Alguns ajuntaments tarragonins s'adhereixen a la Declaració per una Xarxa de municipis per la cooperació
Tarragona, 03/03/2010.- A la trobada de dilluns 1 de març al campus Catalunya s'hi han compromès vuit ajuntaments, i han participat el rector de la URV Francesc Xavier Grau i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. És una iniciativa impulsada pel Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària.
Al rector l'ha acompanyat el vicerector de Relacions Externes, Santiago J. Castellà . La reunió representa un pas més en la difusió d'aquesta iniciativa, oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A més de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde i la regidora Pilar Pérez, han assistit el de Tarragona, representat pels regidors Pau Pérez i Sandra Coloma, i el de Cambrils, representat per l'alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein. L'Ajuntament de Mont-roig del Camp també en formarà part i a la reunió ha assistit el seu alcalde Fran Morancho i el regidor Miquel Anguera. L'Ajuntament d'El Morell també s'ha adherit a la Declaració, representat per Cristina Figueres, responsable del Centre de Dia. També el de Salou, a través de la consellera Ana Narbona, i s'hi ha adherit també el d'Alcover.
La Declaració de Tarragona, amb el títol Cap a una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, diu íntegrament: "L’escala local és, sens dubte, l’àmbit territorial idoni, per la proximitat amb la ciutadania, per adreçar-se a la societat civil i sol•licitar el suport a aquelles iniciatives socials més urgents així com per sensibilitzar el conjunt de la població de la realitat dels desequilibris de desenvolupament d’arreu del món.
Avui, potser més que mai, és un deure ètic i moral la lluita contra la pobresa i les causes estructurals per mitjà d’un desenvolupament humà, sostenible i responsable. Especialment en els espais del planeta més desafavorits i, per tant, amb manca d’instruments per tal de fer front a aquesta amenaça.
La cooperació en el desenvolupament ha de basar-se en el respecte a les diferències i ha de promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats més desafavorides, des de les mateixes comunitats i des de les mateixes experiències, i també el de la història i la realitat socioculturals pròpies de cada poble.
A les nostres comarques l’activitat de diverses entitats cíviques i socials, l’acció resolta de diferents institucions, especialment dels municipis i el treball desenvolupat des de la Universitat, ens obre noves perspectives de futur que ens orienten cap a una més i millor coordinació, cap a l’impuls d’accions conjuntes i cap a la generació d’espais de reflexió i formació compartits.
Per assolir els objectius proposats, les persones que signem més avall manifestem la voluntat d’avançar en la constitució d’una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i d’acord amb les conclusions de la Primera Trobada de Municipis que va tenir lloc a la ciutat el 19 de novembre de 2009 i com a continuació d’aquell acte, manifestem el nostre compromís amb sis punts.
Els sis punts són: el primer, continuar potenciant l’acció en matèria de cooperació i acció social als nostres municipis i a la Universitat; el segon és facilitar en les actuacions, en les polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació entre les accions de cooperació en el desenvolupament i acció social amb la sensibilització social i divulgació a la ciutadania; el tercer, fomentar l’intercanvi d’experiències i l’establiment de contactes entre les persones responsables dels nostres municipis amb altres xarxes i organitzacions que treballin amb objectius similars.
El quart punt és: impulsar la participació i implicació d’altres sectors dels nostres municipis amb relació a la cooperació per al desenvolupament i l’acció social; el cinquè, promoure la cerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb les accions objecte de la Xarxa; i el sisè, treballar per vertebrar una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre".
Els ajuntaments que s'hi vulguin adherir ho podran fer a través d'una pàgina a internet. Es prepara ja la propera reunió de treball per dijous, 11 de març a Reus, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, convocada per l'ajuntament de la ciutat i URV Solidària. Les trobades, rotatòries, tindran lloc als diferents municipis participants en la iniciativa, i la següent se celebrarà a Cambrils.
miércoles, 3 de marzo de 2010
sábado, 13 de febrero de 2010
CARTA AL DIRECTOR D'EL MUNDO
Més clar, l'aigua
Sr. Director:
Després del 17 d octubre, més clar l'aigua:
Jordi Pujol: «hem guanyat per sisena vegada consecutiva»; «l'alternativa ha perdut»; «nosaltres tenim més escons i ells no poden governar»; «el canvi no s'ha materialitzat»; «des d'ara sóc President en funcions».
Pasqual Maragall: «ha guanyat el canvi!»; «s'ha guanyat en vots i el número d'escons no serà definitiu fins dijous»; «el PSC ha guanyat a CiU»; «els que han perdut haurien de reconèixer que han perdut»; «no hi poden haver pactes antinatura»; «nosaltres sabem guanyar i també sabrem governar»; «un govern en minoria és perfectament possible».
Rafael Ribó: «Les esquerres han guanyat a les dretes»; «les persones i les forces que han votat canvi són més que les que han votat continuïtat».
Carod Rovira: «ERC és la força que millor ha resistit la polarització de la campanya»; «s'ha produït un empat tènic entre vots (PSC) i escons (CiU)»; «es confirma la possibilitat de realitzar un pacte tripartit CiU-PSC-ERC»; «ERC no demostrarà cap pressa per governar però tampoc té cap por a fer-ho»; «no entrarem a discutir un acord en el que càpiga el PP»; «nosaltres representem el postpujolisme i el postmaragallisme»; «nosaltres som l'autèntica esquerra nacional de Catalunya».
Alberto Fernández: «el PSC y Maragall han perdido»; «nos reafirmamos en ser decisivos para Cataluña», «el PP ha de servir per moderar els excessos dels nacionalistes».
Aquesta és la Catalunya plural en què vivim. Per tots els gustos. Malgrat la baixa participació electoral. Els pactes postelectorales seran una altra història.
Oliver Klein Bosquet. Cambrils (Tarragona).
(26 d'Octubre de 1999)
Sr. Director:
Després del 17 d octubre, més clar l'aigua:
Jordi Pujol: «hem guanyat per sisena vegada consecutiva»; «l'alternativa ha perdut»; «nosaltres tenim més escons i ells no poden governar»; «el canvi no s'ha materialitzat»; «des d'ara sóc President en funcions».
Pasqual Maragall: «ha guanyat el canvi!»; «s'ha guanyat en vots i el número d'escons no serà definitiu fins dijous»; «el PSC ha guanyat a CiU»; «els que han perdut haurien de reconèixer que han perdut»; «no hi poden haver pactes antinatura»; «nosaltres sabem guanyar i també sabrem governar»; «un govern en minoria és perfectament possible».
Rafael Ribó: «Les esquerres han guanyat a les dretes»; «les persones i les forces que han votat canvi són més que les que han votat continuïtat».
Carod Rovira: «ERC és la força que millor ha resistit la polarització de la campanya»; «s'ha produït un empat tènic entre vots (PSC) i escons (CiU)»; «es confirma la possibilitat de realitzar un pacte tripartit CiU-PSC-ERC»; «ERC no demostrarà cap pressa per governar però tampoc té cap por a fer-ho»; «no entrarem a discutir un acord en el que càpiga el PP»; «nosaltres representem el postpujolisme i el postmaragallisme»; «nosaltres som l'autèntica esquerra nacional de Catalunya».
Alberto Fernández: «el PSC y Maragall han perdido»; «nos reafirmamos en ser decisivos para Cataluña», «el PP ha de servir per moderar els excessos dels nacionalistes».
Aquesta és la Catalunya plural en què vivim. Per tots els gustos. Malgrat la baixa participació electoral. Els pactes postelectorales seran una altra història.
Oliver Klein Bosquet. Cambrils (Tarragona).
(26 d'Octubre de 1999)
jueves, 11 de febrero de 2010
PRESENTACIÓ A CAMBRILS D'ESMORZARS DE LLEIDA
Extret del blog de l'autor Josep Ignasi Revés
Dimarts 9 de febrer vam presentar Esmorzars de Lleida a Cambrils. Va ser especial tornar al mateix lloc on, l'any passat, per les mateixes dates vaig presentar Oli en un llum. Va tornar-me a presentar el regidor, amic i antic company d'estudis, Oliver Klein (no t'estaré mai prou agraït, Oliver). I vaig tornar a veure cares que ja hi eren l'any passat, com la de l'Albert Raül Esteban, amb qui compartíem els viatges en tren des de Salou fins a Tortosa. Aquest any l'Albert Raül no venia sol: l'acompanyaven la seva dona Ingrid i la seva filla Ainara (que, per cert, anava d'incògnit).
A la presentació vaig dir, si fa no fa, que a Esmorzars de Lleida hi havia diversos ingredients: gastronomia, història, autobiografia, cultura, música, llibres... Una espècie de catxipanda o cassola de tros relligada, en tot moment, per un fil conductor: l'oli. I és que, un cop editat, el meu editor Marcel·í Pascual va dir-me que aquest, com Oli en un llum, era un llibre d'oli. Hi vaig parar esment i vaig veure que sí, que tenia raó. Perquè l'oli, a Esmorzars de Lleida, apareix entollat en una llesca de pa amb tomata al Josep de la Cuadra de Lleida, a sota d'una truita d'espinacs al Restaurant Bargués de Cervera, als popets de Cal Xirricló de Balaguer o a la tupina gloriosa del Cafè Modern de Castellnou de Seana.
I vaig acabar fent un advertiment a l'assistència. Els vaig dir que, abans de llegir-lo, procuressin dinar, berenar, sopar, ressopar o esmorzar bé. Perquè sinó, ho podien passar malament...
Dimarts 9 de febrer vam presentar Esmorzars de Lleida a Cambrils. Va ser especial tornar al mateix lloc on, l'any passat, per les mateixes dates vaig presentar Oli en un llum. Va tornar-me a presentar el regidor, amic i antic company d'estudis, Oliver Klein (no t'estaré mai prou agraït, Oliver). I vaig tornar a veure cares que ja hi eren l'any passat, com la de l'Albert Raül Esteban, amb qui compartíem els viatges en tren des de Salou fins a Tortosa. Aquest any l'Albert Raül no venia sol: l'acompanyaven la seva dona Ingrid i la seva filla Ainara (que, per cert, anava d'incògnit).
A la presentació vaig dir, si fa no fa, que a Esmorzars de Lleida hi havia diversos ingredients: gastronomia, història, autobiografia, cultura, música, llibres... Una espècie de catxipanda o cassola de tros relligada, en tot moment, per un fil conductor: l'oli. I és que, un cop editat, el meu editor Marcel·í Pascual va dir-me que aquest, com Oli en un llum, era un llibre d'oli. Hi vaig parar esment i vaig veure que sí, que tenia raó. Perquè l'oli, a Esmorzars de Lleida, apareix entollat en una llesca de pa amb tomata al Josep de la Cuadra de Lleida, a sota d'una truita d'espinacs al Restaurant Bargués de Cervera, als popets de Cal Xirricló de Balaguer o a la tupina gloriosa del Cafè Modern de Castellnou de Seana.
I vaig acabar fent un advertiment a l'assistència. Els vaig dir que, abans de llegir-lo, procuressin dinar, berenar, sopar, ressopar o esmorzar bé. Perquè sinó, ho podien passar malament...
sábado, 6 de febrero de 2010
PLA ESTRATÈGIC DEL CAMP DE TARRAGONA ENCARREGAT PER LA GENERALITAT A LA URV
GRUP 6: Foment i iniciativa social i empresarial
President:Antoni Pont
Coordinador:Fernando Campa
Membres:
Joan Noguera
Jordi Ferré
Josep Joaquim Sendra
Xavier Martínez
Teresa Torres
Paco Luengo
Joan Salvadó Vernet
Ferran Milà
Salvador Anton
Josep Maria Solanes
Oliver Klein-Bosquet
Meritxell Elies
Lurdes Quintero
Jordi París
Eudald Torres
Pere Zabala
Ana Asama
Pepa Domingo
Luís de Grandes
Equip tècnic :
Mercedes Teruel
Verònica Gombau
President:Antoni Pont
Coordinador:Fernando Campa
Membres:
Joan Noguera
Jordi Ferré
Josep Joaquim Sendra
Xavier Martínez
Teresa Torres
Paco Luengo
Joan Salvadó Vernet
Ferran Milà
Salvador Anton
Josep Maria Solanes
Oliver Klein-Bosquet
Meritxell Elies
Lurdes Quintero
Jordi París
Eudald Torres
Pere Zabala
Ana Asama
Pepa Domingo
Luís de Grandes
Equip tècnic :
Mercedes Teruel
Verònica Gombau
jueves, 4 de febrero de 2010
LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE CAMBRILS: CAMBRILS AL MÓN
Article editat per la Revista ONGC
La Cooperació Internacional al Desenvolupament és fruit de saber que no vivim aïllats en el nostre municipi i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o països del Món, moltes vegades aquests desgraciadament més pobres que nosaltres.
La globalització, en un principi fonamentalment econòmica, s'ha de poder governar per introduir-li més criteris de justícia i equitat. Si és possible la internacionalització de les finances, també hem de poder afavorir, sens dubte, l'expansió universal dels drets humans i de la democràcia.
És segurament per tot això que l'Ajuntament de Cambrils es solidaritza amb els més febles i vol participar de manera eficaç i eficient en aquesta mena de “política social a nivell planetari”.
1. El Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària
Cambrils Ciutat Solidària és l'òrgan de participació ciutadana, promogut per l’Ajuntament de Cambrils i la societat civil organitzada del municipi, que serveix per a cooperar, ajudar i invertir en solidaritat i cooperació, de forma directa, amb els països denominats del Tercer Món.
Aquest Consell es va constituir el 2003 i actualment està format per representants dels grups polítics municipals i més de vint ONGD que tenen la seva seu o delegació al nostre municipi (Punt de Partida, Mans Unides, Proide, Sunugal, Entrepobles, Pau i Solidaritat, URV-Solidària, Igman-Acció Solidària, Agermanament Sense Fronteres, Mediterrània, Medicuba, Comitè Óscar Romero, Societat Civil i Solidària La Reus, Fundació El Sueño de la Campana, Gadis, Amics del Senegal, Enginyers Sense Fronteres, Unión Latinoamericana, Hammada, Ixmucané, Neem Bangalore, Humana, Fundació Ulls del Món i Medicus Mundi).
Les tres línies de finançament de projectes de cooperació que gestiona la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils conjuntament amb la Cambrils Solidària, que arriben totes plegades al recomanat 0’7% del pressupost municipal, són:
1) Projectes de cooperació de les ONGD al sud, que suposen un 80 % del pressupost esmentat, distribuïts segons un sistema de puntuació consensuat pel Consell que al mateix temps inclou criteris exigents de justificació de despeses, seguiment i avaluació.
2) Projectes de sensibilització, que poden presentar també les mateixes ONGD, però que en aquest cas desenvolupen al mateix Cambrils, representant un 10 % del pressupost.
3) Projectes d’emergència, que representen el 10 % restant, i que s’activen mitjançant l’adhesió als projectes defensats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la contribució dels ciutadans cambrilencs a un número de compte bancari solidari que es dóna a conèixer cada cert temps.
2. Beques per a Joves Cooperants i Beques per a estudiar el Postgrau de Cooperació de la URV
La Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils convoca anualment unes ajudes econòmiques destinades a promoure la implicació dels joves cambrilencs en la realització d'estades solidàries a països del sud amb l’objectiu de desenvolupar projectes de cooperació que estiguin duent a terme les ONGD implicades a la Cambrils Solidària.
En aquest sentit els joves cooperants tenen l'oportunitat d'aprendre, conèixer i sensibilitzar-se sobre diverses realitats, alhora que les ONGD en qüestió reben la implicació i suport social de nous membres interessats en els valors de la solidaritat.
Cada beca atorgada ajuda a finançar part de les despeses d'aquests joves en el desplaçament i l'estada solidària, podent oscil.lar entre 300 i 400 € cadascuna, segons els nombre dels seus adjudicataris, escollits aquests per part d’un comitè ad hoc de la Cambrils Solidària.
De la mateixa manera, la cooperació cambrilenca, també mitjançant la seva Cambrils Solidària, pot aprovar diferents Beques destinades a estudiants del Postgrau en Cooperació Internacional de la URV. La distribució de l’import de les beques és semblant a la dels Joves Cooperants, i resulta requisit imprescindible ser membre o col.laborar amb alguna de les ONGD o projectes amb els quals contribueix l’Ajuntament en qüestió.
3. Eixos bàsics de la cooperació cambrilenca: Cultura de Pau, Comerç Just, Drets Humans i Interculturalitat
Tres de les línies destacades que es treballen durant tot el curs solidari cambrilenc són la promoció de la cultura de pau, el comerç just i els drets humans, tot emprant l’àmplia xarxa educativa del municipi, per tal d’incidir sobre les mentalitats i els valors dels més joves de la nostra societat. Una vegada a l’any, des de l’any 2003, generalment pels volts del mes de maig, es realitzen les Jornades Interculturals i Solidàries, el resum de totes aquestes activitats, en aquest sentit més concentrades, en poc més d’una setmana, per tal de provocar un impacte mediàtic major en l’entorn urbà i social que ens envolta. Precisament un dels fonaments bàsics de la celebració d'aquest tipus d'actes és la mateixa col•laboració i complicitat amb el teixit associatiu del municipi que s’hi implica ben a fons. Coincidint amb les Jornades resulta ja tradicional la Mostra de Cinema Solidari. A nivell de les mocions institucionals que s’acostumen a aprovar per part del Plenari del consistori, donat el vist-i-plau de la Cambrils Solidària, també s’acostuma a donar a conèixer el recolzament del municipi a campanyes com “els Objectius del Mil.leni de Nacions Unides”, “la Xarxa Ubuntu per un nou ordre econòmic i financer internacional”, “la Xarxa d’Alcaldes per la Pau”, “la Banca Ètica i Solidària”, “la Compra Pública Socialment Responsable”, etc.
4. Agermanaments Solidaris
Cambrils compta amb dues ciutats agermanades que són del Sud i resulten susceptibles de ser ajudades per al seu desenvolupament, i aquestes són Marianao, a Cuba, i Miragoane, a Haití. De la primera comentar que Cambrils ha exercitat una experiència innovadora de cooperació triangular gràcies a una altra agermanada catalana com és Sant Boi de Llobregat, a les quals uneix la figura història de la família indiana dels Samà. Per tal de procurar fer més estable la cooperació amb Miragoane, la segona ciutat agermanada, en el context haitià tan inestable i difícil, l’Ajuntament de Cambrils ha coordinat un projecte, conjuntament amb el Fons Català, el Consolat d’Haití a Barcelona i l’ONGD especialitzada amb Haití Grapph, per tal de contribuir a l’enfortiment del poder local i la política educativa de la regió. Cal dir que tots dos Agermanaments compten amb un Comitè mixt polític i civil que es reuneix periòdicament per tal d’analitzar els impactes de les actuacions endegades.
Resulta la nostra obligació, com a administradors dels diners cambrilencs invertits en la solidaritat amb els països més empobrits, explicar a la nostra població i a aquells a qui els hi pugui interessar, la nostra actuació, en articles com aquest mateix, o en les publicacions periòdiques del butlletí “Cambrils al món” dedicat precisament a la nostra cooperació al desenvolupament local.
La Cooperació Internacional al Desenvolupament és fruit de saber que no vivim aïllats en el nostre municipi i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o països del Món, moltes vegades aquests desgraciadament més pobres que nosaltres.
La globalització, en un principi fonamentalment econòmica, s'ha de poder governar per introduir-li més criteris de justícia i equitat. Si és possible la internacionalització de les finances, també hem de poder afavorir, sens dubte, l'expansió universal dels drets humans i de la democràcia.
És segurament per tot això que l'Ajuntament de Cambrils es solidaritza amb els més febles i vol participar de manera eficaç i eficient en aquesta mena de “política social a nivell planetari”.
1. El Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària
Cambrils Ciutat Solidària és l'òrgan de participació ciutadana, promogut per l’Ajuntament de Cambrils i la societat civil organitzada del municipi, que serveix per a cooperar, ajudar i invertir en solidaritat i cooperació, de forma directa, amb els països denominats del Tercer Món.
Aquest Consell es va constituir el 2003 i actualment està format per representants dels grups polítics municipals i més de vint ONGD que tenen la seva seu o delegació al nostre municipi (Punt de Partida, Mans Unides, Proide, Sunugal, Entrepobles, Pau i Solidaritat, URV-Solidària, Igman-Acció Solidària, Agermanament Sense Fronteres, Mediterrània, Medicuba, Comitè Óscar Romero, Societat Civil i Solidària La Reus, Fundació El Sueño de la Campana, Gadis, Amics del Senegal, Enginyers Sense Fronteres, Unión Latinoamericana, Hammada, Ixmucané, Neem Bangalore, Humana, Fundació Ulls del Món i Medicus Mundi).
Les tres línies de finançament de projectes de cooperació que gestiona la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils conjuntament amb la Cambrils Solidària, que arriben totes plegades al recomanat 0’7% del pressupost municipal, són:
1) Projectes de cooperació de les ONGD al sud, que suposen un 80 % del pressupost esmentat, distribuïts segons un sistema de puntuació consensuat pel Consell que al mateix temps inclou criteris exigents de justificació de despeses, seguiment i avaluació.
2) Projectes de sensibilització, que poden presentar també les mateixes ONGD, però que en aquest cas desenvolupen al mateix Cambrils, representant un 10 % del pressupost.
3) Projectes d’emergència, que representen el 10 % restant, i que s’activen mitjançant l’adhesió als projectes defensats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la contribució dels ciutadans cambrilencs a un número de compte bancari solidari que es dóna a conèixer cada cert temps.
2. Beques per a Joves Cooperants i Beques per a estudiar el Postgrau de Cooperació de la URV
La Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils convoca anualment unes ajudes econòmiques destinades a promoure la implicació dels joves cambrilencs en la realització d'estades solidàries a països del sud amb l’objectiu de desenvolupar projectes de cooperació que estiguin duent a terme les ONGD implicades a la Cambrils Solidària.
En aquest sentit els joves cooperants tenen l'oportunitat d'aprendre, conèixer i sensibilitzar-se sobre diverses realitats, alhora que les ONGD en qüestió reben la implicació i suport social de nous membres interessats en els valors de la solidaritat.
Cada beca atorgada ajuda a finançar part de les despeses d'aquests joves en el desplaçament i l'estada solidària, podent oscil.lar entre 300 i 400 € cadascuna, segons els nombre dels seus adjudicataris, escollits aquests per part d’un comitè ad hoc de la Cambrils Solidària.
De la mateixa manera, la cooperació cambrilenca, també mitjançant la seva Cambrils Solidària, pot aprovar diferents Beques destinades a estudiants del Postgrau en Cooperació Internacional de la URV. La distribució de l’import de les beques és semblant a la dels Joves Cooperants, i resulta requisit imprescindible ser membre o col.laborar amb alguna de les ONGD o projectes amb els quals contribueix l’Ajuntament en qüestió.
3. Eixos bàsics de la cooperació cambrilenca: Cultura de Pau, Comerç Just, Drets Humans i Interculturalitat
Tres de les línies destacades que es treballen durant tot el curs solidari cambrilenc són la promoció de la cultura de pau, el comerç just i els drets humans, tot emprant l’àmplia xarxa educativa del municipi, per tal d’incidir sobre les mentalitats i els valors dels més joves de la nostra societat. Una vegada a l’any, des de l’any 2003, generalment pels volts del mes de maig, es realitzen les Jornades Interculturals i Solidàries, el resum de totes aquestes activitats, en aquest sentit més concentrades, en poc més d’una setmana, per tal de provocar un impacte mediàtic major en l’entorn urbà i social que ens envolta. Precisament un dels fonaments bàsics de la celebració d'aquest tipus d'actes és la mateixa col•laboració i complicitat amb el teixit associatiu del municipi que s’hi implica ben a fons. Coincidint amb les Jornades resulta ja tradicional la Mostra de Cinema Solidari. A nivell de les mocions institucionals que s’acostumen a aprovar per part del Plenari del consistori, donat el vist-i-plau de la Cambrils Solidària, també s’acostuma a donar a conèixer el recolzament del municipi a campanyes com “els Objectius del Mil.leni de Nacions Unides”, “la Xarxa Ubuntu per un nou ordre econòmic i financer internacional”, “la Xarxa d’Alcaldes per la Pau”, “la Banca Ètica i Solidària”, “la Compra Pública Socialment Responsable”, etc.
4. Agermanaments Solidaris
Cambrils compta amb dues ciutats agermanades que són del Sud i resulten susceptibles de ser ajudades per al seu desenvolupament, i aquestes són Marianao, a Cuba, i Miragoane, a Haití. De la primera comentar que Cambrils ha exercitat una experiència innovadora de cooperació triangular gràcies a una altra agermanada catalana com és Sant Boi de Llobregat, a les quals uneix la figura història de la família indiana dels Samà. Per tal de procurar fer més estable la cooperació amb Miragoane, la segona ciutat agermanada, en el context haitià tan inestable i difícil, l’Ajuntament de Cambrils ha coordinat un projecte, conjuntament amb el Fons Català, el Consolat d’Haití a Barcelona i l’ONGD especialitzada amb Haití Grapph, per tal de contribuir a l’enfortiment del poder local i la política educativa de la regió. Cal dir que tots dos Agermanaments compten amb un Comitè mixt polític i civil que es reuneix periòdicament per tal d’analitzar els impactes de les actuacions endegades.
Resulta la nostra obligació, com a administradors dels diners cambrilencs invertits en la solidaritat amb els països més empobrits, explicar a la nostra població i a aquells a qui els hi pugui interessar, la nostra actuació, en articles com aquest mateix, o en les publicacions periòdiques del butlletí “Cambrils al món” dedicat precisament a la nostra cooperació al desenvolupament local.
domingo, 31 de enero de 2010
IMMIGRACIÓ 2001: SEGUEIX LA CIUTADANIA VERSUS LA XENOFÒBIA
Publicat al Número 3 de la Revista A Mà de l'UGT del Camp de Tarragona
La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.
Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.
La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.
Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.
Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.
(2009)
La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.
Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.
La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.
Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.
Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.
(2009)
domingo, 24 de enero de 2010
ELS DIJOUS COOPERACTIUS DE LA URV
Inauguració del Cicle dels Dijous Cooperactius de la URV
Dijous 15 d’octubre de 2009
18:00 h Presentació del cicle
Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària”
18:10 h Recursos naturals i pobresa: els desplaçats ambientals
OLIVER KLEIN BOSQUET
Professor de Ciència Política a la URV
i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils
19:00 Pausa
19:10 h Impactes de l’Expansió minera a Perú
PATRICIA ROJAS CARO
Membre de Grufides, Perú
20:00 h Debat
ENTRADA LLIURE
Lloc: Sala de Graus
Campus Catalunya, Av. Catalunya 35, Tarragona
Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament
“URV Solidària”
Els Dijous Cooperactius del curs 2009‐2010, s’inauguren amb l’anàlisi d’una paradoxa:
“Recursos naturals i pobresa”.
I és que els països més rics en recursos naturals, presenten els
índex de pobresa més elevats del món.
Durant els anys 70, les Institucions Financeres Internacionals (FMI, BM,…), veien en l’explotació intensiva dels recursos naturals, una oportunitat de desenvolupament per Àfrica i Amèrica Llatina, dos continents rics en petroli, gas i mineria. Sota aquest objectiu, es van impulsar grans infraestructures i projectes extractius. Quaranta anys més tard, els resultats macroeconòmics demostren que el desenvolupament de les Indústries Extractives i la pressió que exerceixen sobre els recursos naturals, està incidint de manera negativa als processos polítics i socials del sud, sense que es tradueixi en una millora per el desenvolupament humà (Campos, A. y Carrillo, M. (2008):
(...) Les experiències de molts països, indiquen doncs, que el fet
d’explotar els seus recursos extractius no és sempre un motor de
desenvolupament per al país. Molt al contrari, els països que no
tenen aquests tipus de recursos naturals van créixer econòmica i
socialment 4 vegades més ràpid, entre 1970 i 1993, que aquells amb
recursos extractius, tot i comptar amb la meitat dels ingressos
públics (..).
(...) Segons el Banc Mundial i el FMI quan major és la dependència
dels ingressos d’un país de les Indústries Extractives, pitjors són
els resultats en termes de desenvolupament i creixement
econòmic (...).
A partir d’aquesta paradoxa, el cicle es replanteja si les causes del subdesenvolupament d’alguns països es troben en les conseqüències del desenvolupament d’altres països. Per aquest motiu, es divideix el cicle en 2 blocs:
El primer, centra l’atenció en el sud, terme generalista que engloba les zones rurals més desfavorides del món, revisant la seva història i actualitat i donant a conèixer diferents iniciatives de transformació social en ell.
El segon, es fixa en el nord, com a origen de desigualtats, i per tant, objectiu també de transformació. La sessió “Recursos naturals i pobresa” del dijous 15 d’octubre, presenta els impactes ambientals, socials, econòmics i polítics de
l’extracció dels recursos naturals com a eix de desigualtats.
En la primera intervenció, Oliver Klein Bosquet, Professor de Ciència Política a la URV i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils, teoritza els impactes a nivell ambiental, social, polític i econòmic, d’aquestes
indústries.
En la segona intervenció, Patrícia Rojas, membre de Grufides, Perú, parteix del cas concret d’extracció d’or de la mina Yanacocha a Cajamarca, a Perú, i revisa com els impactes es repeteixen a nivell nacional i extrapolant inclús, les conclusions a nivell d’Amèrica Llatina.
Dijous 15 d’octubre de 2009
18:00 h Presentació del cicle
Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària”
18:10 h Recursos naturals i pobresa: els desplaçats ambientals
OLIVER KLEIN BOSQUET
Professor de Ciència Política a la URV
i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils
19:00 Pausa
19:10 h Impactes de l’Expansió minera a Perú
PATRICIA ROJAS CARO
Membre de Grufides, Perú
20:00 h Debat
ENTRADA LLIURE
Lloc: Sala de Graus
Campus Catalunya, Av. Catalunya 35, Tarragona
Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament
“URV Solidària”
Els Dijous Cooperactius del curs 2009‐2010, s’inauguren amb l’anàlisi d’una paradoxa:
“Recursos naturals i pobresa”.
I és que els països més rics en recursos naturals, presenten els
índex de pobresa més elevats del món.
Durant els anys 70, les Institucions Financeres Internacionals (FMI, BM,…), veien en l’explotació intensiva dels recursos naturals, una oportunitat de desenvolupament per Àfrica i Amèrica Llatina, dos continents rics en petroli, gas i mineria. Sota aquest objectiu, es van impulsar grans infraestructures i projectes extractius. Quaranta anys més tard, els resultats macroeconòmics demostren que el desenvolupament de les Indústries Extractives i la pressió que exerceixen sobre els recursos naturals, està incidint de manera negativa als processos polítics i socials del sud, sense que es tradueixi en una millora per el desenvolupament humà (Campos, A. y Carrillo, M. (2008):
(...) Les experiències de molts països, indiquen doncs, que el fet
d’explotar els seus recursos extractius no és sempre un motor de
desenvolupament per al país. Molt al contrari, els països que no
tenen aquests tipus de recursos naturals van créixer econòmica i
socialment 4 vegades més ràpid, entre 1970 i 1993, que aquells amb
recursos extractius, tot i comptar amb la meitat dels ingressos
públics (..).
(...) Segons el Banc Mundial i el FMI quan major és la dependència
dels ingressos d’un país de les Indústries Extractives, pitjors són
els resultats en termes de desenvolupament i creixement
econòmic (...).
A partir d’aquesta paradoxa, el cicle es replanteja si les causes del subdesenvolupament d’alguns països es troben en les conseqüències del desenvolupament d’altres països. Per aquest motiu, es divideix el cicle en 2 blocs:
El primer, centra l’atenció en el sud, terme generalista que engloba les zones rurals més desfavorides del món, revisant la seva història i actualitat i donant a conèixer diferents iniciatives de transformació social en ell.
El segon, es fixa en el nord, com a origen de desigualtats, i per tant, objectiu també de transformació. La sessió “Recursos naturals i pobresa” del dijous 15 d’octubre, presenta els impactes ambientals, socials, econòmics i polítics de
l’extracció dels recursos naturals com a eix de desigualtats.
En la primera intervenció, Oliver Klein Bosquet, Professor de Ciència Política a la URV i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils, teoritza els impactes a nivell ambiental, social, polític i econòmic, d’aquestes
indústries.
En la segona intervenció, Patrícia Rojas, membre de Grufides, Perú, parteix del cas concret d’extracció d’or de la mina Yanacocha a Cajamarca, a Perú, i revisa com els impactes es repeteixen a nivell nacional i extrapolant inclús, les conclusions a nivell d’Amèrica Llatina.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)