se ni envejar-se, ans tot el contrari.
“El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) tancarà les portes al projecte del Parc Samà”. Què pensa de les crítiques fetes a l’equip de govern per no aprovar el projecte de Medgroup al Parc Samà?
- Hi ha una part de l’empresariat local que pensava que aquesta inversió els beneficiaria més directa o indirectament. Però el nostre equip de govern no entenia que, darrera d’un projecte de golf, hi hagués una promoció urbanística tan important. Ens va semblar que l’excusa pel negoci immobiliari era precisament el camp de golf. A diferència dels promotors locals que han de passar un procés de tràmits que sovint resulta molt lent, a Medgroup li estaven fent un urbanisme a la carta. A més, també teníem dubtes pel que fa a qüestions de sostenibilitat, com el subministrament d’aigua, i les qüestions relacionades amb la dotació dels serveis generals bàsics.
No pensa que aquest projecte immobiliari hauria impulsat aquesta oferta de qualitat que es vol consolidar a Cambrils?
- Tenim molta oferta immobiliària de qualitat: a l’Ardiaca, al Molí de la Torre, a Vilafortuny. Però en aquest cas era una projecte massa gran, amb més de 500 habitatges previstos. Si hagués estat un projecte amb dimensions més reduïdes, probablement ho hauríem mirat amb uns altres ulls. A més, sovint aquest tipus de complexes residencials no tenen incidència sobre l’economia local i el petit comerç. Si s’aprova el POUM, es tancarà definitivament aquest tema.
Més sòl industrial per potenciar les inversions.
Una de les assignatures pendents de l’Ajuntament de Cambrils era la promoció de nou sòl industrial. Per això, a l’hora d’elaborar el nou POUM hi ha hagut un total consens pel que fa a les previsions de sòl industrial i les zones on situar-lo: la prolongació del polígon Belianes i la zona que queda entre l’autopista i el nou desdoblament de la nacional. L’objectiu de l’Ajuntament és que el municipi sigui competitiu en aquest terreny. “A la nostra població i a les rodalies, hi ha emprenedors i empresaris potents que busquen espais per a les seves activitats. En l’actualitat, les naus i el sòl industrial que tenim són cars, per això hem de promoure més metres quadrats i fer-los més assequibles. Abans de dos anys, podrem donar resposta a aquesta demanda”, explica el regidor de Promoció de Ciutat, Oliver Klein.
Pla Estratègic de Ciutat
Un cop estigui aprovat el POUM, la Regidoria de Promoció de Ciutat preveu elaborar un document, en el que vol que participin les Cambres de Comerç, la Universitat Rovira i Virgili, el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus. L’objectiu d’aquest Pla Estratègic de Ciutat, que buscaria el consens de les Administracions competents, empresariat i universitat, és definir les estratègies que ha de seguir Cambrils en els pròxims anys. La Regidoria de Promoció de Ciutat també té prevista la redacció del Pla d’Ordenació d’Equipaments Comercials (POEC).
(Tarragona, 2004)
domingo, 15 de marzo de 2009
martes, 10 de marzo de 2009
UN BARRIO AL ALZA
El casco histórico de Cambrils renace con nuevos comercios
El estudio comercial para dinamizar el núcleo histórico de Cambrils que ha encargado el Área de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Cambrils resultará una herramienta básica que definirá el progreso de esta zona de la ciudad en un futuro muy próximo.
Tras las obras de peatonalización que se han llevado a cabo sobre dieciocho calles del barrio en cuestión ha llegado la hora de promocionar a éste haciendo hincapié en su valoración histórica y ahondando en los aspectos relacionados con la cultura de paz.
Pero especialmente y a través de la reforma puntual de la normativa de apertura de establecimientos queremos provocar desde el Gobierno Municipal que haya más comercio de proximidad, comercio especializado y, con la voluntad de poner facilidades al empresario para se vuelque a invertir en esta zona.
Recientemente se han abierto nuevos locales que invitan a pasear, a la par que convierten la entrada al barrio en más atractiva. La voluntad municipal es que el eje comercial que existe especialmente entre la Plaça Espanya, la calle Hospital o en la calle Sant Plàcid se traslade a su vez hacia otros puntos donde hasta ahora era más difícil abrir las puertas.
Por el momento se ha conseguido dar la vuelta a la tendencia, de un barrio oscuro a otro muy diferente, y con mucho futuro por delante.
(2 de Marzo de 2009, Diari de Tarragona)
El estudio comercial para dinamizar el núcleo histórico de Cambrils que ha encargado el Área de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Cambrils resultará una herramienta básica que definirá el progreso de esta zona de la ciudad en un futuro muy próximo.
Tras las obras de peatonalización que se han llevado a cabo sobre dieciocho calles del barrio en cuestión ha llegado la hora de promocionar a éste haciendo hincapié en su valoración histórica y ahondando en los aspectos relacionados con la cultura de paz.
Pero especialmente y a través de la reforma puntual de la normativa de apertura de establecimientos queremos provocar desde el Gobierno Municipal que haya más comercio de proximidad, comercio especializado y, con la voluntad de poner facilidades al empresario para se vuelque a invertir en esta zona.
Recientemente se han abierto nuevos locales que invitan a pasear, a la par que convierten la entrada al barrio en más atractiva. La voluntad municipal es que el eje comercial que existe especialmente entre la Plaça Espanya, la calle Hospital o en la calle Sant Plàcid se traslade a su vez hacia otros puntos donde hasta ahora era más difícil abrir las puertas.
Por el momento se ha conseguido dar la vuelta a la tendencia, de un barrio oscuro a otro muy diferente, y con mucho futuro por delante.
(2 de Marzo de 2009, Diari de Tarragona)
sábado, 28 de febrero de 2009
TRANSFORMANT EL BARRI ANTIC DE CAMBRILS
Aplicació de la Llei de Barris en el cas de Cambrils
Des de la gestió de l’Oficina de la Llei de Barris tenim la missió principal de coordinar totes les actuacions previstes per aconseguir la millora integral del Barri del Nucli Antic de Cambrils.
L’obtenció del recolzament de la Generalitat l’any 2006 per a executar aquest canvi ha suposat la creació d’unes expectatives de benestar i de confort per part dels habitants d’aquest barri del municipi que hem de saber correspondre com a Govern Municipal.
Arribem, doncs, al punt culminant d’un procés que en el seu inici es va centrar en la renovació i reurbanització dels carrers de la zona. Si durant l’anterior legislatura vam enllestir el carrer Creus i els de la seva rodalia tocant a l’Església, és ara arribat el moment d’acabar aquesta tasca tot actuant sobre el carrer Major i travessers, el Sant Plàcid, Foix i Sant Josep, així com el Passeig Albert.
Els carrers són la base imprescindible per concebre un barri endreçat, així com ho són la seva revitalització comercial, social i urbanística. No només parlem d’una injecció pressupostària en obra pública o d’ajudes a la reforma de façanes i cases antigues, sinó que també volem des de l’Ajuntament col.laborar a fer reviure els millors moments del Mercat Municipal de la Vila, per esmentar només un cas prou clar.
Tot això ho farem amb el valor afegit de la participació ciutadana, consultant els veïns, i incorporant l’objectiu fonamental de la recuperació del patrimoni històric existent a la zona, l’antic i el recentment descobert, com pot representar el Refugi de la Guerra Civil de la Plaça de l’Església.
Construirem edificis de referència per què en gaudeixin tots els cambrilencs i els visitin també els nostres turistes: per exemple, hi posarem molt esforç a refer la Muralla i allà mateix hi construirem un equipament públic municipal, seguint la mateixa línia de treball a la Torre del Llimó i al Forn del Tallero.
Existeix un marc tan gran de possibilitats que després d’haver iniciat aquest darrer procés el curs 2006-2007, ara ens toca posar fil a l’agulla i procurar fer tot allò que hem anat explicant fins arribar en gran part a la seva culminació el 2011.
Per un Cambrils Més Bonic amb un Barri Antic que també pugui lluir amb la seva pròpia manera de ser!
(Gener de 2007)
Des de la gestió de l’Oficina de la Llei de Barris tenim la missió principal de coordinar totes les actuacions previstes per aconseguir la millora integral del Barri del Nucli Antic de Cambrils.
L’obtenció del recolzament de la Generalitat l’any 2006 per a executar aquest canvi ha suposat la creació d’unes expectatives de benestar i de confort per part dels habitants d’aquest barri del municipi que hem de saber correspondre com a Govern Municipal.
Arribem, doncs, al punt culminant d’un procés que en el seu inici es va centrar en la renovació i reurbanització dels carrers de la zona. Si durant l’anterior legislatura vam enllestir el carrer Creus i els de la seva rodalia tocant a l’Església, és ara arribat el moment d’acabar aquesta tasca tot actuant sobre el carrer Major i travessers, el Sant Plàcid, Foix i Sant Josep, així com el Passeig Albert.
Els carrers són la base imprescindible per concebre un barri endreçat, així com ho són la seva revitalització comercial, social i urbanística. No només parlem d’una injecció pressupostària en obra pública o d’ajudes a la reforma de façanes i cases antigues, sinó que també volem des de l’Ajuntament col.laborar a fer reviure els millors moments del Mercat Municipal de la Vila, per esmentar només un cas prou clar.
Tot això ho farem amb el valor afegit de la participació ciutadana, consultant els veïns, i incorporant l’objectiu fonamental de la recuperació del patrimoni històric existent a la zona, l’antic i el recentment descobert, com pot representar el Refugi de la Guerra Civil de la Plaça de l’Església.
Construirem edificis de referència per què en gaudeixin tots els cambrilencs i els visitin també els nostres turistes: per exemple, hi posarem molt esforç a refer la Muralla i allà mateix hi construirem un equipament públic municipal, seguint la mateixa línia de treball a la Torre del Llimó i al Forn del Tallero.
Existeix un marc tan gran de possibilitats que després d’haver iniciat aquest darrer procés el curs 2006-2007, ara ens toca posar fil a l’agulla i procurar fer tot allò que hem anat explicant fins arribar en gran part a la seva culminació el 2011.
Per un Cambrils Més Bonic amb un Barri Antic que també pugui lluir amb la seva pròpia manera de ser!
(Gener de 2007)
domingo, 22 de febrero de 2009
HAITÍ, CON AMOR DESDE EL DESESPERO
Huracanes y guerras civiles caracterizan hoy día Haití, el primer país en independizarse del yugo colonial y esclavista en América Latina
Un amigo, realmente de los buenos, no sólo de los conocidos, me ha animado a escribir sobre un país, Haití, diciéndome algo así como: “tú, que sabes algo de ese país, escribe un artículo sobre lo que allí está pasando, porque sino serán otros los que desinformen y vendan humo”. De nuevo están en el centro de todo, las personas, y los países, que es allí donde viven las personas, bajo la justa medida de la historia (que pone a todas las cosas en su sitio), que es a su vez el tiempo que pasa, y que nunca debemos olvidar, y que siempre hay que tener presente.
Mi primera experiencia en Haití se remonta a cuando yo tenía poco más de dieciocho años, cuando viví la gran experiencia de mi primer viaje transoceánico, nada más ni nada menos que a República Dominicana. Leí la obra de Ramón Marrero Aristy (Over; que aconsejo, así como la obra de su poeta nacional Pedro Martí y la del ex Presidente Dr. Bosch) y conviví con Juan y parte de su familia, que dormían en el mismo callejón que mi familia Vargas Santos, en la Avenida Diecinueve, en Los Guandules; los haitianos que conocí entonces paseaban con revólveres en el cinturón, sin camisa, bebían ron, mucho, tomaban drogas, y se les acusaba de perredistas y negros (a esto le llamo “cinismo racista”). Supe, a su tiempo, lo que es un batey, observé como los esclavos del S.XX deambulaban, no sólo, por Santo Domingo, sino que también ocupaban inmensas zonas rurales de la isla: personas de una piel de color muy oscura, ojos ensangrentados, semidesnudas, armadas con machetes, dientes grandes, bocas enormes, sienes sufridas. Empecé a conocer Haití desde el país vecino sin haberlo pisado, casi tan bien como conozco ahora algo de su historia y de sus personajes.
En la actualidad quiero explicaros algunas anécdotas que se han cruzado entre mi vida y este país del Caribe. He conocido a quién ha viajado a Haití para adoptar en menos de un día a un niño sacado de un orfanato de lo más paupérrimo imaginable; sólo las gestiones ante las autoridades españolas para reconocer al bebé y la valentía de visitar un territorio hastiado en plena guerra civil suponen hoy día impedimentos para regalar una nueva vida “blanca” a pequeños haitianos sin futuro a priori. Por otro lado, debido a mi vinculación con las tareas de cooperación internacional al desarrollo he sabido cómo material enviado de urgencia y de gran valor económico y sanitario, facturado hace más de año y medio, aún yace en manos de las mafias que dominan y controlan el puerto de la capital haitiana; sólo el chantaje o la corrupción puede desbloquear un envío sin destino aparente. Otra historia de Haití: empresarios españoles, catalanes y tarraconenses, de los buenos, de los que invierten para ayudar a crear tejido industrial, con dinero tirado a cuesta de unas administraciones inoperantes, tras promesas políticas inútiles y a la espera de un gobierno estabilizador que dure más de dos años seguidos. La hipoteca del país aún es más grave: son muchos los emigrantes haitianos en Estados Unidos, Canadá y España que esperan con paciencia volver al país que les vio nacer aunque no se atreven a dar el paso al saber que su cabeza allá correría un peligro evidente.
La prensa oficial dice que a Haití han viajado Brad Pitt y Angelina Jolie, así como los Fuggees, reyes del reggae estadounidense-mundial salidos de los barrios bajos de Nueva York, negros como los haitianos, ya que un origen tal no puede esconderse fácilmente. Hay quién se queda en el detalle y en la anécdota.
Ante dichas situaciones sólo me pregunto una cosa en este instante: ¿por qué la primera potencia mundial y su gobierno Bush se preocupa tanto por la autoridad y el poder de Castro en Cuba, y tan poco por la miseria de la vecina Haití? Parece ser, pues, que el orden de las prioridades de la política internacional ha vuelto a caer en un craso error motivado por los intereses de siempre, propiedad de los de siempre.
(Cambrils, 2004)
Un amigo, realmente de los buenos, no sólo de los conocidos, me ha animado a escribir sobre un país, Haití, diciéndome algo así como: “tú, que sabes algo de ese país, escribe un artículo sobre lo que allí está pasando, porque sino serán otros los que desinformen y vendan humo”. De nuevo están en el centro de todo, las personas, y los países, que es allí donde viven las personas, bajo la justa medida de la historia (que pone a todas las cosas en su sitio), que es a su vez el tiempo que pasa, y que nunca debemos olvidar, y que siempre hay que tener presente.
Mi primera experiencia en Haití se remonta a cuando yo tenía poco más de dieciocho años, cuando viví la gran experiencia de mi primer viaje transoceánico, nada más ni nada menos que a República Dominicana. Leí la obra de Ramón Marrero Aristy (Over; que aconsejo, así como la obra de su poeta nacional Pedro Martí y la del ex Presidente Dr. Bosch) y conviví con Juan y parte de su familia, que dormían en el mismo callejón que mi familia Vargas Santos, en la Avenida Diecinueve, en Los Guandules; los haitianos que conocí entonces paseaban con revólveres en el cinturón, sin camisa, bebían ron, mucho, tomaban drogas, y se les acusaba de perredistas y negros (a esto le llamo “cinismo racista”). Supe, a su tiempo, lo que es un batey, observé como los esclavos del S.XX deambulaban, no sólo, por Santo Domingo, sino que también ocupaban inmensas zonas rurales de la isla: personas de una piel de color muy oscura, ojos ensangrentados, semidesnudas, armadas con machetes, dientes grandes, bocas enormes, sienes sufridas. Empecé a conocer Haití desde el país vecino sin haberlo pisado, casi tan bien como conozco ahora algo de su historia y de sus personajes.
En la actualidad quiero explicaros algunas anécdotas que se han cruzado entre mi vida y este país del Caribe. He conocido a quién ha viajado a Haití para adoptar en menos de un día a un niño sacado de un orfanato de lo más paupérrimo imaginable; sólo las gestiones ante las autoridades españolas para reconocer al bebé y la valentía de visitar un territorio hastiado en plena guerra civil suponen hoy día impedimentos para regalar una nueva vida “blanca” a pequeños haitianos sin futuro a priori. Por otro lado, debido a mi vinculación con las tareas de cooperación internacional al desarrollo he sabido cómo material enviado de urgencia y de gran valor económico y sanitario, facturado hace más de año y medio, aún yace en manos de las mafias que dominan y controlan el puerto de la capital haitiana; sólo el chantaje o la corrupción puede desbloquear un envío sin destino aparente. Otra historia de Haití: empresarios españoles, catalanes y tarraconenses, de los buenos, de los que invierten para ayudar a crear tejido industrial, con dinero tirado a cuesta de unas administraciones inoperantes, tras promesas políticas inútiles y a la espera de un gobierno estabilizador que dure más de dos años seguidos. La hipoteca del país aún es más grave: son muchos los emigrantes haitianos en Estados Unidos, Canadá y España que esperan con paciencia volver al país que les vio nacer aunque no se atreven a dar el paso al saber que su cabeza allá correría un peligro evidente.
La prensa oficial dice que a Haití han viajado Brad Pitt y Angelina Jolie, así como los Fuggees, reyes del reggae estadounidense-mundial salidos de los barrios bajos de Nueva York, negros como los haitianos, ya que un origen tal no puede esconderse fácilmente. Hay quién se queda en el detalle y en la anécdota.
Ante dichas situaciones sólo me pregunto una cosa en este instante: ¿por qué la primera potencia mundial y su gobierno Bush se preocupa tanto por la autoridad y el poder de Castro en Cuba, y tan poco por la miseria de la vecina Haití? Parece ser, pues, que el orden de las prioridades de la política internacional ha vuelto a caer en un craso error motivado por los intereses de siempre, propiedad de los de siempre.
(Cambrils, 2004)
sábado, 21 de febrero de 2009
TAULA RODONA SOBRE MOVIMENTS SOCIALS A CAMBRILS
Article publicat al Butlletí de Ciutadans pel Canvi (CpC)
A la taula rodona, organitzada per la Plataforma Cambrils pel Canvi amb la col•laboració de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) i la Secretaria de la Cooperació de l'Agrupació Local del PSC de Cambrils, hi intervingueren Joan Marc Simó, de la Joventut Europea Federalista (JEF); Pere Mora, del Centre del Centre d'Innovació Social Ecoconcern; i Luis González, del Fòrum Social de la Mediterrània. L'acte, celebrat el 7 de febrer, va estar moderat i presentat per Oliver Klein-Bosquet, membre de Cambrils pel Canvi.
Cal destacar la intervenció de Pere Mora sobre les possibilitats d'aplicació del concepte de renda bàsica, com a Dret de Ciutadania en l'àmbit municipal, i la descripció que va fer Joan Marc Simó del procés de Convenció que estem vivint en l'actualitat i que portarà cap a la ratificació d'una futura Constitució per a la Unió Europea.
Aquesta taula rodona, a la qual assistiren més de 60 persones entre simpatitzants i membres de la mateixa plataforma, com a públic, està emmarcada dins d'un cicle d'activitats organitzades per promocionar Cambrils pel Canvi i introduir els temes de la cooperació i la solidaritat en l'agenda política municipal. Per últim, els assistents rebutjaren el recents actes que porten cap a una guerra permanent a l’Orient Mitjà.
La plataforma Cambrils Pel Canvi, d'altra banda, va donar el seu suport a la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per les properes eleccions municipals a Cambrils i, alhora, va mostrar la seva il•lusió i ganes de treballar per què el candidat Pasqual Maragall obtingui la presidència de la Generalitat tot imposant-se a les eleccions autonòmiques que també estan ja a la vora.
(Cambrils 1999)
A la taula rodona, organitzada per la Plataforma Cambrils pel Canvi amb la col•laboració de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) i la Secretaria de la Cooperació de l'Agrupació Local del PSC de Cambrils, hi intervingueren Joan Marc Simó, de la Joventut Europea Federalista (JEF); Pere Mora, del Centre del Centre d'Innovació Social Ecoconcern; i Luis González, del Fòrum Social de la Mediterrània. L'acte, celebrat el 7 de febrer, va estar moderat i presentat per Oliver Klein-Bosquet, membre de Cambrils pel Canvi.
Cal destacar la intervenció de Pere Mora sobre les possibilitats d'aplicació del concepte de renda bàsica, com a Dret de Ciutadania en l'àmbit municipal, i la descripció que va fer Joan Marc Simó del procés de Convenció que estem vivint en l'actualitat i que portarà cap a la ratificació d'una futura Constitució per a la Unió Europea.
Aquesta taula rodona, a la qual assistiren més de 60 persones entre simpatitzants i membres de la mateixa plataforma, com a públic, està emmarcada dins d'un cicle d'activitats organitzades per promocionar Cambrils pel Canvi i introduir els temes de la cooperació i la solidaritat en l'agenda política municipal. Per últim, els assistents rebutjaren el recents actes que porten cap a una guerra permanent a l’Orient Mitjà.
La plataforma Cambrils Pel Canvi, d'altra banda, va donar el seu suport a la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per les properes eleccions municipals a Cambrils i, alhora, va mostrar la seva il•lusió i ganes de treballar per què el candidat Pasqual Maragall obtingui la presidència de la Generalitat tot imposant-se a les eleccions autonòmiques que també estan ja a la vora.
(Cambrils 1999)
jueves, 19 de febrero de 2009
CAMBRILS GASTRONOMIA
Cinquenes Jornades Gastronòmiques de la Galera i de la Cuina Marinera de Cambrils
La història de Cambils s'explica a través de les excel.lències de la seva gastronomia i de la riquesa de la mar i de la terra.
Durant el mes de febrer, si us acosteu a Cambrils podreu gaudir de la nostra essència més genuïna.
Us animem a compartir amb nosaltres de tots els actes de l'extens programa de les V Jornades de la Galera i de la Cuina Marinera de Cambrils.
Aquest és un prjecte de la Regidoria de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Cambrils sota el segell de "Cambrils Gastronomia".
Que us vagi de gust!
(Del 9 al 22 de Febrer del 2009)
La història de Cambils s'explica a través de les excel.lències de la seva gastronomia i de la riquesa de la mar i de la terra.
Durant el mes de febrer, si us acosteu a Cambrils podreu gaudir de la nostra essència més genuïna.
Us animem a compartir amb nosaltres de tots els actes de l'extens programa de les V Jornades de la Galera i de la Cuina Marinera de Cambrils.
Aquest és un prjecte de la Regidoria de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Cambrils sota el segell de "Cambrils Gastronomia".
Que us vagi de gust!
(Del 9 al 22 de Febrer del 2009)
miércoles, 18 de febrero de 2009
RECURSOS DE CULTURA DE PAU A L'ESPAI VIRTUAL
Recerca realitzada entre l'Escola de Cultura de Pau de la UAB i l'Institut Internacional de Governabilitat
La Cultura de Pau ha de ser un aspecte primordial de qualsevol estratègia de reducció de la pobresa. Tal i com afirma el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la promoció de la cultura de pau esdevé un element transversal de tota política de cooperació al desenvolupament.
L’any 2000 l’Assamblea General de les Nacions Unides va proclamar l’Any Internacional de la Cultura de Pau. A partir d’aquella data hem sentit tot sovint parlar de la cultura de la pau versus la cultura de la guerra i el conlicte.
A Internet es poden consultar molts recursos relacionats amb la Cultura de Pau.
Malgrat tot, a Espanya no són molts els centres destinats a aquest tipus d’investigació i anàlisi però cal dir que en els últims anys han aparegut iniciatives dignes de menció. A la resta del món, sobretot als Estats Units, Holanda i als països escandinaus ja fa temps que la cultura de pau s’ha treballat fins a arribar a esdevenir un element clau en el nivell diplomàtic.
Introducció
A nivell internacional, la Organització de Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) és qui s’ocupa dels temes de cultura de pau en el sistema de les Nacions Unides, i és des del seu Programa de Pau que es varen coordinar els actes de l’any 2000. És sobretot a partir del Secretariat General encapçalat pel català Federico Mayor Zaragoza que es va donar un gran impuls a la promoció de la cultura de la pau.
Actualment, entre altres iniciatives, el Sr. Mayor Zaragoza, ha creat amb els seus col.laboradors l’anomenada Fundación Cultura de Paz que procura aprofitar l’experiència acumulada a la UNESCO per concentrar els seus esforços en aquest sentit de la cooperació.
Si seguim en el nivell internacional, l’Oficina Internacional de la Pau, l’International Peace Bureau és la més antiga federació mundial sobre pau. Fundada l’any 1982, va ser proclamada Premi Nòbel de la Pau el 1910. Actualment està formada per més de 170 organitzacions i grups estatals i locals.
El mateix any 2000, l’IPB va tenir molt a veure en l’organització de la Campanya Mundial de la Crida de La Haia per la Pau, The Hague Appeal for Peace, que actualment s’ha mantingut com a fòrum de reflexió i implimentació de les propostes acordades fa dos anys amb l’objectiu d’abolir la guerra i construir una Cultura de Pau duradera. La Presidenta de la Crida per la Pau és la nord-americana Cora Weiss.
A la Crida de la Haia, l’organització catalana més ben representada va ser la Fundació per la Pau, una ONG consagrada a la promoció de la pau a casa nostra a través de la seva tasca de sensibilització social, especialment en l’àmbit educatiu.
El mateix espai virtual obre tantes possibilitats als seus visitants que existeixen grups d’especialistes i mecanismes organitzats per a ajudar en l’objectiu de fomentar la cultura de pau.
Comunicació per la Pau Pangea és una ONG catalana el principal objectiu de la qual és afavorir la comunicació a través d’Internet a tot tipus d’ONG, col.lectius, sector educatiu o persones que treballen pel canvi cap a un món més just i solidari.
A nivell llatinoamericà i semblant a Pangea podem esmentar Nodo50, des de Xile, molt interessat en posar en relació cultura de pau i ecologisme.
Catalunya
A part de la Fundació per la Pau i Pangea, la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigida per en Vicenç Fisas, ha estat a Catalunya l’hereva de part del treball per la cultura de pau realitzat des del Centre UNESCO de Catalunya dirigit per en Fèlix Martí.
La Fundació Cidob, dirigida per en Josep Ribera, en el context de l’organització del Fòrum de les Cultures 2004 a Barcelona, ha posat en marxa un Observatori de Crisis que es dedica a fer un anàlisi de les zones actuals en conflicte.
D’altra banda, els cursos d’estiu i les activitats de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès són un clàssic per aquelles persones interessades per la cultura de pau. Allí mateix es reuneixen les personalitats de més prestigi de les nostres contrades.
Estat Espanyol
Un altre centre d’estudis molt orientat a l’estudi de la cultura de pau i a la investigació de conflictes viscuts en els últims anys (cas de Timor Oriental, Colombia o Kosovo) és el Centro de Investigaciones para la Paz (CIP) dirigit per Mariano Aguirre i amb seu a Madrid.
Al País Basc trobem el Gernika Gogoratuz amb un fort recolzament institucional i dedicat a la cultura de la pau en els diferents àmbits de l’educació, els estudis internacionals, la mediació i la negocació en zones de conflicte.
Sense sortir del País Basc i com a centre associat a la UNESCO podem esmentar a UNESCO Etxea que també ha dut a terme iniciatives d’anàlisi de la pau a partir dela mediació i l’aprenentatge d’altres experiències (Centreamèrica, Colòmbia, etc.).
A Andalusia és digne de menció l’Instituto de la Paz y los Conflictos de l’Universitat de Granada molt enfocat a l’estudi de casos, concretament a la conca del Mediterrani.
El Seminario de Investigación para la Paz es troba al Centre Pignatelli de Zaragoza i és un dels centres més antics de l’Estat.
El Centre Internacional Bancaja per la Pau i el Desenvolupament forma part de la Universitat Jaume I de Castelló i compta amb el recolzament de la UNESCO i de la Generalitat Valenciana. El cap visible del centre castellonenc és en Vicent Martínez Guzmán.
Sense sortir de la Comunitat Valenciana i, si ens situem a la Universitat d’Alacant, trobem la Càtedra Altamira que sobretot es dedica a l’anàlisi de conflictes a América Llatina. La figura sobre la qual es desenvolupa la Cátedra és en Josep Maria Tortosa.
A Santiago de Compostela trobem el Seminari Gallec d’Educació per la Pau amb característiques similars als anteriors.
Com a Organització No Governamental (ONG) que tingui un especial interés pel capítol de la cultura de pau no ens hem d’oblidar a Intermón. Igualment Greenpeace té elaborades les seves pròpies propostes.
Una ONG clàssica basada en el concepte de cultura de pau promocionat per en Martin Luther King i el Mahatma Ghandi, i amb status de Consultor Especial de Nacions Unides és Paz y Cooperación.
Tots aquests centres d’estudi i organitzacions promotores de la investigació per la pau a l’Estat Espanyol formen part de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ) que celebra un congrés annual a diversos punts de l’Estat i que disposa d’una pàgina web amb una llista dels enllaços de cultura de pau amb els que està associada.
Altres recursos en llengua castellana
A partir de la concessió d’alguns Premis Nòbel a personalitats provinents d’Amèrica Llatina han sorgit alguns centres de promoció de cultura de pau al continent que en certa manera han vingut a reemplaçar a altres centres ja existents promocionats per l’Esglèsia católica.
La Fundación Servicio Paz y Justicia en América Latina, Serpaj, amb seu principal a Argentina, és un dels casos d’organització d’inspiració cristiana sorgida en els anys 60. Actualment està presidida pel Premi Nòbel de la Pau argentí Alfredo Pérez Esquivel.
La Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano es troba a Costa Rica i el seu President és l’antic President del país i Premi Nòbel de la Pau, Òscar Arias, facilitador dels processos de pau viscuts a Centreamèrica, avui dia dedicat a la mediació de conflictes.
La Fundación Rigoberta Menchú és la més recent d’aquestes fundacions i és presidida per la Premi Nòbel guatemalteca Rigoberta Menchú.
El Movimiento por la Vida y la Paz d’Argentina és una ONG que forma part de l’International Peace Buareau (IPB).
Com a centre de recerca i institut universitari en l’àmbit llatinoamericà podem esmentar el Centro de Estudios de Desarrollo de la Universidad Central de Venezuela.
Una tasca decidida en el mateix sentit la realitza la Comisión Sudamericana de Paz http://www.comdepaz.cl (actualment inactiu) que relaciona els temes de pau, seguretat internacional i foment de la democracia i dels drets humans.
Altres centres internacionals
A partir de l’activitat de Johann Galtung al seu país d’origen, Noruega, a favor d’una anàlisi científica del mètode per la pau, es va crear com a un dels primers centres destinats a aquest tipus d’investigació, Transcend.
Estats Units, des del nivell universitari, també ha contribuit des de fa dècades a la investigació per la pau. Al respecte cal mencionar la Universitat de Minnesota, la Universitat de Pittsburg, la Universitat d’Antioch, la Universitat de Colorado o el Carter Center de la Universitat d’Emory; totes elles són una excel.lent font de recursos pel que fa a documents de referència sobre qüestions de pau i conflictes, com també pel que fa a Dret Internacional.
L’International Peace Research Association, IPRA, sorgeix a partir de l'activitat del Copenhaguen Peace Research Institute de Dinamarca que agrupa a diferents experts mundials en la materia d’estudi.
Peace Action és una organització consolidada a nivell mundial la qual, entre altres temes com poden ser l’educació, els drets humans i el desarmament, es dedica també a l’anàlisi de la pau.
Finalment, a Europa, podem esmentar a tres grans centres destinats a la promoció de la cultura de la pau, com són l’European University for Peace Studies, l’École de la Paix de Grenoble i el Centre d’Informació i d’Investigació sobre la Pau de Bonn.
(SETEMBRE 2002)
La Cultura de Pau ha de ser un aspecte primordial de qualsevol estratègia de reducció de la pobresa. Tal i com afirma el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la promoció de la cultura de pau esdevé un element transversal de tota política de cooperació al desenvolupament.
L’any 2000 l’Assamblea General de les Nacions Unides va proclamar l’Any Internacional de la Cultura de Pau. A partir d’aquella data hem sentit tot sovint parlar de la cultura de la pau versus la cultura de la guerra i el conlicte.
A Internet es poden consultar molts recursos relacionats amb la Cultura de Pau.
Malgrat tot, a Espanya no són molts els centres destinats a aquest tipus d’investigació i anàlisi però cal dir que en els últims anys han aparegut iniciatives dignes de menció. A la resta del món, sobretot als Estats Units, Holanda i als països escandinaus ja fa temps que la cultura de pau s’ha treballat fins a arribar a esdevenir un element clau en el nivell diplomàtic.
Introducció
A nivell internacional, la Organització de Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) és qui s’ocupa dels temes de cultura de pau en el sistema de les Nacions Unides, i és des del seu Programa de Pau que es varen coordinar els actes de l’any 2000. És sobretot a partir del Secretariat General encapçalat pel català Federico Mayor Zaragoza que es va donar un gran impuls a la promoció de la cultura de la pau.
Actualment, entre altres iniciatives, el Sr. Mayor Zaragoza, ha creat amb els seus col.laboradors l’anomenada Fundación Cultura de Paz que procura aprofitar l’experiència acumulada a la UNESCO per concentrar els seus esforços en aquest sentit de la cooperació.
Si seguim en el nivell internacional, l’Oficina Internacional de la Pau, l’International Peace Bureau és la més antiga federació mundial sobre pau. Fundada l’any 1982, va ser proclamada Premi Nòbel de la Pau el 1910. Actualment està formada per més de 170 organitzacions i grups estatals i locals.
El mateix any 2000, l’IPB va tenir molt a veure en l’organització de la Campanya Mundial de la Crida de La Haia per la Pau, The Hague Appeal for Peace, que actualment s’ha mantingut com a fòrum de reflexió i implimentació de les propostes acordades fa dos anys amb l’objectiu d’abolir la guerra i construir una Cultura de Pau duradera. La Presidenta de la Crida per la Pau és la nord-americana Cora Weiss.
A la Crida de la Haia, l’organització catalana més ben representada va ser la Fundació per la Pau, una ONG consagrada a la promoció de la pau a casa nostra a través de la seva tasca de sensibilització social, especialment en l’àmbit educatiu.
El mateix espai virtual obre tantes possibilitats als seus visitants que existeixen grups d’especialistes i mecanismes organitzats per a ajudar en l’objectiu de fomentar la cultura de pau.
Comunicació per la Pau Pangea és una ONG catalana el principal objectiu de la qual és afavorir la comunicació a través d’Internet a tot tipus d’ONG, col.lectius, sector educatiu o persones que treballen pel canvi cap a un món més just i solidari.
A nivell llatinoamericà i semblant a Pangea podem esmentar Nodo50, des de Xile, molt interessat en posar en relació cultura de pau i ecologisme.
Catalunya
A part de la Fundació per la Pau i Pangea, la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigida per en Vicenç Fisas, ha estat a Catalunya l’hereva de part del treball per la cultura de pau realitzat des del Centre UNESCO de Catalunya dirigit per en Fèlix Martí.
La Fundació Cidob, dirigida per en Josep Ribera, en el context de l’organització del Fòrum de les Cultures 2004 a Barcelona, ha posat en marxa un Observatori de Crisis que es dedica a fer un anàlisi de les zones actuals en conflicte.
D’altra banda, els cursos d’estiu i les activitats de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès són un clàssic per aquelles persones interessades per la cultura de pau. Allí mateix es reuneixen les personalitats de més prestigi de les nostres contrades.
Estat Espanyol
Un altre centre d’estudis molt orientat a l’estudi de la cultura de pau i a la investigació de conflictes viscuts en els últims anys (cas de Timor Oriental, Colombia o Kosovo) és el Centro de Investigaciones para la Paz (CIP) dirigit per Mariano Aguirre i amb seu a Madrid.
Al País Basc trobem el Gernika Gogoratuz amb un fort recolzament institucional i dedicat a la cultura de la pau en els diferents àmbits de l’educació, els estudis internacionals, la mediació i la negocació en zones de conflicte.
Sense sortir del País Basc i com a centre associat a la UNESCO podem esmentar a UNESCO Etxea que també ha dut a terme iniciatives d’anàlisi de la pau a partir dela mediació i l’aprenentatge d’altres experiències (Centreamèrica, Colòmbia, etc.).
A Andalusia és digne de menció l’Instituto de la Paz y los Conflictos de l’Universitat de Granada molt enfocat a l’estudi de casos, concretament a la conca del Mediterrani.
El Seminario de Investigación para la Paz es troba al Centre Pignatelli de Zaragoza i és un dels centres més antics de l’Estat.
El Centre Internacional Bancaja per la Pau i el Desenvolupament forma part de la Universitat Jaume I de Castelló i compta amb el recolzament de la UNESCO i de la Generalitat Valenciana. El cap visible del centre castellonenc és en Vicent Martínez Guzmán.
Sense sortir de la Comunitat Valenciana i, si ens situem a la Universitat d’Alacant, trobem la Càtedra Altamira que sobretot es dedica a l’anàlisi de conflictes a América Llatina. La figura sobre la qual es desenvolupa la Cátedra és en Josep Maria Tortosa.
A Santiago de Compostela trobem el Seminari Gallec d’Educació per la Pau amb característiques similars als anteriors.
Com a Organització No Governamental (ONG) que tingui un especial interés pel capítol de la cultura de pau no ens hem d’oblidar a Intermón. Igualment Greenpeace té elaborades les seves pròpies propostes.
Una ONG clàssica basada en el concepte de cultura de pau promocionat per en Martin Luther King i el Mahatma Ghandi, i amb status de Consultor Especial de Nacions Unides és Paz y Cooperación.
Tots aquests centres d’estudi i organitzacions promotores de la investigació per la pau a l’Estat Espanyol formen part de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ) que celebra un congrés annual a diversos punts de l’Estat i que disposa d’una pàgina web amb una llista dels enllaços de cultura de pau amb els que està associada.
Altres recursos en llengua castellana
A partir de la concessió d’alguns Premis Nòbel a personalitats provinents d’Amèrica Llatina han sorgit alguns centres de promoció de cultura de pau al continent que en certa manera han vingut a reemplaçar a altres centres ja existents promocionats per l’Esglèsia católica.
La Fundación Servicio Paz y Justicia en América Latina, Serpaj, amb seu principal a Argentina, és un dels casos d’organització d’inspiració cristiana sorgida en els anys 60. Actualment està presidida pel Premi Nòbel de la Pau argentí Alfredo Pérez Esquivel.
La Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano es troba a Costa Rica i el seu President és l’antic President del país i Premi Nòbel de la Pau, Òscar Arias, facilitador dels processos de pau viscuts a Centreamèrica, avui dia dedicat a la mediació de conflictes.
La Fundación Rigoberta Menchú és la més recent d’aquestes fundacions i és presidida per la Premi Nòbel guatemalteca Rigoberta Menchú.
El Movimiento por la Vida y la Paz d’Argentina és una ONG que forma part de l’International Peace Buareau (IPB).
Com a centre de recerca i institut universitari en l’àmbit llatinoamericà podem esmentar el Centro de Estudios de Desarrollo de la Universidad Central de Venezuela.
Una tasca decidida en el mateix sentit la realitza la Comisión Sudamericana de Paz http://www.comdepaz.cl (actualment inactiu) que relaciona els temes de pau, seguretat internacional i foment de la democracia i dels drets humans.
Altres centres internacionals
A partir de l’activitat de Johann Galtung al seu país d’origen, Noruega, a favor d’una anàlisi científica del mètode per la pau, es va crear com a un dels primers centres destinats a aquest tipus d’investigació, Transcend.
Estats Units, des del nivell universitari, també ha contribuit des de fa dècades a la investigació per la pau. Al respecte cal mencionar la Universitat de Minnesota, la Universitat de Pittsburg, la Universitat d’Antioch, la Universitat de Colorado o el Carter Center de la Universitat d’Emory; totes elles són una excel.lent font de recursos pel que fa a documents de referència sobre qüestions de pau i conflictes, com també pel que fa a Dret Internacional.
L’International Peace Research Association, IPRA, sorgeix a partir de l'activitat del Copenhaguen Peace Research Institute de Dinamarca que agrupa a diferents experts mundials en la materia d’estudi.
Peace Action és una organització consolidada a nivell mundial la qual, entre altres temes com poden ser l’educació, els drets humans i el desarmament, es dedica també a l’anàlisi de la pau.
Finalment, a Europa, podem esmentar a tres grans centres destinats a la promoció de la cultura de la pau, com són l’European University for Peace Studies, l’École de la Paix de Grenoble i el Centre d’Informació i d’Investigació sobre la Pau de Bonn.
(SETEMBRE 2002)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)