SE QUERÍAN, de Vicente Aleixandre

Sant Jordi 2009, 23 d’Abril

Poema que vaig escollir per a la meva intervenció a la Vetllada Literària organitzada per l’Associació Cultural i la Fundación El Sueño de la Campana al Castell de Vilafortuny.

Se querían.
Sufrían por la luz, labios azules en la madrugada,
labios saliendo de la noche dura,
labios partidos, sangre, ¿sangre dónde?

Se querían en un lecho navío, mitad noche, mitad luz.
Se querían como las flores a las espinas hondas,
a esa amorosa gema del amarillo nuevo,
cuando los rostros giran melancólicamente,
giralunas que brillan recibiendo aquel beso.

Se querían de noche, cuando los perros hondos
laten bajo la tierra y los valles se estiran
como lomos arcaicos que se sienten repasados:
caricia, seda, mano, luna que llega y toca.

Se querían de amor entre la madrugada,
entre las duras piedras cerradas de la noche,
duras como los cuerpos helados por las horas,
duras como los besos de diente a diente solo.

Se querían de día, playa que va creciendo,
ondas que por los pies acarician los muslos,
cuerpos que se levantan de la tierra y flotando…

Se querían de día, sobre el mar, bajo el cielo.
Mediodía perfecto, se querían tan íntimos,
mar altísimo y joven, intimidad extensa,
soledad de lo vivo, horizontes remotos
ligados como cuerpos en soledad cantando.

Amando. Se querían como la luna lúcida,
como ese mar redondo que se aplica a ese rostro,
dulce eclipse de agua, mejilla oscurecida,
donde los peces rojos van y vienen sin música.
Día, noche, ponientes, madrugadas, espacios,
ondas nuevas, antiguas, fugitivas, perpetuas,
mar o tierra, navío, lecho, pluma, cristal,
metal, música, labio, silencio, vegetal,
mundo, quietud, su forma. Se querían, sabedlo.

(VICENTE ALEIXANDRE)

VIATGE POLÍTIC A ITÀLIA DEL 2005

Participació en l'Escola de Formació Política del Partito di Democratici di Sinistra (PDS) d'Itàlia a la Toscana

Scuola di formazione politica Enrico Berlinguer
TERZA SESSIONE: l'Europa e la cooperazione internazionale
PERIODO: venerdì 1, sabato 2, domenica 3 luglio 2005
SEDE: Villa Ce.S.I. Impruneta Toscana
PROGRAMMA DEFINITIVO
Venerdi 1 luglio 2005
Pranzo
• Ore 14.30 - 17.30. "I valori della Costituzione Europea: un nuovo scenario internazionale per la Pace e la Democrazia". Incontro con Mauro Zani, eurodeputato Ds.
Cena e serata libera
Sabato 2 luglio 2005
• Ore 9.30 - 12.30 "La cooperazione internazionale allo sviluppo. Il ruolo dell'Italia e dell'Europa". Incontro con Raffaele Salinari, Presidente di Terre des Hommes International e Luciano Carrino, Ministero degli Esteri
Pranzo
• Ore 15.00 - 18.00 "Città solidali. Esperienze di cooperazione decentrata". Interventi di Oliver Klein Bosquet, Città di Cambrils de Mar (Spagna)
Cena e serata libera
Domenica 3 luglio 2005
• Ore 10.00 - 13.00 "Clash of Civilisations?" Diritti Umani e globalizzazione. Incontro con Giuseppe Giliberti docente Università di Urbino
Pranzo
Pomeriggio: ritorno a casa.

(JULIOL DEL 2005)

DESFER

Poema d'Oliver Klein extret del llibre "Viure la Poesia" de Neus Bosquet

He vist tants colors
que gairebé no els puc distingir.
Realment hi ha colors diferents
que plegats pinten el món
d’una mateixa tonalitat.

A la fi sé que no hi ha banderes
i que no existeixen les nacionalitats.
No hi ha bons ni dolents,
ni millors ni pitjors,
només existeix un amor etern
que no entén de fronteres
ni de rivalitats,
només existeixen éssers... inoblidables!

Crec que tan sols ens queda esperar,
sense deixar de caminar
i buscar al mateix temps.
No hi ha cap altre remei:
segurament arribarem a entendre
algun dia que el món és de tots.

(Cambrils, Juny de 2003)

CRESCENDO

Poema d'Oliver Klein extret del Recull "Viu la Poesia" de Neus Bosquet

Trista tarda
de les fulles abandonades al vent,
llevat cel
dels sinistres arbres d’un mateix crepuscle
que neixen de la terra cremada
i remoguda pel temps de no tornar
a créixer somniant en unes roses millors:
que és cendra.
Perquè tot m’engoixa.

(Cambrils, Juny del 2003)

DEDICAT

Poema d'Oliver Klein extret del llibre "Viu la poesia" de Neus Bosquet

Hi ha uns homes que són tan conscients
de fer el ridícul,
que decideixen acceptar de bon gust el seu rol
per ser encara més exageradament ridículs.

La fredor del seu cor els porta a mostrar-se
intolerants
donat l’orgull amb què representen
la seva ridiculesa.

(Cambrils, Juny 2003)

EL BOIG

Poema d'Oliver Klein dins del recull "Viu la poesia" de Neus Bosquet

Jo estic boig,
sofreixo aquesta bogeria
que em fa sentir cada vegada
més lliure,
més feliç
i etern,
com aquella emprempta abandonada
el dia que va començar tot.

(Cambrils, Juny de 2003)

FIRA MARÍTIMA DE LA COSTA DAURDA

Segona Edició de la Fira Marítima a Salou entre el 28 i el 31 de Maig

Cada mes de maig dels propers anys volem que sigui una costum compartida entre els municipis de Cambrils i Salou la reedició de la Fira Marítima de la Costa Daurada.

És per aquest motiu que els Ajuntaments respectius d’aquestes dues ciutats veïnes han estat treballant conjuntament des de fa ja força temps per oferir al territori una mostra del bo i millor de la nostra economia dedicada al mar.

Abans d’arribar a aquesta celebrada entesa, tant Cambrils o Salou, organitzaven esdeveniments firals i festius de temàtica nàutica i marinera en dates molt properes les unes de les altres. Amb l’objectiu de servir millor els interessos generals i seguint criteris d’eficiència, finalment vam decidir aglutinar esforços i batejar amb cava el que ara hom coneix amb el nom de la Fira Marítima de la Costa Daurada.

Amb tot això, s’ha d’agrair la receptivitat i participació de les empreses especialitzades, tant les grans, les petites, com les de complements, així com la complicitat de les Estacions i els Clubs Nàutics de la zona.

Igualment els organismes supramunicipals, com són la Diputació de Tarragona i la mateixa Generalitat de Catalunya, han volgut apostar fort per donar a conèixer un món que tenim a la vora, ens alimenta i ens ajuda a viure, en l’ampli sentit de la paraula, com no pot ser d'una altra manera.

Entre tots hem fet possible, i seguirem fent possible, aprofitar i gaudir aquest valor afegit tan especial que representa VIURE DE CARA AL MAR!

Us convidem, doncs, com a mínim, a tastar-ho. Estem segur de què us enganxarà i repetireu per sempre més.

(Abril 2009)