DIARI ÍNTIM PERÒ PÚBLIC. En aquest blog vull parlar sobre les coses que observo i em preocupen, perquè les estimo: el temps que són els dies que passen i cal aprofitar; les persones que es creuen amb mi; i, finalment, els països, pobles, indrets, racons... que descobreixo poc a poc. Nascut el 1976, soc Professor de Ciencia Política a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Tambe soc Regidor i Portaveu del Nou Moviment Ciutada (NMC) a l'Ajuntament de Cambrils.
martes, 9 de septiembre de 2008
NEUS PUJOL BLADÉ
La "Sra. Neus", com la coneixien al poble. La dona del "Sr. Mestre", una gran mestressa protectora de la seva casa i de la seva família, d'un gran caràcter, el que la contraposava al seu marit calm i reflexiu. Ella podia ser explosiva però sempre amb el cor a la mà; intuitiva; avançaada al seu temps en les decisions que va saber prendre... El seu marit guanyava el jornal però li donava íntegrament, a excepció del que es podia guardar per cafès i cigarretes, per què ho administrés de la millor manera. Mai he viscut una compenetració tan total en persones tan diferents, i un amor tan gran que, després de la mort del iaio li va fer repetir mil i una vegades que ella ja no volia viure més. Segurament tothom i ella mateixa havia cregut que moriria abans. Filla dels Pujol de Gandesa, Rasquera i Mora la Nova; i filla dels Bladé de Benissanet. Els uns varen tenir forns de pa i pastisseries a les tres poblacions abans esmentades, mentres que el seu avi matern, en Zacarias, havia estat un gran músic de la Banda Municipal. El iaio la va portar a Miravet quan hi començà a exercir de mestre, després d'haver acomplert el servei militar. És allà, a Miravet, on va creixent la família. El seu fill gran, Paquito, va fer-se comerciant i representant de cristall de Bohèmia i joieria per arreu de l'Estat Espanyol; el segon fill, Joan, va fer de maitre a les Canàries i a la Costa Brava, per després fundar el seu propi Restaurant anomenat Los Toneles al Poble Sec de Barcelona; la petita, la Neus, va estudiar durant 13 anys a Saragossa per acabar sent mestra. Això mateix era l'orgull de la Sra. Neus, conjuntament amb els seus nets, la Montse, en Carles, les bessones Esther i Yolanda, el Juan Antonio, i jo mateix, el fill d'alemany, que aconseguia reunir durant tots els Nadals al voltant d'una mateixa taula engalanada. També ella va ajudar a comprar l'apartament de Cambrils i allí hi convidava a les seves germanes estimades, la tieta Sió i la tieta Raquel, les dos residents a Mora la Nova. A Miravet tenia el seu cercle d'amistats amb Dona Ger, la "Comandanta", la Sra. Maria "la polaca", i el mateix passava a Cambrils quan venia a passar les vacances o a ajudar a la meva mare. Jo, efectivament, em vaig criar amb els meus avis fins als 7 anys, mentres la meva mare feia de mestra a la Bisbal de Falset, Bellvei o Flix, per tornar només els caps de setmana. Ells em varen fer gran i em varen aportar la seva proòpia dualitat: educació i sensibilitat per una banda; fortalesa i emprenedoria per una altra. El record de la cara de la meva àvia sempre el porto amb mi i moltes vegades m'ajuda a dormir. Sé que segueix protegint-me allà on sigui. Dos consells sorgits de la seva boca: si algú et pega no deixis de defensar-te; si has de triar agafa sempre el més bo perquè et durarà més.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario