MIRAVET

Miravet és el meu poble de naixement. Realment la meva mare em va parir a la Clínica Monegal de Tarragona, a l'habitació mateixa on després la Nabila donaria a la llum el meu primer fill, en Nizar, però tota la família va tenir un especial interés per què abans de les 24 hores arribéssim al poble de la Ribera per passar pel Notari i inscriurem al registre local. A partir de llavors al meu DNI i Passaport hi figuren "Lugar de Nacimiento: Miravet (Tarragona)". Als 7 anys, després de l'intent de cop d'Estat de Tejero i del Mundial del Naranjito, me'n vaig anar a viure a Cambrils on ja estiuejava des d'anys enrera ja que els "Bosquet Pujol" vàrem ser dels primers en comprar un apartament a l'Edifici Panoramic de la Urbanització Tarraco. Quan em pregunten d'on sóc, sempre responc que "sóc del Castell de Miravet i de les Platges de Ponent de Cambrils"; sóc, doncs, del riu Ebre que acaba desembocant en la Mar Mediterrània, paisatges ambdós que tant m'inspiren. Miravet és qui em dóna l'oxigen inicial per a la vida; Cambrils qui em fa gran i m'obre les portes a moltes coses noves gràcies al seu Port; el món d'Alemanya, Holanda, Bèlgica, Suècia, Luxemburg, Liechstenstein..., durant els meus viatges estivals amb el meu pare, qui em fa fort i em dóna coneixement del més important a la vida, que és respectar i aprendre. Miravet em va donar, però, la primera lliçó, que és la de saber-se lliure i barrejar-se amb la naturalesa. Me'n recordo molt bé de quan el meu avi em portava a l'escola agafadet de la mà cada matí boiròs d'hivern i després de com sortíem amb els amics directament a jugar per les muntanyes, la pedrera, la barca, les alfareries... amb canyes, cabanes, fils de pescar, fang, pilotes a la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Arenal. Puc recordar el nom de tots els companys de classe (on s'ajuntaven els petits que pertanyien realment a tres cursos en un de sol sota la tutoria de la Gemma, primer, i després de la Sra. Pilar): en Bernabé, en primer lloc; l'Enric, en Rabasó, la Cristina, la Conchita, la Meri... Així doncs vàrem comencar a marxar barrejats, i així ens continuaríem barrejant els mes grans amb els mes petits, també incloent alguns dels que estudiaven a Mora, i seguiria: la Conchita, en Jacob, en José Antonio, l'Alfonso, en Didac, la Judith, la Mapi, en Pep... Una vegada ja vàrem residir a Cambrils jo i la meva mare solets, encara vàrem estar dos o tres anys tornant cada cap de setmana al "poble". Aprofitàvem doncs per omplir el cotxe (primer un Renault 4, després un Chrysler vermell) de tornada el diumenge, de carn, d'embutit, de verdura, de fruita, d'oli, ous... Aquesta és una constant de la meva vida, anar sortint i anar tornant. També anava al poble a passar les vacances de Nadal, Setmana Santa i d'Estiu, i era llavors quan hi arribaven els barcelonins: l'Albert, en Pepo, en Jordi Alonso, l'Alex, en Raul... Tot es podia resumir en una gran felicitat, fins i tot quan ens vàrem vendre la casa i encara anava a passar algunes temporades amb la Maite. Llavors fou quan arribà el que no tenia que haver arribat mai, i va ser durant la celebració de la festa dels quintos de la meva promoció, quan el millor de tots nosaltres, en Bernabé, va caure de la seva moto per "les aixugueres" i es va matar. Amb ell viu, tot el que continua hagués estat diferent i millor, però tots el portem en el record i sabem de què el gaudit fins el moment va ser molt i irrepetible. Aquest fet inesperat, així com la mort dels meus avis, em varen marcar profundament i els dos tenen que veure amb el meu origen, Miravet. "República independent" on les hagi, on tothom campa per on vol i tothom és lliure. Tal com el reducte gal de l'Astèrix i de l'Obèlix, defensat a capa i espasa dels de Roma, que en aquest cas també existeix i és Benissanet. Quan érem una pinya i havia una cosa que ens dèiem i que tenia molt de sentit: "al poble podem no ser amics però quan ens trobem fora ens hem de defensar entre nosaltres", i això passava quan anàvem de festa als pubs i a les discos de la zona quan hi havia baralles i volaven les cadires; això passava quan vàrem organitzar aquell mític equip de fútbol que milità a la Tercera Regional.