ACTE DEL DIA D'EUROPA A CAMBRILS (7 de Maig de 2010)

En el marc de la Setmana dedicada a Europa promoguda pel Consell Català del Moviment Europeu (CCME)

Aprovació pel Ple de l’Ajuntament de la moció de la Declaració del Dia d’Europa d’enguany

Hissada de la bandera de la Unió Europea i audició de la 9a Simfonia de Beethoven

L’alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein, davant la presència dels alumnes de l’institut, duran a terme una hissada de bandera de la Unió Europea.

Durant aquest acte sonarà la Novena Simfonia de Beethoven a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Cambrils.

Prèviament tindrà lloc un col·loqui amb els alumnes de l’institut, a càrrec de Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.

Dia i hora: divendres, 7 de maig, a les 11 h

Lloc: Institut Ramon Berenguer IV

COMISIÓN CIVIL INTERNACIONA DE OBSERVACIÓN POR LOS DERECHOS HUMANOS EN CHIAPAS (CCIODH)

Viaje del 2001 a Chiapas: cuarto aniversario después de la Matanza de Acteal

La Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) se formó a partir de la sensibilidad y preocupación existente en la sociedad civil internacional por la aguda violencia presente en Chiapas. La masacre de Acteal, el 22diciembre de 1997, justificó la formación de un espacio plural interesado en recabar información de primera mano sobre las condiciones que hicieron posible esa matanza.

Firmas de apoyo a las conclusiones y recomendaciones de la VI Visita:

"Como persona, organización o colectivo, firmo y avalo las Conclusiones y Recomendaciones de la VI Visita de la CCIODH a Atenco, Oaxaca y Chiapas realizada del 30 de enero al 20 de febrero de 2008 por parte de 51 personas de 10 países diferentes que realizaron 280 entrevistas a 596 personas. A 30 de septiembre de 2008."

SITUACIÓN DE EMIN MILLI ABDULAYEV ENCARCELADO POR SU ACTIVISMO COMO OPOSITOR POLÍTICO EN AZERBAYÁN

Azerbaijan: “Freedom of expression must be protected as a matter of priority” says Commissioner Hammarberg

Baku, 05.03.2010 - Freedom of expression, situation of non-governmental organisations, respect of human rights by law enforcement officers, and the administration of justice were the main themes of the visit to Azerbaijan from 1-5 March 2010 by the Council of Europe Commissioner for Human Rights, Thomas Hammarberg.

During the visit the Commissioner met President Ilham Aliyev, the Minister of Internal Affairs, Ramil Usubov, the Minister of Justice, Fikrat Mammadov, the Deputy Minister for Foreign Affairs, Mahmud Mammad-Guliyev, the Prosecutor General, Zakir Garalov, and the Head of the Azerbaijani delegation to the Parliamentary Assembly of the Council of Europe, Samed Seyhidov. Other interlocutors included the Ombudsperson, Elmira Suleymanova, and representatives of civil society.

The Commissioner also went to prisons where he talked with the journalists Ganimat Zahidov and Eynulla Fatullayev, and the two youth activists Emin Abdullayev and Adnan Hajizadeh.

The Commissioner noted the ongoing discussions regarding the decriminalisation of defamation. He also took note of the concerns expressed by various interlocutors regarding recent changes to legislative framework which could have a negative impact on journalists’ activities.

Decriminalisation of defamation is an essential step for the protection of freedom of expression, but it is not sufficient. There is also the need to ensure that there is no selective application of criminal law provisions against journalists or other persons due to the views or opinions expressed by them.

Commissioner Hammarberg raised the issue of registration of non-governmental organisations with the Minister of Justice, who agreed that the processing of requests for registration should take place in a prompt and efficient manner. The aim should be to promote freedom of association, in line with Article 11 of the European Convention on Human Rights.

The Azerbaijani authorities informed the Commissioner of various initiatives to enhance the human rights training of law enforcement officials. Training should be part of a comprehensive and ongoing strategy to instill a solid foundation of human rights values throughout the law enforcement profession. The authorities informed the Commissioner that there had been cases where complaints against police officers had led to the initiation of criminal proceedings. The Commissioner urged the authorities to guarantee a prompt and effective investigation of all allegations of torture and ill-treatment with the imposition of appropriate sanctions.

Proper administration of justice and the right to a fair trial were raised during the Commissioner’s discussions, having regard to the fact that the European Court of Human Rights has found several violations of Article 6 of the Convention in respect of Azerbaijan. The Commissioner welcomed the initial steps taken to remedy the excessive resort to pre-trial detention.

For the first time Commissioner Hammarberg visited the Autonomous Republic of Nakhchivan, where he met the Chairman of the Supreme Council, Vasif Talibov, as well as the Ombudsperson, Ulkar Bayramova, and NGO representatives. This visit provided an opportunity for initiating a dialogue on human rights issues with the authorities of Nakhchivan.

A report on the visit will be published later in the spring.

Press contacts in the Commissioner’s Office:

Stefano Montanari, +33 (0)6 61 14 70 37; stefano.montanari@coe.int

(13 de Marzo de 2010)

CONVENI ENTRE L'ARCCI I L'AJUNTAMENT DE CAMBRILS

Conveni signat el 22 de setembre del 2009

S'ha presentat el Conveni amb presència del regidor Oliver Klein, i els socis de l'ARCCI Fanny Kaplan, José Zgal i Jordi Aletà. Presentació a càrrec del President de l’ARCCI, Andreu Lascorz.


Com a President de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel (ARCCI), una Associació Cultural que promou i realitza sense ànim lucratiu tota mena d’activitats de divulgació i intercanvi cultural entre els seus socis, públic en general, organitzacions similars i ajuntaments d’ambdós països. L’any que celebrarem els 31 anys d’existència tinc la satisfacció de presentar un conveni de col•laboració amb l’Ajuntament de Cambrils i un magnífic projecte. Vull reconèixer públicament l’esforç del regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques, l’amic Oliver Klein Bosquet i de l’alcalde Robert Benaiges i Cervera entre d’altres. Tots plegats volem d’endegar una sèrie d’activitats de tipus social i cultural, centrades en la difusió de la realitat històrica i social de les famílies hebrees instal•lades a Cambrils des d’èpoques antigues.

Podem parlar de CAMBRILS HANEJSÉFET, l’expressió en hebreu d’ENYORADA CAMBRILS. L’arrel hebrea kasàf es refereix a anhelar, sentir nostàlgia, l’arrel hebrea koséf ens indica enyorança i l’arrel keséf parla de moneda de plata, de diners, és més que evident que amb aquest esperat projecte tots ens enriquirem coneixent una part de les nostres arrels oblidades i projectant-les al futur.

La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. Hi havia comunitats jueves a la península al segle I, i si recordem a Sant Pau quan escriu als romans diu: “sortiré cap a Hispània, passant per allí (Roma)” Rom (15-28).

Al Concili d’Elvira es va legislar contra els jueus i parlem dels vols de l’any 305.

Els geògrafs àrabs als segles X i XI parlen de tres “ciutats jueves” i “ciutats dels jueus”, referint-se a ciutats on el component hebreu era majoritari, una d’elles era Tarragona.

Segons els documents medievals el call és el barri dels jueus, a Cambrils com una estructura viva va ampliar-se i reduir-se.

Com tots els països d’Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Lamentablement, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Avraham bar Khiia, Moixé ben Nakhman, Xelomó ben Adret, Khasdai Cresques i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure tota o bona part de la seva vida. A partir de l’expulsió hi ha un llarg període de silenci, tot i que fins el segle XX mantenen una enorme vitalitat comunitats jueves catalanes a Roma, Salònica, Istanbul...

Per tant aquest conveni ens ha de permetre redescobrir més d’un mil•leni de convivència i coexistència plurals, un patrimoni present a la nostra memòria gràcies als bons fonaments dels hebraistes: Sànchez Real, Secall Güell, Ferrater Mestre i d’altres, per tal de recuperar pels cambrilencs, catalans i tothom que ho desitgi una part de la nostra història.

La pileta trilingüe de Tarragona, que es custodia al Museu Sefardí de Toledo és del segle VII, en aquesta apareix un text en hebreu: Xalom al Israel, vealéinu veal benéinu amén, que vol dir, Xalom sobre Israel, sobre nosaltres i sobre els nostres fills, amén.

TAULA DE DEBAT TEMÀTICA “TÈCNIQUES PER PROMOURE LA PRESÈNCIA DEL COMERÇ EN FIRES LOCALS”

Congrés de Fires de Catalunya celebrat a Figueres, el 26 de novembre de 2009

En aquesta Taula de Debat del Congrés de la FEFIC a Figueres, vàrem poder comptar amb la participació d’una vintena d’assistents, la moderació del Vocal de la Junta de la FEFIC, a la vegada representant de l’Entitat Firal de Cambrils, Oliver Klein, i la ponència d’Oriol Cesena, director de l’empresa consultora en temes de comerç Focalizza.

Sota el títol de “Tècniques per promoure la presència del comerç urbà en fires locals”, el Sr. Cesena ens va presentar un marc teòric recolzat per tres exemples clarificadors de la seva hipòtesi: la Fira i comerç a Santa Coloma de Farners, de la ratafia al pa amb tomàquet; la Fira Gastroart o Fira de Sant Miquel; i, la Mostra Gastronòmica de Cabrils.

Si les percepcions juguen un rol molt important en l’espai mental del consumidor, el mateix passa amb el comerç per la seva banda; la seva percepció influeix d’una manera decisiva en la decisió de ser present o assistir a una determinada fira.

És per això que cal entendre la situació comercial actual ja que el seu context ha evolucionat molt en els darrers anys, el qual cal tenir present: si en un principi el producte havia estat l’eix de cada fira i es podia vendre fàcilment, en l’actualitat per mantenir aquesta condició caldrà una major orientació a la venda amb l’aparició de nosu formats i nous canals per fer arribar el producte al client. Així doncs podríem dir que el client en si mateix ha guanyat un pes que abans no es considerava prou i pot arribar a esdevenir l’eix del negoci. En aquest sentit i per fer-ho possible haurem d’apostar per tres factors depenents: el producte, la comunicació i el client.

Avui dia la funció comercial principal d’una fira és conèixer què vol i com pensa el client, i oferir a aquest noves solucions comercials, el que és conducir l’estratègia de la fira a espais comercials amb atractiu.

Els beneficis percebuts pels clients dels esdeveniments firals estan vinculats a percepcions. Segons l’evolució del mercat existeixen dues premisses gairebé científiques: 1) si el client veu la fira com a passeig o trobada social directament això pot representar una menor implicació del comerciant; 2), i, si es donen solucions firals poc atractives pel comerciant a la vegada tindrem una menor implicació i participació del client. El cicle d’una fira que no es dinamitza o actualitza ens podria portar sens dubte al declivi de la mateixa. Com en qualsevol repte potser el que costa més es mantenir l’èxit o la tendència positiva, el qual podríem aconseguir mitjançant la combinació dels factor de passeig social i passeig-compra, amb el concepte de passeig i adquisició de regal o caprici, el qual a la vegada es pot obtenir amb una major participació del comerciant. Es tracta d’una roda que funciona en cadena.

Però per damunt del passeig social, passeig-compra i passeig-regal-caprici, en tot cas sempre hi hem de situar el que és la hipoteca o l’economia que motiva l’actuació, amb un pes específic de mes del cinquanta per cent en la percepció de per què cal acudir a una fira.

Cal doncs cercar el lideratge de les associacions de comerciants. En molts casos, els comerços poden no veure la fira com un format de comunicació prou atractiu pels seus negocis, amb excessius costos associats al desenvolupament de la seva tasca. En funció del dimensionament del municipi, les associacions de comerciants poden no actuar com a motor o presència per part dels seus associats. Aquesta descripció ens la trobaríem en estructures associatives poc sòlides que dificulten la funció de lideratge del col.lectiu i provoca implícitament la baixa implicació dels comerciants en altres activitats formatives i de participació en idees de millora del dinamisme del seu negoci.

Davant d’aquest hipotètic panorama de reticències, la motivació dels comerciant per ser presents a fires dependrà dels següents factors: la informació sobre les novetats; la investigació del mercat; el contacte amb nous clients potencials que pot augmentar la quota; la fidelització dels clients actuals; la demostració, presentació o promoció de nous productes; el negoci directe amb la possibilitat de realitzar contractes de vendes; la distribució i establiment de contactes; el prestigi de cara a la imatge de l’empresa; el valor emocional afegit de ser present en una reunió on hi ha una àmplia exposició de productes per comparar; el coneixement que es dóna amb l’ampliació de l’experiència, etc.

L’incentiu al comerciant també es pot plantejar d’una forma directa per part de l’organització firal, en forma de descomptes orientats a fomentar la seva presència; la substitució de carpes per aparadors o show rooms dins l’espai firal; les campanyes d’animació comercial per promoure les percepcions associades a la compra, per exemple entre les famílies; l’organització de programes de visites sectorials; les propostes de promoció i l’ús de tecnologies on-line...

Tot i que podríem debatre en relació a moltes altres tècniques que promoguin la presència de comerços en fires locals, és ben cert, que aquestes bàsicament es poden resumir en un anàlisi global dels pros i dels contres que significaria d’esforç. És en aquest punt que el ponent, el Sr. Cesena, amb l’ajuda del moderador de la Taula de Debat, el Sr. Klein, van convidar els presents a identificar tot aquest marc en el cas propi de les fires protagonitzades pels mateixos assistents, debat el qual esdevingué amè i profitós.

LA TRANSFERÈNCIA DE NOVES TECNOLOGIES VERS ELS PAÏSOS MENYS DESENVOLUPATS COM A MESURA FONAMENTAL DEL BON GOVERN DE LA INNOVACIÓ

Les Noves Tecnologies i la Cooperació al Desenvolupament

Punt de partida: és imprescindible crear capacitats per governar les grans avantatges que produeix la recerca en noves tecnologies amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament humà de tot el planeta.

Històricament allà on ha triomfat el nou model econòmic del capitalisme és també on s’ha invertit força i de manera estratègica, en gran part des del sector públic, en el sistema d’innovació tecnològica. D’aquesta manera, els Estats Units varen començar més aviat que altres països a invertir en aquest sector i ara el dominen mostrant-se hegemònics des del punt de vista de l’economia i del progrés (a la vegada des del punt de vista militar, que hi és molt relacionat). Altres països com Canadà, Mèxic, Taiwan i la Xina, també han desenvolupat models propis d’inversió en noves tecnologies amb diferents resultats, que hem de matitzar igualment segons el tipus de cultura ideològica dominant.

En aquest punt, hem de diferenciar que hi ha dos tipus d’inversió en noves tecnologies: la importació, per una banda, de tecnologies contrastades que funcionen bé, i aquí també existeixen dos possibilitats segons si s’aprofiten aquestes importacions per innovar la pròpia recerca, o només s’utilitzen per maximitzar el seu consum fins a realitzar la importació d’un nou sistema anys després; en segon lloc, existeix aquella que potser representa la situació ideal, que seria la inversió decidida en recerca en sí mateixa, que, no ho hem d’oblidar, és una inversió d’alt risc.

Per desenvolupar un sistema d’innovació tecnològica avançat i capdavanter cal tenir el control sobre tres factors fonamentals. En primer lloc cal tenir assegurats els drets de propietat; en segon lloc s’ha de tenir un accés obert als futurs mercats; i, en tercer lloc, s’han de donar facilitats tributàries als innovadors. Un dels gran problemes que dominen el paradigma actual de la globalització és el control de l’empresa privada sobre els drets de la propietat. Els Estats garantitzen aquests drets i les grans empreses transnacionals els fan seus; entrant en una lògica gairebé indestructible i traïdora. Segurament no s’havia previst que algunes poques persones al món podrien decidir per sí mateixes la comercialització a un preu discutible d’un medicament bàsic per a la supervivència d’un poble.

La innovació, doncs, també acaba sent exclusivament al Nord, perquè al Sud no es pot comptar gairebé mai amb cap dels tres requeriments abans esmentats.

Si fem un esforç per preocupar-nos per les àrees on la innovació tecnològica podria utilitzar-se en benefici del desenvolupament sostenible de tot el planeta en podríem esmentar fonamentalment unes altres tres: la sanitat, l’alimentació i la cura medioambiental. En aquest sentit s’estan produint avenços relatius i cal prendre decisions globals quant a l’ús d’aquests avenços en el camp de la biotecnologia i la tecnologia relacionada amb les noves energies. Existeix, llavors, una capacitat tecnològica, que pot ajudar-nos en el nostre objectiu d’invertir encara més en recerca. Diríem que falten diners a gastar en els sector claus i imprescindibles, cas dels esmentats. Això comportaria a la vegada un canvi en el sentit de les prioritats establertes pels polítics amb capacitat d’incidència global.

Governabilitat vol dir a la vegada transparència i competència. Per a implementar una bona governabilitat sobre la innovació en el camp de les noves tecnologies no podem ser monopolistes, i hem de lluitar contra els qui ho són o s’hi volen transformar. Sabem que els problemes del món són globals com el món en sí mateix només és un i irrepetible. És per això que parlem de desenvolupament sostenible d’un ecosistema que tenim però que s’està esgotant poc a poc, motiu pel qual hem de regular la nostra supervivència.

En aquesta mateixa línia, si les seixanta empreses transnacionals més grans del món renunciessin als seus beneficis sota els principis d’una base moral o legal determinada, aquests diners podrien reinvertir-se en el desenvolupament directe dels països pobres. Aquesta és una proposta clara que beneficiaria la transferència de noves tecnologies cap al mal anomenat Tercer Món. És de calaix que els països més pobres del món tampoc no es poden permetre el luxe d’invertir en qüestions d’alt risc, com sí es permeten els països més poderosos, degut a comptar amb altres necessitats d’urgència. Llavors queda en mans dels països donants transferir la tecnologia adequada per a que els països de sota comencin a desenvolupar les seves pròpies potencialitats segons l’anàlisi que puguin fer al voltant de la situació del mercat internacional. La cooperació al desenvolupament vol dir expressament això, ajudar a desenvolupar les pròpies capacitats mitjançant la dotació d’aquells instruments a què alguns països no tenen accés per mancances pròpies del sistema imposat.

CAMBRILS COM A EXEMPLE DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN UN PLA DE REGENERACIÓ URBANA

Article realitzat per Oliver Klein Bosquet, Regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Cambrils, i Montserrat Vendrell Gardenyes, Coordinadora de l’Oficina del Pla de Barris de Cambrils

En Xavier Fähndrich comenta que la participació ciutadana no arribarà a la seva maduresa a Espanya i Catalunya fins que les reunions d’escales de veïns es desenvolupin amb una dosi major de civisme, respecte i ordre del que ve sent costum. Escoltar i saber esperar el torn per parlar, respectar l’opinió dels altres i saber arribar a consensos no són cosa fàcil. A Cambrils es pren com a mesura per saber la maduresa de la participació ciutadana l’organització del municipi en onze barris que s’organitzen mitjançant una associació de veïns predominant i altres entitats representatives que executen la interlocució directa amb el consistori.

Partim doncs de la definició bàsica de Participació Ciutadana com a política pública imprescindible per a les accions de govern dels nostres dies, instrument que ha de col.laborar en gran part a l'èxit de l'actuació de les mateixes administracions, entre les quals les més properes, com són els Ajuntaments, que tenen com a finalitat última agilitzar i construir prioritàriament ponts de diàleg entre la ciutadania i els seus representants polítics ampliant així la seva legitimació.


I. Introducció a la participació ciutadana a Cambrils

Des de l’inici de la legislatura 2003 – 2007 el Pacte de Govern assolit a Cambrils, que és el resultat d’una coalició de partits d’esquerra, un dels objectius fonamentals del nou consistori havia de ser l’aposta per la participació ciutadana. Aquesta nova manera de conduir la política municipal passava en una primera fase per constituir diferents Consells de Barri, així com altres Consells Consultius Sectorials, per en última instància aspirar a donar forma a un Consell de Ciutat que donés espai a l’expressió de les diverses inquietuds organitzades de la societat cambrilenca.

L’eina administrativa per la qual una nova arquitectura i filosofia de treball podia ser possible a la ciutat havia de ser des d’un primer moment el Pla Municipal de Participació Ciutadana aprovat durant els primers mesos d’acció de govern. Aquest Pla es definia concretament com l’instrument que planificaria, programaria i ordenaria els diferents àmbits de treball sobre la participació ciutadana al municipi.

D'aquest Pla d'actuació se’n desprenen a partir de llavors unes línies d'acció que han de permetre a l'organització municipal assentar les bases que facilitin el fet de què les polítiques públiques endegades siguin permeables a la ciutadania, podent incorporar moments d'informació, consulta i deliberació, sempre que s'estableixin els criteris prèviament, i els compromisos polítics i ciutadans.

L'èxit de desenvolupar les línies d’aquest pla d’'acció participatiu recau, en el fons, en què es vagi creant un aprenentatge col.lectiu on totes les parts en siguin corresponsables, és a dir, assumeixin cadascun dels seus compromisos. Així doncs es denota que la implicació dels ciutadans i ciutadanes en el bon funcionament del municipi ha de ser una tasca permanent.

Però si alguna cosa en concret es volia promocionar des del nou consistori cambrilenc, dins d’aquest marc general de la participació ciutadana, aquesta era l’enfortiment de l’associacionisme local pel qual es va dotar d’un nou Pla específic al respecte. Va fer falta doncs una diagnosi del món associatiu per tal de definir el pla de treball adequat amb les seves respectives línies d'actuació que col•laboressin a la vegada en la seva vertebració, estructuració i autonomia de funcionament, com a garantia per aconseguir una xarxa comunitària forta i organitzada.

L’aposta per impulsar l’associacionisme cambrilenc es constata avui dia amb els diferents serveis posats a l’abast de la ciutadania: el Servei d’Assessorament a Entitats (SAE); un renovat Registre Municipal d’Entitats (RME); accions formatives concretes dirigides a les Entitats; la celebració de la Mostra d’Entitats; i, la publicació d’una guia d’entitats, que ara mateix ja es troba bolcada al nou portal web d’entitats de Cambrils.

On es situaria l’espai més indicat per transformar-se en la llavor multiplicadora de la participació ciutadana al municipi? Doncs de respondre a aquest pregunta s’explica la configuració d’una nova Xarxa de Centres Cívics que inclou els edificis de Les Basses, Vilafortuny i Nou Cambrils, a banda del Casal Municipal de la Gent Gran, que funciona amb un mateix objectiu lúdic i associatiu. En previsió de construcció resten el Centre Cívic del Molí de la Torre, el del Barri Antic i el de La Llosa. Aquests equipaments municipals, coneguts popularment sota el nom de centres cívics, es conceben com a espais per a la dinamització associativa del barri on s'ubiquen, i indrets de referència per a la cohesió de les entitats ciutadanes i col•lectius ciutadans. Al mateix temps tenen una finalitat descentralitzadora de l’activitat administrativa municipal que apropa determinats serveis als usuaris dels barris perifèrics.

Altres instruments per a la participació ciutadana impulsats des de bon principi però a la vegada ampliats durant la segona legislatura del mateix govern 2007 -2011 són: la creació gratuïta d’un compte de correu electrònic per tot ciutadà cambrilenc que ho sol.liciti (cambrilsciutat.org); dotació d’un nou canal de comunicació directa com és el ‘correu electrònic ciutadà’ mitjançant el qual qualsevol ciutadà pot adreçar la seva queixa o suggeriment directament al consistori; enviament d’un butlletí electrònic per part de les diferents àrees de l’Ajuntament; etc. A tot això la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Cambrils també se’n encarrega de gestionat aquells nous òrgans destinats a la defensa dels drets ciutadans individuals: el Defensor del Ciutadà (davant de la inacció o no solvència administrativa del mateix Ajuntament) i l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor-OMIC (davant de l’abús o l’equivocació per part d’un privat davant de la petició d’un client)..

Amb tot això podem dir que estudis destacats sobre la participació ciutadana a Catalunya (com poden ser els recents de Joan Font i la Fundació Jaume Bofill) destaquen el cas de Cambrils pel que respecta a la quantitat i la qualitat dels seus processos participatius. Resulta doncs el municipi amb més tradició i amplitud de mires en aquest aspecte al Camp de Tarragona, sobretot en el moment de resultar premiat com a cas de bones pràctiques per l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz, obtingut concretament pel desenvolupament del Pla Participatiu endegat per dissenyar el Parc del Pinaret.


II. La creació de l’Oficina del Pla de Barris de Cambrils

Fins aquí la introducció sobre el context de la participació ciutadana a Cambrils. Si aquesta, malgrat tot, ha obtingut una major visualització entre la ciutadania del mateix lloc, això ha estat gràcies al desenvolupament d’una política concreta de regeneració urbana en el cas del Barri Antic de la Vila de Cambrils.

El Barri Antic de la Vila, ubicat a una distància aproximat d’un quilòmetre de la costa, és on arran de la reconquesta del Camp de Tarragona, al segle XII, es va fundar al 1152 una vila sota la protecció reial, i què es va dotar de muralla defensiva al segle XIV. Aquest era el barri on durant segles es centrava la vida artesana, comercial,judicial i administrativa de la població. Durant el segle XVIII es trenca amb el recinte emmurallat i la gent pot començar a viure a l`exterior amb ravals; com per exemple el Raval de Gràcia i la zona de ponent del Carrer Creus, aquestes zones formaven una sèrie de barris perifèrics en el Nucli Antic de Cambrils. En el segle XX aquests barris s`unifiquen i formen el Nucli Antic de la vila de Cambrils.

L'any 2006, a la segona convocatòria de la Generalitat, després d’haver-ho provat a la primera sense èxit, l'Ajuntament de Cambrils es presenta a la convocatòria i rep la subvenció de la Llei de Barris, amb el projecte del Pla de Millora Integral del Barri Antic, amb l'objectiu de regenerar el barri històric de la ciutat. El pressupost total del projecte és d'11.814.933 €, finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Cambrils. L’Oficina del Pla de Barris de Cambrils ha de ser l’encarregada de coordinar totes les actuacions contemplades i controlar-ne la despesa, així com els terminis, pactats.

La Llei de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Viles més en concret, impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament el maig de 2004 (Llei 2/2004, de 4 de juny), respon a una de les prioritats de la Generalitat de Catalunya: la intervenció integral de barris amb l’objectiu d’evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans que hi resideixen. Aquesta intervenció global comporta aspectes com la rehabilitació física, la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica. Aquesta Llei estableix la creació del Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial, un instrument de col.laboració institucional i financera de la Generalitat amb els projectes d'intervenció que emprenguin els diversos municipis.

El Pla de Millora Integral del Barri Antic de Cambrils, en aquesta línia, s’entén des del consistori com l’empenta decisiva per possibilitar la transformació social i urbana d’un espai amb cert risc de marginalitat; és així doncs la culminació de tot un procés de regeneració urbana i social d’aquest barri emblemàtic que darrerament havia caigut en l’anonimat. Era aquest un barri cada cop més vulnerable a certs dèficits urbanístics, arquitectònics, econòmics, i socials com ara el progressiu envelliment dels edificis, el mal estat de conservació d’elements arquitectònics, les mancances en temes de mobilitat, la manca d’equipaments i comerços, la pèrdua de població o la instal•lació de certs col•lectius amb risc d’exclusió social.

Per tal de poder fer front a aquests reptes, el Pla de Millora Integral del Barri Antic contempla fins a una cinquantena d’actuacions, que van des de la reurbanització i remodelació de carrers, la rehabilitació i recuperació d’elements de gran valor patrimonial, històric i cultural per a la ciutat, la creació de nous equipaments amb una oferta social, cultural i de lleure adreçada a tota la ciutadania de Cambrils, la implantació de noves tecnologies, de programes de cohesió social, de dinamització econòmica...

Des del seu disseny inicial, executat per tècnics municipals i aprovat per la Generalitat, el Projecte d`intervenció integral engloba unes accions que són l’estructura vertebral del mateix. Aquest engloba actuacions urbanístiques, amb dotació de nous equipaments i una programació de noves accions de caràcter social, educatiu, mediambiental, ocupacional i d`impuls econòmic que transformin l’espai comú.

Les accions del Projecte en qüestió es poden agrupar en deu prioritats:

> Projectes urbanístics de reurbanització de tots els carrers i carrerons del barri, que permetrà deixar els dèficits de la totalitat de la xarxa viària;

> Projecte de rehabilitació d’importants referents patrimonials de la història del barri i del municipi: la Muralla, la Torre del Bou, el Portal, la Torre del llimó, el refugi i el Forn del Tallero;

> Projecte de rehabilitació d’alguns equipaments del barri que poden potenciar-se com elements de dinamització econòmica: el Mercat Municipal, les antigues Escoles i el Museu Agrícola;

> Construcció d’un nou equipament de serveis i accions socials i formatives: el Centre Cívic La Muralla;

> Construcció d`un nou equipament d’allotjament de serveis i accions de dinamització comercial: el Forn del Tallero;

> Construcció d’un nou equipament d’allotjament de serveis associatius i de participació ciutadana: la Torre del Llimó;

> Construcció i rehabilitació d`una gran zona verda equipada amb instal.lacions adreçades a acollir accions mediambientals: el Parc del Pinaret;

> Planificació de programes d`ajut i cohesió social en el camp de la immigració, la discriminació de gènere en aquest col.lectiu i la desigualtat d’oportunitats de la població infantil i juvenil nouvinguda;

> Planificació de programes formatius adreçats a millorar l`ocupació de la població del barri;

> Planificació d’accions de formació i de divulgació destinades a fomentar valors de sostenabilitat urbana;


III. La participació ciutadana en el Pla de Millora Integral del Barri Antic de Cambrils

Tal i com apuntàvem, la Llei de Barris suposa un pas endavant en les polítiques urbanes, superant els models unidireccionals o sectorials existents fins fa ben poc, on existia un gran pes de les intervencions físiques en els territori objectes d’actuació.

Els plans de millora integrals es converteixen en l’eina bàsica d’aquest nou model de regeneració urbana a través de la qual es defineix l’estratègia d’intervenció integral, incorporant actuacions transversal en els barris objecte d’actuació i interactuant tant en l’esfera física, urbanística, social, cultural i econòmica.

Aquest nou escenari planteja també la necessitat d’establir noves relacions entre els diferents agents que intervenen en els barris: administració (en tots els seus nivells), ciutadania, organitzacions ciutadanes i empreses, creant espais de participació, deliberació i concertació entre els mateixos. La participació, entesa aquesta com un procés viu i dinàmic, esdevé una necessitat estratègica en els programes d’intervenció, en totes les seves fases (disseny, execució i avaluació). Només així es pot avançar en la transformació integral dels nostres i barris i ciutats i garantir l’èxit de la intervenció pública i millorar la qualitat de vida de les persones.

La Llei de Barris preveu de manera explícita i implícita, la inclusió dels agents socials i la seva implicació en tot el procés de desenvolupament dels programes d’intervenció integral (art. 12.1 de la Llei 2/2004) i ho materialitza amb la creació d’un Comitè d’Avaluació i Seguiment, format per les diferents administracions públiques i els agents del territori implicats (article 18 del Decret 369/2004 que desenvolupa la llei 2/2004 ). També es valora les referències a l’associacionisme i la participació ciutadana en l’elaboració dels projectes, així com l’anàlisi del teixit associatiu existent, però com una recomanació.

Tot i l’avenç que això suposa, cal una profunda reflexió sobre què entenem per participació ciutadana: participar és una acció, és un procés dinàmic que no ha de dependre únicament d’una norma, d’un organisme o d’un consell, que si bé són necessaris, per si sols són insuficients. Cadascun dels actors, ja sigui actuant de forma individual o a través d’organitzacions de ciutadans i ciutadanes, que intervenen en el procés participatiu, ha de tenir clar quin és el paper que ha de jugar en el dia a dia, en el funcionament d’un govern relacional amb capacitat per desenvolupar estratègies d’intervenció i polítiques de concertació en el territori, en aquests cas, els barris, mobilitzant recursos de tot tipus. I és en aquest sentit que calen definir models que requereixen d’imaginació i flexibilitat, sent el caràcter innovador, no improvisat, una de les característiques fonamentals.

És en aquest marc de referència , que neix el Projecte d’Intervenció Integral de Cambrils, un projecte basat en la participació ciutadana com una manera de fer en les mateixes actuacions, i no un exercici o un procés paral•lel.


IV. Aspectes concrets del cas de Cambrils

Un cop aprovat l’atorgament de la subvenció pel Pla de Millora Integral (conegut popularment com el Pla de Barris) del Barri Antic de Cambrils, es planteja que per la seva execució cal planificar la participació i la implicació dels diferents agents socials implicats en el desenvolupament del mateix. Es comença a treballar d’una banda en la definició de l’estructura organitzativa, l’elaboració d’un de participació i un pla de comunicació:

 Estructura organitzativa

El projecte d’intervenció integral del Nucli Antic de Cambrils es fonamenta a nivell formal i metodològic en 4 pilars:

 Lideratge polític
 Àrees de servei transversal
 Canvi organitzacional
 Participació ciutadana i estratègica

És des d’aquests pilars que es determinarà tota l’estructura organitzativa de coordinació, gestió i participació basada en els següents conceptes, visions i objectius del foment de la participació ciutadana:

• Aproximar l’organització municipal a la ciutadania
• Afavorir la implicació ciutadana en el projecte
• Generar cohesió social dins del barri, però també en la ciutat

Per a la gestió d’aquest projecte es requereix d’una estructura organitzativa i professional apropiada amb els objectius, funcions, i requeriments del projecte a executar. Es tracta d’una estructura novedosa a l’Ajuntament de Cambrils, amb una vocació transversal i participativa, basada en la creació i funcionament d’òrgans de gestió i participació que s’estructuren els següents nivells:

Nivells de coordinació:
1. Comitè de Coordinació del Pla de Barris
2. Comissió Interdepartamental: Taula pel Nucli Antic

Nivells de resolució i avaluació
3. Comissió Informativa de Participació Ciutadana
4. Comitè d’Avaluació i Seguiment

Nivells de participació:
5. Consell de Barri del Nucli Antic
6. Comitès de Seguiment “ad hoc”:
 Obres
 Identitat i cohesió
• Convivència
• Cultura de Pau
 Dinamització econòmica

Nivell de gestió:
7. Oficina del Pla de Barris

 Elaboració del Pla de Participació

El Pla de Participació defineix els mecanismes d’implicació i treball amb els veïns i veïnes del barri i del municipi durant els quatre anys de durada del Pla de Millora, a diferents nivells:
• Potenciar i garantir la participació, l’enfortiment i la dinamització dels col•lectius del barri.
• Principis i criteris que marcaran el projecte.
• Òrgans estables de seguiment i coordinació que garanteixen la implicació activa de tots els agents implicats, tant tècnics com ciutadans.

Es defineixen els següents àmbits d’implicació ciutadana en el projecte:
• Informació i comunicació: disseny d’un Pla de comunicació
• Dinamització comunitària
• Processos de participació
• Avaluació i seguiment

 Elaboració del Pla de comunicació

Per garantir l’èxit del desenvolupament del projecte, és fonamental crear la capacitat per a la concertació, generant primer una bona informació i creant constantment espais de diàleg, deliberació i consens. Si la ciutadania no entén per què estem treballant i que és el que volem aconseguir, difícilment entendran la lògica de les nostres actuacions, i per tant, difícilment es podrà garantir una participació de qualitat i arribar a la concertació necessària per l’execució del projecte.

És per tot això que es planteja la necessitat de crear vies de comunicació i de relació amb la ciutadania: el Pla de comunicació esdevé l’instrument estratègic pel que fa a la informació, difusió, comunicació del projecte a la ciutadania, basat en un procés constant de diàleg, deliberació i creació de consens.

Així doncs, l’objectiu del Pla de comunicació és:

1. convertir-se en l’instrument que ens ha de permetre relacionar-nos amb la ciutadania;
2. buscar la implicació d’aquesta ciutadania en el procés de transformació i millora del barri;
3. i, alhora esdevé, un element clau de gestió municipal, ja que clarifica el que es vol fer en el barri.

El Pla de comunicació ens determina una sèrie de propostes de treball, des del punt de vista comunicatiu, basades en:

o els eixos del que significa el Pla de barris pel mateix barri i per la ciutat
o els àmbits generals de treball : presentació del pla de barris, comunicació interna i promoció de la identitat i sentiment de pertinença al barri
o i l’orientació de les accions comunicatives a desenvolupar que animin a la gent a participar en el procés del Pla de barris.

Cal dir que existeix un acord per al desenvolupament i implementació de tot aquest engranatge:
o El Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic de Cambrils es fonamenta a nivell formal i metodològic en la participació ciutadana i estratègica, entre altres pilars. Així es posa de manifest tant en el mateix projecte d’intervenció integral aprovat per la Generalitat, com en l’informe d’estructura organitzativa aprovat pel Ple municipal de 30 de gener de 2007.
o Al mateix temps, l’aprovació també per part del Pla de Participació Ciutadana de Cambrils, posa de manifest la voluntat de l’Ajuntament de tenir un instrument que ordena, reglamenta i proposa les línies estratègiques de participació ciutadana a Cambrils, relacionant i estructurant els compromisos de treball transversal a través de diferents projectes de ciutat.

És en aquest context que existeix, i ho hem de remarcar, un:

o Acord polític: de tot l’Equip de Govern, i a través del Comitè de Coordinació del Pla de barris, òrgan de direcció del projecte i on hi són presents representant polítics de tots els partits del govern de la ciutat, i tècnics d’administració general, el secretari i l’interventor, a banda de l’equip tècnic del projecte.
o Acord administratiu: corresponsabilitat de les àrees implicades i lideratge transversal del Pla de barris.
o Acord social: legitimat pel Consell de Barri on hi té un espai privilegiat l’Associació de Veïns El Portal.

Al mateix temps, el Pla de Barris s’implica amb els altres projectes, d’un marcat caràcter participatiu, que es desenvolupen a Cambrils, generant accions de treball transversal:
o Pla de dinamització del teixit associatiu
o Projecte Educatiu de Ciutat
o Pla de la Dona


V. Nivells de participació en la implementació del Pla de Millora

Evidentment la participació en el marc de tantes actuacions, amb múltiples vectors implicats, s’ha de produir de forma obligada en diferents intensitats i nivells segons el grau expressat. D’aquí que passem a descriure els òrgans de la participació, el procés participatiu en sí mateix i les activitats de dinamització comunitària associades. D’aquesta manera coneixerem encara una mica millor els agents implicats en la participació a la Llei de Barris de Cambrils.

 Òrgans de participació

 Consell del Barri Antic

El consell de barri han de ser un recurs per a la planificació estratègica de la ciutat que permet la seva vertebració i un espai d’interlocució que articula la participació de forma reglada i organitzada i serveix de marc estable i permanent per a la informació, la consulta i la deliberació. En aquest cas, el Consell està integrat per:

- President: Regidor del Barri del Barri Antic
- Vicepresident 1: President de l’Associació de Veïns el Portal
- Vicepresident 2: Regidor de Participació Ciutadana
- Vocals: 3 membres de l’Associació de Veïns el Portal; fins a 4 representants del conjunt d’associacions que pugui actuar en l’àmbit territorial del Consell i que tingui presència activa en la zona; 1 representant per l’Associació de Comerciants Vilacentre; 1 representant per l’Associació d’Antics Alumnes de la Salle; 1 representant per la Congregació de la Sang; 1 representant per l’Associació Cultural Tota l’Endenga; i, 1 representant dels tres grups polítics a l’oposició, elegit entre ells.
- Podran participar en el Consell, amb veu però sense vot, tècnics municipals o d’altres administracions i experts, quan ho requereixin els temes que es tracti.
- Secretari: El Secretari de l'Ajuntament, o qui actuï per delegació.
El Consell es reuneix com a mínim dues vegades l’any.

 Comitè d’Avaluació i Seguiment

La Llei 2/2004 de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial determina, en l’art. 12.1, la creació d’un comitè d’avaluació i seguiment que esdevé un òrgan de seguiment i control dels diferents programes del Pla, i que té entre les seves funcions principals la presentació semestral, que s’ha convertit en anual, d’un informe sobre l’evolució del projecte i el foment de la participació ciutadana el seguiment i control de les actuacions. Aquest comitè està integrat per representants de l’ajuntament, tant a nivell polític com tècnic, representants dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i representants de les entitats membres del Consell de barri.

Cal insistir en que s’han creat diferents Comissions específiques, avalades pel Consell de Barri, i integrades pels diferents agents implicats en l’execució de cada programa (empreses contractistes, tècnics municipals, membres d’associacions i ciutadania no organitzada), com a òrgans de treball i seguiment dels mateixos, tal i com apuntàvem en l’estructura organitzativa.

 Procés participatiu:

Projectes, que amb metodologies diverses, han de potenciar i garantir la participació ciutadana en el projecte, generant un debat social permanent i incidint en el contingut de la política de transformació del barri.
Fins aquest moment, s’ha realitzat un procés participatiu que ens ha permès fer un anàlisi dels recursos i necessitats socials del barri, amb l’objectiu de:

• conèixer quina és la situació social actual del barri
• la cohesió social
• la participació de la població
• quines xarxes socials existeixen
• la relació entre elles i definir estratègies d’actuació entorn a la participació dels diferents agents que conviuen al barri.

De manera esquemàtica, el procés s’ha realitzat metodològicament, a partir d’una primera fase exploratòria, realitzant una immersió a la realitat social del barri;
una aproximació qualitativa, amb 27 entrevistes en profunditat; una altra de qualitativa, amb 34 enquestes realitzades; i, finalment l’elaboració d’un sociograma, incloent una visió global de la realitat social del barri i de tots els fluxos relacionals entre els diferents agents socials. Per acabar es realitzà una darrera fase de reflexió i decisió amb la presentació en la forma d’un taller de l’informe final en qüestió.

Al llarg de tot el procés es va contactar de manera directa amb 47 persones membres de:

• associacions específiques del barri o que hi estan molt vinculades
• agents claus del barri: persones amb un grau de vinculació elevat
• col•lectius d’immigrants i ètnia gitana
• tècnics i representants de l’ajuntament

Al mateix temps en el procés d’informació i dinamització van ser-hi presents 77 persones participants. La diversitat dels participants va ser del 53% de dones, el 47% d’homes, 16% de joves, 4% d’immigrants i col. Gitano i un 50% de gent gran
Hi va haver una important representació d’ entitats i agents claus del barri, i es va produir un important grau obertura amb la identificació de nous agents i col•lectius.

Tot i que estava prevista l’elaboració d’un altre procés participatiu en la definició d’usos d’un dels equipaments previstos en el Pla de Millora, que vindrà determinat pels propis ritmes de desenvolupament i execució d’aquesta actuació en el marc del programa d’intervenció integral.

 Activitats de dinamització comunitària

Fruit de la diagnosi feta l’any 2007 a través del sociograma i de la campanya de comunicació porta a porta, es dibuixen de forma clara, diferents elements a treballar de forma participada que destaquen per la seva importància en el desenvolupament de les actuacions del projecte i en el futur del barri, amb l’objectiu de:

1.-Potenciar espais de relació diferents de relació amb la ciutadania
2.-Promoure el sentiment de pertinença, buscant la complicitat en el pla de millora del barri, fent èmfasi en determinats col•lectius: infants i joves, població nouvinguda, dones..
3.-Potenciar l’element identitari, com a element de cohesió social i foment d’una nova xarxa relacional
4.- Constituir un espai de deliberació entorn a aspectes de convivència i cohesió social

Els àmbits de treball prioritaris són:

• Estimular la participació
• Buscar la vinculació emocional i socialització i dentificació amb el barri
• la Convivència
• i el Diàleg intercultural i intergeneracional

Descrivim a continuació, de manera esquemàtica, les eines de treball transversal a nivell municipal i de cooperació supramunicipal, que s’han realitzat i impulsat fins aquests moments:

• Projecte de Convivència, ha generat una estratègia de treball transversal a nivell intern de la pròpia administració municipal, i de reforç de la xarxa social del barri. El treball s’ha basat en tres accions concretes:

 Vídeo de Testimonis: aquest treball ha estat elaborat amb l’objectiu de promoure el diàleg intercultural i intergeneracional mostrant la vida del barri a través deles anècdotes de diferents testimonis, fomentar la participació i el sentiment de pertinença i vinculació al barri i generar material comunicatiu. Els destinataris han estat la comunitat escolar: 50 alumnes de 5è. del CEIP Joan Ardèvol (escola dins de l’àmbit d’influència del barri), veïns i veïnes del barri (20 persones entrevistades de diferent edat i procedència) i població en general (més de 150 persones assistents a la seva presentació).

 Taller de Convivència, on hi van participar més de 20 persones vinculades als diferents col•lectius presents al barri, tant pel que fa a la seva procedència, com al diferent ús que en poden fer del barri, i on es va poder deliberar sobre les diferents problemàtiques existents al barri.

 Elaboració de les “Receptes del mercat, receptes del món”, a partir de les receptes elaborades per veïns i veïnes del barri de diferents orígens (6 en total) i un tast de degustació al Mercat de la Vila, espai objecte de remodelació dins del Pla de Millora.

• Racons, amb l’objectiu de fomentar la participació i la vinculació dels infants al barri i al seu Pla de Millora, a través de la seva descoberta i la recollida d’aportacions, que va comptar amb la participació de 150 alumnes de 5è. i 6è. del Col•legi Cardenal Vidal i Barraquer (escola dins de l’àmbit geogràfic del barri).

• Itinerari de Cultura de Pau, amb l’objectiu de treballar la identitat i cohesió amb el barri, a través de la descoberta dels espais del barri relacionats amb esdeveniments històrics i vincular-los a la Cultura de Pau i al Foment dels Drets Humans, treballant conjuntament amb la comunitat educativa de Cambrils.

D’altra banda, el que resulta molt important de destacar és també la planificació d’una sèrie d’accions i elements de comunicació per garantir una informació al ciutadà, base de tot bon procés d’execució d’una estratègia d’intervenció basada en el diàleg, interacció i concertació amb els diferents agents del territori (barri) implicats en el seu desenvolupament.

Les eines que han estat utilitzades fins aquests moments han estat:

1. Crida per la recollida de fotos antigues del barri, realitzada per l’Oficina del Pla de barris, amb l’objectiu de donar-la a conèixer i començar a mobilitzar a la ciutadania, promovent el sentiment d’identitat i de pertinença al barri. Es van recollir més de 200 fotografies que mostraven l’evolució urbanística i social del barri.

2. Exposició itinerant per diferents equipaments de la ciutat, amb l’objectiu de donar a conèixer el Pla de Millora a la ciutadania de Cambrils, i vinculant-lo a un projecte de ciutat. L’exposició recollia les aportacions de la ciutadania i incorporava algunes de les fotos antigues que anàvem recollint (contingut de socialització).

3. Realització de la web del Pla de Millora integral del Barri Antic: http://pladebarris.entitatscambrils.net

4. Elaboració de la revista especial: un instrument per explicar a la ciutadania de Cambrils en què consisteix el Pla de barris i quins beneficis aportarà al barri i al municipi. Per reforçar el sentiment identitari i la participació de la població, es va elaborar un material on la gent del barri i de la ciutat s’hi senti reconeguda, amb fotografies d’abans (cedides per la població), i actuals, i treballant els continguts operatius (informatius), de vinculació (per estimular la identificació de la ciutadania amb les actuacions i els guanys socials i col•lectius del pla de barris) i de context (fem èmfasi en les avantatges i resultats)

5. Campanya de comunicació porta a porta: amb l’objectiu de donar a conèixer el Pla de Millora, de forma dinamitzadora i participada. Aquest esdevé un element de comunicació interessant ja que va permetre:
• Informar al màxim nombre de llars (581);
• Conèixer el grau de coneixement per part de la població del Pla de Millora;
• Recollir informació i aportacions dels veïns i veïnes;
• Arribar a aquelles persones que no tenen espais de participació formal i descobrir nous col•lectius i identificar-los;
• Afavorir la implicació ciutadana;
• Convertir-lo en un instrument de seguiment;

6. Presència en els diferents mitjans de comunicació, tant a nivell municipal com de tot el territori al llarg de tot el desenvolupament del projecte.

7. Cartes informatives als veïns i veïnes del barri, per informar-los de l’inici d’un procés concret: campanya porta a porta, inici d’obres...

8. Utilització dels mitjans municipals per informar de fet puntuals, així com de projectes o informacions més generals (RTVCambrils, Butlletí Municipal, Tot muncipal);

9. Altres campanyes informatives concretes

VI. Conclusions extretes de l’aplicació de sistemes de participació ciutadana en la implementació del Pla de Millora del Barri Antic de Cambrils

En certa manera podem extreure unes conclusions vàlides per actuacions futures en plans de regeneració urbana pel nostre propi Ajuntament o qualsevol altre a partir de l’anàlisi de les Oportunitats aprofitades i les Limitacions a les quals també ens hem pogut afrontar.

El Pla de Millora Integral del Nucli Antic en sí mateix és una oportunitat per a dissenyar, planificar i implementar d’una forma integral tots aquells aspectes relacionats amb la qualitat de vida de les persones que hi viuen, impulsant estratègies de participació ciutadana, creant espais de diàleg i deliberació, que permetin avançar entre tots en la transformació del barri i de la ciutat. En aquest sentit gairebé en la fase final d’execució del projecte podem afirmar que la qualitat del procés ha estat avalada pels agents a banda d’haver aconseguit un consens generalitzat sobre la manera d’actuar vers les actuacions predeterminades.

Evidentment podem observar efectes positius directes i altres que són indirectes però que persistiran en el temps, com pot ser el haver aconseguit l’enfortiment del mateix teixit social del Barri esmentat. Amb tot, hem afavorit les capacitats per anar creant una nova cultura participativa tant a dintre del Barri com a dintre del mateix Ajuntament. Ha existit la capacitat, igualment, per liderar un procés educatiu i pedagògic, a través de l’aprenentatge, el consens i la deliberació en comú. S’ha promogut la corresponsabilitat en la presa de decisions en els afers públics. S’ha treballat de forma innovadora, transversal, planificada, cooperativa i comunicativa. Així doncs hem caminat un pas més endavant en la direcció d’entendre la participació ciutadana com una nova manera de fer, el que ens obre possibilitats infinites de dissenyar actuacions similars en algun altre barri dels onze existents al municipi.

Davant de tot aquests objectius assolits evidentment no podem oblidar les limitacions amb les quals ens hem anat trobant enmig del procés: en primer lloc va ser difícil arribar a consensuar políticament una visió única de la participació que es volia executar (fins a on volem arribar amb les nostres actuacions), i això indirectament és degut a l’excessiva compartimentació del mateix Ajuntament i a la participació de diferents representants de diferents opcions polítiques en el propi Govern. El projecte no deixava de ser complex, el que ens ha fet topar amb els col.lectius més reticents a participar (com poden ser el joves o els gitanos) i la mateixa coordinació entre diferents administracions (que mai és el suficientment ràpida i eficient). La manca de metodologies d’anàlisi i reconeixement, així com d’un llistat d’indicadors unívoc i científic a nivell qualitatiu de la realitat social prèvia a l’elaboració del projecte va resultar un dèficit inicial, així com la mateixa poca participació en el disseny del projecte, que es devia en gran part a actuacions predeterminades i pressupostades prèviament. Una limitació addicional és l’urgència de resultats i la poca disponibilitat en el nivell tècnic, deguda a la gestió diària que resulta moltes vegades incompatible amb una planificació més acurada. Finalment ens fem la pregunta sobre la sostenibilitat dels mecanismes de participació creats per l’ocasió, els mateixos òrgans i processos que segurament aniran desapareixent en el temps.

Malgrat Oportunitats i Limitacions l’experiència de Cambrils no deixa de ser una aposta voluntària per experimentar per mètodes de participació ciutadana més agosarats als que fins ara s’havien aprofitat. De la bona lectura dels bons i mals passos executats en podem sorgir sens dubte una política pública més madura i legitimada.

Per consultar més informació podeu visitar les següents pàgines web:

- Ajuntament de Cambrils: http://www.cambrils.org
- Portal d’Entitats de Cambrils: http://entitatscambrils.net
- Pla de Barris: http://pladebarris.entitatscambrils.net