Resultado del trabajo en el Instituto Internacional de Gobernabilidad de Catalunya (IIGOV)
Cataluña para el Desarrollo (CPD) es un proyecto del Instituto Internacional de Gobernabilidad (IIGOV) que tiene por objeto contribuir al análisis, desde Cataluña, de la cooperación descentralizada en particular, y al debate internacional sobre la cooperación al desarrollo en general.
Dentro del análisis de la cooperación, CPD quiere ocuparse principalmente de la cooperación descentralizada que realizan los diferentes entes locales (Ayuntamientos, Consejos Comarcales, Mancomunidades, Diputaciones) y Comunidades Autónomas, de la misma manera que no quiere perder de vista la acción al desarrollo de otros sectores relevantes de la sociedad civil así como la perspectiva global del problema del desarrollo.
Con el fin de cumplir con estos objetivos, CPD publica periódicamente el magazine electrónico Catalunya Global, a la vez que ofrece en su página web una base de recursos actualizada sobre documentos y artículos relevantes que versan sobre la cooperación internacional al desarrollo; resúmenes sobre las políticas y los marcos normativos de diferentes organismos oficiales y de la sociedad civil que se ocupan de la misma; y, listas de enlaces de sus principales agentes.
El Proyecto CPD recibe el apoyo de la Secretaría de Relaciones Exteriores del Departamento de Presidencia de la Generalitat de Catalunya.
jueves, 18 de marzo de 2010
miércoles, 17 de marzo de 2010
VIATGE A BULGÀRIA
Col·laboració entre l’FMC i la Union of Bulgarian Blach Sea Local Authorities
El passat dia 28 de setembre del 2009, la Federació va signar un conveni d’acord marc amb l’Associació de Municipis del Mar Negre (Bulgària), emmarcat dins dels objectius de treball de la Comissió d’Internacional de l’FMC.
El conveni marc de col·laboració que va estar signat pel president de l’FMC, Manuel Bustos, i pel president de l’Associació de Municipis del Mar Negre, Atanas Stoilov, té l’objectiu d’intercanviar experiències municipalistes entre les dues entitats i promoure conjuntament activitats i seminaris per contribuir al desenvolupament d’experiències que puguin enriquir totes aquelles polítiques que gestionen els municipis.
Aquest acord ha estat possible atès que a finals d’agost del mateix any va viatjar a Bulgària una delegació de l’FMC formada pel vicepresident de la Comisisó d’Internacional de l’FMC, Oliver Klein, i la responsable de la Subcomissió d’Europa, Mònica Miquel.
El passat dia 28 de setembre del 2009, la Federació va signar un conveni d’acord marc amb l’Associació de Municipis del Mar Negre (Bulgària), emmarcat dins dels objectius de treball de la Comissió d’Internacional de l’FMC.
El conveni marc de col·laboració que va estar signat pel president de l’FMC, Manuel Bustos, i pel president de l’Associació de Municipis del Mar Negre, Atanas Stoilov, té l’objectiu d’intercanviar experiències municipalistes entre les dues entitats i promoure conjuntament activitats i seminaris per contribuir al desenvolupament d’experiències que puguin enriquir totes aquelles polítiques que gestionen els municipis.
Aquest acord ha estat possible atès que a finals d’agost del mateix any va viatjar a Bulgària una delegació de l’FMC formada pel vicepresident de la Comisisó d’Internacional de l’FMC, Oliver Klein, i la responsable de la Subcomissió d’Europa, Mònica Miquel.
martes, 9 de marzo de 2010
ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ DELS ESTATS EUROPEUS 2000
La CPD de l'any 2000 dels Estats Membres de la Unió Europea
A partir sobretot dels anys setanta, s’estén entre les institucions d’Europa Occidental la preocupació per fomentar la cooperació amb els països del Sud. Des d’aleshores s’emprenen diverses iniciatives a partir d’organismes estatals per contrarestar l’abisme existent entre països rics i països pobres.
El procés d’integració europea, paral.lelament, va fer agafar consciència als governs dels Estats membres que calia desenvolupar una organització i una política de cooperació ambiciosa per tal de definir nous reptes dins de la influència exterior de la Unió Europea. En un primer moment es varen construir i enfortir els aparells estatals de la cooperació al desenvolupament, més tard varen ser la societat civil i altres ens subestatals qui reclamaren alhora el seu protagonisme com a agents cooperants, i finalment és la Unió Europea en sí mateixa qui decideix crear un marc definitiu de cooperació com a agrupació regional d’Estats.
És imprescindible recordar que dins de la Unió Europea es troben alguns dels donants més importants d’ajuda al Tercer Món, com assenyala en els seus informes el CAD de l’OCDE.
ALEMANYA
Constitucionalment, la política de Cooperació per al Desenvolupament s’inclou dins de l’acció exterior de la Federació (Bund) i es tracta d’una competència exclusiva d’aquest i no dels Estats Federats (Länder). La Llei Fonamental (Grundgesetz) otorga la responsabilitat bàsica de la política de cooperació al desenvolupament al Govern Federal d’Alemanya mitjançant el Ministeri Federal de Cooperació Econòmica (BMZ), el qual des del 1961 és el responsable de la cooperació financera i tècnica amb els països en vies de desenvolupament. Els programes i projectes de desenvolupament s’implementen mitjançant dues organitzacions:
Agència Alemanya de Cooperació Tècnica (GTZ)
El finançament de la GTZ prové del Ministeri Federal malgrat que és una entitat bastant descentralitzada i autònoma. La GTZ depèn de la seva vinculació amb el Ministeri però també pot arribar a realitzar, per la seva banda, iniciatives privades al desenvolupament.
Banc per a la Reconstrucció (KfW)
Aquest Banc va ser creat en un principi per finançar la reconstrucció d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Més endavant va ser utilitzat com a ens finançador dels projectes oficials alemanys al desenvolupament. El Banc és participat per la Federació i els Estats Federats. Treballa conjuntament amb el BMZ malgrat que també té iniciatives pròpies, a Alemanya (ha participat del foment econòmic dels nous Estats alemanys de l’Est) i a l’exterior.
El sistema de cooperació alemany es dota d’una agència que forma i envia personal professional per participar als projectes de cooperació al desenvolupament alemanys, és el Servei Alemany de Cooperació (DED).
Moltes altres entitats, també participades pels Estats Federats, ajuden a completar el panorama institucional de la cooperació alemanya:
Centre per a la Migració Internacional i el Desenvolupament (CIM); actualment passarà a formar part de la GTZ.
Institut Alemany de Política al Desenvolupament (DIE); és un dels centres d’estudi de la cooperació alemanya.
Fundació Alemanya per al Desenvolupament (DSE); també és un think tank de la cooperació alemanya.
Societat Carl Duisberg (CDG); en un principi es dedica a l’intercanvi entre estudiants i treballadors alemanys, i d’altres que vénen dels països del Sud. Es preveu que passi a dependre de la DSE.
Servei d’Intercanvi Acadèmic Alemany (DAAD); es dedica a la cooperació acadèmica, tant escolar com universitària, entre docents o alumnes.
Marc Legal
Les Resolucions del Comitè Mixt Bund/Ländern de Cooperació Internacional són en principi les eines legals que serveixen per coordinar l’actual ajuda alemanya al desenvolupament. La Secció Alemanya de la World University Service és qui se’n encarrega de la seva difusió.
ÀUSTRIA
El Ministeri d’Afers Estrangers Austríac, a través de la seva Secretaria d’Estat corresponent, concentra l’ajuda austríaca destinada als països considerats prioritaris per tal de buscar una major eficiència i eficàcia. És per això que la Cooperació Austríaca es considera complementària de la política exterior del país i de les polítiques de cooperació de la Unió Europea. A nivell multilateral, Àustria confia les seves contribucions més grans al Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Una particularitat de la cooperació austríaca, com passa en el cas alemany, és que en l’actualitat està experimentant una forma de cooperació mixta de gestió privada i finançament públic.
Els objectius d’aquesta cooperació es marquen periòdicament, essent actualment: combat de la pobresa; pau i seguretat humana; protecció del medi ambient; participació; integració socio-cultural; qüestió de gènere; i, promoció del comerç just.
Al mateix temps que Àustria designa unes prioritats regionals (Centre Amèrica; Àfrica Occidental i del Sahel; Àfrica Oriental; Àfrica Austral; i Himalaia – Hindu Kush), també nomena prioritats sectorials com poden ser el desenvolupament rural, la descentralització, el foment de l’educació, l’aigua potable, l’energia, la promoció de la petita i mitjana empresa, i el transport.
Com a mecanisme de cooperació entre la política estatal i les iniciatives de la societat civil existeix el Consell Consultiu de la Cooperació per al Desenvolupament.
Entre els actors de la cooperació descentralitzada austríaca, a part de les ONGD, podem destacar l’acció dels Estats Federats.
Marc Legal
Llei d’Ajuda a Països en Vies de Desenvolupament de 1974, reformada el 10 de juliol de 1997
BÈLGICA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament de Bèlgica ha experimentat un important canvi en els últims anys des de la creació, el 1962, de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament, passant per l’Administració General de Cooperació al Desenvolupament, integrada en el Ministeri d’Afers Estrangers, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament, l’any 1971, fins a la situació actual, caracteritzada per l’establiment d’un doble nivell:
- L’Administració encarregada de la programació i planificació integrada al Ministeri d’Afers Estrangers, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament;
- L’administració executora de les polítiques belgues de cooperació al desenvolupament, que és la Cooperació Tècnica Belga (CTB).
La Cooperació Tècnica Belga (CTB) és una societat de dret públic que pren la forma d’una societat anònima de finalitat social creada per la Llei de 21 de desembre de 1998. La CTB té l’exclusivitat de l’execució, a l’interior o a l’exterior del territori belga, de les tasques del servei públic de cooperació al desenvolupament. Les normes i les condicions de la cooperació belga es determinen mitjançant un conveni de gestió signat entre l’Estat i la CTB.
Marc Legistlatiu
Real Decret de 18 de gener de 1962, relatiu a l’organització de la cooperació amb els països en vies de desenvolupament.
DINAMARCA
El Ministeri d’Afers Exteriors Danès s’organitza en dues grans àrees: les Relacions Exteriors a nivell polític amb tercers països, en les quals s’inclou la política europea, i les Polítiques de Cooperació al Desenvolupament en sí mateixes.
El març de 1994, el Parlament danès adoptà una proposta que definia els punts essencials per al futur de la política de cooperació al desenvolupament de Dinamarca. Aquests punts es varen fixar en un document conegut com Estratègia 2000. Aquesta estratègia fou desenvolupada com a resposta als nous reptes sorgits a partir del fenomen de la globalització. El canvi més important introduït representa la priorització de programes sectorials per davant de projectes específics.
Dins de l’Àrea de Cooperació del Ministeri d’Afers Exteriors, la Unitat d’Avaluació té com a objectiu assistir al seguiment i a la millora de la qualitat de l’ajuda danesa. Les avaluacions periòdiques dels programes d’ajuda danesos són realitzats per equips interdisciplinars, majoritàriament formats per consultors externs, en col.laboració amb els receptors de la pròpia ajuda. La cooperació danesa és implementada per una agència especialitzada de nom DANIDA.
Marc Legal
Llei n. 344, de 24 de maig de 1998, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.122, de 31 de març de 1982, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.285, de l’1 d’abril de 1976, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.297, de 10 de juny de 1971, de Cooperació Internacional al Desenvolupament
FINLÀNDIA
La nova organització de la Cooperació al Desenvolupament instaurada l’any 1998 a Finlàndia gira al voltant del Ministeri d’Afers Estrangers on es troba el Departament per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament, al costat del Departament de Relacions Econòmiques amb l’Exterior, ambdós amb caire ministerial.
El Departament per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament danès s’organitza a la vegada en dos eixos: l’un és transversal i s’encarrega de la planificació, les decisions financeres i els aspectes multilaterals; i l’altre és horitzontal, estructurat en divisions de caràcter geogràfic. Totes aquestes activitats estan coordinades en última instància pel Director General del Departament per a la Cooperació.
En l’apartat financer cal destacar l’existència del Fons Finès per a la Cooperació Industrial (Finnfund) que es dedica a recolzar a aquelles empreses amb interessos finesos que volen invertir en països en vies de desenvolupament.
En l’apartat de les directrius de la política de cooperació finesa, hauríem de destacar com a document bàsic la Decisió sobre els principis de la política finesa de cooperació al desenvolupament, de 2 de setembre de 1992. Per una banda es tenen en compte els objectius estratègics propis de Finlàndia i per una altra es segueixen les directrius aprovades a nivell multilateral, sobretot a nivell de les agències de Nacions Unides i de la Unió Europea. La política finesa de cooperació al desenvolupament queda retratada en el Document que porta el mateix nom. Periòdicament la Cooperació Danesa realitza anàlisis de la situació dels objectius estratègics i dels mitjans de la cooperació fixats com es pot observar en el Document presentat al Parlament per Ministres d’Afers Exteriors el 1993. L’última Memòria d’Activitats que ens consta de la cooperació finesa és de 1999.
El CAD de l’OCDE ha destacat, en els seus respectius exàmens de la política finesa de cooperació, la tasca important realitzada per les seves ONGD a través de la coalició anomenada Centre de Serveis per a la Cooperació al Desenvolupament (KEPA).
Dins dels centres de recerca dedicats a la cooperació internacional ubicat a Finlàndia podem destacar l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament de la Universitat de Helsinki.
FRANÇA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament a França gira al voltant de dos Ministeris: el Ministeri d’Afers estrangers i el Ministeri d’Economia i Finances.
El Ministeri d’Afers Estrangers, encarregat de dirigir el conjunt de les relacions exteriors de l’Estat francès, és també a la pràctica qui coordina els diferents departaments ministerials francesos que intervenen en el procés de creació de polítiques de cooperació vers els països menys afavorits. Dins d’aquest Ministeri ens trobem al Ministre Delegat per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament i la Francofonia que és l’interlocutor vàlid per a temes del ram.
El Ministeri d’Economia i Hisenda contribueix decididament a l’ajuda al desenvolupament, més concretament gestiona la tramitació de les ajudes financeres i, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Estrangers, s’encarrega de les relacions amb les institucions multilaterals de caràcter econòmic i financer. Dins d’aquest Ministeri ens trobem amb la Direcció de Relacions Econòmiques amb l’Exterior que té com a finalitat preparar i executar les polítiques franceses en matèria de relacions econòmiques, inversions i presència industrial a l’estranger.
A banda dels dos Ministeris, la cooperació francesa s’ha dotat de diferents òrgans que ajuden a complementar les diferents tasques incloses en aquesta:
- L’Alt Consell sobre Cooperació Internacional és un òrgan d’assessorament i de concertació, format el 1998, en el que estan representats tots els agents importants francesos de la cooperació internacional.
- El Comitè Interministerial de Cooperació Internacional i Desenvolupament (CICID) és un òrgan polític creat l’any 1998 amb l’objectiu de coordinar l’activitat dels diferents departaments ministerials francesos.
- L’Agència Francesa per al Desenvolupament (AFD) és la successora de la Caixa Central de la França Lliure. Té caràcter d’organisme públic malgrat que compta de gran autonomia. És el que coneixem com a agència executora de la cooperació. Dins de l’AFD tenim dues societats de caràcter industrial i financer respectivament com poden ser Proparco i la CEFEB. L’AFD es recolza a la vegada en altres organitzacions especialitzades en cooperació com poden ser l’Associació Francesa de Voluntaris pel Progrés (AFVP); el Centre de Cooperació Internacional per al Desenvolupament en Investigació Agrònoma (CIRAD); i, l’Institut d’investigació Científica per al Desenvolupament en Cooperació (ORSTOM), que darrerament s’ha passat a anomenar Institut de Recerca per al Desenvolupament (IRD). Per a diferents temes relacions amb l’educació, la formació, el medi ambient, la cultura, la comunicació i la cooperació judicial tenim l’Agència de Cooperació Cultural i Tècnica (ACCT).
Banc Legal
Decret de 5 de maig de 1995, d’organització de l’administració central del Ministeri de Cooperació Internacional.
Decret n. 99-90, de febrer de 1999, de creació de l’Alt Consell sobre Cooperació Internacional.
Decret n. 98-995, de 5 de novembre de 1998, relatiu a l’Institut de recerca per al Desenvolupament.
Decret n. 98-175, del 16 de març de 1998, relatiu a les atribucions delegades al Ministre delegat de la Cooperació Internacional i de la Francofonia
Decret n. 98-294, del 17 d’abril de 1998, relatiu a l’Agència Francesa de Desenvolupament (AFD).
Decret n. 96-234, del 21 de març de 1996, de creació del Comitè Interministerial de Cooperació Internacional i Desenvolupament (CICID).
GRÈCIA
El Ministeri d’Afers Estrangers Grec és qui canalitza tota l’organització i implementació de la seva cooperació. Tradicionalment Grècia s’ha interessat a ajudar a aquells països del seu entorn i sobre els quals ha mantingut important influència política. A més, una altra part de la seva cooperació al desenvolupament es realitza vers aquells països on tradicionalment s’ha rebut o, en l’actualitat, estan establertes, minories de població d’origen grec.
Per ordre de prioritat geogràfica, segons la informació relacionada amb el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Hellenic Ressources Network (HRI), tenim: Europa Central i de l’Est; Rússia, Ucraïna i la resta d’antigues repúbliques soviètiques; el Mediterrani; i l’Àfrica Subsahariana. En el marc europeu, Grècia s’integra decididament al Pla d’Estabilització del Sud-est Europeu creat amb l’objectiu de millorar la infrastructura bàsica dels països de la zona després de les successives Guerres Balcàniques.
De la cooperació grega també cal destacar que allà on no pot arribar directament decideix realitzar ajudes a les agències de Nacions Unides i de la Unió Europea. Quant a la cooperació descentralitzada de la societat civil grega hem de destacar l’ajuda canalitzada mitjançant l’Església Ortodoxa grega que arriba sobretot a països de l’Est Europeu com poden ser Romania o Bulgària, a més de Rússia i Ucraïna.
Marc Legal
Avantprojecte de Llei General Grega de Cooperació Internacional al Desenvolupament
IRLANDA
El Ministeri d’Afers Estrangers d’Irlanda, a través de la seva Secretaria d’Estat, és l’òrgan competent en matèria de cooperació internacional al desenvolupament. Concretament existeix una Divisió de Cooperació al Desenvolupament que és qui organitza l’Ajuda Irlandesa.
L’Agència per al Servei Personal a l’Estranger (APSO), depenent de la Divisió de Cooperació del Ministeri d’Afers Estrangers, és l’encarregada de preparar els tècnics i cooperants que hauran de treballar en el terreny on es produeixin els projectes.
També el Comitè Nacional per a l’Educació sobre el Desenvolupament (NCDE), creat el 1994, depèn de la mateixa instància, en la seva tasca de promoure l’educació sobre la cooperació i la solidaritat internacional a tots els sectors de la societat irlandesa a través de subvencions a escoles, ONGD i esglésies.
Els darrers anys han servit per a augmentar la transparència de les activitats al desenvolupament del govern irlandès. Així doncs cada any es publiquen informes sobre les assignacions i prioritats de la cooperació, així com es publica una Memòria Anual. També són periòdiques les publicacions que analitzen les estratègies de futur per a la cooperació com passa el 1993 i el 1996. Aquest mateix any 1996 el govern irlandès publica un Llibre Blanc sobre la Cooperació al Desenvolupament amb els objectius principals de promoure la pau, la seguretat i l’efectivitat en la cooperació. L’any 2000, novament, surt a la llum una publicació oficial que declara les estratègies del Ministeri d’Afers Estrangers pel que a cooperació al desenvolupament respecta.
En l’actualitat, els punts centrals de l’ajuda irlandesa es concentren en: reduir la pobresa al món; satisfer les necessitats bàsiques; fomentar el partenaritat; afavorir l’associacionisme; incloure les qüestions de gènere a l’agenda; posar èmfasi a la sensibilització i l’educació per al desenvolupament; prioritzar la cooperació sanitària; protegir els infants; defensar els drets humans arreu; reduir el deute extern; i, millorar la protecció del medi ambient. Cal dir en aquest punt que Irlanda és un dels països capdavanters en la inclusió dels temes relacionats amb el tractament del fenomen migratori, així com la prevenció i resolució de conflictes, dins de l’agenda de la cooperació internacional
Marc Legal
Acta de 1960 sobre l’Associació de Desenvolupament Internacional, de 22 de novembre de 1960. Aquesta acta donaria peu a les primeres activitats de cooperació irlandeses i suposaria la base del nou funcionament de l’Ajuda Irlandesa a partir de la dècada dels noranta.
ITÀLIA
La Constitució Italiana de 1948 no preveu cap compromís de l’Estat envers la Cooperació al Desenvolupament, i tampoc estipula cap atribució de competència a les seves entitats administratives subestatals. És la pràctica que porta a construir una política italiana de cooperació.
Així doncs, la cooperació italiana comença a partir de l’acció descentralitzada d’iniciatives municipals i d’organitzacions properes a l’Església Catòlica. És per primera vegada, el 26 de gener de 1987, que la República Italiana regula les seves activitats de cooperació a partir de la Llei n. 49/87. La mateixa llei defineix l’acció italiana al desenvolupament com a complement de la política exterior de l’Estat, remarcant seguir els principis de respecte als drets humans aprovats en el marc de Nacions Unides i de la Unió Europea. Dins de l’estructura oficial de la cooperació italiana el màxim òrgan decisori és, doncs, el Ministeri d’Afers Estrangers, mitjançant la seva Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, qui respon per aquests temes en última instància. Des de l’Institut Italià de Comerç Exterior també es realitzen programes de desenvolupament econòmic en els països més pobres.
Les principals tasques del Ministeri d’Afers Estrangers passen per elaborar una relació programàtica anual de l’activitat de Cooperació al Desenvolupament, publicar informes periòdics, a la vegada que procura orientar tota l’acció descentralitzada vers uns objectius comuns. En aquest punt cal dir que les Regions i les Províncies Autònomes s’han dotat amb nous instruments per millorar l’eficàcia i l’efectivitat de la seva cooperació, cas de la creació del Observatori Interregional de la Cooperació al Desenvolupament (OICS) amb seu a Roma. L’Institut de Recerca sobre Cooperació destaca entre els centres d’investigació especialitzats.
Dins de les prioritats geogràfiques de la cooperació italiana cal destacar que es divideixen en cinc grans àrees (Europa Central i de l’est; Mediterrani; Àfrica Subsahariana; Àsia i Pacífic; i, Amèrica Llatina), a la vegada que es descriuen dinou països prioritaris i tres restants per als quals un Comitè Interministerial de Cooperació per al Desenvolupament es reserva la seva intervenció, prèvia deliberació, que són actualment Romania, El Líban i Palestina. D’altra banda, la cooperació italiana ha donat bastant importància en els últims anys a l’Ajuda Humanitària d’Emergència, i això ho demostren les seves intervencions al Kurdistan, Balcans, Sudan, Eritrea i Ruanda
Marc Legal
Llei del 26 de febrer de 1987, de la Cooperació d’Itàlia amb els Països en Vies de Desenvolupament
LUXEMBURG
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament de Luxemburg es realitza des d’un doble nivell. Per un costat trobem el Ministeri d’Afers Estrangers, de Comerç Exterior, de la Cooperació Internacional, d’Ajuda Humanitària i de la Defensa, que és l’òrgan encarregat d’establir les directrius polítiques de la cooperació al desenvolupament, així com la identificació, l’acceptació de la formulació i l’avaluació dels projectes. Per una altra banda ens trobem amb la Lux –Development, que és l’agència que es dedica a implementar els projectes escollits.
L’agost de 1999, el Ministeri d’Afers Estrangers va afegir a les seves anteriors competències les tasques de Defensa del Gran-Ducat. Aquest Ministeri a partir de llavors quedarà dividit en dos: per una banda, la diplomàcia tradicional, les relacions amb la Unió Europea i el Comerç Exterior; i per l’altra, la Cooperació, l’Ajuda Humanitària i la Defensa. La part corresponent a la Cooperació i l’Ajuda Humanitària serà ordenada dins de la Direcció de Cooperació al Desenvolupament i Ajuda Humanitària.
Lux-Development és una societat anònima, creada el desembre de l’any 1998, les accions de la qual estan repartides entre l’Estat, les associacions professionals, els centres d’investigació, els bancs, les empreses industrials i les ONGD. És per això que aquesta agència tècnica de cooperació gaudeix d’un elevat grau d’autonomia. Malgrat la seva forma comercial, la societat no busca beneficis. En principi, se’n encarrega de gran part dels projectes oficials finançats pel Gran-Ducat i a la vegada realitza accions d’ajuda humanitària. L’agència concentra les seves accions en un determinat nombre de països. El marc legal de funcionament de l’agència és un acord amb l’Estat signat el 17 de desembre de 1998.
Dins de les directrius marcades pel govern luxemburguès relacionades amb la cooperació internacional destaca la decisió de no finançar projectes d’infrastructura, i reforçar els àmbits de seguiment i avaluació dels projectes concrets ja encetats. Com en altres països de la Unió Europea es vol, en aquest sentit, augmentar l’eficàcia i l’eficiència de l’ajuda.
Si en un principi la gran part de la cooperació luxemburguesa es finançava mitjançant l’AOD, en l’actualitat s’han vist incrementades les subvencions a moltes noves ONGD agrupades al voltant del Cercle Luxemburguès d’ONGD. A la vegada s’han reforçat els mecanismes de comunicació entre les institucions oficials i les activitats sorgides dins del mar de la societat civil.
Marc Legal
Llei de Cooperació Internacional, de 6 de gener de 1996.
PAÏSOS BAIXOS
El Ministeri dels Afers Estrangers Holandès compta amb un Ministre Adjunt de Cooperació Internacional, que resulta ser un ministre sense cartera. El Ministre de Cooperació Internacional utilitza el mateix personal del Ministeri dels Afers Estrangers, principalment funcionaris que estan adscrits a la Direcció General de Cooperació Internacional.
Des del Ministeri, periòdicament es fan públiques les informacions sobre els programes anuals de cooperació al desenvolupament. Aquests programes anuals inclouen una ajuda oficial bilateral a un número reduït de països, una aposta forta pels mecanismes multilaterals a partir de les donacions a les agències del sistema de Nacions Unides i de la Unió Europea, així com subvencions a ONGD i altres agents de la cooperació descentralitzada sorgides en el marc de la societat civil.
L’agència implicada en la implementació de tota la cooperació oficial holandesa és l’Assistència Holandesa al Desenvolupament (NEDA) que actua en els països més pobres del planeta, sobretot a l’Àfrica subsahariana, amb l’objectiu de contribuir a reduir la pobresa d’una forma sostenible. Aquesta agència divideix els seus programes d’actuació segons els seus objectius geogràfics i sectorials. En els últims anys s’ha especialitzat en la cooperació medioambiental i l’accés a un recurs natural tan important per a la vida com és l’aigua.
És en els últims anys que moltes ONGD internacionals, al igual que moltes empreses multinacionals, han decidit establir la seva seu central a Holanda.
PORTUGAL
L’organització de la cooperació portuguesa al desenvolupament es realitza des del seu Ministeri d’Afers Estrangers. Per delegació d’aquest Ministeri, el Secretari d’Estat d’Afers Estrangers i Cooperació és el responsable de tots els afers relacionats amb la cooperació, així com és el responsable de l’Institut Camoes, el Fons de Cooperació Econòmica, la Comissió Interministerial de Cooperació Econòmica, i les relacions amb la FAO i la UNESCO.
L’Institut de Cooperació Portuguesa, d’altra banda, té personalitat jurídica pròpia, i és dotat d’autonomia administrativa, financera i patrimonial, sota la tutela del mateix Ministeri d’Afers Estrangers. Té encomenada la tasca de plantejar, coordinar i executar la política de cooperació al desenvolupament, com a rama de la política exterior portuguesa. És llavors l’únic interlocutor vàlid i responsable de les polítiques de cooperació que implementa l’Agència Portuguesa de Desenvolupament (APAD). Una part del recolzament financer a la cooperació s’extreu del Fons per a la Cooperació Econòmica; és aquell que implica la inversió d’agents econòmics portuguesos interessats a invertir a l’estranger. L’Institut de Cooperació Portuguesa fa pública periòdicament l’anàlisi de la cooperació portuguesa, així com redacta documents d’estratègia i se’n encarrega d’establir un pont amb les ONGD portugueses.
Dins de l’acció de la societat civil portuguesa hauríem de destacar la Xarxa de Cooperació i Desenvolupament Oikos.
Marc Legal
Llei Orgànica n. 363/85, de 10 de setembre, de creació de l’Institut Camoes
Decret Llei n.170/97, de 15 de juliol, que aprova la Llei Orgànica de l’Institut Camoes
REGNE UNIT
El Departament per al Desenvolupament Internacional (DFID) és l’equivalent al Ministeri de Cooperació Internacional britànic. Va ser creat el 1997, a partir de l’enfortiment de l’Administració del Desenvolupament dels Territoris d’Ultramar.
EL DFID generalment treballa en col.laboració amb altres governs, conjuntament amb el teixit empresarial i el sector privat, amb la societat civil, i la comunitat científica. És destacable la contribució del DFID als organismes multilaterals del sistema de Nacions Unides i del Grup del Banc Mundial. Una altra particularitat del DFID és que concentra la seva actuació en els països més pobres d’Àfrica i Àsia, malgrat que també és considerable l’ajuda implementada en el cas dels països de l’Europa de l’Est.
La recent política britànica de cooperació internacional va ser fixada en el Llibre Blanc sobre Desenvolupament Internacional que va sortir a la llum el 30 de gener de l’any 2001, concentrant-se aquest en la lluita contra la pobresa als països més necessitats, d’acord amb els Objectius del Mil.leni marcats per Nacions Unides. Més concretament la política de cooperació britànica s’organitza a partir de set objectius bàsics: promoure el bon govern; invertir en la persona humana; enfortir el sistema financer; fer més accessible el lliure mercat; lluitar contra la degradació medioambiental; assegurar l’eficàcia de les ajudes; i, en resum, fer participar més als països del sud en les decisions que impliquen a la població de tot el planeta. Recentment (2002) s’ha aprovat una nova Llei de Desenvolupament Internacional que ve a substituir la Llei anterior de 1980 i representa el marc legal més elevat de l’organització de la nova cooperació britànica.
A nivell parlamentari, cal dir, que la Comissió de Desenvolupament Internacional de la Cambra dels Comuns realitza una important tasca d’impuls i control de l’activitat del govern en matèria de cooperació al desenvolupament. Els informes i els debats sobre cooperació internacional del Parlament britànic influeixen en gran mesura a orientar la direcció de les noves polítiques. La transparència és per tant una de les característiques de la cooperació britànica, que anualment publica un Informe des del DFID (Informe 2002), i es sotmet a l’auditoria de l’Oficina Nacional.
Des del punt de vista de la col.laboració amb la societat civil el mateix DFID té una entitat integrada que s’anomena Fons de la Societat Civil per al Canvi (CSCF), que fomenta l’empoderament d’individus dels països del sud i la sensibilització en temes de cooperació i solidaritat al Regne Unit. A nivell acadèmic, l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament (IDS) és el més destacat de les Illes. Per una altra banda, si volem conèixer quelcom més sobre la cooperació britànica podem visitar la xarxa de recursos Eldis.
Banc Legislatiu
Llei de Desenvolupament Internacional, de 13 de novembre de 1980
SUÈCIA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament Sueca s’estructura, com hem vist en altres casos, en dos eixos. Per una banda trobem les competències de direcció atribuïdes al Ministeri dels Afers Estrangers i, per un altra, ens trobem amb l’Agència Sueca de Cooperació al Desenvolupament (SIDA), que s’encarrega del monitoreig i de l’execució de les directrius aprovades des del Ministeri.
L’agència SIDA mateix és qui publica l’Anuari de la Cooperació Internacional Sueca, l’Avaluació dels Resultats de Respecte als Drets Humans i a la Democràcia de la seva actuació, les Estratègies de Cooperació per Regions i Països, al igual que treu a la llum una publicació anomenada els Drets dels Més Pobres.
La política de cooperació sueca és prioritària entre les altres polítiques del govern. Suècia va ser un dels primers països en a acomplir la recomanació de Nacions Unides d’aportar el 0’7% del Pressupost General de l’Estat a la Cooperació Internacional. No cal dir, que la política de cooperació sueca forma part de la seva visió de la política exterior i de les relacions internacionals.
La Cooperació Sueca, a banda de realitzar importants contribucions al sistema de Nacions Unides i representar un complement a la política impulsada des de la Unió Europea, també s’articula a partir de la coordinació amb els seus veïns escandinaus.
A Suècia existeixen importants centres de recerca en l’àmbit de la cooperació com pot ser l’Institut Nordafricà. Al mateix temps, la SIDA es beneficia de les aportacions d’altres centres nòrdics com poden ser: l’Institut Nòrdic d’Estudis Asiàtics (amb seu a Dinamarca); el Fons Nòrdic de Desenvolupament (amb seu a Finlàndia); o l’Agència ProSus preocupada per temes de desenvolupament sostenible (amb seu a Noruega).
Molt destacable és l’activitat solidària de la societat civil sueca a partir del Centre Suec d’ONGD per al Desenvolupament.
Agències per al Desenvolupament dels Estats Membres
Alemanya
Ministeri Federal de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ)
http://www.bmz.de
Àustria
Ministeri Federal d’Afers Estrangers
http://www.bmaa.gv.at
Bèlgica
Cooperació Internacional Belga
http://diplobel.fgov.be/Cooperation/cooperation_EN.htm
Dinamarca
Ajuda Danesa Internacional al Desenvolupament (DANIDA)
http://www.um.dk/danida
Espanya
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
http://www.aeci.es
Finlàndia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://global.finland.fi/english
França
Agència Francesa de Desenvolupament (AFD)
http://www.afd.fr
Grècia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.mfa.gr
Irlanda
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.irlgov.ie/iveagh/default.htm
Itàlia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.esteri.it
Luxemburg
Agència Luxemburguesa per al Desenvolupament
http://www.lux-development.lu
Països Baixos
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.os.minbuza.nl/html_pages/f_explorer.html
Portugal
Ministeri d’Afers estrangers
http://www.min-nestrangeiros.pt
Regne Unit
Departament de Desenvolupament Internacional
http://www.dfid.gov.uk
Suècia
Agència Internacional Sueca de Cooperació al Desenvolupament (SIDA)
http://www.sida.se
A partir sobretot dels anys setanta, s’estén entre les institucions d’Europa Occidental la preocupació per fomentar la cooperació amb els països del Sud. Des d’aleshores s’emprenen diverses iniciatives a partir d’organismes estatals per contrarestar l’abisme existent entre països rics i països pobres.
El procés d’integració europea, paral.lelament, va fer agafar consciència als governs dels Estats membres que calia desenvolupar una organització i una política de cooperació ambiciosa per tal de definir nous reptes dins de la influència exterior de la Unió Europea. En un primer moment es varen construir i enfortir els aparells estatals de la cooperació al desenvolupament, més tard varen ser la societat civil i altres ens subestatals qui reclamaren alhora el seu protagonisme com a agents cooperants, i finalment és la Unió Europea en sí mateixa qui decideix crear un marc definitiu de cooperació com a agrupació regional d’Estats.
És imprescindible recordar que dins de la Unió Europea es troben alguns dels donants més importants d’ajuda al Tercer Món, com assenyala en els seus informes el CAD de l’OCDE.
ALEMANYA
Constitucionalment, la política de Cooperació per al Desenvolupament s’inclou dins de l’acció exterior de la Federació (Bund) i es tracta d’una competència exclusiva d’aquest i no dels Estats Federats (Länder). La Llei Fonamental (Grundgesetz) otorga la responsabilitat bàsica de la política de cooperació al desenvolupament al Govern Federal d’Alemanya mitjançant el Ministeri Federal de Cooperació Econòmica (BMZ), el qual des del 1961 és el responsable de la cooperació financera i tècnica amb els països en vies de desenvolupament. Els programes i projectes de desenvolupament s’implementen mitjançant dues organitzacions:
Agència Alemanya de Cooperació Tècnica (GTZ)
El finançament de la GTZ prové del Ministeri Federal malgrat que és una entitat bastant descentralitzada i autònoma. La GTZ depèn de la seva vinculació amb el Ministeri però també pot arribar a realitzar, per la seva banda, iniciatives privades al desenvolupament.
Banc per a la Reconstrucció (KfW)
Aquest Banc va ser creat en un principi per finançar la reconstrucció d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Més endavant va ser utilitzat com a ens finançador dels projectes oficials alemanys al desenvolupament. El Banc és participat per la Federació i els Estats Federats. Treballa conjuntament amb el BMZ malgrat que també té iniciatives pròpies, a Alemanya (ha participat del foment econòmic dels nous Estats alemanys de l’Est) i a l’exterior.
El sistema de cooperació alemany es dota d’una agència que forma i envia personal professional per participar als projectes de cooperació al desenvolupament alemanys, és el Servei Alemany de Cooperació (DED).
Moltes altres entitats, també participades pels Estats Federats, ajuden a completar el panorama institucional de la cooperació alemanya:
Centre per a la Migració Internacional i el Desenvolupament (CIM); actualment passarà a formar part de la GTZ.
Institut Alemany de Política al Desenvolupament (DIE); és un dels centres d’estudi de la cooperació alemanya.
Fundació Alemanya per al Desenvolupament (DSE); també és un think tank de la cooperació alemanya.
Societat Carl Duisberg (CDG); en un principi es dedica a l’intercanvi entre estudiants i treballadors alemanys, i d’altres que vénen dels països del Sud. Es preveu que passi a dependre de la DSE.
Servei d’Intercanvi Acadèmic Alemany (DAAD); es dedica a la cooperació acadèmica, tant escolar com universitària, entre docents o alumnes.
Marc Legal
Les Resolucions del Comitè Mixt Bund/Ländern de Cooperació Internacional són en principi les eines legals que serveixen per coordinar l’actual ajuda alemanya al desenvolupament. La Secció Alemanya de la World University Service és qui se’n encarrega de la seva difusió.
ÀUSTRIA
El Ministeri d’Afers Estrangers Austríac, a través de la seva Secretaria d’Estat corresponent, concentra l’ajuda austríaca destinada als països considerats prioritaris per tal de buscar una major eficiència i eficàcia. És per això que la Cooperació Austríaca es considera complementària de la política exterior del país i de les polítiques de cooperació de la Unió Europea. A nivell multilateral, Àustria confia les seves contribucions més grans al Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Una particularitat de la cooperació austríaca, com passa en el cas alemany, és que en l’actualitat està experimentant una forma de cooperació mixta de gestió privada i finançament públic.
Els objectius d’aquesta cooperació es marquen periòdicament, essent actualment: combat de la pobresa; pau i seguretat humana; protecció del medi ambient; participació; integració socio-cultural; qüestió de gènere; i, promoció del comerç just.
Al mateix temps que Àustria designa unes prioritats regionals (Centre Amèrica; Àfrica Occidental i del Sahel; Àfrica Oriental; Àfrica Austral; i Himalaia – Hindu Kush), també nomena prioritats sectorials com poden ser el desenvolupament rural, la descentralització, el foment de l’educació, l’aigua potable, l’energia, la promoció de la petita i mitjana empresa, i el transport.
Com a mecanisme de cooperació entre la política estatal i les iniciatives de la societat civil existeix el Consell Consultiu de la Cooperació per al Desenvolupament.
Entre els actors de la cooperació descentralitzada austríaca, a part de les ONGD, podem destacar l’acció dels Estats Federats.
Marc Legal
Llei d’Ajuda a Països en Vies de Desenvolupament de 1974, reformada el 10 de juliol de 1997
BÈLGICA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament de Bèlgica ha experimentat un important canvi en els últims anys des de la creació, el 1962, de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament, passant per l’Administració General de Cooperació al Desenvolupament, integrada en el Ministeri d’Afers Estrangers, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament, l’any 1971, fins a la situació actual, caracteritzada per l’establiment d’un doble nivell:
- L’Administració encarregada de la programació i planificació integrada al Ministeri d’Afers Estrangers, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament;
- L’administració executora de les polítiques belgues de cooperació al desenvolupament, que és la Cooperació Tècnica Belga (CTB).
La Cooperació Tècnica Belga (CTB) és una societat de dret públic que pren la forma d’una societat anònima de finalitat social creada per la Llei de 21 de desembre de 1998. La CTB té l’exclusivitat de l’execució, a l’interior o a l’exterior del territori belga, de les tasques del servei públic de cooperació al desenvolupament. Les normes i les condicions de la cooperació belga es determinen mitjançant un conveni de gestió signat entre l’Estat i la CTB.
Marc Legistlatiu
Real Decret de 18 de gener de 1962, relatiu a l’organització de la cooperació amb els països en vies de desenvolupament.
DINAMARCA
El Ministeri d’Afers Exteriors Danès s’organitza en dues grans àrees: les Relacions Exteriors a nivell polític amb tercers països, en les quals s’inclou la política europea, i les Polítiques de Cooperació al Desenvolupament en sí mateixes.
El març de 1994, el Parlament danès adoptà una proposta que definia els punts essencials per al futur de la política de cooperació al desenvolupament de Dinamarca. Aquests punts es varen fixar en un document conegut com Estratègia 2000. Aquesta estratègia fou desenvolupada com a resposta als nous reptes sorgits a partir del fenomen de la globalització. El canvi més important introduït representa la priorització de programes sectorials per davant de projectes específics.
Dins de l’Àrea de Cooperació del Ministeri d’Afers Exteriors, la Unitat d’Avaluació té com a objectiu assistir al seguiment i a la millora de la qualitat de l’ajuda danesa. Les avaluacions periòdiques dels programes d’ajuda danesos són realitzats per equips interdisciplinars, majoritàriament formats per consultors externs, en col.laboració amb els receptors de la pròpia ajuda. La cooperació danesa és implementada per una agència especialitzada de nom DANIDA.
Marc Legal
Llei n. 344, de 24 de maig de 1998, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.122, de 31 de març de 1982, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.285, de l’1 d’abril de 1976, de modificació de la Llei de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Llei n.297, de 10 de juny de 1971, de Cooperació Internacional al Desenvolupament
FINLÀNDIA
La nova organització de la Cooperació al Desenvolupament instaurada l’any 1998 a Finlàndia gira al voltant del Ministeri d’Afers Estrangers on es troba el Departament per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament, al costat del Departament de Relacions Econòmiques amb l’Exterior, ambdós amb caire ministerial.
El Departament per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament danès s’organitza a la vegada en dos eixos: l’un és transversal i s’encarrega de la planificació, les decisions financeres i els aspectes multilaterals; i l’altre és horitzontal, estructurat en divisions de caràcter geogràfic. Totes aquestes activitats estan coordinades en última instància pel Director General del Departament per a la Cooperació.
En l’apartat financer cal destacar l’existència del Fons Finès per a la Cooperació Industrial (Finnfund) que es dedica a recolzar a aquelles empreses amb interessos finesos que volen invertir en països en vies de desenvolupament.
En l’apartat de les directrius de la política de cooperació finesa, hauríem de destacar com a document bàsic la Decisió sobre els principis de la política finesa de cooperació al desenvolupament, de 2 de setembre de 1992. Per una banda es tenen en compte els objectius estratègics propis de Finlàndia i per una altra es segueixen les directrius aprovades a nivell multilateral, sobretot a nivell de les agències de Nacions Unides i de la Unió Europea. La política finesa de cooperació al desenvolupament queda retratada en el Document que porta el mateix nom. Periòdicament la Cooperació Danesa realitza anàlisis de la situació dels objectius estratègics i dels mitjans de la cooperació fixats com es pot observar en el Document presentat al Parlament per Ministres d’Afers Exteriors el 1993. L’última Memòria d’Activitats que ens consta de la cooperació finesa és de 1999.
El CAD de l’OCDE ha destacat, en els seus respectius exàmens de la política finesa de cooperació, la tasca important realitzada per les seves ONGD a través de la coalició anomenada Centre de Serveis per a la Cooperació al Desenvolupament (KEPA).
Dins dels centres de recerca dedicats a la cooperació internacional ubicat a Finlàndia podem destacar l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament de la Universitat de Helsinki.
FRANÇA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament a França gira al voltant de dos Ministeris: el Ministeri d’Afers estrangers i el Ministeri d’Economia i Finances.
El Ministeri d’Afers Estrangers, encarregat de dirigir el conjunt de les relacions exteriors de l’Estat francès, és també a la pràctica qui coordina els diferents departaments ministerials francesos que intervenen en el procés de creació de polítiques de cooperació vers els països menys afavorits. Dins d’aquest Ministeri ens trobem al Ministre Delegat per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament i la Francofonia que és l’interlocutor vàlid per a temes del ram.
El Ministeri d’Economia i Hisenda contribueix decididament a l’ajuda al desenvolupament, més concretament gestiona la tramitació de les ajudes financeres i, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Estrangers, s’encarrega de les relacions amb les institucions multilaterals de caràcter econòmic i financer. Dins d’aquest Ministeri ens trobem amb la Direcció de Relacions Econòmiques amb l’Exterior que té com a finalitat preparar i executar les polítiques franceses en matèria de relacions econòmiques, inversions i presència industrial a l’estranger.
A banda dels dos Ministeris, la cooperació francesa s’ha dotat de diferents òrgans que ajuden a complementar les diferents tasques incloses en aquesta:
- L’Alt Consell sobre Cooperació Internacional és un òrgan d’assessorament i de concertació, format el 1998, en el que estan representats tots els agents importants francesos de la cooperació internacional.
- El Comitè Interministerial de Cooperació Internacional i Desenvolupament (CICID) és un òrgan polític creat l’any 1998 amb l’objectiu de coordinar l’activitat dels diferents departaments ministerials francesos.
- L’Agència Francesa per al Desenvolupament (AFD) és la successora de la Caixa Central de la França Lliure. Té caràcter d’organisme públic malgrat que compta de gran autonomia. És el que coneixem com a agència executora de la cooperació. Dins de l’AFD tenim dues societats de caràcter industrial i financer respectivament com poden ser Proparco i la CEFEB. L’AFD es recolza a la vegada en altres organitzacions especialitzades en cooperació com poden ser l’Associació Francesa de Voluntaris pel Progrés (AFVP); el Centre de Cooperació Internacional per al Desenvolupament en Investigació Agrònoma (CIRAD); i, l’Institut d’investigació Científica per al Desenvolupament en Cooperació (ORSTOM), que darrerament s’ha passat a anomenar Institut de Recerca per al Desenvolupament (IRD). Per a diferents temes relacions amb l’educació, la formació, el medi ambient, la cultura, la comunicació i la cooperació judicial tenim l’Agència de Cooperació Cultural i Tècnica (ACCT).
Banc Legal
Decret de 5 de maig de 1995, d’organització de l’administració central del Ministeri de Cooperació Internacional.
Decret n. 99-90, de febrer de 1999, de creació de l’Alt Consell sobre Cooperació Internacional.
Decret n. 98-995, de 5 de novembre de 1998, relatiu a l’Institut de recerca per al Desenvolupament.
Decret n. 98-175, del 16 de març de 1998, relatiu a les atribucions delegades al Ministre delegat de la Cooperació Internacional i de la Francofonia
Decret n. 98-294, del 17 d’abril de 1998, relatiu a l’Agència Francesa de Desenvolupament (AFD).
Decret n. 96-234, del 21 de març de 1996, de creació del Comitè Interministerial de Cooperació Internacional i Desenvolupament (CICID).
GRÈCIA
El Ministeri d’Afers Estrangers Grec és qui canalitza tota l’organització i implementació de la seva cooperació. Tradicionalment Grècia s’ha interessat a ajudar a aquells països del seu entorn i sobre els quals ha mantingut important influència política. A més, una altra part de la seva cooperació al desenvolupament es realitza vers aquells països on tradicionalment s’ha rebut o, en l’actualitat, estan establertes, minories de població d’origen grec.
Per ordre de prioritat geogràfica, segons la informació relacionada amb el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Hellenic Ressources Network (HRI), tenim: Europa Central i de l’Est; Rússia, Ucraïna i la resta d’antigues repúbliques soviètiques; el Mediterrani; i l’Àfrica Subsahariana. En el marc europeu, Grècia s’integra decididament al Pla d’Estabilització del Sud-est Europeu creat amb l’objectiu de millorar la infrastructura bàsica dels països de la zona després de les successives Guerres Balcàniques.
De la cooperació grega també cal destacar que allà on no pot arribar directament decideix realitzar ajudes a les agències de Nacions Unides i de la Unió Europea. Quant a la cooperació descentralitzada de la societat civil grega hem de destacar l’ajuda canalitzada mitjançant l’Església Ortodoxa grega que arriba sobretot a països de l’Est Europeu com poden ser Romania o Bulgària, a més de Rússia i Ucraïna.
Marc Legal
Avantprojecte de Llei General Grega de Cooperació Internacional al Desenvolupament
IRLANDA
El Ministeri d’Afers Estrangers d’Irlanda, a través de la seva Secretaria d’Estat, és l’òrgan competent en matèria de cooperació internacional al desenvolupament. Concretament existeix una Divisió de Cooperació al Desenvolupament que és qui organitza l’Ajuda Irlandesa.
L’Agència per al Servei Personal a l’Estranger (APSO), depenent de la Divisió de Cooperació del Ministeri d’Afers Estrangers, és l’encarregada de preparar els tècnics i cooperants que hauran de treballar en el terreny on es produeixin els projectes.
També el Comitè Nacional per a l’Educació sobre el Desenvolupament (NCDE), creat el 1994, depèn de la mateixa instància, en la seva tasca de promoure l’educació sobre la cooperació i la solidaritat internacional a tots els sectors de la societat irlandesa a través de subvencions a escoles, ONGD i esglésies.
Els darrers anys han servit per a augmentar la transparència de les activitats al desenvolupament del govern irlandès. Així doncs cada any es publiquen informes sobre les assignacions i prioritats de la cooperació, així com es publica una Memòria Anual. També són periòdiques les publicacions que analitzen les estratègies de futur per a la cooperació com passa el 1993 i el 1996. Aquest mateix any 1996 el govern irlandès publica un Llibre Blanc sobre la Cooperació al Desenvolupament amb els objectius principals de promoure la pau, la seguretat i l’efectivitat en la cooperació. L’any 2000, novament, surt a la llum una publicació oficial que declara les estratègies del Ministeri d’Afers Estrangers pel que a cooperació al desenvolupament respecta.
En l’actualitat, els punts centrals de l’ajuda irlandesa es concentren en: reduir la pobresa al món; satisfer les necessitats bàsiques; fomentar el partenaritat; afavorir l’associacionisme; incloure les qüestions de gènere a l’agenda; posar èmfasi a la sensibilització i l’educació per al desenvolupament; prioritzar la cooperació sanitària; protegir els infants; defensar els drets humans arreu; reduir el deute extern; i, millorar la protecció del medi ambient. Cal dir en aquest punt que Irlanda és un dels països capdavanters en la inclusió dels temes relacionats amb el tractament del fenomen migratori, així com la prevenció i resolució de conflictes, dins de l’agenda de la cooperació internacional
Marc Legal
Acta de 1960 sobre l’Associació de Desenvolupament Internacional, de 22 de novembre de 1960. Aquesta acta donaria peu a les primeres activitats de cooperació irlandeses i suposaria la base del nou funcionament de l’Ajuda Irlandesa a partir de la dècada dels noranta.
ITÀLIA
La Constitució Italiana de 1948 no preveu cap compromís de l’Estat envers la Cooperació al Desenvolupament, i tampoc estipula cap atribució de competència a les seves entitats administratives subestatals. És la pràctica que porta a construir una política italiana de cooperació.
Així doncs, la cooperació italiana comença a partir de l’acció descentralitzada d’iniciatives municipals i d’organitzacions properes a l’Església Catòlica. És per primera vegada, el 26 de gener de 1987, que la República Italiana regula les seves activitats de cooperació a partir de la Llei n. 49/87. La mateixa llei defineix l’acció italiana al desenvolupament com a complement de la política exterior de l’Estat, remarcant seguir els principis de respecte als drets humans aprovats en el marc de Nacions Unides i de la Unió Europea. Dins de l’estructura oficial de la cooperació italiana el màxim òrgan decisori és, doncs, el Ministeri d’Afers Estrangers, mitjançant la seva Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, qui respon per aquests temes en última instància. Des de l’Institut Italià de Comerç Exterior també es realitzen programes de desenvolupament econòmic en els països més pobres.
Les principals tasques del Ministeri d’Afers Estrangers passen per elaborar una relació programàtica anual de l’activitat de Cooperació al Desenvolupament, publicar informes periòdics, a la vegada que procura orientar tota l’acció descentralitzada vers uns objectius comuns. En aquest punt cal dir que les Regions i les Províncies Autònomes s’han dotat amb nous instruments per millorar l’eficàcia i l’efectivitat de la seva cooperació, cas de la creació del Observatori Interregional de la Cooperació al Desenvolupament (OICS) amb seu a Roma. L’Institut de Recerca sobre Cooperació destaca entre els centres d’investigació especialitzats.
Dins de les prioritats geogràfiques de la cooperació italiana cal destacar que es divideixen en cinc grans àrees (Europa Central i de l’est; Mediterrani; Àfrica Subsahariana; Àsia i Pacífic; i, Amèrica Llatina), a la vegada que es descriuen dinou països prioritaris i tres restants per als quals un Comitè Interministerial de Cooperació per al Desenvolupament es reserva la seva intervenció, prèvia deliberació, que són actualment Romania, El Líban i Palestina. D’altra banda, la cooperació italiana ha donat bastant importància en els últims anys a l’Ajuda Humanitària d’Emergència, i això ho demostren les seves intervencions al Kurdistan, Balcans, Sudan, Eritrea i Ruanda
Marc Legal
Llei del 26 de febrer de 1987, de la Cooperació d’Itàlia amb els Països en Vies de Desenvolupament
LUXEMBURG
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament de Luxemburg es realitza des d’un doble nivell. Per un costat trobem el Ministeri d’Afers Estrangers, de Comerç Exterior, de la Cooperació Internacional, d’Ajuda Humanitària i de la Defensa, que és l’òrgan encarregat d’establir les directrius polítiques de la cooperació al desenvolupament, així com la identificació, l’acceptació de la formulació i l’avaluació dels projectes. Per una altra banda ens trobem amb la Lux –Development, que és l’agència que es dedica a implementar els projectes escollits.
L’agost de 1999, el Ministeri d’Afers Estrangers va afegir a les seves anteriors competències les tasques de Defensa del Gran-Ducat. Aquest Ministeri a partir de llavors quedarà dividit en dos: per una banda, la diplomàcia tradicional, les relacions amb la Unió Europea i el Comerç Exterior; i per l’altra, la Cooperació, l’Ajuda Humanitària i la Defensa. La part corresponent a la Cooperació i l’Ajuda Humanitària serà ordenada dins de la Direcció de Cooperació al Desenvolupament i Ajuda Humanitària.
Lux-Development és una societat anònima, creada el desembre de l’any 1998, les accions de la qual estan repartides entre l’Estat, les associacions professionals, els centres d’investigació, els bancs, les empreses industrials i les ONGD. És per això que aquesta agència tècnica de cooperació gaudeix d’un elevat grau d’autonomia. Malgrat la seva forma comercial, la societat no busca beneficis. En principi, se’n encarrega de gran part dels projectes oficials finançats pel Gran-Ducat i a la vegada realitza accions d’ajuda humanitària. L’agència concentra les seves accions en un determinat nombre de països. El marc legal de funcionament de l’agència és un acord amb l’Estat signat el 17 de desembre de 1998.
Dins de les directrius marcades pel govern luxemburguès relacionades amb la cooperació internacional destaca la decisió de no finançar projectes d’infrastructura, i reforçar els àmbits de seguiment i avaluació dels projectes concrets ja encetats. Com en altres països de la Unió Europea es vol, en aquest sentit, augmentar l’eficàcia i l’eficiència de l’ajuda.
Si en un principi la gran part de la cooperació luxemburguesa es finançava mitjançant l’AOD, en l’actualitat s’han vist incrementades les subvencions a moltes noves ONGD agrupades al voltant del Cercle Luxemburguès d’ONGD. A la vegada s’han reforçat els mecanismes de comunicació entre les institucions oficials i les activitats sorgides dins del mar de la societat civil.
Marc Legal
Llei de Cooperació Internacional, de 6 de gener de 1996.
PAÏSOS BAIXOS
El Ministeri dels Afers Estrangers Holandès compta amb un Ministre Adjunt de Cooperació Internacional, que resulta ser un ministre sense cartera. El Ministre de Cooperació Internacional utilitza el mateix personal del Ministeri dels Afers Estrangers, principalment funcionaris que estan adscrits a la Direcció General de Cooperació Internacional.
Des del Ministeri, periòdicament es fan públiques les informacions sobre els programes anuals de cooperació al desenvolupament. Aquests programes anuals inclouen una ajuda oficial bilateral a un número reduït de països, una aposta forta pels mecanismes multilaterals a partir de les donacions a les agències del sistema de Nacions Unides i de la Unió Europea, així com subvencions a ONGD i altres agents de la cooperació descentralitzada sorgides en el marc de la societat civil.
L’agència implicada en la implementació de tota la cooperació oficial holandesa és l’Assistència Holandesa al Desenvolupament (NEDA) que actua en els països més pobres del planeta, sobretot a l’Àfrica subsahariana, amb l’objectiu de contribuir a reduir la pobresa d’una forma sostenible. Aquesta agència divideix els seus programes d’actuació segons els seus objectius geogràfics i sectorials. En els últims anys s’ha especialitzat en la cooperació medioambiental i l’accés a un recurs natural tan important per a la vida com és l’aigua.
És en els últims anys que moltes ONGD internacionals, al igual que moltes empreses multinacionals, han decidit establir la seva seu central a Holanda.
PORTUGAL
L’organització de la cooperació portuguesa al desenvolupament es realitza des del seu Ministeri d’Afers Estrangers. Per delegació d’aquest Ministeri, el Secretari d’Estat d’Afers Estrangers i Cooperació és el responsable de tots els afers relacionats amb la cooperació, així com és el responsable de l’Institut Camoes, el Fons de Cooperació Econòmica, la Comissió Interministerial de Cooperació Econòmica, i les relacions amb la FAO i la UNESCO.
L’Institut de Cooperació Portuguesa, d’altra banda, té personalitat jurídica pròpia, i és dotat d’autonomia administrativa, financera i patrimonial, sota la tutela del mateix Ministeri d’Afers Estrangers. Té encomenada la tasca de plantejar, coordinar i executar la política de cooperació al desenvolupament, com a rama de la política exterior portuguesa. És llavors l’únic interlocutor vàlid i responsable de les polítiques de cooperació que implementa l’Agència Portuguesa de Desenvolupament (APAD). Una part del recolzament financer a la cooperació s’extreu del Fons per a la Cooperació Econòmica; és aquell que implica la inversió d’agents econòmics portuguesos interessats a invertir a l’estranger. L’Institut de Cooperació Portuguesa fa pública periòdicament l’anàlisi de la cooperació portuguesa, així com redacta documents d’estratègia i se’n encarrega d’establir un pont amb les ONGD portugueses.
Dins de l’acció de la societat civil portuguesa hauríem de destacar la Xarxa de Cooperació i Desenvolupament Oikos.
Marc Legal
Llei Orgànica n. 363/85, de 10 de setembre, de creació de l’Institut Camoes
Decret Llei n.170/97, de 15 de juliol, que aprova la Llei Orgànica de l’Institut Camoes
REGNE UNIT
El Departament per al Desenvolupament Internacional (DFID) és l’equivalent al Ministeri de Cooperació Internacional britànic. Va ser creat el 1997, a partir de l’enfortiment de l’Administració del Desenvolupament dels Territoris d’Ultramar.
EL DFID generalment treballa en col.laboració amb altres governs, conjuntament amb el teixit empresarial i el sector privat, amb la societat civil, i la comunitat científica. És destacable la contribució del DFID als organismes multilaterals del sistema de Nacions Unides i del Grup del Banc Mundial. Una altra particularitat del DFID és que concentra la seva actuació en els països més pobres d’Àfrica i Àsia, malgrat que també és considerable l’ajuda implementada en el cas dels països de l’Europa de l’Est.
La recent política britànica de cooperació internacional va ser fixada en el Llibre Blanc sobre Desenvolupament Internacional que va sortir a la llum el 30 de gener de l’any 2001, concentrant-se aquest en la lluita contra la pobresa als països més necessitats, d’acord amb els Objectius del Mil.leni marcats per Nacions Unides. Més concretament la política de cooperació britànica s’organitza a partir de set objectius bàsics: promoure el bon govern; invertir en la persona humana; enfortir el sistema financer; fer més accessible el lliure mercat; lluitar contra la degradació medioambiental; assegurar l’eficàcia de les ajudes; i, en resum, fer participar més als països del sud en les decisions que impliquen a la població de tot el planeta. Recentment (2002) s’ha aprovat una nova Llei de Desenvolupament Internacional que ve a substituir la Llei anterior de 1980 i representa el marc legal més elevat de l’organització de la nova cooperació britànica.
A nivell parlamentari, cal dir, que la Comissió de Desenvolupament Internacional de la Cambra dels Comuns realitza una important tasca d’impuls i control de l’activitat del govern en matèria de cooperació al desenvolupament. Els informes i els debats sobre cooperació internacional del Parlament britànic influeixen en gran mesura a orientar la direcció de les noves polítiques. La transparència és per tant una de les característiques de la cooperació britànica, que anualment publica un Informe des del DFID (Informe 2002), i es sotmet a l’auditoria de l’Oficina Nacional.
Des del punt de vista de la col.laboració amb la societat civil el mateix DFID té una entitat integrada que s’anomena Fons de la Societat Civil per al Canvi (CSCF), que fomenta l’empoderament d’individus dels països del sud i la sensibilització en temes de cooperació i solidaritat al Regne Unit. A nivell acadèmic, l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament (IDS) és el més destacat de les Illes. Per una altra banda, si volem conèixer quelcom més sobre la cooperació britànica podem visitar la xarxa de recursos Eldis.
Banc Legislatiu
Llei de Desenvolupament Internacional, de 13 de novembre de 1980
SUÈCIA
L’organització de la Cooperació al Desenvolupament Sueca s’estructura, com hem vist en altres casos, en dos eixos. Per una banda trobem les competències de direcció atribuïdes al Ministeri dels Afers Estrangers i, per un altra, ens trobem amb l’Agència Sueca de Cooperació al Desenvolupament (SIDA), que s’encarrega del monitoreig i de l’execució de les directrius aprovades des del Ministeri.
L’agència SIDA mateix és qui publica l’Anuari de la Cooperació Internacional Sueca, l’Avaluació dels Resultats de Respecte als Drets Humans i a la Democràcia de la seva actuació, les Estratègies de Cooperació per Regions i Països, al igual que treu a la llum una publicació anomenada els Drets dels Més Pobres.
La política de cooperació sueca és prioritària entre les altres polítiques del govern. Suècia va ser un dels primers països en a acomplir la recomanació de Nacions Unides d’aportar el 0’7% del Pressupost General de l’Estat a la Cooperació Internacional. No cal dir, que la política de cooperació sueca forma part de la seva visió de la política exterior i de les relacions internacionals.
La Cooperació Sueca, a banda de realitzar importants contribucions al sistema de Nacions Unides i representar un complement a la política impulsada des de la Unió Europea, també s’articula a partir de la coordinació amb els seus veïns escandinaus.
A Suècia existeixen importants centres de recerca en l’àmbit de la cooperació com pot ser l’Institut Nordafricà. Al mateix temps, la SIDA es beneficia de les aportacions d’altres centres nòrdics com poden ser: l’Institut Nòrdic d’Estudis Asiàtics (amb seu a Dinamarca); el Fons Nòrdic de Desenvolupament (amb seu a Finlàndia); o l’Agència ProSus preocupada per temes de desenvolupament sostenible (amb seu a Noruega).
Molt destacable és l’activitat solidària de la societat civil sueca a partir del Centre Suec d’ONGD per al Desenvolupament.
Agències per al Desenvolupament dels Estats Membres
Alemanya
Ministeri Federal de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ)
http://www.bmz.de
Àustria
Ministeri Federal d’Afers Estrangers
http://www.bmaa.gv.at
Bèlgica
Cooperació Internacional Belga
http://diplobel.fgov.be/Cooperation/cooperation_EN.htm
Dinamarca
Ajuda Danesa Internacional al Desenvolupament (DANIDA)
http://www.um.dk/danida
Espanya
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
http://www.aeci.es
Finlàndia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://global.finland.fi/english
França
Agència Francesa de Desenvolupament (AFD)
http://www.afd.fr
Grècia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.mfa.gr
Irlanda
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.irlgov.ie/iveagh/default.htm
Itàlia
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.esteri.it
Luxemburg
Agència Luxemburguesa per al Desenvolupament
http://www.lux-development.lu
Països Baixos
Ministeri d’Afers Estrangers
http://www.os.minbuza.nl/html_pages/f_explorer.html
Portugal
Ministeri d’Afers estrangers
http://www.min-nestrangeiros.pt
Regne Unit
Departament de Desenvolupament Internacional
http://www.dfid.gov.uk
Suècia
Agència Internacional Sueca de Cooperació al Desenvolupament (SIDA)
http://www.sida.se
domingo, 7 de marzo de 2010
ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ AUTONÒMICA 2000
La CPD de les Comunitats Autònomes espanyoles durant l'any 2000
La Constitució Espanyola de 1978 instaurà una organització del poder estatal territorialment descentralitzada, cosa que va donar lloc a la creació de 17 comunitats autònomes. En aquest apartat presentem l’organització i la capacitat normativa en matèria de cooperació internacional al desenvolupament que han aprovat les diferents Comunitats Autònomes.
Concretament la Constitució espanyola estableix en el seu article 149.1.3. que l’Estat té la competència exclusiva en matèria de relacions internacionals. L’article 97 remarca igualment aquest aspecte donat que atribueix al Govern espanyol un poder exclusiu respecte a la direcció de la política domèstica i exterior, excloent, per tant, la possibilitat de participació de les Comunitats Autònomes en el disseny i planificació d’aquesta política exterior.
Els Estatuts d’Autonomia de les Comunitats Autònomes únicament preveuen actuacions exteriors autonòmiques en matèria cultural i de promoció. Malgrat això, les Comunitats Autònomes en qüestió han estat incrementant en els darrers anys el seu paper exterior a través de diferents mecanismes com poden ser, per exemple, la participació en les institucions europees, la promoció econòmica exterior o la cooperació al desenvolupament. Segons la Sentència del Tribunal Constitucional 17/1991, de 31 de gener, aquestes accions estarien d’acord amb els principis constitucionals tot i que existeixi aquesta competència exclusiva de l’Estat en matèria de Relacions Internacionals
Les Comunitats Autònomes participen de la cooperació estatal amb la seva contribució fiscal als pressupostos generals de l’Estat. D’altra banda, les Comunitats Autònomes realitzen la seva cooperació directa, potencien la cooperació descentralitzada realitzada pels diferents Fons regionals, que recullen principalment la cooperació d’ens municipals i comarcals, i donen subvencions a ONGD.
Les diferents cooperacions autonòmiques intenten coordinar-se en tot moment amb la cooperació central de l’Estat. D’aquesta manera, la majoria de Comunitats Autònomes tenen firmats Convenis Marc de Coordinació amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. A més, les diferents cooperacions autonòmiques es troben periòdicament en les reunions de la Comissió Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament. De la mateixa manera, a nivell regional, existeixen Federacions d’ONGD que a nivell estatal poden formar part d’una Coordinadora d’àmbit més gran.
Com podrem demostrar a continuació, la cooperació realitzada per les diferents comunitats varia quant a l’organització (depenents del Departament en què s’inscriu), i varia quant a la gestió (escollint donar més importància a la via directa o a les subvenciones a ONGD). El número de recursos destinats, així com la priorització d’objectius, tant sectorials com geogràfics, també són molt aleatoris. Generalment, cal dir, on les ajudes institucionals són més minces, l’organització i el lobby de la societat civil resulta ser més fort.
ANDALUSIA
La Cooperació Internacional que es realitza a nivell oficial des d’Andalusia s’organitza a través de la Direcció General d’Afers Europeus i de Cooperació Exterior, que depèn de la Conselleria de Presidència. L’Agència Andalusa del Voluntariat, així com l’Àrea de Política Migratòria, s’organitza dins de la Conselleria de Governació.
La Llei 6/1983, de 21 de juliol, regula la cooperació internacional andalusa.
Moltes de les ONGD andaluses estan integrades a la Coordinadora Andalusa d’ONGD.
ARAGÓ
El Servei de Coordinació i Cooperació al desenvolupament del Govern d’Aragó és dependent de la Secretaria General Tècnica del Departament de Sanitat, Consum i Benestar Social.
Dins de la reglamentació de la cooperació aragonesa podem destacar:
Decret 180/94, de 8 d’agost, rectificat pel Decret 68/2000, de 28 de març, que regula la Cooperació al Desenvolupament i la Solidaritat
Decret 11/2002, de 22 de gener, pel que s’aprova el Reglament del Consell Aragonès de Cooperació al Desenvolupament
Decret 12/2002, de 22 de gener, pel que s’aprova el Reglament de la Comissió Autonòmica de Cooperació al Desenvolupament
Llei 10/2000, de 27 de desembre, que aprova el Conveni amb l’AECI.
Dins de l’àmbit de la cooperació descentralitzada de les ONG, Aragó compta amb la Federació Aragonesa de Solidaritat (FAS). Igualment de molta utilitat per aquells qui s’interessin per l’associacionisme i el voluntariat a l’Aragó és el Servidor Popular d’Informació Electrònica d’Aragó (SPIE).
ASTÚRIES
La Cooperació en el cas asturià depèn de la Conselleria d’Afers Socials, concretament de la Direcció General de Serveis Socials Comunitaris i Prestacions, sota el nom d’Àrea d’Emigració, Immigració i Cooperació al Desenvolupament.
En l’actualitat Astúries es regeix pel Pla Quatrianual de Cooperació Internacional al Desenvolupament 2000-2003.
Astúries també compta amb una Coordinadora Asturiana d’ONGD.
CANÀRIES
En el cas canari la Cooperació depèn de la Conselleria de Presidència, concretament de la Vice-conselleria d’Accions Exteriors i Relacions Institucionals.
Dins de l’organigrama canari ens trobem amb la divisió de tasques següent: Direcció General de Relacions amb Àfrica (a la què es dóna importància especial degut a la seva proximitat), i la Direcció General d’Acció Exterior i Cooperació en si mateixa.
A les Illes Canàries existeix una divisió provincial de les coordinadores d’ONGD, i és per això que hi trobem la Coordinadora d’ONGD de la Província de Santa Cruz de Tenerife i la Coordinadora d’ONGD de Las Palmas de Gran Canaria.
CANTÀBRIA
L’Àrea de Cooperació al Desenvolupament del Govern Autònom de Cantàbria està constituïda com a Secció dins de la Secretaria General de la Conselleria d’Economia i Hisenda.
La comunitat càntabra compta amb una Coordinadora Càntabra d’ONGD, que es beneficia de les ajudes subvencionades pel seu govern.
CASTELLA-LA MANXA
La Cooperació manxega depèn institucionalment de la Conselleria de Benestar Social i s’organitza des de l’anomenat Servei de Cooperació al Desenvolupament i Voluntariat.
L’eina més important de la cooperació manxega, com en el cas de la majoria de cooperacions autonòmiques, és la Subvenció a Projectes de Cooperació al Desenvolupament presentats per ONGD.
A nivell d’Organitzacions No Governamentals, Castella La Manxa compta de la seva Coordinadora d’ONGD de Castella La Manxa.
CASTELLA-LLEÓ
El Servei de Cooperació Exterior del govern castellà-lleonès, depèn de la Direcció General d’Afers Europeus i Acció Exterior, a la vegada depenent de la Conselleria de Presidència i Administracions Territorials.
També Castella-Lleó compta amb la Coordinadora Castellano-Lleonesa d’ONGD.
EUSKADI
La Direcció de Cooperació al Desenvolupament d’Euskadi, depenent del Departament d’Habitatge i Afers Socials, gestiona actualment el Fons de Cooperació i d’Ajuda al Desenvolupament (FOCAD). Des de la Conselleria de Presidència només es marquen els objectius principals de l’Acció Exterior de la comunitat basca en la que queda inclosa la cooperació,
La política de cooperació basca segueix els principis establerts en el decret 624/1995, de 9 de maig. El seu tret característic més rellevant és que es tracta d’una política indirecta donat que tots els ajuts són canalitzats a través d’ONGD. És per això cal destacar la rellevància de la seva Coordinadora d’ONGD d’Euskadi.
Com a particularitat basca també hem d’esmentar les noves fórmules assajades d’arribar al territori en col.laboració amb altres regions europees. Per exemple, l’any 1992, Euskadi va signar un Conveni de Cooperació amb el Cantó de Jura, a Suïssa, per a cofinançar diferents projectes a Camerun.
Igualment molt important a Euskadi és l’existència d’Euskal Fondoa, fundat el 1998, que funciona com a Associació d’Entitats Locals Basques Cooperants.
EXTREMADURA
El Servei de Cooperació del govern extremeny depèn de la Direcció General de Serveis Socials, que a la vegada és part de la Conselleria de Benestar Social.
A Extremadura cal destacar l’existència del Centre Extremeny d’Estudis i Cooperació amb Iberoamèrica que és qui canalitza gran part de la seva cooperació geogràfica.
Extremadura també compta amb una Coordinadora Extremenya d’ONGD.
GALÍCIA
Galícia compta amb una Conselleria pròpia d’Emigració i de Cooperació Exterior. Dins de l’organigrama de la Conselleria existeix una Direcció General de Cooperació Exterior, una Subdirecció General de Cooperació Exterior i el Servei exclusiu de Cooperació al Desenvolupament.
La part més important de la cooperació gallega es canalitza mitjançant els Programes d’Ajuda de la Xunta en col.laboració amb ONGD. Moltes d’aquestes ONGD estan integrades a la Coordinadora Gallega d’ONGD.
Particular de Galícia és el recolzament a les comunitats gallegues a l’exterior en forma de cooperació al desenvolupament.
L’Institut Gallec d’Anàlisi i Documentació Internacional (IGADI) fa un treball interessant en el sentit d’estudiar les formes i l’estratègia de la cooperació internacional dins del marc més ampli de les relacions internacionals.
BALEARS
La Direcció General de Cooperació depèn en si mateixa de la Conselleria de Benestar Social, tot i que en el cas balear, com en el cas canari, també existeix una Direcció General de Relacions Europees i per la Mediterrània, depenent de Presidència.
La cooperació balear es diferencia d’altres cooperacions potser en el fet de donar més recolzament a la investigació acadèmica que a la mateixa cooperació, i jugar fort en el cas de la cooperació amb el Sàhara, que té una convocatòria a banda de les ajudes generals a cooperants i ONGD. Anualment la cooperació balear publica les seves noves línies estratègiques per a la cooperació al desenvolupament.
A nivell de totes les illes funciona el Consell de Cooperació al Desenvolupament com a fòrum en el qual es troben l’administració i els diferents agents socials de la cooperació.
A l’estil del Fons Català per a la Cooperació i el Desenvolupament, existeixen a Ses Illes, el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació i el Fons Pitiús de Cooperació.
LA RIOJA
De la Conselleria de Presidència del Govern de La Rioja depèn directament la Secretaria General per a la Unió Europea i d’Acció Exterior, que es qui finalment decideix la Distribució de Projectes de Cooperació al Desenvolupament.
A La Rioja s’ha organitzat la Federació Riojana de Voluntariat Social i la Coordinadora Riojana de ONGD.
MADRID
La Direcció General d’Immigració, Cooperació al Desenvolupament i Voluntariat, depèn de la Conselleria de Serveis Socials.
L’organització de la Cooperació madrilenya es realitza mitjançant quatre eixos: el desenvolupament via ONGD; la Cooperació Directa; la Sensibilització i Educació per al Desenvolupament; i l’Ajuda Humanitària i d’Emergència.
La Comunitat Autònoma de Madrid s’ha dotat de diversos instruments per portar a la pràctica la seva cooperació:
- Llei 13/1999, de 29 d’abril, de Cooperació al Desenvolupament
- Pla General de Cooperació al Desenvolupament 2001-2004
- Pla Anual de Cooperació per a l’any 2002
- Pla de Cooperació per als Països Iberoamericans
A banda, la Comunitat de Madrid també té Plans Estratègics d’Actuació per a països concrets com poden ser El Salvador, Moçambic, República Dominicana i Nicaragua.
La Comunitat Autònoma de Madrid igualment disposa d’un Consell de Cooperació al Desenvolupament.
Madrid també compta amb la seva Federació d’ONGD de la Comunitat de Madrid.
MÚRCIA
La cooperació internacional de la comunitat murciana es va iniciar l’any 1994 com a resultat de la sensibilització de la societat civil espanyola davant el reclam del 0’7%.
Actualment l’Àrea d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, en la qual s’emmarca la Cooperació murciana, depèn de la Secretaria General de la Presidència.
Com a totes les altres comunitats autònomes també existeix la Coordinadora d’ONGD de la Regió de Múrcia.
NAVARRA
El Servei de Cooperació Internacional al Desenvolupament de la Comunitat Foral de Navarra depèn de la Direcció General i Secretaria Tècnica, que a la vegada depèn del Departament de Benestar Social, Esport i Joventut (Decret Foral 367/1991).
Els programes de cooperació de la comunitat navarresa funcionen des de 1991, tot i que la Llei Foral 5/2001 de Cooperació al Desenvolupament és més recent, concretament de 9 de març del 2001.
En el cas navarrès, per una banda cal destacar el Programa de Cooperació Internacional al Desenvolupament, instrumentat administrativament pel Decret Foral 95/1992, del 9 de març, pel qual s’estableix el règim de subvencions a ONGD, i per una altra banda està l’Ajuda Oficial Directa de la Comunitat, i un apartat especial per a emergència internacional.
Navarra compta amb un programa específic de sensibilització per a joves anomenat “Joves Cooperants de Navarra”.
La majoria d’ONGD navarreses són membres de la Coordinadora d’ONGD de Navarra.
VALÈNCIA
El Servei de Cooperació Internacional al Desenvolupament de la Generalitat Valenciana actualment depèn de Presidència malgrat que en anteriors legislatures havia estat gestionat per la Conselleria de Treball i Seguretat Social.
Quant al marc normatiu de la cooperació valenciana, a banda de les tradicionals convocatòries per a projectes presentats per a ONGD, cal destacar entre altres normes que legislen la cooperació valenciana:
- Decret 201/1997, d’1 de juliol de 1997, del govern valencià sobre regulació de les bases per a la cooperació internacional al desenvolupament i del règim específic de transferències de fons destinats a la cooperació amb països en vies de desenvolupament.
- Resolució de 10 d’abril del 2002, del Secretari General de la Presidència pel que es convoquen ajudes a projectes específics d’investigació i formació en temes relacionats amb la cooperació internacional al desenvolupament.
A part del Conveni Marc amb l’AECI (1989), la Generalitat Valenciana també té altres Convenis signats, per exemple amb la Fundació Centre Espanyol d’Estudis d’Amèrica Llatina (Cedeal), la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI) o la Unió Iberoamericana de Municipalistes (UIM), per tal de fer més efectiva la seva cooperació al desenvolupament.
La Coordinadora d’ONGD de València és un fet, a la vegada que la Generalitat Valenciana ha creat recentment un Directori Valencià d’ONGD.
El Fons Valencià de Cooperació al Desenvolupament va ser el segon Fons d’aquest tipus en crear-se a l’Estat Espanyol.
CIUTATS AUTÒNOMES DE CEUTA I MELILLA
Les dos Ciutats Autònomes espanyoles situades al Nord d’Àfrica també contribueixen dins de les seves possibilitats a la Cooperació Internacional al Desenvolupament des de les seves respectives Conselleries de Benestar Social. Des d’altres àrees i conselleries també es promou la sensibilització i el foment de l’associacionisme relacionat amb la solidaritat. A Ceuta, el Juny del 2002, es va dur a terme el II Congrés Nacional sobre Immigració, Interculturalitat i Convivència. La situació geogràfica especial d’ambdues ciutats i la pertinença d’Espanya a la Unió Europea fan que Ceuta i Melilla es beneficien de la iniciativa Interreg i dels Programes Europeus Transfronterers, que indirectament també beneficien al veí del Sud que és el Marroc.
Coordinadores Autonòmiques d’ONGD
Andalusia
Coordinadora Andalusa d’ONGD
http://www.eurosur.org/caongd
Aragó
Federació Aragonesa de Solidaritat (FAS)
http://www.pangea.org/spie/asa/educacion_fas.htm
Astúries
Coordinadora Asturiana d’ONGD
http://www.congde.org/asturias
Canàries
Coordinadora d’ONGD de la província de Santa Cruz de Tenerife
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Canarias.html
Coordinadora d’ONGD de Las Palmas de Gran Canaria
http://www.redcanariasolidaria.org
Cantàbria
Coordinadora Càntabra d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Cantabra.html
Castella-La Manxa
Coordinadora d’ONGD de Castella-La Manxa
http://www.ongd-clm.org
Castella-Lleó
Coordinadora Castellano-Lleonesa d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Euskadi.html
Catalunya
Federació Catalana d’ONGD
http://www.pangea.org/fcongd
Euskadi
Coordinadora d’ONGD d’Euskadi
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Euskadi.html
Extremadura
Coordinadora Extremenya d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Extremad.html
Galícia
Coordinadora Gallega d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Galicia.html
La Rioja
Coordinadora d’ONGD de La Rioja
Madrid
Coordinadora d’ONGD de la Comunitat de Madrid
http://www.nodo50.org/fongdcam
Múrcia
Coordinadora d’ONGD de la Regió de Múrcia
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Murcia.html
Navarra
Coordinadora d’ONGD de la Comunitat Foral de Navarra
http://www.congdnavarra.org
València
Coordinadora d’ONGD de València
http://www.lacordi.net
La Constitució Espanyola de 1978 instaurà una organització del poder estatal territorialment descentralitzada, cosa que va donar lloc a la creació de 17 comunitats autònomes. En aquest apartat presentem l’organització i la capacitat normativa en matèria de cooperació internacional al desenvolupament que han aprovat les diferents Comunitats Autònomes.
Concretament la Constitució espanyola estableix en el seu article 149.1.3. que l’Estat té la competència exclusiva en matèria de relacions internacionals. L’article 97 remarca igualment aquest aspecte donat que atribueix al Govern espanyol un poder exclusiu respecte a la direcció de la política domèstica i exterior, excloent, per tant, la possibilitat de participació de les Comunitats Autònomes en el disseny i planificació d’aquesta política exterior.
Els Estatuts d’Autonomia de les Comunitats Autònomes únicament preveuen actuacions exteriors autonòmiques en matèria cultural i de promoció. Malgrat això, les Comunitats Autònomes en qüestió han estat incrementant en els darrers anys el seu paper exterior a través de diferents mecanismes com poden ser, per exemple, la participació en les institucions europees, la promoció econòmica exterior o la cooperació al desenvolupament. Segons la Sentència del Tribunal Constitucional 17/1991, de 31 de gener, aquestes accions estarien d’acord amb els principis constitucionals tot i que existeixi aquesta competència exclusiva de l’Estat en matèria de Relacions Internacionals
Les Comunitats Autònomes participen de la cooperació estatal amb la seva contribució fiscal als pressupostos generals de l’Estat. D’altra banda, les Comunitats Autònomes realitzen la seva cooperació directa, potencien la cooperació descentralitzada realitzada pels diferents Fons regionals, que recullen principalment la cooperació d’ens municipals i comarcals, i donen subvencions a ONGD.
Les diferents cooperacions autonòmiques intenten coordinar-se en tot moment amb la cooperació central de l’Estat. D’aquesta manera, la majoria de Comunitats Autònomes tenen firmats Convenis Marc de Coordinació amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. A més, les diferents cooperacions autonòmiques es troben periòdicament en les reunions de la Comissió Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament. De la mateixa manera, a nivell regional, existeixen Federacions d’ONGD que a nivell estatal poden formar part d’una Coordinadora d’àmbit més gran.
Com podrem demostrar a continuació, la cooperació realitzada per les diferents comunitats varia quant a l’organització (depenents del Departament en què s’inscriu), i varia quant a la gestió (escollint donar més importància a la via directa o a les subvenciones a ONGD). El número de recursos destinats, així com la priorització d’objectius, tant sectorials com geogràfics, també són molt aleatoris. Generalment, cal dir, on les ajudes institucionals són més minces, l’organització i el lobby de la societat civil resulta ser més fort.
ANDALUSIA
La Cooperació Internacional que es realitza a nivell oficial des d’Andalusia s’organitza a través de la Direcció General d’Afers Europeus i de Cooperació Exterior, que depèn de la Conselleria de Presidència. L’Agència Andalusa del Voluntariat, així com l’Àrea de Política Migratòria, s’organitza dins de la Conselleria de Governació.
La Llei 6/1983, de 21 de juliol, regula la cooperació internacional andalusa.
Moltes de les ONGD andaluses estan integrades a la Coordinadora Andalusa d’ONGD.
ARAGÓ
El Servei de Coordinació i Cooperació al desenvolupament del Govern d’Aragó és dependent de la Secretaria General Tècnica del Departament de Sanitat, Consum i Benestar Social.
Dins de la reglamentació de la cooperació aragonesa podem destacar:
Decret 180/94, de 8 d’agost, rectificat pel Decret 68/2000, de 28 de març, que regula la Cooperació al Desenvolupament i la Solidaritat
Decret 11/2002, de 22 de gener, pel que s’aprova el Reglament del Consell Aragonès de Cooperació al Desenvolupament
Decret 12/2002, de 22 de gener, pel que s’aprova el Reglament de la Comissió Autonòmica de Cooperació al Desenvolupament
Llei 10/2000, de 27 de desembre, que aprova el Conveni amb l’AECI.
Dins de l’àmbit de la cooperació descentralitzada de les ONG, Aragó compta amb la Federació Aragonesa de Solidaritat (FAS). Igualment de molta utilitat per aquells qui s’interessin per l’associacionisme i el voluntariat a l’Aragó és el Servidor Popular d’Informació Electrònica d’Aragó (SPIE).
ASTÚRIES
La Cooperació en el cas asturià depèn de la Conselleria d’Afers Socials, concretament de la Direcció General de Serveis Socials Comunitaris i Prestacions, sota el nom d’Àrea d’Emigració, Immigració i Cooperació al Desenvolupament.
En l’actualitat Astúries es regeix pel Pla Quatrianual de Cooperació Internacional al Desenvolupament 2000-2003.
Astúries també compta amb una Coordinadora Asturiana d’ONGD.
CANÀRIES
En el cas canari la Cooperació depèn de la Conselleria de Presidència, concretament de la Vice-conselleria d’Accions Exteriors i Relacions Institucionals.
Dins de l’organigrama canari ens trobem amb la divisió de tasques següent: Direcció General de Relacions amb Àfrica (a la què es dóna importància especial degut a la seva proximitat), i la Direcció General d’Acció Exterior i Cooperació en si mateixa.
A les Illes Canàries existeix una divisió provincial de les coordinadores d’ONGD, i és per això que hi trobem la Coordinadora d’ONGD de la Província de Santa Cruz de Tenerife i la Coordinadora d’ONGD de Las Palmas de Gran Canaria.
CANTÀBRIA
L’Àrea de Cooperació al Desenvolupament del Govern Autònom de Cantàbria està constituïda com a Secció dins de la Secretaria General de la Conselleria d’Economia i Hisenda.
La comunitat càntabra compta amb una Coordinadora Càntabra d’ONGD, que es beneficia de les ajudes subvencionades pel seu govern.
CASTELLA-LA MANXA
La Cooperació manxega depèn institucionalment de la Conselleria de Benestar Social i s’organitza des de l’anomenat Servei de Cooperació al Desenvolupament i Voluntariat.
L’eina més important de la cooperació manxega, com en el cas de la majoria de cooperacions autonòmiques, és la Subvenció a Projectes de Cooperació al Desenvolupament presentats per ONGD.
A nivell d’Organitzacions No Governamentals, Castella La Manxa compta de la seva Coordinadora d’ONGD de Castella La Manxa.
CASTELLA-LLEÓ
El Servei de Cooperació Exterior del govern castellà-lleonès, depèn de la Direcció General d’Afers Europeus i Acció Exterior, a la vegada depenent de la Conselleria de Presidència i Administracions Territorials.
També Castella-Lleó compta amb la Coordinadora Castellano-Lleonesa d’ONGD.
EUSKADI
La Direcció de Cooperació al Desenvolupament d’Euskadi, depenent del Departament d’Habitatge i Afers Socials, gestiona actualment el Fons de Cooperació i d’Ajuda al Desenvolupament (FOCAD). Des de la Conselleria de Presidència només es marquen els objectius principals de l’Acció Exterior de la comunitat basca en la que queda inclosa la cooperació,
La política de cooperació basca segueix els principis establerts en el decret 624/1995, de 9 de maig. El seu tret característic més rellevant és que es tracta d’una política indirecta donat que tots els ajuts són canalitzats a través d’ONGD. És per això cal destacar la rellevància de la seva Coordinadora d’ONGD d’Euskadi.
Com a particularitat basca també hem d’esmentar les noves fórmules assajades d’arribar al territori en col.laboració amb altres regions europees. Per exemple, l’any 1992, Euskadi va signar un Conveni de Cooperació amb el Cantó de Jura, a Suïssa, per a cofinançar diferents projectes a Camerun.
Igualment molt important a Euskadi és l’existència d’Euskal Fondoa, fundat el 1998, que funciona com a Associació d’Entitats Locals Basques Cooperants.
EXTREMADURA
El Servei de Cooperació del govern extremeny depèn de la Direcció General de Serveis Socials, que a la vegada és part de la Conselleria de Benestar Social.
A Extremadura cal destacar l’existència del Centre Extremeny d’Estudis i Cooperació amb Iberoamèrica que és qui canalitza gran part de la seva cooperació geogràfica.
Extremadura també compta amb una Coordinadora Extremenya d’ONGD.
GALÍCIA
Galícia compta amb una Conselleria pròpia d’Emigració i de Cooperació Exterior. Dins de l’organigrama de la Conselleria existeix una Direcció General de Cooperació Exterior, una Subdirecció General de Cooperació Exterior i el Servei exclusiu de Cooperació al Desenvolupament.
La part més important de la cooperació gallega es canalitza mitjançant els Programes d’Ajuda de la Xunta en col.laboració amb ONGD. Moltes d’aquestes ONGD estan integrades a la Coordinadora Gallega d’ONGD.
Particular de Galícia és el recolzament a les comunitats gallegues a l’exterior en forma de cooperació al desenvolupament.
L’Institut Gallec d’Anàlisi i Documentació Internacional (IGADI) fa un treball interessant en el sentit d’estudiar les formes i l’estratègia de la cooperació internacional dins del marc més ampli de les relacions internacionals.
BALEARS
La Direcció General de Cooperació depèn en si mateixa de la Conselleria de Benestar Social, tot i que en el cas balear, com en el cas canari, també existeix una Direcció General de Relacions Europees i per la Mediterrània, depenent de Presidència.
La cooperació balear es diferencia d’altres cooperacions potser en el fet de donar més recolzament a la investigació acadèmica que a la mateixa cooperació, i jugar fort en el cas de la cooperació amb el Sàhara, que té una convocatòria a banda de les ajudes generals a cooperants i ONGD. Anualment la cooperació balear publica les seves noves línies estratègiques per a la cooperació al desenvolupament.
A nivell de totes les illes funciona el Consell de Cooperació al Desenvolupament com a fòrum en el qual es troben l’administració i els diferents agents socials de la cooperació.
A l’estil del Fons Català per a la Cooperació i el Desenvolupament, existeixen a Ses Illes, el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació i el Fons Pitiús de Cooperació.
LA RIOJA
De la Conselleria de Presidència del Govern de La Rioja depèn directament la Secretaria General per a la Unió Europea i d’Acció Exterior, que es qui finalment decideix la Distribució de Projectes de Cooperació al Desenvolupament.
A La Rioja s’ha organitzat la Federació Riojana de Voluntariat Social i la Coordinadora Riojana de ONGD.
MADRID
La Direcció General d’Immigració, Cooperació al Desenvolupament i Voluntariat, depèn de la Conselleria de Serveis Socials.
L’organització de la Cooperació madrilenya es realitza mitjançant quatre eixos: el desenvolupament via ONGD; la Cooperació Directa; la Sensibilització i Educació per al Desenvolupament; i l’Ajuda Humanitària i d’Emergència.
La Comunitat Autònoma de Madrid s’ha dotat de diversos instruments per portar a la pràctica la seva cooperació:
- Llei 13/1999, de 29 d’abril, de Cooperació al Desenvolupament
- Pla General de Cooperació al Desenvolupament 2001-2004
- Pla Anual de Cooperació per a l’any 2002
- Pla de Cooperació per als Països Iberoamericans
A banda, la Comunitat de Madrid també té Plans Estratègics d’Actuació per a països concrets com poden ser El Salvador, Moçambic, República Dominicana i Nicaragua.
La Comunitat Autònoma de Madrid igualment disposa d’un Consell de Cooperació al Desenvolupament.
Madrid també compta amb la seva Federació d’ONGD de la Comunitat de Madrid.
MÚRCIA
La cooperació internacional de la comunitat murciana es va iniciar l’any 1994 com a resultat de la sensibilització de la societat civil espanyola davant el reclam del 0’7%.
Actualment l’Àrea d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, en la qual s’emmarca la Cooperació murciana, depèn de la Secretaria General de la Presidència.
Com a totes les altres comunitats autònomes també existeix la Coordinadora d’ONGD de la Regió de Múrcia.
NAVARRA
El Servei de Cooperació Internacional al Desenvolupament de la Comunitat Foral de Navarra depèn de la Direcció General i Secretaria Tècnica, que a la vegada depèn del Departament de Benestar Social, Esport i Joventut (Decret Foral 367/1991).
Els programes de cooperació de la comunitat navarresa funcionen des de 1991, tot i que la Llei Foral 5/2001 de Cooperació al Desenvolupament és més recent, concretament de 9 de març del 2001.
En el cas navarrès, per una banda cal destacar el Programa de Cooperació Internacional al Desenvolupament, instrumentat administrativament pel Decret Foral 95/1992, del 9 de març, pel qual s’estableix el règim de subvencions a ONGD, i per una altra banda està l’Ajuda Oficial Directa de la Comunitat, i un apartat especial per a emergència internacional.
Navarra compta amb un programa específic de sensibilització per a joves anomenat “Joves Cooperants de Navarra”.
La majoria d’ONGD navarreses són membres de la Coordinadora d’ONGD de Navarra.
VALÈNCIA
El Servei de Cooperació Internacional al Desenvolupament de la Generalitat Valenciana actualment depèn de Presidència malgrat que en anteriors legislatures havia estat gestionat per la Conselleria de Treball i Seguretat Social.
Quant al marc normatiu de la cooperació valenciana, a banda de les tradicionals convocatòries per a projectes presentats per a ONGD, cal destacar entre altres normes que legislen la cooperació valenciana:
- Decret 201/1997, d’1 de juliol de 1997, del govern valencià sobre regulació de les bases per a la cooperació internacional al desenvolupament i del règim específic de transferències de fons destinats a la cooperació amb països en vies de desenvolupament.
- Resolució de 10 d’abril del 2002, del Secretari General de la Presidència pel que es convoquen ajudes a projectes específics d’investigació i formació en temes relacionats amb la cooperació internacional al desenvolupament.
A part del Conveni Marc amb l’AECI (1989), la Generalitat Valenciana també té altres Convenis signats, per exemple amb la Fundació Centre Espanyol d’Estudis d’Amèrica Llatina (Cedeal), la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI) o la Unió Iberoamericana de Municipalistes (UIM), per tal de fer més efectiva la seva cooperació al desenvolupament.
La Coordinadora d’ONGD de València és un fet, a la vegada que la Generalitat Valenciana ha creat recentment un Directori Valencià d’ONGD.
El Fons Valencià de Cooperació al Desenvolupament va ser el segon Fons d’aquest tipus en crear-se a l’Estat Espanyol.
CIUTATS AUTÒNOMES DE CEUTA I MELILLA
Les dos Ciutats Autònomes espanyoles situades al Nord d’Àfrica també contribueixen dins de les seves possibilitats a la Cooperació Internacional al Desenvolupament des de les seves respectives Conselleries de Benestar Social. Des d’altres àrees i conselleries també es promou la sensibilització i el foment de l’associacionisme relacionat amb la solidaritat. A Ceuta, el Juny del 2002, es va dur a terme el II Congrés Nacional sobre Immigració, Interculturalitat i Convivència. La situació geogràfica especial d’ambdues ciutats i la pertinença d’Espanya a la Unió Europea fan que Ceuta i Melilla es beneficien de la iniciativa Interreg i dels Programes Europeus Transfronterers, que indirectament també beneficien al veí del Sud que és el Marroc.
Coordinadores Autonòmiques d’ONGD
Andalusia
Coordinadora Andalusa d’ONGD
http://www.eurosur.org/caongd
Aragó
Federació Aragonesa de Solidaritat (FAS)
http://www.pangea.org/spie/asa/educacion_fas.htm
Astúries
Coordinadora Asturiana d’ONGD
http://www.congde.org/asturias
Canàries
Coordinadora d’ONGD de la província de Santa Cruz de Tenerife
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Canarias.html
Coordinadora d’ONGD de Las Palmas de Gran Canaria
http://www.redcanariasolidaria.org
Cantàbria
Coordinadora Càntabra d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Cantabra.html
Castella-La Manxa
Coordinadora d’ONGD de Castella-La Manxa
http://www.ongd-clm.org
Castella-Lleó
Coordinadora Castellano-Lleonesa d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Euskadi.html
Catalunya
Federació Catalana d’ONGD
http://www.pangea.org/fcongd
Euskadi
Coordinadora d’ONGD d’Euskadi
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Euskadi.html
Extremadura
Coordinadora Extremenya d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Extremad.html
Galícia
Coordinadora Gallega d’ONGD
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Galicia.html
La Rioja
Coordinadora d’ONGD de La Rioja
Madrid
Coordinadora d’ONGD de la Comunitat de Madrid
http://www.nodo50.org/fongdcam
Múrcia
Coordinadora d’ONGD de la Regió de Múrcia
http://www.congde.org/directorio2000/Autonomias/Murcia.html
Navarra
Coordinadora d’ONGD de la Comunitat Foral de Navarra
http://www.congdnavarra.org
València
Coordinadora d’ONGD de València
http://www.lacordi.net
viernes, 5 de marzo de 2010
ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ EUROPEA 2000
La CPD de la Unió Europea 2000
La reforma de les relacions exteriors i la millora de la gestió de l’ajuda al desenvolupament són components clau de l’actual reforma de la Unió Europea. En l’actualitat es treballa en millorar l’eficàcia d’una política comunitària de cooperació al desenvolupament que haurà de ser complementària a l’acció dels Estats membres amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament econòmic i social dels països en vies de desenvolupament, la seva incorporació harmoniosa i progressiva a l’economia mundial i la lluita contra la pobresa a tot el món.
Específicament la millora de la gestió de l’ajuda externa de la Unió Europea és un component clau de la Reforma de la Comissió Europea iniciada el 1998, reforçada a partir del 2000 (Llibre Blanc de la Reforma de la Comissió del 2000 i Llibre Blanc sobre la Governabilitat Europea del 2001), i considerada prioritària ja abans de la crisi institucional viscuda l’any 1999.
Potser la reforma més destacable en els últims anys hagi estat la reforma administrativa de maig del 2001 sobre l’eficàcia i eficiència de les polítiques de cooperació (Reform of the Management of the European Community’s external assistance) mitjançant la reunificació del cicle de gestió de projectes sota la responsabilitat d’un agència autònoma d’implementació anomenada EuropeAid (que substitueix als Serveis Comuns per a les Relacions Exteriors, SCRE, establerts el 1998), l’adopció de la programació plurianual i la desconcentració de les responsabilitats de les delegacions europees arreu del món.
El mateix maig del 2001, la Unió Europea va establir les Estratègies de Cooperació per Països ACP (Country Support Strategies o CCS) i els Documents d’Estratègia Comú (Common Strategy Papers o CSP) per a la resta de països receptors d’ajuda comunitària.
Tot i que la cooperació al desenvolupament té una Direcció General específica liderada per un Comissari (Direcció General de Cooperació), en l’actualitat Poul Nielson, molts dels àmbits que afecten a la cooperació al desenvolupament amb països tercers es veuen afectats per les decisions i el tarannà d’altres Direccions Generals com poden ser: Comerç (Comissari Pascal Lamy), Ampliació (Comissari Günter Verheugen) i Relacions Exteriors (Comissari Chris Patten). Altres aspectes queden també en un terreny no gaire clar que podria afectar-se per l’actuació de la Política Exterior i de Seguretat Comú (PESC), davant de la qual es troba el Secretari General del Consell, l’espanyol Javier Solana. El repartiment de les competències entre la mateixa Comissió i la seva Direcció General de Cooperació, i l’Agència EuropeAid, també s’hauran de definir de forma més clara en el transcurs dels propers mesos.
La Unió Europea és directament responsable de cinc programes de cooperació amb 77 països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), Amèrica Llatina i Àsia (ALA), el Mediterrani (MEDA), Àsia Central i de l’Est (Tacis) i els Balcans Occidentals (Pla Especial de Reconstrucció per al Sudest Europeu). Cada marc regional de cooperació es troba sota la supervisió d’un comitè específic del Consell de Ministres Europeus de Desenvolupament. Els programes d’ajuda exterior de la Unió Europea arriben a un total de prop de 9.000 m. d’€ anuals, als que hem d’afegir els recursos dels Fons Europeu de Desenvolupament (FED) per als països ACP (13.500 d’€ sota el 9. FED per al període 2000-2007).
La posició conjunta de Consell i Comissió pel que afecta a la Política Comunitària de Cooperació al Desenvolupament pot trobar-se en el següent document: The European Community’s Development Policy – Statement by the Council and the Commission (DE 105), de desembre de l’any 2000.
Durant el mes de setembre de 2002 la Unió Europea, en boca del seu Comissari de Cooperació, Poul Nielson, ha promès un increment especial de la seva Ajuda Oficial al Desenvolupament de 2.000 m. d’€ durant el període 2003-2006, amb motiu de la Conferència Mundial sobre Desenvolupament Sostenible realitzada a Johannesburg.
La cooperació europea es divideix per prioritats geogràfiques:
La Unió Europea té un règim de cooperació especial amb els anomenats Països i Territoris d’Ultramar (PTU), generalment possessions de països europeus amb un status especial en altres continents. Segons l’Annex II del Tractat de la Unió Europea aquests territoris són: Groenlàndia, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, Terres australs i antàrtides franceses, Illes Wallis i Futuna, Mayotte, Saint-Pierre et Miquelon, Aruba, Antilles Neerlandeses, Anguila, Illes Caiman, Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Illes Sandwich del Sud, Montserrat, Pitcairn, Santa Elena, Territori antàrtic britànic, Territoris Britànics de l’Oceà Índic, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques i Les Bermudes).
La Unió Europea i els Països ACP
Les relacions entre la Unió Europea i els països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP) varen ser redefinides i normalitzades a partir de les proclamacions d’independència d’aquests últims. La Convenció de Lomé, signada el 1975 i actualitzada periòdicament, va convertir-se en un dels pilars de la política exterior de la Unió Europea i va servir comla primera experiència sistèmica de cooperació al desenvolupament amb els països més pobres del món.
El procés de Lomé poc a poc es va anar esgotant fins que els mateixos països de la Unió Europea i ACP varen signar uns nous acords del 23 de Juny de l’any 2000 a Cotonou (Benín). Els Acords de Cotonou venien a incloure els 5 Acords de Lomé anteriors i actualitzaven d’aquesta manera la política europea vers els països més necessitats.
Les relacions de la Unió Europea amb Sudàfrica, malgrat tractar-se d’un país africà, s’han d’emmarcar dins d’un marc jurídic especial.
La Unió Europea i Amèrica Llatina
Fins a les darreres reformes europees, els països d’Amèrica Llatina, a excepció del Carib, eren considerats a banda, juntament amb els països de tot Àsia (antics països ALA), degut a no formar part del grup de països ACP i no haver signat els Acords de Lomé. Actualment el sistema de cooperació amb els països llatinoamericans segueix una lògica independent a partir de les negociacions amb diferents agrupacions regionals com poden ser Centreamèrica, la Comunitat Andina o Mercosur. Tots aquests països juntament amb Mèxic, Xile i algun invitat caribeny, formen part del Grup de Rio, amb el qual la Unió Europea manté també relacions molt fluïdes.
Els programes europeus dirigits cap a Amèrica Llatina, actualment tots ells gestionats per l’Agència EuropeAid, són els següents: AL-INVEST (petita i mitjana empresa); ALFA (educació); URB-AL (ciutats); ALURE (energia); ATLAS (Cambres de Comerç i Indústria); ALIS (societat de la informació); i, ALBAN (universitats).
La Unió Europea i Àsia
La Unió Europea, al igual que en el cas d’Amèrica Llatina, està redefinint les seves estratègies i relacions amb el continent asiàtic. No cal dir que aquest continent s’ha vist engrandit a partir de la independència de les antigues repúbliques soviètiques d’Àsia Central. De la mateix manera, cal trobar un equilibri entre el recolzament a les potències regionals que representen Indonèsia, les Filipines, Pakistà, Índia o Iran; la política a seguir vers alguns Estats considerats perillosos, cas d’Irak o Corea del Nord; la cooperació amb una potència del futur com és Xina; la majoria de països musulmans; i, països tan pobres com poden ser Bangla Desh, Bhutan o Nepal.
La Unió Europea i la Mediterrània
El procés iniciat a Barcelona el 1995 ha viscut en els últims anys un període de dubtes i indecisions. La Mediterrània és entesa per la Unió Europea en el seu sentit més ampli, des del Pròxim Orient fins ben entrada l’Àfrica Subsahariana, a Mauritània. En aquest cas ens trobem en una zona en la que han sobreviscut alguns dels conflictes més llargs de la història recent: Sàhara Occidental, Argèlia, Balcans, Xipre, Palestina i la qüestió kurda. Problemes afegits com poden representar l’increment de la immigració, la por al fonamentalisme islàmic i el caire dels règims polítics que governen els països de la ribera sud del Mediterrani provoquen una urgència immediata en la millora de les polítiques de cooperació de la Unió Europea i un increment de l’efectivitat dels programes MEDA. Aquests programes tenen l’objectiu últim de representar mesures financeres i tècniques per acompanyar la reforma de les estructures socials i econòmiques en els països mediterranis que no són membres de la UE.
A banda de les estratègies regionals, la Unió Europea té definides certes priotirats i estratègies de tipus sectorial:
Estratègia de Reducció de la Pobresa
La Comissió Europea ha inclòs com una de les seves polítiques prioritàries en els propers anys l’estratègia de reducció de la pobresa als països amb un índex més baix de desenvolupament. D’acord amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, la Direcció General de Cooperació desenvolupa uns documents anomenats Poverty reduction strategy papers (PRSP) que analitza la situació d’aquests països.
Àmbit de la Prevenció de Conflictes
D’acord amb les recomanacions de Nacions Unides i del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), les polítiques de cooperació de la Unió Europea incorporen la cultura de la pau i la prevenció de conflictes com a elements condicionants fundamentals a l’hora d’assegurar el seu èxit. En aquest sentit la majoria de les actuacions s’han dirigit al continent africà amb la finalitat de posar fi a les diferents crisis de governabilitat viscudes en el darrers anys.
Àmbit dels Drets Humans i la Democratització
Com a línia prioritària en les relacions exteriors de la Unió Europea, l’enfortiment de les polítiques a favor del respecte als drets humans i la democratització representen en l’actualitat una condició per als països en vies de desenvolupament a l’hora de voler accedir a l’ajuda de la cooperació europea. La integració definitiva dels principis de respecte als Drets Humans i a la Democratització va produir-se de forma integral en totes les polítiques de la Unió Europea a partir de l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea, l’1 de novembre de 1993.
Dins de l’organització de la cooperació de la Unió Europea hem de destacar l’existència de l’Agència de Cooperació EuropeAid i l’Oficina Europea d’Ajut Humanitari ECHO:
EuropeAid Co-operation Office
L’Agència EuropeAid va començar a funcionar efectivament l’1 de Gener del 2001 a partir de la reforma dels mecanismes de cooperació iniciats per la Comissió Europea.
La missió de l’Agència més concretament és la d’implementar l’ajuda al desenvolupament de la Comissió que queda establerta pel pressupost de la Unió Europea i el Fons Europeu per al Desenvolupament. L’Agència no s’ocupa, d’altra banda, dels programes d’ampliació (Phare, Ispa i Sapard), activitats humanitàries, assistència financera, PESC ni de les Facilitats de Reacció Ràpida.
L’Agència executa l’avaluació dels projectes i programes de la Unió Europea en el terreny de la Cooperació Internacional tot valorant la seva efectivitat i la bona coordinació dels agents vinculats.
L’Agència inclou en el seu organigrama 8 Direccions:
- La Direcció A té 6 Unitats i és responsable per als programes europeus, el Caucas i Àsia Central (inclosa Mongòlia).
- La Direcció B té 7 Unitats i és responsable per als programes del Sud del Mediterrani de Pròxim Orient.
- La Direcció C té 7 Unitats i és responsable per als programes als països de l’Àfrica, Carib i Pacífic (inclosa Sudàfrica i Cuba).
- La Direcció D té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Àsia.
- La Direcció E té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Amèrica Llatina.
- La Direcció F té 6 Unitats i és responsable de programes sectorials com poden ser el cofinançament d’Organitzacions No-Governamentals; l’enfortiment de l’estratègia d’enfortiment dels Drets Humans i de la Democratització; Medi Ambient; Desenvolupament Social (drogues i gènere, entre d’altres) i seguretat alimentària.
- La Direcció G té 5 Unitats i recolza les altres Direccions amb material operatiu.
- La Direcció H té 6 Unitats i recolza les altres Direccions amb material organitzatiu.
European Community Humanitarian Office (ECHO)
L’Oficina d’Ajut Humanitari de la Unió Europea (ECHO) té un status particular dins de l’organigrama de la Unió Europea. Si l’Agència EuropeAid implementa les polítiques de cooperació de la Direcció de Desenvolupament, l’Oficina ECHO es concentra en l’apartat de l’Ajut Humanitària, tot seguint el Reglament 1257/96 que la descriu. L’Oficina realitza Operacions arreu del món donant resposta a les necessitats més urgents degudes a situació de guerra o de catàstrofe natural; busca Partners amb els quals s’ha de coordinar en el terreny; elabora Estadístiques; manté un criteri absolut de transparència en l’apartat de Finances; publica Informes i Manuals; així com s’especialitza en l’Avaluació de la cooperació realitzada per la Unió Europea.
L’Oficina ha recolzat la creació d’un Diploma de Postgrau sobre Assistència Humanitària a partir de la Xarxa d’Assistència Humanitària NOHA fundada el 1994, de la que en formen part les següents universitats: Catòlica de Lovaïna (Bèlgica), Aix.Marseille III (França), Bochum (Alemanya), College de Dublin (Irlanda), Groningen (Holanda), Deusto (Espanya) i Uppsala (Suècia).
+ Ajudes Humanitàries gestionades per ECHO l’any 2000
PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€ PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€
Àfrica/Carib/Pacífic 170,2 Àsia 77,1
Etiòpia/Eritrea 22,5 Afganistan/Pakistan/Iran 21,6
Rep. Dem. Congo 20,0 Timor Oriental 10,5
Sierra Leone/Guinea/Libèria 16,1 Cambodja/Vietnam 10,4
Angola 15,8 Corea del Nord 8,1
Burundi 13,8 Indonèsia 7,5
Sudan 11,0 Índia 5,8
Moçambic 9,7 Altres 13,2
Somàlia 6,5 Amèrica Llatina 24,5
Altres 27,9 Veneçuela 6,7
Europa Oriental/ex Repúbliques Soviètiques 147,6 Colòmbia 6,5
Balcans Occidentals (antiga Iugoslàvia i Albània) 98,7 Altres 11,3
Rússia (principalment Txetxènia) 24,4 Prevenció i preparació davant del risc de catàstrofes 7,5
Tadjikistà 15,0 Altres partides de la despesa 16,3
Altres 9,5 Experts sobre el terreny, 12,0
Àfrica Septentrional/Orient Mitjà 48,5 Estudis, informacions, avaluacions i auditories 4,3
Orient Mitjà 23,9
Sàhara Occidental 13,9
Iraq 8,6
Altres 2,1 Total 491,7
A continuació esmentem alguns dels òrgans i mecanismes també implicats en el procés d’elaboració de les polítiques de cooperació de la Unió Europea:
Fons Europeu de Desenvolupament (FED)
Els Fons Europeu de Desenvolupament és l’instrument financer principal de la cooperació al desenvolupament destinada als Estats ACP, així com als Països i Territoris d’Ultramar (PTU).
Tot i que, arrel d’una petició del Parlament Europeu, el pressupost comunitari reserva des de 1993 un títol per al Fons, el FED no forma part integrant del pressupost comunitari general, sinó que es finança mitjançant les aportacions dels Estats membres, a més de tenir les seves pròpies normes financeres i ésser dirigit per un comitè específic.
Des de la celebració del primer conveni d’associació el 1964, els cicles del FED segueixen, en general, els dels acords/convenis d’associació (Yaundé I i II, Lomé I, II, III, IV i IVbis). Actualment ens trobem sota el 9. FED, celebrat durant el mateix període que l’Acord de Cotonou, dotat amb una suma de 13.500 milions d’€ per un període de cinc anys, com havíem dir ja anteriorment.
L’ajuda al desenvolupament proporcionada pel FED s’inscriu en un marc europeu més ampli. Dins de la Unió Europea, existeixen per una banda els fons del pressupost general de la comunitat que estan sempre disponibles. Per una altra banda, al temps que administra una part dels recursos del FED (els prèstams i els capítals de risc), també podem comptar amb la contribució dels recursos propis del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que per al quinqueni del 9. FED puja a 1.700 milions d’€.
Parlament Europeu: Comissió de Desenvolupament i Cooperació
La Comissió de Desenvolupament i Cooperació del Parlament Europeu és responsable de la promoció, l’aplicació i el monitoreig de la política europea de desenvolupament i cooperació segons els articles 177-181 del Tractat de la Unió.
Concretament, la Unió Europea, mitjançant la seva acció parlamentària està obligada a mantenir un diàleg polític amb els països en vies de desenvolupament; incloure el Sistema de Preferències Generalitzades i promoure les relacions econòmiques, el comerç i la inversió en aquests països; afavorir-los amb ajuda humanitària, d’emergència i aliments en el cas de necessitat; cooperar de forma tècnica i financera amb els mateixos; millorar els seus nivells sanitaris, educatius, productius i de desenvolupament rural; a la vegada que donar suport als processos de democratització, good governance i protecció dels drets humans.
Assamblea Interparlamentària UE-ACP.
Segons els Acords previstos entre la Unió Europea i els països ACP, un grup de parlamentaris europeus es reuneix periòdicament amb un nombre igual de parlamentaris provinents d’aquests països per debatre el bon funcionament de la política de la cooperació europea.
Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació.
Dins de l’organització del Consell de la Unió Europea es reuneixen periòdicament els Ministres i els seus homòlegs del ram de cada país membre.
Durant la darrera Presidència Espanyola de la Unió Europea, el primer semestre de 2002, cal esmentar les Conclusions Generals de les reunions celebrades a Barcelona (15-16 de Març) i Sevilla (21-22 de Juny). Durant aquesta Presidència es va celebrar el Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació el 30 de Maig del 2002.
Consell de Ministres Conjunt UE-ACP.
La sessions del Consell Conjunt de Ministres de Desenvolupament i Cooperació UE-ACP es celebren generalment a Brusel.les o a la capital de l’Estat-Membre que ocupa la Presidència rotatòria.
El darrer Consell es va produir el passat Juny de l’any 2002 a la República Dominicana.
LEGISLACIÓ
Tractat de la Unió Europea
TÍTOL XX: La cooperació al desenvolupament (Art. 177-181)
Article 177
1. La política de la Comunitat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, que és complementària de les dutes a terme pels estats membres, ha d’afavorir:
- el desenvolupament econòmic i social durador dels països en desenvolupament i, particularment, dels més desafavorits;
- la inserció harmònica i progressiva dels països en desenvolupament dins l’economia mundial;
- la lluita contra la pobresa als països en desenvolupament.
2. La política de la Comunitat en aquest àmbit ha de contribuir a l’objectiu general de desenvolupament i consolidació de la democràcia i de l’estat de dret, com també a l’objectiu del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals
3. La Comunitat i els Estats membres han de respectar els compromisos i tenir en compte els objectius que han acordat en el marc de les Nacions Unides i d’altres organitzacions internacionals competents.
Article 180
1. La Comunitat i els estats membres han de coordinar les seves polítiques en matèria de cooperació per al desenvolupament i concertar els seus programes d’ajut, i també en el marc de les organitzacions internacionals i amb motiu de conferències internacionals. Poden emprendre accions conjuntes. Els estat membres han de contribuir, si cal, a l’execució dels programes d’ajut comunitaris.
2. La Comissió pot adoptar qualsevol iniciativa adequada per promoure la coordinació a què fa referència l’apartat 1.
Quarta Part: L’associació dels països i territoris d’ultramar ( Art. 182-188)
Article 182
Els estats membres convenen associar a la comunitat els països i els territoris no europeus que mantenen relacions particulars amb Dinamarca, França, els Països Baixos i el Regne Unit. Aquests països i territoris, a partir d’ara denominats “països i territoris”, s’enumeren a la llista que constitueix l’objecte de l’annex II al present Tractat.
La finalitat de l’associació és la promoció del desenvolupament econòmic i social dels països i territoris, i l’establiment d’estretes relacions econòmiques entre aquests i la Comunitat en el seu conjunt.
D’acord amb els principis enunciats al preàmbul del present Tractat, l’associació ha de permetre, en primer lloc, afavorir els interessos i la prosperitat dels habitants d’aquests països i territoris, a fi de conduir-los al desenvolupament econòmic, social i cultural que esperen.
Article 187
El Consell, per unanimitat, a partir dels resultats assolits en el marc de l’associació dels països i territoris a la Comunitat i sobre la base dels principis continguts en el present Tractat, ha d’adoptar les disposicions relatives a les modalitats i el procediment per a l’associació de països i territoris a la Comunitat.
Generalitats
Reglamento (CE) n. 1726/2001 del Consejo, de 23 de julio de 2001, por el que se modifica el Art. 21 del Reglamento 1292/96
Reglamento (CE) n. 975/1999 del Consejo, de 29 de abril de 1999, por el que se fijan los requisitos para la aplicación de las acciones comunitarias de cooperación al desarrollo que contribuyan a alcanzar el objetivo general de desarrollar y consolidar la democracia y el Estado de Derecho así como el de respetar los derechos humanos y las libertades fundamentales
Reglamento (CE) n.1659/98 del Consejo, de 17 de julio de 1998, sobre cooperación descentralizada
Reglamento (CE) n.1292/96 del Consejo, de 27 de junio de 1996, sobre la política y la gestión de la ayuda alimentaria y de las acciones específicas de apoyo a la seguridad alimentaria
Fons Europeu de Desenvolupament (FED)
Recomendación del Consejo, de 5 de marzo de 2002, por la que se aprueba la ejecución por la Comisión de las operaciones del VIII. FED (1995) para el ejercicio 2000
2000/771/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los Estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a las medidas y los procedimientos que deben adoptarse para la aplicación del Acuerdo de Asociación ACP-CE
2000/770/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a la financiación y la adminsitración de la ayuda comunitaria con arreglo al protocolo financiero del Acuerdo de Asociación entre los Estados de África, el caribe y el Pacífico y la Comunidad Europea y sus Estados miembros firmado en Cotonú (Benín) el 23 de junio de 2000 y a la asignación de ayuda financiera a los países y territorios de ultramar a los que se aplica la cuarta parte del Tratado CE
Decisión n.2/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa al incremento del mecanismo de ajuste estructural
Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
86/126/CEE: Acuerdo interno relativo a la financiación y a la gestión de las ayudas de la Comunidad
Ajuda als Països No Associats
Reglamento (CEE) n.443/92 del Consejo, de 25 de febrero de 1992, relativo a la ayuda financiera y técnica y a la cooperación económica con los países en vías de desarrollo de América Latina y Asia
Sistema de Preferències Generalitzades
Reglamento (CE) n.602/98 del Consejo, de 9 de marzo de 1998, por el que se extiende en favor de los países menos avanzados en el ámbito de aplicación de los Reglamentos (CE) 3281/94 y 1256/96 relativos a los planes comunitarios plurianuales de preferencias arancelarias generalizadas
Associació amb els Països d’Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP)
2002/168/CE: Decisión n.2/2001 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 20 de diciembre de 2001, condonando todos los préstamos especiales correspondientes a los países menos desarrollados (PMD) y a los países pobres muy endeudados (PPME) de la región ACP que subsistan tras la plena aplicación de los mecanismos de alivio de la deuda de la iniciativa PPME
Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
98/453/CE: Decisión del Consejo de 6 de julio de 1998 relativa a una ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
La reforma de les relacions exteriors i la millora de la gestió de l’ajuda al desenvolupament són components clau de l’actual reforma de la Unió Europea. En l’actualitat es treballa en millorar l’eficàcia d’una política comunitària de cooperació al desenvolupament que haurà de ser complementària a l’acció dels Estats membres amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament econòmic i social dels països en vies de desenvolupament, la seva incorporació harmoniosa i progressiva a l’economia mundial i la lluita contra la pobresa a tot el món.
Específicament la millora de la gestió de l’ajuda externa de la Unió Europea és un component clau de la Reforma de la Comissió Europea iniciada el 1998, reforçada a partir del 2000 (Llibre Blanc de la Reforma de la Comissió del 2000 i Llibre Blanc sobre la Governabilitat Europea del 2001), i considerada prioritària ja abans de la crisi institucional viscuda l’any 1999.
Potser la reforma més destacable en els últims anys hagi estat la reforma administrativa de maig del 2001 sobre l’eficàcia i eficiència de les polítiques de cooperació (Reform of the Management of the European Community’s external assistance) mitjançant la reunificació del cicle de gestió de projectes sota la responsabilitat d’un agència autònoma d’implementació anomenada EuropeAid (que substitueix als Serveis Comuns per a les Relacions Exteriors, SCRE, establerts el 1998), l’adopció de la programació plurianual i la desconcentració de les responsabilitats de les delegacions europees arreu del món.
El mateix maig del 2001, la Unió Europea va establir les Estratègies de Cooperació per Països ACP (Country Support Strategies o CCS) i els Documents d’Estratègia Comú (Common Strategy Papers o CSP) per a la resta de països receptors d’ajuda comunitària.
Tot i que la cooperació al desenvolupament té una Direcció General específica liderada per un Comissari (Direcció General de Cooperació), en l’actualitat Poul Nielson, molts dels àmbits que afecten a la cooperació al desenvolupament amb països tercers es veuen afectats per les decisions i el tarannà d’altres Direccions Generals com poden ser: Comerç (Comissari Pascal Lamy), Ampliació (Comissari Günter Verheugen) i Relacions Exteriors (Comissari Chris Patten). Altres aspectes queden també en un terreny no gaire clar que podria afectar-se per l’actuació de la Política Exterior i de Seguretat Comú (PESC), davant de la qual es troba el Secretari General del Consell, l’espanyol Javier Solana. El repartiment de les competències entre la mateixa Comissió i la seva Direcció General de Cooperació, i l’Agència EuropeAid, també s’hauran de definir de forma més clara en el transcurs dels propers mesos.
La Unió Europea és directament responsable de cinc programes de cooperació amb 77 països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), Amèrica Llatina i Àsia (ALA), el Mediterrani (MEDA), Àsia Central i de l’Est (Tacis) i els Balcans Occidentals (Pla Especial de Reconstrucció per al Sudest Europeu). Cada marc regional de cooperació es troba sota la supervisió d’un comitè específic del Consell de Ministres Europeus de Desenvolupament. Els programes d’ajuda exterior de la Unió Europea arriben a un total de prop de 9.000 m. d’€ anuals, als que hem d’afegir els recursos dels Fons Europeu de Desenvolupament (FED) per als països ACP (13.500 d’€ sota el 9. FED per al període 2000-2007).
La posició conjunta de Consell i Comissió pel que afecta a la Política Comunitària de Cooperació al Desenvolupament pot trobar-se en el següent document: The European Community’s Development Policy – Statement by the Council and the Commission (DE 105), de desembre de l’any 2000.
Durant el mes de setembre de 2002 la Unió Europea, en boca del seu Comissari de Cooperació, Poul Nielson, ha promès un increment especial de la seva Ajuda Oficial al Desenvolupament de 2.000 m. d’€ durant el període 2003-2006, amb motiu de la Conferència Mundial sobre Desenvolupament Sostenible realitzada a Johannesburg.
La cooperació europea es divideix per prioritats geogràfiques:
La Unió Europea té un règim de cooperació especial amb els anomenats Països i Territoris d’Ultramar (PTU), generalment possessions de països europeus amb un status especial en altres continents. Segons l’Annex II del Tractat de la Unió Europea aquests territoris són: Groenlàndia, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, Terres australs i antàrtides franceses, Illes Wallis i Futuna, Mayotte, Saint-Pierre et Miquelon, Aruba, Antilles Neerlandeses, Anguila, Illes Caiman, Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Illes Sandwich del Sud, Montserrat, Pitcairn, Santa Elena, Territori antàrtic britànic, Territoris Britànics de l’Oceà Índic, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques i Les Bermudes).
La Unió Europea i els Països ACP
Les relacions entre la Unió Europea i els països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP) varen ser redefinides i normalitzades a partir de les proclamacions d’independència d’aquests últims. La Convenció de Lomé, signada el 1975 i actualitzada periòdicament, va convertir-se en un dels pilars de la política exterior de la Unió Europea i va servir comla primera experiència sistèmica de cooperació al desenvolupament amb els països més pobres del món.
El procés de Lomé poc a poc es va anar esgotant fins que els mateixos països de la Unió Europea i ACP varen signar uns nous acords del 23 de Juny de l’any 2000 a Cotonou (Benín). Els Acords de Cotonou venien a incloure els 5 Acords de Lomé anteriors i actualitzaven d’aquesta manera la política europea vers els països més necessitats.
Les relacions de la Unió Europea amb Sudàfrica, malgrat tractar-se d’un país africà, s’han d’emmarcar dins d’un marc jurídic especial.
La Unió Europea i Amèrica Llatina
Fins a les darreres reformes europees, els països d’Amèrica Llatina, a excepció del Carib, eren considerats a banda, juntament amb els països de tot Àsia (antics països ALA), degut a no formar part del grup de països ACP i no haver signat els Acords de Lomé. Actualment el sistema de cooperació amb els països llatinoamericans segueix una lògica independent a partir de les negociacions amb diferents agrupacions regionals com poden ser Centreamèrica, la Comunitat Andina o Mercosur. Tots aquests països juntament amb Mèxic, Xile i algun invitat caribeny, formen part del Grup de Rio, amb el qual la Unió Europea manté també relacions molt fluïdes.
Els programes europeus dirigits cap a Amèrica Llatina, actualment tots ells gestionats per l’Agència EuropeAid, són els següents: AL-INVEST (petita i mitjana empresa); ALFA (educació); URB-AL (ciutats); ALURE (energia); ATLAS (Cambres de Comerç i Indústria); ALIS (societat de la informació); i, ALBAN (universitats).
La Unió Europea i Àsia
La Unió Europea, al igual que en el cas d’Amèrica Llatina, està redefinint les seves estratègies i relacions amb el continent asiàtic. No cal dir que aquest continent s’ha vist engrandit a partir de la independència de les antigues repúbliques soviètiques d’Àsia Central. De la mateix manera, cal trobar un equilibri entre el recolzament a les potències regionals que representen Indonèsia, les Filipines, Pakistà, Índia o Iran; la política a seguir vers alguns Estats considerats perillosos, cas d’Irak o Corea del Nord; la cooperació amb una potència del futur com és Xina; la majoria de països musulmans; i, països tan pobres com poden ser Bangla Desh, Bhutan o Nepal.
La Unió Europea i la Mediterrània
El procés iniciat a Barcelona el 1995 ha viscut en els últims anys un període de dubtes i indecisions. La Mediterrània és entesa per la Unió Europea en el seu sentit més ampli, des del Pròxim Orient fins ben entrada l’Àfrica Subsahariana, a Mauritània. En aquest cas ens trobem en una zona en la que han sobreviscut alguns dels conflictes més llargs de la història recent: Sàhara Occidental, Argèlia, Balcans, Xipre, Palestina i la qüestió kurda. Problemes afegits com poden representar l’increment de la immigració, la por al fonamentalisme islàmic i el caire dels règims polítics que governen els països de la ribera sud del Mediterrani provoquen una urgència immediata en la millora de les polítiques de cooperació de la Unió Europea i un increment de l’efectivitat dels programes MEDA. Aquests programes tenen l’objectiu últim de representar mesures financeres i tècniques per acompanyar la reforma de les estructures socials i econòmiques en els països mediterranis que no són membres de la UE.
A banda de les estratègies regionals, la Unió Europea té definides certes priotirats i estratègies de tipus sectorial:
Estratègia de Reducció de la Pobresa
La Comissió Europea ha inclòs com una de les seves polítiques prioritàries en els propers anys l’estratègia de reducció de la pobresa als països amb un índex més baix de desenvolupament. D’acord amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, la Direcció General de Cooperació desenvolupa uns documents anomenats Poverty reduction strategy papers (PRSP) que analitza la situació d’aquests països.
Àmbit de la Prevenció de Conflictes
D’acord amb les recomanacions de Nacions Unides i del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), les polítiques de cooperació de la Unió Europea incorporen la cultura de la pau i la prevenció de conflictes com a elements condicionants fundamentals a l’hora d’assegurar el seu èxit. En aquest sentit la majoria de les actuacions s’han dirigit al continent africà amb la finalitat de posar fi a les diferents crisis de governabilitat viscudes en el darrers anys.
Àmbit dels Drets Humans i la Democratització
Com a línia prioritària en les relacions exteriors de la Unió Europea, l’enfortiment de les polítiques a favor del respecte als drets humans i la democratització representen en l’actualitat una condició per als països en vies de desenvolupament a l’hora de voler accedir a l’ajuda de la cooperació europea. La integració definitiva dels principis de respecte als Drets Humans i a la Democratització va produir-se de forma integral en totes les polítiques de la Unió Europea a partir de l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea, l’1 de novembre de 1993.
Dins de l’organització de la cooperació de la Unió Europea hem de destacar l’existència de l’Agència de Cooperació EuropeAid i l’Oficina Europea d’Ajut Humanitari ECHO:
EuropeAid Co-operation Office
L’Agència EuropeAid va començar a funcionar efectivament l’1 de Gener del 2001 a partir de la reforma dels mecanismes de cooperació iniciats per la Comissió Europea.
La missió de l’Agència més concretament és la d’implementar l’ajuda al desenvolupament de la Comissió que queda establerta pel pressupost de la Unió Europea i el Fons Europeu per al Desenvolupament. L’Agència no s’ocupa, d’altra banda, dels programes d’ampliació (Phare, Ispa i Sapard), activitats humanitàries, assistència financera, PESC ni de les Facilitats de Reacció Ràpida.
L’Agència executa l’avaluació dels projectes i programes de la Unió Europea en el terreny de la Cooperació Internacional tot valorant la seva efectivitat i la bona coordinació dels agents vinculats.
L’Agència inclou en el seu organigrama 8 Direccions:
- La Direcció A té 6 Unitats i és responsable per als programes europeus, el Caucas i Àsia Central (inclosa Mongòlia).
- La Direcció B té 7 Unitats i és responsable per als programes del Sud del Mediterrani de Pròxim Orient.
- La Direcció C té 7 Unitats i és responsable per als programes als països de l’Àfrica, Carib i Pacífic (inclosa Sudàfrica i Cuba).
- La Direcció D té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Àsia.
- La Direcció E té 6 Unitats i és responsable per als programes d’Amèrica Llatina.
- La Direcció F té 6 Unitats i és responsable de programes sectorials com poden ser el cofinançament d’Organitzacions No-Governamentals; l’enfortiment de l’estratègia d’enfortiment dels Drets Humans i de la Democratització; Medi Ambient; Desenvolupament Social (drogues i gènere, entre d’altres) i seguretat alimentària.
- La Direcció G té 5 Unitats i recolza les altres Direccions amb material operatiu.
- La Direcció H té 6 Unitats i recolza les altres Direccions amb material organitzatiu.
European Community Humanitarian Office (ECHO)
L’Oficina d’Ajut Humanitari de la Unió Europea (ECHO) té un status particular dins de l’organigrama de la Unió Europea. Si l’Agència EuropeAid implementa les polítiques de cooperació de la Direcció de Desenvolupament, l’Oficina ECHO es concentra en l’apartat de l’Ajut Humanitària, tot seguint el Reglament 1257/96 que la descriu. L’Oficina realitza Operacions arreu del món donant resposta a les necessitats més urgents degudes a situació de guerra o de catàstrofe natural; busca Partners amb els quals s’ha de coordinar en el terreny; elabora Estadístiques; manté un criteri absolut de transparència en l’apartat de Finances; publica Informes i Manuals; així com s’especialitza en l’Avaluació de la cooperació realitzada per la Unió Europea.
L’Oficina ha recolzat la creació d’un Diploma de Postgrau sobre Assistència Humanitària a partir de la Xarxa d’Assistència Humanitària NOHA fundada el 1994, de la que en formen part les següents universitats: Catòlica de Lovaïna (Bèlgica), Aix.Marseille III (França), Bochum (Alemanya), College de Dublin (Irlanda), Groningen (Holanda), Deusto (Espanya) i Uppsala (Suècia).
+ Ajudes Humanitàries gestionades per ECHO l’any 2000
PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€ PAÍS / REGIÓ MILIONS D’€
Àfrica/Carib/Pacífic 170,2 Àsia 77,1
Etiòpia/Eritrea 22,5 Afganistan/Pakistan/Iran 21,6
Rep. Dem. Congo 20,0 Timor Oriental 10,5
Sierra Leone/Guinea/Libèria 16,1 Cambodja/Vietnam 10,4
Angola 15,8 Corea del Nord 8,1
Burundi 13,8 Indonèsia 7,5
Sudan 11,0 Índia 5,8
Moçambic 9,7 Altres 13,2
Somàlia 6,5 Amèrica Llatina 24,5
Altres 27,9 Veneçuela 6,7
Europa Oriental/ex Repúbliques Soviètiques 147,6 Colòmbia 6,5
Balcans Occidentals (antiga Iugoslàvia i Albània) 98,7 Altres 11,3
Rússia (principalment Txetxènia) 24,4 Prevenció i preparació davant del risc de catàstrofes 7,5
Tadjikistà 15,0 Altres partides de la despesa 16,3
Altres 9,5 Experts sobre el terreny, 12,0
Àfrica Septentrional/Orient Mitjà 48,5 Estudis, informacions, avaluacions i auditories 4,3
Orient Mitjà 23,9
Sàhara Occidental 13,9
Iraq 8,6
Altres 2,1 Total 491,7
A continuació esmentem alguns dels òrgans i mecanismes també implicats en el procés d’elaboració de les polítiques de cooperació de la Unió Europea:
Fons Europeu de Desenvolupament (FED)
Els Fons Europeu de Desenvolupament és l’instrument financer principal de la cooperació al desenvolupament destinada als Estats ACP, així com als Països i Territoris d’Ultramar (PTU).
Tot i que, arrel d’una petició del Parlament Europeu, el pressupost comunitari reserva des de 1993 un títol per al Fons, el FED no forma part integrant del pressupost comunitari general, sinó que es finança mitjançant les aportacions dels Estats membres, a més de tenir les seves pròpies normes financeres i ésser dirigit per un comitè específic.
Des de la celebració del primer conveni d’associació el 1964, els cicles del FED segueixen, en general, els dels acords/convenis d’associació (Yaundé I i II, Lomé I, II, III, IV i IVbis). Actualment ens trobem sota el 9. FED, celebrat durant el mateix període que l’Acord de Cotonou, dotat amb una suma de 13.500 milions d’€ per un període de cinc anys, com havíem dir ja anteriorment.
L’ajuda al desenvolupament proporcionada pel FED s’inscriu en un marc europeu més ampli. Dins de la Unió Europea, existeixen per una banda els fons del pressupost general de la comunitat que estan sempre disponibles. Per una altra banda, al temps que administra una part dels recursos del FED (els prèstams i els capítals de risc), també podem comptar amb la contribució dels recursos propis del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que per al quinqueni del 9. FED puja a 1.700 milions d’€.
Parlament Europeu: Comissió de Desenvolupament i Cooperació
La Comissió de Desenvolupament i Cooperació del Parlament Europeu és responsable de la promoció, l’aplicació i el monitoreig de la política europea de desenvolupament i cooperació segons els articles 177-181 del Tractat de la Unió.
Concretament, la Unió Europea, mitjançant la seva acció parlamentària està obligada a mantenir un diàleg polític amb els països en vies de desenvolupament; incloure el Sistema de Preferències Generalitzades i promoure les relacions econòmiques, el comerç i la inversió en aquests països; afavorir-los amb ajuda humanitària, d’emergència i aliments en el cas de necessitat; cooperar de forma tècnica i financera amb els mateixos; millorar els seus nivells sanitaris, educatius, productius i de desenvolupament rural; a la vegada que donar suport als processos de democratització, good governance i protecció dels drets humans.
Assamblea Interparlamentària UE-ACP.
Segons els Acords previstos entre la Unió Europea i els països ACP, un grup de parlamentaris europeus es reuneix periòdicament amb un nombre igual de parlamentaris provinents d’aquests països per debatre el bon funcionament de la política de la cooperació europea.
Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació.
Dins de l’organització del Consell de la Unió Europea es reuneixen periòdicament els Ministres i els seus homòlegs del ram de cada país membre.
Durant la darrera Presidència Espanyola de la Unió Europea, el primer semestre de 2002, cal esmentar les Conclusions Generals de les reunions celebrades a Barcelona (15-16 de Març) i Sevilla (21-22 de Juny). Durant aquesta Presidència es va celebrar el Consell de Ministres de Desenvolupament i Cooperació el 30 de Maig del 2002.
Consell de Ministres Conjunt UE-ACP.
La sessions del Consell Conjunt de Ministres de Desenvolupament i Cooperació UE-ACP es celebren generalment a Brusel.les o a la capital de l’Estat-Membre que ocupa la Presidència rotatòria.
El darrer Consell es va produir el passat Juny de l’any 2002 a la República Dominicana.
LEGISLACIÓ
Tractat de la Unió Europea
TÍTOL XX: La cooperació al desenvolupament (Art. 177-181)
Article 177
1. La política de la Comunitat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, que és complementària de les dutes a terme pels estats membres, ha d’afavorir:
- el desenvolupament econòmic i social durador dels països en desenvolupament i, particularment, dels més desafavorits;
- la inserció harmònica i progressiva dels països en desenvolupament dins l’economia mundial;
- la lluita contra la pobresa als països en desenvolupament.
2. La política de la Comunitat en aquest àmbit ha de contribuir a l’objectiu general de desenvolupament i consolidació de la democràcia i de l’estat de dret, com també a l’objectiu del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals
3. La Comunitat i els Estats membres han de respectar els compromisos i tenir en compte els objectius que han acordat en el marc de les Nacions Unides i d’altres organitzacions internacionals competents.
Article 180
1. La Comunitat i els estats membres han de coordinar les seves polítiques en matèria de cooperació per al desenvolupament i concertar els seus programes d’ajut, i també en el marc de les organitzacions internacionals i amb motiu de conferències internacionals. Poden emprendre accions conjuntes. Els estat membres han de contribuir, si cal, a l’execució dels programes d’ajut comunitaris.
2. La Comissió pot adoptar qualsevol iniciativa adequada per promoure la coordinació a què fa referència l’apartat 1.
Quarta Part: L’associació dels països i territoris d’ultramar ( Art. 182-188)
Article 182
Els estats membres convenen associar a la comunitat els països i els territoris no europeus que mantenen relacions particulars amb Dinamarca, França, els Països Baixos i el Regne Unit. Aquests països i territoris, a partir d’ara denominats “països i territoris”, s’enumeren a la llista que constitueix l’objecte de l’annex II al present Tractat.
La finalitat de l’associació és la promoció del desenvolupament econòmic i social dels països i territoris, i l’establiment d’estretes relacions econòmiques entre aquests i la Comunitat en el seu conjunt.
D’acord amb els principis enunciats al preàmbul del present Tractat, l’associació ha de permetre, en primer lloc, afavorir els interessos i la prosperitat dels habitants d’aquests països i territoris, a fi de conduir-los al desenvolupament econòmic, social i cultural que esperen.
Article 187
El Consell, per unanimitat, a partir dels resultats assolits en el marc de l’associació dels països i territoris a la Comunitat i sobre la base dels principis continguts en el present Tractat, ha d’adoptar les disposicions relatives a les modalitats i el procediment per a l’associació de països i territoris a la Comunitat.
Generalitats
Reglamento (CE) n. 1726/2001 del Consejo, de 23 de julio de 2001, por el que se modifica el Art. 21 del Reglamento 1292/96
Reglamento (CE) n. 975/1999 del Consejo, de 29 de abril de 1999, por el que se fijan los requisitos para la aplicación de las acciones comunitarias de cooperación al desarrollo que contribuyan a alcanzar el objetivo general de desarrollar y consolidar la democracia y el Estado de Derecho así como el de respetar los derechos humanos y las libertades fundamentales
Reglamento (CE) n.1659/98 del Consejo, de 17 de julio de 1998, sobre cooperación descentralizada
Reglamento (CE) n.1292/96 del Consejo, de 27 de junio de 1996, sobre la política y la gestión de la ayuda alimentaria y de las acciones específicas de apoyo a la seguridad alimentaria
Fons Europeu de Desenvolupament (FED)
Recomendación del Consejo, de 5 de marzo de 2002, por la que se aprueba la ejecución por la Comisión de las operaciones del VIII. FED (1995) para el ejercicio 2000
2000/771/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los Estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a las medidas y los procedimientos que deben adoptarse para la aplicación del Acuerdo de Asociación ACP-CE
2000/770/CE: Acuerdo interno entre los representantes de los gobiernos de los estados miembros, reunidos en el seno del Consejo, relativo a la financiación y la adminsitración de la ayuda comunitaria con arreglo al protocolo financiero del Acuerdo de Asociación entre los Estados de África, el caribe y el Pacífico y la Comunidad Europea y sus Estados miembros firmado en Cotonú (Benín) el 23 de junio de 2000 y a la asignación de ayuda financiera a los países y territorios de ultramar a los que se aplica la cuarta parte del Tratado CE
Decisión n.2/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa al incremento del mecanismo de ajuste estructural
Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
86/126/CEE: Acuerdo interno relativo a la financiación y a la gestión de las ayudas de la Comunidad
Ajuda als Països No Associats
Reglamento (CEE) n.443/92 del Consejo, de 25 de febrero de 1992, relativo a la ayuda financiera y técnica y a la cooperación económica con los países en vías de desarrollo de América Latina y Asia
Sistema de Preferències Generalitzades
Reglamento (CE) n.602/98 del Consejo, de 9 de marzo de 1998, por el que se extiende en favor de los países menos avanzados en el ámbito de aplicación de los Reglamentos (CE) 3281/94 y 1256/96 relativos a los planes comunitarios plurianuales de preferencias arancelarias generalizadas
Associació amb els Països d’Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP)
2002/168/CE: Decisión n.2/2001 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 20 de diciembre de 2001, condonando todos los préstamos especiales correspondientes a los países menos desarrollados (PMD) y a los países pobres muy endeudados (PPME) de la región ACP que subsistan tras la plena aplicación de los mecanismos de alivio de la deuda de la iniciativa PPME
Decisión n.1/1999 del Consejo de Ministros ACP-CE, de 8 de diciembre de 1999, relativa a la ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
98/453/CE: Decisión del Consejo de 6 de julio de 1998 relativa a una ayuda excepcional en favor de los países ACP altamente endeudados
jueves, 4 de marzo de 2010
ANÀLISI DE LA COOPERACIÓ ESPANYOLA 2000
La CPD 2000 de l'Estat Espanyol
En els darrers 30 anys, la posició d’Espanya en l’escena internacional ha canviat radicalment: el 1979 Espanya encara era considerat pel Banc Mundial com un país en vies de desenvolupament, potencial beneficiari d’ajuda exterior; en l’actualitat, el mateix país elabora programes de cooperació internacional arreu del món, es troba present en els principals organismes multilaterals, contribueix a l’ajuda de la Unió Europea i participa activament en les tasques del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i per al Desenvolupament Econòmic (OCDE).
El que va fer primer Espanya va ser contribuir i augmentar significativament els recursos assignats a la majoria d’agències que integren el Sistema de Nacions Unides, les mateixes que formen la xarxa més important d’organismes multilaterals no financers amb competències en tasques de cooperació al desenvolupament. Al mateix temps, Espanya completà la seva presència dins dels organismes financers de caràcter multilateral com poden ser el Banc Mundial, l’Associació Internacional de Desenvolupament (IDA) i els diferents bancs regionals de desenvolupament.
Amb la seva integració a la Unió Europea, el 1986, Espanya va ampliar molt notablement el seu marc d’actuació internacional, participant activament de tots els organismes comunitaris responsables de la cooperació al desenvolupament. En concret, a partir de la seva adhesió, Espanya contribueix al pressupost comunitari amb un 6’39%; i participa, des del 1989, en les successives aportacions al Fons Europeu de Desenvolupament (FED) amb unes quotes del 6’66% al IV FED, del 5’89% al VII FED i del 5’84% al VIII FED.
Com a fita més destacable que representa el canvi viscut a Espanya en les últimes dècades hem d’esmentar la seva presència, des de 1991, al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, que és la instància encarregada de fixar els criteris i avaluar l’implementació de la política d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països donants.
Organització de la cooperació oficial espanyola
El 1976 es crea el Fons Espanyol d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), amb el que s’institucionalitzen els crèdits computables com AOD. Per a l’estudi i proposta del crèdits FAD, es crea una Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (CIFAD), la presidència de la qual correspon al Secretari Estat de Comerç. El 1989, amb la creació de la Companyia Espanyola de Finançament al Desenvolupament (COFIDES), institució especialitzada en el recolzament a la inversió de l’empresa espanyola en països en desenvolupament, queda ampliat el marc de la cooperació financera.
A nivell intern, el 1985, integrada dins del Ministeri d’Afers Estrangers, es crea la instància política responsable de la direcció, programació, control i avaluació de la política espanyola de cooperació al desenvolupament: la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI). Aquesta és el màxim òrgan polític especialitzat en cooperació al desenvolupament. Addicionalment, i amb funcions de coordinació de l’activitat de tots els Ministeris implicats en la cooperació, es crea, el 1986, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional (CICI), que és l’encarregada d’elaborar el Pla Anual de Cooperació Internacional (PACI), principal instrument, fins a l’actualitat, de previsió pressupostària en matèria de cooperació.
Per a l’any 2002, tenim aprovat pel Consell de Ministres, el 8 de febrer del mateix any, el següent PACI. Aquest Pla Anual queda emmarcat dins del Pla Director de la Cooperació Espanyola previst per al període 2001-2004 aprovat pel Consell de Ministres el 24 de novembre del 2004.
El sistema institucional espanyol de cooperació al desenvolupament dóna un salt qualitatiu amb la creació, el 1988, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), dependent de la SECIPI, com a institució executora de la política d’ajuda bilateral de caràcter no reemborsable. L’AECI es configura com la institució responsable de la definició i gestió de programes i projectes al desenvolupament, restant integrada per diversos instituts especialitzats en àmbits regionals com són l’Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI); l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab (ICMA); i l’Institut de Cooperació per al Desenvolupament (ICD); els dos últims dels quals, després de la reforma de 1994 han quedat integrats a l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en desenvolupament (ICMAMPD).
A banda de la seu central, l’AECI ha creat en els últims anys una àmplia xarxa d’Oficines Tècniques de Cooperació (OTC) als països amb cooperació prioritària espanyola. Paral.lelament a la creació de l’AECI, el 1988, es crea l’Oficina de Planificació i Evaluació (OPE), amb la missió d’assistir tècnicament la SECIPI en les tasques de programació, seguiment i avaluació de l’ajuda.
Finalment, el 1995, es crea el Consell de Cooperació al Desenvolupament (CCD), una instància consultiva en la qual participen els principals agents de la cooperació espanyola (diferents nivells administratius, ONGD i empreses, entre d’altres), instància amb la que fins avui en dia queda complert el marc institucional espanyol de l’ajuda al desenvolupament.
Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE)
El Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers actualment es divideix en tres Secretaries d’Estat:
a) Secretaria d’Estat d’Afers Europeus
b) Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors
c) Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI)
El Secretari d’Estat de Cooperació Internacional és a la vegada President de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Iberoamèrica des del primer instant ha estat un objectiu clau dins de la cooperació i la política exterior espanyola.
El model espanyol opta per una agència executora dels projectes de cooperació que depèn de la SECIPI, a la vegada part del Ministeri d’Afers Estrangers. Des del punt de vista del finançament, l’AECI també te vincles directes amb el Ministeri d’Economia, fet que queda demostrat amb l’existència d’òrgans de participació conjunta com poden ser el Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional i la Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament.
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
Mitjançant el Real Decret 3424/2000, de 15 de desembre, va ser aprovat l’Estatut de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). La Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, configurà l’AECI, adscrita al Ministeri d’Afers Estrangers, a través de la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI), com a òrgan de gestió de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament i determina que, en quant a la seva organització, finalitat, funcions i competències, restarà d’acord amb les màximes del seu Estatut.
L’AECI es concentra en quatre gran àrees de treball com són:
a) Cooperació Multilateral i Horitzontal
b) Ajuda Humanitària i d’Emergència
c) Cooperació amb Iberoamèrica
d) Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental
Per a la seva actuació geogràfica, l’AECI compta actualment amb dos instituts que es corresponen amb les dues Direccions Generals de Cooperació amb Àfrica, Àsia, Europa Central i Oriental, i Iberoamèrica: l’Institut de Cooperació amb Iberoamèrica (que es subdivideix en les Sudireccions de Mèxic, Amèrica Central i Carib; Amèrica del Sud i Afers Institucionals i Culturals); i l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en Desenvolupament (que es subdivideix en les Subdireccions de Països Àrabs i Mediterranis; Àfrica; i Europa Oriental i Àsia).
Quant a grans programes i projectes de l’AECI en l’actualitat podem destacar:
1) Programa “Cinema espanyol per a l’exterior”;
2) Programa “Azahar” (per al desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient i la conservació dels recursos naturals a la Mediterrània);
3) Programa “Araucaria” (per a la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible a Iberoamèrica);
4) Programa “Igualtat Dones i Homes” (que correspon a una altra prioritat horitzontal de l’actuació de l’Agència com són les qüestions de gènere);
5) Programa “Indígenes” (centrat a Amèrica Llatina);
6) Programa “Microcrèdits” (amb la creació d’un Fons per a la Concessió de Microcrèdits).
Dins de les estratègies d’intervenció de l’AECI, amb un enfoc transversal que influeix sobre totes les seves polítiques, tenim la lluita contra la pobresa; la sostenibilitat medioambiental; i, la igualtat entre dones i homes.
Dins dels sectors prioritaris d’aquestes estratègies d’intervenció podem esmentar:
1) La cobertura de necessitats socials bàsiques;
2) La inversió en l’ésser humà;
3) El desenvolupament de les infrastructures i la promoció del teixit econòmic;
4) La defensa del medi ambient;
5) La participació social, el desenvolupament institucional i el bon govern;
6) La prevenció de conflictes i la consolidació de la pau.
Els instruments per a dur a terme aquestes intervencions poden ser:
a) projectes, programes i cooperació tècnica;
b) ajuda alimentària;
c) ajuda humanitària;
d) crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament;
e) condonació i reconversió del deute extern;
f) programació de cofinançament d’ONGD;
g) sensibilització, educació i investigació sobre desenvolupament.
Durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea es va produir, el 22 de gener del 2002, la Compareixença de Miguel Ángel Cortés, Secretari d’Estat de Cooperació Internacional, davant la Comissió de Cooperació del Parlament Europeu, fent públiques les prioritats d’actuació europees en matèria de cooperació.
Regularment el Secretari d’Estat de Cooperació Internacional també realitza compareixences davant la Comissió Permanent No Legislativa de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.
Confederació Espanyola de Fons de Cooperació i Solidaritat
Els Fons de Cooperació són organismes no lucratius on es reuneixen Ajuntaments i altres institucions públiques i privades amb els objectius de contribuir al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució i la gestió d’un fons econòmic, que possibiliti una cooperació descentralitzada i que promogui un desenvolupament sostenible.
Els Fons que existeixen a l’Estat Espanyol tenen molt a veure en el seu origen amb les reivindicacions a favor del 0’7% del pressupost de les administracions públiques en benefici de la cooperació amb els països menys afavorits, i la vinculació del poder municipal amb la solidaritat internacional. Actualment associats existeixen el Fons Català (1986), el Fons Valencià (1992), el Fons Mallorquí (1993), el Fons Menorquí (1993), i l’Euskal Fondoa (1996).
Confederació Espanyola d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (CONGDE)
La CONGDE fou creada per set entitats fundadores amb l’objectiu de crear un òrgan de coordinació de les organitzacions no governamentals que treballaven en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament, educació per al desenvolupament i sensibilització. En l’actualitat l’integren més de cent socis i la majoria de coordinadores autonòmiques d’ONGD. Existeixen ONGD que estan presents a les coordinadores autonòmiques que no estan federades directament a la coordinadora central. En conjunt, la CONGDE i les diferents federacions autonòmiques mobilitzen a més de 250 organitzacions.
La CONGDE és per totes les ONGD que en són membres un punt de trobada, debat i reflexió on compartir inquietuds i plantejar propostes. Des de la CONGDE es dóna a conèixer el treball de les associacions no governamentals, des de la Coordinadora s’insta al govern i a les administracions públiques espanyoles, però també a altres institucions europees i internacionals, per a que prenguin mesures en l’ordre coemrcial, econòmic i financer que respectin i tinguin en compte els interessos dels països del Sud. La CONGDE també és un lloc des del qual es pot construir un diàleg interessant amb altres sectors socials organitzats com poden ser els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials o nous moviments socials, amb l’objectiu d’implicar-los cada vegada més en l’ajut al desenvolupament.
Banc normatiu
Plan Director de la Cooperación Española 2001-2004
Ley 23/98, de 7 de julio, de Cooperación Internacional al Desarrollo
Real Decreto 281/2001, de 19 de marzo, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 3424/2000, de 15 de diciembre, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Española de Cooperación Internacional
Decreto 23/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización de la Comisión Interministerial de Cooperación Internacional
Decreto 22/2000, de14 de enero, por el que se regula la composición, competencias, organización y funciones de la Comisión Interterritorial de Cooperación para el Desarrollo
Decreto 21/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 810/1999, por el que se crea la Comisión Interministerial para coordinar planes de ayuda humanitaria en el exterior
En els darrers 30 anys, la posició d’Espanya en l’escena internacional ha canviat radicalment: el 1979 Espanya encara era considerat pel Banc Mundial com un país en vies de desenvolupament, potencial beneficiari d’ajuda exterior; en l’actualitat, el mateix país elabora programes de cooperació internacional arreu del món, es troba present en els principals organismes multilaterals, contribueix a l’ajuda de la Unió Europea i participa activament en les tasques del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i per al Desenvolupament Econòmic (OCDE).
El que va fer primer Espanya va ser contribuir i augmentar significativament els recursos assignats a la majoria d’agències que integren el Sistema de Nacions Unides, les mateixes que formen la xarxa més important d’organismes multilaterals no financers amb competències en tasques de cooperació al desenvolupament. Al mateix temps, Espanya completà la seva presència dins dels organismes financers de caràcter multilateral com poden ser el Banc Mundial, l’Associació Internacional de Desenvolupament (IDA) i els diferents bancs regionals de desenvolupament.
Amb la seva integració a la Unió Europea, el 1986, Espanya va ampliar molt notablement el seu marc d’actuació internacional, participant activament de tots els organismes comunitaris responsables de la cooperació al desenvolupament. En concret, a partir de la seva adhesió, Espanya contribueix al pressupost comunitari amb un 6’39%; i participa, des del 1989, en les successives aportacions al Fons Europeu de Desenvolupament (FED) amb unes quotes del 6’66% al IV FED, del 5’89% al VII FED i del 5’84% al VIII FED.
Com a fita més destacable que representa el canvi viscut a Espanya en les últimes dècades hem d’esmentar la seva presència, des de 1991, al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, que és la instància encarregada de fixar els criteris i avaluar l’implementació de la política d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països donants.
Organització de la cooperació oficial espanyola
El 1976 es crea el Fons Espanyol d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), amb el que s’institucionalitzen els crèdits computables com AOD. Per a l’estudi i proposta del crèdits FAD, es crea una Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (CIFAD), la presidència de la qual correspon al Secretari Estat de Comerç. El 1989, amb la creació de la Companyia Espanyola de Finançament al Desenvolupament (COFIDES), institució especialitzada en el recolzament a la inversió de l’empresa espanyola en països en desenvolupament, queda ampliat el marc de la cooperació financera.
A nivell intern, el 1985, integrada dins del Ministeri d’Afers Estrangers, es crea la instància política responsable de la direcció, programació, control i avaluació de la política espanyola de cooperació al desenvolupament: la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI). Aquesta és el màxim òrgan polític especialitzat en cooperació al desenvolupament. Addicionalment, i amb funcions de coordinació de l’activitat de tots els Ministeris implicats en la cooperació, es crea, el 1986, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional (CICI), que és l’encarregada d’elaborar el Pla Anual de Cooperació Internacional (PACI), principal instrument, fins a l’actualitat, de previsió pressupostària en matèria de cooperació.
Per a l’any 2002, tenim aprovat pel Consell de Ministres, el 8 de febrer del mateix any, el següent PACI. Aquest Pla Anual queda emmarcat dins del Pla Director de la Cooperació Espanyola previst per al període 2001-2004 aprovat pel Consell de Ministres el 24 de novembre del 2004.
El sistema institucional espanyol de cooperació al desenvolupament dóna un salt qualitatiu amb la creació, el 1988, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), dependent de la SECIPI, com a institució executora de la política d’ajuda bilateral de caràcter no reemborsable. L’AECI es configura com la institució responsable de la definició i gestió de programes i projectes al desenvolupament, restant integrada per diversos instituts especialitzats en àmbits regionals com són l’Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI); l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab (ICMA); i l’Institut de Cooperació per al Desenvolupament (ICD); els dos últims dels quals, després de la reforma de 1994 han quedat integrats a l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en desenvolupament (ICMAMPD).
A banda de la seu central, l’AECI ha creat en els últims anys una àmplia xarxa d’Oficines Tècniques de Cooperació (OTC) als països amb cooperació prioritària espanyola. Paral.lelament a la creació de l’AECI, el 1988, es crea l’Oficina de Planificació i Evaluació (OPE), amb la missió d’assistir tècnicament la SECIPI en les tasques de programació, seguiment i avaluació de l’ajuda.
Finalment, el 1995, es crea el Consell de Cooperació al Desenvolupament (CCD), una instància consultiva en la qual participen els principals agents de la cooperació espanyola (diferents nivells administratius, ONGD i empreses, entre d’altres), instància amb la que fins avui en dia queda complert el marc institucional espanyol de l’ajuda al desenvolupament.
Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers (MAE)
El Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers actualment es divideix en tres Secretaries d’Estat:
a) Secretaria d’Estat d’Afers Europeus
b) Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors
c) Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI)
El Secretari d’Estat de Cooperació Internacional és a la vegada President de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Iberoamèrica des del primer instant ha estat un objectiu clau dins de la cooperació i la política exterior espanyola.
El model espanyol opta per una agència executora dels projectes de cooperació que depèn de la SECIPI, a la vegada part del Ministeri d’Afers Estrangers. Des del punt de vista del finançament, l’AECI també te vincles directes amb el Ministeri d’Economia, fet que queda demostrat amb l’existència d’òrgans de participació conjunta com poden ser el Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Interministerial de Cooperació Internacional i la Comissió Interministerial del Fons d’Ajuda al Desenvolupament.
Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)
Mitjançant el Real Decret 3424/2000, de 15 de desembre, va ser aprovat l’Estatut de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). La Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, configurà l’AECI, adscrita al Ministeri d’Afers Estrangers, a través de la Secretaria d’Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (SECIPI), com a òrgan de gestió de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament i determina que, en quant a la seva organització, finalitat, funcions i competències, restarà d’acord amb les màximes del seu Estatut.
L’AECI es concentra en quatre gran àrees de treball com són:
a) Cooperació Multilateral i Horitzontal
b) Ajuda Humanitària i d’Emergència
c) Cooperació amb Iberoamèrica
d) Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental
Per a la seva actuació geogràfica, l’AECI compta actualment amb dos instituts que es corresponen amb les dues Direccions Generals de Cooperació amb Àfrica, Àsia, Europa Central i Oriental, i Iberoamèrica: l’Institut de Cooperació amb Iberoamèrica (que es subdivideix en les Sudireccions de Mèxic, Amèrica Central i Carib; Amèrica del Sud i Afers Institucionals i Culturals); i l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab, Països Mediterranis i Països en Desenvolupament (que es subdivideix en les Subdireccions de Països Àrabs i Mediterranis; Àfrica; i Europa Oriental i Àsia).
Quant a grans programes i projectes de l’AECI en l’actualitat podem destacar:
1) Programa “Cinema espanyol per a l’exterior”;
2) Programa “Azahar” (per al desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient i la conservació dels recursos naturals a la Mediterrània);
3) Programa “Araucaria” (per a la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible a Iberoamèrica);
4) Programa “Igualtat Dones i Homes” (que correspon a una altra prioritat horitzontal de l’actuació de l’Agència com són les qüestions de gènere);
5) Programa “Indígenes” (centrat a Amèrica Llatina);
6) Programa “Microcrèdits” (amb la creació d’un Fons per a la Concessió de Microcrèdits).
Dins de les estratègies d’intervenció de l’AECI, amb un enfoc transversal que influeix sobre totes les seves polítiques, tenim la lluita contra la pobresa; la sostenibilitat medioambiental; i, la igualtat entre dones i homes.
Dins dels sectors prioritaris d’aquestes estratègies d’intervenció podem esmentar:
1) La cobertura de necessitats socials bàsiques;
2) La inversió en l’ésser humà;
3) El desenvolupament de les infrastructures i la promoció del teixit econòmic;
4) La defensa del medi ambient;
5) La participació social, el desenvolupament institucional i el bon govern;
6) La prevenció de conflictes i la consolidació de la pau.
Els instruments per a dur a terme aquestes intervencions poden ser:
a) projectes, programes i cooperació tècnica;
b) ajuda alimentària;
c) ajuda humanitària;
d) crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament;
e) condonació i reconversió del deute extern;
f) programació de cofinançament d’ONGD;
g) sensibilització, educació i investigació sobre desenvolupament.
Durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea es va produir, el 22 de gener del 2002, la Compareixença de Miguel Ángel Cortés, Secretari d’Estat de Cooperació Internacional, davant la Comissió de Cooperació del Parlament Europeu, fent públiques les prioritats d’actuació europees en matèria de cooperació.
Regularment el Secretari d’Estat de Cooperació Internacional també realitza compareixences davant la Comissió Permanent No Legislativa de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.
Confederació Espanyola de Fons de Cooperació i Solidaritat
Els Fons de Cooperació són organismes no lucratius on es reuneixen Ajuntaments i altres institucions públiques i privades amb els objectius de contribuir al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució i la gestió d’un fons econòmic, que possibiliti una cooperació descentralitzada i que promogui un desenvolupament sostenible.
Els Fons que existeixen a l’Estat Espanyol tenen molt a veure en el seu origen amb les reivindicacions a favor del 0’7% del pressupost de les administracions públiques en benefici de la cooperació amb els països menys afavorits, i la vinculació del poder municipal amb la solidaritat internacional. Actualment associats existeixen el Fons Català (1986), el Fons Valencià (1992), el Fons Mallorquí (1993), el Fons Menorquí (1993), i l’Euskal Fondoa (1996).
Confederació Espanyola d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (CONGDE)
La CONGDE fou creada per set entitats fundadores amb l’objectiu de crear un òrgan de coordinació de les organitzacions no governamentals que treballaven en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament, educació per al desenvolupament i sensibilització. En l’actualitat l’integren més de cent socis i la majoria de coordinadores autonòmiques d’ONGD. Existeixen ONGD que estan presents a les coordinadores autonòmiques que no estan federades directament a la coordinadora central. En conjunt, la CONGDE i les diferents federacions autonòmiques mobilitzen a més de 250 organitzacions.
La CONGDE és per totes les ONGD que en són membres un punt de trobada, debat i reflexió on compartir inquietuds i plantejar propostes. Des de la CONGDE es dóna a conèixer el treball de les associacions no governamentals, des de la Coordinadora s’insta al govern i a les administracions públiques espanyoles, però també a altres institucions europees i internacionals, per a que prenguin mesures en l’ordre coemrcial, econòmic i financer que respectin i tinguin en compte els interessos dels països del Sud. La CONGDE també és un lloc des del qual es pot construir un diàleg interessant amb altres sectors socials organitzats com poden ser els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials o nous moviments socials, amb l’objectiu d’implicar-los cada vegada més en l’ajut al desenvolupament.
Banc normatiu
Plan Director de la Cooperación Española 2001-2004
Ley 23/98, de 7 de julio, de Cooperación Internacional al Desarrollo
Real Decreto 281/2001, de 19 de marzo, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 3424/2000, de 15 de diciembre, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Española de Cooperación Internacional
Decreto 23/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización de la Comisión Interministerial de Cooperación Internacional
Decreto 22/2000, de14 de enero, por el que se regula la composición, competencias, organización y funciones de la Comisión Interterritorial de Cooperación para el Desarrollo
Decreto 21/2000, de 14 de enero, sobre competencias, funciones, composición y organización del Consejo de Cooperación al Desarrollo
Real Decreto 810/1999, por el que se crea la Comisión Interministerial para coordinar planes de ayuda humanitaria en el exterior
miércoles, 3 de marzo de 2010
XARXA PER A LA COOPERACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA
Alguns ajuntaments tarragonins s'adhereixen a la Declaració per una Xarxa de municipis per la cooperació
Tarragona, 03/03/2010.- A la trobada de dilluns 1 de març al campus Catalunya s'hi han compromès vuit ajuntaments, i han participat el rector de la URV Francesc Xavier Grau i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. És una iniciativa impulsada pel Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària.
Al rector l'ha acompanyat el vicerector de Relacions Externes, Santiago J. Castellà . La reunió representa un pas més en la difusió d'aquesta iniciativa, oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A més de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde i la regidora Pilar Pérez, han assistit el de Tarragona, representat pels regidors Pau Pérez i Sandra Coloma, i el de Cambrils, representat per l'alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein. L'Ajuntament de Mont-roig del Camp també en formarà part i a la reunió ha assistit el seu alcalde Fran Morancho i el regidor Miquel Anguera. L'Ajuntament d'El Morell també s'ha adherit a la Declaració, representat per Cristina Figueres, responsable del Centre de Dia. També el de Salou, a través de la consellera Ana Narbona, i s'hi ha adherit també el d'Alcover.
La Declaració de Tarragona, amb el títol Cap a una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, diu íntegrament: "L’escala local és, sens dubte, l’àmbit territorial idoni, per la proximitat amb la ciutadania, per adreçar-se a la societat civil i sol•licitar el suport a aquelles iniciatives socials més urgents així com per sensibilitzar el conjunt de la població de la realitat dels desequilibris de desenvolupament d’arreu del món.
Avui, potser més que mai, és un deure ètic i moral la lluita contra la pobresa i les causes estructurals per mitjà d’un desenvolupament humà, sostenible i responsable. Especialment en els espais del planeta més desafavorits i, per tant, amb manca d’instruments per tal de fer front a aquesta amenaça.
La cooperació en el desenvolupament ha de basar-se en el respecte a les diferències i ha de promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats més desafavorides, des de les mateixes comunitats i des de les mateixes experiències, i també el de la història i la realitat socioculturals pròpies de cada poble.
A les nostres comarques l’activitat de diverses entitats cíviques i socials, l’acció resolta de diferents institucions, especialment dels municipis i el treball desenvolupat des de la Universitat, ens obre noves perspectives de futur que ens orienten cap a una més i millor coordinació, cap a l’impuls d’accions conjuntes i cap a la generació d’espais de reflexió i formació compartits.
Per assolir els objectius proposats, les persones que signem més avall manifestem la voluntat d’avançar en la constitució d’una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i d’acord amb les conclusions de la Primera Trobada de Municipis que va tenir lloc a la ciutat el 19 de novembre de 2009 i com a continuació d’aquell acte, manifestem el nostre compromís amb sis punts.
Els sis punts són: el primer, continuar potenciant l’acció en matèria de cooperació i acció social als nostres municipis i a la Universitat; el segon és facilitar en les actuacions, en les polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació entre les accions de cooperació en el desenvolupament i acció social amb la sensibilització social i divulgació a la ciutadania; el tercer, fomentar l’intercanvi d’experiències i l’establiment de contactes entre les persones responsables dels nostres municipis amb altres xarxes i organitzacions que treballin amb objectius similars.
El quart punt és: impulsar la participació i implicació d’altres sectors dels nostres municipis amb relació a la cooperació per al desenvolupament i l’acció social; el cinquè, promoure la cerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb les accions objecte de la Xarxa; i el sisè, treballar per vertebrar una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre".
Els ajuntaments que s'hi vulguin adherir ho podran fer a través d'una pàgina a internet. Es prepara ja la propera reunió de treball per dijous, 11 de març a Reus, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, convocada per l'ajuntament de la ciutat i URV Solidària. Les trobades, rotatòries, tindran lloc als diferents municipis participants en la iniciativa, i la següent se celebrarà a Cambrils.
Tarragona, 03/03/2010.- A la trobada de dilluns 1 de març al campus Catalunya s'hi han compromès vuit ajuntaments, i han participat el rector de la URV Francesc Xavier Grau i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. És una iniciativa impulsada pel Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària.
Al rector l'ha acompanyat el vicerector de Relacions Externes, Santiago J. Castellà . La reunió representa un pas més en la difusió d'aquesta iniciativa, oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
A més de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde i la regidora Pilar Pérez, han assistit el de Tarragona, representat pels regidors Pau Pérez i Sandra Coloma, i el de Cambrils, representat per l'alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein. L'Ajuntament de Mont-roig del Camp també en formarà part i a la reunió ha assistit el seu alcalde Fran Morancho i el regidor Miquel Anguera. L'Ajuntament d'El Morell també s'ha adherit a la Declaració, representat per Cristina Figueres, responsable del Centre de Dia. També el de Salou, a través de la consellera Ana Narbona, i s'hi ha adherit també el d'Alcover.
La Declaració de Tarragona, amb el títol Cap a una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, diu íntegrament: "L’escala local és, sens dubte, l’àmbit territorial idoni, per la proximitat amb la ciutadania, per adreçar-se a la societat civil i sol•licitar el suport a aquelles iniciatives socials més urgents així com per sensibilitzar el conjunt de la població de la realitat dels desequilibris de desenvolupament d’arreu del món.
Avui, potser més que mai, és un deure ètic i moral la lluita contra la pobresa i les causes estructurals per mitjà d’un desenvolupament humà, sostenible i responsable. Especialment en els espais del planeta més desafavorits i, per tant, amb manca d’instruments per tal de fer front a aquesta amenaça.
La cooperació en el desenvolupament ha de basar-se en el respecte a les diferències i ha de promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats més desafavorides, des de les mateixes comunitats i des de les mateixes experiències, i també el de la història i la realitat socioculturals pròpies de cada poble.
A les nostres comarques l’activitat de diverses entitats cíviques i socials, l’acció resolta de diferents institucions, especialment dels municipis i el treball desenvolupat des de la Universitat, ens obre noves perspectives de futur que ens orienten cap a una més i millor coordinació, cap a l’impuls d’accions conjuntes i cap a la generació d’espais de reflexió i formació compartits.
Per assolir els objectius proposats, les persones que signem més avall manifestem la voluntat d’avançar en la constitució d’una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i d’acord amb les conclusions de la Primera Trobada de Municipis que va tenir lloc a la ciutat el 19 de novembre de 2009 i com a continuació d’aquell acte, manifestem el nostre compromís amb sis punts.
Els sis punts són: el primer, continuar potenciant l’acció en matèria de cooperació i acció social als nostres municipis i a la Universitat; el segon és facilitar en les actuacions, en les polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació entre les accions de cooperació en el desenvolupament i acció social amb la sensibilització social i divulgació a la ciutadania; el tercer, fomentar l’intercanvi d’experiències i l’establiment de contactes entre les persones responsables dels nostres municipis amb altres xarxes i organitzacions que treballin amb objectius similars.
El quart punt és: impulsar la participació i implicació d’altres sectors dels nostres municipis amb relació a la cooperació per al desenvolupament i l’acció social; el cinquè, promoure la cerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb les accions objecte de la Xarxa; i el sisè, treballar per vertebrar una Xarxa de municipis per la cooperació en el desenvolupament i l’acció social del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre".
Els ajuntaments que s'hi vulguin adherir ho podran fer a través d'una pàgina a internet. Es prepara ja la propera reunió de treball per dijous, 11 de març a Reus, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, convocada per l'ajuntament de la ciutat i URV Solidària. Les trobades, rotatòries, tindran lloc als diferents municipis participants en la iniciativa, i la següent se celebrarà a Cambrils.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)