Article publicat al Butlletí de Ciutadans pel Canvi (CpC)
A la taula rodona, organitzada per la Plataforma Cambrils pel Canvi amb la col•laboració de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) i la Secretaria de la Cooperació de l'Agrupació Local del PSC de Cambrils, hi intervingueren Joan Marc Simó, de la Joventut Europea Federalista (JEF); Pere Mora, del Centre del Centre d'Innovació Social Ecoconcern; i Luis González, del Fòrum Social de la Mediterrània. L'acte, celebrat el 7 de febrer, va estar moderat i presentat per Oliver Klein-Bosquet, membre de Cambrils pel Canvi.
Cal destacar la intervenció de Pere Mora sobre les possibilitats d'aplicació del concepte de renda bàsica, com a Dret de Ciutadania en l'àmbit municipal, i la descripció que va fer Joan Marc Simó del procés de Convenció que estem vivint en l'actualitat i que portarà cap a la ratificació d'una futura Constitució per a la Unió Europea.
Aquesta taula rodona, a la qual assistiren més de 60 persones entre simpatitzants i membres de la mateixa plataforma, com a públic, està emmarcada dins d'un cicle d'activitats organitzades per promocionar Cambrils pel Canvi i introduir els temes de la cooperació i la solidaritat en l'agenda política municipal. Per últim, els assistents rebutjaren el recents actes que porten cap a una guerra permanent a l’Orient Mitjà.
La plataforma Cambrils Pel Canvi, d'altra banda, va donar el seu suport a la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per les properes eleccions municipals a Cambrils i, alhora, va mostrar la seva il•lusió i ganes de treballar per què el candidat Pasqual Maragall obtingui la presidència de la Generalitat tot imposant-se a les eleccions autonòmiques que també estan ja a la vora.
(Cambrils 1999)
sábado, 21 de febrero de 2009
jueves, 19 de febrero de 2009
CAMBRILS GASTRONOMIA
Cinquenes Jornades Gastronòmiques de la Galera i de la Cuina Marinera de Cambrils
La història de Cambils s'explica a través de les excel.lències de la seva gastronomia i de la riquesa de la mar i de la terra.
Durant el mes de febrer, si us acosteu a Cambrils podreu gaudir de la nostra essència més genuïna.
Us animem a compartir amb nosaltres de tots els actes de l'extens programa de les V Jornades de la Galera i de la Cuina Marinera de Cambrils.
Aquest és un prjecte de la Regidoria de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Cambrils sota el segell de "Cambrils Gastronomia".
Que us vagi de gust!
(Del 9 al 22 de Febrer del 2009)
La història de Cambils s'explica a través de les excel.lències de la seva gastronomia i de la riquesa de la mar i de la terra.
Durant el mes de febrer, si us acosteu a Cambrils podreu gaudir de la nostra essència més genuïna.
Us animem a compartir amb nosaltres de tots els actes de l'extens programa de les V Jornades de la Galera i de la Cuina Marinera de Cambrils.
Aquest és un prjecte de la Regidoria de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Cambrils sota el segell de "Cambrils Gastronomia".
Que us vagi de gust!
(Del 9 al 22 de Febrer del 2009)
miércoles, 18 de febrero de 2009
RECURSOS DE CULTURA DE PAU A L'ESPAI VIRTUAL
Recerca realitzada entre l'Escola de Cultura de Pau de la UAB i l'Institut Internacional de Governabilitat
La Cultura de Pau ha de ser un aspecte primordial de qualsevol estratègia de reducció de la pobresa. Tal i com afirma el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la promoció de la cultura de pau esdevé un element transversal de tota política de cooperació al desenvolupament.
L’any 2000 l’Assamblea General de les Nacions Unides va proclamar l’Any Internacional de la Cultura de Pau. A partir d’aquella data hem sentit tot sovint parlar de la cultura de la pau versus la cultura de la guerra i el conlicte.
A Internet es poden consultar molts recursos relacionats amb la Cultura de Pau.
Malgrat tot, a Espanya no són molts els centres destinats a aquest tipus d’investigació i anàlisi però cal dir que en els últims anys han aparegut iniciatives dignes de menció. A la resta del món, sobretot als Estats Units, Holanda i als països escandinaus ja fa temps que la cultura de pau s’ha treballat fins a arribar a esdevenir un element clau en el nivell diplomàtic.
Introducció
A nivell internacional, la Organització de Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) és qui s’ocupa dels temes de cultura de pau en el sistema de les Nacions Unides, i és des del seu Programa de Pau que es varen coordinar els actes de l’any 2000. És sobretot a partir del Secretariat General encapçalat pel català Federico Mayor Zaragoza que es va donar un gran impuls a la promoció de la cultura de la pau.
Actualment, entre altres iniciatives, el Sr. Mayor Zaragoza, ha creat amb els seus col.laboradors l’anomenada Fundación Cultura de Paz que procura aprofitar l’experiència acumulada a la UNESCO per concentrar els seus esforços en aquest sentit de la cooperació.
Si seguim en el nivell internacional, l’Oficina Internacional de la Pau, l’International Peace Bureau és la més antiga federació mundial sobre pau. Fundada l’any 1982, va ser proclamada Premi Nòbel de la Pau el 1910. Actualment està formada per més de 170 organitzacions i grups estatals i locals.
El mateix any 2000, l’IPB va tenir molt a veure en l’organització de la Campanya Mundial de la Crida de La Haia per la Pau, The Hague Appeal for Peace, que actualment s’ha mantingut com a fòrum de reflexió i implimentació de les propostes acordades fa dos anys amb l’objectiu d’abolir la guerra i construir una Cultura de Pau duradera. La Presidenta de la Crida per la Pau és la nord-americana Cora Weiss.
A la Crida de la Haia, l’organització catalana més ben representada va ser la Fundació per la Pau, una ONG consagrada a la promoció de la pau a casa nostra a través de la seva tasca de sensibilització social, especialment en l’àmbit educatiu.
El mateix espai virtual obre tantes possibilitats als seus visitants que existeixen grups d’especialistes i mecanismes organitzats per a ajudar en l’objectiu de fomentar la cultura de pau.
Comunicació per la Pau Pangea és una ONG catalana el principal objectiu de la qual és afavorir la comunicació a través d’Internet a tot tipus d’ONG, col.lectius, sector educatiu o persones que treballen pel canvi cap a un món més just i solidari.
A nivell llatinoamericà i semblant a Pangea podem esmentar Nodo50, des de Xile, molt interessat en posar en relació cultura de pau i ecologisme.
Catalunya
A part de la Fundació per la Pau i Pangea, la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigida per en Vicenç Fisas, ha estat a Catalunya l’hereva de part del treball per la cultura de pau realitzat des del Centre UNESCO de Catalunya dirigit per en Fèlix Martí.
La Fundació Cidob, dirigida per en Josep Ribera, en el context de l’organització del Fòrum de les Cultures 2004 a Barcelona, ha posat en marxa un Observatori de Crisis que es dedica a fer un anàlisi de les zones actuals en conflicte.
D’altra banda, els cursos d’estiu i les activitats de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès són un clàssic per aquelles persones interessades per la cultura de pau. Allí mateix es reuneixen les personalitats de més prestigi de les nostres contrades.
Estat Espanyol
Un altre centre d’estudis molt orientat a l’estudi de la cultura de pau i a la investigació de conflictes viscuts en els últims anys (cas de Timor Oriental, Colombia o Kosovo) és el Centro de Investigaciones para la Paz (CIP) dirigit per Mariano Aguirre i amb seu a Madrid.
Al País Basc trobem el Gernika Gogoratuz amb un fort recolzament institucional i dedicat a la cultura de la pau en els diferents àmbits de l’educació, els estudis internacionals, la mediació i la negocació en zones de conflicte.
Sense sortir del País Basc i com a centre associat a la UNESCO podem esmentar a UNESCO Etxea que també ha dut a terme iniciatives d’anàlisi de la pau a partir dela mediació i l’aprenentatge d’altres experiències (Centreamèrica, Colòmbia, etc.).
A Andalusia és digne de menció l’Instituto de la Paz y los Conflictos de l’Universitat de Granada molt enfocat a l’estudi de casos, concretament a la conca del Mediterrani.
El Seminario de Investigación para la Paz es troba al Centre Pignatelli de Zaragoza i és un dels centres més antics de l’Estat.
El Centre Internacional Bancaja per la Pau i el Desenvolupament forma part de la Universitat Jaume I de Castelló i compta amb el recolzament de la UNESCO i de la Generalitat Valenciana. El cap visible del centre castellonenc és en Vicent Martínez Guzmán.
Sense sortir de la Comunitat Valenciana i, si ens situem a la Universitat d’Alacant, trobem la Càtedra Altamira que sobretot es dedica a l’anàlisi de conflictes a América Llatina. La figura sobre la qual es desenvolupa la Cátedra és en Josep Maria Tortosa.
A Santiago de Compostela trobem el Seminari Gallec d’Educació per la Pau amb característiques similars als anteriors.
Com a Organització No Governamental (ONG) que tingui un especial interés pel capítol de la cultura de pau no ens hem d’oblidar a Intermón. Igualment Greenpeace té elaborades les seves pròpies propostes.
Una ONG clàssica basada en el concepte de cultura de pau promocionat per en Martin Luther King i el Mahatma Ghandi, i amb status de Consultor Especial de Nacions Unides és Paz y Cooperación.
Tots aquests centres d’estudi i organitzacions promotores de la investigació per la pau a l’Estat Espanyol formen part de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ) que celebra un congrés annual a diversos punts de l’Estat i que disposa d’una pàgina web amb una llista dels enllaços de cultura de pau amb els que està associada.
Altres recursos en llengua castellana
A partir de la concessió d’alguns Premis Nòbel a personalitats provinents d’Amèrica Llatina han sorgit alguns centres de promoció de cultura de pau al continent que en certa manera han vingut a reemplaçar a altres centres ja existents promocionats per l’Esglèsia católica.
La Fundación Servicio Paz y Justicia en América Latina, Serpaj, amb seu principal a Argentina, és un dels casos d’organització d’inspiració cristiana sorgida en els anys 60. Actualment està presidida pel Premi Nòbel de la Pau argentí Alfredo Pérez Esquivel.
La Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano es troba a Costa Rica i el seu President és l’antic President del país i Premi Nòbel de la Pau, Òscar Arias, facilitador dels processos de pau viscuts a Centreamèrica, avui dia dedicat a la mediació de conflictes.
La Fundación Rigoberta Menchú és la més recent d’aquestes fundacions i és presidida per la Premi Nòbel guatemalteca Rigoberta Menchú.
El Movimiento por la Vida y la Paz d’Argentina és una ONG que forma part de l’International Peace Buareau (IPB).
Com a centre de recerca i institut universitari en l’àmbit llatinoamericà podem esmentar el Centro de Estudios de Desarrollo de la Universidad Central de Venezuela.
Una tasca decidida en el mateix sentit la realitza la Comisión Sudamericana de Paz http://www.comdepaz.cl (actualment inactiu) que relaciona els temes de pau, seguretat internacional i foment de la democracia i dels drets humans.
Altres centres internacionals
A partir de l’activitat de Johann Galtung al seu país d’origen, Noruega, a favor d’una anàlisi científica del mètode per la pau, es va crear com a un dels primers centres destinats a aquest tipus d’investigació, Transcend.
Estats Units, des del nivell universitari, també ha contribuit des de fa dècades a la investigació per la pau. Al respecte cal mencionar la Universitat de Minnesota, la Universitat de Pittsburg, la Universitat d’Antioch, la Universitat de Colorado o el Carter Center de la Universitat d’Emory; totes elles són una excel.lent font de recursos pel que fa a documents de referència sobre qüestions de pau i conflictes, com també pel que fa a Dret Internacional.
L’International Peace Research Association, IPRA, sorgeix a partir de l'activitat del Copenhaguen Peace Research Institute de Dinamarca que agrupa a diferents experts mundials en la materia d’estudi.
Peace Action és una organització consolidada a nivell mundial la qual, entre altres temes com poden ser l’educació, els drets humans i el desarmament, es dedica també a l’anàlisi de la pau.
Finalment, a Europa, podem esmentar a tres grans centres destinats a la promoció de la cultura de la pau, com són l’European University for Peace Studies, l’École de la Paix de Grenoble i el Centre d’Informació i d’Investigació sobre la Pau de Bonn.
(SETEMBRE 2002)
La Cultura de Pau ha de ser un aspecte primordial de qualsevol estratègia de reducció de la pobresa. Tal i com afirma el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la promoció de la cultura de pau esdevé un element transversal de tota política de cooperació al desenvolupament.
L’any 2000 l’Assamblea General de les Nacions Unides va proclamar l’Any Internacional de la Cultura de Pau. A partir d’aquella data hem sentit tot sovint parlar de la cultura de la pau versus la cultura de la guerra i el conlicte.
A Internet es poden consultar molts recursos relacionats amb la Cultura de Pau.
Malgrat tot, a Espanya no són molts els centres destinats a aquest tipus d’investigació i anàlisi però cal dir que en els últims anys han aparegut iniciatives dignes de menció. A la resta del món, sobretot als Estats Units, Holanda i als països escandinaus ja fa temps que la cultura de pau s’ha treballat fins a arribar a esdevenir un element clau en el nivell diplomàtic.
Introducció
A nivell internacional, la Organització de Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) és qui s’ocupa dels temes de cultura de pau en el sistema de les Nacions Unides, i és des del seu Programa de Pau que es varen coordinar els actes de l’any 2000. És sobretot a partir del Secretariat General encapçalat pel català Federico Mayor Zaragoza que es va donar un gran impuls a la promoció de la cultura de la pau.
Actualment, entre altres iniciatives, el Sr. Mayor Zaragoza, ha creat amb els seus col.laboradors l’anomenada Fundación Cultura de Paz que procura aprofitar l’experiència acumulada a la UNESCO per concentrar els seus esforços en aquest sentit de la cooperació.
Si seguim en el nivell internacional, l’Oficina Internacional de la Pau, l’International Peace Bureau és la més antiga federació mundial sobre pau. Fundada l’any 1982, va ser proclamada Premi Nòbel de la Pau el 1910. Actualment està formada per més de 170 organitzacions i grups estatals i locals.
El mateix any 2000, l’IPB va tenir molt a veure en l’organització de la Campanya Mundial de la Crida de La Haia per la Pau, The Hague Appeal for Peace, que actualment s’ha mantingut com a fòrum de reflexió i implimentació de les propostes acordades fa dos anys amb l’objectiu d’abolir la guerra i construir una Cultura de Pau duradera. La Presidenta de la Crida per la Pau és la nord-americana Cora Weiss.
A la Crida de la Haia, l’organització catalana més ben representada va ser la Fundació per la Pau, una ONG consagrada a la promoció de la pau a casa nostra a través de la seva tasca de sensibilització social, especialment en l’àmbit educatiu.
El mateix espai virtual obre tantes possibilitats als seus visitants que existeixen grups d’especialistes i mecanismes organitzats per a ajudar en l’objectiu de fomentar la cultura de pau.
Comunicació per la Pau Pangea és una ONG catalana el principal objectiu de la qual és afavorir la comunicació a través d’Internet a tot tipus d’ONG, col.lectius, sector educatiu o persones que treballen pel canvi cap a un món més just i solidari.
A nivell llatinoamericà i semblant a Pangea podem esmentar Nodo50, des de Xile, molt interessat en posar en relació cultura de pau i ecologisme.
Catalunya
A part de la Fundació per la Pau i Pangea, la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigida per en Vicenç Fisas, ha estat a Catalunya l’hereva de part del treball per la cultura de pau realitzat des del Centre UNESCO de Catalunya dirigit per en Fèlix Martí.
La Fundació Cidob, dirigida per en Josep Ribera, en el context de l’organització del Fòrum de les Cultures 2004 a Barcelona, ha posat en marxa un Observatori de Crisis que es dedica a fer un anàlisi de les zones actuals en conflicte.
D’altra banda, els cursos d’estiu i les activitats de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès són un clàssic per aquelles persones interessades per la cultura de pau. Allí mateix es reuneixen les personalitats de més prestigi de les nostres contrades.
Estat Espanyol
Un altre centre d’estudis molt orientat a l’estudi de la cultura de pau i a la investigació de conflictes viscuts en els últims anys (cas de Timor Oriental, Colombia o Kosovo) és el Centro de Investigaciones para la Paz (CIP) dirigit per Mariano Aguirre i amb seu a Madrid.
Al País Basc trobem el Gernika Gogoratuz amb un fort recolzament institucional i dedicat a la cultura de la pau en els diferents àmbits de l’educació, els estudis internacionals, la mediació i la negocació en zones de conflicte.
Sense sortir del País Basc i com a centre associat a la UNESCO podem esmentar a UNESCO Etxea que també ha dut a terme iniciatives d’anàlisi de la pau a partir dela mediació i l’aprenentatge d’altres experiències (Centreamèrica, Colòmbia, etc.).
A Andalusia és digne de menció l’Instituto de la Paz y los Conflictos de l’Universitat de Granada molt enfocat a l’estudi de casos, concretament a la conca del Mediterrani.
El Seminario de Investigación para la Paz es troba al Centre Pignatelli de Zaragoza i és un dels centres més antics de l’Estat.
El Centre Internacional Bancaja per la Pau i el Desenvolupament forma part de la Universitat Jaume I de Castelló i compta amb el recolzament de la UNESCO i de la Generalitat Valenciana. El cap visible del centre castellonenc és en Vicent Martínez Guzmán.
Sense sortir de la Comunitat Valenciana i, si ens situem a la Universitat d’Alacant, trobem la Càtedra Altamira que sobretot es dedica a l’anàlisi de conflictes a América Llatina. La figura sobre la qual es desenvolupa la Cátedra és en Josep Maria Tortosa.
A Santiago de Compostela trobem el Seminari Gallec d’Educació per la Pau amb característiques similars als anteriors.
Com a Organització No Governamental (ONG) que tingui un especial interés pel capítol de la cultura de pau no ens hem d’oblidar a Intermón. Igualment Greenpeace té elaborades les seves pròpies propostes.
Una ONG clàssica basada en el concepte de cultura de pau promocionat per en Martin Luther King i el Mahatma Ghandi, i amb status de Consultor Especial de Nacions Unides és Paz y Cooperación.
Tots aquests centres d’estudi i organitzacions promotores de la investigació per la pau a l’Estat Espanyol formen part de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ) que celebra un congrés annual a diversos punts de l’Estat i que disposa d’una pàgina web amb una llista dels enllaços de cultura de pau amb els que està associada.
Altres recursos en llengua castellana
A partir de la concessió d’alguns Premis Nòbel a personalitats provinents d’Amèrica Llatina han sorgit alguns centres de promoció de cultura de pau al continent que en certa manera han vingut a reemplaçar a altres centres ja existents promocionats per l’Esglèsia católica.
La Fundación Servicio Paz y Justicia en América Latina, Serpaj, amb seu principal a Argentina, és un dels casos d’organització d’inspiració cristiana sorgida en els anys 60. Actualment està presidida pel Premi Nòbel de la Pau argentí Alfredo Pérez Esquivel.
La Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano es troba a Costa Rica i el seu President és l’antic President del país i Premi Nòbel de la Pau, Òscar Arias, facilitador dels processos de pau viscuts a Centreamèrica, avui dia dedicat a la mediació de conflictes.
La Fundación Rigoberta Menchú és la més recent d’aquestes fundacions i és presidida per la Premi Nòbel guatemalteca Rigoberta Menchú.
El Movimiento por la Vida y la Paz d’Argentina és una ONG que forma part de l’International Peace Buareau (IPB).
Com a centre de recerca i institut universitari en l’àmbit llatinoamericà podem esmentar el Centro de Estudios de Desarrollo de la Universidad Central de Venezuela.
Una tasca decidida en el mateix sentit la realitza la Comisión Sudamericana de Paz http://www.comdepaz.cl (actualment inactiu) que relaciona els temes de pau, seguretat internacional i foment de la democracia i dels drets humans.
Altres centres internacionals
A partir de l’activitat de Johann Galtung al seu país d’origen, Noruega, a favor d’una anàlisi científica del mètode per la pau, es va crear com a un dels primers centres destinats a aquest tipus d’investigació, Transcend.
Estats Units, des del nivell universitari, també ha contribuit des de fa dècades a la investigació per la pau. Al respecte cal mencionar la Universitat de Minnesota, la Universitat de Pittsburg, la Universitat d’Antioch, la Universitat de Colorado o el Carter Center de la Universitat d’Emory; totes elles són una excel.lent font de recursos pel que fa a documents de referència sobre qüestions de pau i conflictes, com també pel que fa a Dret Internacional.
L’International Peace Research Association, IPRA, sorgeix a partir de l'activitat del Copenhaguen Peace Research Institute de Dinamarca que agrupa a diferents experts mundials en la materia d’estudi.
Peace Action és una organització consolidada a nivell mundial la qual, entre altres temes com poden ser l’educació, els drets humans i el desarmament, es dedica també a l’anàlisi de la pau.
Finalment, a Europa, podem esmentar a tres grans centres destinats a la promoció de la cultura de la pau, com són l’European University for Peace Studies, l’École de la Paix de Grenoble i el Centre d’Informació i d’Investigació sobre la Pau de Bonn.
(SETEMBRE 2002)
lunes, 16 de febrero de 2009
ENTREVISTA A PERE ALMEDA i OLIVER KLEIN-BOSQUET, PARTICIPANTS AL FÒRUM SOCIAL MUNDIAL DE PORTO ALEGRE
Entrevista publicada al Butlletí de Ciutadans pel Canvi
Pere Almeda (Barcelona) i Oliver Klein-Bosquet (Miravet) van participar com a membres de Ciutadans pel Canvi en el recentment celebrat Tercer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil). Almeda és assessor i jurista, i ha treballat per a la UNED i per a la ONU. Klein ha treballat, entre d'altres, per al Ministeri Federal Alemany de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ), l'Institut Internacional de Governabilitat (IIOGV) i per a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC).
Quan i com va començar el Fòrum Social Mundial (FSM) de Porto Alegre? Qui varen ser-ne els promotors?
Pere Almeda (PA): L'origen del FSM es troba en la mobilització que hi va haver l'any 1998 en contra de l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI). Aquest acord, promogut en el si de l'Organització Mundial del Comerç, pretenia establir una llibertat total per l'acció dels inversors transnacionals en els països en vies de desenvolupament, amb dret a invertir sense cap tipus de restricció, mentre els governs dels estats, quedaven obligats a assegurar el ple aprofitament d'aquestes inversions per part dels inversionistes i se'ls privava de les seves potestats sobiranes per defensar els interessos nacionals. Aquest projecte que s'havia mantingut en secret, fou literalment descobert, i provocà una gran reacció en contra, des de múltiples àmbits. A partir d'aquí es va articular un moviment capaç de fer sentir la seva veu i protestar contra la direcció neoliberal que estaven prenent els distints processos de mundialització. Així s'organitzaren una sèrie d'accions i manifestacions entre les quals les més famoses i que més repercussió tingueren en els mitjans de comunicació foren la de Seattle contra l'OMC i la de Washington contra el FMI i el Banc Mundial.
El FSM però, neix també com a contraposició i resposta al Fòrum Econòmic Mundial, que des de fa més de vint anys es reuneix a Davos, i on les ments pensants del neoliberalisme elaboren la teoria i la praxis de les polítiques econòmiques a seguir. Així, des de diferents llocs del món, va sorgir la necessitat de fer un encontre alternatiu a Davos, i donar respostes als desafiaments per la construcció d'un altre món, on l'economia estigués al servei del benestar de tota la humanitat i no al servei d'unes poques persones preocupades en la concentració de les riqueses i els recursos.
Els promotors del primer FSM foren persones lligades a entitats que s'havien mobilitzat per protestar contra l'OMC i el FMI, entre les quals hi havia ATTAC, Public Citizien's Global Trade Watch, Bernard Cassen i Le Monde Diplomatique i molts d'altres. Es decidí fer el primer FSM a Brasil, perquè era un dels països on el context era el més idoni, i a Porto Alegre, perquè era una ciutat cada cop més coneguda a tot el món per les seves experiències de participació democràtica i de lluita contra el neoliberalisme. La iniciativa de seguida trobà el recolzament de les institucions locals i l'entusiasme i col•laboració de la societat civil del país. Per donar-li una dimensió simbòlica el FSM es celebrà en els mateixos dies que les reunions de Davos de 2001.
En què consisteix exactament el Fòrum Social Mundial?
PA: El FSM és l'encontre mundial de la societat civil organitzada, que es troba i dialoga per aconseguir una globalització solidària, recolzada en un sistema i unes institucions internacionals democràtiques, al servei de la justícia social, de la igualtat, la sobirania dels pobles i que respecti els drets humans i el medi ambient. El Fòrum s'ha convertit en un procés permanent de cerca i construcció d'alternatives que es contraposa a un procés de globalització, conduït per les grans corporacions multinacionals i pels governs i institucions que serveixen a aquests interessos.
El FSM és sobretot però un gran espai de debat i de mobilització d'organitzacions i moviments diversos, que es troben per fer bellugar les idees, difondre noves propostes, intercanviar experiències i coneixements i així superar i denunciar el domini del capital i del neoliberalisme en el processos globals que provoquen les desigualtats i abusos en les dimensions que tots coneixem.
Qui pot participar del Fòrum, només membres de col•lectius o la ciutadania en general a títol individual?
PA: El FSM és la trobada de la societat civil organitzada (ONG's, cooperatives, sindicats, associacions diverses...) però la ciutadania també està invitada a participar. L'únic requisit per formar part del FSM és acceptar la seva Carta de Principis, on es defineix la lògica i funcionament del FSM. Aquesta Carta de Principis defineix per exemple que les reunions del FSM no tenen un caràcter deliberatiu, i que per tant no es farà cap declaració final que necessiti ser votada o consensuada entre tots els participants. Així mateix, també estableix que no podran participar activament els partits polítics o les organitzacions militars, encara que poden assistir-hi en caràcter d'invitat, sempre i quan assumeixin els principis de la Carta del FSM.
Quins efectes pràctics han tingut les idees d'anteriors edicions del Fòrum?
Oliver Klein (OK): En les tres primeres edicions del FSM organitzat a Porto Alegre s'han viscut a la vegada tres etapes ben diferenciades en el procés evolutiu de construcció d'una alternativa viable al model neoliberal que domina la globalització econòmica actual. En la primera etapa, es van cremar molts esforços en la creació d'una xarxa de moviments socials representatius que s'impliqués i es va coincidir en realitzar una mateixa anàlisi de la situació del món. En la segona edició del FSM es va consolidar la convocatòria i el sistema de funcionament plural i assambleari de tots els participants. Finalment, en la recent edició, assegurades les fases anteriors, s'ha volgut entrar més decisivament en l'àmbit de les propostes concretes, amb el qual ja es va començar l'any 2002. En definitiva, és arribada l'hora d'explicar a la ciutadania que no participa dels moviments de Porto Alegre la direcció que estan prenent les propostes alternatives que es realitzen des del FSM.
PA: La idea d'un Forum Social Mundial i el que significa, té un valor i un efecte en si mateix. Des de que es va celebrar el 2001 i amb la seva tercera edició aquest any (amb més de 120 mil persones vingudes de tot el món), es pot dir que el el FSM s'ha consolidat i ha esdevingut un referent ineludible. Els missatges d'una societat civil internacional, compromesa i activa, que protesta, debat i proposa, s'han convertit en la consciència global que fa possible que les coses estiguin canviant a molts llocs i puguin canviar en el futur.
El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i el Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), que s'han celebrat fins ara sempre simultàniament, es contraposen o es complementen?
OK: Només cal esmentar en aquest punt les visites als dos fòrums que va realitzar durant aquest gener de 2003 el nou President electe del Brasil, en José Ignacio "Lula" da Silva, per esbrinar quina pot ser una de les lectures possibles sobre la contraposició o la complementarietat de Porto Alegre i Davos. Lula va ser a Porto Alegre per tornar a donar un missatge d'esperança i mostrar-se ferm amb els compromisos adquirits des de la seva presència en les dos fòrums anteriors, però el President brasiler, a la vegada, també va voler ser a Davos per transmetre en viu i en directe un missatge, més formal, però igualment digne, a què els poderosos no estan acostumats. Crec que el que provoca aquesta iniciativa és més un apropament de Davos a Porto Alegre que a l'inversa. Els poderosos hauran de canviar en la seva forma de fer política i diners en els propers anys. Un sector important de Porto Alegre mai acceptarà aquest canvi de conveniència en el qual observa una manca de sinceritat i convenciment.
La ciutat de Porto Alegre (Brasil) fa anys que es governada pel Partit dels Treballadors (PT) que recentment, liderat per Lula da Silva, ha obtingut també el govern del país. Què s'espera d'aquest govern?
OK: De Lula s'esperen fonamentalment dues coses: que fixi unes noves prioritats en l'agenda política del Brasil basades en criteris de més justícia social i redistribució de la riquesa; i que, en definitiva, compleixi les seves promeses. Al meu entendre, Lula ha començat el seu mandat amb bon peu posant sobre la taula la seva primera gran actuació de govern que és el "Programa Fam Zero" amb l'objectiu de lluitar contra la fam i la pobresa al país. En aquest sentit, Lula comptabilitza 53 milions de pobres que tenen problemes per endur-se menjar a la boca quan l'anterior President del país només en considerava 20 milions. L'objectiu és tan ambiciós com necessari, però sembla que s'ha escollit la via del pacte amb les grans empreses transnacionals del sector agro-alimentari i les agències internacionals de desenvolupament, tan criticades, d'altra banda, pel mateix Lula. Segurament no hi ha cap altra possibilitat d'èxit i l'urgència es mereix aquest pacte. La majoria de la població del país està esperançada amb el nou President, i el nou President ha d'aportar resultats després d'haver enlluernat amb un discurs realista i d'haver promès canvis radicals. No només el Brasil espera quelcom de Lula, sinó que es tota l'Amèrica Llatina progressista que li desitja la millor fortuna possible.
Quins van ser els temes principals d'aquest tercer Fòrum Social Mundial?
OK: Ja en les últimes trobades dels moviments socials que són a favor d'una globalització alternativa va anar guanyant espai i contingut la reivindicació pacificista (per exemple, a Florència). En l'edició 2003 del FSM el tema central, volent o no volent, ha estat l'oposició frontal a la intervenció militar dels Estats Units sobre l'Iraq. Gairebé a la mateixa alçada d'importància ha arribat el crit d'impotència del poble palestí davant l'ocupació israeliana. El fet que el FSM s'hagi organitzat a Amèrica Llatina en les seves tres primeres edicions (la propera reunió del 2004 es celebrarà a la Índia) fa que l'actualitat política del continent sigui sempre a l'ordre del dia: preocupa la situació de la revolució bolivariana d'Hugo Chávez a Veneçuela; es denuncia l'embargament que encara pateix Cuba; el dia de la clausura es va anunciar la mort de 13 camperols més a mans de l'Exèrcit a Bolívia; es veu amb bons ulls l'entrada al govern dels indígenes al govern de l'Equador; s'observa la crisi financera i econòmica d'Argentina; i, com no, es discuteix sobre les conseqüències negatives d'una presència militar manifesta dels Estats Units a Colòmbia. D'altra banda, en aquest darrer fòrum s'ha pogut comprovar la importància de l'acompliment individual dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) com a condició anterior a discutir sobre el mateix desenvolupament i progrés econòmic (parlem, per exemple, del dret a conrear la terra o el dret a l'accés a l'aigua, sobre els quals ha tombat l'interés privatitzador neoliberal tot posant-los en perill).
Amb una economia globalitzada i uns moviments socials també transnacionals, quin és el paper que resta als estats?
PA: Malgrat la transferència de sobirania en dos sentits, un cap a dalt en direcció a organismes i institucions supraestatals i l'altre cap a baix, a un poder més proper i capaç de gestionar millor les demandes allà on emergeixen, l'Estat segueix tenint un paper fonamental. L'Estat és encara un dels subjectes principals de les relacions internacionals i en els aspectes domèstics, decideix la majoria de les polítiques macro a seguir, com per exemple un desenvolupament més o menys ampli dels serveis de l'Estat del benestar.
Així mateix pel que fa a l'Estat-Nació, té la capacitat de la mobilització simbòlica dels sentiments d'identificació col•lectiva, encara que no en exclusiva ja que com en el cas de Catalunya, les nacions sense estat han perdurat sense aquesta estructura.
Ara bé, l'Estat ja no és l'estructura inmutable d'antuvi, en la mesura que deixi de complir amb les múltiples demandes i canvis que li arriben, democràcia, processos globals, identitats..., sorgiran noves formes obertes a la creativitat humana, amb possibilitats d'una major adeqüació i legitimació a una realitat complexa i plural i que canalitzin les peticions de canvi i transformació, que ja ara s'exigeixen.
OK: Personalment, sóc tan poc nacionalista com estatalista, i és per això que no m'agrada parlar gaire dels Estats com a entitats amb subjectivitat pròpia. En tot cas, tots coincidim en què els Estats no són els actors principals en el procés actual de globalització econòmica, malgrat que alguns d'ells juguin les seves darreres cartes a favor de mantenir la seva categoria d'hegemònics o decisius, i parlem, per exemple, dels Estats Units, Gran Bretanya, França, Alemanya, Xina o Rússia. El que més ens hauria de preocupar és el color i la posició adoptada vers l'actual status quo de les relacions internacionals per part dels governs dels Estats d'arreu del món. Els governs, que poden ser estatals, però que també poden ser locals, regionals o sindicals, reunits i d'acord, poden prendre mesures determinades cap a una o una altra direcció. Per què no fóra possible de nou rebatejar la Conferència de Bandung de la societat civil organitzada a partir d'algunes de les iniciatives proposades a Porto Alegre? Per què no fóra possible que Lula, Hugo Chávez, Fidel Castro, Lucio Gutiérrez i Evo Morales es posessin d'acord per implementar una nova política per Amèrica Llatina? Per què no fóra possible que els recursos energètics es nacionalitzessin i es puguessin transformar en un benefici inmediat per a la comunitat? Per què no fóra possible refundar les Nacions Unides com a espai de reunió i debat sobre les qüestions globals que ens afecten a totes i a tots? Els Estats existeixen però són les persones i els governs els que decideixen.
El Fòrum Social Mundial constitueix una espècie de refundació planetària de l'esquerra? Si és així, com hi encaixen els partits polítics "tradicionals"?
OK: Segurament el FSM és molt més que una refundació de l'esquerra ideològica a nivell mundial, i segurament seria bo que deixéssim de considerar els partits polítics com els únics capaços d'engegar i dirigir el procés polític. La vinculació o relació entre els partits polítics progressistes i els moviments socials que visiten Porto Alegre encara no ha estat solucionada a dia d'avui. Des de posicions ideològiques properes a la socialdemocràcia es veu la gent de Porto Alegre com una mena de massa deforme amb un fort ingredient anarquista i post-comunista. Molts activistes dels moviments socials també són crítics i contraris a l'articulació partidista de la "res pública". D'altra banda, som molts els que manifestem una necessitat de transformar o donar el relleu a aquests partits que anomenem tradicionals. Creiem, en definitiva, que és possible l'enteniment entre activisme ciutadà i política partidista en el qual ha derivat el nostre model de democràcia, però denunciem l'allunyament i la corrupció del mateix sistema i és per això que celebrem la lliçó de participació política ciutadana que representa Porto Alegre. Creiem que del FSM hi hauria molt per aprofitar i que de la democràcia representativa dels partits se'n podrien canviar algunes coses, sobretot en la direcció d'aconseguir un model més fidel amb els supòsits inicials de la "democràcia".
PA: El FSM és l'impuls i l'acció de la societat civil internacional cap a la radicalitat democràtica global, i és potser, aquell espai que els partits d'esquerra han perdut pel camí o han abandonat, perquè per les seves estructures no sabien com fer-hi front. El paper dels partits polítics en una democràcia és, en el fons, el de la recerca del consens i la transacció, però quan aquesta democràcia té un dèficit de representitivitat, aquest consens esdevé imaginari i no correspon a aquells qui pretenen representar. L'ideari i el pensament que emergeix dels debats del FSM és en canvi molt clar i directe, els missatges estan allà per qui els vulgui escoltar i són fruit d'una realitat viscuda directament sense intermediaris i la qual els participants en el Fòrum estan decidits a canviar.
La prova més evident del desfassament dels partits d'esquerra és que han estat incapaços d'afrontar els reptes de la globalització, acomplexats pel discurs neoliberal i han estat els moviments socials, sempre més atents i propers a la realitat del nostre entorn, els que han identificat moltes de les causes del problemes que ens afecten i s'han mobilitzat per denunciar-les.
La repercussió del FSM és fins i tot major que la reunió de la Internacional Socialista i s'ha convertit també en un referent pels líders i partits d'esquerra. Per molts d'ells però, el FSM és com mirar el retrat de Dorian Gray, on busquen un reflex de la seva joventut, però amb l'incapacitat d'assumir els seus compromisos. Cal però, ser innovadors i trencar el monopoli de la política. Deixar de parlar unicament de partits polítics i passar a obrir espais, per a la participació activa i protagonista, de la ciutadania i la societat civil en la política.
Una altra política és possible! (i en això els partits d'esquerra hi tenen molt a fer).
(2002)
Pere Almeda (Barcelona) i Oliver Klein-Bosquet (Miravet) van participar com a membres de Ciutadans pel Canvi en el recentment celebrat Tercer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil). Almeda és assessor i jurista, i ha treballat per a la UNED i per a la ONU. Klein ha treballat, entre d'altres, per al Ministeri Federal Alemany de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ), l'Institut Internacional de Governabilitat (IIOGV) i per a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC).
Quan i com va començar el Fòrum Social Mundial (FSM) de Porto Alegre? Qui varen ser-ne els promotors?
Pere Almeda (PA): L'origen del FSM es troba en la mobilització que hi va haver l'any 1998 en contra de l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI). Aquest acord, promogut en el si de l'Organització Mundial del Comerç, pretenia establir una llibertat total per l'acció dels inversors transnacionals en els països en vies de desenvolupament, amb dret a invertir sense cap tipus de restricció, mentre els governs dels estats, quedaven obligats a assegurar el ple aprofitament d'aquestes inversions per part dels inversionistes i se'ls privava de les seves potestats sobiranes per defensar els interessos nacionals. Aquest projecte que s'havia mantingut en secret, fou literalment descobert, i provocà una gran reacció en contra, des de múltiples àmbits. A partir d'aquí es va articular un moviment capaç de fer sentir la seva veu i protestar contra la direcció neoliberal que estaven prenent els distints processos de mundialització. Així s'organitzaren una sèrie d'accions i manifestacions entre les quals les més famoses i que més repercussió tingueren en els mitjans de comunicació foren la de Seattle contra l'OMC i la de Washington contra el FMI i el Banc Mundial.
El FSM però, neix també com a contraposició i resposta al Fòrum Econòmic Mundial, que des de fa més de vint anys es reuneix a Davos, i on les ments pensants del neoliberalisme elaboren la teoria i la praxis de les polítiques econòmiques a seguir. Així, des de diferents llocs del món, va sorgir la necessitat de fer un encontre alternatiu a Davos, i donar respostes als desafiaments per la construcció d'un altre món, on l'economia estigués al servei del benestar de tota la humanitat i no al servei d'unes poques persones preocupades en la concentració de les riqueses i els recursos.
Els promotors del primer FSM foren persones lligades a entitats que s'havien mobilitzat per protestar contra l'OMC i el FMI, entre les quals hi havia ATTAC, Public Citizien's Global Trade Watch, Bernard Cassen i Le Monde Diplomatique i molts d'altres. Es decidí fer el primer FSM a Brasil, perquè era un dels països on el context era el més idoni, i a Porto Alegre, perquè era una ciutat cada cop més coneguda a tot el món per les seves experiències de participació democràtica i de lluita contra el neoliberalisme. La iniciativa de seguida trobà el recolzament de les institucions locals i l'entusiasme i col•laboració de la societat civil del país. Per donar-li una dimensió simbòlica el FSM es celebrà en els mateixos dies que les reunions de Davos de 2001.
En què consisteix exactament el Fòrum Social Mundial?
PA: El FSM és l'encontre mundial de la societat civil organitzada, que es troba i dialoga per aconseguir una globalització solidària, recolzada en un sistema i unes institucions internacionals democràtiques, al servei de la justícia social, de la igualtat, la sobirania dels pobles i que respecti els drets humans i el medi ambient. El Fòrum s'ha convertit en un procés permanent de cerca i construcció d'alternatives que es contraposa a un procés de globalització, conduït per les grans corporacions multinacionals i pels governs i institucions que serveixen a aquests interessos.
El FSM és sobretot però un gran espai de debat i de mobilització d'organitzacions i moviments diversos, que es troben per fer bellugar les idees, difondre noves propostes, intercanviar experiències i coneixements i així superar i denunciar el domini del capital i del neoliberalisme en el processos globals que provoquen les desigualtats i abusos en les dimensions que tots coneixem.
Qui pot participar del Fòrum, només membres de col•lectius o la ciutadania en general a títol individual?
PA: El FSM és la trobada de la societat civil organitzada (ONG's, cooperatives, sindicats, associacions diverses...) però la ciutadania també està invitada a participar. L'únic requisit per formar part del FSM és acceptar la seva Carta de Principis, on es defineix la lògica i funcionament del FSM. Aquesta Carta de Principis defineix per exemple que les reunions del FSM no tenen un caràcter deliberatiu, i que per tant no es farà cap declaració final que necessiti ser votada o consensuada entre tots els participants. Així mateix, també estableix que no podran participar activament els partits polítics o les organitzacions militars, encara que poden assistir-hi en caràcter d'invitat, sempre i quan assumeixin els principis de la Carta del FSM.
Quins efectes pràctics han tingut les idees d'anteriors edicions del Fòrum?
Oliver Klein (OK): En les tres primeres edicions del FSM organitzat a Porto Alegre s'han viscut a la vegada tres etapes ben diferenciades en el procés evolutiu de construcció d'una alternativa viable al model neoliberal que domina la globalització econòmica actual. En la primera etapa, es van cremar molts esforços en la creació d'una xarxa de moviments socials representatius que s'impliqués i es va coincidir en realitzar una mateixa anàlisi de la situació del món. En la segona edició del FSM es va consolidar la convocatòria i el sistema de funcionament plural i assambleari de tots els participants. Finalment, en la recent edició, assegurades les fases anteriors, s'ha volgut entrar més decisivament en l'àmbit de les propostes concretes, amb el qual ja es va començar l'any 2002. En definitiva, és arribada l'hora d'explicar a la ciutadania que no participa dels moviments de Porto Alegre la direcció que estan prenent les propostes alternatives que es realitzen des del FSM.
PA: La idea d'un Forum Social Mundial i el que significa, té un valor i un efecte en si mateix. Des de que es va celebrar el 2001 i amb la seva tercera edició aquest any (amb més de 120 mil persones vingudes de tot el món), es pot dir que el el FSM s'ha consolidat i ha esdevingut un referent ineludible. Els missatges d'una societat civil internacional, compromesa i activa, que protesta, debat i proposa, s'han convertit en la consciència global que fa possible que les coses estiguin canviant a molts llocs i puguin canviar en el futur.
El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i el Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), que s'han celebrat fins ara sempre simultàniament, es contraposen o es complementen?
OK: Només cal esmentar en aquest punt les visites als dos fòrums que va realitzar durant aquest gener de 2003 el nou President electe del Brasil, en José Ignacio "Lula" da Silva, per esbrinar quina pot ser una de les lectures possibles sobre la contraposició o la complementarietat de Porto Alegre i Davos. Lula va ser a Porto Alegre per tornar a donar un missatge d'esperança i mostrar-se ferm amb els compromisos adquirits des de la seva presència en les dos fòrums anteriors, però el President brasiler, a la vegada, també va voler ser a Davos per transmetre en viu i en directe un missatge, més formal, però igualment digne, a què els poderosos no estan acostumats. Crec que el que provoca aquesta iniciativa és més un apropament de Davos a Porto Alegre que a l'inversa. Els poderosos hauran de canviar en la seva forma de fer política i diners en els propers anys. Un sector important de Porto Alegre mai acceptarà aquest canvi de conveniència en el qual observa una manca de sinceritat i convenciment.
La ciutat de Porto Alegre (Brasil) fa anys que es governada pel Partit dels Treballadors (PT) que recentment, liderat per Lula da Silva, ha obtingut també el govern del país. Què s'espera d'aquest govern?
OK: De Lula s'esperen fonamentalment dues coses: que fixi unes noves prioritats en l'agenda política del Brasil basades en criteris de més justícia social i redistribució de la riquesa; i que, en definitiva, compleixi les seves promeses. Al meu entendre, Lula ha començat el seu mandat amb bon peu posant sobre la taula la seva primera gran actuació de govern que és el "Programa Fam Zero" amb l'objectiu de lluitar contra la fam i la pobresa al país. En aquest sentit, Lula comptabilitza 53 milions de pobres que tenen problemes per endur-se menjar a la boca quan l'anterior President del país només en considerava 20 milions. L'objectiu és tan ambiciós com necessari, però sembla que s'ha escollit la via del pacte amb les grans empreses transnacionals del sector agro-alimentari i les agències internacionals de desenvolupament, tan criticades, d'altra banda, pel mateix Lula. Segurament no hi ha cap altra possibilitat d'èxit i l'urgència es mereix aquest pacte. La majoria de la població del país està esperançada amb el nou President, i el nou President ha d'aportar resultats després d'haver enlluernat amb un discurs realista i d'haver promès canvis radicals. No només el Brasil espera quelcom de Lula, sinó que es tota l'Amèrica Llatina progressista que li desitja la millor fortuna possible.
Quins van ser els temes principals d'aquest tercer Fòrum Social Mundial?
OK: Ja en les últimes trobades dels moviments socials que són a favor d'una globalització alternativa va anar guanyant espai i contingut la reivindicació pacificista (per exemple, a Florència). En l'edició 2003 del FSM el tema central, volent o no volent, ha estat l'oposició frontal a la intervenció militar dels Estats Units sobre l'Iraq. Gairebé a la mateixa alçada d'importància ha arribat el crit d'impotència del poble palestí davant l'ocupació israeliana. El fet que el FSM s'hagi organitzat a Amèrica Llatina en les seves tres primeres edicions (la propera reunió del 2004 es celebrarà a la Índia) fa que l'actualitat política del continent sigui sempre a l'ordre del dia: preocupa la situació de la revolució bolivariana d'Hugo Chávez a Veneçuela; es denuncia l'embargament que encara pateix Cuba; el dia de la clausura es va anunciar la mort de 13 camperols més a mans de l'Exèrcit a Bolívia; es veu amb bons ulls l'entrada al govern dels indígenes al govern de l'Equador; s'observa la crisi financera i econòmica d'Argentina; i, com no, es discuteix sobre les conseqüències negatives d'una presència militar manifesta dels Estats Units a Colòmbia. D'altra banda, en aquest darrer fòrum s'ha pogut comprovar la importància de l'acompliment individual dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) com a condició anterior a discutir sobre el mateix desenvolupament i progrés econòmic (parlem, per exemple, del dret a conrear la terra o el dret a l'accés a l'aigua, sobre els quals ha tombat l'interés privatitzador neoliberal tot posant-los en perill).
Amb una economia globalitzada i uns moviments socials també transnacionals, quin és el paper que resta als estats?
PA: Malgrat la transferència de sobirania en dos sentits, un cap a dalt en direcció a organismes i institucions supraestatals i l'altre cap a baix, a un poder més proper i capaç de gestionar millor les demandes allà on emergeixen, l'Estat segueix tenint un paper fonamental. L'Estat és encara un dels subjectes principals de les relacions internacionals i en els aspectes domèstics, decideix la majoria de les polítiques macro a seguir, com per exemple un desenvolupament més o menys ampli dels serveis de l'Estat del benestar.
Així mateix pel que fa a l'Estat-Nació, té la capacitat de la mobilització simbòlica dels sentiments d'identificació col•lectiva, encara que no en exclusiva ja que com en el cas de Catalunya, les nacions sense estat han perdurat sense aquesta estructura.
Ara bé, l'Estat ja no és l'estructura inmutable d'antuvi, en la mesura que deixi de complir amb les múltiples demandes i canvis que li arriben, democràcia, processos globals, identitats..., sorgiran noves formes obertes a la creativitat humana, amb possibilitats d'una major adeqüació i legitimació a una realitat complexa i plural i que canalitzin les peticions de canvi i transformació, que ja ara s'exigeixen.
OK: Personalment, sóc tan poc nacionalista com estatalista, i és per això que no m'agrada parlar gaire dels Estats com a entitats amb subjectivitat pròpia. En tot cas, tots coincidim en què els Estats no són els actors principals en el procés actual de globalització econòmica, malgrat que alguns d'ells juguin les seves darreres cartes a favor de mantenir la seva categoria d'hegemònics o decisius, i parlem, per exemple, dels Estats Units, Gran Bretanya, França, Alemanya, Xina o Rússia. El que més ens hauria de preocupar és el color i la posició adoptada vers l'actual status quo de les relacions internacionals per part dels governs dels Estats d'arreu del món. Els governs, que poden ser estatals, però que també poden ser locals, regionals o sindicals, reunits i d'acord, poden prendre mesures determinades cap a una o una altra direcció. Per què no fóra possible de nou rebatejar la Conferència de Bandung de la societat civil organitzada a partir d'algunes de les iniciatives proposades a Porto Alegre? Per què no fóra possible que Lula, Hugo Chávez, Fidel Castro, Lucio Gutiérrez i Evo Morales es posessin d'acord per implementar una nova política per Amèrica Llatina? Per què no fóra possible que els recursos energètics es nacionalitzessin i es puguessin transformar en un benefici inmediat per a la comunitat? Per què no fóra possible refundar les Nacions Unides com a espai de reunió i debat sobre les qüestions globals que ens afecten a totes i a tots? Els Estats existeixen però són les persones i els governs els que decideixen.
El Fòrum Social Mundial constitueix una espècie de refundació planetària de l'esquerra? Si és així, com hi encaixen els partits polítics "tradicionals"?
OK: Segurament el FSM és molt més que una refundació de l'esquerra ideològica a nivell mundial, i segurament seria bo que deixéssim de considerar els partits polítics com els únics capaços d'engegar i dirigir el procés polític. La vinculació o relació entre els partits polítics progressistes i els moviments socials que visiten Porto Alegre encara no ha estat solucionada a dia d'avui. Des de posicions ideològiques properes a la socialdemocràcia es veu la gent de Porto Alegre com una mena de massa deforme amb un fort ingredient anarquista i post-comunista. Molts activistes dels moviments socials també són crítics i contraris a l'articulació partidista de la "res pública". D'altra banda, som molts els que manifestem una necessitat de transformar o donar el relleu a aquests partits que anomenem tradicionals. Creiem, en definitiva, que és possible l'enteniment entre activisme ciutadà i política partidista en el qual ha derivat el nostre model de democràcia, però denunciem l'allunyament i la corrupció del mateix sistema i és per això que celebrem la lliçó de participació política ciutadana que representa Porto Alegre. Creiem que del FSM hi hauria molt per aprofitar i que de la democràcia representativa dels partits se'n podrien canviar algunes coses, sobretot en la direcció d'aconseguir un model més fidel amb els supòsits inicials de la "democràcia".
PA: El FSM és l'impuls i l'acció de la societat civil internacional cap a la radicalitat democràtica global, i és potser, aquell espai que els partits d'esquerra han perdut pel camí o han abandonat, perquè per les seves estructures no sabien com fer-hi front. El paper dels partits polítics en una democràcia és, en el fons, el de la recerca del consens i la transacció, però quan aquesta democràcia té un dèficit de representitivitat, aquest consens esdevé imaginari i no correspon a aquells qui pretenen representar. L'ideari i el pensament que emergeix dels debats del FSM és en canvi molt clar i directe, els missatges estan allà per qui els vulgui escoltar i són fruit d'una realitat viscuda directament sense intermediaris i la qual els participants en el Fòrum estan decidits a canviar.
La prova més evident del desfassament dels partits d'esquerra és que han estat incapaços d'afrontar els reptes de la globalització, acomplexats pel discurs neoliberal i han estat els moviments socials, sempre més atents i propers a la realitat del nostre entorn, els que han identificat moltes de les causes del problemes que ens afecten i s'han mobilitzat per denunciar-les.
La repercussió del FSM és fins i tot major que la reunió de la Internacional Socialista i s'ha convertit també en un referent pels líders i partits d'esquerra. Per molts d'ells però, el FSM és com mirar el retrat de Dorian Gray, on busquen un reflex de la seva joventut, però amb l'incapacitat d'assumir els seus compromisos. Cal però, ser innovadors i trencar el monopoli de la política. Deixar de parlar unicament de partits polítics i passar a obrir espais, per a la participació activa i protagonista, de la ciutadania i la societat civil en la política.
Una altra política és possible! (i en això els partits d'esquerra hi tenen molt a fer).
(2002)
domingo, 15 de febrero de 2009
CIUTADÀ OLIVER KLEIN: UNA APOSTA DECIDIDA PER ASSOLIR LA PAU
Entrevista a El Periòdic d’Andorra arran del Curs “La geografia de l’horror” a la Universitat d’Estiu de Lleida a la Seu d’Urgell
Oliver empeny la columna amb l’escultura dels dictadors del segle XX al Parc del Valira de la Seu d’Urgell
Desinformació. En una època en què el que prima és la imatge no és estrany que els mitjans de comunicació, sobretot els audiovisuals, donin una imatge distorsionada de la realitat. “Cal que hi hagi la informació adequada i que aquesta es remunti als antecedents”, explica Oliver Klein, “que els espectadors comptin amb uns coneixements previs”.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, Especialista en Relacions Internacionals i Diplomat en Estudis Cubans, fa dos anys que es dedica a estudiar Centre Amèrica i el Carib, amb una beca, investiga el cas de Chiapas, al sud-est mexicà. Amb motiu de la Universitat d’Estiu de Lleida ha impartit una classe en el curs titulat “La geografia de l’horror”, per oferir una visió dels conflictes armats i dels processos de pau a l’Amèrica Central.
“De tots els països, en general, hi ha molta desinformació”, denuncia l’expert en matèria internacional. Ressalta la República Dominicana “perquè tradicionalment s’hi va per turisme sexual i a les platges, i al darrera hi ha molta pobresa i una crisi política molt greu.” També treballa a la Càtedra Unesco dels Drets Humans de la Universitat Autònoma (UAB) i al Centre d’Estudis Internacionals (CEI), de Barcelona. El projecte de la Càtedra Unesco es va endegar fa tres anys i, a part de la docència, també es dedica a la investigació. “La Càtedra coordina les campanyes de desarmament i les quatre Organitzacions No governamentals (ONG) implicades: Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres, Greenpeace i Intermón”.
Quan ja es parla de crear una facultat destinada exclusivament a l’estudi interdisciplinar de la pau, que englobi història, política, sociologia i altres matèries, Klein aposta per la seva tasca i la dels seus companys perquè “no només és una Càtedra, sinó una Escultura de Pau”.
(16 de Juliol del 2000)
Oliver empeny la columna amb l’escultura dels dictadors del segle XX al Parc del Valira de la Seu d’Urgell
Desinformació. En una època en què el que prima és la imatge no és estrany que els mitjans de comunicació, sobretot els audiovisuals, donin una imatge distorsionada de la realitat. “Cal que hi hagi la informació adequada i que aquesta es remunti als antecedents”, explica Oliver Klein, “que els espectadors comptin amb uns coneixements previs”.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, Especialista en Relacions Internacionals i Diplomat en Estudis Cubans, fa dos anys que es dedica a estudiar Centre Amèrica i el Carib, amb una beca, investiga el cas de Chiapas, al sud-est mexicà. Amb motiu de la Universitat d’Estiu de Lleida ha impartit una classe en el curs titulat “La geografia de l’horror”, per oferir una visió dels conflictes armats i dels processos de pau a l’Amèrica Central.
“De tots els països, en general, hi ha molta desinformació”, denuncia l’expert en matèria internacional. Ressalta la República Dominicana “perquè tradicionalment s’hi va per turisme sexual i a les platges, i al darrera hi ha molta pobresa i una crisi política molt greu.” També treballa a la Càtedra Unesco dels Drets Humans de la Universitat Autònoma (UAB) i al Centre d’Estudis Internacionals (CEI), de Barcelona. El projecte de la Càtedra Unesco es va endegar fa tres anys i, a part de la docència, també es dedica a la investigació. “La Càtedra coordina les campanyes de desarmament i les quatre Organitzacions No governamentals (ONG) implicades: Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres, Greenpeace i Intermón”.
Quan ja es parla de crear una facultat destinada exclusivament a l’estudi interdisciplinar de la pau, que englobi història, política, sociologia i altres matèries, Klein aposta per la seva tasca i la dels seus companys perquè “no només és una Càtedra, sinó una Escultura de Pau”.
(16 de Juliol del 2000)
lunes, 9 de febrero de 2009
La cooperació al desenvolupament dels estats federats d’Alemanya: el cas particular de la Baixa Saxònia
Article publicat al magazine online Catalunya Global de l'Institut Internacional de Governabilitat (http://www.iigov.org/cpd)
És la nostra intenció a Catalunya Global donar a conèixer les experiències de cooperació descentralitzada d’algunes de les regions més representatives d’Europa. En el cas alemany, podríem destacar en primera posicio la cooperació de l’Estat de Baden-Württemberg, al qui anomen “motor d’Europa” per la seva capacitat industrial i riquesa; Bremen, com a “Ciutat-Estat”, participa intensament de les activitats del programa “towns and development” i concentra la seva cooperació al desenvolupament en els països africans, liderant també una campanya interestatal dins d’Alemanya en defensa dels drets a l’autodeterminació del poble saharaui; Baixa Sàxonia, de la que ens ocupem avui, és original en el punt que utilitza la loteria per obtenir beneficis amb els quals financiar activitats i projectes d’ONGs locals; Hamburg es concentra en un antic agermanament amb el Departament de Leon, a Nicaragua... Entre els nous Estats incorporats a la Federació després de la caiguda del Mur de Berlin, cal destacar, en general, que tenen molts vincles amb països de l’anteriorment anomenat bloc soviètic, cas de l’Estat de Saxònia-Anhalt que seria potser, entre tots, el més significatiu.
Breu introducció a la cooperació alemanya1
El model federal de la República Federal d’Alemanya fa possible que hi existeixi una cooperació descentralitzada dels Estats i dels Ens Locals, que és autònoma i plena de contingut, des de fa ara gairebé quatre dècades. A principis dels anys 60 es creava el Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional (BMZ) a Bonn que avui dia dirigeix la política de cooperació al desenvolupament de la República Federal. Malgrat l’existència d’aquest Ministeri, els Estats realitzen les seves activitats, generalment des de les seves Cancilleries o Departaments de Presidència, a la vegada que s’institucionalitza una Oficina d’Enllaç a Berlin per coordinar la cooperació d’uns i altres, sense que es puguin contradir. Dues vegades a l’any es reuneixen de forma ordinària els representants de la Federació (Bund) i dels Estats (Länder) amb l’objectiu de col.laborar i intercanviar informacions.
A continuació, fem públiques algunes de les Resolucions2 que des dels Estats han fomentat a millorar la coordinació i l’estrategia de la cooperació alemanya en general. Finalment, fem esment a la cooperació de l’Estat de la Baixa Saxònia.
Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de 9 de Juliol de 1998:
1. Els Primers Ministres dels Estats Federats es mostren d’acord en què hi hauria d’haver una millor cooperació i divisió del treball per a aconseguir una ajuda al desenvolupament més ambiciosa sota els actuals requeriments que són cada vegada més exigents, a través de la utilització mútua d’experiències i la concentració eficient de les energies emprades. Els Primers Ministres han pres nota de l’Informe del Grup de Treball dels Estats Federats “Coordinació i Cooperació al Desenvolupament dels Estats de la República Federal d’Alemanya”, del 22 de Juny de 1990.
2. Els Primers Ministres demanen al Govern Federal integrar als Estats en un nivell més alt que l’actual en les fases conceptuals (en l’elaboració d’estratègies geogràfiques i sectorials), en relació a les activitats de cooperacio al desenvolupament amb tercers països, i demanen, a la vegada, promoure la coherència de les polítiques al desenvolupament i de l’economia d’exportacions de tal manera que assegurin l’existència contínua d’un desenvolupament sostenible.
3. Com a resultat de la importància extraordinària de les organitzacions i de les iniciatives no governamentals, els Primers Ministres demanen al Govern Federal i a la Unió Europea recolzar, en concret, la promoció de projectes dirigits per organitzacions i iniciatives no governamentals, a través de mesures complementàries més enllà dels processos de formació de la política al desenvolupament, en les àrees d’informació i educació, que actualment s’estan portant a terme.
Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de l’1 de desembre de 1994 “Procés de seguiment de la Conferència de Rio en l’àmbit de la cooperació internacional”
En una Resolució datada el 28 d’octubre de 1988, els Primers Ministres dels Estats Federats varen fer ènfasi en el seu compromís de fer una contribució específica a solucionar els problemes actuals en la relacio Nord-Sud, i , a la vegada, varen confirmar les seves Resolucions prèvies datades el 3 i 4 de Maig de 1962, i el 26 i 28 d’octubre de 1977. Els Primers Ministres segueixen considerant aquestes Resolucions com una base adequada per continuar amb una bona política de cooperació al desenvolupament que estan realitzant en l’actualitat els propis Estats Federats.
Els Primers Ministres volen posar ènfasi en la importància del procés que va obrir la Conferència de Rio per als Estats Federats de la República Federal d’Alemanya, i que recolzaran positivament aquest procés dins del marc de les seves responsabilitats.
Els Primers Ministres consideren que els resultats de la Conferència de Rio enforteixen la seva posició pròpia, la qual influeix sobre la seva implicació en tots els nivells i el procés de canvi necessari, no només de les contraparts del Sud, sinó també i sobretot, als propis països on es prodeueixen les polítiques de cooperació. Sense la participació creativa de la població, i si els processos necessaris de canvi no són del tot transparents, serà impossible posar en funcionament les polítiques a la pràctica tant al Nord com al Sud.
La Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament ha definit els principals objectius de les futures pautes a seguir en la cooperació al desenvolupament.
En l’anomenada Agenda 21 les prioritats polítiques i les estructures necessàries per actuar han estat especificades.
El procés conjunt de desenvolupament ha acordat a la Conferència de Rio cridar a la població per tal d’ estar preparada per a construir una relació sincera, estreta, apropiada, sostenible, ecològica i socialment adaptada, amb l’objectiu de produir models justos que ajudin a la gent en el futur a viure millor conjuntament en aquest planeta. La cooperació al desenvolupament, per tant, ha de convertir-se en una preocupació transversal de totes les àrees del govern i de l’administració, i aquestes han de treballar constantment per a apropar-se en la implementació de les polítiques públiques.
Els Primers Ministres volen promoure aquest esforç innovador amb les seves millors capacitats i per tant ofereixen la seva contribució al desenvolupament sostenible i socialment just a tot el Món que és Un.
Els Primers Ministres ofereixen la seva cooperació en el procés de seguiment de les conclusions de Rio i esperen que el Govern Federal recolzi, quan li pertoqui, l’esforç necessari per implementar els objectius de Rio en l’àmbit del concret. En particular, els Primers Ministres demanen que el Govern Federal faci el màxim en els seus esforços informatius davant de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (CSD) i involucri activament als Estats Federats, les autoritats locals i els diversos grups de la societat civil, incloses les ONGs, en tot aquest procés.
Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de 2d’octubre de 1988:
1. La cooperació amb els països en vies de desenvolupament ha crescut en importància econòmica, política i cultural.
Malgrat la responsabilitat bàsica del Govern Federal en el camp de les polítiques de cooperació al desenvolupament, els Estats Federats han contribuit de manera destacable en la construcció i millora de les relacions amb els països en vies de desenvolupament a través de les seves múltiples activitats pròpies.
Els Primers Ministres dels Estats Federats consideren les relacions entre països industrials i països en vies de desenvolupament un component esencial d’una bona política de cooperació internacional. Fer més extensa i aprofundir en aquesta política es troba en els objectius d’ambdues parts. Aquesta estratègia, malgrat tot, està enfrontant reptes conceptuals i materials més grans.
Malgrat els essajos a nivell mundial, la situació d’un número creixent de països en vies de desenvolupament ha empitjorat durant els últims anys. Deutes internacionals, dèficits pressupostaris, inflació, pobresa, extensió de la contaminació i falta d’eficàcia governamental són les causes i, a la vegada, els efectes d’aquest procés. L’esquerda entre els països industrials i els que es troben en vies de desenvolupar-se ha augmentat. Els Primers Ministres dels Estats Federats demanen al Govern Federal i a la Unió Europea que formulin, juntament amb els altres països desenvolupats, propostes per a una millora que duri de les seves relacions i que creï unes pautes adequades dirigides a enfortir el procés econòmic i social dels països del Tercer Món.
Dins de les seves competències i possibilitats constitucionals, els Estats Federats estan preparats per a oferir la seva pròpia contribució, en coordinació amb el Govern Federal, amb l’objectiu d’aconseguir una solució als problemes actuals en la relació Nord-Sud. Basats en les seves Resolucions de 3 i 4 de maig de 1962 i de 26 i 28 d’octubre de 1977, els Primers Ministres dels Estats Federats confirmen la seva decisió de continuar cooperant amb els països en vies de desenvolupament.
2. Els Primers Ministres dels Estats Federats creuen que l’actuació dels Estats Federats en la cooperació al desenvolupament hauria de seguir centrant-se en les activitats següents:
- Formar personal especialitzat tant en els països en vies de desenvolupament com a casa nostra;
- Ajudar a través d’enviar personal qualificat;
- Organitzar projectes en els països en vies de desenvolupament;
- Informar i educar en el camp de les polítiques de la cooperació al desenvolupament.
Els Primers Ministres Estatals creuen que aquestes mesures són una contribució vital cap a un desenvolupament autèntic del Tercer Món i cap a la creació d’unes possibilitats molt millors per a la seva participació en el comerç mundial.
Considerant els canvis globals en les condicions econòmiques i socials, els Primers Ministres dels Estats Federats creuen que l’extensió de la cooperació entre Estats Federats i els Països en vies de Desenvolupament és esencial en diversos àmbits:
- Cooperació en l’educació i la formació professional;
- Cooperació científica;
- Investigació universitaria sobre els problemes dels països en vies de desenvolupament;
- Cooperació tècnica en el desenvolupament i transferència de tecnologia apropiada;
- Asistència a la petita i mitjana empresa, indústries i cooperatives;
- Protecció del medi ambient i dels seus recursos naturals;
- Desenvolupament urbà i rural;
- Millorar el rendiment de les administracions i facilitats per a la promoció del desenvolupament econòmic públic;
- Ajudar als serveis de salut;
- Cooperació cultural.
Els Primers Ministres dels Estats Federats són de l’opinió que la cooperació amb els països en vies de desenvolupament han de tenir l’aprovació no només del Govern Federal i dels Estats Federats, sinó també de tota l’opinió pública en general.
Per aquests motius, els Estats Federats donen la benvinguda i recolzen el compromís de les Organitzacions No Governamentals i de les esglésies en el camp de la cooperació al desenvolupament a més de les iniciatives dels municipis i dels ciutadans individualment. Els Primers Ministres dels Estats Federats es prepararan per a una incorporació més gran a les polítiques de cooperació de mesures d’informació i educació, tant dins com fora dels col.legis, per a aprofundir en la consciència i la comprensió dels problemes que pateix el Tercer Món.
3. El Govern Federal i els Estats s’han informat, fins ara, sobre les mesures que respectivament han pres en consideració, relacionades amb la cooperació al desenvolupament, que han estat útils per ambdues parts. Aquesta pràctica s’hauria d’extendre i conceptualment millorar per a arribar a totes les classes de polítiques de cooperació al desenvolupament realitzades per la Unió Europea, el Govern Federal d’Alemanya i els seus Estats Federats.
Els Estats estan d’acord en l’objectiu d’intensificar l’intercanvi d’informació de projectes importants al desenvolupament. Els Primers Ministres dels Estats Federats donen la benvinguda a la intenció del Govern Federal de crear un sistema de difusió d’informació centralitzat al Ministeri Federal de Cooperació Internacional amb l’objectiu d’intercanviar informació sobre els projectes i les polítiques de desenvolupament del Govern Federal i dels Estats Federats. Els Primers Ministres declaren el seu desig de participar en aquest sistema mutu d’intercanvi d’informació.
Els Primers Ministres demanen al Govern Federal que els mantingui informats de les noves mesures i dels canvis en les estratègies de les seves polítiques de cooperació al desenvolupament, les seves institucions actives en l’àmbit de la cooperació, així com les de les principals organitzacions internacionals.
Un cas particular: la cooperació al desenvolupament de l’Estat Federat de la Baixa Saxònia (Niedersachsen):
La cooperació al desenvolupament de l’Estat Federat de la Baixa Saxònia s’implementa en dos nivells: les activitats que es duen a terme a l’exterior, i les activitats domèstiques a l’interior, on es posa molt d’èmfasi a l’aplicació del Pla de l’Agenda 21 ratificat el 1992 a la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible celebrada a Rio de Janeiro (Brasil).
La primera actuació de l’Estat de la Baixa Saxònia en la seva cooperació internacional es produeix en els seus agermanaments amb Xina i Sudáfrica. Aquestes relacions especials es basen en declaracions conjuntes dels governs respectius. Les experiències de cooperació en aquest nivell es produeixen la majoria de les vegades en el camp de la cooperació administrativa i l’educació.
L’agermanament amb Anhui es produeix en gran part a partir del contacte entre universitats i, en el nivell nacional, degut a la bona relació amb l’administració central.
A Sudàfrica, la Baixa Saxònia hi ha estat relacionada gràcies al seu agermanament amb la Província d’Eastern Cap des de finals de 1995. En col.laboració amb el Govern Federal Alemany, les contraparts locals recullen suport i assessoria. L’assistència rebuda cobreix un gran marc d’activitats incloïnt l’agricultura (per exemple, medicina veterinària i formació de petits grangers) i l’educació (per exemple, la formació d’equips administratius, intercanvi entre escoles i universitats). El Govern de la Baixa Saxònia promociona un número elevat de projectes socials destinats a incrementar les oportunitats dels col.lectius menys afavorits de la societat sudafricana, com poden ser el de joves i dones de raça negra.
Un capítol especial mereix el suport a les àrees geogràfiques que es troben en un conflicte armat o que han patit una catàstrofe natural.
El Govern de la Baixa Saxònia va recolzar el Kosovo i Turquia amb ajuda humanitària l’any 1999. També el Govern Estatal està involucrat en les crisis posteriors a la guerra entre Etiopia i Eritrea enviant un gran cargament d’ajuda mèdica a Eritrea durant l’any 2000. Conjuntament amb altres Estats Federats d’Alemanya, la Baixa saxònia s’ha preocupat especialment per l’estat dels refugiats del Sàhara Occidental als quals s’han enviat tones d’aliments i d’altres recursos de necessitat bàsica.
Com hem dit abans, la Baixa Saxònia dóna molta importància a l’aplicació del Pla d’Acció de l’Agenda 21. Durant molt de temps ha estat un objectiu principal de la cooperació saxona promoure la implicació de tots els sectors de la seva societat civil en activitats de cooperació. És per això que el Govern de la Baixa Saxònia recolza el treball intern de l’Associació d’ONG per al Desenvolupament de la Baixa Saxònia (VEN). Aquesta associació està essent finançada en part per la Cancelleria de l’Estat amb l’objectiu de promoure petits projectes educatius arribant a la suma de 5.0000 DM, a la vegada que des de la Chancillería també es recolzen altres petites iniciatives que ajuden a crear xarxa a nivell d’organitzacions socials de base dins de l’Estat. Les ONGs saxones, d’altra banda també són beneficiades per una lotería especial creada per a potenciar projectes medioambientals i de cooperació al desenvolupament (BINGO). Posant novament èmfasi en l’aplicació de l’Agenda 21 des de Saxònia es potencia la participació ciutadana tant en el seu territori com en les seves actuacions a l’exterior. L’Agenda 21 ajuda a descentralitzar la cooperació internacional, donant un significat addicional a aquesta dimensió davant del fenomen de la globalització. Igualment organitzada per VEN el passat any es va recolzar una campanya a favor del Comerç Just, parcialment financiada per la Unió Europea, que a la vegada va ajudar a contribuir en les tasques d’implementació d’aquesta tan esmentada Agenda 214.
Annex 1: Cooperació al Desenvolupament dels Estats Federats d' Alemanya
LAND 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 1962-2000
Baden-Württemberg 48.802 41.910 42.022 40.466 39.694 34.923 39.352 31.473 20.338 31.841
Bayern 12.520 12.887 16.987 16.022 12.457 21.299 17.613 10.428 17.202 11.122
Berlin 10.286 10.839 12.709 11.523 15.547 12.628 17.740 15.131 15.984 11.395
Brandenburg ------- ------- 1.158 1.276 266 967 686 1.036 1.175 897
Bremen 2.915 2.459 2.288 2.758 4.110 3.623 2.709 2.235 2.336 2.617
Hamburg 9.146 10.153 10.960 10.890 10.490 9.689 9.427 9.222 9.928 10.106
Hessen 7.421 10.676 6.707 9.056 7.053 8.878 5.074 4.040 4.834 4.518
Mecklenburg-Vorpommern ------ ------- ------- 116 392 330 272 202 267 880
Niedersachsen 10.897 10.136 11.350 8.885 4.353 4.025 3.821 5.293 5.293 1.531
Nordhein-Westfalen 31.211 31.207 58.747 34.236 33.666 34.313 28.855 38.893 28.676 32.960
Rheinland-Pfalz 7.545 6.236 5.891 4.374 7.144 5.584 3.879 4.448 3.474 3.624
Saarland 646 650 650 277 434 401 390 201 147 146
Sachsen ------- 202 1.227 4.339 3.074 2.791 896 758 2.728 896
Sachsen-Anhalt 101 ------- 272 440 623 421 498 448 384 508
Scheleswig-Holstein 1.950 1.159 1.159 2.149 1.931 2.295 2.395 2.317 2.057 1.967
Thüringen ------- ------- 298 554 354 647 772 688 479 140
Font: Bundesministerium für wirtschaftliche Zusammenarbeit und Entwicklung (BMZ)
Pàgines Web recomanades:
Bundesministerium für wirtschaftliche Zusammenarbeit und Entwicklung (BMZ)
Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional
http://www.bmz.de
Gesellschaft für technische Zusammenarbeit (GTZ)
Societat per la Cooperació Tècnica
http://www.gtz.de
Kreditanstalt für Wiederaufbau (KfW)
Banc Alemany per al Desenvolupament
http://www.kfw.de
Deutsches Entwicklungsdienst (DED)
Servei Alemany de Cooperació
http://www.ded.de
Centrum fúr internationale Migration und Entwicklung (CIM)
Centre Internacional per a la Migració i el Desenvolupament
http://www.cimonline.de
Deutsche Institut für Entwicklungspolitik (DIE)
Institut Alemany de Política al Desenvolupament
http://www.die-gdi.de
Deutsche Stiftung für internationale Entwicklung (DSE)
Fundació Alemanya per al Desenvolupament Internacional
http://www.dse.de
Deutsches Akademisches Austauschdienst (DAAD)
Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic
http://www.daad.de
Evangelischer Entwicklungsdienst (EED)
Servei Evangèlic de Cooperació
http://www.due.org
Carl Duisberg Gesellschaft (CDG)
Societat Carl Duisberg
http://www.cdg.de
Zentrum für Kommunale Entwicklungszusammenarbeit (ZKE)
Centre per a la Cooperació i el Desenvolupament Municipal
http://www.zke.org
Federació Alemanya d'Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (VENRO)
http://www.venro.org
____________________
Notes:
1 Donem les gràcies per l’ajuda i les informacions aportades pel Sr. Heinrich Dehn (Director de l’Àrea de Cooperació amb Centreamèrica i el Carib del Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional); el Sr. Peter Krause (Director de l’Oficina d’Enllaç entre Bund i Ländern de la República Federal Alemanya); la Sra. Sielke Sievers (Directora de l’Àrea de Cooperació de l’Estat de la Baixa Saxònia); i el Sr. Gunther Hilliges (Director de l’Àrea de Cooperació de l’Estat de Bremen i Cap de la Comissió d’Informació i Educació del Comitè Conjunt Bund-Ländern de Cooperació al Desenvolupament)
2 Resolucions que trobem publicades a: “Development Co-operation by the States of Germany”, North South, World University Service (WUS). http://www.wusgermany.de
3 Donem les gràcies especialment per la seva col.laboració a la Directora de l’Àrea de Cooperació de la Cancillera de l’Estat de la Baixa Saxònia, la Sra. Sielke Sievers. Niedersächsische Staatskanzlei; Ref. 405: Entwicklungspolitik, Zusammenarbeit mit Entwicklungsländern; Clemenstrasse 17; D-30169 Hannover.
4 Igualment d’agrair és la col.laboració de la Sra. Aina Villalonga, membre de l’Observatori DESC, que ens ha proporcionat el seu Estudi sobre el Projecte de Cooperació Regional Euro-Àfrica (CREA).
(SETEMBRE 2002)
És la nostra intenció a Catalunya Global donar a conèixer les experiències de cooperació descentralitzada d’algunes de les regions més representatives d’Europa. En el cas alemany, podríem destacar en primera posicio la cooperació de l’Estat de Baden-Württemberg, al qui anomen “motor d’Europa” per la seva capacitat industrial i riquesa; Bremen, com a “Ciutat-Estat”, participa intensament de les activitats del programa “towns and development” i concentra la seva cooperació al desenvolupament en els països africans, liderant també una campanya interestatal dins d’Alemanya en defensa dels drets a l’autodeterminació del poble saharaui; Baixa Sàxonia, de la que ens ocupem avui, és original en el punt que utilitza la loteria per obtenir beneficis amb els quals financiar activitats i projectes d’ONGs locals; Hamburg es concentra en un antic agermanament amb el Departament de Leon, a Nicaragua... Entre els nous Estats incorporats a la Federació després de la caiguda del Mur de Berlin, cal destacar, en general, que tenen molts vincles amb països de l’anteriorment anomenat bloc soviètic, cas de l’Estat de Saxònia-Anhalt que seria potser, entre tots, el més significatiu.
Breu introducció a la cooperació alemanya1
El model federal de la República Federal d’Alemanya fa possible que hi existeixi una cooperació descentralitzada dels Estats i dels Ens Locals, que és autònoma i plena de contingut, des de fa ara gairebé quatre dècades. A principis dels anys 60 es creava el Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional (BMZ) a Bonn que avui dia dirigeix la política de cooperació al desenvolupament de la República Federal. Malgrat l’existència d’aquest Ministeri, els Estats realitzen les seves activitats, generalment des de les seves Cancilleries o Departaments de Presidència, a la vegada que s’institucionalitza una Oficina d’Enllaç a Berlin per coordinar la cooperació d’uns i altres, sense que es puguin contradir. Dues vegades a l’any es reuneixen de forma ordinària els representants de la Federació (Bund) i dels Estats (Länder) amb l’objectiu de col.laborar i intercanviar informacions.
A continuació, fem públiques algunes de les Resolucions2 que des dels Estats han fomentat a millorar la coordinació i l’estrategia de la cooperació alemanya en general. Finalment, fem esment a la cooperació de l’Estat de la Baixa Saxònia.
Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de 9 de Juliol de 1998:
1. Els Primers Ministres dels Estats Federats es mostren d’acord en què hi hauria d’haver una millor cooperació i divisió del treball per a aconseguir una ajuda al desenvolupament més ambiciosa sota els actuals requeriments que són cada vegada més exigents, a través de la utilització mútua d’experiències i la concentració eficient de les energies emprades. Els Primers Ministres han pres nota de l’Informe del Grup de Treball dels Estats Federats “Coordinació i Cooperació al Desenvolupament dels Estats de la República Federal d’Alemanya”, del 22 de Juny de 1990.
2. Els Primers Ministres demanen al Govern Federal integrar als Estats en un nivell més alt que l’actual en les fases conceptuals (en l’elaboració d’estratègies geogràfiques i sectorials), en relació a les activitats de cooperacio al desenvolupament amb tercers països, i demanen, a la vegada, promoure la coherència de les polítiques al desenvolupament i de l’economia d’exportacions de tal manera que assegurin l’existència contínua d’un desenvolupament sostenible.
3. Com a resultat de la importància extraordinària de les organitzacions i de les iniciatives no governamentals, els Primers Ministres demanen al Govern Federal i a la Unió Europea recolzar, en concret, la promoció de projectes dirigits per organitzacions i iniciatives no governamentals, a través de mesures complementàries més enllà dels processos de formació de la política al desenvolupament, en les àrees d’informació i educació, que actualment s’estan portant a terme.
Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de l’1 de desembre de 1994 “Procés de seguiment de la Conferència de Rio en l’àmbit de la cooperació internacional”
En una Resolució datada el 28 d’octubre de 1988, els Primers Ministres dels Estats Federats varen fer ènfasi en el seu compromís de fer una contribució específica a solucionar els problemes actuals en la relacio Nord-Sud, i , a la vegada, varen confirmar les seves Resolucions prèvies datades el 3 i 4 de Maig de 1962, i el 26 i 28 d’octubre de 1977. Els Primers Ministres segueixen considerant aquestes Resolucions com una base adequada per continuar amb una bona política de cooperació al desenvolupament que estan realitzant en l’actualitat els propis Estats Federats.
Els Primers Ministres volen posar ènfasi en la importància del procés que va obrir la Conferència de Rio per als Estats Federats de la República Federal d’Alemanya, i que recolzaran positivament aquest procés dins del marc de les seves responsabilitats.
Els Primers Ministres consideren que els resultats de la Conferència de Rio enforteixen la seva posició pròpia, la qual influeix sobre la seva implicació en tots els nivells i el procés de canvi necessari, no només de les contraparts del Sud, sinó també i sobretot, als propis països on es prodeueixen les polítiques de cooperació. Sense la participació creativa de la població, i si els processos necessaris de canvi no són del tot transparents, serà impossible posar en funcionament les polítiques a la pràctica tant al Nord com al Sud.
La Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament ha definit els principals objectius de les futures pautes a seguir en la cooperació al desenvolupament.
En l’anomenada Agenda 21 les prioritats polítiques i les estructures necessàries per actuar han estat especificades.
El procés conjunt de desenvolupament ha acordat a la Conferència de Rio cridar a la població per tal d’ estar preparada per a construir una relació sincera, estreta, apropiada, sostenible, ecològica i socialment adaptada, amb l’objectiu de produir models justos que ajudin a la gent en el futur a viure millor conjuntament en aquest planeta. La cooperació al desenvolupament, per tant, ha de convertir-se en una preocupació transversal de totes les àrees del govern i de l’administració, i aquestes han de treballar constantment per a apropar-se en la implementació de les polítiques públiques.
Els Primers Ministres volen promoure aquest esforç innovador amb les seves millors capacitats i per tant ofereixen la seva contribució al desenvolupament sostenible i socialment just a tot el Món que és Un.
Els Primers Ministres ofereixen la seva cooperació en el procés de seguiment de les conclusions de Rio i esperen que el Govern Federal recolzi, quan li pertoqui, l’esforç necessari per implementar els objectius de Rio en l’àmbit del concret. En particular, els Primers Ministres demanen que el Govern Federal faci el màxim en els seus esforços informatius davant de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (CSD) i involucri activament als Estats Federats, les autoritats locals i els diversos grups de la societat civil, incloses les ONGs, en tot aquest procés.
Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de 2d’octubre de 1988:
1. La cooperació amb els països en vies de desenvolupament ha crescut en importància econòmica, política i cultural.
Malgrat la responsabilitat bàsica del Govern Federal en el camp de les polítiques de cooperació al desenvolupament, els Estats Federats han contribuit de manera destacable en la construcció i millora de les relacions amb els països en vies de desenvolupament a través de les seves múltiples activitats pròpies.
Els Primers Ministres dels Estats Federats consideren les relacions entre països industrials i països en vies de desenvolupament un component esencial d’una bona política de cooperació internacional. Fer més extensa i aprofundir en aquesta política es troba en els objectius d’ambdues parts. Aquesta estratègia, malgrat tot, està enfrontant reptes conceptuals i materials més grans.
Malgrat els essajos a nivell mundial, la situació d’un número creixent de països en vies de desenvolupament ha empitjorat durant els últims anys. Deutes internacionals, dèficits pressupostaris, inflació, pobresa, extensió de la contaminació i falta d’eficàcia governamental són les causes i, a la vegada, els efectes d’aquest procés. L’esquerda entre els països industrials i els que es troben en vies de desenvolupar-se ha augmentat. Els Primers Ministres dels Estats Federats demanen al Govern Federal i a la Unió Europea que formulin, juntament amb els altres països desenvolupats, propostes per a una millora que duri de les seves relacions i que creï unes pautes adequades dirigides a enfortir el procés econòmic i social dels països del Tercer Món.
Dins de les seves competències i possibilitats constitucionals, els Estats Federats estan preparats per a oferir la seva pròpia contribució, en coordinació amb el Govern Federal, amb l’objectiu d’aconseguir una solució als problemes actuals en la relació Nord-Sud. Basats en les seves Resolucions de 3 i 4 de maig de 1962 i de 26 i 28 d’octubre de 1977, els Primers Ministres dels Estats Federats confirmen la seva decisió de continuar cooperant amb els països en vies de desenvolupament.
2. Els Primers Ministres dels Estats Federats creuen que l’actuació dels Estats Federats en la cooperació al desenvolupament hauria de seguir centrant-se en les activitats següents:
- Formar personal especialitzat tant en els països en vies de desenvolupament com a casa nostra;
- Ajudar a través d’enviar personal qualificat;
- Organitzar projectes en els països en vies de desenvolupament;
- Informar i educar en el camp de les polítiques de la cooperació al desenvolupament.
Els Primers Ministres Estatals creuen que aquestes mesures són una contribució vital cap a un desenvolupament autèntic del Tercer Món i cap a la creació d’unes possibilitats molt millors per a la seva participació en el comerç mundial.
Considerant els canvis globals en les condicions econòmiques i socials, els Primers Ministres dels Estats Federats creuen que l’extensió de la cooperació entre Estats Federats i els Països en vies de Desenvolupament és esencial en diversos àmbits:
- Cooperació en l’educació i la formació professional;
- Cooperació científica;
- Investigació universitaria sobre els problemes dels països en vies de desenvolupament;
- Cooperació tècnica en el desenvolupament i transferència de tecnologia apropiada;
- Asistència a la petita i mitjana empresa, indústries i cooperatives;
- Protecció del medi ambient i dels seus recursos naturals;
- Desenvolupament urbà i rural;
- Millorar el rendiment de les administracions i facilitats per a la promoció del desenvolupament econòmic públic;
- Ajudar als serveis de salut;
- Cooperació cultural.
Els Primers Ministres dels Estats Federats són de l’opinió que la cooperació amb els països en vies de desenvolupament han de tenir l’aprovació no només del Govern Federal i dels Estats Federats, sinó també de tota l’opinió pública en general.
Per aquests motius, els Estats Federats donen la benvinguda i recolzen el compromís de les Organitzacions No Governamentals i de les esglésies en el camp de la cooperació al desenvolupament a més de les iniciatives dels municipis i dels ciutadans individualment. Els Primers Ministres dels Estats Federats es prepararan per a una incorporació més gran a les polítiques de cooperació de mesures d’informació i educació, tant dins com fora dels col.legis, per a aprofundir en la consciència i la comprensió dels problemes que pateix el Tercer Món.
3. El Govern Federal i els Estats s’han informat, fins ara, sobre les mesures que respectivament han pres en consideració, relacionades amb la cooperació al desenvolupament, que han estat útils per ambdues parts. Aquesta pràctica s’hauria d’extendre i conceptualment millorar per a arribar a totes les classes de polítiques de cooperació al desenvolupament realitzades per la Unió Europea, el Govern Federal d’Alemanya i els seus Estats Federats.
Els Estats estan d’acord en l’objectiu d’intensificar l’intercanvi d’informació de projectes importants al desenvolupament. Els Primers Ministres dels Estats Federats donen la benvinguda a la intenció del Govern Federal de crear un sistema de difusió d’informació centralitzat al Ministeri Federal de Cooperació Internacional amb l’objectiu d’intercanviar informació sobre els projectes i les polítiques de desenvolupament del Govern Federal i dels Estats Federats. Els Primers Ministres declaren el seu desig de participar en aquest sistema mutu d’intercanvi d’informació.
Els Primers Ministres demanen al Govern Federal que els mantingui informats de les noves mesures i dels canvis en les estratègies de les seves polítiques de cooperació al desenvolupament, les seves institucions actives en l’àmbit de la cooperació, així com les de les principals organitzacions internacionals.
Un cas particular: la cooperació al desenvolupament de l’Estat Federat de la Baixa Saxònia (Niedersachsen):
La cooperació al desenvolupament de l’Estat Federat de la Baixa Saxònia s’implementa en dos nivells: les activitats que es duen a terme a l’exterior, i les activitats domèstiques a l’interior, on es posa molt d’èmfasi a l’aplicació del Pla de l’Agenda 21 ratificat el 1992 a la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible celebrada a Rio de Janeiro (Brasil).
La primera actuació de l’Estat de la Baixa Saxònia en la seva cooperació internacional es produeix en els seus agermanaments amb Xina i Sudáfrica. Aquestes relacions especials es basen en declaracions conjuntes dels governs respectius. Les experiències de cooperació en aquest nivell es produeixen la majoria de les vegades en el camp de la cooperació administrativa i l’educació.
L’agermanament amb Anhui es produeix en gran part a partir del contacte entre universitats i, en el nivell nacional, degut a la bona relació amb l’administració central.
A Sudàfrica, la Baixa Saxònia hi ha estat relacionada gràcies al seu agermanament amb la Província d’Eastern Cap des de finals de 1995. En col.laboració amb el Govern Federal Alemany, les contraparts locals recullen suport i assessoria. L’assistència rebuda cobreix un gran marc d’activitats incloïnt l’agricultura (per exemple, medicina veterinària i formació de petits grangers) i l’educació (per exemple, la formació d’equips administratius, intercanvi entre escoles i universitats). El Govern de la Baixa Saxònia promociona un número elevat de projectes socials destinats a incrementar les oportunitats dels col.lectius menys afavorits de la societat sudafricana, com poden ser el de joves i dones de raça negra.
Un capítol especial mereix el suport a les àrees geogràfiques que es troben en un conflicte armat o que han patit una catàstrofe natural.
El Govern de la Baixa Saxònia va recolzar el Kosovo i Turquia amb ajuda humanitària l’any 1999. També el Govern Estatal està involucrat en les crisis posteriors a la guerra entre Etiopia i Eritrea enviant un gran cargament d’ajuda mèdica a Eritrea durant l’any 2000. Conjuntament amb altres Estats Federats d’Alemanya, la Baixa saxònia s’ha preocupat especialment per l’estat dels refugiats del Sàhara Occidental als quals s’han enviat tones d’aliments i d’altres recursos de necessitat bàsica.
Com hem dit abans, la Baixa Saxònia dóna molta importància a l’aplicació del Pla d’Acció de l’Agenda 21. Durant molt de temps ha estat un objectiu principal de la cooperació saxona promoure la implicació de tots els sectors de la seva societat civil en activitats de cooperació. És per això que el Govern de la Baixa Saxònia recolza el treball intern de l’Associació d’ONG per al Desenvolupament de la Baixa Saxònia (VEN). Aquesta associació està essent finançada en part per la Cancelleria de l’Estat amb l’objectiu de promoure petits projectes educatius arribant a la suma de 5.0000 DM, a la vegada que des de la Chancillería també es recolzen altres petites iniciatives que ajuden a crear xarxa a nivell d’organitzacions socials de base dins de l’Estat. Les ONGs saxones, d’altra banda també són beneficiades per una lotería especial creada per a potenciar projectes medioambientals i de cooperació al desenvolupament (BINGO). Posant novament èmfasi en l’aplicació de l’Agenda 21 des de Saxònia es potencia la participació ciutadana tant en el seu territori com en les seves actuacions a l’exterior. L’Agenda 21 ajuda a descentralitzar la cooperació internacional, donant un significat addicional a aquesta dimensió davant del fenomen de la globalització. Igualment organitzada per VEN el passat any es va recolzar una campanya a favor del Comerç Just, parcialment financiada per la Unió Europea, que a la vegada va ajudar a contribuir en les tasques d’implementació d’aquesta tan esmentada Agenda 214.
Annex 1: Cooperació al Desenvolupament dels Estats Federats d' Alemanya
LAND 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 1962-2000
Baden-Württemberg 48.802 41.910 42.022 40.466 39.694 34.923 39.352 31.473 20.338 31.841
Bayern 12.520 12.887 16.987 16.022 12.457 21.299 17.613 10.428 17.202 11.122
Berlin 10.286 10.839 12.709 11.523 15.547 12.628 17.740 15.131 15.984 11.395
Brandenburg ------- ------- 1.158 1.276 266 967 686 1.036 1.175 897
Bremen 2.915 2.459 2.288 2.758 4.110 3.623 2.709 2.235 2.336 2.617
Hamburg 9.146 10.153 10.960 10.890 10.490 9.689 9.427 9.222 9.928 10.106
Hessen 7.421 10.676 6.707 9.056 7.053 8.878 5.074 4.040 4.834 4.518
Mecklenburg-Vorpommern ------ ------- ------- 116 392 330 272 202 267 880
Niedersachsen 10.897 10.136 11.350 8.885 4.353 4.025 3.821 5.293 5.293 1.531
Nordhein-Westfalen 31.211 31.207 58.747 34.236 33.666 34.313 28.855 38.893 28.676 32.960
Rheinland-Pfalz 7.545 6.236 5.891 4.374 7.144 5.584 3.879 4.448 3.474 3.624
Saarland 646 650 650 277 434 401 390 201 147 146
Sachsen ------- 202 1.227 4.339 3.074 2.791 896 758 2.728 896
Sachsen-Anhalt 101 ------- 272 440 623 421 498 448 384 508
Scheleswig-Holstein 1.950 1.159 1.159 2.149 1.931 2.295 2.395 2.317 2.057 1.967
Thüringen ------- ------- 298 554 354 647 772 688 479 140
Font: Bundesministerium für wirtschaftliche Zusammenarbeit und Entwicklung (BMZ)
Pàgines Web recomanades:
Bundesministerium für wirtschaftliche Zusammenarbeit und Entwicklung (BMZ)
Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional
http://www.bmz.de
Gesellschaft für technische Zusammenarbeit (GTZ)
Societat per la Cooperació Tècnica
http://www.gtz.de
Kreditanstalt für Wiederaufbau (KfW)
Banc Alemany per al Desenvolupament
http://www.kfw.de
Deutsches Entwicklungsdienst (DED)
Servei Alemany de Cooperació
http://www.ded.de
Centrum fúr internationale Migration und Entwicklung (CIM)
Centre Internacional per a la Migració i el Desenvolupament
http://www.cimonline.de
Deutsche Institut für Entwicklungspolitik (DIE)
Institut Alemany de Política al Desenvolupament
http://www.die-gdi.de
Deutsche Stiftung für internationale Entwicklung (DSE)
Fundació Alemanya per al Desenvolupament Internacional
http://www.dse.de
Deutsches Akademisches Austauschdienst (DAAD)
Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic
http://www.daad.de
Evangelischer Entwicklungsdienst (EED)
Servei Evangèlic de Cooperació
http://www.due.org
Carl Duisberg Gesellschaft (CDG)
Societat Carl Duisberg
http://www.cdg.de
Zentrum für Kommunale Entwicklungszusammenarbeit (ZKE)
Centre per a la Cooperació i el Desenvolupament Municipal
http://www.zke.org
Federació Alemanya d'Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (VENRO)
http://www.venro.org
____________________
Notes:
1 Donem les gràcies per l’ajuda i les informacions aportades pel Sr. Heinrich Dehn (Director de l’Àrea de Cooperació amb Centreamèrica i el Carib del Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional); el Sr. Peter Krause (Director de l’Oficina d’Enllaç entre Bund i Ländern de la República Federal Alemanya); la Sra. Sielke Sievers (Directora de l’Àrea de Cooperació de l’Estat de la Baixa Saxònia); i el Sr. Gunther Hilliges (Director de l’Àrea de Cooperació de l’Estat de Bremen i Cap de la Comissió d’Informació i Educació del Comitè Conjunt Bund-Ländern de Cooperació al Desenvolupament)
2 Resolucions que trobem publicades a: “Development Co-operation by the States of Germany”, North South, World University Service (WUS). http://www.wusgermany.de
3 Donem les gràcies especialment per la seva col.laboració a la Directora de l’Àrea de Cooperació de la Cancillera de l’Estat de la Baixa Saxònia, la Sra. Sielke Sievers. Niedersächsische Staatskanzlei; Ref. 405: Entwicklungspolitik, Zusammenarbeit mit Entwicklungsländern; Clemenstrasse 17; D-30169 Hannover.
4 Igualment d’agrair és la col.laboració de la Sra. Aina Villalonga, membre de l’Observatori DESC, que ens ha proporcionat el seu Estudi sobre el Projecte de Cooperació Regional Euro-Àfrica (CREA).
(SETEMBRE 2002)
domingo, 8 de febrero de 2009
OCTUBRE BONITO
Correspondencia con la arquitecta Carmen Daly desde Venezuela
Cuando mi amiga venezolana, la arquitecta Carmen Daly, me visitó en julio, en Barcelona, ya me comentó algo sobre la posibilidad de que se dieran en el futuro continuas manifestaciones, cada vez más bien organizadas, contra el inquilino del poder en su país, Venezuela, que no es otro que el populista Hugo Chávez. Cuando meses más tarde me llegó un correo suyo desesperado entendí que lo que vemos en la televisión a diario puede traducirse en un sufrimiento cotidiano de los protagonistas, y mío mismo en particular, al conocer ahora de primera mano sus sufrimientos. Políticamente no me gustaría ubicar a Carmen, entre otras cosas porque sus palabras, con las que ponía fin a su último mensaje, son por sí mismas, reveladoras: “Chávez no es la causa de todas las protestas y violencia que está viviendo el país; Chávez es la consecuencia de décadas de injusticia social, corrupción política y autoritarismo de apariencia democrática”.
Después de unos días refugiada en casa de mi suegra y de leer algunos correos electrónicos, en el seno de mi familia que nos preguntamos que sucede en nuestro país. No sé por donde comenzar, tal vez por el final.
La Plaza Altamira, a dos calles de mi casa se ha declarado territorio en rebelión, es decir, desobediencia civil, hasta hoy lunes, durante seis días. Se acogen (nos acogemos) al artículo 350 de la Constitución Venezolana cuyo texto no tengo a mano, pero dice algo así como “que el pueblo tiene derecho a la desobediencia civil si considera que su gobierno no cumple con sus responsabilidades.”
Empezó el martes a las 6:00 pm, después de una huelga general de doce horas el lunes; dieciocho oficiales se presentaron en la plaza e indicaron que no se irían hasta que Chávez renunciara o se iniciaran los procesos necesarios para convocar nuevas elecciones. Muchos de estos oficiales tuvieron participación en el colapso público del 10 de abril. Otros muchos, son nuevos oficiales de alto y mediano rango que se han adherido a esta protesta en vista de los abusos de poder de este gobierno. En resumen, nos encontramos con civiles y militares reunidos en protesta pública. Al principio, todos pensábamos que era muy romántico pero que se acabaría pronto; para nuestra sorpresa, no sólo no se ha acabado, sino que el movimiento de protesta se ha transformado en la Asamblea de Ciudadanos más grande que se haya realizado jamás en Venezuela. Yo que escucho “en directo” los mensajes de los que hablan por el micrófono, sin interrupción de propagandas de la tele, puedo certificar que se trata de una “catarsis” pública. Lloran, se quejan, dan mensajes de esperanza; entre ellos, abuelitas, minusválidos, niños; MUCHOS somos los que estamos pidiendo un desenlace final e inequívoco: que Chávez se vaya.
Es por supuesto un deseo muy ambicioso, pero cuando se analiza con un poco de frialdad macroeconómica lo que pasa en Venezuela, vemos que el Estado ya no existe. Ninguna institución pública funciona, los poderes públicos están secuestrados por parte del sector oficialista, el presupuesto gubernamental está tan sobre-dimensionado; que ni siquiera nuestra jugosa renta petrolera lo puede cubrir y la mayor parte del sector privado de economía venezolana está cerrado. La pregunta que nos hacemos todos es “hasta cuando aguantará el Estado antes de llegar a su colapso estrepitoso”; realmente tememos que sea en forma de violencia social.
Para ello, nos preparamos; en el colegio de los niños hemos establecido mecanismos de emergencia y seguridad para evacuar en el caso de que se produzcan saqueos o actos violentos. Realizamos la previsión de comida y agua en cada salón, a partir de organizar redes de comunicación entre los padres. Nuestra vida se mantiene en vilo alrededor de que se produzca una posible emergencia. Ya nos acostumbramos, la despensa está llena de latas de comida y agua. Intentamos que la vida siga lo más normalmente posible.
Lo que sí es cierto es que sé de verdad que cuando Chavéz se vaya, se solucionaran DOS problemas: el secuestro de los poderes públicos y el desorden gubernamental. Nos quedarán: el 70% de la población en situación de pobreza crítica, el renacimiento de los odios entre clases sociales, el Estado colapsado, el presupuesto insuficiente y las empresas privadas cerradas.
Ganaremos algo también, la responsabilidad política de los ciudadanos, la conciencia del trabajo en equipo, la consolidación de los poderes ciudadanos, la responsabilidad sobre el gasto público, que es de todos y no del gobierno de turno, entre otras muchas cosas.
No sé si los grupos políticos tradicionales han aprendido algo, o están a la espera de otra oportunidad para apropiarse de “lo público”. Esperemos aprender la lección, aunque sé que aún nos falta madurez, aunque deseo que no se trate de una madurez con dolor y sangre.
(Caracas, octubre de 2002)
Cuando mi amiga venezolana, la arquitecta Carmen Daly, me visitó en julio, en Barcelona, ya me comentó algo sobre la posibilidad de que se dieran en el futuro continuas manifestaciones, cada vez más bien organizadas, contra el inquilino del poder en su país, Venezuela, que no es otro que el populista Hugo Chávez. Cuando meses más tarde me llegó un correo suyo desesperado entendí que lo que vemos en la televisión a diario puede traducirse en un sufrimiento cotidiano de los protagonistas, y mío mismo en particular, al conocer ahora de primera mano sus sufrimientos. Políticamente no me gustaría ubicar a Carmen, entre otras cosas porque sus palabras, con las que ponía fin a su último mensaje, son por sí mismas, reveladoras: “Chávez no es la causa de todas las protestas y violencia que está viviendo el país; Chávez es la consecuencia de décadas de injusticia social, corrupción política y autoritarismo de apariencia democrática”.
Después de unos días refugiada en casa de mi suegra y de leer algunos correos electrónicos, en el seno de mi familia que nos preguntamos que sucede en nuestro país. No sé por donde comenzar, tal vez por el final.
La Plaza Altamira, a dos calles de mi casa se ha declarado territorio en rebelión, es decir, desobediencia civil, hasta hoy lunes, durante seis días. Se acogen (nos acogemos) al artículo 350 de la Constitución Venezolana cuyo texto no tengo a mano, pero dice algo así como “que el pueblo tiene derecho a la desobediencia civil si considera que su gobierno no cumple con sus responsabilidades.”
Empezó el martes a las 6:00 pm, después de una huelga general de doce horas el lunes; dieciocho oficiales se presentaron en la plaza e indicaron que no se irían hasta que Chávez renunciara o se iniciaran los procesos necesarios para convocar nuevas elecciones. Muchos de estos oficiales tuvieron participación en el colapso público del 10 de abril. Otros muchos, son nuevos oficiales de alto y mediano rango que se han adherido a esta protesta en vista de los abusos de poder de este gobierno. En resumen, nos encontramos con civiles y militares reunidos en protesta pública. Al principio, todos pensábamos que era muy romántico pero que se acabaría pronto; para nuestra sorpresa, no sólo no se ha acabado, sino que el movimiento de protesta se ha transformado en la Asamblea de Ciudadanos más grande que se haya realizado jamás en Venezuela. Yo que escucho “en directo” los mensajes de los que hablan por el micrófono, sin interrupción de propagandas de la tele, puedo certificar que se trata de una “catarsis” pública. Lloran, se quejan, dan mensajes de esperanza; entre ellos, abuelitas, minusválidos, niños; MUCHOS somos los que estamos pidiendo un desenlace final e inequívoco: que Chávez se vaya.
Es por supuesto un deseo muy ambicioso, pero cuando se analiza con un poco de frialdad macroeconómica lo que pasa en Venezuela, vemos que el Estado ya no existe. Ninguna institución pública funciona, los poderes públicos están secuestrados por parte del sector oficialista, el presupuesto gubernamental está tan sobre-dimensionado; que ni siquiera nuestra jugosa renta petrolera lo puede cubrir y la mayor parte del sector privado de economía venezolana está cerrado. La pregunta que nos hacemos todos es “hasta cuando aguantará el Estado antes de llegar a su colapso estrepitoso”; realmente tememos que sea en forma de violencia social.
Para ello, nos preparamos; en el colegio de los niños hemos establecido mecanismos de emergencia y seguridad para evacuar en el caso de que se produzcan saqueos o actos violentos. Realizamos la previsión de comida y agua en cada salón, a partir de organizar redes de comunicación entre los padres. Nuestra vida se mantiene en vilo alrededor de que se produzca una posible emergencia. Ya nos acostumbramos, la despensa está llena de latas de comida y agua. Intentamos que la vida siga lo más normalmente posible.
Lo que sí es cierto es que sé de verdad que cuando Chavéz se vaya, se solucionaran DOS problemas: el secuestro de los poderes públicos y el desorden gubernamental. Nos quedarán: el 70% de la población en situación de pobreza crítica, el renacimiento de los odios entre clases sociales, el Estado colapsado, el presupuesto insuficiente y las empresas privadas cerradas.
Ganaremos algo también, la responsabilidad política de los ciudadanos, la conciencia del trabajo en equipo, la consolidación de los poderes ciudadanos, la responsabilidad sobre el gasto público, que es de todos y no del gobierno de turno, entre otras muchas cosas.
No sé si los grupos políticos tradicionales han aprendido algo, o están a la espera de otra oportunidad para apropiarse de “lo público”. Esperemos aprender la lección, aunque sé que aún nos falta madurez, aunque deseo que no se trate de una madurez con dolor y sangre.
(Caracas, octubre de 2002)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)