La CPD 2000 de l'Estat Espanyol
En els darrers 30 anys, la posició d’Espanya en l’escena internacional ha canviat radicalment: el 1979 Espanya encara era considerat pel Banc Mundial com un país en vies de desenvolupament, potencial beneficiari d’ajuda exterior; en l’actualitat, el mateix país elabora programes de cooperació internacional arreu del món, es troba present en els principals organismes multilaterals, contribueix a l’ajuda de la Unió Europea i participa activament en les tasques del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i per al Desenvolupament Econòmic (OCDE).
El que va fer primer Espanya va ser contribuir i augmentar significativament els recursos assignats a la majoria d’agències que integren el Sistema de Nacions Unides, les mateixes que formen la xarxa més important d’organismes multilaterals no financers amb competències en tasques de cooperació al desenvolupament. Al mateix temps, Espanya completà la seva presència dins dels organismes financers de caràcter multilateral com poden ser el Banc Mundial, l’Associació Internacional de Desenvolupament (IDA) i els diferents bancs regionals de desenvolupament.
Amb la seva integració a la Unió Europea, el 1986, Espanya va ampliar molt notablement el seu marc d’actuació internacional, participant activament de tots els organismes comunitaris responsables de la cooperació al desenvolupament. En concret, a partir de la seva adhesió, Espanya contribueix al pressupost comunitari amb un 6’39%; i participa, des del 1989, en les successives aportacions al Fons Europeu de Desenvolupament (FED) amb unes quotes del 6’66% al IV FED, del 5’89% al VII FED i del 5’84% al VIII FED.
Com a fita més destacable que representa el canvi viscut a Espanya en les últimes dècades hem d’esmentar la seva presència, des de 1991, al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, que és la instància encarregada de fixar els criteris i avaluar l’implementació de la política d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països donants.
Organització de la cooperació oficial espanyola
El 1976 es crea el Fons Espanyol d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), amb el que s’institucionalitzen els crèdits computables com AOD. Per a l’estudi i proposta del crèdits FAD, es crea una Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (CIFAD), la presidència de la qual correspon al Secretari Estat de Comerç. El 1989, amb la creació de la Companyia Espanyola de Finançament al Desenvolupament (COFIDES), institució especialitzada en el recolzament a la inversió de l’empresa espanyola en països en desenvolupament, queda ampliat el marc de la cooperació financera.
A nivell intern, el 1985, integrada dins del Ministeri d’Afers Estrangers, es crea la instància política responsable de la direcció, programació, control i avaluació de la política espanyola de cooperació al desenvolupament: la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI). Aquesta és el màxim òrgan polític especialitzat en cooperació al desenvolupament. Addicionalment, i amb funcions de coordinació de l’activitat de tots els Ministeris implicats en la cooperació, es crea, el 1986, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional (CICI), que és l’encarregada d’elaborar el Pla Anual de Cooperació Internacional (PACI), principal instrument, fins a l’actualitat, de previsió pressupostària en matèria de cooperació.
Per a l’any 2002, tenim aprovat pel Consell de Ministres, el 8 de febrer del mateix any, el següent PACI. Aquest Pla Anual queda emmarcat dins del Pla Director de la Cooperació Espanyola previst per al període 2001-2004 aprovat pel Consell de Ministres el 24 de novembre del 2004.
El sistema institucional espanyol de cooperació al desenvolupament dóna un salt qualitatiu amb la creació, el 1988, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), dependent de la SECIPI, com a institució executora de la política d’ajuda bilateral de caràcter no reemborsable. L’AECI es configura com la institució responsable de la definició i gestió de programes i projectes al desenvolupament, restant integrada per diversos instituts especialitzats en àmbits regionals com són l’Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI); l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab (ICMA); i l’Institut de Cooperació per al Desenvolupament (ICD); els dos últims dels quals, després de la reforma de 1994 han quedat integrats a l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en desenvolupament (ICMAMPD).
A banda de la seu central, l’AECI ha creat en els últims anys una àmplia xarxa d’Oficines Tècniques de Cooperació (OTC) als països amb cooperació prioritària espanyola. Paral.lelament a la creació de l’AECI, el 1988, es crea l’Oficina de Planificació i Evaluació (OPE), amb la missió d’assistir tècnicament la SECIPI en les tasques de programació, seguiment i avaluació de l’ajuda.
Finalment, el 1995, es crea el Consell de Cooperació al Desenvolupament (CCD), una instància consultiva en la qual participen els principals agents de la cooperació espanyola (diferents nivells administratius, ONGD i empreses, entre d’altres), instància amb la que fins avui en dia queda complert el marc institucional espanyol de l’ajuda al desenvolupament.
Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE)
El Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers actualment es divideix en tres Secretaries d’Estat:
a) Secretaria d’Estat d’Afers Europeus
b) Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors
c) Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI)
El Secretari d’Estat de Cooperació Internacional és a la vegada President de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Iberoamèrica des del primer instant ha estat un objectiu clau dins de la cooperació i la política exterior espanyola.
El model espanyol opta per una agència executora dels projectes de cooperació que depèn de la SECIPI, a la vegada part del Ministeri d’Afers Estrangers. Des del punt de vista del finançament, l’AECI també te vincles directes amb el Ministeri d’Economia, fet que queda demostrat amb l’existència d’òrgans de participació conjunta com poden ser el Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional i la Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament.
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
Mitjançant el Real Decret 3424/2000, de 15 de desembre, va ser aprovat l’Estatut de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). La Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, configurà l’AECI, adscrita al Ministeri d’Afers Estrangers, a través de la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI), com a òrgan de gestió de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament i determina que, en quant a la seva organització, finalitat, funcions i competències, restarà d’acord amb les màximes del seu Estatut.
L’AECI es concentra en quatre gran àrees de treball com són:
a) Cooperació Multilateral i Horitzontal
b) Ajuda Humanitària i d’Emergència
c) Cooperació amb Iberoamèrica
d) Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental
Per a la seva actuació geogràfica, l’AECI compta actualment amb dos instituts que es corresponen amb les dues Direccions Generals de Cooperació amb Àfrica, Àsia, Europa Central i Oriental, i Iberoamèrica: l’Institut de Cooperació amb Iberoamèrica (que es subdivideix en les Sudireccions de Mèxic, Amèrica Central i Carib; Amèrica del Sud i Afers Institucionals i Culturals); i l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en Desenvolupament (que es subdivideix en les Subdireccions de Països Àrabs i Mediterranis; Àfrica; i Europa Oriental i Àsia).
Quant a grans programes i projectes de l’AECI en l’actualitat podem destacar:
1) Programa “Cinema espanyol per a l’exterior”;
2) Programa “Azahar” (per al desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient i la conservació dels recursos naturals a la Mediterrània);
3) Programa “Araucaria” (per a la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible a Iberoamèrica);
4) Programa “Igualtat Dones i Homes” (que correspon a una altra prioritat horitzontal de l’actuació de l’Agència com són les qüestions de gènere);
5) Programa “Indígenes” (centrat a Amèrica Llatina);
6) Programa “Microcrèdits” (amb la creació d’un Fons per a la Concessió de Microcrèdits).
Dins de les estratègies d’intervenció de l’AECI, amb un enfoc transversal que influeix sobre totes les seves polítiques, tenim la lluita contra la pobresa; la sostenibilitat medioambiental; i, la igualtat entre dones i homes.
Dins dels sectors prioritaris d’aquestes estratègies d’intervenció podem esmentar:
1) La cobertura de necessitats socials bàsiques;
2) La inversió en l’ésser humà;
3) El desenvolupament de les infrastructures i la promoció del teixit econòmic;
4) La defensa del medi ambient;
5) La participació social, el desenvolupament institucional i el bon govern;
6) La prevenció de conflictes i la consolidació de la pau.
Els instruments per a dur a terme aquestes intervencions poden ser:
a) projectes, programes i cooperació tècnica;
b) ajuda alimentària;
c) ajuda humanitària;
d) crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament;
e) condonació i reconversió del deute extern;
f) programació de cofinançament d’ONGD;
g) sensibilització, educació i investigació sobre desenvolupament.
Durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea es va produir, el 22 de gener del 2002, la Compareixença de Miguel Ángel Cortés, Secretari d’Estat de Cooperació Internacional, davant la Comissió de Cooperació del Parlament Europeu, fent públiques les prioritats d’actuació europees en matèria de cooperació.
Regularment el Secretari d’Estat de Cooperació Internacional també realitza compareixences davant la Comissió Permanent No Legislativa de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.
Confederació Espanyola de Fons de Cooperació i Solidaritat
Els Fons de Cooperació són organismes no lucratius on es reuneixen Ajuntaments i altres institucions públiques i privades amb els objectius de contribuir al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució i la gestió d’un fons econòmic, que possibiliti una cooperació descentralitzada i que promogui un desenvolupament sostenible.
Els Fons que existeixen a l’Estat Espanyol tenen molt a veure en el seu origen amb les reivindicacions a favor del 0’7% del pressupost de les administracions públiques en benefici de la cooperació amb els països menys afavorits, i la vinculació del poder municipal amb la solidaritat internacional. Actualment associats existeixen el Fons Català (1986), el Fons Valencià (1992), el Fons Mallorquí (1993), el Fons Menorquí (1993), i l’Euskal Fondoa (1996).
Confederació Espanyola d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (CONGDE)
La CONGDE fou creada per set entitats fundadores amb l’objectiu de crear un òrgan de coordinació de les organitzacions no governamentals que treballaven en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament, educació per al desenvolupament i sensibilització. En l’actualitat l’integren més de cent socis i la majoria de coordinadores autonòmiques d’ONGD. Existeixen ONGD que estan presents a les coordinadores autonòmiques que no estan federades directament a la coordinadora central. En conjunt, la CONGDE i les diferents federacions autonòmiques mobilitzen a més de 250 organitzacions.
La CONGDE és per totes les ONGD que en són membres un punt de trobada, debat i reflexió on compartir inquietuds i plantejar propostes. Des de la CONGDE es dóna a conèixer el treball de les associacions no governamentals, des de la Coordinadora s’insta al govern i a les administracions públiques espanyoles, però també a altres institucions europees i internacionals, per a que prenguin mesures en l’ordre coemrcial, econòmic i financer que respectin i tinguin en compte els interessos dels països del Sud. La CONGDE també és un lloc des del qual es pot construir un diàleg interessant amb altres sectors socials organitzats com poden ser els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials o nous moviments socials, amb l’objectiu d’implicar-los cada vegada més en l’ajut al desenvolupament.
Banc normatiu
Plan Director de la Cooperación Española 2001-2004
Ley 23/98, de 7 de julio, de Cooperación Internacional al Desarrollo
Real Decreto 281/2001, de 19 de marzo, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 3424/2000, de 15 de diciembre, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Española de Cooperación Internacional
Decreto 23/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización de la Comisión Interministerial de Cooperación Internacional
Decreto 22/2000, de14 de enero, por el que se regula la composición, competencias, organización y funciones de la Comisión Interterritorial de Cooperación para el Desarrollo
Decreto 21/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 810/1999, por el que se crea la Comisión Interministerial para coordinar planes de ayuda humanitaria en el exterior
jueves, 4 de marzo de 2010
miércoles, 3 de marzo de 2010
XARXA PER A LA COOPERACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA
Alguns ajuntaments tarragonins s'adhereixen a la Declaració per una Xarxa de municipis per la cooperació
Tarragona, 03/03/2010.- A la trobada de dilluns 1 de març al campus Catalunya s'hi han compromès vuit ajuntaments, i han participat el rector de la URV Francesc Xavier Grau i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. És una iniciativa impulsada pel Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària.
Al rector l'ha acompanyat el vicerector de Relacions Externes, Santiago J. Castellà . La reunió representa un pas més en la difusió d'aquesta iniciativa, oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A més de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde i la regidora Pilar Pérez, han assistit el de Tarragona, representat pels regidors Pau Pérez i Sandra Coloma, i el de Cambrils, representat per l'alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein. L'Ajuntament de Mont-roig del Camp també en formarà part i a la reunió ha assistit el seu alcalde Fran Morancho i el regidor Miquel Anguera. L'Ajuntament d'El Morell també s'ha adherit a la Declaració, representat per Cristina Figueres, responsable del Centre de Dia. També el de Salou, a través de la consellera Ana Narbona, i s'hi ha adherit també el d'Alcover.
La Declaració de Tarragona, amb el títol Cap a una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, diu íntegrament: "L’escala local és, sens dubte, l’àmbit territorial idoni, per la proximitat amb la ciutadania, per adreçar-se a la societat civil i sol•licitar el suport a aquelles iniciatives socials més urgents així com per sensibilitzar el conjunt de la població de la realitat dels desequilibris de desenvolupament d’arreu del món.
Avui, potser més que mai, és un deure ètic i moral la lluita contra la pobresa i les causes estructurals per mitjà d’un desenvolupament humà, sostenible i responsable. Especialment en els espais del planeta més desafavorits i, per tant, amb manca d’instruments per tal de fer front a aquesta amenaça.
La cooperació en el desenvolupament ha de basar-se en el respecte a les diferències i ha de promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats més desafavorides, des de les mateixes comunitats i des de les mateixes experiències, i també el de la història i la realitat socioculturals pròpies de cada poble.
A les nostres comarques l’activitat de diverses entitats cíviques i socials, l’acció resolta de diferents institucions, especialment dels municipis i el treball desenvolupat des de la Universitat, ens obre noves perspectives de futur que ens orienten cap a una més i millor coordinació, cap a l’impuls d’accions conjuntes i cap a la generació d’espais de reflexió i formació compartits.
Per assolir els objectius proposats, les persones que signem més avall manifestem la voluntat d’avançar en la constitució d’una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i d’acord amb les conclusions de la Primera Trobada de Municipis que va tenir lloc a la ciutat el 19 de novembre de 2009 i com a continuació d’aquell acte, manifestem el nostre compromís amb sis punts.
Els sis punts són: el primer, continuar potenciant l’acció en matèria de cooperació i acció social als nostres municipis i a la Universitat; el segon és facilitar en les actuacions, en les polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació entre les accions de cooperació en el desenvolupament i acció social amb la sensibilització social i divulgació a la ciutadania; el tercer, fomentar l’intercanvi d’experiències i l’establiment de contactes entre les persones responsables dels nostres municipis amb altres xarxes i organitzacions que treballin amb objectius similars.
El quart punt és: impulsar la participació i implicació d’altres sectors dels nostres municipis amb relació a la cooperació per al desenvolupament i l’acció social; el cinquè, promoure la cerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb les accions objecte de la Xarxa; i el sisè, treballar per vertebrar una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre".
Els ajuntaments que s'hi vulguin adherir ho podran fer a través d'una pàgina a internet. Es prepara ja la propera reunió de treball per dijous, 11 de març a Reus, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, convocada per l'ajuntament de la ciutat i URV Solidària. Les trobades, rotatòries, tindran lloc als diferents municipis participants en la iniciativa, i la següent se celebrarà a Cambrils.
Tarragona, 03/03/2010.- A la trobada de dilluns 1 de març al campus Catalunya s'hi han compromès vuit ajuntaments, i han participat el rector de la URV Francesc Xavier Grau i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. És una iniciativa impulsada pel Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària.
Al rector l'ha acompanyat el vicerector de Relacions Externes, Santiago J. Castellà . La reunió representa un pas més en la difusió d'aquesta iniciativa, oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A més de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde i la regidora Pilar Pérez, han assistit el de Tarragona, representat pels regidors Pau Pérez i Sandra Coloma, i el de Cambrils, representat per l'alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein. L'Ajuntament de Mont-roig del Camp també en formarà part i a la reunió ha assistit el seu alcalde Fran Morancho i el regidor Miquel Anguera. L'Ajuntament d'El Morell també s'ha adherit a la Declaració, representat per Cristina Figueres, responsable del Centre de Dia. També el de Salou, a través de la consellera Ana Narbona, i s'hi ha adherit també el d'Alcover.
La Declaració de Tarragona, amb el títol Cap a una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, diu íntegrament: "L’escala local és, sens dubte, l’àmbit territorial idoni, per la proximitat amb la ciutadania, per adreçar-se a la societat civil i sol•licitar el suport a aquelles iniciatives socials més urgents així com per sensibilitzar el conjunt de la població de la realitat dels desequilibris de desenvolupament d’arreu del món.
Avui, potser més que mai, és un deure ètic i moral la lluita contra la pobresa i les causes estructurals per mitjà d’un desenvolupament humà, sostenible i responsable. Especialment en els espais del planeta més desafavorits i, per tant, amb manca d’instruments per tal de fer front a aquesta amenaça.
La cooperació en el desenvolupament ha de basar-se en el respecte a les diferències i ha de promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats més desafavorides, des de les mateixes comunitats i des de les mateixes experiències, i també el de la història i la realitat socioculturals pròpies de cada poble.
A les nostres comarques l’activitat de diverses entitats cíviques i socials, l’acció resolta de diferents institucions, especialment dels municipis i el treball desenvolupat des de la Universitat, ens obre noves perspectives de futur que ens orienten cap a una més i millor coordinació, cap a l’impuls d’accions conjuntes i cap a la generació d’espais de reflexió i formació compartits.
Per assolir els objectius proposats, les persones que signem més avall manifestem la voluntat d’avançar en la constitució d’una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i d’acord amb les conclusions de la Primera Trobada de Municipis que va tenir lloc a la ciutat el 19 de novembre de 2009 i com a continuació d’aquell acte, manifestem el nostre compromís amb sis punts.
Els sis punts són: el primer, continuar potenciant l’acció en matèria de cooperació i acció social als nostres municipis i a la Universitat; el segon és facilitar en les actuacions, en les polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació entre les accions de cooperació en el desenvolupament i acció social amb la sensibilització social i divulgació a la ciutadania; el tercer, fomentar l’intercanvi d’experiències i l’establiment de contactes entre les persones responsables dels nostres municipis amb altres xarxes i organitzacions que treballin amb objectius similars.
El quart punt és: impulsar la participació i implicació d’altres sectors dels nostres municipis amb relació a la cooperació per al desenvolupament i l’acció social; el cinquè, promoure la cerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb les accions objecte de la Xarxa; i el sisè, treballar per vertebrar una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre".
Els ajuntaments que s'hi vulguin adherir ho podran fer a través d'una pàgina a internet. Es prepara ja la propera reunió de treball per dijous, 11 de març a Reus, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, convocada per l'ajuntament de la ciutat i URV Solidària. Les trobades, rotatòries, tindran lloc als diferents municipis participants en la iniciativa, i la següent se celebrarà a Cambrils.
sábado, 13 de febrero de 2010
CARTA AL DIRECTOR D'EL MUNDO
Més clar, l'aigua
Sr. Director:
Després del 17 d octubre, més clar l'aigua:
Jordi Pujol: «hem guanyat per sisena vegada consecutiva»; «l'alternativa ha perdut»; «nosaltres tenim més escons i ells no poden governar»; «el canvi no s'ha materialitzat»; «des d'ara sóc President en funcions».
Pasqual Maragall: «ha guanyat el canvi!»; «s'ha guanyat en vots i el número d'escons no serà definitiu fins dijous»; «el PSC ha guanyat a CiU»; «els que han perdut haurien de reconèixer que han perdut»; «no hi poden haver pactes antinatura»; «nosaltres sabem guanyar i també sabrem governar»; «un govern en minoria és perfectament possible».
Rafael Ribó: «Les esquerres han guanyat a les dretes»; «les persones i les forces que han votat canvi són més que les que han votat continuïtat».
Carod Rovira: «ERC és la força que millor ha resistit la polarització de la campanya»; «s'ha produït un empat tènic entre vots (PSC) i escons (CiU)»; «es confirma la possibilitat de realitzar un pacte tripartit CiU-PSC-ERC»; «ERC no demostrarà cap pressa per governar però tampoc té cap por a fer-ho»; «no entrarem a discutir un acord en el que càpiga el PP»; «nosaltres representem el postpujolisme i el postmaragallisme»; «nosaltres som l'autèntica esquerra nacional de Catalunya».
Alberto Fernández: «el PSC y Maragall han perdido»; «nos reafirmamos en ser decisivos para Cataluña», «el PP ha de servir per moderar els excessos dels nacionalistes».
Aquesta és la Catalunya plural en què vivim. Per tots els gustos. Malgrat la baixa participació electoral. Els pactes postelectorales seran una altra història.
Oliver Klein Bosquet. Cambrils (Tarragona).
(26 d'Octubre de 1999)
Sr. Director:
Després del 17 d octubre, més clar l'aigua:
Jordi Pujol: «hem guanyat per sisena vegada consecutiva»; «l'alternativa ha perdut»; «nosaltres tenim més escons i ells no poden governar»; «el canvi no s'ha materialitzat»; «des d'ara sóc President en funcions».
Pasqual Maragall: «ha guanyat el canvi!»; «s'ha guanyat en vots i el número d'escons no serà definitiu fins dijous»; «el PSC ha guanyat a CiU»; «els que han perdut haurien de reconèixer que han perdut»; «no hi poden haver pactes antinatura»; «nosaltres sabem guanyar i també sabrem governar»; «un govern en minoria és perfectament possible».
Rafael Ribó: «Les esquerres han guanyat a les dretes»; «les persones i les forces que han votat canvi són més que les que han votat continuïtat».
Carod Rovira: «ERC és la força que millor ha resistit la polarització de la campanya»; «s'ha produït un empat tènic entre vots (PSC) i escons (CiU)»; «es confirma la possibilitat de realitzar un pacte tripartit CiU-PSC-ERC»; «ERC no demostrarà cap pressa per governar però tampoc té cap por a fer-ho»; «no entrarem a discutir un acord en el que càpiga el PP»; «nosaltres representem el postpujolisme i el postmaragallisme»; «nosaltres som l'autèntica esquerra nacional de Catalunya».
Alberto Fernández: «el PSC y Maragall han perdido»; «nos reafirmamos en ser decisivos para Cataluña», «el PP ha de servir per moderar els excessos dels nacionalistes».
Aquesta és la Catalunya plural en què vivim. Per tots els gustos. Malgrat la baixa participació electoral. Els pactes postelectorales seran una altra història.
Oliver Klein Bosquet. Cambrils (Tarragona).
(26 d'Octubre de 1999)
jueves, 11 de febrero de 2010
PRESENTACIÓ A CAMBRILS D'ESMORZARS DE LLEIDA
Extret del blog de l'autor Josep Ignasi Revés
Dimarts 9 de febrer vam presentar Esmorzars de Lleida a Cambrils. Va ser especial tornar al mateix lloc on, l'any passat, per les mateixes dates vaig presentar Oli en un llum. Va tornar-me a presentar el regidor, amic i antic company d'estudis, Oliver Klein (no t'estaré mai prou agraït, Oliver). I vaig tornar a veure cares que ja hi eren l'any passat, com la de l'Albert Raül Esteban, amb qui compartíem els viatges en tren des de Salou fins a Tortosa. Aquest any l'Albert Raül no venia sol: l'acompanyaven la seva dona Ingrid i la seva filla Ainara (que, per cert, anava d'incògnit).
A la presentació vaig dir, si fa no fa, que a Esmorzars de Lleida hi havia diversos ingredients: gastronomia, història, autobiografia, cultura, música, llibres... Una espècie de catxipanda o cassola de tros relligada, en tot moment, per un fil conductor: l'oli. I és que, un cop editat, el meu editor Marcel·í Pascual va dir-me que aquest, com Oli en un llum, era un llibre d'oli. Hi vaig parar esment i vaig veure que sí, que tenia raó. Perquè l'oli, a Esmorzars de Lleida, apareix entollat en una llesca de pa amb tomata al Josep de la Cuadra de Lleida, a sota d'una truita d'espinacs al Restaurant Bargués de Cervera, als popets de Cal Xirricló de Balaguer o a la tupina gloriosa del Cafè Modern de Castellnou de Seana.
I vaig acabar fent un advertiment a l'assistència. Els vaig dir que, abans de llegir-lo, procuressin dinar, berenar, sopar, ressopar o esmorzar bé. Perquè sinó, ho podien passar malament...
Dimarts 9 de febrer vam presentar Esmorzars de Lleida a Cambrils. Va ser especial tornar al mateix lloc on, l'any passat, per les mateixes dates vaig presentar Oli en un llum. Va tornar-me a presentar el regidor, amic i antic company d'estudis, Oliver Klein (no t'estaré mai prou agraït, Oliver). I vaig tornar a veure cares que ja hi eren l'any passat, com la de l'Albert Raül Esteban, amb qui compartíem els viatges en tren des de Salou fins a Tortosa. Aquest any l'Albert Raül no venia sol: l'acompanyaven la seva dona Ingrid i la seva filla Ainara (que, per cert, anava d'incògnit).
A la presentació vaig dir, si fa no fa, que a Esmorzars de Lleida hi havia diversos ingredients: gastronomia, història, autobiografia, cultura, música, llibres... Una espècie de catxipanda o cassola de tros relligada, en tot moment, per un fil conductor: l'oli. I és que, un cop editat, el meu editor Marcel·í Pascual va dir-me que aquest, com Oli en un llum, era un llibre d'oli. Hi vaig parar esment i vaig veure que sí, que tenia raó. Perquè l'oli, a Esmorzars de Lleida, apareix entollat en una llesca de pa amb tomata al Josep de la Cuadra de Lleida, a sota d'una truita d'espinacs al Restaurant Bargués de Cervera, als popets de Cal Xirricló de Balaguer o a la tupina gloriosa del Cafè Modern de Castellnou de Seana.
I vaig acabar fent un advertiment a l'assistència. Els vaig dir que, abans de llegir-lo, procuressin dinar, berenar, sopar, ressopar o esmorzar bé. Perquè sinó, ho podien passar malament...
sábado, 6 de febrero de 2010
PLA ESTRATÈGIC DEL CAMP DE TARRAGONA ENCARREGAT PER LA GENERALITAT A LA URV
GRUP 6: Foment i iniciativa social i empresarial
President:Antoni Pont
Coordinador:Fernando Campa
Membres:
Joan Noguera
Jordi Ferré
Josep Joaquim Sendra
Xavier Martínez
Teresa Torres
Paco Luengo
Joan Salvadó Vernet
Ferran Milà
Salvador Anton
Josep Maria Solanes
Oliver Klein-Bosquet
Meritxell Elies
Lurdes Quintero
Jordi París
Eudald Torres
Pere Zabala
Ana Asama
Pepa Domingo
Luís de Grandes
Equip tècnic :
Mercedes Teruel
Verònica Gombau
President:Antoni Pont
Coordinador:Fernando Campa
Membres:
Joan Noguera
Jordi Ferré
Josep Joaquim Sendra
Xavier Martínez
Teresa Torres
Paco Luengo
Joan Salvadó Vernet
Ferran Milà
Salvador Anton
Josep Maria Solanes
Oliver Klein-Bosquet
Meritxell Elies
Lurdes Quintero
Jordi París
Eudald Torres
Pere Zabala
Ana Asama
Pepa Domingo
Luís de Grandes
Equip tècnic :
Mercedes Teruel
Verònica Gombau
jueves, 4 de febrero de 2010
LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE CAMBRILS: CAMBRILS AL MÓN
Article editat per la Revista ONGC
La Cooperació Internacional al Desenvolupament és fruit de saber que no vivim aïllats en el nostre municipi i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o països del Món, moltes vegades aquests desgraciadament més pobres que nosaltres.
La globalització, en un principi fonamentalment econòmica, s'ha de poder governar per introduir-li més criteris de justícia i equitat. Si és possible la internacionalització de les finances, també hem de poder afavorir, sens dubte, l'expansió universal dels drets humans i de la democràcia.
És segurament per tot això que l'Ajuntament de Cambrils es solidaritza amb els més febles i vol participar de manera eficaç i eficient en aquesta mena de “política social a nivell planetari”.
1. El Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària
Cambrils Ciutat Solidària és l'òrgan de participació ciutadana, promogut per l’Ajuntament de Cambrils i la societat civil organitzada del municipi, que serveix per a cooperar, ajudar i invertir en solidaritat i cooperació, de forma directa, amb els països denominats del Tercer Món.
Aquest Consell es va constituir el 2003 i actualment està format per representants dels grups polítics municipals i més de vint ONGD que tenen la seva seu o delegació al nostre municipi (Punt de Partida, Mans Unides, Proide, Sunugal, Entrepobles, Pau i Solidaritat, URV-Solidària, Igman-Acció Solidària, Agermanament Sense Fronteres, Mediterrània, Medicuba, Comitè Óscar Romero, Societat Civil i Solidària La Reus, Fundació El Sueño de la Campana, Gadis, Amics del Senegal, Enginyers Sense Fronteres, Unión Latinoamericana, Hammada, Ixmucané, Neem Bangalore, Humana, Fundació Ulls del Món i Medicus Mundi).
Les tres línies de finançament de projectes de cooperació que gestiona la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils conjuntament amb la Cambrils Solidària, que arriben totes plegades al recomanat 0’7% del pressupost municipal, són:
1) Projectes de cooperació de les ONGD al sud, que suposen un 80 % del pressupost esmentat, distribuïts segons un sistema de puntuació consensuat pel Consell que al mateix temps inclou criteris exigents de justificació de despeses, seguiment i avaluació.
2) Projectes de sensibilització, que poden presentar també les mateixes ONGD, però que en aquest cas desenvolupen al mateix Cambrils, representant un 10 % del pressupost.
3) Projectes d’emergència, que representen el 10 % restant, i que s’activen mitjançant l’adhesió als projectes defensats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la contribució dels ciutadans cambrilencs a un número de compte bancari solidari que es dóna a conèixer cada cert temps.
2. Beques per a Joves Cooperants i Beques per a estudiar el Postgrau de Cooperació de la URV
La Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils convoca anualment unes ajudes econòmiques destinades a promoure la implicació dels joves cambrilencs en la realització d'estades solidàries a països del sud amb l’objectiu de desenvolupar projectes de cooperació que estiguin duent a terme les ONGD implicades a la Cambrils Solidària.
En aquest sentit els joves cooperants tenen l'oportunitat d'aprendre, conèixer i sensibilitzar-se sobre diverses realitats, alhora que les ONGD en qüestió reben la implicació i suport social de nous membres interessats en els valors de la solidaritat.
Cada beca atorgada ajuda a finançar part de les despeses d'aquests joves en el desplaçament i l'estada solidària, podent oscil.lar entre 300 i 400 € cadascuna, segons els nombre dels seus adjudicataris, escollits aquests per part d’un comitè ad hoc de la Cambrils Solidària.
De la mateixa manera, la cooperació cambrilenca, també mitjançant la seva Cambrils Solidària, pot aprovar diferents Beques destinades a estudiants del Postgrau en Cooperació Internacional de la URV. La distribució de l’import de les beques és semblant a la dels Joves Cooperants, i resulta requisit imprescindible ser membre o col.laborar amb alguna de les ONGD o projectes amb els quals contribueix l’Ajuntament en qüestió.
3. Eixos bàsics de la cooperació cambrilenca: Cultura de Pau, Comerç Just, Drets Humans i Interculturalitat
Tres de les línies destacades que es treballen durant tot el curs solidari cambrilenc són la promoció de la cultura de pau, el comerç just i els drets humans, tot emprant l’àmplia xarxa educativa del municipi, per tal d’incidir sobre les mentalitats i els valors dels més joves de la nostra societat. Una vegada a l’any, des de l’any 2003, generalment pels volts del mes de maig, es realitzen les Jornades Interculturals i Solidàries, el resum de totes aquestes activitats, en aquest sentit més concentrades, en poc més d’una setmana, per tal de provocar un impacte mediàtic major en l’entorn urbà i social que ens envolta. Precisament un dels fonaments bàsics de la celebració d'aquest tipus d'actes és la mateixa col•laboració i complicitat amb el teixit associatiu del municipi que s’hi implica ben a fons. Coincidint amb les Jornades resulta ja tradicional la Mostra de Cinema Solidari. A nivell de les mocions institucionals que s’acostumen a aprovar per part del Plenari del consistori, donat el vist-i-plau de la Cambrils Solidària, també s’acostuma a donar a conèixer el recolzament del municipi a campanyes com “els Objectius del Mil.leni de Nacions Unides”, “la Xarxa Ubuntu per un nou ordre econòmic i financer internacional”, “la Xarxa d’Alcaldes per la Pau”, “la Banca Ètica i Solidària”, “la Compra Pública Socialment Responsable”, etc.
4. Agermanaments Solidaris
Cambrils compta amb dues ciutats agermanades que són del Sud i resulten susceptibles de ser ajudades per al seu desenvolupament, i aquestes són Marianao, a Cuba, i Miragoane, a Haití. De la primera comentar que Cambrils ha exercitat una experiència innovadora de cooperació triangular gràcies a una altra agermanada catalana com és Sant Boi de Llobregat, a les quals uneix la figura història de la família indiana dels Samà. Per tal de procurar fer més estable la cooperació amb Miragoane, la segona ciutat agermanada, en el context haitià tan inestable i difícil, l’Ajuntament de Cambrils ha coordinat un projecte, conjuntament amb el Fons Català, el Consolat d’Haití a Barcelona i l’ONGD especialitzada amb Haití Grapph, per tal de contribuir a l’enfortiment del poder local i la política educativa de la regió. Cal dir que tots dos Agermanaments compten amb un Comitè mixt polític i civil que es reuneix periòdicament per tal d’analitzar els impactes de les actuacions endegades.
Resulta la nostra obligació, com a administradors dels diners cambrilencs invertits en la solidaritat amb els països més empobrits, explicar a la nostra població i a aquells a qui els hi pugui interessar, la nostra actuació, en articles com aquest mateix, o en les publicacions periòdiques del butlletí “Cambrils al món” dedicat precisament a la nostra cooperació al desenvolupament local.
La Cooperació Internacional al Desenvolupament és fruit de saber que no vivim aïllats en el nostre municipi i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o països del Món, moltes vegades aquests desgraciadament més pobres que nosaltres.
La globalització, en un principi fonamentalment econòmica, s'ha de poder governar per introduir-li més criteris de justícia i equitat. Si és possible la internacionalització de les finances, també hem de poder afavorir, sens dubte, l'expansió universal dels drets humans i de la democràcia.
És segurament per tot això que l'Ajuntament de Cambrils es solidaritza amb els més febles i vol participar de manera eficaç i eficient en aquesta mena de “política social a nivell planetari”.
1. El Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària
Cambrils Ciutat Solidària és l'òrgan de participació ciutadana, promogut per l’Ajuntament de Cambrils i la societat civil organitzada del municipi, que serveix per a cooperar, ajudar i invertir en solidaritat i cooperació, de forma directa, amb els països denominats del Tercer Món.
Aquest Consell es va constituir el 2003 i actualment està format per representants dels grups polítics municipals i més de vint ONGD que tenen la seva seu o delegació al nostre municipi (Punt de Partida, Mans Unides, Proide, Sunugal, Entrepobles, Pau i Solidaritat, URV-Solidària, Igman-Acció Solidària, Agermanament Sense Fronteres, Mediterrània, Medicuba, Comitè Óscar Romero, Societat Civil i Solidària La Reus, Fundació El Sueño de la Campana, Gadis, Amics del Senegal, Enginyers Sense Fronteres, Unión Latinoamericana, Hammada, Ixmucané, Neem Bangalore, Humana, Fundació Ulls del Món i Medicus Mundi).
Les tres línies de finançament de projectes de cooperació que gestiona la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils conjuntament amb la Cambrils Solidària, que arriben totes plegades al recomanat 0’7% del pressupost municipal, són:
1) Projectes de cooperació de les ONGD al sud, que suposen un 80 % del pressupost esmentat, distribuïts segons un sistema de puntuació consensuat pel Consell que al mateix temps inclou criteris exigents de justificació de despeses, seguiment i avaluació.
2) Projectes de sensibilització, que poden presentar també les mateixes ONGD, però que en aquest cas desenvolupen al mateix Cambrils, representant un 10 % del pressupost.
3) Projectes d’emergència, que representen el 10 % restant, i que s’activen mitjançant l’adhesió als projectes defensats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la contribució dels ciutadans cambrilencs a un número de compte bancari solidari que es dóna a conèixer cada cert temps.
2. Beques per a Joves Cooperants i Beques per a estudiar el Postgrau de Cooperació de la URV
La Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils convoca anualment unes ajudes econòmiques destinades a promoure la implicació dels joves cambrilencs en la realització d'estades solidàries a països del sud amb l’objectiu de desenvolupar projectes de cooperació que estiguin duent a terme les ONGD implicades a la Cambrils Solidària.
En aquest sentit els joves cooperants tenen l'oportunitat d'aprendre, conèixer i sensibilitzar-se sobre diverses realitats, alhora que les ONGD en qüestió reben la implicació i suport social de nous membres interessats en els valors de la solidaritat.
Cada beca atorgada ajuda a finançar part de les despeses d'aquests joves en el desplaçament i l'estada solidària, podent oscil.lar entre 300 i 400 € cadascuna, segons els nombre dels seus adjudicataris, escollits aquests per part d’un comitè ad hoc de la Cambrils Solidària.
De la mateixa manera, la cooperació cambrilenca, també mitjançant la seva Cambrils Solidària, pot aprovar diferents Beques destinades a estudiants del Postgrau en Cooperació Internacional de la URV. La distribució de l’import de les beques és semblant a la dels Joves Cooperants, i resulta requisit imprescindible ser membre o col.laborar amb alguna de les ONGD o projectes amb els quals contribueix l’Ajuntament en qüestió.
3. Eixos bàsics de la cooperació cambrilenca: Cultura de Pau, Comerç Just, Drets Humans i Interculturalitat
Tres de les línies destacades que es treballen durant tot el curs solidari cambrilenc són la promoció de la cultura de pau, el comerç just i els drets humans, tot emprant l’àmplia xarxa educativa del municipi, per tal d’incidir sobre les mentalitats i els valors dels més joves de la nostra societat. Una vegada a l’any, des de l’any 2003, generalment pels volts del mes de maig, es realitzen les Jornades Interculturals i Solidàries, el resum de totes aquestes activitats, en aquest sentit més concentrades, en poc més d’una setmana, per tal de provocar un impacte mediàtic major en l’entorn urbà i social que ens envolta. Precisament un dels fonaments bàsics de la celebració d'aquest tipus d'actes és la mateixa col•laboració i complicitat amb el teixit associatiu del municipi que s’hi implica ben a fons. Coincidint amb les Jornades resulta ja tradicional la Mostra de Cinema Solidari. A nivell de les mocions institucionals que s’acostumen a aprovar per part del Plenari del consistori, donat el vist-i-plau de la Cambrils Solidària, també s’acostuma a donar a conèixer el recolzament del municipi a campanyes com “els Objectius del Mil.leni de Nacions Unides”, “la Xarxa Ubuntu per un nou ordre econòmic i financer internacional”, “la Xarxa d’Alcaldes per la Pau”, “la Banca Ètica i Solidària”, “la Compra Pública Socialment Responsable”, etc.
4. Agermanaments Solidaris
Cambrils compta amb dues ciutats agermanades que són del Sud i resulten susceptibles de ser ajudades per al seu desenvolupament, i aquestes són Marianao, a Cuba, i Miragoane, a Haití. De la primera comentar que Cambrils ha exercitat una experiència innovadora de cooperació triangular gràcies a una altra agermanada catalana com és Sant Boi de Llobregat, a les quals uneix la figura història de la família indiana dels Samà. Per tal de procurar fer més estable la cooperació amb Miragoane, la segona ciutat agermanada, en el context haitià tan inestable i difícil, l’Ajuntament de Cambrils ha coordinat un projecte, conjuntament amb el Fons Català, el Consolat d’Haití a Barcelona i l’ONGD especialitzada amb Haití Grapph, per tal de contribuir a l’enfortiment del poder local i la política educativa de la regió. Cal dir que tots dos Agermanaments compten amb un Comitè mixt polític i civil que es reuneix periòdicament per tal d’analitzar els impactes de les actuacions endegades.
Resulta la nostra obligació, com a administradors dels diners cambrilencs invertits en la solidaritat amb els països més empobrits, explicar a la nostra població i a aquells a qui els hi pugui interessar, la nostra actuació, en articles com aquest mateix, o en les publicacions periòdiques del butlletí “Cambrils al món” dedicat precisament a la nostra cooperació al desenvolupament local.
domingo, 31 de enero de 2010
IMMIGRACIÓ 2001: SEGUEIX LA CIUTADANIA VERSUS LA XENOFÒBIA
Publicat al Número 3 de la Revista A Mà de l'UGT del Camp de Tarragona
La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.
Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.
La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.
Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.
Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.
(2009)
La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.
Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.
La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.
Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.
Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.
(2009)
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)