Contribució al programa del PSC per la campanya autonòmica del 2003
Des de “Solidaris”, “Pacifistes” i “Drets Humans” X Maragall volem realitzar una reflexió en veu alta sobre els temes que ens preocupen específicament, i els compromisos que ens agradaria que assolís en Pasqual Maragall des del futur govern de la Generalitat de Catalunya:
Bloc de Relacions Internacionals
1) Crítica al nou ordre polític internacional que se’ns està imposant centrat en determinats interessos nacionals i geoestratègics, a més de les falses promeses de seguretat. Cal reivindicar el diàleg, la democràcia, la solidaritat internacional i la justícia social com els instruments útils per aconseguir una pau i una seguretat duraderes. Cal saber que les guerres, en les quals les principals víctimes són les persones més dèbils, estan atiades en la majoria dels casos pels interessos econòmics particulars, la manipulació perversa de la religió i la defensa radical dels trets identitaris, juntament amb la militarització dels Estats i el rearmament de la societat;
2) Defensa d’un sistema econòmic internacional alternatiu basat en un desenvolupament sostenible i en una direcció democràtica dels processos de mundialització per evitar que aquesta es produeixi donant l’esquena els pobles i les persones, amb conseqüències imprevisibles per a les properes generacions;
3) Afirmació de la necessitat de recuperar la confiança amb la legalitat internacional, a partir de la reforma de les principals institucions internacionals (Consell de Seguretat de Nacions Unides, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç i Banc Mundial), així com de l’acompliment dels principals tractats internacionals, com poden ser el Protocol Mediambiental de Kioto, el Tractac Bal.lístic ABM, el Tractat contra les Mines Antipersonals i els diferents tractats de no-proliferació nuclear;
4) Recolzament a noves propostes per assolir un altre tipus de globalització com poden ser: el Tribunal Penal Internacional i altres mesures a favor de millorar la governabilitat mundial; la Taxa Tobin com a mesura de pedagogia a la manca de regulació internacional sobre les llibertats dels capitals financers especulatius; les noves fórmules de comerç just; la creació de l’Organització Mundial del Medi Ambient i del Tribunal Penal de Delictes Ecològics; i, finalment, l’impuls dels pressupostos participatius;
5) Manifest a favor de l’aprofundiment democràtic que suposa el diàleg amb els moviments socials que es manifesten arreu del món, expressant la voluntat de reconèixer la societat civil organitzada i la política institucional com dues potes complementàries per a la transformació de les societats;
Bloc d’Unió Europea i presència exterior de Catalunya
6) Necessitat de què la Unió Europea i els seus Estats-Membres adoptin un discurs comú en els afers de Política Exterior i Seguretat, recuperant un lideratge polític encaminat a enfortir les vies polítiques i diplomàtiques, a la vegada que recolzant la idea d’una Europa unida dins d’un marc de consens polític, social, cultural i per la pau, a escala internacional;
7) Reivindicació del Procés de Barcelona amb l’objectiu de poder impulsar les relacions euromediterrànies i enfortir el diàleg polític i cultural, el desenvolupament compartit i el coneixement mutu, entre les societats de les dues conques de la ribera mediterrània;
8) Catalunya ha de poder ser present als diferents Consells de Ministres de la Unió Europea en les matèries on posseeixi competències exclusives o compartides. Igualment, i després d’arribar a un pacte de tipus federalista dins de l’Estat Espanyol, Catalunya ha d’expressar i defensar la seva voluntat de ser present als organismes de Nacions Unides que cregui convenient començant per la Unesco, així com ha de poder signar tractats que la vinculin internacionalment;
9) Catalunya ha de poder tenir en un futur proper una presència pròpia a l’exterior que vagi més enllà d’unes oficines destinades al seu lobby empresarial i de contractació de mà d’obra en origen. Catalunya ha de ser present a Europa i a tot el món tenint en compte les vessants cultural, empresarial i solidària de la seva projecció exterior sense prioritzar-ne l’una sobre l’altra. Catalunya ha de saber escollir els indrets d’aquesta presència i coordinar-se amb la resta de representacions de l’Estat Espanyol a l’estranger. Una experiència que cal utilitzar com a referent és la de les Ambaixades per la Democràcia Local (ADL) que va liderar en el seu moment l’Ajuntament de Barcelona;
Bloc de Cooperació Internacional al Desenvolupament
10) Cal repensar el sentit de la cooperació internacional al desenvolupament tot cercant una independència real dels interessos comercials propis. L’ajuda al desenvolupament no es pot desvincular d’un treball paral.lel per un comerç internacional just, respectuós amb els drets humans i que afavoreixi un medi ambient sostenible. Per assolir els objectius esmentats caldrà un treball tant en les societats desenvolupades com en les societats menys afavorides;
11) Com a principals iniciatives a recolzar en els països en vies de desenvolupament podem esmentar: el foment de la sobirania alimentària (respecte a la liberalització dels mercats mundials en l’àmbit agrícola i ecològic); el foment de la creació de micro-empreses i la seva promoció en l’àmbit català; creació d’un certificat de producte ètic o solidari (tot aprofitant l’experiència del cafè just); l’enfortiment del paper de la dona en els processos productius, tant a nivell d’indústria manofacturera com a nivell de producció primària; i, finalment, el foment de projectes d’abast global adreçats a potenciar el desenvolupament econòmic mundial de forma endògena i no depenent;
12) Per assolir una cooperació al desenvolupament més efectiva i eficient s’haurien de recolzar més decisivament iniciatives als mateixos països d’origen d’aquestes polítiques, en el nostre cas, Catalunya: foment de la cooperació catalana amb els països objectivament més necessitats segons l’Índex de Desenvolupament Humà, i manteniment de la cooperació amb països amb els quals ens uneixen vincles històrics, cas dels països de la Mediterrània o els d’Amèrica Llatina; incentiu fiscal per les empreses catalanes que respectin els Codis de Conducta establerts per la Unió Europea i les Nacions Unides; foment de les auditories ètiques a les mateixes empreses catalanes; anàlisi del respecte als drets humans realitzat per les contraparts (Informe Alerta); garantia de respecte a la legislació internacional en matèria de comerç i tràfic de mercaderies (acompliment dels embargaments sancionats per les Nacions Unides); i, finalment, recolzament a tots els processos de sensibilització de la societat catalana envers els temes vinculats a la cooperació internacional al desenvolupament;
13) Incrementar de manera progressiva i planificada els recursos econòmics que Catalunya aporta a la cooperació internacional al desenvolupament fins a assolir en els propers anys el 0’7% del pressupost ordinari de la Generalitat de Catalunya;
14) Posicionament a favor de la condonació del deute extern que actualment pateixen molts països en vies de desenvolupament, i que trobant-se inmersos en difícils processos democràtics n’impedeixen un grau superior de desenvolupament;
Bloc de de cultura de pau, resolució de conflictes i drets humans
15) Donar continuïtat als continguts del Fòrum de les Cultures 2004, tot promovent Barcelona com a capital de la resolució de conflictes, el diàleg entre cultures i religions. Les conclusions del Fòrum haurien de ser un referent necessari per l’elaboració de les polítiques de projecció exterior del govern de Catalunya. El següent esglaó dins de l’aposta per un país obert i solidari amb el món ha de passar per la creació d’un Centre Internacional per a la Resolució de Conflictes, el qual pogués tenir la capacitat d’organitzar conferències de pau i trobades entre parts bel.ligerants d’arreu del món amb l’objectiu d’arribar a una resolució pacífica de les seves controvèrsies;
16) Incorporació de la cultura de pau com a matèria curricular en tots els centres educatius. Aquesta nova assignatura hauria de reforçar-se igualment amb mesures que poguessin incidir sobre l’educació en valors i la sensibilització dels alumnes vers els problemes que compartim tots els ciutadans del planeta, cas de la pobresa i el no acompliment de les resolucions que obliguen a respectar els drets econòmics, socials i culturals de qualsevol ésser humà (també els dels inmigrants);
(Barcelona, 22 de Maig de 2003)
jueves, 6 de agosto de 2009
martes, 4 de agosto de 2009
CUBA: ¿HACIA DÓNDE?
Primera Setmana Intercultural de la URV a Tarragona
Primera Setmana Intercultural
(5 – 10 Maig 2008)
Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona
“Cinema, Diàspora i Reivindicació”
Ibero-Amèrica
Cuba-Espanya
Dilluns, 5 de Maig
Presentació de Llibre / Antiga Audiència
Cuba: ¿hacia dónde?
A càrrec de Cristina Xalma i Oliver Klein-Bosquet
Oliver Klein-Bosquet
Professor de l’Àrea de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Té un Diplomat en Estudis Cubans i Especialista en Relacions Internacionals.
Entitats patrocinadores:
Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV)
Fundación Bancaja
Primera Setmana Intercultural
(5 – 10 Maig 2008)
Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona
“Cinema, Diàspora i Reivindicació”
Ibero-Amèrica
Cuba-Espanya
Dilluns, 5 de Maig
Presentació de Llibre / Antiga Audiència
Cuba: ¿hacia dónde?
A càrrec de Cristina Xalma i Oliver Klein-Bosquet
Oliver Klein-Bosquet
Professor de l’Àrea de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Té un Diplomat en Estudis Cubans i Especialista en Relacions Internacionals.
Entitats patrocinadores:
Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV)
Fundación Bancaja
lunes, 3 de agosto de 2009
ACTE SOBRE EL FSM DE PORTO ALEGRE A LA SEU DE CpC
Per més informació consultar la pàgina web de CpC: http://www.pelcanvi.org
Ciutadans pel Canvi (CpC) va organitzar el passat dimarts 4 de març a la seu de les Rambles de Barcelona una conferència amb el títol Porto Alegre 2003: l'experiència del Fòrum Social Mundial (FSM), en la que hi intervingueren Oliver Klein Bosquet i Pere Almeda, delegats de CpC en la tercera edició del FSM, i en la que assistiren unes trenta persones que omplien la sala.
Oliver Klein Bosquet va fer una introducció sobre l’origen del FSM, parlant de com sorgiren els moviments a finals de la dècada passada com a resposta a les polítiques del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que, inspirades en el Consens de Washington, han imposat en els darrers anys els anomenats plans d’ajust estructural i promogut el fallit Acord Multilateral d’Inversions (AMI). Sota l’impuls de Le Monde Diplomatique, el seu Club d’Amics, i la plataforma Attac, va ser possible l’organització d’una contracimera anual en les mateixes dates en què es reuneixen tradicionalment els homes més poderosos del planeta al Fòrum de Davos. Batejat com a Fòrum Social Mundial l’esdeveniment no és organitzat casualment a Porto Alegre, la capital de l’Estat brasiler de Rio Grande do Sul, governada pel Partit dels Treballadors i impulsora d’un pressupost participatiu exemplar en els diferents intents mundials de promoció de la democràcia ciutadana directa.
Per la seva banda, Pere Almeda va explicar que el FSM s’ha convertit en un actor rellevant en l’escenari internacional, on ha esdevingut un referent global ineludible que fa de contrapoder al pensament neolliberal i a les institucions que el representen. Va afegir que el FSM proposa un diàleg basat en els paradigmes de la radicalitat democràtica, en els que la ciutadania i la societat civil són els protagonistes, i on a partir de la seva interacció i mobilització, ja sigui en el carrer, en xarxa o a través de múltiples expressions, impulsa una agenda internacional alternativa. La tercera edició del FSM s’ha caracteritzat per un discurs positiu que presenta un llistat extens de mesures i de reivindicacions que comencen a ser poc negociables, davant les desigualtats i abusos d’un capitalisme que és insostenible des del punt de vista ecològic i humà.
En les dues intervencions dels Delegats de Ciutadans pel Canvi va quedar de manifest que el FSM ha esdevingut un catalitzador de noves formes d’acció política que han ampliat el discurs del pensament d’esquerres i l’han dotat d’una major dosis de legitimació. Tanmateix, també es va parlar que el FSM d’enguany va estar marcat per la situació pre-bèl•lica que pateix el món i que convertí aquest encontre en una denúncia massiva d’un sistema estructural violent, on la força militar s’utilitza per controlar els pobles i els recursos estratègics com el petroli. Del FSM va sortí la convocatòria de la mobilització mundial més important de la historia del passat dia 15 de febrer. L’altre fet que caracteritzà el FSM fou la victòria de Lula i del PT a la presidència de Brasil i que tal com van afirmar els participants, contagià a l’esdeveniment de l’entusiasme i l’esperança per fer realitat els processos de canvi i transformació que necessita Amèrica Llatina.
Al Butlletí n.36 Ciutadans pel Canvi es pot llegir una entrevista extensa sobre l’experiència viscuda a Porto Alegre per Oliver Klein Bosquet i Pere Almeda (http://www.pelcanvi.org).
(Barcelona, 06/03/03)
Ciutadans pel Canvi (CpC) va organitzar el passat dimarts 4 de març a la seu de les Rambles de Barcelona una conferència amb el títol Porto Alegre 2003: l'experiència del Fòrum Social Mundial (FSM), en la que hi intervingueren Oliver Klein Bosquet i Pere Almeda, delegats de CpC en la tercera edició del FSM, i en la que assistiren unes trenta persones que omplien la sala.
Oliver Klein Bosquet va fer una introducció sobre l’origen del FSM, parlant de com sorgiren els moviments a finals de la dècada passada com a resposta a les polítiques del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que, inspirades en el Consens de Washington, han imposat en els darrers anys els anomenats plans d’ajust estructural i promogut el fallit Acord Multilateral d’Inversions (AMI). Sota l’impuls de Le Monde Diplomatique, el seu Club d’Amics, i la plataforma Attac, va ser possible l’organització d’una contracimera anual en les mateixes dates en què es reuneixen tradicionalment els homes més poderosos del planeta al Fòrum de Davos. Batejat com a Fòrum Social Mundial l’esdeveniment no és organitzat casualment a Porto Alegre, la capital de l’Estat brasiler de Rio Grande do Sul, governada pel Partit dels Treballadors i impulsora d’un pressupost participatiu exemplar en els diferents intents mundials de promoció de la democràcia ciutadana directa.
Per la seva banda, Pere Almeda va explicar que el FSM s’ha convertit en un actor rellevant en l’escenari internacional, on ha esdevingut un referent global ineludible que fa de contrapoder al pensament neolliberal i a les institucions que el representen. Va afegir que el FSM proposa un diàleg basat en els paradigmes de la radicalitat democràtica, en els que la ciutadania i la societat civil són els protagonistes, i on a partir de la seva interacció i mobilització, ja sigui en el carrer, en xarxa o a través de múltiples expressions, impulsa una agenda internacional alternativa. La tercera edició del FSM s’ha caracteritzat per un discurs positiu que presenta un llistat extens de mesures i de reivindicacions que comencen a ser poc negociables, davant les desigualtats i abusos d’un capitalisme que és insostenible des del punt de vista ecològic i humà.
En les dues intervencions dels Delegats de Ciutadans pel Canvi va quedar de manifest que el FSM ha esdevingut un catalitzador de noves formes d’acció política que han ampliat el discurs del pensament d’esquerres i l’han dotat d’una major dosis de legitimació. Tanmateix, també es va parlar que el FSM d’enguany va estar marcat per la situació pre-bèl•lica que pateix el món i que convertí aquest encontre en una denúncia massiva d’un sistema estructural violent, on la força militar s’utilitza per controlar els pobles i els recursos estratègics com el petroli. Del FSM va sortí la convocatòria de la mobilització mundial més important de la historia del passat dia 15 de febrer. L’altre fet que caracteritzà el FSM fou la victòria de Lula i del PT a la presidència de Brasil i que tal com van afirmar els participants, contagià a l’esdeveniment de l’entusiasme i l’esperança per fer realitat els processos de canvi i transformació que necessita Amèrica Llatina.
Al Butlletí n.36 Ciutadans pel Canvi es pot llegir una entrevista extensa sobre l’experiència viscuda a Porto Alegre per Oliver Klein Bosquet i Pere Almeda (http://www.pelcanvi.org).
(Barcelona, 06/03/03)
domingo, 2 de agosto de 2009
PENSAMENTS D’AGOST DEL 2009
Benvolguts amics, benvolguts companys:
Una vegada més parlaré dels països, el temps que ens ha tocat viure i les persones que som tots nosaltres. Novament procuraré en unes breus ratlles explicar-vos com observo l’estat del món des del meu punt de vista de socialista convençut. Ho faré des de les tres cantonades de la meva perspectiva: dins del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, l’Organització Mundial del Comerç, la Unió Europea i l’Organització de Nacions Unides, hi treballa gent excel.lent que es troba en el parany de no poder fer més en la seva lluita per superar la injustícia social que predomina arreu degut al lligam capitalista irrenunciable per aquells qui dominen el sistema; les empreses multinacionals, així com es va inventar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), al mateix temps que multipliquen els seus beneficis, dediquen una ínfima quantitat monetària a la seva responsabilitat social corporativa que també ha estat institucionalitzada; finalment, la ciutadania, en general, no creu en la sinceritat de la seva classe política (ni en l’associacionisme, ni en el sindicalisme...) perquè hi ha hagut evidentment un distanciament i una incapacitat absoluta per explicar els motius del canvi actual. Així van decidir que fos els nostres pares i nosaltres segurament ho hem aprovat. Què podem fer doncs i quin sentit ens queda per seguir defensar l’ideari socialista? Ens toca, sens dubte, ser selectius amb allò amb el qual encara podem ser revolucionaris avui a casa nostra, per exemple amb el medi ambient i la participació ciutadana. Hem d’afavorir un radicalisme democràtic més profund i unes polítiques públiques adequades al segle XXI però sense caure en l’error de dretanitzar-nos donat que el final de la història encara no ha arribat, hem de saber reconduir el rumb de l’economia pensant en un sòl món i lluitar contra el discurs únic dels interessats, a la vegada que defensarem valors com la pau i l’aliança de civilitzacions. Els nostres referents no poden ser ni Hayek, ni Fukujama, ni Huntignton, ni Bush, ni Blair, ni Aznar, ni Sarkozy, ni Berlusconi... Aconseguir això ja es fer la revolució en l’indret més immediat que habitem. La moral cívica i l’ètica solidària és el que sempre ens identificarà per sobre de neoliberals i nacionalistes. Nosaltres som capaços de pensar globalment defensant l’interés comú, cosa que els ‘nostres rivals polítics’ desconeixen.
Cambrils, 2 d’Agost de 2009.
Una vegada més parlaré dels països, el temps que ens ha tocat viure i les persones que som tots nosaltres. Novament procuraré en unes breus ratlles explicar-vos com observo l’estat del món des del meu punt de vista de socialista convençut. Ho faré des de les tres cantonades de la meva perspectiva: dins del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, l’Organització Mundial del Comerç, la Unió Europea i l’Organització de Nacions Unides, hi treballa gent excel.lent que es troba en el parany de no poder fer més en la seva lluita per superar la injustícia social que predomina arreu degut al lligam capitalista irrenunciable per aquells qui dominen el sistema; les empreses multinacionals, així com es va inventar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), al mateix temps que multipliquen els seus beneficis, dediquen una ínfima quantitat monetària a la seva responsabilitat social corporativa que també ha estat institucionalitzada; finalment, la ciutadania, en general, no creu en la sinceritat de la seva classe política (ni en l’associacionisme, ni en el sindicalisme...) perquè hi ha hagut evidentment un distanciament i una incapacitat absoluta per explicar els motius del canvi actual. Així van decidir que fos els nostres pares i nosaltres segurament ho hem aprovat. Què podem fer doncs i quin sentit ens queda per seguir defensar l’ideari socialista? Ens toca, sens dubte, ser selectius amb allò amb el qual encara podem ser revolucionaris avui a casa nostra, per exemple amb el medi ambient i la participació ciutadana. Hem d’afavorir un radicalisme democràtic més profund i unes polítiques públiques adequades al segle XXI però sense caure en l’error de dretanitzar-nos donat que el final de la història encara no ha arribat, hem de saber reconduir el rumb de l’economia pensant en un sòl món i lluitar contra el discurs únic dels interessats, a la vegada que defensarem valors com la pau i l’aliança de civilitzacions. Els nostres referents no poden ser ni Hayek, ni Fukujama, ni Huntignton, ni Bush, ni Blair, ni Aznar, ni Sarkozy, ni Berlusconi... Aconseguir això ja es fer la revolució en l’indret més immediat que habitem. La moral cívica i l’ètica solidària és el que sempre ens identificarà per sobre de neoliberals i nacionalistes. Nosaltres som capaços de pensar globalment defensant l’interés comú, cosa que els ‘nostres rivals polítics’ desconeixen.
Cambrils, 2 d’Agost de 2009.
jueves, 30 de julio de 2009
ELECCIONS MUNICIPALS DEL 27 de MAIG de 2007
Ràdio Cambrils: El PSC a Cambrils va ser el guanyador ahir de les eleccions municipals amb 3.461 vots
La PLIC és la segona força més votada, augmentant un regidor respecte fa 4 anys. Convergència i Unió i Esquerra Republicana mantenien el nombre de regidors en tres i un respectivament. En canvi, el Partit Popular i Iniciativa han baixat resultats i han perdut una regidoria. Els populars es queden ara amb dos regidors mentre que els eco-socialistes en tenen un. La candidatura de Ciutadans no ha obtingut representació política en el futur ajuntament.
El PSC millorava resultats i ampliava el seu nombre de regidories fins a 9, cosa que confirma a l’alcaldia a Robert Benaiges. En aquests moments, el PSC té la clau per a formar govern a l’Ajuntament de Cambrils i el futur alcalde, Robert Benaiges, assegura que avui es reunirà amb totes les forces polítiques de l’Ajuntament de Cambrils per fer un intercanvi d’intencions i veure de quina manera es pot constituir el nou govern. Benaiges ha destacat la bona sintonia que ha existit durant aquests quatre anys amb els altres partits que han format el govern, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds i ha apuntat la possibilitat de tornar a comptar amb ells.
A Robert Benaiges l’acompanyaran Joan Mas Nolla, Ana López Vazquez, Dani Pallejà Pozo, i Oliver Klein Bosquet , que repetiran. D’altra banda, la resta de regidors del PSC que entren a formar part del Govern per primera vegada seran Laura Forcadell Blasco, Ana Peláez Ramírez, Maricel Llavería Casas i Iolanda Quílez Castan. En total el PSC ha obtingut 3461 vots, 349 vots més que fa quatre anys.
La segona força més votada ha estat la Plataforma Independent Cambrilenca, que ha augmentat un regidor respecte fa quatre anys. Xavier Martí Rom , Laura Mellau Bueno , Salvador Franch Olivé i Mar Roca són els quatre regidors que entren a l’Ajuntament. La PLIC va aconseguir 1572 vots, 334 vots més que en les anteriors eleccions. Xavier Martí assegurava que "els resultats aconseguits havien estat fruit de l’esforç fet tant durant aquests quatre anys com durant la campanya".
Convergència i Unió aconseguia ahir mantenir tres regidors, amb una llista renovada i cares noves que entraran a formar part del govern. Mercè Dalmau Mallafré, Lluïsa Rom Sala i Jesús Nogués Alegret són els nous regidors, després d’haver assolit un total de 1325 vots.
Mercè Dalmau assegurava estar "contents al mantenir el nombre de regidors tot i que hi ha hagut menys participació en aquestes eleccions".
El Partit Popular a Cambrils va aconseguir ahir 1152 vots, 285 menys que fa quatre anys i això els ha fet perdre una regidoria. Els seus dos regidors són Carme Cros Brull i Francesc Garriga Colom. Carme Cros felicitava el PSC i lamentava no haver aconseguit els resultats desitjats.
Esquerra Republicana de Catalunya, també amb dos regidors, manté resultats respecte les anteriors eleccions del 2003. Joan Recasens i Jordi Savall repeteixen doncs com a regidors a l’Ajuntament. Joan Recasens estava "content de mantenir el nombre de regidors", tot i que "lamentava haver-se quedat a només una vintena de vots per assolir la tercera regidoria".
Una de les formacions que també ha perdut regidors ha estat Iniciativa Catalunya Verds. Ramon Garcia Mateos deixa de ser regidor arran dels 190 vots menys que han obtingut. Salvador Matas Borrut serà el regidor de ICV a l’Ajuntament. Ell assegurava estar "desil•lusionat".
Finalment Ciutadans, que es presentaven per primera vegada a unes eleccions municipals, no aconseguien cap regidor a Cambrils. La formació local, amb Pedro Altés de cap de llista, va obtenir 417 vots, quedant-se a 71 vots d’aconseguir un regidor. Altés valorava positivament la incursió en la política al municipi.
Recordem que 19.928 persones a Cambrils estaven cridades a les urnes. Cambrils va comptar amb 10 col•legis electorals i 26 taules. Els col•legis electorals eren el centre Cultural i Ocuopacional, el Centre Alba, l’IES Cambrils, el Centre Cívic Nou Cambrils, el centre Cívic les Basses, el Cinema Rambla, el CEIP Cambrils, el local número 26 del Carrer Colom, l’Escola d’Hoteleria i Turisme i el CEIP Guillem Fortuny. Aquest últim precisament va ser on més gent va votar. Concretament van ser 1836 persones, mentre que el que menys votants va tenir va ser l’ubicat al local número 26 del carrer Colom amb 462 persones.
La PLIC és la segona força més votada, augmentant un regidor respecte fa 4 anys. Convergència i Unió i Esquerra Republicana mantenien el nombre de regidors en tres i un respectivament. En canvi, el Partit Popular i Iniciativa han baixat resultats i han perdut una regidoria. Els populars es queden ara amb dos regidors mentre que els eco-socialistes en tenen un. La candidatura de Ciutadans no ha obtingut representació política en el futur ajuntament.
El PSC millorava resultats i ampliava el seu nombre de regidories fins a 9, cosa que confirma a l’alcaldia a Robert Benaiges. En aquests moments, el PSC té la clau per a formar govern a l’Ajuntament de Cambrils i el futur alcalde, Robert Benaiges, assegura que avui es reunirà amb totes les forces polítiques de l’Ajuntament de Cambrils per fer un intercanvi d’intencions i veure de quina manera es pot constituir el nou govern. Benaiges ha destacat la bona sintonia que ha existit durant aquests quatre anys amb els altres partits que han format el govern, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds i ha apuntat la possibilitat de tornar a comptar amb ells.
A Robert Benaiges l’acompanyaran Joan Mas Nolla, Ana López Vazquez, Dani Pallejà Pozo, i Oliver Klein Bosquet , que repetiran. D’altra banda, la resta de regidors del PSC que entren a formar part del Govern per primera vegada seran Laura Forcadell Blasco, Ana Peláez Ramírez, Maricel Llavería Casas i Iolanda Quílez Castan. En total el PSC ha obtingut 3461 vots, 349 vots més que fa quatre anys.
La segona força més votada ha estat la Plataforma Independent Cambrilenca, que ha augmentat un regidor respecte fa quatre anys. Xavier Martí Rom , Laura Mellau Bueno , Salvador Franch Olivé i Mar Roca són els quatre regidors que entren a l’Ajuntament. La PLIC va aconseguir 1572 vots, 334 vots més que en les anteriors eleccions. Xavier Martí assegurava que "els resultats aconseguits havien estat fruit de l’esforç fet tant durant aquests quatre anys com durant la campanya".
Convergència i Unió aconseguia ahir mantenir tres regidors, amb una llista renovada i cares noves que entraran a formar part del govern. Mercè Dalmau Mallafré, Lluïsa Rom Sala i Jesús Nogués Alegret són els nous regidors, després d’haver assolit un total de 1325 vots.
Mercè Dalmau assegurava estar "contents al mantenir el nombre de regidors tot i que hi ha hagut menys participació en aquestes eleccions".
El Partit Popular a Cambrils va aconseguir ahir 1152 vots, 285 menys que fa quatre anys i això els ha fet perdre una regidoria. Els seus dos regidors són Carme Cros Brull i Francesc Garriga Colom. Carme Cros felicitava el PSC i lamentava no haver aconseguit els resultats desitjats.
Esquerra Republicana de Catalunya, també amb dos regidors, manté resultats respecte les anteriors eleccions del 2003. Joan Recasens i Jordi Savall repeteixen doncs com a regidors a l’Ajuntament. Joan Recasens estava "content de mantenir el nombre de regidors", tot i que "lamentava haver-se quedat a només una vintena de vots per assolir la tercera regidoria".
Una de les formacions que també ha perdut regidors ha estat Iniciativa Catalunya Verds. Ramon Garcia Mateos deixa de ser regidor arran dels 190 vots menys que han obtingut. Salvador Matas Borrut serà el regidor de ICV a l’Ajuntament. Ell assegurava estar "desil•lusionat".
Finalment Ciutadans, que es presentaven per primera vegada a unes eleccions municipals, no aconseguien cap regidor a Cambrils. La formació local, amb Pedro Altés de cap de llista, va obtenir 417 vots, quedant-se a 71 vots d’aconseguir un regidor. Altés valorava positivament la incursió en la política al municipi.
Recordem que 19.928 persones a Cambrils estaven cridades a les urnes. Cambrils va comptar amb 10 col•legis electorals i 26 taules. Els col•legis electorals eren el centre Cultural i Ocuopacional, el Centre Alba, l’IES Cambrils, el Centre Cívic Nou Cambrils, el centre Cívic les Basses, el Cinema Rambla, el CEIP Cambrils, el local número 26 del Carrer Colom, l’Escola d’Hoteleria i Turisme i el CEIP Guillem Fortuny. Aquest últim precisament va ser on més gent va votar. Concretament van ser 1836 persones, mentre que el que menys votants va tenir va ser l’ubicat al local número 26 del carrer Colom amb 462 persones.
lunes, 27 de julio de 2009
"DEDICADA AL PUEBLO PALESTINO"
TODO OSCURO; TODO NEGRO; TODO MUERTE; TODO MIEDO.
EL SOL TRISTE ESTÁ; SE TIÑÓ DE LUTO POR SU AMIGO EL MAR.
AQUÍ YA NO CRECEN LAS PLANTAS.
Los animales mueren, los pájaros ya no cantan. Los niños no saben jugar, van al colegio para aprender a matar. Nada es lo que parece: el malo reza, la muerte crece. El fuego hiela, el hielo quema. Un Dios que invita a matar no puede ser un Dios de verdad. Los campos sembrados de muertos, de cuerpos y caras cubiertas, para ocultar los horrores del desierto marcados en sus párpados yertos. Sólo los disparos rompen el silencio que los hombres oyen callados en espera del momento. ¿Y luego, qué? Luego ya nada (yo agoté cualquier esperanza). Nada, nada, nada, deshelará jamás la tierra helada. No sirven canciones, ni huelgas de camiones, no sirven parlamentos para hacer vivir a muertos.
¡NO SIRVEN PARLAMENTOS PARA HACER VIVIR A MUERTOS!
(AAMOU AMINE, Abril del 2002)
EL SOL TRISTE ESTÁ; SE TIÑÓ DE LUTO POR SU AMIGO EL MAR.
AQUÍ YA NO CRECEN LAS PLANTAS.
Los animales mueren, los pájaros ya no cantan. Los niños no saben jugar, van al colegio para aprender a matar. Nada es lo que parece: el malo reza, la muerte crece. El fuego hiela, el hielo quema. Un Dios que invita a matar no puede ser un Dios de verdad. Los campos sembrados de muertos, de cuerpos y caras cubiertas, para ocultar los horrores del desierto marcados en sus párpados yertos. Sólo los disparos rompen el silencio que los hombres oyen callados en espera del momento. ¿Y luego, qué? Luego ya nada (yo agoté cualquier esperanza). Nada, nada, nada, deshelará jamás la tierra helada. No sirven canciones, ni huelgas de camiones, no sirven parlamentos para hacer vivir a muertos.
¡NO SIRVEN PARLAMENTOS PARA HACER VIVIR A MUERTOS!
(AAMOU AMINE, Abril del 2002)
domingo, 26 de julio de 2009
LA INMIGRACIÓN IRREGULAR SUBSAHARIANA A TRAVÉS DE MARRUECOS Y HACIA LA UNIÓN EUROPEA
Acto de Presentación del Estudio del Programa de Migraciones Internacionales de la Organitzación Internacional del Trabajo. Organización a cargo de la Fundación Paulino Torras Doménech, Universitat Internacional de Catalunya e Instituto Europeo del Mediterráneo.
Presentación
La Fundación Paulino Torras Doménech, fundada en 1970, tiene como objeto realizar obras de carácter benéfico-social entre las que destaca la protección de los inmigrantes.
La Organización Internacional del Trabajo (OIT) es una organización intergubernamental de ámbito universal que procura fomentar la justicia social y los derechos humanos y laborales internacionalmente reconocidos. Fue creada en 1919, y es el único resultado importante que aún perdura del Tratado de Versalles, el cual dio origen a la Sociedad de Naciones; en 1946 se convirtió en el primer organismo especializado de las Naciones Unidas. Realiza su actividad a través de tres órganos principales (Conferencia Internacional del Trabajo, Consejo de Administración y Oficina Internacional del Trabajo), todos los cuales se atienen a la característica singular de la Organización: su estructura tripartita (dado que en ella participan gobiernos, empleadores y trabajadores). La OIT presenta vínculos muy estrechos con el fenómeno creciente de la inmigración. A tal efecto, en el seno de la OIT y dependiendo del departamento de Protección Social existe una división encargada de Migraciones Internacionales (MIGRANT).
La Universidad Internacional de Catalunya es una institución privada sin ánimo de lucro, promovida por la Fundación Catalana Familiar y reconocida por el Parlamento de Catalunya; su ideario se fundamenta en los criterios inspiradores del humanismo cristiano, basados en la doctrina de la Iglesia católica.
El Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMed) es un consorcio participado por la Generalitat de catalunya, el Ministerio de Asuntos Exteriores español y el Ayuntamiento de Barcelona, con el objetivo de promover las relaciones y los intercambios entre las sociedades mediterráneas.
Contenido
La población extranjera en España se ha multiplicado por cuatro durante los últimos diez años. Esta circunstancia no es exclusiva de España por más que, a diferencia de otros estados europeos, la inmigración se presente como un fenómeno nuevo delante del cual conviene articular un discurso político y unas soluciones jurídicas nuevas que no se sostendrán en cierta manera sobre las bases ni de una filosofía ni de una experiencia social sobre el tema. En este contexto procede realizar una triple actividad: 1) diagnosticar la situación; 2) examinar las soluciones adoptadas por otros Estados y propuestas por las organizaciones internacionales que desarrollan su actividad en este ámbito y 3) tratar la cuestión a propósito de supuestos concretos de forma que las soluciones que lleguen a proponerse no resulten excesivamente abstractas.
Estos tres elementos son presentes en el Estudio sobre la inmigración irregular subsahariana a través y hacia Marruecos, publicado por la Organización Internacional del Trabajo (OIT), organización intergubernamental universal integrada en el sistema de Naciones Unidas. La OIT ha confiado a su colaboradora, la Fundación Paulino Torras Doménech, la presentación en español de este Informe, para la cual también han participado la Universidad Internacional de Catalunya y el Instituto Europeo del Mediterráneo. Lucile Barros (jueza francesa) i Mehdi Lahlou (economista marroquí) han dirigido el equipo de investigación que ha realizado el Informe. Claire Escoffier (antropóloga francesa), Pablo Pumares (demógrafo español) y Paolo Ruspini (politólogo italiano), integran, con los dos directores (que también han colaborado en la redacción del Informe), este equipo caracterizado por dos elementos: interdisciplinariedad (cinco profesiones diferentes) e internacionalidad (cuatro nacionalidades diferentes), que han contribuido a enriquecer los métodos y las perspectivas de análisis.
El Informe incorpora una encuesta sobre el terreno y numerosos datos estadísticos. En lo que se refiere a España, el análisis permite destacar al menos dos aspectos singulares: primero, que las magnitudes de la población inmigrante son, incluso en términos porcentuales, muy reducidas. Y, segundo, que la inmigración subsahariana procede de diversos Estados, en una tendencia que no ha hecho más que agravarse en los últimos tiempos. Desde la perspectiva española, el informe resulta útil por otro motivo: examina las vías jurídicas seguidas por Italia y por la Unión Europea para encarar la cuestión de la inmigración irregular. No hay duda de que el estudio de los casos es de gran interés para España.
Hace falta mencionar, finalmente, que este análisis se realiza en relación a un supuesto concreto, claramente definido: el fenómeno de la inmigración subsahariana a través y hacia Marruecos, no podrá entenderse en su complejidad hasta que no se comprenda que el Reino de Marruecos, como Estado, debe hacer frente a problemas similares a los de España como país fronterizo, teniendo mucho en cuenta lo que ocurre en Argelia o Libia, por citar sólo dos ejemplos.
Manuel Abella, Jefe del Programa de Migraciones Internacionales de la OIT, elaboró un breve resumen de las conclusiones extraídas a partir de la lectura del Informe, y Manuel Pérez Gómez, Director General de extranjería e Inmigración del Ministerio Español de Interior, realizó las palabras de clausura.
(Barcelona, 19 de noviembre de 2002)
Presentación
La Fundación Paulino Torras Doménech, fundada en 1970, tiene como objeto realizar obras de carácter benéfico-social entre las que destaca la protección de los inmigrantes.
La Organización Internacional del Trabajo (OIT) es una organización intergubernamental de ámbito universal que procura fomentar la justicia social y los derechos humanos y laborales internacionalmente reconocidos. Fue creada en 1919, y es el único resultado importante que aún perdura del Tratado de Versalles, el cual dio origen a la Sociedad de Naciones; en 1946 se convirtió en el primer organismo especializado de las Naciones Unidas. Realiza su actividad a través de tres órganos principales (Conferencia Internacional del Trabajo, Consejo de Administración y Oficina Internacional del Trabajo), todos los cuales se atienen a la característica singular de la Organización: su estructura tripartita (dado que en ella participan gobiernos, empleadores y trabajadores). La OIT presenta vínculos muy estrechos con el fenómeno creciente de la inmigración. A tal efecto, en el seno de la OIT y dependiendo del departamento de Protección Social existe una división encargada de Migraciones Internacionales (MIGRANT).
La Universidad Internacional de Catalunya es una institución privada sin ánimo de lucro, promovida por la Fundación Catalana Familiar y reconocida por el Parlamento de Catalunya; su ideario se fundamenta en los criterios inspiradores del humanismo cristiano, basados en la doctrina de la Iglesia católica.
El Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMed) es un consorcio participado por la Generalitat de catalunya, el Ministerio de Asuntos Exteriores español y el Ayuntamiento de Barcelona, con el objetivo de promover las relaciones y los intercambios entre las sociedades mediterráneas.
Contenido
La población extranjera en España se ha multiplicado por cuatro durante los últimos diez años. Esta circunstancia no es exclusiva de España por más que, a diferencia de otros estados europeos, la inmigración se presente como un fenómeno nuevo delante del cual conviene articular un discurso político y unas soluciones jurídicas nuevas que no se sostendrán en cierta manera sobre las bases ni de una filosofía ni de una experiencia social sobre el tema. En este contexto procede realizar una triple actividad: 1) diagnosticar la situación; 2) examinar las soluciones adoptadas por otros Estados y propuestas por las organizaciones internacionales que desarrollan su actividad en este ámbito y 3) tratar la cuestión a propósito de supuestos concretos de forma que las soluciones que lleguen a proponerse no resulten excesivamente abstractas.
Estos tres elementos son presentes en el Estudio sobre la inmigración irregular subsahariana a través y hacia Marruecos, publicado por la Organización Internacional del Trabajo (OIT), organización intergubernamental universal integrada en el sistema de Naciones Unidas. La OIT ha confiado a su colaboradora, la Fundación Paulino Torras Doménech, la presentación en español de este Informe, para la cual también han participado la Universidad Internacional de Catalunya y el Instituto Europeo del Mediterráneo. Lucile Barros (jueza francesa) i Mehdi Lahlou (economista marroquí) han dirigido el equipo de investigación que ha realizado el Informe. Claire Escoffier (antropóloga francesa), Pablo Pumares (demógrafo español) y Paolo Ruspini (politólogo italiano), integran, con los dos directores (que también han colaborado en la redacción del Informe), este equipo caracterizado por dos elementos: interdisciplinariedad (cinco profesiones diferentes) e internacionalidad (cuatro nacionalidades diferentes), que han contribuido a enriquecer los métodos y las perspectivas de análisis.
El Informe incorpora una encuesta sobre el terreno y numerosos datos estadísticos. En lo que se refiere a España, el análisis permite destacar al menos dos aspectos singulares: primero, que las magnitudes de la población inmigrante son, incluso en términos porcentuales, muy reducidas. Y, segundo, que la inmigración subsahariana procede de diversos Estados, en una tendencia que no ha hecho más que agravarse en los últimos tiempos. Desde la perspectiva española, el informe resulta útil por otro motivo: examina las vías jurídicas seguidas por Italia y por la Unión Europea para encarar la cuestión de la inmigración irregular. No hay duda de que el estudio de los casos es de gran interés para España.
Hace falta mencionar, finalmente, que este análisis se realiza en relación a un supuesto concreto, claramente definido: el fenómeno de la inmigración subsahariana a través y hacia Marruecos, no podrá entenderse en su complejidad hasta que no se comprenda que el Reino de Marruecos, como Estado, debe hacer frente a problemas similares a los de España como país fronterizo, teniendo mucho en cuenta lo que ocurre en Argelia o Libia, por citar sólo dos ejemplos.
Manuel Abella, Jefe del Programa de Migraciones Internacionales de la OIT, elaboró un breve resumen de las conclusiones extraídas a partir de la lectura del Informe, y Manuel Pérez Gómez, Director General de extranjería e Inmigración del Ministerio Español de Interior, realizó las palabras de clausura.
(Barcelona, 19 de noviembre de 2002)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)