domingo, 10 de marzo de 2013

LA HUELLA DE CHÁVEZ, EN EL DIARI DE TARRAGONA

TRIBUNA INTERNACIONAL DEL DIARI DE TARRAGONA: 9 de Marzo de 2013 LA HUELLA DE HUGO CHÁVEZ Oliver Klein Bosquet, Profesor de Ciencia Política en la URV de Tarragona Allá en el año 1999, cuando Chávez ganó sus primeras elecciones presidenciales, pese a su pasado golpista, defendí que, con los resultados en la mano, quedaba legitimada la nueva vía de la “revolución bolivariana”. Una vez desaparecido Chávez lo que no debemos hacer en ningún caso es seguir mirando al personaje con una lupa básicamente eurocentrista. ¿Cuántos conocemos realmente la situación política, económica y social de Venezuela previa a la llegada al poder del mismo Chávez? ¿Era Chávez la causa o la consecuencia de unos males endémicos a los que muchos venezolanos querían poner remedio? En definitiva, ¿cuántos ciudadanos, fuera de la misma Venezuela, son conscientes de los cambios vividos en dicho país durante los últimos catorce años? En clave venezolana, Chávez presenta unos resultados concretos que permitirán que su obra se mantenga seguramente en la memoria colectiva, sobre todo la de los más humildes, por lo que a la mejora de sus condiciones de vida se refiere. En clave latinoamericana, Chávez representó un nuevo salto adelante de los movimientos más a la izquierda del continente, pasando a liderar la hermandad de países afines de Cuba, Nicaragua, Bolivia, Ecuador y Paraguay, a la vez que simpatizando con los nuevos gobiernos de Brasil, Argentina y Uruguay. Si, por un lado, la lectura de algunos de los logros de Chávez puede ser más o menos objetiva, está claro que nos hace falta, para ser fieles a la complejidad de la temática, realizar una reflexión profunda sobre el método. Es aquí cuando se nos plantea el dilema politológico sobre lo que es y no es un buen sistema democrático. Chávez lo que hace es “refundar el Estado” desde dentro de las mismas instituciones, lo que significa modificar en parte las normas del juego a su favor. A lo que debemos sumar un autoritarismo intimidatorio que no se puede esconder y que muchas veces empieza y termina en la toma de otras decisiones que se pueden considerar directamente como arbitrarias, lo cual es inherente a las grandes figuras dirigentes de todos los tiempos. Volviendo a la tesis inicial, seríamos malos analistas si pretendiéramos que los presidentes de Venezuela se comportaran como los de Alemania, España o Italia. Seguramente se tiene que respetar, sin injerencias ni visiones parciales e interesadas, los procesos políticos de cada país o pueblo, siempre que no conlleven en sí mismos la propensión al genocidio o el incumplimiento sistemático de los derechos humanos. Mientras Europa queda ensimismada y debe ocuparse de sus propios deberes, que son muchos, América Latina ha movido ficha y se ha procurado un nuevo destino. Chávez es héroe y Chávez es culpable por todo ello.

jueves, 7 de marzo de 2013

RECULL DE PREMSA II JORNADA DE PAU DE L'AMPOLLA

La Jornada per la Pau es consolida amb la seva segona edició. Aquest passat dissabte baix el títol “Crisi actual, nous reptes” a l’Ampolla varem poder gaudir de la II Jornada per la Pau organitzada per l’Associació Cultural Sant Jordi. Els ponents van demostrar un alt nivell humà i intel·lectual que va repercutir en la participació ben activa de les persones assistents. La benvinguda institucional va anar a càrrec d’Eduard Falcó, president d’honor de l’associació i Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla. Tot seguit, Ernest Plans, coordinador de la jornada, va fer la presentació de la mateixa i va donar pas als diferents ponents del matí. Va encetar la jornada el Dr. Vicent Martínez Guzman, director honorífic de la Càtedra Unesco de Filosofia per la Pau de la Universitat Jaume I de Castelló, que va batejar la democràcia actual com a una “cleptocràcia”, tot seguit ens parlà del poder com un exercici de la capacitat i va subratllar que els conflictes també formen part de les relacions humanes. La Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau ens aclarí el concepte de seguretat nacional, que inclou salut, economia, educació, medi ambient, igualtat i respecte als drets humans i que la mateixa ha d’anar destinada a assegurar la llibertat de les persones; i finalment apostà per prioritzar la prevenció assegurant la llibertat de les persones respecte a la justícia i els drets humans. Per la seva part Sor Lucia Caram, monja dominica contemplativa, va afirmar que la solidaritat va de la mà de la justícia i que la crisi és una invitació a ser crítics amb tot allò que no funciona. I va traçar un paral·lelisme de tendència viscuda, en la que la felicitat ha estat relacionada amb la capacitat de consum. Per assolir més felicitat era necessari un major nivell de consum, quan en realitat la felicitat depèn de les persones que ens respecten i ens estimen. Finalment Oliver Klein, professor de la URV especialista en cooperació internacional al desenvolupament ens va dibuixar el mapa de funcionament de les relacions internacionals pel que fa a la cooperació entre països, la importància geoestratègica, els interessos econòmics, etc. Ha estat una gran jornada que ha contribuït a consolidar l’experiència de l’any passat en la seva primera convocatòria, i que referma la necessitat d’una jornada d’aquestes característiques a les Terres de l’Ebre, on les idees, les reflexions i les experiències, es retrobin i ens facilitin l’enriquiment humà i intel·lectual.

ARTÍCULO IMPRESO EN EL COTIDIANO

El Cotidiano Revista de la Realidad Mexicana Mayo-Junio de 2012 México, df No 173 ESTADO MEXICANO Y VIOLENCIA IRRACIONAL: LOS SALDOS DE LA GUERRA LOS SALDOS DE LA GUERRA: El ¿saldo? De la guerra de Calderón contra el narcotráfico, José Luis Piñeyro Piñeyro. La guerra que no dice su nombre, Arturo Anguiano. Caminos de Michoacán: elecciones, narcotráfico e izquierda, Rubén Darío Ramírez Sánchez. SEGURIDAD AÉREA: Los controladores del tráfico aéreo y la seguridad aérea, Marco Antonio Leyva Piña. ECONOMÍA NACIONAL: Migración y remesas. Algunos indicadores para México (2000-2008), Jaime Botello Triana. La defensa internacional del maíz contra la contaminación transgénica en su centro de origen, Ana de Ita. La lucha legal por la justicia hídrica: México en el Tribunal Latinoamericano del Agua, Octavio Rosas Landa. Importancia de la propiedad agraria frente a las transformaciones económicas y jurídicas, Karina Trejo Sánchez. SITUACIÓN INTERNACIONAL: El movimiento de los Indignados: desde España a Estados Unidos, Oliver Klein Bosquet. La crisis inconclusa de la economía mundial, Agustín Cue Mancera. El Cotidiano es una publicación de la Universidad Autónoma Metropolitana. Av. San Pablo 180, Edif. K-011, Col. Reynosa Tamaulipas, C.P. 02200, México, df. Tel. 53 18 93 36. Apartado Postal 32-031, México, 06031, df. Correo electrónico: .

CICLE "RECURSOS NATURALS I POBRESA"

AGENDA DELS DIJOUS COOPERACTIUS 2009-2010 Dijous 15 d’octubre de 2009 18:00 h Presentació del cicle Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària” 18:10 h Recursos naturals i pobresa: els desplaçats ambientals OLIVER KLEIN BOSQUET Professor de Ciència Política a la URV i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils 19:00 Pausa 19:10 h Impactes de l’Expansió minera a Perú PATRICIA ROJAS CARO Membre de Grufides, Perú 20:00 h Debat ENTRADA LLIURE Lloc: Sala de Graus Campus Catalunya, Av. Catalunya 35, Tarragona Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament Els Dijous Cooperactius del curs 2009‐2010, s’inauguren amb l’anàlisi d’una paradoxa: “Recursos naturals i pobresa” I és que els països més rics en recursos naturals, presenten els índex de pobresa més elevats del món. Durant els anys 70, les Institucions Financeres Internacionals (FMI, BM,…), veien en l’explotació intensiva dels recursos naturals, una oportunitat de desenvolupament per Àfrica i Amèrica Llatina, dos continents rics en petroli, gas i mineria. Sota aquest objectiu, es van impulsar grans infraestructures i projectes extractius. Quaranta anys més tard, els resultats macroeconòmics demostren que el desenvolupament de les Indústries Extractives i la pressió que exerceixen sobre els recursos naturals, està incidint de manera negativa als processos polítics i socials del sud, sense que es tradueixi en una millora per el desenvolupament humà (Campos, A. y Carrillo, M. (2008): (...) Les experiències de molts països, indiquen doncs, que el fet d’explotar els seus recursos extractius no és sempre un motor de desenvolupament per al país. Molt al contrari, els països que no tenen aquests tipus de recursos naturals van créixer econòmica i socialment 4 vegades més ràpid, entre 1970 i 1993, que aquells amb recursos extractius, tot i comptar amb la meitat dels ingressos públics (..).(Auty, R. (1997)) (...) Segons el Banc Mundial i el FMI quan major és la dependència dels ingressos d’un país de les Indústries Extractives, pitjors són els resultats en termes de desenvolupament i creixement econòmic (...)3. A partir d’aquesta paradoxa, el cicle es replanteja si les causes del subdesenvolupament d’alguns països es troben en les conseqüències del desenvolupament d’altres països. Per aquest motiu, es divideix el cicle en 2 blocs:  El primer, centra l’atenció en el sud, terme generalista que engloba les zones rurals més desfavorides del món, revisant la seva història i actualitat i donant a conèixer diferents iniciatives de transformació social en ell.  El segon, es fixa en el nord, com a origen de desigualtats, i per tant, objectiu també de transformació. La sessió “Recursos naturals i pobresa” del dijous 15 d’octubre, presenta els impactes ambientals, socials, econòmics i polítics de l’extracció dels recursos naturals com a eix de desigualtats.  En la primera intervenció, Oliver Klein Bosquet, Professor de Ciència Política a la URV i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils, teoritza els impactes a nivell ambiental, social, polític i econòmic, d’aquestes indústries.  En la segona intervenció, Patrícia Rojas, membre de Grufides, Perú, parteix del cas concret d’extracció d’or de la mina Yanacocha a Cajamarca, a Perú, i revisa com els impactes es repeteixen a nivell nacional i extrapolant inclús, les conclusions a nivell d’Amèrica Llatina.

OLIVER KLEIN A LA PÀGINA DEL MOVIMENT OCCUPY USA

OCCUPY USA: http://www.twylah.com/Occupy_USA #OccupyMedia Oliver Klein Bosquet a DOAJ (Dels dies, de les persones i dels països - OLIVER KLEIN BOSQUET): http://t.co/LLVW4N1l #OWS #OccupyUSA

jueves, 28 de febrero de 2013

CRÍTICAS A MIS ARTÍCULOS

FUNDACIÓN AVANTE GLOBAL RECOMENDACION Interesante artículo de Oliver Klein Bosquet. El Movimiento de los Indignados desde España a Estados Unidos. http://wwww.elcotidianoenlinea.com.mx/pdf/17310.pdf

domingo, 17 de febrero de 2013

Conferencia en la Universidad de Salamanca

SEMINARIO DE INVESTIGACIÓN EN CIENCIA POLÍTICA Dirección: Manuel Alcántara, Catedrático de Ciencia Política en la Universidad de Salamanca Título de la Sesión: "Refugiados ambientales en América Latina" Lunes, 21 de Enero de 2013 A-206 de la Facultad de Derecho de la Universidad de Salamanca Ponente: Oliver Klein Bosquet, Profesor en Ciencia Política de la URV de Tarragona Comentarios a cargo de: Pablo Bidendorst, Doctorando en Ciencia Política de la Universidad de Salamanca