“Los que luchan una vez, son buenos.
Los que lo hacen a menudo, son mejores.
Los que lo hacen toda la vida, son imprescindibles.”
(Berthold Brecht)
“De los más capacitados, según sus capacidades.
A los más necesitados, según sus necesidades.”
(Friedrich Engels)
“¡A los socialistas no se los entierra,
se siembran!”
(Joan Reventós)
Aquest any hem volgut celebrar des de l’Agrupació Local
del Partit dels Socialistes (PSC) de Cambrils els “30 anys
de socialisme democràtic” a la nostra ciutat comptant des
de la mort del General Franco. Realment va resultar un
goig poder reunir el passat 17 de Novembre al Centre Les
Basses, al Barri del Port, a tants companys i companyes,
i fer homenatge a la vegada als nostres 22 Regidors que
han passat pel govern municipal, des dels 3 membres de
l’Agrupació d’Independents d’Esquerres fins als més joves
que vàrem entrar en la darrera legislatura (cinquanta anys
són la diferència existent entre el regidor més avi i el regidor
més jove; el que assegura la vigència inqüestionable del
projecte per molts més anys encara).
Parlem de 30 anys aproximadament de l’embrió del PSC
a Cambrils, tot aprofitant l’energia encetada pel Míting de
la Llibertat, celebrat el 22 de juny de 1976, al Palau Blau-
grana de Barcelona, considerat com el primer gran acte
polític d’inspiració socialista autoritzat després de la mort
del dictador. A partir de llavors, a nivell de tota Catalunya,
es convocà el Congrés Constituent del partit majoritari de
l’esquerra catalana que iniciava la seva nova vida autoor-
ganitzant-se a partir de la suma de diferents tendències i
moviments anteriors (oficial des del 1978 amb la unió del
PSC-Congrès, PSC-Reagrupament, Federació Catalana del
PSOE i antics membres del POUM, PSUC i altres indepen-
dents d’esquerres o grups més minoritaris).
30 anys de PSC a Cambrils que no podem deslligar de
més d’un segle de socialisme al país des de l’arribada de
les idees de Marx a la classe treballadora explotada, Pablo
Iglesias, la II República esperançadora, la Guerra Civil a
la qual ens varen abocar, la lluita per la recuperació de la
democràcia i l’establiment d’un Estat de Benestar homo-
logable al dels països més desenvolupats. Ens proclamem
hereus, sense embuts, d’il•lustres personalitats polítiques
com poden ser en Marcel.lí Domingo (socialista-radical,
ministre amb Azaña, artífex de la construcció del nostre
Port i de sang cambrilenca per part de mare); l’Antoni
Fabra i Ribas (diputat i diplomàtic del PSOE que residí
per un llarg temps a la nostra ciutat, del qual n’he sentit
parlar en moltes ocasions al mestre Josep Salceda); en
Sidonio Pintado (provinent de Valladolid i casat amb la
cambrilenca Maria Riba, massó, sindicalista de l’UGT i
membre d’Izquierda Republicana, tal i com ens explica
en un magnífic reportatge a la Revista Cambrils en Jordi
Moreno); i, tants d’altres, amb noms que també estan
lligats a la nostra ciutat, com és el cas de l’anarquista
Paul.lí Pallàs (que atemptà a Barcelona contra el general
repressor Martínez Campos), o que han compartit lluites
des de molt a prop a les contrades tarragonines, com
poden ser el montblanquí Josep Andreu Abelló o el pagès
vendrellenc Pep Jai.
El PSC de Cambrils sempre ha tingut la vocació de re-
presentar el pal de paller de la política i de la societat
cambrilenca. Des de fa ara gairebé quatre anys liderem
una entesa de forces d’esquerres amb la majoria que
ens proporciona la voluntat dels resultats dels vots dels
cambrilencs. L’ahir i l’avui, el passat, el present i el futur
del socialisme democràtic que defensem, conflueixen més
que mai en l’espai físic i temporal en el qual ens trobem.
Si fem memòria: qui eren alguns d’aquells joves que es
manifestaven al balcó de l’antic Ajuntament i pels carrers
de la Vila, durant els esdeveniments de l’Assemblea de
Catalunya, reclamant l’amnistia dels presos polítics del
franquisme, el restabliment de les llibertats democràti-
ques i un nou Estatut? Es bo saber qui es manifestava,
com és tan bo saber qui no es manifestava o qui gaudia
d’una situació còmoda o privilegiada amb l’antic règim.
D’altra banda: quin altre partit ha estat capaç de portar a
l’Ajuntament més nombre de dones i de joves, sobradament
per davant de les altres forces polítiques?; quin altre partir
ha estat capaç de construir més infraestructures escolars i
sanitàries amb el menys temps possible?; quin altre partit
ha destacat per voler superar un conservadorisme i un
tradicionalisme local que no ens deixarien afrontar, sense
cap mena de dubte, cap horitzó proper amb garanties de
competitivitat i marca de bon fer?; i així seguiríem amb
un llarg etcètera.
Gairebé sempre compta més la proposta i l’avaluació dels
FETS que el malbaratament de les paraules. Això ja ho
diu el nou President de la Generalitat, el Molt Honorable
i Socialista Josep Montilla. Només demanem això: que la
població ens doni la confiança per seguir treballant amb el
sentit i la coherència contrastada, més l’aval de la nostra
història. Volem ser el fil continuador de moltes nissagues,
anhels i esperit de progrés per Cambrils.
(2006)
No hay comentarios:
Publicar un comentario