Carta dirigida al PSC del 27 de desembre de 2010
Formo part, o si més no és el que pretenc, de l'Agrupació del PSC de Cambrils.
El passat 24 de setembre, dos companys meus van avalar i entregar la meva sol·licitud d'afiliació i avui, a data del 27 de desembre, encara no se m'ha donat d'alta.
Suposo que deu ser perque formo part del que la directiva del partit en diu els "esbalotadors", aquells que no estan contents amb com s'estan fent les coses internament, i han posat el crit al cel per aquest mateix motiu.
Em dic Berta Callarisa Fernández, tinc 30 anys, i formo part d'una familia socialista de tota la vida. El meu avi, va formar part de les llistes electorals socialistes de les primeres eleccions municipals de la democracia; estava a les llistes d'Ulldecona, un poble petit de la comarca del Montsià, però tan important com qualsevol altre.
Fa 22 anys que visc a Cambrils, i adoro aquest poble, tot i que de vegades la seva gent, be, no tota, em desespera. Em desesperen aquells que fan servir el seu càrrec per a imposar-se als altres, els que fan les coses per que si, passant-se per l'arc de trionf tot el que significa la paraula democràcia.
A l'escola, vaig estudiar el franquisme, i la veritat és que fa dies que intento buscar les diferencies entre el que està passant a l'Agrupacio de Cambrils i aquella época funesta per a Espanya, i cada vegada em costa més trobar-les.
Som un grup de gent, jove i no tant jove, amb ganes, emprenedors, i no somiadors, sino realistes, que quan ens han vist amb ganes de canviar les coses ens han fet fora, ens han tancat el local, ens han insultat, i ens han censurat, en el més estricte sentit de les paraules.
De veritat és aquest l'exemple que volem donar?
Parlo a títol personal, però darrera de tot això, hi ha moltes més històries, moltes persones que com jo tampoc no es poden expressar amb total llibertat dins del partit.
Gent portada a la comissió de garanties, companys allunyats dels seus càrrecs sense més motiu que "el no confio en tu", quan la seva feina era, i és, tot s'ha de dir, impecable (cas del regidor Oliver Klein).
Companys que, per pensar diferent, també se'ls ha portat a la comissió dies despres; indescriptible resulta la sensació d'impoténcia que per part nostra sofrim, i la impunitat de la que gaudeix la directiva del partit a nivell local.
He estat, sóc i seré socialista tota la vida, i això és quelcom que no em podrà prendre mai ningú.
Simplement em feia ilusió formar-ne part activa, i no em deixen, perque diuen que jo només vull un lloc a l'ajuntament. Trist, molt molt trist.
viernes, 31 de diciembre de 2010
jueves, 30 de diciembre de 2010
PROGRESISTAS
Carta del Presidente de Progresistas, Josu Gomez Barrutia
Estimados /as compañeros/as Progresistas:
Un año se nos va y otro comienza, un año de desafíos y retos para progresistas, un año de seguir extendiendo nuestra forma de estar y de sentir la política y el activismo social, un nuevo tiempo que requerira de nuestras mejores sinergias, generosidades y rectitud ante hechos que pondrán a prueba nuestros lazos forjados en el compañerismo y en los mejores valores de progreso.
Muchos prguntabais que es Progresistas, Progresistas es un espacio de reflexión, formación y acción , un espacio en donde se crean sinergias que crean redes, redes que dan lugar a la ejecución de proyectos y a la construcción de otro mundo posible. Pero también progresistas es una seña de identidad de quienes creen que la política es un espacio para transformar la realidad, una herramienta que se la ciudadanía otorga a los gobernantes para estos sean dignos de la misma, y no traicionen la confianza. Por todo ello Progresistas cree en demandar desde la sociedad civil la democratización aún mayor de los partidos políticos, Progresistas creen que los militantes de base de los partidos políticos deben de tener la opción de eleguir en listas abiertas a sus representantes al congreso, al senado , al parlamento. Creyendo al mismo tiempo que la formación de las bases de todo partido es un elemento fundamental, al igual que lo es el trabajo con la sociedad civil organizada, con las ongs, con los movimientos culturales y universitarios, pero no desde el intento de controlarlos o eliminarlos sino desde el acompañamiento la firma de acuerdos y tejiendo redes desde el respeto a su opinión.
Durante el año 2010 Progresistas se ha extendido, ahora ya son muchas las personas que conforman Progresistas en Murcia, en Canarias, en Extremadura uniendose a Progresistas de Andalucía o Madrid. En el año 2011 vera la luz Progresistas de Cataluña, Navarra y Cantabria y todo ello en base a los ideales anteriormente señalados que desde la sociedad civil queremos construir.
Para ello nuestra actividad como sabeis se conforma de nuestras tertulias progresistas que quieren homenajear a las tertulias progresistas que ya Giner de los Ríos crease en la Fontana de Oro de Madrid, pero junto a esta actividad el desarrollo de encuentros, jornadas, conferencias, públicidad de libros y todo aquello que lleve aparejado la consecuención de nuestros objetivos seguira siendo una constante en progresistas. Y todo ello de la mano de vosotros y vosotras, no se entiende Progresistas desde la unión de voluntades.
Para ello para seguir construyendo la programación en donde Progresistas colabora, organiza o patrocina de Enero y Febrero del año 2011 cerrada a día de hoy es la siguiente -cabe señalar que se estan trabajando actividades en diferentes regiones por compañeros de progresistas que próximamente serán publicitadas en la web y redes sociales-:
13 de Enero conferencia Magistral Rigoberta Menchu Premio Nobel de la Paz y Premio Príncipe de Asturias en el CREA de San Jerónimo.
21 de Enero (por determinar donde y esto desde progresistas) Conferencia y Tertulia posterior con el Secretario de Estado de EEUU de Relaciones Comerciales con Europa y Euroasia Juan Verde Suarez.
31 de Enero Exposición Todos son Inocentes con la ONG Todos son Inocentes para denunciar la situación de los niños/as de sierra leona
15,16 y 17 de Febrero Congreso Creando Redes sobre activismo social. Sevilla
A la espera de poder saludaros personalmente!
(diciembre 2010)
Estimados /as compañeros/as Progresistas:
Un año se nos va y otro comienza, un año de desafíos y retos para progresistas, un año de seguir extendiendo nuestra forma de estar y de sentir la política y el activismo social, un nuevo tiempo que requerira de nuestras mejores sinergias, generosidades y rectitud ante hechos que pondrán a prueba nuestros lazos forjados en el compañerismo y en los mejores valores de progreso.
Muchos prguntabais que es Progresistas, Progresistas es un espacio de reflexión, formación y acción , un espacio en donde se crean sinergias que crean redes, redes que dan lugar a la ejecución de proyectos y a la construcción de otro mundo posible. Pero también progresistas es una seña de identidad de quienes creen que la política es un espacio para transformar la realidad, una herramienta que se la ciudadanía otorga a los gobernantes para estos sean dignos de la misma, y no traicionen la confianza. Por todo ello Progresistas cree en demandar desde la sociedad civil la democratización aún mayor de los partidos políticos, Progresistas creen que los militantes de base de los partidos políticos deben de tener la opción de eleguir en listas abiertas a sus representantes al congreso, al senado , al parlamento. Creyendo al mismo tiempo que la formación de las bases de todo partido es un elemento fundamental, al igual que lo es el trabajo con la sociedad civil organizada, con las ongs, con los movimientos culturales y universitarios, pero no desde el intento de controlarlos o eliminarlos sino desde el acompañamiento la firma de acuerdos y tejiendo redes desde el respeto a su opinión.
Durante el año 2010 Progresistas se ha extendido, ahora ya son muchas las personas que conforman Progresistas en Murcia, en Canarias, en Extremadura uniendose a Progresistas de Andalucía o Madrid. En el año 2011 vera la luz Progresistas de Cataluña, Navarra y Cantabria y todo ello en base a los ideales anteriormente señalados que desde la sociedad civil queremos construir.
Para ello nuestra actividad como sabeis se conforma de nuestras tertulias progresistas que quieren homenajear a las tertulias progresistas que ya Giner de los Ríos crease en la Fontana de Oro de Madrid, pero junto a esta actividad el desarrollo de encuentros, jornadas, conferencias, públicidad de libros y todo aquello que lleve aparejado la consecuención de nuestros objetivos seguira siendo una constante en progresistas. Y todo ello de la mano de vosotros y vosotras, no se entiende Progresistas desde la unión de voluntades.
Para ello para seguir construyendo la programación en donde Progresistas colabora, organiza o patrocina de Enero y Febrero del año 2011 cerrada a día de hoy es la siguiente -cabe señalar que se estan trabajando actividades en diferentes regiones por compañeros de progresistas que próximamente serán publicitadas en la web y redes sociales-:
13 de Enero conferencia Magistral Rigoberta Menchu Premio Nobel de la Paz y Premio Príncipe de Asturias en el CREA de San Jerónimo.
21 de Enero (por determinar donde y esto desde progresistas) Conferencia y Tertulia posterior con el Secretario de Estado de EEUU de Relaciones Comerciales con Europa y Euroasia Juan Verde Suarez.
31 de Enero Exposición Todos son Inocentes con la ONG Todos son Inocentes para denunciar la situación de los niños/as de sierra leona
15,16 y 17 de Febrero Congreso Creando Redes sobre activismo social. Sevilla
A la espera de poder saludaros personalmente!
(diciembre 2010)
miércoles, 29 de diciembre de 2010
CONCIENCIA SOCIAL
Oliver Klein Bosquet tiene mucha Conciencia Social según Santi Arnal
¡Santi Arnal piensa que Oliver Klein Bosquet tiene mucha Conciencia Social!
Santi realizó el Test de Inteligencia Emocional en Facebook. Cuando se le preguntó quién entre ocho de sus amigos era la persona con mayor Conciencia Social, Santi contestó: ¡Oliver Klein Bosquet!
El Test de Inteligencia Emocional mide cinco competencias: Autoconciencia, Autogestión, Auto Motivación, Conciencia Social, y Gestión de Relaciones.
Este test ha sido desarrollado por el Laboratorio de Investigación de Intelligent Elite y está basado en los últimos avances en el estudio de la Inteligencia Emocional teorizada por Daniel Goleman.
(http://www.intelligentelite.com)
¡Santi Arnal piensa que Oliver Klein Bosquet tiene mucha Conciencia Social!
Santi realizó el Test de Inteligencia Emocional en Facebook. Cuando se le preguntó quién entre ocho de sus amigos era la persona con mayor Conciencia Social, Santi contestó: ¡Oliver Klein Bosquet!
El Test de Inteligencia Emocional mide cinco competencias: Autoconciencia, Autogestión, Auto Motivación, Conciencia Social, y Gestión de Relaciones.
Este test ha sido desarrollado por el Laboratorio de Investigación de Intelligent Elite y está basado en los últimos avances en el estudio de la Inteligencia Emocional teorizada por Daniel Goleman.
(http://www.intelligentelite.com)
domingo, 26 de diciembre de 2010
ESCRITO DE ESTHER RODRIGUEZ EN LA NOVA AGENDA SOCIALISTA
Esto no puede quedar así.
Con vosotros me ilusioné a "entrar en política", cosa a la que mi tío paterno siempre me animó (aunque me consta que le hubiera gustado que me metiera en otro partido bien distinto).
Mi familia es toda de derechas y cometieron mis padres el "grave errror" de meterme a los doce años en un colegio de dominicas(en Asturias, en la cuenca minera), allí me encontré con la hermana Margarita (hoy ya no es monja) y con trece años nos enseñó a cantar l'Estaca, Al vent, la Internacional... nos habló de revoluciones, de que ser de izquierdas no era el demonio,etc.
Años más tarde conocí a un sacerdote (simpatizante de Izquierda Unita y de Julio Anguita), con el que construimos un grupo que se reunia para hablar de politica; por cierto, es uno de los que me casó en mi primer matrimonio. El otro sacerdote que me casó era dominico, al cual le desterraron tiempo más tarde a Sudámerica por haber abierto un debate en su Comunidad sobre los valores éticos, por creer en el reparto de la riqueza, por querer vivir con lo justo y el resto dárselo a las personas necesitadas, por querer acercarse a la gente joven, por hacer debates, foros de discusión....
Pues bien, me decidí a afiliarme hace poco al PSC, creía que con sus principios sería un partido en el que dejaran expresarnos, en el que habría más libertad, en el que primaba la justicia, los derechos, en el que no se daban las cosas por hechas sino que se investigaba justamente buscando la verdad, pensaba que estaba lleno de gente cabal, de gente que ayuda (para eso somos socialistas), de personas que buscan la verdad, de gente abierta (somos de izquierdas), y me he topado con todo lo contrario.
¿Cómo puede ser que suspendan de militancia a alguien dentro del partido, aunque sea temporal, tan buena gente, como Oliver, tan cercano, tan humano...?
Gran parte de la política, más bien gran parte de los políticos, sean del color que sean, son una basura, y van a proteger las sillas, protegen a los suyos, sin dar la oportunidad de escuchar la voz de los demás.
Desde ayer estoy muy pero que muy triste. Es una injusticia tan bestial la que te han hecho Oliver que no hay derecho a esto.
Esther y el resto de la familia están contigo.
(Viernes 17 de diciembre de 2010)
Con vosotros me ilusioné a "entrar en política", cosa a la que mi tío paterno siempre me animó (aunque me consta que le hubiera gustado que me metiera en otro partido bien distinto).
Mi familia es toda de derechas y cometieron mis padres el "grave errror" de meterme a los doce años en un colegio de dominicas(en Asturias, en la cuenca minera), allí me encontré con la hermana Margarita (hoy ya no es monja) y con trece años nos enseñó a cantar l'Estaca, Al vent, la Internacional... nos habló de revoluciones, de que ser de izquierdas no era el demonio,etc.
Años más tarde conocí a un sacerdote (simpatizante de Izquierda Unita y de Julio Anguita), con el que construimos un grupo que se reunia para hablar de politica; por cierto, es uno de los que me casó en mi primer matrimonio. El otro sacerdote que me casó era dominico, al cual le desterraron tiempo más tarde a Sudámerica por haber abierto un debate en su Comunidad sobre los valores éticos, por creer en el reparto de la riqueza, por querer vivir con lo justo y el resto dárselo a las personas necesitadas, por querer acercarse a la gente joven, por hacer debates, foros de discusión....
Pues bien, me decidí a afiliarme hace poco al PSC, creía que con sus principios sería un partido en el que dejaran expresarnos, en el que habría más libertad, en el que primaba la justicia, los derechos, en el que no se daban las cosas por hechas sino que se investigaba justamente buscando la verdad, pensaba que estaba lleno de gente cabal, de gente que ayuda (para eso somos socialistas), de personas que buscan la verdad, de gente abierta (somos de izquierdas), y me he topado con todo lo contrario.
¿Cómo puede ser que suspendan de militancia a alguien dentro del partido, aunque sea temporal, tan buena gente, como Oliver, tan cercano, tan humano...?
Gran parte de la política, más bien gran parte de los políticos, sean del color que sean, son una basura, y van a proteger las sillas, protegen a los suyos, sin dar la oportunidad de escuchar la voz de los demás.
Desde ayer estoy muy pero que muy triste. Es una injusticia tan bestial la que te han hecho Oliver que no hay derecho a esto.
Esther y el resto de la familia están contigo.
(Viernes 17 de diciembre de 2010)
viernes, 24 de diciembre de 2010
ESCRIT DEL COMPANY DE L'AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE CAMBRILS JULIÀ ARÀNEGA
Una democracia de mayorias: Encuentro de la Nueva Agenda Socialista en el Hotel Diego's.
Soy militante del PSC, de Cambrils, soy uno de los que salen en las fotos apoyando a Oliver Klein. Mis pretensiones no pasan por ser alcalde o concejal, sólo apoyo, como muchos otros, a un grupo humano que cree en la libertad de expresión y de pensamiento, y, por supuesto, apoyo a las nuevas corrientes de opinión, a la vez que a las críticas constructivas dentro de nuestro organización socialista, que deben prevalecer por encima de los deseos partidistas de unos pocos.
Apoyo a este grupo humano para denunciar y cambiar de una vez la política y los políticos que se hacen llamar 'demócratas de izquierdas' y que sólo buscan el bienestar propio y de unos pocos, sin importarles las mayorías. Como la gran parte de nuestra militancia sueño que se puede cambiar esta mala costumbre de algunos políticos que usan la política, en definitiva, para su propio beneficio.
Es por ello que pienso que es tarea de todos ayudar con nuestro apoyo directo a personas que tengan las ideas claras para trabajar por el pueblo y para el pueblo.
Pienso que se tendrían que cambiar o reformar parte de los estatutos del PSC, ya que existen vacíos legales, como ocurre en las leyes ordinarias, para que no se acerquen a la política gente que pretenda vivir de ella. Tras las maniobras utilizadas por el equipo de gobierno de Cambrils contra Oliver Klein y los que le apoyan no puedo pensar otra cosa.
Soy libre de opinar y por eso lo hago.
(Cambrils, dilluns 20 de desembre de 2010)
Soy militante del PSC, de Cambrils, soy uno de los que salen en las fotos apoyando a Oliver Klein. Mis pretensiones no pasan por ser alcalde o concejal, sólo apoyo, como muchos otros, a un grupo humano que cree en la libertad de expresión y de pensamiento, y, por supuesto, apoyo a las nuevas corrientes de opinión, a la vez que a las críticas constructivas dentro de nuestro organización socialista, que deben prevalecer por encima de los deseos partidistas de unos pocos.
Apoyo a este grupo humano para denunciar y cambiar de una vez la política y los políticos que se hacen llamar 'demócratas de izquierdas' y que sólo buscan el bienestar propio y de unos pocos, sin importarles las mayorías. Como la gran parte de nuestra militancia sueño que se puede cambiar esta mala costumbre de algunos políticos que usan la política, en definitiva, para su propio beneficio.
Es por ello que pienso que es tarea de todos ayudar con nuestro apoyo directo a personas que tengan las ideas claras para trabajar por el pueblo y para el pueblo.
Pienso que se tendrían que cambiar o reformar parte de los estatutos del PSC, ya que existen vacíos legales, como ocurre en las leyes ordinarias, para que no se acerquen a la política gente que pretenda vivir de ella. Tras las maniobras utilizadas por el equipo de gobierno de Cambrils contra Oliver Klein y los que le apoyan no puedo pensar otra cosa.
Soy libre de opinar y por eso lo hago.
(Cambrils, dilluns 20 de desembre de 2010)
miércoles, 22 de diciembre de 2010
NOVETATS DE LA REVISTA CAMBRILS (22/12/10)
CiU, PP i la PLIC consideren que el govern va fer un pacte amb Iñaki Carnero abans de fer fora a Oliver Klein
El govern està en minoria i només queden cinc mesos per les eleccions municipals. La situació sobrevinguda per l'expulsió del govern del regidor socialista Oliver Klein ha fet que els de l'oposició vegin "difícil" la governabilitat que tenien, ja que "ara hauran de buscar més que mai el consens amb els grups de l'oposició", deia la regidora del PP, Carme Cros. Per això, segons el portaveu de la PLIC, Xavi Martí, "el govern s'ha hagut d'esperar que estiguessin els pressupostos i les ordenances fiscals aprovades abans de fer-lo fora i obrir-li un expedient". D'altra banda, Cros va indicar que era "vergonyosa" la forma en què s'havien assabentat de com es repartien les àrees que portava Klein. Segons va dir, va ser durant una visita al Mercat de la Vila que va conèixer la notícia, i no a través de la junta de portaveus o a les comissions.
No obstant, consideren que abans d'expulsar-lo, també, "suposadament", havien arribat a alguna mena d'acord o pacte amb el regidor no adscrit Iñaki Carnero per tal de tenir un vot favorable més en els plenaris. Martí indicava que "sembla que ho tenen tot amanyat perquè hi hagi un regidor que els hi vota tot a favor", i Mercè Dalmau, de CiU, apuntava que ho tenia "claríssim" que abans d'expulsar a l'Oliver van tenir alguna conversa amb Carnero.
El govern està en minoria i només queden cinc mesos per les eleccions municipals. La situació sobrevinguda per l'expulsió del govern del regidor socialista Oliver Klein ha fet que els de l'oposició vegin "difícil" la governabilitat que tenien, ja que "ara hauran de buscar més que mai el consens amb els grups de l'oposició", deia la regidora del PP, Carme Cros. Per això, segons el portaveu de la PLIC, Xavi Martí, "el govern s'ha hagut d'esperar que estiguessin els pressupostos i les ordenances fiscals aprovades abans de fer-lo fora i obrir-li un expedient". D'altra banda, Cros va indicar que era "vergonyosa" la forma en què s'havien assabentat de com es repartien les àrees que portava Klein. Segons va dir, va ser durant una visita al Mercat de la Vila que va conèixer la notícia, i no a través de la junta de portaveus o a les comissions.
No obstant, consideren que abans d'expulsar-lo, també, "suposadament", havien arribat a alguna mena d'acord o pacte amb el regidor no adscrit Iñaki Carnero per tal de tenir un vot favorable més en els plenaris. Martí indicava que "sembla que ho tenen tot amanyat perquè hi hagi un regidor que els hi vota tot a favor", i Mercè Dalmau, de CiU, apuntava que ho tenia "claríssim" que abans d'expulsar a l'Oliver van tenir alguna conversa amb Carnero.
martes, 21 de diciembre de 2010
EL PSC I L'ESPAI SOCIAL PROGRESSISTA, DE FABIAN MOHEDANO
Des del Moviment Laic i Progressista (MLP) mostrant la línia que jo comparteixo
El full de ruta del PSC passa per aprendre dels errors que s'han comès en els darrers set anys d'experiència al capdavant del govern de la Generalitat de Catalunya. Un dels principals dèficits ha estat l'escassa aposta per contribuir decididament a la vertebració de l'Espai Social Progressista. Quina valoració fan les organitzacions d'esquerres de la gestió del govern? Quines són les emprentes que queden en suport al reconeixement social de l'espai social progressista? Els hi hem preguntat a les organitzacions què en pensen? Potser ara ja és massa tard. Millor no fer-ho, probablement la sensació de vertígen potser sigui encara més gran.
La formació de quadres polítics no només pot estar enfocada en com parlar en públic, sino que ha d'estar encaminada a fer descobrir que és impossible construir una societat lliure que recolzi les tesis socialistes sense haver aconseguit el consens àmpliament majoritari de la població -una mica de Gramsci, vaja-. I que això no es descobreix a cop d'enquesta. Que tot i que el socialisme aposta pel consens i pel reformisme no es pot progressar sense una relació còmplice amb l'Espai Social Progressista. El consens només és possible a través del treball ideològic (Jose Rodríguez: El dominio cultural de CiU) a mig termini –que li diguin als lobbies empresarials i/o catòlics-. Qualsevol govern que pensi més enllà de la següent roda de premsa (posem de referència el pujolisme) ha treballat o treballa perquè la seva manera d'entendre la societat tingui una expressió a la societat civil. Els fruits de la gestió de govern han de ser presents quan es governa i quan es deixa de governar. Ha contribuit el PSC a potenciar una dinàmica a l'Espai Social Progressista autònoma, independent, articulada que a partir d'ara sigui capaç de donar missatges en determinats moments o processos? Dubtós.
La societat actual és més complexa que la de fa més de trenta anys quan es fa fundar el partit i per això el PSC necessita més que mai referents a l'Espai Social Progressista. Cal tenir clar que el consens és assolible sempre i quan incidim en el camp de la cultura, que és la forma de ser una opció amb vocació hegemònica tant en l'àmbit intel•lectual com en el moral. Sense un acord previ de la societat civil és impossible construir amb èxit la societat lliure que persegueix l'ideari socialista. I cal molta paciència, en el sentit que el suport des de les intitucions en les que governa el PSC a l'Espai Social Progressista passa per no rebre en cap cas res a canvi. Cadascú té el seu propi camí, en paral•lel i sempre complementari. Pensar el contrari és allunyar-se de les conviccions democràtiques.
El municipalisme, del que tant es parla aquests dies, s'ha de concretar en la voluntat i la valentia de reconèixer que l'Espai Social Progressista constitueix un dels motors bàsics de cohesió i de canvi social. Reconeixement social, finançament i locals associatius són els eixos del segon Congrés de les Associacions de Barcelona. Comencem per aquí. Ja veieu que no són demandes immediatistes, sinó més aviat tot el contrari. Però també fa falta debat d'idees, confrontació de models i punts de vista. Cal escoltar la ciutadania activa i compromesa i fugir de la desconfiança intermitent o gairebé permanent. Probablement no ens agradarà tot el que ens diguin, malament o sospitós si tot són lloances.
El congrés ha de ser estratègic perquè ha de garantir les eines que ens ajudi a la penetració del socialisme en totes les capes del teixit social, que és la que ens farà caminar cap a una societat més igualitària i fraternal. Si la tesi és passar a ser un partit d'electors, caldrà tenir clares quines són les bases de relació amb l'Espai Social Progressista. Sense una relació pacient i còmplice amb la cultura popular i l'ateneïsme, l'esplai i l'escoltisme, el moviment veïnal, l'associacionisme estudiantil i de renovació pedagògica, els moviments feministes o l'ecologisme, per citar uns exemples, difícilment aconseguirem connectar mai més amb la societat. Correm el perill d'infantilitzar els canals de comunicació, deixant-t'ho tot a criteri de la publicitat i la conjuntura mediàtica. La darrera campanya n'és un bon exemple.
El congrés ha de ser estratègic perquè necessitem més que mai un nou grup de dirigents que, abans de la conquesta del poder polític, hagin fet el relat d'una concepció de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món. Aquesta ha estat l'estratègia de CiU per tornar al poder. El repte és començar a escoltar els moviments socials, especialment els progressistes, des d'avui mateix. Molta feina haurem avançat si ho fem per al Congrés de la propera tardor.
I no és un congrés de refundació tal com s'ha dit, ni molt menys. Tenim una Declaració de principis que és el nostre terreny de joc, disposem del Programa Marc que és el partit que volem jugar aquesta dècada i confiem en el Congrés de la tardor com a revulsiu per garantir que tot allò que diem ser ho posem en pràctica amb un lideratge basat en una estratègia política sense tacticisme. Això és que el que sembla llegir en les reflexions de la militància que recull Miquel Iceta al debat socialista. Hem d'excel•lir en la comunicació cap a la societat i per això l'estil de relació amb l'Espai Social Progressista serà clau. El repte -no ho oblidem- és combatre les receptes neoliberals per superar la crueltat provocada per la crisi econòmica i per això cal una majoria social. I caldrà fer-ho amb voluntat i valentia, i molta paciència, sobretot, molta paciència. No tots els partits polítics són iguals. Tampoc totes les organitzacions socials. Si apostem per la confiança estem creant corretges de transmissió, ara bé, sense caure en la instrumentalització ni el clientelisme.
El debat està servit
El full de ruta del PSC passa per aprendre dels errors que s'han comès en els darrers set anys d'experiència al capdavant del govern de la Generalitat de Catalunya. Un dels principals dèficits ha estat l'escassa aposta per contribuir decididament a la vertebració de l'Espai Social Progressista. Quina valoració fan les organitzacions d'esquerres de la gestió del govern? Quines són les emprentes que queden en suport al reconeixement social de l'espai social progressista? Els hi hem preguntat a les organitzacions què en pensen? Potser ara ja és massa tard. Millor no fer-ho, probablement la sensació de vertígen potser sigui encara més gran.
La formació de quadres polítics no només pot estar enfocada en com parlar en públic, sino que ha d'estar encaminada a fer descobrir que és impossible construir una societat lliure que recolzi les tesis socialistes sense haver aconseguit el consens àmpliament majoritari de la població -una mica de Gramsci, vaja-. I que això no es descobreix a cop d'enquesta. Que tot i que el socialisme aposta pel consens i pel reformisme no es pot progressar sense una relació còmplice amb l'Espai Social Progressista. El consens només és possible a través del treball ideològic (Jose Rodríguez: El dominio cultural de CiU) a mig termini –que li diguin als lobbies empresarials i/o catòlics-. Qualsevol govern que pensi més enllà de la següent roda de premsa (posem de referència el pujolisme) ha treballat o treballa perquè la seva manera d'entendre la societat tingui una expressió a la societat civil. Els fruits de la gestió de govern han de ser presents quan es governa i quan es deixa de governar. Ha contribuit el PSC a potenciar una dinàmica a l'Espai Social Progressista autònoma, independent, articulada que a partir d'ara sigui capaç de donar missatges en determinats moments o processos? Dubtós.
La societat actual és més complexa que la de fa més de trenta anys quan es fa fundar el partit i per això el PSC necessita més que mai referents a l'Espai Social Progressista. Cal tenir clar que el consens és assolible sempre i quan incidim en el camp de la cultura, que és la forma de ser una opció amb vocació hegemònica tant en l'àmbit intel•lectual com en el moral. Sense un acord previ de la societat civil és impossible construir amb èxit la societat lliure que persegueix l'ideari socialista. I cal molta paciència, en el sentit que el suport des de les intitucions en les que governa el PSC a l'Espai Social Progressista passa per no rebre en cap cas res a canvi. Cadascú té el seu propi camí, en paral•lel i sempre complementari. Pensar el contrari és allunyar-se de les conviccions democràtiques.
El municipalisme, del que tant es parla aquests dies, s'ha de concretar en la voluntat i la valentia de reconèixer que l'Espai Social Progressista constitueix un dels motors bàsics de cohesió i de canvi social. Reconeixement social, finançament i locals associatius són els eixos del segon Congrés de les Associacions de Barcelona. Comencem per aquí. Ja veieu que no són demandes immediatistes, sinó més aviat tot el contrari. Però també fa falta debat d'idees, confrontació de models i punts de vista. Cal escoltar la ciutadania activa i compromesa i fugir de la desconfiança intermitent o gairebé permanent. Probablement no ens agradarà tot el que ens diguin, malament o sospitós si tot són lloances.
El congrés ha de ser estratègic perquè ha de garantir les eines que ens ajudi a la penetració del socialisme en totes les capes del teixit social, que és la que ens farà caminar cap a una societat més igualitària i fraternal. Si la tesi és passar a ser un partit d'electors, caldrà tenir clares quines són les bases de relació amb l'Espai Social Progressista. Sense una relació pacient i còmplice amb la cultura popular i l'ateneïsme, l'esplai i l'escoltisme, el moviment veïnal, l'associacionisme estudiantil i de renovació pedagògica, els moviments feministes o l'ecologisme, per citar uns exemples, difícilment aconseguirem connectar mai més amb la societat. Correm el perill d'infantilitzar els canals de comunicació, deixant-t'ho tot a criteri de la publicitat i la conjuntura mediàtica. La darrera campanya n'és un bon exemple.
El congrés ha de ser estratègic perquè necessitem més que mai un nou grup de dirigents que, abans de la conquesta del poder polític, hagin fet el relat d'una concepció de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món. Aquesta ha estat l'estratègia de CiU per tornar al poder. El repte és començar a escoltar els moviments socials, especialment els progressistes, des d'avui mateix. Molta feina haurem avançat si ho fem per al Congrés de la propera tardor.
I no és un congrés de refundació tal com s'ha dit, ni molt menys. Tenim una Declaració de principis que és el nostre terreny de joc, disposem del Programa Marc que és el partit que volem jugar aquesta dècada i confiem en el Congrés de la tardor com a revulsiu per garantir que tot allò que diem ser ho posem en pràctica amb un lideratge basat en una estratègia política sense tacticisme. Això és que el que sembla llegir en les reflexions de la militància que recull Miquel Iceta al debat socialista. Hem d'excel•lir en la comunicació cap a la societat i per això l'estil de relació amb l'Espai Social Progressista serà clau. El repte -no ho oblidem- és combatre les receptes neoliberals per superar la crueltat provocada per la crisi econòmica i per això cal una majoria social. I caldrà fer-ho amb voluntat i valentia, i molta paciència, sobretot, molta paciència. No tots els partits polítics són iguals. Tampoc totes les organitzacions socials. Si apostem per la confiança estem creant corretges de transmissió, ara bé, sense caure en la instrumentalització ni el clientelisme.
El debat està servit
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)