GRUP 6: Foment i iniciativa social i empresarial
President:Antoni Pont
Coordinador:Fernando Campa
Membres:
Joan Noguera
Jordi Ferré
Josep Joaquim Sendra
Xavier Martínez
Teresa Torres
Paco Luengo
Joan Salvadó Vernet
Ferran Milà
Salvador Anton
Josep Maria Solanes
Oliver Klein-Bosquet
Meritxell Elies
Lurdes Quintero
Jordi París
Eudald Torres
Pere Zabala
Ana Asama
Pepa Domingo
Luís de Grandes
Equip tècnic :
Mercedes Teruel
Verònica Gombau
sábado, 6 de febrero de 2010
jueves, 4 de febrero de 2010
LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE CAMBRILS: CAMBRILS AL MÓN
Article editat per la Revista ONGC
La Cooperació Internacional al Desenvolupament és fruit de saber que no vivim aïllats en el nostre municipi i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o països del Món, moltes vegades aquests desgraciadament més pobres que nosaltres.
La globalització, en un principi fonamentalment econòmica, s'ha de poder governar per introduir-li més criteris de justícia i equitat. Si és possible la internacionalització de les finances, també hem de poder afavorir, sens dubte, l'expansió universal dels drets humans i de la democràcia.
És segurament per tot això que l'Ajuntament de Cambrils es solidaritza amb els més febles i vol participar de manera eficaç i eficient en aquesta mena de “política social a nivell planetari”.
1. El Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària
Cambrils Ciutat Solidària és l'òrgan de participació ciutadana, promogut per l’Ajuntament de Cambrils i la societat civil organitzada del municipi, que serveix per a cooperar, ajudar i invertir en solidaritat i cooperació, de forma directa, amb els països denominats del Tercer Món.
Aquest Consell es va constituir el 2003 i actualment està format per representants dels grups polítics municipals i més de vint ONGD que tenen la seva seu o delegació al nostre municipi (Punt de Partida, Mans Unides, Proide, Sunugal, Entrepobles, Pau i Solidaritat, URV-Solidària, Igman-Acció Solidària, Agermanament Sense Fronteres, Mediterrània, Medicuba, Comitè Óscar Romero, Societat Civil i Solidària La Reus, Fundació El Sueño de la Campana, Gadis, Amics del Senegal, Enginyers Sense Fronteres, Unión Latinoamericana, Hammada, Ixmucané, Neem Bangalore, Humana, Fundació Ulls del Món i Medicus Mundi).
Les tres línies de finançament de projectes de cooperació que gestiona la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils conjuntament amb la Cambrils Solidària, que arriben totes plegades al recomanat 0’7% del pressupost municipal, són:
1) Projectes de cooperació de les ONGD al sud, que suposen un 80 % del pressupost esmentat, distribuïts segons un sistema de puntuació consensuat pel Consell que al mateix temps inclou criteris exigents de justificació de despeses, seguiment i avaluació.
2) Projectes de sensibilització, que poden presentar també les mateixes ONGD, però que en aquest cas desenvolupen al mateix Cambrils, representant un 10 % del pressupost.
3) Projectes d’emergència, que representen el 10 % restant, i que s’activen mitjançant l’adhesió als projectes defensats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la contribució dels ciutadans cambrilencs a un número de compte bancari solidari que es dóna a conèixer cada cert temps.
2. Beques per a Joves Cooperants i Beques per a estudiar el Postgrau de Cooperació de la URV
La Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils convoca anualment unes ajudes econòmiques destinades a promoure la implicació dels joves cambrilencs en la realització d'estades solidàries a països del sud amb l’objectiu de desenvolupar projectes de cooperació que estiguin duent a terme les ONGD implicades a la Cambrils Solidària.
En aquest sentit els joves cooperants tenen l'oportunitat d'aprendre, conèixer i sensibilitzar-se sobre diverses realitats, alhora que les ONGD en qüestió reben la implicació i suport social de nous membres interessats en els valors de la solidaritat.
Cada beca atorgada ajuda a finançar part de les despeses d'aquests joves en el desplaçament i l'estada solidària, podent oscil.lar entre 300 i 400 € cadascuna, segons els nombre dels seus adjudicataris, escollits aquests per part d’un comitè ad hoc de la Cambrils Solidària.
De la mateixa manera, la cooperació cambrilenca, també mitjançant la seva Cambrils Solidària, pot aprovar diferents Beques destinades a estudiants del Postgrau en Cooperació Internacional de la URV. La distribució de l’import de les beques és semblant a la dels Joves Cooperants, i resulta requisit imprescindible ser membre o col.laborar amb alguna de les ONGD o projectes amb els quals contribueix l’Ajuntament en qüestió.
3. Eixos bàsics de la cooperació cambrilenca: Cultura de Pau, Comerç Just, Drets Humans i Interculturalitat
Tres de les línies destacades que es treballen durant tot el curs solidari cambrilenc són la promoció de la cultura de pau, el comerç just i els drets humans, tot emprant l’àmplia xarxa educativa del municipi, per tal d’incidir sobre les mentalitats i els valors dels més joves de la nostra societat. Una vegada a l’any, des de l’any 2003, generalment pels volts del mes de maig, es realitzen les Jornades Interculturals i Solidàries, el resum de totes aquestes activitats, en aquest sentit més concentrades, en poc més d’una setmana, per tal de provocar un impacte mediàtic major en l’entorn urbà i social que ens envolta. Precisament un dels fonaments bàsics de la celebració d'aquest tipus d'actes és la mateixa col•laboració i complicitat amb el teixit associatiu del municipi que s’hi implica ben a fons. Coincidint amb les Jornades resulta ja tradicional la Mostra de Cinema Solidari. A nivell de les mocions institucionals que s’acostumen a aprovar per part del Plenari del consistori, donat el vist-i-plau de la Cambrils Solidària, també s’acostuma a donar a conèixer el recolzament del municipi a campanyes com “els Objectius del Mil.leni de Nacions Unides”, “la Xarxa Ubuntu per un nou ordre econòmic i financer internacional”, “la Xarxa d’Alcaldes per la Pau”, “la Banca Ètica i Solidària”, “la Compra Pública Socialment Responsable”, etc.
4. Agermanaments Solidaris
Cambrils compta amb dues ciutats agermanades que són del Sud i resulten susceptibles de ser ajudades per al seu desenvolupament, i aquestes són Marianao, a Cuba, i Miragoane, a Haití. De la primera comentar que Cambrils ha exercitat una experiència innovadora de cooperació triangular gràcies a una altra agermanada catalana com és Sant Boi de Llobregat, a les quals uneix la figura història de la família indiana dels Samà. Per tal de procurar fer més estable la cooperació amb Miragoane, la segona ciutat agermanada, en el context haitià tan inestable i difícil, l’Ajuntament de Cambrils ha coordinat un projecte, conjuntament amb el Fons Català, el Consolat d’Haití a Barcelona i l’ONGD especialitzada amb Haití Grapph, per tal de contribuir a l’enfortiment del poder local i la política educativa de la regió. Cal dir que tots dos Agermanaments compten amb un Comitè mixt polític i civil que es reuneix periòdicament per tal d’analitzar els impactes de les actuacions endegades.
Resulta la nostra obligació, com a administradors dels diners cambrilencs invertits en la solidaritat amb els països més empobrits, explicar a la nostra població i a aquells a qui els hi pugui interessar, la nostra actuació, en articles com aquest mateix, o en les publicacions periòdiques del butlletí “Cambrils al món” dedicat precisament a la nostra cooperació al desenvolupament local.
La Cooperació Internacional al Desenvolupament és fruit de saber que no vivim aïllats en el nostre municipi i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o països del Món, moltes vegades aquests desgraciadament més pobres que nosaltres.
La globalització, en un principi fonamentalment econòmica, s'ha de poder governar per introduir-li més criteris de justícia i equitat. Si és possible la internacionalització de les finances, també hem de poder afavorir, sens dubte, l'expansió universal dels drets humans i de la democràcia.
És segurament per tot això que l'Ajuntament de Cambrils es solidaritza amb els més febles i vol participar de manera eficaç i eficient en aquesta mena de “política social a nivell planetari”.
1. El Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària
Cambrils Ciutat Solidària és l'òrgan de participació ciutadana, promogut per l’Ajuntament de Cambrils i la societat civil organitzada del municipi, que serveix per a cooperar, ajudar i invertir en solidaritat i cooperació, de forma directa, amb els països denominats del Tercer Món.
Aquest Consell es va constituir el 2003 i actualment està format per representants dels grups polítics municipals i més de vint ONGD que tenen la seva seu o delegació al nostre municipi (Punt de Partida, Mans Unides, Proide, Sunugal, Entrepobles, Pau i Solidaritat, URV-Solidària, Igman-Acció Solidària, Agermanament Sense Fronteres, Mediterrània, Medicuba, Comitè Óscar Romero, Societat Civil i Solidària La Reus, Fundació El Sueño de la Campana, Gadis, Amics del Senegal, Enginyers Sense Fronteres, Unión Latinoamericana, Hammada, Ixmucané, Neem Bangalore, Humana, Fundació Ulls del Món i Medicus Mundi).
Les tres línies de finançament de projectes de cooperació que gestiona la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils conjuntament amb la Cambrils Solidària, que arriben totes plegades al recomanat 0’7% del pressupost municipal, són:
1) Projectes de cooperació de les ONGD al sud, que suposen un 80 % del pressupost esmentat, distribuïts segons un sistema de puntuació consensuat pel Consell que al mateix temps inclou criteris exigents de justificació de despeses, seguiment i avaluació.
2) Projectes de sensibilització, que poden presentar també les mateixes ONGD, però que en aquest cas desenvolupen al mateix Cambrils, representant un 10 % del pressupost.
3) Projectes d’emergència, que representen el 10 % restant, i que s’activen mitjançant l’adhesió als projectes defensats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la contribució dels ciutadans cambrilencs a un número de compte bancari solidari que es dóna a conèixer cada cert temps.
2. Beques per a Joves Cooperants i Beques per a estudiar el Postgrau de Cooperació de la URV
La Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils convoca anualment unes ajudes econòmiques destinades a promoure la implicació dels joves cambrilencs en la realització d'estades solidàries a països del sud amb l’objectiu de desenvolupar projectes de cooperació que estiguin duent a terme les ONGD implicades a la Cambrils Solidària.
En aquest sentit els joves cooperants tenen l'oportunitat d'aprendre, conèixer i sensibilitzar-se sobre diverses realitats, alhora que les ONGD en qüestió reben la implicació i suport social de nous membres interessats en els valors de la solidaritat.
Cada beca atorgada ajuda a finançar part de les despeses d'aquests joves en el desplaçament i l'estada solidària, podent oscil.lar entre 300 i 400 € cadascuna, segons els nombre dels seus adjudicataris, escollits aquests per part d’un comitè ad hoc de la Cambrils Solidària.
De la mateixa manera, la cooperació cambrilenca, també mitjançant la seva Cambrils Solidària, pot aprovar diferents Beques destinades a estudiants del Postgrau en Cooperació Internacional de la URV. La distribució de l’import de les beques és semblant a la dels Joves Cooperants, i resulta requisit imprescindible ser membre o col.laborar amb alguna de les ONGD o projectes amb els quals contribueix l’Ajuntament en qüestió.
3. Eixos bàsics de la cooperació cambrilenca: Cultura de Pau, Comerç Just, Drets Humans i Interculturalitat
Tres de les línies destacades que es treballen durant tot el curs solidari cambrilenc són la promoció de la cultura de pau, el comerç just i els drets humans, tot emprant l’àmplia xarxa educativa del municipi, per tal d’incidir sobre les mentalitats i els valors dels més joves de la nostra societat. Una vegada a l’any, des de l’any 2003, generalment pels volts del mes de maig, es realitzen les Jornades Interculturals i Solidàries, el resum de totes aquestes activitats, en aquest sentit més concentrades, en poc més d’una setmana, per tal de provocar un impacte mediàtic major en l’entorn urbà i social que ens envolta. Precisament un dels fonaments bàsics de la celebració d'aquest tipus d'actes és la mateixa col•laboració i complicitat amb el teixit associatiu del municipi que s’hi implica ben a fons. Coincidint amb les Jornades resulta ja tradicional la Mostra de Cinema Solidari. A nivell de les mocions institucionals que s’acostumen a aprovar per part del Plenari del consistori, donat el vist-i-plau de la Cambrils Solidària, també s’acostuma a donar a conèixer el recolzament del municipi a campanyes com “els Objectius del Mil.leni de Nacions Unides”, “la Xarxa Ubuntu per un nou ordre econòmic i financer internacional”, “la Xarxa d’Alcaldes per la Pau”, “la Banca Ètica i Solidària”, “la Compra Pública Socialment Responsable”, etc.
4. Agermanaments Solidaris
Cambrils compta amb dues ciutats agermanades que són del Sud i resulten susceptibles de ser ajudades per al seu desenvolupament, i aquestes són Marianao, a Cuba, i Miragoane, a Haití. De la primera comentar que Cambrils ha exercitat una experiència innovadora de cooperació triangular gràcies a una altra agermanada catalana com és Sant Boi de Llobregat, a les quals uneix la figura història de la família indiana dels Samà. Per tal de procurar fer més estable la cooperació amb Miragoane, la segona ciutat agermanada, en el context haitià tan inestable i difícil, l’Ajuntament de Cambrils ha coordinat un projecte, conjuntament amb el Fons Català, el Consolat d’Haití a Barcelona i l’ONGD especialitzada amb Haití Grapph, per tal de contribuir a l’enfortiment del poder local i la política educativa de la regió. Cal dir que tots dos Agermanaments compten amb un Comitè mixt polític i civil que es reuneix periòdicament per tal d’analitzar els impactes de les actuacions endegades.
Resulta la nostra obligació, com a administradors dels diners cambrilencs invertits en la solidaritat amb els països més empobrits, explicar a la nostra població i a aquells a qui els hi pugui interessar, la nostra actuació, en articles com aquest mateix, o en les publicacions periòdiques del butlletí “Cambrils al món” dedicat precisament a la nostra cooperació al desenvolupament local.
domingo, 31 de enero de 2010
IMMIGRACIÓ 2001: SEGUEIX LA CIUTADANIA VERSUS LA XENOFÒBIA
Publicat al Número 3 de la Revista A Mà de l'UGT del Camp de Tarragona
La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.
Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.
La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.
Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.
Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.
(2009)
La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.
Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.
La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.
Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.
Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.
(2009)
domingo, 24 de enero de 2010
ELS DIJOUS COOPERACTIUS DE LA URV
Inauguració del Cicle dels Dijous Cooperactius de la URV
Dijous 15 d’octubre de 2009
18:00 h Presentació del cicle
Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària”
18:10 h Recursos naturals i pobresa: els desplaçats ambientals
OLIVER KLEIN BOSQUET
Professor de Ciència Política a la URV
i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils
19:00 Pausa
19:10 h Impactes de l’Expansió minera a Perú
PATRICIA ROJAS CARO
Membre de Grufides, Perú
20:00 h Debat
ENTRADA LLIURE
Lloc: Sala de Graus
Campus Catalunya, Av. Catalunya 35, Tarragona
Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament
“URV Solidària”
Els Dijous Cooperactius del curs 2009‐2010, s’inauguren amb l’anàlisi d’una paradoxa:
“Recursos naturals i pobresa”.
I és que els països més rics en recursos naturals, presenten els
índex de pobresa més elevats del món.
Durant els anys 70, les Institucions Financeres Internacionals (FMI, BM,…), veien en l’explotació intensiva dels recursos naturals, una oportunitat de desenvolupament per Àfrica i Amèrica Llatina, dos continents rics en petroli, gas i mineria. Sota aquest objectiu, es van impulsar grans infraestructures i projectes extractius. Quaranta anys més tard, els resultats macroeconòmics demostren que el desenvolupament de les Indústries Extractives i la pressió que exerceixen sobre els recursos naturals, està incidint de manera negativa als processos polítics i socials del sud, sense que es tradueixi en una millora per el desenvolupament humà (Campos, A. y Carrillo, M. (2008):
(...) Les experiències de molts països, indiquen doncs, que el fet
d’explotar els seus recursos extractius no és sempre un motor de
desenvolupament per al país. Molt al contrari, els països que no
tenen aquests tipus de recursos naturals van créixer econòmica i
socialment 4 vegades més ràpid, entre 1970 i 1993, que aquells amb
recursos extractius, tot i comptar amb la meitat dels ingressos
públics (..).
(...) Segons el Banc Mundial i el FMI quan major és la dependència
dels ingressos d’un país de les Indústries Extractives, pitjors són
els resultats en termes de desenvolupament i creixement
econòmic (...).
A partir d’aquesta paradoxa, el cicle es replanteja si les causes del subdesenvolupament d’alguns països es troben en les conseqüències del desenvolupament d’altres països. Per aquest motiu, es divideix el cicle en 2 blocs:
El primer, centra l’atenció en el sud, terme generalista que engloba les zones rurals més desfavorides del món, revisant la seva història i actualitat i donant a conèixer diferents iniciatives de transformació social en ell.
El segon, es fixa en el nord, com a origen de desigualtats, i per tant, objectiu també de transformació. La sessió “Recursos naturals i pobresa” del dijous 15 d’octubre, presenta els impactes ambientals, socials, econòmics i polítics de
l’extracció dels recursos naturals com a eix de desigualtats.
En la primera intervenció, Oliver Klein Bosquet, Professor de Ciència Política a la URV i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils, teoritza els impactes a nivell ambiental, social, polític i econòmic, d’aquestes
indústries.
En la segona intervenció, Patrícia Rojas, membre de Grufides, Perú, parteix del cas concret d’extracció d’or de la mina Yanacocha a Cajamarca, a Perú, i revisa com els impactes es repeteixen a nivell nacional i extrapolant inclús, les conclusions a nivell d’Amèrica Llatina.
Dijous 15 d’octubre de 2009
18:00 h Presentació del cicle
Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària”
18:10 h Recursos naturals i pobresa: els desplaçats ambientals
OLIVER KLEIN BOSQUET
Professor de Ciència Política a la URV
i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils
19:00 Pausa
19:10 h Impactes de l’Expansió minera a Perú
PATRICIA ROJAS CARO
Membre de Grufides, Perú
20:00 h Debat
ENTRADA LLIURE
Lloc: Sala de Graus
Campus Catalunya, Av. Catalunya 35, Tarragona
Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament
“URV Solidària”
Els Dijous Cooperactius del curs 2009‐2010, s’inauguren amb l’anàlisi d’una paradoxa:
“Recursos naturals i pobresa”.
I és que els països més rics en recursos naturals, presenten els
índex de pobresa més elevats del món.
Durant els anys 70, les Institucions Financeres Internacionals (FMI, BM,…), veien en l’explotació intensiva dels recursos naturals, una oportunitat de desenvolupament per Àfrica i Amèrica Llatina, dos continents rics en petroli, gas i mineria. Sota aquest objectiu, es van impulsar grans infraestructures i projectes extractius. Quaranta anys més tard, els resultats macroeconòmics demostren que el desenvolupament de les Indústries Extractives i la pressió que exerceixen sobre els recursos naturals, està incidint de manera negativa als processos polítics i socials del sud, sense que es tradueixi en una millora per el desenvolupament humà (Campos, A. y Carrillo, M. (2008):
(...) Les experiències de molts països, indiquen doncs, que el fet
d’explotar els seus recursos extractius no és sempre un motor de
desenvolupament per al país. Molt al contrari, els països que no
tenen aquests tipus de recursos naturals van créixer econòmica i
socialment 4 vegades més ràpid, entre 1970 i 1993, que aquells amb
recursos extractius, tot i comptar amb la meitat dels ingressos
públics (..).
(...) Segons el Banc Mundial i el FMI quan major és la dependència
dels ingressos d’un país de les Indústries Extractives, pitjors són
els resultats en termes de desenvolupament i creixement
econòmic (...).
A partir d’aquesta paradoxa, el cicle es replanteja si les causes del subdesenvolupament d’alguns països es troben en les conseqüències del desenvolupament d’altres països. Per aquest motiu, es divideix el cicle en 2 blocs:
El primer, centra l’atenció en el sud, terme generalista que engloba les zones rurals més desfavorides del món, revisant la seva història i actualitat i donant a conèixer diferents iniciatives de transformació social en ell.
El segon, es fixa en el nord, com a origen de desigualtats, i per tant, objectiu també de transformació. La sessió “Recursos naturals i pobresa” del dijous 15 d’octubre, presenta els impactes ambientals, socials, econòmics i polítics de
l’extracció dels recursos naturals com a eix de desigualtats.
En la primera intervenció, Oliver Klein Bosquet, Professor de Ciència Política a la URV i Regidor de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils, teoritza els impactes a nivell ambiental, social, polític i econòmic, d’aquestes
indústries.
En la segona intervenció, Patrícia Rojas, membre de Grufides, Perú, parteix del cas concret d’extracció d’or de la mina Yanacocha a Cajamarca, a Perú, i revisa com els impactes es repeteixen a nivell nacional i extrapolant inclús, les conclusions a nivell d’Amèrica Llatina.
jueves, 21 de enero de 2010
EDICIÓ ESPECIAL DE LA REVISTA ONGC
Salutació realitzada a l'Edició Especial de la Revista ONGC de Gener del 2010
La revista de cooperació internacional al desenvolupament ONGC si no existís, sens dubte ens l’hauríem d’inventar.
Els projectes es viuen més intensament si coneixes les persones que els fan possibles i que hi són al capdavant.
És així que jo aprecio l’existència d’ONGC a través també de la meva relació personal amb l’organització que va promoure la seva creació, que és Acció Solidària-Igman.
Amb qui primer em vaig trobar en una ocasió estrenat el nou Segle XXI va ser en Francesc de Dalmases. Me’n recordo perfectament que com a Secretari de Cooperació de l’Executiva Local del PSC de Cambrils vam posar-nos d’acord en portar a la nostra ciutat el seu testimoni sobre els camps de refugiats afganesos a Peshawar (Pakistan). El seu compromís amb la situació dels que allí sofrien em va semblar exemplar, com exemplars em van començar a semblar els materials d’Igman, vídeos, fotografies i llibres sobre la seva tasca humanitària en aquesta zona de l’Àsia Central.
El 2003, coses de la vida, vaig ser escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament de Cambrils, tenint la sort en aquests anys que van fins avui dia, d’ocupar-me parcialment dels temes de cooperació al desenvolupament. Aquell mateix any inauguràvem el Consell Consultiu Cambrils Solidària, òrgan participatiu del qual en són membres les ONGD de la rodalia del nostre municipi, i a partir del qual hem volgut construir les nostres polítiques i estratègies de desenvolupament. Evidentment Igman hi va ser representada des d’un primer moment i ben aviat vam passar a rebre la seva preciosa revista que ens il.lustra encara, l’ONGC. El periodista Joan Carrion és qui ha portat la veu d’Igman doncs a Cambrils en les reunions trimestrals des de llavors.
Igualment hem tingut en aquests anys la possibilitat d’acollir l’exposició que recollia el testimoni del genocidi d’Srebrenica, conjuntament amb la presentació del llibre i conferència respectiva. Cambrils de la mà d’Igman va acollir persones desplaçades de Bòsnia, per després passar a recolzar alguns dels seus projectes de reconstrucció a la zona. Com a Regidor, fent allò que hauríem de fer dintre de les nostres possibilitats sempre, que és visitar els projectes que reben ajuda del nostre pressupost, aquest darrer any he pogut visitar in situ el desenvolupament de la inversió realitzada a Sarajevo, Mostar, Hadizi, etc. És aquí on he pogut comprovar el reconeixement institucional i social a la feina liderada per la Judit Aixalà i en Víctor Terradellas.
Comptar amb el treball professional d’aquests amics que considero d’Igman i gaudir de l’edició de la revista ONGC provoca inequívocament la sensació de què algunes coses les estem fent bé i que tenim bons aliats. Per molts anys més doncs que puguem construir i llegir solidaritat arreu i des de casa nostra: felicitats a tots vosaltres!
(ONGC, Gener del 2010)
La revista de cooperació internacional al desenvolupament ONGC si no existís, sens dubte ens l’hauríem d’inventar.
Els projectes es viuen més intensament si coneixes les persones que els fan possibles i que hi són al capdavant.
És així que jo aprecio l’existència d’ONGC a través també de la meva relació personal amb l’organització que va promoure la seva creació, que és Acció Solidària-Igman.
Amb qui primer em vaig trobar en una ocasió estrenat el nou Segle XXI va ser en Francesc de Dalmases. Me’n recordo perfectament que com a Secretari de Cooperació de l’Executiva Local del PSC de Cambrils vam posar-nos d’acord en portar a la nostra ciutat el seu testimoni sobre els camps de refugiats afganesos a Peshawar (Pakistan). El seu compromís amb la situació dels que allí sofrien em va semblar exemplar, com exemplars em van començar a semblar els materials d’Igman, vídeos, fotografies i llibres sobre la seva tasca humanitària en aquesta zona de l’Àsia Central.
El 2003, coses de la vida, vaig ser escollit per primera vegada Regidor de l’Ajuntament de Cambrils, tenint la sort en aquests anys que van fins avui dia, d’ocupar-me parcialment dels temes de cooperació al desenvolupament. Aquell mateix any inauguràvem el Consell Consultiu Cambrils Solidària, òrgan participatiu del qual en són membres les ONGD de la rodalia del nostre municipi, i a partir del qual hem volgut construir les nostres polítiques i estratègies de desenvolupament. Evidentment Igman hi va ser representada des d’un primer moment i ben aviat vam passar a rebre la seva preciosa revista que ens il.lustra encara, l’ONGC. El periodista Joan Carrion és qui ha portat la veu d’Igman doncs a Cambrils en les reunions trimestrals des de llavors.
Igualment hem tingut en aquests anys la possibilitat d’acollir l’exposició que recollia el testimoni del genocidi d’Srebrenica, conjuntament amb la presentació del llibre i conferència respectiva. Cambrils de la mà d’Igman va acollir persones desplaçades de Bòsnia, per després passar a recolzar alguns dels seus projectes de reconstrucció a la zona. Com a Regidor, fent allò que hauríem de fer dintre de les nostres possibilitats sempre, que és visitar els projectes que reben ajuda del nostre pressupost, aquest darrer any he pogut visitar in situ el desenvolupament de la inversió realitzada a Sarajevo, Mostar, Hadizi, etc. És aquí on he pogut comprovar el reconeixement institucional i social a la feina liderada per la Judit Aixalà i en Víctor Terradellas.
Comptar amb el treball professional d’aquests amics que considero d’Igman i gaudir de l’edició de la revista ONGC provoca inequívocament la sensació de què algunes coses les estem fent bé i que tenim bons aliats. Per molts anys més doncs que puguem construir i llegir solidaritat arreu i des de casa nostra: felicitats a tots vosaltres!
(ONGC, Gener del 2010)
domingo, 17 de enero de 2010
ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ CATALANA AL DESENVOLUPAMENT (2000)
Informe realitzat per l'Analista de Relacions Internacionals Oliver Klein Bosquet
Durant l’any 2000, el conjunt de les administracions públiques catalanes va dedicar 27’26 milions d’€ a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), per mitjà d’accions directes de les mateixes administracions o bé canalitzades a través d’altres organismes com el Fons Català de Cooperació a les ONGD.
Segons dades aportades per Intermón-Oxfam i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, dels 27’26 milions d’€ totals de l’any 2000, 13’30 milions corresponien a la Generalitat de Catalunya i 13’96 corresponien a la cooperació descentralitzada d’Ajuntaments i Diputacions, d’entre els quals podríem destacar els 3’47 m. a l’Ajuntament de Barcelona, 2’85 m. a la Diputació de Barcelona i 0’66 m. a l’Ajuntament de Lleida.
El total de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de Catalunya, que no pren en consideració l’esforç fiscal realitzat a Catalunya que es veu destinat a l’AOD gestionada pel govern central, representava l’any 2000 un 0’024% del seu Producte Interior Brut (PIB), que es tradueix a 4’54 € per habitant i un creixement del 10% respecte a l’any anterior.
Generalitat de Catalunya
L’any 2000, com dèiem, la Generalitat va destinar 13’30 m. d’€ a la cooperació al desenvolupament i a la solidaritat internacional, que representa un 0’12% del seu pressupost consolidat. La Generalitat en aquest any va aportar un 0’013 del PIB de Catalunya, per sota de la mitjana dels governs autonòmics, que és del 0’023%, i només per davant de les aportacions de Canàries, Galícia, Madrid i Múrcia.
L’any 2001, la Generalitat va comprometre 14’42 m. d’€, 5’47 m. dels quals es varen destinar a la partida d’Ajuts al Tercer Món (04.05.480.03/2). Aquesta partida pressupostària és l’única que té dotació en els pressupostos generals de la Generalitat i és gestionada per l’Àrea de Cooperació depenent de la Secretaria de Relacions Exteriors, a la vegada inscrita dins del Departament de Presidència.
Gairebé totes les Conselleries realitzen alguna contribució a la cooperació internacional, malgrat mancar un exercici transparent i coordinat de les seves actuacions i partides que hi han estat destinades. A banda de l’Àrea de Cooperació, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació també contribueix decididament a la cooperació al desenvolupament. Darrera seu es situen, per ordre d’importància, la Departament de Sanitat, i el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Des del Departament de Presidència també és important destacar la partida destinada al Programa de Joves Cooperants, gestionada per la Secretaria de Joventut, juntament amb el Departament de Treball en el marc del Pla d’Ocupació Juvenil, que té com a objectiu la contractació de joves en projectes internacionals de diferents ONG.
Per la seva banda, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, gestiona gran part dels seus diners destinats a cooperació mitjançant el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), orientat bàsicament a la promoció empresarial catalana als països en vies de desenvolupament.
Per primera vegada, l’any 2000, la Generalitat va establir un conveni de cooperació amb l’Oficina Regional per a Amèrica Llatina i el Carib del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per tal de cofinançar el “Programa de Governabilitat per a un desenvolupament humà i sostenible a Amèrica Llatina” gestionat per l’Institut Internacional de Governabilitat (IIG).
En un altre nivell, i amb l’objectiu de millorar l’estratègia i l’anàlisi de la cooperació catalana, l’administració de la Generalitat es recolza en dos organismes de clara vocació geogràfica com poden ser l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), que també és impulsat pel Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE), i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEM), consorci participat igualment per la Generalitat, el MAE i l’Ajuntament de Barcelona .
Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona porta a terme un Programa de Solidaritat a través del Gabinet d’Integració Europea i Solidaritat. La seva estratègia política consisteix a donar suport a la cooperació al desenvolupament des de l’àmbit municipal. Els eixos d’aquest programa són específicament la promoció de les polítiques públiques de solidaritat en l’àmbit local, la sensibilització ciutadana i el suport i el foment del municipalisme, a la vegada que el desenvolupament local en els països en vies de desenvolupament.
L’any 2000, la Diputació de Barcelona va destinar a cooperació 2’85 m. d’€. D’aquesta xifra, 1’82 m. d’€ es varen destinar a cooperació estricta, 0’06 m. a emergències i 0’48 m. a sensibilització, essent la resta destinada a cobrir els costos de gestió i d’altres activitats formatives.
La cooperació al desenvolupament que ha fet la Diputació de forma directa té com a prioritats geogràfiques, Amèrica Central i Carib, Magrib i Balcans. Dels projectes cofinançats l’any 2000, si tenim en compte la seva distribució geogràfica, els països més beneficiats per ordre han estat Nicaragua, Cuba, El Salvador i El Marroc.
L’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona porta a terme el programa Barcelona Solidària a través del qual canalitza les actuacions de cooperació internacional, ajut humanitari i foment de la solidaritat ciutadana, per mitjà de projectes tant d’iniciativa municipal com d’entitats.
Aquest programa s’inclou a la Ponència de Participació Ciutadana i Solidaritat i el regidor ponent presideix la Comissió Barcelona Solidària, òrgan que té la funció d’establir les línies de treball i coordinació, i del qual n’és vicepresident el comissionat de Barcelona Solidària.
Per ordre d’importància, si ordenem la distribució geogràfica dels projectes finançats per l’Ajuntament de Barcelona, tenim l’Amèrica Central i el Carib; l’Amèrica del Sud; l’Àfrica Subsahariana; l’Àrea Mediterrània; i, els Balcans. Per països, Palestina, Marroc i Bòsnia-Herzegovina en són els principals receptors. Els sectors d’actuació centrals són la sanitat, l’educació i el foment del desenvolupament econòmic. En total, l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 2001 ha gastat 3’47 m. d’€.
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Dels 246 socis que el Fons Català tenia el 31 de desembre de l’any 2001, 220 són Ajuntaments. En el transcurs d’aquest any 2001, les aportacions fetes pels Ajuntaments van sumar 2’87 m. d’€, els quals representen un 74’69% respecte el total de recursos gestionats pel Fons. La Generalitat aporta al Fons un 7’03%; Diputacions i Mancomunitats, un 6’18%; altres entitats com poden ser les empreses, ONGD o partits polítics, un 5’69%; el mateix Fons inverteix un 5’60%; els Consells Comarcals, un 0’73%; i, finalment, els particulars, un 0’07%. L’aplicació d’aquests recursos es d’aproximadament un 90% en projectes de cooperació i sensibilització, i un 10% en gestió del mateix Fons.
La distribució per àrees geogràfiques dels recursos econòmics destinats a projectes de cooperació i sensibilització en el transcurs de l’any 2001 va ser de 39% per Amèrica Central i el Carib; un 12’5% per a la Mediterrània; un 12’4% per a Amèrica del Sud; un 11% per Àfrica; un 10’2% per Àsia; un 2’7% per Amèrica del Nord; i, un 1% per Europa. La resta es dedica a projectes destinats a la sensibilització a Catalunya.
Si volem fer referència als Ajuntaments catalans que més diners destinen a cooperació internacional hem d’esmentar per ordre d’importància: Barcelona; Lleida, Hospitalet de Llobregat; Badalona; Terrassa; Sabadell; Mataró; Reus; Santa Coloma de Gramanet; i Cornellà.
Si tenim en compte l’aportació a la cooperació per ciutadà podem dir que els ajuntaments catalans més solidaris durant l’any 2000 varen ser: Llavorsí; Lleida; Polinyà; Santa Perpètua de Mogoda; Sant Just d’Esvern; La Masó; Riudarenes; Matadepera, La Fatarella i Molins de Rei. Per exemple, el municipi lleidatà de Llavorsí destina des del 1995 el 0’7% a cooperació internacional, el que representa per una població de 273 habitants destinar 11’18 € cada any a finançar projectes de cooperació al desenvolupament.
Federació Catalana d’ONGD
La Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) es fundà i fou legalitzada l’any 1989, essent una de les associacions d’ONGD regionals més ben organitzada i amb més experiència de l’Estat Espanyol.
Actualment hi conviuen més d’una seixantena d’entitats d’ideari, àmbit d’actuació i personalitat jurídica diversa. Només per esmentar la procedència dels membres de la Junta Directiva de la FCONGD i observar la seva pluralitat hem de destacar com a entitats associades a Medicus Mundi, Intermón-Oxfam, Fundació Setem, Fundació Akwaba, Fundació Pau i Solidaritat, Educació Sense Fronteres, Sodepau, Cooperacció, Veterinaris Sense Fronteres, Juristes Sense Fronteres, Entrepobles, Lliga dels Drets dels Pobles i Creu Roja de Catalunya.
A la Província de Girona, l’existència d’un fort associacionisme dedicat a la cooperació al desenvolupament ha fet possible l’aparició de la Coordinadora Gironina d’ONGD.
Paral.lelament a la federació Catalana d’ONGD també existeix la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Llei de Cooperació al Desenvolupament
La tramitació de la Llei de Cooperació va obrir en els últims dos anys un llarg procés de reflexió i debat en el món de la cooperació.
Malgrat que la necessitat de la Llei es va plantejar a l’anterior legislatura, la Generalitat no va redactar-ne el primer esborrany fins l’any 1999. El procés de discussió amb les institucions municipals i les ONG va ser llarg.
El 6 de juny del 2000 va ser admesa la Llei a tràmit a la Mesa del Parlament. El 7 de novembre del mateix any es va nomenar la Ponència de la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea, Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat. El mes d’octubre es va tancar el període d’esmenes. En total els grups parlamentaris van presentar 197 esmenes. Finalment, el Ple de Parlament en sessió tinguda el dia 17 de desembre del 2001, va debatre el Dictamen de la Comissió Permanent i va aprovar la Llei amb el consens de tots els grups parlamentaris.
Durant el tràmit parlamentari es van millorar aspectes tan importants com les competències del Parlament en l’aprovació del Pla Director i en el debat dels plans anuals, la inclusió de les previsions del Pla Anual en les dotacions dels Pressupostos de la Generalitat de l’any i la seva inclusió en la Llei de Pressupostos, l’establiment d’un compromís pressupostari per arribar al 0’7% dels ingressos no condicionats de la Generalitat l’any 2012, la separació i reserva d’una partida específica d’ajut humanitari i d’emergència, una millor formulació del principi de coherència, la inclusió del comerç just, i altres.
Finalment cal destacar la creació dels òrgans de coordinació: la Comissió Interdepartamental de la Generalitat i la Comissió de Coordinació de la Generalitat amb els Ens Locals, que són eines imprescindibles per a la direcció política i la coherència de totes les accions de la cooperació pública de Catalunya. De la mateixa manera, cal destacar la reforma del Consell de Cooperació al Desenvolupament, com a òrgan consultiu i de participació de les entitats implicades en el món de la cooperació. La composició, competències i funcionament del qual, com en el cas dels anteriors òrgans, queda desenvolupat en un nou reglament.
Tasques per al futur representen l’aprovació dels reglaments sobre els tres òrgans esmentats; l’aprovació d’un Pla Director de la Cooperació al Desenvolupament Catalana pels propers quatre anys; l’elaboració de Plans anuals, a l’estil dels que realitza la cooperació espanyola; i l’elaboració també anual per part de la Generalitat de la Memòria de la seva actuació en la matèria.
Actualment la Generalitat està treballant en els següents aspectes jurídics de la cooperació internacional al desenvolupament a realitzar des de Catalunya:
- Projecte de Decret, pel qual s’aprova el Reglament del Registre d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament adscrit a la Secretaria de Relacions Exteriors;
- Projecte de Decret pel qual s’aprova el Reglament dels Òrgans de Coordinació i Col.laboració, i Òrgans Consultius de la Llei de Cooperació al Desenvolupament:
a) Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament;
b) Comissió de Coordinació amb els Ens Locals;
c) Consell de Cooperació al Desenvolupament.
Marc Legal
Projecte de Llei de Cooperació al Desenvolupament
Llei de Cooperació al Desenvolupament, de 17 de desembre del 2001
Durant l’any 2000, el conjunt de les administracions públiques catalanes va dedicar 27’26 milions d’€ a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), per mitjà d’accions directes de les mateixes administracions o bé canalitzades a través d’altres organismes com el Fons Català de Cooperació a les ONGD.
Segons dades aportades per Intermón-Oxfam i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, dels 27’26 milions d’€ totals de l’any 2000, 13’30 milions corresponien a la Generalitat de Catalunya i 13’96 corresponien a la cooperació descentralitzada d’Ajuntaments i Diputacions, d’entre els quals podríem destacar els 3’47 m. a l’Ajuntament de Barcelona, 2’85 m. a la Diputació de Barcelona i 0’66 m. a l’Ajuntament de Lleida.
El total de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de Catalunya, que no pren en consideració l’esforç fiscal realitzat a Catalunya que es veu destinat a l’AOD gestionada pel govern central, representava l’any 2000 un 0’024% del seu Producte Interior Brut (PIB), que es tradueix a 4’54 € per habitant i un creixement del 10% respecte a l’any anterior.
Generalitat de Catalunya
L’any 2000, com dèiem, la Generalitat va destinar 13’30 m. d’€ a la cooperació al desenvolupament i a la solidaritat internacional, que representa un 0’12% del seu pressupost consolidat. La Generalitat en aquest any va aportar un 0’013 del PIB de Catalunya, per sota de la mitjana dels governs autonòmics, que és del 0’023%, i només per davant de les aportacions de Canàries, Galícia, Madrid i Múrcia.
L’any 2001, la Generalitat va comprometre 14’42 m. d’€, 5’47 m. dels quals es varen destinar a la partida d’Ajuts al Tercer Món (04.05.480.03/2). Aquesta partida pressupostària és l’única que té dotació en els pressupostos generals de la Generalitat i és gestionada per l’Àrea de Cooperació depenent de la Secretaria de Relacions Exteriors, a la vegada inscrita dins del Departament de Presidència.
Gairebé totes les Conselleries realitzen alguna contribució a la cooperació internacional, malgrat mancar un exercici transparent i coordinat de les seves actuacions i partides que hi han estat destinades. A banda de l’Àrea de Cooperació, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació també contribueix decididament a la cooperació al desenvolupament. Darrera seu es situen, per ordre d’importància, la Departament de Sanitat, i el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Des del Departament de Presidència també és important destacar la partida destinada al Programa de Joves Cooperants, gestionada per la Secretaria de Joventut, juntament amb el Departament de Treball en el marc del Pla d’Ocupació Juvenil, que té com a objectiu la contractació de joves en projectes internacionals de diferents ONG.
Per la seva banda, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, gestiona gran part dels seus diners destinats a cooperació mitjançant el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), orientat bàsicament a la promoció empresarial catalana als països en vies de desenvolupament.
Per primera vegada, l’any 2000, la Generalitat va establir un conveni de cooperació amb l’Oficina Regional per a Amèrica Llatina i el Carib del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per tal de cofinançar el “Programa de Governabilitat per a un desenvolupament humà i sostenible a Amèrica Llatina” gestionat per l’Institut Internacional de Governabilitat (IIG).
En un altre nivell, i amb l’objectiu de millorar l’estratègia i l’anàlisi de la cooperació catalana, l’administració de la Generalitat es recolza en dos organismes de clara vocació geogràfica com poden ser l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), que també és impulsat pel Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE), i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEM), consorci participat igualment per la Generalitat, el MAE i l’Ajuntament de Barcelona .
Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona porta a terme un Programa de Solidaritat a través del Gabinet d’Integració Europea i Solidaritat. La seva estratègia política consisteix a donar suport a la cooperació al desenvolupament des de l’àmbit municipal. Els eixos d’aquest programa són específicament la promoció de les polítiques públiques de solidaritat en l’àmbit local, la sensibilització ciutadana i el suport i el foment del municipalisme, a la vegada que el desenvolupament local en els països en vies de desenvolupament.
L’any 2000, la Diputació de Barcelona va destinar a cooperació 2’85 m. d’€. D’aquesta xifra, 1’82 m. d’€ es varen destinar a cooperació estricta, 0’06 m. a emergències i 0’48 m. a sensibilització, essent la resta destinada a cobrir els costos de gestió i d’altres activitats formatives.
La cooperació al desenvolupament que ha fet la Diputació de forma directa té com a prioritats geogràfiques, Amèrica Central i Carib, Magrib i Balcans. Dels projectes cofinançats l’any 2000, si tenim en compte la seva distribució geogràfica, els països més beneficiats per ordre han estat Nicaragua, Cuba, El Salvador i El Marroc.
L’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona porta a terme el programa Barcelona Solidària a través del qual canalitza les actuacions de cooperació internacional, ajut humanitari i foment de la solidaritat ciutadana, per mitjà de projectes tant d’iniciativa municipal com d’entitats.
Aquest programa s’inclou a la Ponència de Participació Ciutadana i Solidaritat i el regidor ponent presideix la Comissió Barcelona Solidària, òrgan que té la funció d’establir les línies de treball i coordinació, i del qual n’és vicepresident el comissionat de Barcelona Solidària.
Per ordre d’importància, si ordenem la distribució geogràfica dels projectes finançats per l’Ajuntament de Barcelona, tenim l’Amèrica Central i el Carib; l’Amèrica del Sud; l’Àfrica Subsahariana; l’Àrea Mediterrània; i, els Balcans. Per països, Palestina, Marroc i Bòsnia-Herzegovina en són els principals receptors. Els sectors d’actuació centrals són la sanitat, l’educació i el foment del desenvolupament econòmic. En total, l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 2001 ha gastat 3’47 m. d’€.
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Dels 246 socis que el Fons Català tenia el 31 de desembre de l’any 2001, 220 són Ajuntaments. En el transcurs d’aquest any 2001, les aportacions fetes pels Ajuntaments van sumar 2’87 m. d’€, els quals representen un 74’69% respecte el total de recursos gestionats pel Fons. La Generalitat aporta al Fons un 7’03%; Diputacions i Mancomunitats, un 6’18%; altres entitats com poden ser les empreses, ONGD o partits polítics, un 5’69%; el mateix Fons inverteix un 5’60%; els Consells Comarcals, un 0’73%; i, finalment, els particulars, un 0’07%. L’aplicació d’aquests recursos es d’aproximadament un 90% en projectes de cooperació i sensibilització, i un 10% en gestió del mateix Fons.
La distribució per àrees geogràfiques dels recursos econòmics destinats a projectes de cooperació i sensibilització en el transcurs de l’any 2001 va ser de 39% per Amèrica Central i el Carib; un 12’5% per a la Mediterrània; un 12’4% per a Amèrica del Sud; un 11% per Àfrica; un 10’2% per Àsia; un 2’7% per Amèrica del Nord; i, un 1% per Europa. La resta es dedica a projectes destinats a la sensibilització a Catalunya.
Si volem fer referència als Ajuntaments catalans que més diners destinen a cooperació internacional hem d’esmentar per ordre d’importància: Barcelona; Lleida, Hospitalet de Llobregat; Badalona; Terrassa; Sabadell; Mataró; Reus; Santa Coloma de Gramanet; i Cornellà.
Si tenim en compte l’aportació a la cooperació per ciutadà podem dir que els ajuntaments catalans més solidaris durant l’any 2000 varen ser: Llavorsí; Lleida; Polinyà; Santa Perpètua de Mogoda; Sant Just d’Esvern; La Masó; Riudarenes; Matadepera, La Fatarella i Molins de Rei. Per exemple, el municipi lleidatà de Llavorsí destina des del 1995 el 0’7% a cooperació internacional, el que representa per una població de 273 habitants destinar 11’18 € cada any a finançar projectes de cooperació al desenvolupament.
Federació Catalana d’ONGD
La Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) es fundà i fou legalitzada l’any 1989, essent una de les associacions d’ONGD regionals més ben organitzada i amb més experiència de l’Estat Espanyol.
Actualment hi conviuen més d’una seixantena d’entitats d’ideari, àmbit d’actuació i personalitat jurídica diversa. Només per esmentar la procedència dels membres de la Junta Directiva de la FCONGD i observar la seva pluralitat hem de destacar com a entitats associades a Medicus Mundi, Intermón-Oxfam, Fundació Setem, Fundació Akwaba, Fundació Pau i Solidaritat, Educació Sense Fronteres, Sodepau, Cooperacció, Veterinaris Sense Fronteres, Juristes Sense Fronteres, Entrepobles, Lliga dels Drets dels Pobles i Creu Roja de Catalunya.
A la Província de Girona, l’existència d’un fort associacionisme dedicat a la cooperació al desenvolupament ha fet possible l’aparició de la Coordinadora Gironina d’ONGD.
Paral.lelament a la federació Catalana d’ONGD també existeix la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Llei de Cooperació al Desenvolupament
La tramitació de la Llei de Cooperació va obrir en els últims dos anys un llarg procés de reflexió i debat en el món de la cooperació.
Malgrat que la necessitat de la Llei es va plantejar a l’anterior legislatura, la Generalitat no va redactar-ne el primer esborrany fins l’any 1999. El procés de discussió amb les institucions municipals i les ONG va ser llarg.
El 6 de juny del 2000 va ser admesa la Llei a tràmit a la Mesa del Parlament. El 7 de novembre del mateix any es va nomenar la Ponència de la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea, Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat. El mes d’octubre es va tancar el període d’esmenes. En total els grups parlamentaris van presentar 197 esmenes. Finalment, el Ple de Parlament en sessió tinguda el dia 17 de desembre del 2001, va debatre el Dictamen de la Comissió Permanent i va aprovar la Llei amb el consens de tots els grups parlamentaris.
Durant el tràmit parlamentari es van millorar aspectes tan importants com les competències del Parlament en l’aprovació del Pla Director i en el debat dels plans anuals, la inclusió de les previsions del Pla Anual en les dotacions dels Pressupostos de la Generalitat de l’any i la seva inclusió en la Llei de Pressupostos, l’establiment d’un compromís pressupostari per arribar al 0’7% dels ingressos no condicionats de la Generalitat l’any 2012, la separació i reserva d’una partida específica d’ajut humanitari i d’emergència, una millor formulació del principi de coherència, la inclusió del comerç just, i altres.
Finalment cal destacar la creació dels òrgans de coordinació: la Comissió Interdepartamental de la Generalitat i la Comissió de Coordinació de la Generalitat amb els Ens Locals, que són eines imprescindibles per a la direcció política i la coherència de totes les accions de la cooperació pública de Catalunya. De la mateixa manera, cal destacar la reforma del Consell de Cooperació al Desenvolupament, com a òrgan consultiu i de participació de les entitats implicades en el món de la cooperació. La composició, competències i funcionament del qual, com en el cas dels anteriors òrgans, queda desenvolupat en un nou reglament.
Tasques per al futur representen l’aprovació dels reglaments sobre els tres òrgans esmentats; l’aprovació d’un Pla Director de la Cooperació al Desenvolupament Catalana pels propers quatre anys; l’elaboració de Plans anuals, a l’estil dels que realitza la cooperació espanyola; i l’elaboració també anual per part de la Generalitat de la Memòria de la seva actuació en la matèria.
Actualment la Generalitat està treballant en els següents aspectes jurídics de la cooperació internacional al desenvolupament a realitzar des de Catalunya:
- Projecte de Decret, pel qual s’aprova el Reglament del Registre d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament adscrit a la Secretaria de Relacions Exteriors;
- Projecte de Decret pel qual s’aprova el Reglament dels Òrgans de Coordinació i Col.laboració, i Òrgans Consultius de la Llei de Cooperació al Desenvolupament:
a) Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament;
b) Comissió de Coordinació amb els Ens Locals;
c) Consell de Cooperació al Desenvolupament.
Marc Legal
Projecte de Llei de Cooperació al Desenvolupament
Llei de Cooperació al Desenvolupament, de 17 de desembre del 2001
martes, 12 de enero de 2010
JORNADA DE COOPERACIÓ AMB EL SÀHARA
Relatoria de la Jornada a càrrec d'Oliver Klein Bosquet
Aquesta és una Proposta de Document de Bones Intencions realitzada a partir dels tallers i de les aportacions individuals que, els reunits el dia 17/07/02, militants i simpatitzants del Partit dels Socialistes de Catalunya (P.S.C.), vam realitzar amb l’objectiu de millorar la nostra cooperació al desenvolupament amb els territoris habitats pels refugiats del Sàhara Occidental a Tindouf (Argèlia). Aquest document només intenta recollir les preocupacions i propostes comuns dels participants a la Jornada.
0) El Representant del Comitè de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Algèria, recentment comentava: “Els saharauis de Tindouf són completament dependents de l’ajuda humanitària, a la vegada que l’interès sobre la seva situació i el recolzament financer que reben sembla reduir-se en els últims temps”; “Els refugiats saharauis no haurien de ser penalitzats per una solució política al seu conflicte, sinó que necessiten rebre ajudes regulars i suficients, i no les restes de la part fonda del bidó”.
Actualment, segons les dades del mateix ACNUR, el Sàhara pateix aquestes serioses mancances:
a) Es necessiten 1.200 milions de dòlars mensuals per a realitzar-hi una bona ajuda humanitària d’urgència;
b) El dèficit pressupostari del mateix ACNUR ha provocat la reducció de la seva ajuda en més de 660.000 dòlars;
c) Dels 160.000 refugiats saharauis s’han d’atendre a un 80% de dones i nens;
d) El Programa Mundial d’Aliments (PMA) necessita 3.000 tones d’aliments al mes;
e) El 70% de les dones refugiades a Tindouf pateixen anèmia;
f) El transport dels aliments es realitza en camions malgrat que la meitat d’aquests estan gairebé inservibles;
g) La taxa de creixement de la població als campaments de refugiats és molt elevada, fet que requereix la creació cada any de noves llars familiars;
h) En general, a Tindouf existeix un dèficit de més d’un 30% en el total de les racions mensuals.
1) Els reunits avui estem d’acord en què s’ha d’ aprofundir en la recerca d’una solució política i pacífica al conflicte del Sàhara Occidental. Reconeixem el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, a la vegada que reconeixem el deute moral que té Espanya, com a antiga potència colonial, a l’hora de buscar una solució definitiva a un conflicte que s’ha allargat innecessàriament. Sense un compromís polític fort, la cooperació només fa que donar solucions parcials a una situació indesitjable com pot ser el mateix establiment de camps de refugiats a Tindouf.
2) És per això que volem que el nostre partit, el PSC, adopti definitivament, en un mateix discurs i acció política, una postura clara i coherent al voltant del tema saharaui, que vagi des de totes les seves instàncies internes (implicant a les Secretaries de Cooperació, Relacions Internacionals i de la Dona, destacades entre totes les altres), a tots els Ajuntaments on obtingui representació, passant pel Parlament Europeu, el Parlament català i el Congrés dels Diputats espanyol. El PSC, com a partit polític que és, ha de fer pública la seva política dirigida al Sàhara, sabent donar resposta a les demandes dels seus militants i de la societat catalana en general.
3) El PSC vol consolidar uns criteris ben definits dirigits a realitzar la seva acció al desenvolupament, i aquests criteris han de fer-se acomplir en el cas saharaui. Concretament volem fer-nos partícips de les ganes que existeixen en la nostra militància per a què augmenti el nivell d’eficàcia, eficiència, transparència i coherència de la cooperació amb el Sàhara. També demanem que s’incorporin a la nostra cooperació al desenvolupament amb el Sàhara dos nous objectius estratègics amb caràcter transversal: potenciar la perspectiva de gènere en totes les actuacions, i intentar fer arribar la nostra ajuda als sectors més desafavorits de la societat saharaui.
4) El PSC declara el seu interès per seguir cooperant decididament amb el Sàhara a partir d’una anàlisi més profunda dels efectes que la seva cooperació pugui produir. És per això que ens plantegem donar un salt més qualitatiu que quantitatiu en les nostres actuacions, amb l’objectiu a la vegada d’explorar nous instruments i recursos, que puguin ser més efectius i que puguin traduir-se en millors resultats.
5) Concretament existeixen algunes propostes en la línia d’aconseguir un millor coneixement i una millor coordinació entre les dues parts vinculades en el procés de cooperació: el PSC i les contraparts saharauis. Es demana crear una Xarxa de Ciutats Agermanades amb el Sàhara (segurament vinculada a la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharaui) amb l’objectiu de compartir criteris i exigències; a la vegada que es recomana la inscripció de tots els projectes realitzats o per realitzar en el Registre del Ministeri de Cooperació Saharaui amb l’objectiu de conèixer millor allò que s’està fent, el lloc i qui ho està duent a terme. Es consideren vàlides les diferents modalitats de cooperació utilitzades fins ara; tant la cooperació directa amb el Frente Polisario, com la cooperació que es realitza entre Ajuntaments o entre escoles. També es valora positivament la possibilitat d’arribar a projectes cofinançats amb altres organitzacions o països.
6) Es demana augmentar la responsabilitat del PSC en la seva cooperació. No volem cooperar sense tenir un cert control sobre la nostra cooperació. Es demana fer un seguiment i una avaluació periòdica de tots els projectes engegats, que analitzi si s’ha arribat efectivament a la població-objectiu; si s’han acomplert els requisits exigits; si les necessitats esmentades segueixen essent les prioritàries; si la contrapart ha realitzat un bon treball d’acompanyament i monitoreig; i, si l’optimització dels recursos ha estat l’adequada. En el cas de la cooperació directa amb el Frente Polisario es demana una coordinació i planificació conjunta entre el PSC i el mateix govern legítim saharaui.
7) Des de la perspectiva catalana, el PSC adopta el compromís d’iniciar actuacions dirigides a fer més gran el coneixement i la sensibilització sobre la situació injusta que pateix el poble saharaui davant de la seva militància i de la societat catalana en general (s’esmenta la possibilitat d’organitzar una gran campanya mediàtica i publicitària a favor del referèndum), amb l’objectiu de legitimar encara més la seva aposta decidida de pressionar en les altes esferes de la política internacional per a poder arribar a una solució definitiva al conflicte.
8) Finalment, els militants i els simpatitzants del PSC, avui reunits en aquesta Jornada de reflexió sobre la cooperació amb el Sàhara, volem deixar paleses tres realitats molt discutides:
a) La cooperació al desenvolupament mal feta pot crear desigualtat en la mateixa societat saharaui i ésser contraproduent per la causa final del seu poble;
b) L’exportació de models occidentals, que perdin el punt de vista de la cultura i la manera de fer i pensar del poble saharaui, també pot tenir un efecte molt negatiu (per exemple, algunes actuacions com les colònies d’estiu o determinats projectes de cooperació assistencial, haurien de replantejar-se en el cas de no aconseguir els objectius esperats);
c) La cooperació al desenvolupament en el cas del Sàhara necessita del treball paral.lel en el terreny polític per a procurar acabar amb la situació de 160.000 ànimes, que viuen enmig del desert, lluny de la seva pàtria natural.
(Barcelona, 18/07/02)
Aquesta és una Proposta de Document de Bones Intencions realitzada a partir dels tallers i de les aportacions individuals que, els reunits el dia 17/07/02, militants i simpatitzants del Partit dels Socialistes de Catalunya (P.S.C.), vam realitzar amb l’objectiu de millorar la nostra cooperació al desenvolupament amb els territoris habitats pels refugiats del Sàhara Occidental a Tindouf (Argèlia). Aquest document només intenta recollir les preocupacions i propostes comuns dels participants a la Jornada.
0) El Representant del Comitè de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Algèria, recentment comentava: “Els saharauis de Tindouf són completament dependents de l’ajuda humanitària, a la vegada que l’interès sobre la seva situació i el recolzament financer que reben sembla reduir-se en els últims temps”; “Els refugiats saharauis no haurien de ser penalitzats per una solució política al seu conflicte, sinó que necessiten rebre ajudes regulars i suficients, i no les restes de la part fonda del bidó”.
Actualment, segons les dades del mateix ACNUR, el Sàhara pateix aquestes serioses mancances:
a) Es necessiten 1.200 milions de dòlars mensuals per a realitzar-hi una bona ajuda humanitària d’urgència;
b) El dèficit pressupostari del mateix ACNUR ha provocat la reducció de la seva ajuda en més de 660.000 dòlars;
c) Dels 160.000 refugiats saharauis s’han d’atendre a un 80% de dones i nens;
d) El Programa Mundial d’Aliments (PMA) necessita 3.000 tones d’aliments al mes;
e) El 70% de les dones refugiades a Tindouf pateixen anèmia;
f) El transport dels aliments es realitza en camions malgrat que la meitat d’aquests estan gairebé inservibles;
g) La taxa de creixement de la població als campaments de refugiats és molt elevada, fet que requereix la creació cada any de noves llars familiars;
h) En general, a Tindouf existeix un dèficit de més d’un 30% en el total de les racions mensuals.
1) Els reunits avui estem d’acord en què s’ha d’ aprofundir en la recerca d’una solució política i pacífica al conflicte del Sàhara Occidental. Reconeixem el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, a la vegada que reconeixem el deute moral que té Espanya, com a antiga potència colonial, a l’hora de buscar una solució definitiva a un conflicte que s’ha allargat innecessàriament. Sense un compromís polític fort, la cooperació només fa que donar solucions parcials a una situació indesitjable com pot ser el mateix establiment de camps de refugiats a Tindouf.
2) És per això que volem que el nostre partit, el PSC, adopti definitivament, en un mateix discurs i acció política, una postura clara i coherent al voltant del tema saharaui, que vagi des de totes les seves instàncies internes (implicant a les Secretaries de Cooperació, Relacions Internacionals i de la Dona, destacades entre totes les altres), a tots els Ajuntaments on obtingui representació, passant pel Parlament Europeu, el Parlament català i el Congrés dels Diputats espanyol. El PSC, com a partit polític que és, ha de fer pública la seva política dirigida al Sàhara, sabent donar resposta a les demandes dels seus militants i de la societat catalana en general.
3) El PSC vol consolidar uns criteris ben definits dirigits a realitzar la seva acció al desenvolupament, i aquests criteris han de fer-se acomplir en el cas saharaui. Concretament volem fer-nos partícips de les ganes que existeixen en la nostra militància per a què augmenti el nivell d’eficàcia, eficiència, transparència i coherència de la cooperació amb el Sàhara. També demanem que s’incorporin a la nostra cooperació al desenvolupament amb el Sàhara dos nous objectius estratègics amb caràcter transversal: potenciar la perspectiva de gènere en totes les actuacions, i intentar fer arribar la nostra ajuda als sectors més desafavorits de la societat saharaui.
4) El PSC declara el seu interès per seguir cooperant decididament amb el Sàhara a partir d’una anàlisi més profunda dels efectes que la seva cooperació pugui produir. És per això que ens plantegem donar un salt més qualitatiu que quantitatiu en les nostres actuacions, amb l’objectiu a la vegada d’explorar nous instruments i recursos, que puguin ser més efectius i que puguin traduir-se en millors resultats.
5) Concretament existeixen algunes propostes en la línia d’aconseguir un millor coneixement i una millor coordinació entre les dues parts vinculades en el procés de cooperació: el PSC i les contraparts saharauis. Es demana crear una Xarxa de Ciutats Agermanades amb el Sàhara (segurament vinculada a la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharaui) amb l’objectiu de compartir criteris i exigències; a la vegada que es recomana la inscripció de tots els projectes realitzats o per realitzar en el Registre del Ministeri de Cooperació Saharaui amb l’objectiu de conèixer millor allò que s’està fent, el lloc i qui ho està duent a terme. Es consideren vàlides les diferents modalitats de cooperació utilitzades fins ara; tant la cooperació directa amb el Frente Polisario, com la cooperació que es realitza entre Ajuntaments o entre escoles. També es valora positivament la possibilitat d’arribar a projectes cofinançats amb altres organitzacions o països.
6) Es demana augmentar la responsabilitat del PSC en la seva cooperació. No volem cooperar sense tenir un cert control sobre la nostra cooperació. Es demana fer un seguiment i una avaluació periòdica de tots els projectes engegats, que analitzi si s’ha arribat efectivament a la població-objectiu; si s’han acomplert els requisits exigits; si les necessitats esmentades segueixen essent les prioritàries; si la contrapart ha realitzat un bon treball d’acompanyament i monitoreig; i, si l’optimització dels recursos ha estat l’adequada. En el cas de la cooperació directa amb el Frente Polisario es demana una coordinació i planificació conjunta entre el PSC i el mateix govern legítim saharaui.
7) Des de la perspectiva catalana, el PSC adopta el compromís d’iniciar actuacions dirigides a fer més gran el coneixement i la sensibilització sobre la situació injusta que pateix el poble saharaui davant de la seva militància i de la societat catalana en general (s’esmenta la possibilitat d’organitzar una gran campanya mediàtica i publicitària a favor del referèndum), amb l’objectiu de legitimar encara més la seva aposta decidida de pressionar en les altes esferes de la política internacional per a poder arribar a una solució definitiva al conflicte.
8) Finalment, els militants i els simpatitzants del PSC, avui reunits en aquesta Jornada de reflexió sobre la cooperació amb el Sàhara, volem deixar paleses tres realitats molt discutides:
a) La cooperació al desenvolupament mal feta pot crear desigualtat en la mateixa societat saharaui i ésser contraproduent per la causa final del seu poble;
b) L’exportació de models occidentals, que perdin el punt de vista de la cultura i la manera de fer i pensar del poble saharaui, també pot tenir un efecte molt negatiu (per exemple, algunes actuacions com les colònies d’estiu o determinats projectes de cooperació assistencial, haurien de replantejar-se en el cas de no aconseguir els objectius esperats);
c) La cooperació al desenvolupament en el cas del Sàhara necessita del treball paral.lel en el terreny polític per a procurar acabar amb la situació de 160.000 ànimes, que viuen enmig del desert, lluny de la seva pàtria natural.
(Barcelona, 18/07/02)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)