Document elaborat per Oliver Klein-Bosquet, Analista del Institut Internacional de Governabilitat (IIG) arran de les reflexions del Grup de Treball format per Anna Gual, Amor del Álamo, Susana Cordero, Daniel Cando, Nicolás Cortés i el mateix Oliver Klein-Bosquet.
Aquest document ha estat elaborat a partir de les “Conclusions de la Primera Jornada del Sector de Cooperació del PSC”, celebrada a Terrassa l’any 1998, i el “Document d’Orientació i de Debat sobre la Cooperació al Desenvolupament des del Món Local”, aportat per l’Anna Gual, Cap de la Secció de Solidaritat del Servei d’Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona. La intenció d’aquest document és transformar-se en un material de treball i reflexió dins de les properes Jornades de Cooperació organitzades pel PSC.
“On encara regna la fam és difícil de construir la pau”
(Willi Brandt)
Les polítiques de cooperació tenen com a última finalitat defensar el dret que tenen al desenvolupament totes les nacions del món a partir del recolzament a les seves pròpies iniciatives en la direcció de sortir del cercle viciós composat per pobresa, mal govern i atac indiscriminat al medi natural.
Només tenim Un Sol Món i tenim que començar a buscar alternatives als seus dèficit intentant pensar globalment.
La lluita contra la pobresa, el respecte als drets humans, la defensa de les estructures democràtiques, una economia i unes relacions comercials més solidàries i justes, han de ser condicions indispensables per a aconseguir el nostre anhelat desenvolupament global.
L’enfortiment d’aquests elements serà la base més sòlida per a construir unes polítiques de cooperació que han de contribuir a construir un món millor en el que la vida en el futur pugui ser garantida per a les nostres generacions futures, hi hagi pau entre els homes i harmonia en la seva relació amb el medi ambient.
I/ Introducció: Què hem aconseguit?
El principi de solidaritat internacional que regeix la cooperació al desenvolupament és un principi i una actitud que el PSC ha integrat en la seva forma d’ésser des de la seva fundació. Així doncs estem d’acord amb el fet de què totes les polítiques públiques sobre les quals pugui influir el nostre partit haurien d’integrar i considerar la solidaritat en el seu sentit més profund.
Després d’anys d’experiència en l’àmbit de la cooperació internacional veiem necessari donar un pas endavant d’acord amb la maduresa a la que hem arribat.
En el període 1995-2002 el món local ha desenvolupat les seves accions de cooperació internacional segons un model general basat, en particular, en els aspectes següents:
• Recerca de consens polític;
• Excessiva dependència de les subvencions als projectes presentats per les ONGD;
• Persistència d’altres mecanismes de cooperació com poden ser els agermanaments amb altres ciutats;
• Insistència en l’objectiu d’aconseguir el 0’7% dels recursos de les administracions dedicades a cooperació;
• Creació dels Consells de Cooperació com a nous espais de concertació amb la societat civil;
Com a principals dèficits d’aquesta cooperació realitzada, malgrat representar una experiència positiva en general, podem esmentar:
• Disposició de pocs mitjans humans, tècnics i financers;
• Dispersió de les accions, mitjançant petits projectes repartits entre una multiplicitat d’actors;
Globalment, des de les administracions locals, que són sobre les que el PSC ha pogut incidir més, no s’ha aconseguit que la política de cooperació sigui considerada quelcom més que una política sectorial confiada a uns especialistes. És aquí on fem un exercici sincer d’autocrítica.
II/ Necessitat d’un plantejament de futur més ambiciós
Avui dia no volem ni podem renunciar a cap de les actuacions que ens han portat a la situació actual, però sens dubte és arribada l’hora de donar un pas endavant, com dèiem.
Els valors que a partir d’ara haurien d’inspirar les nostres actuacions han de ser els mateixos que en el passat però segurament caldrà adaptar-nos a les noves exigències d’un món actual en constant canvi. Existeixen tres clars exemples del que estem comentant:
• No podem deixar que la cooperació sigui un espai exclusiu de les ONGD; defensem l’especificitat del “municipalisme”, el que és la cooperació dins del món i per al món local, per molts considerada la cooperació més efectiva.
• De la mateixa forma, no podem quedar-nos en la reivindicació del 0’7% sinó que evidentment seran necessaris molts més decimals per a afavorir la reducció de la proporció de la pobresa al món;
• Finalment, la immigració ens ha fet pensar en la fórmula del co-desenvolupament (invertir en les comunitats d’origen dels immigrants) com a instrument eficaç de cooperació i futur motor que fomenti la convivència i el millor coneixement entre poblacions autòctones i immigrades.
III/ Reflexionar sobre l’arrel de la injustícia al món
Si hem dit, per una banda, que la mateixa filosofia de les polítiques de cooperació hauria d’estar inclosa en totes les accions governamentals, i, si per una altra banda, afirmem que qualsevol cosa que passa el món ens afecta, estarem d’acord també en què potser hauríem de repensar el món en què vivim i en el qual no es donen les circumstàncies bàsiques per a afavorir les condicions de justícia i dignitat per als més necessitats.
Davant dels fets i les protestes dels moviments antiglobalització, i la situació en què la pobresa, malgrat la mateixa cooperació, no disminueix sinó que augmenta, hem de tenir clar que les nostres accions han d’estar dirigides cap a la promoció del canvi en l’actual societat. En la recent Conferència Internacional de Johannesburg molts han estat els que s’han expressat a favor de dues mesures tan precises com poden ser:
• La introducció cada vegada més del comerç just i d’unes relacions comercials en igualtat de condicions entre països rics i pobres (en primer terme, creiem, que s’hauria d’afavorir la liberalització de les barreres als productes agrícoles que vénen dels països del Sud);
• La condonació del deute extern que molts dels governs dels països subdesenvolupats han contret amb altres governs i organismes financers multinacionals, precisament perquè en molts dels casos s’ha pressionat a contreure aquest deute i perquè aquests governs dels països pobres no han gestionat de la millor forma les seves finances.
Potser també és arribada l’hora de recolzar algunes propostes que podrien deixar de ser en breu alguna cosa més que crides en el buit.
IV/ Línies estratègiques de la nova política de cooperació
El canvi que volem no podrà ser possible si no conjuguem les estratègies, amb els bons instruments i els bons socis per a la cooperació. És per això que la nostra reflexió al voltant del model de cooperació que volem per al PSC haurà de ser paral.lela a la reflexió al voltant dels instruments i les xarxes de participació de què podem fer ús.
1) Noves relacions amb els països del Sud.
En primer lloc, hem de treure la conclusió que encara som a temps a aprendre a tractar més d’igual a igual al soci del Sud. Si parlem de què el municipalisme és un bona manera per fer arribar l’ajuda als països necessitats, també haurem de fer esforços directes per promoure el món local en aquests països.
2) Revisió dels instruments de cooperació.
Els instruments que s’han utilitzat fins ara no s’han d’abandonar, però no hi ha cap dubte en què hem de procurar seguir fent l’esforç de complementar-los amb d’altres formes de partenariat i associació amb les mateixes organitzacions del Sud. En l’actualitat hom és conscient de què s’ha de transformar la cooperació purament assistencial per una cooperació més tècnica i de formació en els països del Sud.
3) Invertir més en l’Educació en Valors i Sensibilització.
La cooperació és un camí d’anada i tornada. És per això que és fonamental fomentar pedagògica i informativament a la nostra població del perquè de les nostres actuacions. Igualment d’important és articular els mecanismes de pressió política i de reivindicació davant de situacions clares d’injustícia, guerres, racisme, discriminació, etc.
4) Fer més estret el vincle amb altres agents de la cooperació i especialitzar-se.
Per no acabar provocant que cada agent treballi pel seu compte caldrà fer un esforç més gran de coordinació dels agents dedicats a la cooperació. Cadascun d’aquests s’hauria d’especialitzar en allò que coneix millor: per exemple, els Ajuntaments, en aquest sentit, haurien de tenir un àmbit d’actuació cada vegada més precís. Les administracions públiques han de prendre la iniciativa i a la vegada obrir el joc a la participació de la societat civil
Conclusió
Coherència, Subsidiaritat i Coordinació, entre les accions que vulguem engegar, són tres del requeriments bàsics per a seguir treballant per una ajuda de qualitat, més eficaç i més eficient.
La Coherència demana que es tinguin en compte patrons semblants en situacions semblants. Per a aquesta coherència és molt important transformar en eixos transversals de qualsevol política de cooperació les qüestions de gènere, medi ambient, cultura de pau, drets humans i governabilitat. De la mateixa manera, mai haurem de perdre de vista el nostre objectiu final que sempre ha estat reduir la pobresa al món.
La Subsidiaritat va molt relacionada amb l’especialització de cada agent i/o administració. Els uns ens hem de recolzar en els altres per a aconseguir un objectiu que definim com a comú. La cooperació oficial i la descentralitzada són vàlides les dues, així com ho són també la bilateral i la multilateral; només han de saber conviure les unes amb les altres, i multiplicar els seus beneficis.
La Coordinació es produeix en el moment que s’accepta el procés de la subsidiaritat i, ja siga en la fase de formulació de la política de cooperació com en la fase de la seva implementació, haurà de consistir en repartir les tasques i les responsabilitats entre els actors que hi són implicats.
Volem una cooperació que no sigui neutral ni residual en el conjunt de les polítiques a realitzar en els Ajuntaments catalans i en un futur govern socialista de la Generalitat de Catalunya.
Cal trencar les estructures i els marcs estrets de les institucions per obrir la cooperació a alguna cosa més global en la que puguem participar tots, a la vegada que unim esforços per a aconseguir un model de societat més justa.
(Barcelona, 09/09/02)
lunes, 11 de enero de 2010
domingo, 10 de enero de 2010
AGENDA 2010
"Pobrets, però alegrets!"
(Don Francisco, el Senyor Mestre de Miravet)
"Noia de porcellana,
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana,
la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig
amb pètals de rosa és aire innocent."
(Pau Riba, 1968)
"Ara que som junts,
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hemvist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang,
que sols fa sang,
ser llei del món.
No.
Jo dic no.
Diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món."
(Raimon, 1963)
"Homenaje a las Brigadas Internacionales de la Guerra Civil Española.
Dicen que no se sienten las despedidas:
dile a quien te lo dijo, cielito lindo, que se despida
de lo que adora,
y verá si se siente, cielito linto, y hasta se llora."
(Juan Miguel de Mora, México)
"El largo camino a la libertad, la biografía de Nelson Mandela, nos da 8 lecciones sobre el liderazgo:
1. El coraje no es la ausencia de miedo. Es inspirar a otros para sobreponerse a él;
2. Hay que dar el primer paso, pero sin dejar atrás a tu equipo;
3. Debes liderar desde la retaguardia... Peeo hacer creer a los otros que estás en la vanguardia;
4. Conoce bien a tus enemigos... y aprende de ellos;
5. Hay que mantener a los amigos cerca.. y a los enemigos, aún más;
6. Las apariencias son muy importantes... y también sonreír;
7. Nada es blanco o negro;
8. Rectificar también es una muestra de liderazgo."
(Nelson Mandela)
"Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta. Avui que encara tinc veu i encara puc creure en déus... Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre. Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol,
o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.
Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar... Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel món. Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren. Vull i vull i vull cantar. Avui que encara tinc veu. Qui sap si podré demà. Però avui només tinc vint anys. Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang..."
(Joan Manel Serrat)
"Res del que és humà m'és aliè".
"No és moment de protestes sinó moment de propostes".
"Los españoles son tan guerreros que cuando no tienen enemigo externo lo buscan dentro de su casa".
(Don Francisco, el Senyor Mestre de Miravet)
"Noia de porcellana,
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana,
la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig
amb pètals de rosa és aire innocent."
(Pau Riba, 1968)
"Ara que som junts,
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hemvist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang,
que sols fa sang,
ser llei del món.
No.
Jo dic no.
Diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món."
(Raimon, 1963)
"Homenaje a las Brigadas Internacionales de la Guerra Civil Española.
Dicen que no se sienten las despedidas:
dile a quien te lo dijo, cielito lindo, que se despida
de lo que adora,
y verá si se siente, cielito linto, y hasta se llora."
(Juan Miguel de Mora, México)
"El largo camino a la libertad, la biografía de Nelson Mandela, nos da 8 lecciones sobre el liderazgo:
1. El coraje no es la ausencia de miedo. Es inspirar a otros para sobreponerse a él;
2. Hay que dar el primer paso, pero sin dejar atrás a tu equipo;
3. Debes liderar desde la retaguardia... Peeo hacer creer a los otros que estás en la vanguardia;
4. Conoce bien a tus enemigos... y aprende de ellos;
5. Hay que mantener a los amigos cerca.. y a los enemigos, aún más;
6. Las apariencias son muy importantes... y también sonreír;
7. Nada es blanco o negro;
8. Rectificar también es una muestra de liderazgo."
(Nelson Mandela)
"Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta. Avui que encara tinc veu i encara puc creure en déus... Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre. Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol,
o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.
Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar... Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel món. Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren. Vull i vull i vull cantar. Avui que encara tinc veu. Qui sap si podré demà. Però avui només tinc vint anys. Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang..."
(Joan Manel Serrat)
"Res del que és humà m'és aliè".
"No és moment de protestes sinó moment de propostes".
"Los españoles son tan guerreros que cuando no tienen enemigo externo lo buscan dentro de su casa".
viernes, 1 de enero de 2010
QUI ES QUI AL PSC - www.psc.cat
Oliver Klein i Bosquet, Regidor de Promoció de la ciutat i relacions cíviques
Biografia personal
Nascut a Miravet, Tarragona, el 1976. Casat amb Nabila i amb dos fills, Nizar i Ginane.
Curriculum professional
En 1998 obtiene la Licenciatura de Ciencias Politicas por la Universidad Autonoma de Barcelona(UAB)despues de una estancia en Heidelberg. Diplomado en Estudios Cubanos (1998); Diplomado en Cultura de Paz (1999); Especialista Universitario en Relaciones Internacionales (2000); Especialista Universitario en Derecho Comunitario Europeo (2001). Actualmente compagina la docencia en la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona y la preparacion de su Tesis Doctoral, con su condicion de cargo electo como Concejal de Promocion Economica, Participacion Ciudadana y Cooperacion del Ayuntamiento de Cambrils, a parte de coordinar la aplicacion de la Ley de Barrios en el Barrio Antiguo del mismo municipio. Anteriormente habia trabajado e impartido clases en el Institut Internacional de Governabilitat (IIGOV), IdeaBorn Consulting, Observatorio de Drets Humans de Barcelona, Universitat de Lleida, Universidad Ortodoxa de Iasi y Universidad Centroamericana de Managua.
Actualitat
Professor de Ciència Política a la URV de Tarragona des de l’any 2003, especialitzat en gestió global de la immigració i cooperació internacional al desenvolupament. Tinent d’Alcalde de Promoció de Ciutat, Participacio i Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils des del 2003. Vicepresident de la Comissió Internacional de la Federació de Municipis de Catalunya des del 2007. Membre de l’Executiva Local del PSC de Cambrils des de l’any 2002, Secretari de Cooperació i de Relacions Ciutadanes. Conseller Nacional del PSC des del 2008. Membre del Comitè Coordinador de Solidaritat i Cooperació del PSC a nivell nacional, i membre dels ambits tematics de Participacio Ciutadana i Cooperacio que han participat en l’elaboracio del Programa Marc del mateix partit.
Biografia personal
Nascut a Miravet, Tarragona, el 1976. Casat amb Nabila i amb dos fills, Nizar i Ginane.
Curriculum professional
En 1998 obtiene la Licenciatura de Ciencias Politicas por la Universidad Autonoma de Barcelona(UAB)despues de una estancia en Heidelberg. Diplomado en Estudios Cubanos (1998); Diplomado en Cultura de Paz (1999); Especialista Universitario en Relaciones Internacionales (2000); Especialista Universitario en Derecho Comunitario Europeo (2001). Actualmente compagina la docencia en la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona y la preparacion de su Tesis Doctoral, con su condicion de cargo electo como Concejal de Promocion Economica, Participacion Ciudadana y Cooperacion del Ayuntamiento de Cambrils, a parte de coordinar la aplicacion de la Ley de Barrios en el Barrio Antiguo del mismo municipio. Anteriormente habia trabajado e impartido clases en el Institut Internacional de Governabilitat (IIGOV), IdeaBorn Consulting, Observatorio de Drets Humans de Barcelona, Universitat de Lleida, Universidad Ortodoxa de Iasi y Universidad Centroamericana de Managua.
Actualitat
Professor de Ciència Política a la URV de Tarragona des de l’any 2003, especialitzat en gestió global de la immigració i cooperació internacional al desenvolupament. Tinent d’Alcalde de Promoció de Ciutat, Participacio i Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils des del 2003. Vicepresident de la Comissió Internacional de la Federació de Municipis de Catalunya des del 2007. Membre de l’Executiva Local del PSC de Cambrils des de l’any 2002, Secretari de Cooperació i de Relacions Ciutadanes. Conseller Nacional del PSC des del 2008. Membre del Comitè Coordinador de Solidaritat i Cooperació del PSC a nivell nacional, i membre dels ambits tematics de Participacio Ciutadana i Cooperacio que han participat en l’elaboracio del Programa Marc del mateix partit.
jueves, 31 de diciembre de 2009
SECTORIAL DE COOPERACIO DEL PSC
Presentacio de la Comissió Sectorial de Pau, Solidaritat i Cooperació al Camp de Tarragona (Cambrils, 15-5-09)
Divendres 15 de maig de 2009 una delegació del Comitè Sectorial de Pau, Solidaritat i Cooperació van anar a Cambrils per a presentar el Pla de treball que va aprovar el Plenari.
Relació dels membres del Comitè Sectorial i Comitè Polític de Pau, Solidaritat i Cooperació:
1. Comitè Sectorial
Nicolás Cortés - delegat sectorial
Núria Parlon - secretaria de Solidaritat i Cooperació (relacions institucionals i programes)
Martín Miralles - coordinador sectorial
Miguel Ángel Rivero - organització
Francesc Osán - relacions ciutadanes
Pilar Bespín - comunicació i web
Jordina Freixanet - joves i cooperació
Oliver Klein - cooperació internacional al desenvolupament
Anna Gual - debat i reflexió
Maria Josep Crespo - cooperació internacional al desenvolupament
Raquel Gracia - cooperació internacional al desenvolupament
Francesc Casado - formació
Jordi García - municipalisme
Javier Luna - cooperació política i codesenvolupament
Amor del Alamo - cooperació i gènere
Francisco Alarcón - cooperació i economia social
Roger Casero - construcció de Pau
Marina Bru - sensibilització en Drets Humans
Neus Bonet - suport organització
2. Comitè Polític
Jordi Pedret - (Congrés de Diputats)
Antoni Comín - (Parlament de Catalunya)
Jordi Labòria - (Diputació de Barcelona)
Clemente Murillo - (Àrea Metropolitana de Barcelona/Mancomunitats de Municipis)
Teo Romero - (Fons Català de Cooperació)
Anna Terrón - (Política Europea)
Daniel Cando - (Ajuntament de Barcelona)
Joan Ignasi Elena-(Coordinadora Catalana d’Ajuntament Solidaris amb el Poble Saharaui)
Divendres 15 de maig de 2009 una delegació del Comitè Sectorial de Pau, Solidaritat i Cooperació van anar a Cambrils per a presentar el Pla de treball que va aprovar el Plenari.
Relació dels membres del Comitè Sectorial i Comitè Polític de Pau, Solidaritat i Cooperació:
1. Comitè Sectorial
Nicolás Cortés - delegat sectorial
Núria Parlon - secretaria de Solidaritat i Cooperació (relacions institucionals i programes)
Martín Miralles - coordinador sectorial
Miguel Ángel Rivero - organització
Francesc Osán - relacions ciutadanes
Pilar Bespín - comunicació i web
Jordina Freixanet - joves i cooperació
Oliver Klein - cooperació internacional al desenvolupament
Anna Gual - debat i reflexió
Maria Josep Crespo - cooperació internacional al desenvolupament
Raquel Gracia - cooperació internacional al desenvolupament
Francesc Casado - formació
Jordi García - municipalisme
Javier Luna - cooperació política i codesenvolupament
Amor del Alamo - cooperació i gènere
Francisco Alarcón - cooperació i economia social
Roger Casero - construcció de Pau
Marina Bru - sensibilització en Drets Humans
Neus Bonet - suport organització
2. Comitè Polític
Jordi Pedret - (Congrés de Diputats)
Antoni Comín - (Parlament de Catalunya)
Jordi Labòria - (Diputació de Barcelona)
Clemente Murillo - (Àrea Metropolitana de Barcelona/Mancomunitats de Municipis)
Teo Romero - (Fons Català de Cooperació)
Anna Terrón - (Política Europea)
Daniel Cando - (Ajuntament de Barcelona)
Joan Ignasi Elena-(Coordinadora Catalana d’Ajuntament Solidaris amb el Poble Saharaui)
miércoles, 30 de diciembre de 2009
JORNADA ROJA DEL 18 DE JULIOL DEL 2009
El PSC explica el nou model de finançament i les darreres obres impulsades pel Govern de la Generalitat
Durant el matí del passat dissabte 18 de juliol, la seu local del PSC –ubicada al passeig d'Albert– va obrir les seves portes i va sortir al carrer per tal de participar en una jornada informativa impulsada arreu de Catalunya pel PSC per tal de donar a conèixer les darreres obres impulsades pel Govern de la Generalitat de Catalunya, així com per informar sobre els principals continguts del nou sistema de finançament acordat la passada setmana.
A la seu socialista cambrilenca hi van ser presents els regidors socialistes de l'equip de govern Oliver Klein i Anna Peláez, que van repartir material informatiu a la gent que passava pel carrer, així com diferents obsequis. Tal i com va explicar Oliver Klein a Revista Cambrils Diari Digital, "avui fem una jornada de portes obertes per donar-nos a conèixer i per explicar el nou model de finançament tan bo per Catalunya. Mai com fins ara, Catalunya havia disposat d'un finançament tan positiu". Oliver Klein també va recordar alguns dels darrers projectes més importants de l'obra del Govern de la Generalitat com "la nova terminal de l'aeroport del Prat, el canal Segarra-Garrigues, el túnel de Bracons o el tercer carril de l'AP-7 el Vendrell-Tarragona", entre d'altres infraestructures impulsades per la Generalitat.
Al Camp de Tarragona, una vintena d'agrupacions socialistes van participar en aquesta jornada informativa, durant la qual es van distribuir uns 25.000 fulls informatius. Pel que fa a la resta de municipis del Baix Camp que hi van participar, a banda de Cambrils, aquests van ser Reus, Almoster, Riudoms i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
Durant el matí del passat dissabte 18 de juliol, la seu local del PSC –ubicada al passeig d'Albert– va obrir les seves portes i va sortir al carrer per tal de participar en una jornada informativa impulsada arreu de Catalunya pel PSC per tal de donar a conèixer les darreres obres impulsades pel Govern de la Generalitat de Catalunya, així com per informar sobre els principals continguts del nou sistema de finançament acordat la passada setmana.
A la seu socialista cambrilenca hi van ser presents els regidors socialistes de l'equip de govern Oliver Klein i Anna Peláez, que van repartir material informatiu a la gent que passava pel carrer, així com diferents obsequis. Tal i com va explicar Oliver Klein a Revista Cambrils Diari Digital, "avui fem una jornada de portes obertes per donar-nos a conèixer i per explicar el nou model de finançament tan bo per Catalunya. Mai com fins ara, Catalunya havia disposat d'un finançament tan positiu". Oliver Klein també va recordar alguns dels darrers projectes més importants de l'obra del Govern de la Generalitat com "la nova terminal de l'aeroport del Prat, el canal Segarra-Garrigues, el túnel de Bracons o el tercer carril de l'AP-7 el Vendrell-Tarragona", entre d'altres infraestructures impulsades per la Generalitat.
Al Camp de Tarragona, una vintena d'agrupacions socialistes van participar en aquesta jornada informativa, durant la qual es van distribuir uns 25.000 fulls informatius. Pel que fa a la resta de municipis del Baix Camp que hi van participar, a banda de Cambrils, aquests van ser Reus, Almoster, Riudoms i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
martes, 15 de diciembre de 2009
EL HÉROE DE GABARONE
Necrológica de La Vanguardia: Muere Alphonse Arcelin (1936-2009), médico y político que luchó por la repatriación y entierro del Negro de Banyoles
El médico haitiano pasará a la historia por su cruzada a favor del Negro de Banyoles.
El nombre del médico español Alphonse Arcelin (1936-2009) sigue escrito en un panel funerario del Tsholofelo Park de Gaborone, capital de Botswana. Un lugar de honor que reconocerá para siempre su lucha en favor de la dignidad humana, en contra de la exhibición en un museo del cuerpo del que fue conocido como el Negro de Banyoles. Arcelin, aunque nació en Haití, vivió durante más de 30 años en Cambrils (Baix Camp), donde ejerció como médico y fue concejal del PSC (1999-2003).
"Se sentía un cambrilense más, pero su sueño era volver a su país y morir allí", explicó ayer su hija Helene. Alphonse Arcelin falleció víctima de un infarto el domingo en Cuba, país donde residía desde hace seis años y realizaba labores humanitarias. Su Haití, en un clima de violencia, se había convertido en un país demasiado hostil para este enérgico y vitalista médico, nacido en una familia con una gran implicación política; un hermano suyo se enfrentó al régimen de Aristide.
"Fue una gran persona, de gran humanidad y solidaridad, con un gran corazón, que se movía por razones universales", destaca Oliver Klein, concejal en Cambrils y buen amigo de Arcelin.
(18 de agosto del 2009)
El médico haitiano pasará a la historia por su cruzada a favor del Negro de Banyoles.
El nombre del médico español Alphonse Arcelin (1936-2009) sigue escrito en un panel funerario del Tsholofelo Park de Gaborone, capital de Botswana. Un lugar de honor que reconocerá para siempre su lucha en favor de la dignidad humana, en contra de la exhibición en un museo del cuerpo del que fue conocido como el Negro de Banyoles. Arcelin, aunque nació en Haití, vivió durante más de 30 años en Cambrils (Baix Camp), donde ejerció como médico y fue concejal del PSC (1999-2003).
"Se sentía un cambrilense más, pero su sueño era volver a su país y morir allí", explicó ayer su hija Helene. Alphonse Arcelin falleció víctima de un infarto el domingo en Cuba, país donde residía desde hace seis años y realizaba labores humanitarias. Su Haití, en un clima de violencia, se había convertido en un país demasiado hostil para este enérgico y vitalista médico, nacido en una familia con una gran implicación política; un hermano suyo se enfrentó al régimen de Aristide.
"Fue una gran persona, de gran humanidad y solidaridad, con un gran corazón, que se movía por razones universales", destaca Oliver Klein, concejal en Cambrils y buen amigo de Arcelin.
(18 de agosto del 2009)
sábado, 28 de noviembre de 2009
PRESENTACIÓ DE LES CONCLUSIONS DEL GRUP DE DEBAT SOBRE ARTESANIA EN EL MARC DEL CONGRÉS DE FIRES DE CATALUNYA 2008
Memòria del Quinzè Congrés de Fires de Catalunya. 21 i 22 de Novembre de 2008.
Molt bona tarda, i moltes gràcies a tothom per la seva assistència. Donat que anem una mica apurats de temps i per tal d’acomplir amb l’horari marcat, la veritat és que la consigna passa per ser bastant concret i explicar com ha anat el debat en cada grup de treball. En primer lloc, i en tot cas, jo vull destacar la figura del ponent principal del nostre grup, que és en Blai Puig. Ell és dissenyador, activador cultural i membre del comitè d’experts d’empremptes de Catalunya, una persona que jo ja tenia el gust de conèixer amb anterioritat al Congrés, i la veritat és que aquí a Sant Boi ens ha deleitat de nou amb les seves explicacions i la seva manera de donar-les.
Es tractava doncs de parlar d’artesania en el món firal, i així ell ho ha fet. Ha parlat d’artesania un artista, i ho ha fet amb el seu estil peculiar. Com a artista que és ens ha parlat de la seva tasca professional i de tota la seva experiència acumulada al llarg del temps ja que compta amb una trajectòria extensíssima. Juntament amb en Blai Puig i jo mateix, han estat una quinzena de participants més els que han desenvolupat un debat força participatiu i viu. En Blai ens ha animat a intervenir, hi ha hagut comentaris de tot tipus, i amb tot això jo destacaria també les aportacions de la Directora d’Artesania de la Generalitat de Catalunya, la Gemma Amat, així com els de la Marta Santamaria, que és la Responsable de Fires del mateix Departament de Comerç de la Generalitat, que també ha estat amb nosaltres.
Tot plegat per destacar dos o tres punts com a més importants. Amb això hem estat tots els membres del grup ben d’acord, en el fet d’aportar al plenari del Congrés un parell o tres de conclusions. L’una és la importància, a partir de l’experiència d’haver portat l’artesania de Catalunya arreu del mateix país, Espanya, Europa i el món sencer, del valor d’aquesta mateixa. Aquesta és l’experiència de com saber mostrar-la i de com saber explicar-la, i això vol dir tenir clar quin es valor propi afegit, el valor autòcton, és clar, del “made in Catalunya”. Evidentment en aquest primer punt hi ha hagut molts casos esmentats i molts comentaris al respecte, ja que el ponent ens acompanyava amb un power point de fotografies, repetint és clar el leitmotiv, i posant l’èmfasi en com saber mostrar el producte, com saber ser original per damunt de tot, no deixar les coses mai per impossibles..., en tot cas cercar sempre la millor manera per encandilar al públic. Personalment crec que aquesta és la part que en Blai Puig domina més i és aquí on ens ha aportat i sorprès sense dubte.
D’altra banda, i no podia faltar, hem tractat el tema de la part d’artesania que està relacionada amb la seva presència en les nombroses fires multisectorials del nostre territori, també la presència d’artesania en àmbits específics d’altres fires, o l’artesania més reglada, la que compta amb carnet professional d’artesà, o sigui les fires que poden resultar cent per cent dedicades a l’artesania. Finalment, també s’esmenta la presència a les nostres fires d’artesans que hi assisteixen tot provenint d’altres països, alguns reglats i altres no, com poden ser els equatorians, bolivians o peruans. A cadascú es pot i s’ha de tractar diferent des del mateix grau d’exigibilitat en la qualitat pretesa per la fira en qüestió.
El que destacaríem com a argument final en el nostre debat és el saber dimensionar adequadament el valor afegit que té la nostra artesania catalana cap endins i cap enfora. En aquest sentit la mateixa Generalitat té un interès especial en fomentar, donar a conèixer, assessorar com fer-ho, formar professionals, com ho demostra el gran professional que és en Blai Puig, que hi treballa colze a colze, i que ens ha donat moltes pistes, petits i grans trucs que ha sabut acumular amb el seu seny d’artista fet a si mateix al llarg dels anys. Ell mateix ha estat qui ens ha aconsellat portar a la pràctica i confiar en l’artesania catalana en les nostres fires.
Aquest ha estat en definitiva el balanç de la ponència d’en Blai Puig i el resum de les aportacions que ha realitzat el nostre grup de treball, que ara hem volgut compartir amb tots els congressistes assistents aquí a Sant Boi de Llobregat.
Molt bona tarda, i moltes gràcies a tothom per la seva assistència. Donat que anem una mica apurats de temps i per tal d’acomplir amb l’horari marcat, la veritat és que la consigna passa per ser bastant concret i explicar com ha anat el debat en cada grup de treball. En primer lloc, i en tot cas, jo vull destacar la figura del ponent principal del nostre grup, que és en Blai Puig. Ell és dissenyador, activador cultural i membre del comitè d’experts d’empremptes de Catalunya, una persona que jo ja tenia el gust de conèixer amb anterioritat al Congrés, i la veritat és que aquí a Sant Boi ens ha deleitat de nou amb les seves explicacions i la seva manera de donar-les.
Es tractava doncs de parlar d’artesania en el món firal, i així ell ho ha fet. Ha parlat d’artesania un artista, i ho ha fet amb el seu estil peculiar. Com a artista que és ens ha parlat de la seva tasca professional i de tota la seva experiència acumulada al llarg del temps ja que compta amb una trajectòria extensíssima. Juntament amb en Blai Puig i jo mateix, han estat una quinzena de participants més els que han desenvolupat un debat força participatiu i viu. En Blai ens ha animat a intervenir, hi ha hagut comentaris de tot tipus, i amb tot això jo destacaria també les aportacions de la Directora d’Artesania de la Generalitat de Catalunya, la Gemma Amat, així com els de la Marta Santamaria, que és la Responsable de Fires del mateix Departament de Comerç de la Generalitat, que també ha estat amb nosaltres.
Tot plegat per destacar dos o tres punts com a més importants. Amb això hem estat tots els membres del grup ben d’acord, en el fet d’aportar al plenari del Congrés un parell o tres de conclusions. L’una és la importància, a partir de l’experiència d’haver portat l’artesania de Catalunya arreu del mateix país, Espanya, Europa i el món sencer, del valor d’aquesta mateixa. Aquesta és l’experiència de com saber mostrar-la i de com saber explicar-la, i això vol dir tenir clar quin es valor propi afegit, el valor autòcton, és clar, del “made in Catalunya”. Evidentment en aquest primer punt hi ha hagut molts casos esmentats i molts comentaris al respecte, ja que el ponent ens acompanyava amb un power point de fotografies, repetint és clar el leitmotiv, i posant l’èmfasi en com saber mostrar el producte, com saber ser original per damunt de tot, no deixar les coses mai per impossibles..., en tot cas cercar sempre la millor manera per encandilar al públic. Personalment crec que aquesta és la part que en Blai Puig domina més i és aquí on ens ha aportat i sorprès sense dubte.
D’altra banda, i no podia faltar, hem tractat el tema de la part d’artesania que està relacionada amb la seva presència en les nombroses fires multisectorials del nostre territori, també la presència d’artesania en àmbits específics d’altres fires, o l’artesania més reglada, la que compta amb carnet professional d’artesà, o sigui les fires que poden resultar cent per cent dedicades a l’artesania. Finalment, també s’esmenta la presència a les nostres fires d’artesans que hi assisteixen tot provenint d’altres països, alguns reglats i altres no, com poden ser els equatorians, bolivians o peruans. A cadascú es pot i s’ha de tractar diferent des del mateix grau d’exigibilitat en la qualitat pretesa per la fira en qüestió.
El que destacaríem com a argument final en el nostre debat és el saber dimensionar adequadament el valor afegit que té la nostra artesania catalana cap endins i cap enfora. En aquest sentit la mateixa Generalitat té un interès especial en fomentar, donar a conèixer, assessorar com fer-ho, formar professionals, com ho demostra el gran professional que és en Blai Puig, que hi treballa colze a colze, i que ens ha donat moltes pistes, petits i grans trucs que ha sabut acumular amb el seu seny d’artista fet a si mateix al llarg dels anys. Ell mateix ha estat qui ens ha aconsellat portar a la pràctica i confiar en l’artesania catalana en les nostres fires.
Aquest ha estat en definitiva el balanç de la ponència d’en Blai Puig i el resum de les aportacions que ha realitzat el nostre grup de treball, que ara hem volgut compartir amb tots els congressistes assistents aquí a Sant Boi de Llobregat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)