ARTICLE PER A LA VILA DE NOVEMBRE 2013

ELS TREBALLADORS NO EN TENEN LA CULPA, Oliver Klein Bosquet (Portaveu del NMC a l'Ajuntament de Cambrils) Ja fa temps que tinc el convenciment que l’equip de govern de l’Ajuntament de Cambrils no té cap criteri de treball definit i fa de la improvisació contínua el seu únic mètode de treball. Perquè quedi clar que la meva opinió no respon a cap estratègia de desgast, no ho personalitzaré en la figura de l’alcaldessa ni la de cap regidor de govern en particular. Els responsables solidaris del mal govern que pateix la nostra ciutat són els dotze regidors i regidores que el composen, tant se val que siguin de Convergència, d’Unió, del PP o de la Plic. Tots han d’assumir l’autoria de l’obra en el seu conjunt per igual i amb el mateix percentatge. I aquesta afirmació la faig com a cambrilenc que estima la seva ciutat, que treballa, des de l’oposició, per millorar-la i que li sap greu ser testimoni del debilitament de la imatge externa de Cambrils, però també del deteriorament dels serveis que el consistori ha de prestar a la ciutadania. Mentre en altres poblacions veïnes els seus alcaldes arriben, entre ells o amb administracions superiors, a acords importants pel futur econòmic i social dels seus ciutadans i ciutadanes, l’equip de govern de Cambrils contempla, impassible, com se li escapen les oportunitats sense fer res per aturar-ho. I aquest és un greu error, ja que els perjudicis a mitjà i llarg termini seran irreversibles per tots nosaltres. A tall d’exemple el cas de la futura estació de tren a peu del Corredor del Mediterrani, que ha vist molt reduïda la seva centralitat en el territori, així com en podem posar en dubte la seva execució l’any 2015. Per altra banda, la poca activitat que duu a terme aquest equip de govern és, al meu entendre, desordenada i equivocada. És allò que diem de “poc i malament”. Sense ànim de fer una llista exhaustiva recordaré, per l’impacte que suposa sobre les persones afectades, el tancament de Cambrils Audiovisual, l’acomiadament d’un llarg número de treballadors i treballadores interins (quan avui sembla que probablement tornarien a fer falta), la realització d’un caríssim Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), la privatització recent del servei de jardineria, i els dubtes que encara tenim avui sobre la gestió futura de les diferents empreses públiques existents en les quals participa el nostre ajuntament, entre altres qüestions no menys rellevants. En tots el casos, les víctimes d’aquestes decisions semblen ser els treballadors municipals. Amb l’excusa de les dificultats econòmiques aprofiten la conjuntura per retallar per la part més feble i indefensa. Darrera de totes les decisions que he enumerat hi ha tres constants que es repeteixen: la incapacitat de l’equip de govern per escoltar i negociar amb les persones afectades; la insensibilitat i la manca d’empatia per entendre la situació a la qual aboquen a nombroses famílies; i, la voluntat perversa de privatitzar serveis importants per a la ciutat, i dels quals segurament veurem augmentats les seves factures. Al final, sense ser-ne els culpables directes, s’ha trobat a qui fer responsable dels desgavells existents. És evident que, en aquests darrers anys, a l’hora de redactar els pressupostos, l’equip de govern ha pres dues iniciatives que mai hauria d’haver tirat endavant en la forma exagerada executada: retallar serveis importants, entesos com a drets, per la majoria de ciutadans cambrilencs, i augmentar, de manera desproporcionada, les taxes de serveis de tipus social com hem vist enguany amb el Gripau Blau, el Casal de la Gent Gran o el Palau Municipal d’Esports. Després de gairebé tres anys de govern, l’herència rebuda ja no pot ser excusa. En aquest moment, les decisions que prenen els que governen són únicament responsabilitat seva i obeeixen, molt probablement, al model que els hi manen les directius ideològiques dels seus respectius partits a Barcelona i Madrid: substituir, el més aviat possible, els serveis públics per serveis privatitzats i, per tant, reduir el control sobre els mateixos que ha d’exercir obligatòriament qualsevol administració. L’exemple més il.lustratiu del que expliquem resulta la incongruència d’acomiadar personal municipal, amb el cost econòmic i moral que això suposa, per acabar contractant els mateixos serveis a particulars o empreses externes. Sobrepassat doncs l’equador del mandat municipal, crec que queda sobradament demostrada la incapacitat del quatripartit actual que dirigeix el destí de Cambrils per afrontar els reptes de futur que a tots ens neguitegen. Queda de manifest, una vegada més, que la manca de criteri coherent en la majoria de les decisions adoptades per aquests resulta un gran risc pels possibles anhels i l’optimisme dels cambrilencs i cambrilenques.

LLIBRE DE POEMES I GRAVATS

POEMES D'OLIVER KLEIN I GRAVATS D'IGNASI LLORENS Exemplar: 3/6. Dedicatòries: Per l'Oliver; Ignasi. Per a totes les persones que m'estimen i que jo també estimo. Molt especialment per la meva mare; Oliver. Treball realitzat al Taller de Gravat i Sistemes d'Estampació de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona. La impressió, ofsser manual, ha estat feta sobre paper guarro super alfa. Com a il.luestració, acompañen al text quatre gravats originals. El tiratge ha estat limitat a 6 exemplars. Acabat d'imprimir el mes de Febrer de 1999.

TAULA RODONA SOBRE ACTUALITAT POLÍTICA MUNICIPAL

DIMARTS, 5 DE NOVEMBRE 19 H., A LA SALA D'ACTES DE 'EL CORTE INGLÉS' DE TARRAGONA "UN DEBAT SOBRE CANVIS POLÍTICS" Els governs fan els possibles per conquerir la confiança dels ciutadans. En temps de crisi i quan no hi ha diners per fer inversions, la proximitat sembla ser la paraula clau. Ara, els polítics arremanguen les mànigues. trepitgen els carrers i s'interessen per cercar solucions a les problemàtiques dels ciutadans més desfavorits. Almenys fan els possibles per escoltar les seves inquietuds. Recentment, l'executiu de Tarragona ha modificat el cartipàs per millorar l'eficiència governativa. Els ciutadans entenen realment la necessitat d'aquests canvis i són conscients que aquestes modificacions seran útils per a la resolució dels seus problemes? Les polítiques socials són, ara, la preocupació principal dels governants? CONVIDATS: Oliver KLEIN - Polític, Portanveu del Nou Moviment Ciutadà - Cambrils. Eva GARCIA - Directora Acadèmica Llongueras . Reus. Paco ZAPATER - Conseller de Relacions Institucionals d'Ajuntament de Tarragona. Dani RUBIO - Periodista i secretari general 'Ara Reus' Organitza: La República Checa TV i la revista Mes Actual

CONFERÈNCIES PER AL 2013 - 2014

Propostes de conferències d'Oliver Klein Bosquet per al 2013 - 2014. 1) El moviment dels Indignats del 15-M: Què en queda de la protesta ciutadana a Catalunya i Espanya contra la manera en la qual es prenen les decions polítiques i econòmiques que afecten a milions de ciutadans? Com i per què va sorgir aquest moviment a la Plaza del Sol de Madrid i a la Plaça Catalunya de Barcelona? Com es pot observar en la història un contínuum de protestes ciutadanes contra l'ordre imposat i establert cada cert temps. Com aquest moviment peninsular té la traducció a nivell mundial fins a reinvertar-se als Estats Units sota el nom de Occupy Wall Street. 2) Reptes pendents de la democràcia i de la pràctica política: En el context espanyol la nostra democràcia actual no es pot entendre sense la mort del General Franco i el relleu pactat amb la monarquia de Joan Carles I, i la transició política negociada llavors. Però la democràcia es demostra imperfecta no només a casa nostra siné que arreu del món. Què es pot fer per tornar a les arrels i no viure una involució perillosa en el sentit de què es prenguin decisions contràries a la voluntat majoritària popular? 3) El Dret a un Bon Govern, la resistència pacífica i no violenta: Segurament molts no coneixeran l'obra de Henry David Thoreau, pero sí l'actuació del Mahatma Ghandi o Martin Luther King. Com es pot aprovar avui dia que davant d'injustícies desmesurades i corrupcions generalitzades, el que és en definitiva el mal govern, els ciutadans no puguin reclamar una substitucio o canvi del malfactor, i escollir noves vies correctes en el sentit de l'ètica pública universal. Alguna cosa falla, pero sempre ha existit el dret a la rebel.lia. Aquí el que defensem és que es produeixi de forma pacífica.

MASTER EN DRET AMBIENTAL

"El Màster Oficial Europeu en Dret Ambiental (MUDA) va beneficiar-me directament en el fet de consolidar la meva situacio com a Professor docent de Ciencia Politica a la mateixa Facultat de Ciencies Juridiques de la URV, de la mateixa manera que m'ha donat eines exemplars per desenvolupar altres tasques directives en el nivell de l'administracio local, concretament a l'Ajuntament de Cambrils".

ARTICULO SOBRE SIRIA PARA EL DIARI DE TARRAGONA (Septiembre 2013)

EL FUTURO DE SIRIA NO PASA POR ASAD La guerra de Siria no es cosa de hoy, ya hace más de dos años que vemos desangrarse a su pueblo. Un cambio importante de percepción se produce tan sólo hace unas semanas cuando una guerra civil interna pasa a convertirse en una posible guerra entre Estados. A raíz de la influencia de las Primaveras Árabes, en Marzo de 2011 se empiezan a producir manifestaciones populares en las calles de las principales ciudades del país en contra del régimen de partido único y el dominio de la minoría alauita, de orientación chií, bajo un gobierno de signo hereditario. Después de haber vivido la caída de Ben Alí, Mubárak, Saleh y Gadafi, las autoridades sirias optan por la represión de dichos manifestantes acusándoles de ‘terroristas’ y ‘agentes propagandistas’. Siria queda dividida en dos trincheras organizadas según el eje básico de si están a favor de mantener el status quo, u optan por el cambio, que puede interpretarse en sentidos tan opuestos como la islamización o la mayor democratización del país. Después de más de un año de guerra, entre los rebeldes del Ejército Libre y las tropas oficialistas, 2013 contribuye a dibujar el horizonte de la regionalización del conflicto con la incorporación de la guerrilla libanesa chií de Hizbulá, al lado del gobierno baazista, y otros muchos grupos de mujaidines de origen suní, entre los cuales se infiltra Al Qaeda. La “línea roja” que había anunciado Obama, a la hora de entrar en el conflicto, si se utilizaba arsenal químico, llegaba en agosto con la masacre de más de cien civiles en Ghouta. Ante una ONU maniatada, debido al veto que ejercen en su seno Rusia y China, EEUU se ven obligados a actuar. La cuestión de análisis principal siempre sigue siendo la misma, desde la Primera Guerra del Golfo y la Guerra en la Ex Yugoslavia: ¿se levanta el principio de no injerencia frente a pruebas fundadas de ataques sobre población civil o voluntad de genocidio?; o, por otro lado, ¿responde ello a una voluntad de no enturbiar la marcha de la carrera armamentística planetaria? En el caso que nos ocupa, el Secretario de Estado Kerry consigue un apoyo limitado de los Comités del Senado, aunque mucho más difícil resultará el apoyo de los congresistas. De la misma forma, se buscan Estados que colaboren en la intervención en el marco del G-20, y es aquí donde observamos el nuevo mapa de las relaciones internacionales del S. XXI: la UE, con el R.U. y Francia jugándose el puesto de primer socio, junto a Canadá y Australia, dan su visto bueno a Washington. No así responden los llamados países emergentes de Brasil, Rusia, India, China y Suráfrica. Por otro lado se expresa la disyuntiva sobre qué tipo de islam debe gobernar las próximas décadas en los países donde su credo sea mayoritario: la versión de la ‘democracia’ a la turca, o la versión de las monarquías del Golfo; frente a la versión de la República Islámica de Irán, seguida en gran parte de Irak, la propia Siria, o Hizbulá en el Líbano, quién sabe si Hamás en Palestina. Por auténtico miedo a repercusiones mayores en la región, pero con el ánimo de crear otro precedente en el ámbito del Derecho Internacional, llega la propuesta rusa de tregua. La gran pregunta reside ahora en descifrar si ese freno repentino en la escalada bélica nos ayuda a ganar o perder tiempo en el noble objetivo de lograr la mejor solución de las posibles, que sólo pasa por una transición política pactada, en la que sea apartado del ámbito de las decisiones públicas el responsable mayor de los más de 100.000 muertos, 4 millones de refugiados, y más de 7’5 millones de desplazados internos.

Investigacion de Nancy Liliana Chaves Barbosa desde Colombia

Titulo: El origen del Movimiento de los Indignados en Espana Autora: Nancy Liliana Chaves Barbosa Pais: Colombia Junto a Stephane Hessel y Manuel Castells, se cita a Oliver Klein Bosquet: “La indignación hace romper el miedo a muchos ciudadanos a protestar sobre cuestiones básicamente políticas y económicas que afecten su condición vital” (Oliver Klein Bosquet, 2012) BIBLIOGRAFÍA: MÁRQUEZ, William. Crece el movimiento de los indignados en Estados Unidos. BBC Mundo, Washington. REVERTER, Emma. Los indignados se quedan en Wall Street. BBC Mundo, 14 de Octubre de 2011. ZAJAC, Alejandro. Los indignados cruzan las fronteras. BBC Mundo, 14 de Octubre de 2011. ¿Pór que todo el mundo esta indignado? Principales Claves. BBC Mundo, 16 de Noviembre de 2011. KLEIN Bosquet, Oliver. El movimiento de los indignados desde España a Estados Unidos. Universidad Autonoma Metropolitana. México. El cotidiano, núm. 173. Mayo – Junio 2012. Pág. 89 - 98. HESSEL, Stéphane. Indignaos. Ed. Misionera clarentinas. RUIZ, Rodolfo. Reflexiones sobre el M15 (actualidad y futuro). 10 /El Viejo Topo 284/ septiembre 2011 BARRANQUERO, Alejandro. Redes digitales y movilización.