L’hora d’Europa
El programa sobre temes europeus, amb la col.laboració de Joaquim Millán d’Eurolocal, conversa avui amb Oliver Klein, Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i amb Gemma Garcia, responsable de sensibilització de l’Oficina de Cooperació Europea de la Diputació de Barcelona.
(9 de Juny de 2010)
jueves, 10 de junio de 2010
miércoles, 9 de junio de 2010
DRET AMBIENTAL
Set consideracions per feer més creible la defensa local del Medi Ambient a l'Estat Espanyol
1) El problema fonamental de la protecció constitucional de l’ampli medi ambient és sobretot donat pel gran abast del mateix. Si en algun moment es va voler convertir aquesta protecció del medi ambient en una part intrínseca dels pilars fonamentals del sistema polític i constitucional de les societats avançades europees, fins a dia d’avui cal remarcar que els ritmes d’aplicació són diferents i diversos segons la latitud geogràfica de què parlem;
2) Malgrat el dit per començar, cal confirmar l’orientació alemanya (Sozial Staat) de la part social que apareix amb força en la Constitució Espanyola de 1978; és dins d’aquesta voluntat social-ambiental que ajuda a fonamentar un Estat del Benestar que es construeix a la península ibèrica gairebé amb quaranta anys de retard en relació a la resta de la part occidental del continent europeu, que s’accepta la nostra preocupació pel medi ambient;
3) Només després de l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea i a partir de 1986, més concretament, amb l’entrada en vigor de l’adhesió, el Dret Comunitari Ambiental Europeu fins a la data desenvolupat, i a través de la pressió de la major tradició en aquest àmbit protectora dels països centreeuropeus i nòrdics, es transformarà en l’autèntic motor per al desenvolupament d’un marc jurídic espanyol ambiental;
4) Aquesta preocupació ambiental espanyola evidentment, en l’actualitat, amb la perspectiva de més de vint anys d’integració europea, té una problemàtica essencial en el marc de l’aplicabilitat de mesures que s’han vist transposades amb escassetat de recursos i gairebé sense temps de pair-les en si mateixes, ni per part del legislador més local, ni per part dels polítics casuals, ni per part de la ciutadania objectiu en general;
5) Una altra problemàtica de l’aplicabilitat de la legislació ambiental en el cas espanyol ve determinada per la distribució de competències realitzada a través dels articles 148 i 149 de la CE, entre Comunitats Autonòmiques i Estat; ens trobem amb casos com el de la contaminació lumínica en el qual la CCAA catalana disposa normes abans que l’estatal; o de la mateixa manera podem esmentar el cas de la contaminació lumínica, on fins i tot havent-hi legislació catalana no existeix encara normativa estatal;
6) Definitivament i amb la perspectiva que ens ofereix el temps, podem observar com la maduresa alemanya en el tracte de respecte al medi ambient fa que hi hagi una incorporació europea de la seva influència que té una doble incidència sobre el legislador espanyol: la inspiració de la Constitució del 78 en la Llei Fonamental de Bonn, i la incorporació paulatina dels nostres legisladors a l’acquis comunitari;
7) Si sobretot ens hem centrat en la incorporació espanyola de l’objectiu de protecció del medi ambient, en la història particular de l’article 20a alemany també s’ha de destacar el que resultaria igualment vàlid per la resta d’articles principals de les constitucions europees comparades: la declaració d’intencions resulta ser un punt de partida que resulta més o menys transcendent segons qui governi el timó comunitari o els designis de cada Estat Membre, amb èpoques de més efervescència i d’altres d’endormiscament.
(Maig 2008)
1) El problema fonamental de la protecció constitucional de l’ampli medi ambient és sobretot donat pel gran abast del mateix. Si en algun moment es va voler convertir aquesta protecció del medi ambient en una part intrínseca dels pilars fonamentals del sistema polític i constitucional de les societats avançades europees, fins a dia d’avui cal remarcar que els ritmes d’aplicació són diferents i diversos segons la latitud geogràfica de què parlem;
2) Malgrat el dit per començar, cal confirmar l’orientació alemanya (Sozial Staat) de la part social que apareix amb força en la Constitució Espanyola de 1978; és dins d’aquesta voluntat social-ambiental que ajuda a fonamentar un Estat del Benestar que es construeix a la península ibèrica gairebé amb quaranta anys de retard en relació a la resta de la part occidental del continent europeu, que s’accepta la nostra preocupació pel medi ambient;
3) Només després de l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea i a partir de 1986, més concretament, amb l’entrada en vigor de l’adhesió, el Dret Comunitari Ambiental Europeu fins a la data desenvolupat, i a través de la pressió de la major tradició en aquest àmbit protectora dels països centreeuropeus i nòrdics, es transformarà en l’autèntic motor per al desenvolupament d’un marc jurídic espanyol ambiental;
4) Aquesta preocupació ambiental espanyola evidentment, en l’actualitat, amb la perspectiva de més de vint anys d’integració europea, té una problemàtica essencial en el marc de l’aplicabilitat de mesures que s’han vist transposades amb escassetat de recursos i gairebé sense temps de pair-les en si mateixes, ni per part del legislador més local, ni per part dels polítics casuals, ni per part de la ciutadania objectiu en general;
5) Una altra problemàtica de l’aplicabilitat de la legislació ambiental en el cas espanyol ve determinada per la distribució de competències realitzada a través dels articles 148 i 149 de la CE, entre Comunitats Autonòmiques i Estat; ens trobem amb casos com el de la contaminació lumínica en el qual la CCAA catalana disposa normes abans que l’estatal; o de la mateixa manera podem esmentar el cas de la contaminació lumínica, on fins i tot havent-hi legislació catalana no existeix encara normativa estatal;
6) Definitivament i amb la perspectiva que ens ofereix el temps, podem observar com la maduresa alemanya en el tracte de respecte al medi ambient fa que hi hagi una incorporació europea de la seva influència que té una doble incidència sobre el legislador espanyol: la inspiració de la Constitució del 78 en la Llei Fonamental de Bonn, i la incorporació paulatina dels nostres legisladors a l’acquis comunitari;
7) Si sobretot ens hem centrat en la incorporació espanyola de l’objectiu de protecció del medi ambient, en la història particular de l’article 20a alemany també s’ha de destacar el que resultaria igualment vàlid per la resta d’articles principals de les constitucions europees comparades: la declaració d’intencions resulta ser un punt de partida que resulta més o menys transcendent segons qui governi el timó comunitari o els designis de cada Estat Membre, amb èpoques de més efervescència i d’altres d’endormiscament.
(Maig 2008)
martes, 8 de junio de 2010
LA FIRA DE CAMBRILS A L'ABC
Visita de Carod-Rovira a la Fira de Cambrils
El vicepresidente del gobierno de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, ha visitado hoy la 53 edición de la feria multisectorial de su localidad natal, Cambrils, donde ha afirmado que las ferias como esta son "una salida a la crisis".
Carod ha llegado a Cambrils acompañado por el delegado de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, y se han reunido con el alcalde de la localidad, Robert Benaiges, y con el concejal de Promoción de Ciudad y Relaciones Cívicas, Oliver Klein Bosquet.
Junto a los directores territoriales de Interior, Hortènsia Grau; Innovación, Universidades y Empresa, Àngel Xifré; Agricultura, Alimentación y Acción Rural, Xavier Vicens; y Cultura y Medios de Comunicación, Adam Manyé, se ha desplazado hasta el recinto ferial.
Carod ha visitado los 36.000 metros cuadrados que ocupa esta feria multisectorial, con 138 expositores -45 de ellos en el pabellón cubierto- y ha inaugurado luego la feria en el Parc del Pinaret, aunque la apertura propiamente dicha tuvo lugar el pasado domingo, 30 de mayo, con el pregón del alcalde de Lleida, Àngel Ros, habitual veraneante en esta población de la Costa Dorada.
En su parlamento, Carod ha dicho que se vislumbra "la salida del túnel" de la crisis con ejemplos como esta feria de Cambrils, un paradigma de "vitalidad" y un remedo de las ferias de este tipo creadas en Alemania en 1240.
A su juicio, esta feria, que continúa tras 53 años es un "referente" y un polo de atracción, así como un ejemplo para las 436 ferias que se celebran en Cataluña, de las que 39 son internacionales, y un cuarto de ellas multisectoriales.
Asimismo, y en declaraciones previas a los medios, Carod ha expresado su satisfacción porque Reus haya sido elegida sede del Consejo Internacional de los Frutos Secos, pues "es muy importante que Cataluña vaya siendo progresivamente sede de organizaciones internacionales".
Por último, Carod ha asegurado que "en las próximas semanas" se decidirá qué ciudad acogerá los estudios de INEFC en Tarragona, candidatura a la que opta Cambrils -junto a Amposta, L'Hospitalet de l'Infant, Salou, L'Ametlla de Mar, Valls y Tarragona- y que, según Carod, ha presentado un proyecto "sólido".
Según fuentes municipales, se esperan entre 30.000 y 40.000 visitantes a la feria, que contará esta noche con un concierto de Loquillo y que este año ha ampliado el Mercado Medieval y la zona de atracciones, y que ofrece propuestas diversas, desde libros hasta teatro, pasando por la gastronomía, los servicios, la automoción, la maquinaria agrícola, la jardinería o los fuegos artificiales.
(4 de Junio de 2010)
El vicepresidente del gobierno de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, ha visitado hoy la 53 edición de la feria multisectorial de su localidad natal, Cambrils, donde ha afirmado que las ferias como esta son "una salida a la crisis".
Carod ha llegado a Cambrils acompañado por el delegado de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, y se han reunido con el alcalde de la localidad, Robert Benaiges, y con el concejal de Promoción de Ciudad y Relaciones Cívicas, Oliver Klein Bosquet.
Junto a los directores territoriales de Interior, Hortènsia Grau; Innovación, Universidades y Empresa, Àngel Xifré; Agricultura, Alimentación y Acción Rural, Xavier Vicens; y Cultura y Medios de Comunicación, Adam Manyé, se ha desplazado hasta el recinto ferial.
Carod ha visitado los 36.000 metros cuadrados que ocupa esta feria multisectorial, con 138 expositores -45 de ellos en el pabellón cubierto- y ha inaugurado luego la feria en el Parc del Pinaret, aunque la apertura propiamente dicha tuvo lugar el pasado domingo, 30 de mayo, con el pregón del alcalde de Lleida, Àngel Ros, habitual veraneante en esta población de la Costa Dorada.
En su parlamento, Carod ha dicho que se vislumbra "la salida del túnel" de la crisis con ejemplos como esta feria de Cambrils, un paradigma de "vitalidad" y un remedo de las ferias de este tipo creadas en Alemania en 1240.
A su juicio, esta feria, que continúa tras 53 años es un "referente" y un polo de atracción, así como un ejemplo para las 436 ferias que se celebran en Cataluña, de las que 39 son internacionales, y un cuarto de ellas multisectoriales.
Asimismo, y en declaraciones previas a los medios, Carod ha expresado su satisfacción porque Reus haya sido elegida sede del Consejo Internacional de los Frutos Secos, pues "es muy importante que Cataluña vaya siendo progresivamente sede de organizaciones internacionales".
Por último, Carod ha asegurado que "en las próximas semanas" se decidirá qué ciudad acogerá los estudios de INEFC en Tarragona, candidatura a la que opta Cambrils -junto a Amposta, L'Hospitalet de l'Infant, Salou, L'Ametlla de Mar, Valls y Tarragona- y que, según Carod, ha presentado un proyecto "sólido".
Según fuentes municipales, se esperan entre 30.000 y 40.000 visitantes a la feria, que contará esta noche con un concierto de Loquillo y que este año ha ampliado el Mercado Medieval y la zona de atracciones, y que ofrece propuestas diversas, desde libros hasta teatro, pasando por la gastronomía, los servicios, la automoción, la maquinaria agrícola, la jardinería o los fuegos artificiales.
(4 de Junio de 2010)
lunes, 31 de mayo de 2010
DESDE EL FARO DE SALOU
Blog del meu amic Benito Paredes
Hace tres meses me llamó Ferrán Sales: Ferrán y yo no nos conocimos en Argel hace años y esa fue una forma peculiar de iniciar una amistad que me enorgullece especialmente.
El pasado mes de Octubre había participado en una charla-coloquio sobre la inmigración marroquí, país que conoce profundamente y desde el interior. Tuvimos ocasión de charlar de Salou, pasear brevemente por sus calles, y hubo algo que le llamó la atención y que comentamos.. el colorido de sus calles, la variedad de origenes y razas, pero que sin embargo, ninguna de ellas parecía forastera en Salou.
Debo aclarar que no era temporada turística ni paseabamos por zonas de turismo.
Todas esas gentes de decenas de origen, distintas en la piel, en el idioma, en la religión, les unía ser ciudadanos de Salou sin mayor distinción.
Especialmente le sorprendió que el diez por ciento de los ciudadanos de Salou fueran de nacionalidad u origen senegalés. Habia descubierto el Dakar español.
Ese era el motivo de la llamada. Ferrán tiene una alumna aventajada, Claúdia Prat, que viene de realizar un documental junto a Verónica Frenzel y Leonor Jiménez. Durante varios días habían convivido en un campamento de senegaleses en Huelva. Compartieron su lucha por encontrar un porvenir que no hallaron en África, sus dificultades por la falta de trabajo, de papeles, de futuro predecible. ¿Crisis? ¿Qué crisis? La crisis no está aquí, la crisis está en el Sur, en África, allí siempre ha habido crisis.
Ese documental se tenía que ver en Salou, el Dakar español. Lo tenian que ver los senegaleses, saber que sabemos lo díficil que fué para ellos llegar hasta aquí. Que ahora comparten nuestra crisis y nosostros con ellos, estamos juntos para salir de la crisis hacia un futuro más prometedor.
Rápidamente encontré el apoyo de Toni Brull, 1er. secretario de la Agrupación Socialista de Salou (psc) y nos pusimos a la labor. Cambrils, su regidor Oliver Klein, se unió a la iniciativa incluyendo el documental en la Jornadas Interculturales que este año dedicaba a África; Joan Ruiz, diputado en el Congreso, no dudó en ofrecer su participación.
Me puse en marcha para organizar un Debate junto a las asociaciones de senegaleses que hay en Salou. La proyección del documental abriría un debate, y deseaba un debate vivo, donde todos respondieran, y que nadie tuviese la escapatoria de largar un discurso "políticamente correcto", ni traído de casa en un papel.
El debate se celebró el pasado 8 de mayo en la Sala Costa Dorada del Auditorio Municipal.
La Asociación Cultural Senegalesa para la Integración es una de estas Asociaciones; tiene un objetivo muy claro, ser salouenses activos en la participación ciudadana sin olvidar lo que dejaron atrás y a quién quedaron allí. Mensualmente sus miembros, los que pueden en los tiempos que corren dedican parte de sus salarios, los que los tienen, en enviarlo a Backé, su ciudad de origen. Con Demba Couta sé que he ganado algo más que un amigo.
La Asociación Colectivo Senegales de Salou, es la más antigua y más numerosa asociación de ciudadanos de Salou de origen senegalés y reúne a la casi totalidad de esos ciudadanos; su participación en la vida social de Salou enriquece a nuestra ciudad social y culturalmente. Ayer mismo organizaron una exhibición de lucha tradicional senegalesa en la playa de Salou donde todos nos mezclamos compartiendo alegria y deportividad. Hoy nuevamente se celebra una exhibición, esta vez de música, que seguro tendrá igual éxito.
Moustapha Ndiaye, preside la Asociación de Amistad Catalunya-Senegal de Salou, su proyecto, que hago mío en todo cuanto pueda ayudar es organizar una Caravana Solidaria hasta Dakar, para llevar cuanto podamos recoger (para colaborar, no dudeis en pedirme su contacto), y su sueño poder llevar una ambulancia ya que su pueblo St. Louis la necesita muy, muy urgentemente.
Dicho todo esto, ¿qué más podría añadir?, lo importante fue unir todas estas voces, que se escucharan.
Joan Ruiz sí destacó algo que dice mucho de la voluntad de convivir, de integrarse y de ser unos ciudadanos más. Todos coincidieron en desear votar, en desear participar en las decisiones que nos conciernen a todos. Sé que se está en ello. Sé que lo merecen, su voz y su participación merece tenerse en cuenta y sé que lo conseguiran, al menos en la politica más cercana, la municipal.
(Domingo 30 de mayo de 2010)
domingo, 30 de mayo de 2010
SISÈ FÒRUM D'EMPRESARIS DE PIMEC AL BAIX CAMP
“El turisme com a referent empresarial”
La presidenta de l'Associació Hotelera, M. Eugènia Arbó, participa aquest divendres, dia 28 de maig, a la taula rodona 'El turisme com a motor econòmic de la Costa Daurada', un acte que s'inclou dins del sisè Fòrum d'Empresaris que se celebra a Cambrils i que tracta sobre 'El turisme com a referent empresarial'.
L'esdeveniment és organitzat per PIMEC Baix Camp, patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya i tindrà lloc a l'hotel Port Eugeni de Cambrils. A l'acte, hi assistirà el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, a més d'altres personalitats destacades en aquesta matèria.
Cal dir que la temàtica d'aquest sisè Fòrum d'Empresaris girarà al voltant de la situació actual del sector turístic català i dels seus reptes de futur. On som i cap a on hem d'anar, en un sector que des de sempre ha tingut un paper molt rellevant per a l'economia del nostre país, i que ha de continuar lluitant per superar la situació de crisi actual i, sobretot, per mantenir la seva competitivitat en un mercat global cada vegada més desafiador.
Els empresaris del sector turístic es troben ara amb que han de fer front a temes com la pujada de l'IVA o les noves normatives que s'estan tramitant, entre altres, la nova regulació d'allotjaments turístics. Tot això coincidint amb la posada en funcionament de l'Agència Catalana de Turisme.
El calendari de la jornada és el següent:
-A dos quarts de 10 del matí, recepció dels assistents i lliurament de la documentació.
-A tres quarts de 10, presentació de la jornada, a càrrec de Xavier Colom, president de PIMEC Baix Camp.
-A les 10, inauguració a càrrec de l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges.
-A un quart d'11, Gestió del turisme en temps de crisi, a càrrec de Raimon Martínez Fraile, delegat de la cadena AC HOTELES a Catalunya, secretari general de Turisme del MITYC, Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (2004-2006).
-A les 11, pausa cafè.
-A les dos quarts de 12, Taula rodona: 'El turisme com a motor econòmic de la Costa Daurada'. Modera Oliver Klein Bosquet, regidor de Promoció de la ciutat de l'Ajuntament de Cambrils.
En aquesta taula rodona hi participaran, a més de la presidenta dels hotelers, M. Eugènia Arbó; Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona; Joan Pedrell, titular del restaurant Casa Gatell; Berta Cabré, presidenta de l'Associació de Càmpings Costa Daurada i Terres de l'Ebre; i Isabel Vilà, membre de la Junta Directiva de l'Associació de Petits Hotels i Cases Rurals del Priorat.
-A la 1 del migdia, Vicent Pallarès, director de l'Aeroport de Reus, parlarà de la importància de les infrastructures per al desenvolupament turístic.
-A tres quarts de 2 del migdia arribarà la cloenda, amb el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, i Antoni Cañete, secretari general de PIMEC.
En finalitzar el dinar a l'hotel Port Eugeni es realitzarà una visita guiada a la Fira Marítima de la Costa Daurada al Port de Cambrils.
(Cambrils, 28 de maig de 2010)
La presidenta de l'Associació Hotelera, M. Eugènia Arbó, participa aquest divendres, dia 28 de maig, a la taula rodona 'El turisme com a motor econòmic de la Costa Daurada', un acte que s'inclou dins del sisè Fòrum d'Empresaris que se celebra a Cambrils i que tracta sobre 'El turisme com a referent empresarial'.
L'esdeveniment és organitzat per PIMEC Baix Camp, patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya i tindrà lloc a l'hotel Port Eugeni de Cambrils. A l'acte, hi assistirà el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, a més d'altres personalitats destacades en aquesta matèria.
Cal dir que la temàtica d'aquest sisè Fòrum d'Empresaris girarà al voltant de la situació actual del sector turístic català i dels seus reptes de futur. On som i cap a on hem d'anar, en un sector que des de sempre ha tingut un paper molt rellevant per a l'economia del nostre país, i que ha de continuar lluitant per superar la situació de crisi actual i, sobretot, per mantenir la seva competitivitat en un mercat global cada vegada més desafiador.
Els empresaris del sector turístic es troben ara amb que han de fer front a temes com la pujada de l'IVA o les noves normatives que s'estan tramitant, entre altres, la nova regulació d'allotjaments turístics. Tot això coincidint amb la posada en funcionament de l'Agència Catalana de Turisme.
El calendari de la jornada és el següent:
-A dos quarts de 10 del matí, recepció dels assistents i lliurament de la documentació.
-A tres quarts de 10, presentació de la jornada, a càrrec de Xavier Colom, president de PIMEC Baix Camp.
-A les 10, inauguració a càrrec de l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges.
-A un quart d'11, Gestió del turisme en temps de crisi, a càrrec de Raimon Martínez Fraile, delegat de la cadena AC HOTELES a Catalunya, secretari general de Turisme del MITYC, Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (2004-2006).
-A les 11, pausa cafè.
-A les dos quarts de 12, Taula rodona: 'El turisme com a motor econòmic de la Costa Daurada'. Modera Oliver Klein Bosquet, regidor de Promoció de la ciutat de l'Ajuntament de Cambrils.
En aquesta taula rodona hi participaran, a més de la presidenta dels hotelers, M. Eugènia Arbó; Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona; Joan Pedrell, titular del restaurant Casa Gatell; Berta Cabré, presidenta de l'Associació de Càmpings Costa Daurada i Terres de l'Ebre; i Isabel Vilà, membre de la Junta Directiva de l'Associació de Petits Hotels i Cases Rurals del Priorat.
-A la 1 del migdia, Vicent Pallarès, director de l'Aeroport de Reus, parlarà de la importància de les infrastructures per al desenvolupament turístic.
-A tres quarts de 2 del migdia arribarà la cloenda, amb el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, i Antoni Cañete, secretari general de PIMEC.
En finalitzar el dinar a l'hotel Port Eugeni es realitzarà una visita guiada a la Fira Marítima de la Costa Daurada al Port de Cambrils.
(Cambrils, 28 de maig de 2010)
miércoles, 26 de mayo de 2010
CONSELL CATALÀ DEL MOVIMENT EUROPEU
Activitats de la Setmana d’Europa als Municipis de Catalunya
Aprovació pel Ple de l’Ajuntament de la moció de la Declaració del Dia d’Europa d’enguany.
Hissada de la bandera de la Unió Europea i audició de la 9a Simfonia de Beethoven.
L’alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein, davant la presència dels alumnes de l’institut, duran a terme una hissadade bandera de la Unió Europea. Durant aquest acte sonarà la Novena Simfonia de Beethoven a càrrec dels alumnesde l’Escola Municipal de Música de Cambrils. Prèviament tindrà lloc un col•loqui amb els alumnes de l’institut, a càrrec de Joaquim Millan, secretari general del Consell Catalàdel Moviment Europeu.
Dia i hora: divendres, 7 de maig, a les 11 h
Lloc: Institut Ramon Berenguer IV de Cambrils
Aprovació pel Ple de l’Ajuntament de la moció de la Declaració del Dia d’Europa d’enguany.
Hissada de la bandera de la Unió Europea i audició de la 9a Simfonia de Beethoven.
L’alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein, davant la presència dels alumnes de l’institut, duran a terme una hissadade bandera de la Unió Europea. Durant aquest acte sonarà la Novena Simfonia de Beethoven a càrrec dels alumnesde l’Escola Municipal de Música de Cambrils. Prèviament tindrà lloc un col•loqui amb els alumnes de l’institut, a càrrec de Joaquim Millan, secretari general del Consell Catalàdel Moviment Europeu.
Dia i hora: divendres, 7 de maig, a les 11 h
Lloc: Institut Ramon Berenguer IV de Cambrils
domingo, 23 de mayo de 2010
ENCUENTRO DE BARCELONA DE MAYO DE 2010
La reconstrucción de Haití: Desafíos y Oportunidades para la Diáspora Haitiana en Europa
Organiza: Grupo de Apoyo Permanente al Pueblo de Haití (GRAPPH)
http://www.grapph.org
1. Debate sobre Modelos de Descentralización y Reconstrucción de Haití
Ponente: Oliver Klein Bosquet, Concejal del Ayuntamiento de Cambrils
2. Mesa Redonda sobre Municipalismo y Reconstrucción
Moderador: Oliver Kleni Bosquet
(Centre Cultural Pare Pruna deBarcelona, mayo de 2010)
Organiza: Grupo de Apoyo Permanente al Pueblo de Haití (GRAPPH)
http://www.grapph.org
1. Debate sobre Modelos de Descentralización y Reconstrucción de Haití
Ponente: Oliver Klein Bosquet, Concejal del Ayuntamiento de Cambrils
2. Mesa Redonda sobre Municipalismo y Reconstrucción
Moderador: Oliver Kleni Bosquet
(Centre Cultural Pare Pruna deBarcelona, mayo de 2010)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)